Datasets:

projecte-aina

/

CATalog

like 3

Follow

Projecte Aina 120

crawling-populars_ca_20200525_23_149632

Del 9 al 13 de juliol de 2018. De 9 a 14 hores 25 hores Aula d’informàtica LAB07 de l’edifici Anselm Turmeda. Campus universitari. Cra. de Valldemossa, km 7.5. Palma 1 ( No s'assisgnaran crèdits ECTS a l'alumnat dels estudis del grau de Química, grau de Bioquímica, grau de Biologia i grau de Física) El curs tindrà una vessant eminentment pràctica, encara que serà indispensable l’explicació de certs continguts en forma de lliçó magistral. El curs tindrà una durada de 25 hores: 20 hores són d’activitats presencials i 5 hores es destinen a la sessió inaugural. Aquest curs es pot oferir a les diferents seus per videoconferència. Les sessions es divideixen en: Professor contractat doctor interí. Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica. Universitat de les Illes Balears Professor extern Joan Huguet Garcia. Data Science. Logitravel Group (Palma) 48 euros: Altres: 69 euros. Persones interessades a aprendre el llenguatge Python i el seu potencial per a l’anàlisi de dades. Es recomana posseir habilitats analítiques i un nivell mitjà d’ofimàtica. Hi haurà una llista d’activitats, proposades en cada sessió presencial, que hauran de superar-se. El mínim nombre d’activitats per superar el curs serà d’un 80 per cent. 40 El Servei d’Activitats Culturals pot anul·lar un curs si no té el nombre mínim d’alumnes requerit. Per tant, la inscripció no implica la realització d’aquest curs. Recomanem als alumnes del programa Drac i persones que vengueu de fora de l’illa, que no adquiriu el vostre bitllet d’avió fins que no confirmeu que el curs es fa. Per obtenir un certificat haureu d'assistir a un 80% de les classes i realitzar el treball personal que es requereixi. Lista de espera

curate

{"ca": 0.8954954954954955, "nl": 0.009009009009009009, "es": 0.04264264264264264, "pt": 0.0024024024024024023, "sv": 0.013813813813813814, "hr": 0.003003003003003003, "en": 0.033633633633633635}

: /cursos/Cursos-destiu-2018/Python/

cawac_ca_20200528_3_13643

Han sancionat al Franki per assistir a la manifestació per denunciar el judici que li feien a ell i a 24 joves més que van ser detinguts en un desallotjament d'un centre social okupat(el”KorkIII”) l'any 1999. Aquesta manifestació es va fer el dissabte 4 d'octubre i va aplegar unes 200 persones i va transcórrer sense incidents pels carrers del centre de Terrassa finalitzant amb una petita obra de teatre. Segons els mossos aquesta manifestació no estava autoritzada, però no ho van fer públic, ni van informar als manifestants, ni van identificar ningú. En canvi la manifestació estava convocada públicament, a través de cartells, internet, i de dues rodes de premsa fetes, una, setmanes abans, i l'altre el dia anterior. El proper dilluns 3 de novembre l'ADENC inicia les sessions de la nova edició del Curs de Dret i Medi Ambient. El curs consta de 6 sessions i serveix per introduir les persones interessades en el món del dret urbanístic, de la protecció dels espais naturals, de l'avaluació estratègica ambiental i de l'impacte ambiental de projectes, i del planejament territorial i ambiental (agendes XXI locals, indicadors, petjada ecològica...). L'objectiu del curs és facilitar la comprensió de conceptes bàsics als inscrits, tant si es tracta d'activistes ecologistes com si es pretén complementar coneixements adquirits en alguna especialitat. La combinació de conceptes teòrics i casos pràctics permetrà donar una ullada al marc jurídic i administratiu. Després de 18 mesos des de l’inici de les obres, la magnitud de l’impacte del Quart Cinturó sobre el paisatge, sobre la vegetació, sobre la qualitat de vida dels veïns i veïnes de les zones afectades, és ja totalment visible. L’objectiu d’aquest acte es visualitzar la transformació radical de l’espai entre l'abans i el després de la construcció d'aquesta infraestructura. És tan senzill com comparar els indrets destruïts per les obres de construcció amb els espais per on hauria de passar la continuació d'aquesta autovia. Xavier Espiña, amb un temps de 3:35:58', va ser el primer classificat en la categoria masculina de la Primera Marató de Muntanya de Catalunya, mentre que en la categoria femenina la guanyadora va ser Mònica Aguilera, amb un temps de 04:35:27.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.xbs.cat/aggregator/sources/429?page=1

oscar-2201_ca_20230904_7_22062

Documentació consistent en correspondència, i documentació interna (itineraris, llistes, convocatòries,…) que fa referència a la temàtica gegantera de la colla de Sant Josep de l’Hospitalet, a partir de 1989 fins 1996. També programes i cartells a... Ramon Fernández Jurado ES CAT AMHL 811 Fundos El fons conté documentació interna sobre la Taula Democràtica de Bellvitge i l’Assemblea de Catalunya consistent en circulars, cartes, propostes, textos, actes i ordes del dia. També documentació (informes, cartes, articles) sobre sanitat i la cre... Mª Lluïsa Ferré i Garcia ES CAT AMHL 812 Fundos El fons està compost per documentació política, sindical i retalls de premsa que fan referència els anys 1970-75, sobretot de la central sindical USO, i en destaquem la part de documentació hemerogràfica amb números de “Nous Horitzons”, “Comuna-2... Ferré i Garcia, Mª Lluïsa José Hernández Arellano ES CAT AMHL 821 Fundos Documentació sociopolítica, festiva i associativa del barri de Bellvitge El fons conté documentació sociopolítica e històrica de Bellvitge recopilada en 4 dossiers enquadernats amb retalls de premsa (noticies sobre els problemes, propostes i activ... Hernández Arellano, José Antonio Moreno Aguilar ES CAT AMHL 829 Fundos Documentació personal: correspondència. Varis llibres de l’autor. Dos retalls de premsa i documentació d’hemeroteca: “Associación de vecinos de Can Serra”. També cartells d’actes poètics i programes. Documents fotogràfics de recitals poètics i des... Moreno Aguilar, Antonio Guillermo Pizarro i Borràs ES CAT AMHL 829 Fundos Cartells, programes i invitacions a actes sobre poesia, culturals, històrics i divulgatius. També documentació personal: cartes, actes, originals mecanografiats, també retalls de premsa, alguns signats per Pizarro i d’altres sobre actes poètics. U... Pizarro i Borràs, Guillermo Julián Sanchez Lao ES CAT AMHL 838 Fundos Documentació de tipus sindical i política. Recull de varis articles apareguts en diferents mitjans. Informes sobre actuació sindical i organització. Hi ha documentació sobre el moviment reivindicatiu veïnal de l’Hospitalet: escombraries, festes ma... Vicente Simón Sanchís ES CAT AMHL 842 Fundos Documentació sobre el Centre social La Florida: cartes, fulls informatius, “Centro Social La Florida” (1972-1974). Estatuts del centre social, enquesta i cartell. Textos manuscrits i mecanoscrits de l’autor. Quatre retalls de premsa sobre l’Hospi... Simón Sanchís, Vicente Josep Vilamitjana i Musach ES CAT AMHL 850 Fundos Fons documental format per programes, invitacions, anuncis, fotografies, tiquets, del 1939 al 1973. Festes escolars, poesies, teatre, cinema, etc. culturals i lúdiques. Cartolines amb tot encolat. 41 cartells, llibres d’actes de la Junta directiva... Vilamitjana i Musach, Josep Oriol Josep Ribas i Vinyals ES CAT AMHL 856 Fundos Fons format per documentació política i sociopolítica dels anys 1960 i 1970 que tot i ser poca, inclou alguna informació no recollida en altres fons documentals vinculats al projecte L’Hospitalet Antifranquista, com la referida al PSAN (Partit Soc...

curate

{"ca": 0.8701255783212162, "es": 0.0472571050892267, "zh": 0.029742233972240583, "en": 0.02280237937871778, "ml": 0.00495703899537343, "el": 0.00991407799074686, "pt": 0.01520158625247852}

http://inventariarxiu.l-h.cat/index.php/informationobject/browse?sf_culture=pt&mediatypes=137&sort=alphabetic&levels=194&%3Bnames=57469&%3Bamp%3Bsubjects=65843&%3Bamp%3Blimit=10&%3Bamp%3Bsort=identifier&%3Bamp%3BtopLod=1&%3Blimit=10&%3Bsort=identifier&%3BtopLod=1&limit=10&topLod=0

mc4_ca_20230418_15_503763

REFLEXIONS INCONNEXES | Alfons Molons i Antius ← LA MARATÓ A ARENYS DE MUNT PARTICIPACIÓ EN EL NOU TRIPARTIT → REFLEXIONS INCONNEXES Publicat el 24 gener 2007 per alfonsmolons Aquests dies m'ha cridat l'atenció algunes coses llegides als diaris i també sentides per la ràdio: La conselleria d'interior es planteja la possibilitat de privatitzar la vigilància de les presons i així recuperar un contingent de mossos per destinar-los a altres llocs. Potser és una bona opció però podem pensar que haurien dit els partits que arar governen si això ho hagés fet un govern de CIU. Com ens hauríen tractat i catalogat? L'exconseller Carretero discrepa públicament de com va Esquerra, a Convergència algú ha manifestat discrepàncies i a Unió també. Al PSC sembla que res ara però si en queda res del que era el PSC algun dia ha de sortir. Diferències: A ERC i altres partits d'esquerra d'això en dien diversos corrents interns, famílies tal, etc. A CIU i en concret a Convergència això representa la desintegració, vaja que és el final. Com en l'altre reflexió perquè el sedàs no és el mateix? Ser d'esquerres dona immunitat per tot? ? Cal el debat a tots els partits i acostar-los als ciutadans de peu. Cal treballar per fer veure que l'opció de participar en política és una bona opció per millorar la societat. Combatre l'abstenció passa pel debat i per escoltar. L'aprenentatge del Català. Des de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat han comunicat la inenció de fer apendre el Català(i amb una rectificiació posterior també el Castellà) als immigrants. Amb certes diferències però algú recorda com van reaccionar, entre d'altres, els partits que ara governen? Res que torenm a tenir un espai per contrastar. Són tres informacions que m'han fet reflexionar en el fet que al governar s'han de pendre decisions i aquestes acaben sent, si estan ben preses, les que calen per desenvolupar l'acció de qualsevol govern. Quant a alfonsmolons Sóc l’Alfons Molons i Antius, tinc 38 anys, estic casat i tinc dues filles(10 i 4 anys). Actualment sóc el cap de llista de Convergència i Unió a Arenys de Munt. Sóc Tinent d’Alcalde i Regidor d\'Urbanisme, Participació, Solidaritat i Cooperació i Coordinació i Recursos. Estic des de fa uns 20 anys vinculat al mon associatiu i actualment estic de voluntari a Voluntaris per Arenys de Munt entitat de la qual sóc soci fundador. Amb aquests antecedents el meu bloc anirà de reflexions polítiques principalment d’Arenys de Munt. Sobre participació ciutadana, sobre el món associatiu i també sobre aquest nou concepte que sona bé i hem d’intentar implantar que és la responsabilitat social de les empreses. Mostra totes les entrades de alfonsmolons →

curate

{"en": 0.03567405182125422, "ca": 0.9564401051445738, "fr": 0.00037551633496057073, "de": 0.007510326699211416}

http://alfonsmolons.blog.cat/2007/01/24/reflexions-inconnexes/

mc4_ca_20230418_3_520096

Petites gotes fredes tremolant. Roger Casero Gumbau. Girona: #MinutsMusicals del 1974 amb "Can't Get It Out of My Head" de la "Electric Light Orchestra" #MinutsMusicals del 1974 amb "Can't Get It Out of My Head" de la "Electric Light Orchestra" Als anys '70 el rock simfònic vivia la seva època més esplendorosa, bevent del rock, naturalment, i de la psicodèlia. Un dels grups més llunimosos de rock simfònic i que, des de la primera cançó que vaig escoltar, em tenen el cor robat és l'"Electric Light Orchestra" (ELO), grup liderat per Jeff Lynne. L'any 1974 la ELO publicava el seu quart disc, "Eldorado", que va tenir com a primer senzill, i principal èxit del disc, la cançó "Can't Get It Out Of My Head". La cançó, que va tenir més èxit als Estats Units (entrant al top 10 de "singles") que al Regne Unit, és una de les imprescindibles de qualsevol recopilatori de l'"Electric Light Orchestra". Una cançó que jo tampoc he pogut treure'm, per fortuna i com tantes altres de la ELO, del cap! Walking on a wave's chicane, Robin Hood and William Tell and Ivanhoe and Lancelot, they don't envy me. Per cert, aquí podeu veure i escoltar la cançó en directe! I amb títol semblant, "Can't Get You Out of My Head", Kylie Minogue té un dels seus grans èxits... versionat magistralment també per Colplay... Publicat per Roger Casero Gumbau a 15.2.14 Etiquetes: 1974, 2014, Electric Light Orchestra, lletres música, minuts musicals, minuts musicals 1974, música

curate

{"en": 0.09166666666666666, "fr": 0.013888888888888888, "ca": 0.8652777777777778, "it": 0.029166666666666667}

https://www.rogercasero.cat/2014/02/minutsmusicals-del-1974-amb-cant-get-it.html

colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_38915

La Policia Local de Tortosa deté un home com a presumpte autor de cinc fets delictius durant una mateixa tarda Els agents van iniciar una persecució que va finalitzar amb el jove amagat baix d'un autobús per a evitar ser interceptat La Policia Local de Tortosa ha detingut esta setmana un home com a suposat autor de diversos fets delictius. Els fets van tindre lloc en poques hores de diferència: els agents van rebre el primer avís prop de les 20 h, després que l'home fes una estrebada a la bossa de mà que portava un menor d'edat, a l'interior de la qual hi havia un telèfon mòbil. Posteriorment, el mateix individu hauria intentat sostraure una altra bossa de mà mitjançant una altra estrebada. Com a resultat, la persona propietària de la bossa va caure a terra i va patir algun cop. El tercer fet es va produir al cap de poc, quan l'assaltant va intentar robar el mòbil d'un home que passejava acompanyat del seu fill menor, sense que en este cas pogués aconseguir l'objectiu. Activades diverses patrulles, van localitzar el suposat autor per la zona propera al parc Teodor González. En detectar la presència de la Policia Local, l'home va iniciar una fugida que va continuar per diversos carrers del voltant. Finalment, els agents van trobar l'assaltant amagat baix d'un autobús i van procedir a la detenció. En el camí de fugida, l'home es va desprendre d'alguns dels objectes sostrets prèviament, que la Policia Local va poder recuperar. Una vegada detingut, es va poder comprovar que el mateix individu tenia altres antecedents i que durant el mateix dia havia comès dos robatoris violents més en un comerç de la ciutat. En este cas, al mateix establiment així com a un client que en aquell moment es trobava a l'interior. La Policia Local va posar el detingut a disposició judicial, que en va decretar l'ingrés provisional a presó.

perfect

{"ca": 1.0}

naciodigital_ca_20220331_0_707620

Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana s’han apuntat un altre èxit de masses a l’hora de convocar 90.000 persones al Camp Nou en un concert per la llibertat del nostre país, amb el clam unànime d’independència i l’exigència de poder exercir al més aviat possible el dret a decidir. No hem de deixar passar la data del 2014 per la convocatòria definitiva del referèndum d’autodeterminació del nostre poble. Tres-cents anys d’ocupació ja han estat massa i ens hem de treure les cadenes de sobre d’una vegada per totes. Els nostres polítics comencen a tenir feina de veritat i han de saber esquivar els pals a la roda que de ben segur els posaran aquells antidemòcrates (dictadors o constitucionalistes) que encara no saben que hem entrat al segle XXI i formem part d’una Europa teòricament culta i civilitzada. Ningú no diu que a la pràctica sigui fàcil, però mentre la societat civil està fent perfectament la seva feina i assenyala encertadament el camí a seguir, a alguns polítics encara els sembla que poden seguir jugant a la puta i la ramoneta, però d’una vegada per totes han d’entendre que hem iniciat un camí sense retorn. La societat no els perdonarà mai una nova covardia com la que fa uns anys van protagonitzar convergents i socialistes amb l’excusa que no era el moment per tirar endavant les nostres reivindicacions nacionals. Lluís Llach, amb la cançó "No és això companys", els va donar una resposta contundent. És cert que cal fer les coses ben fetes i amb les passes necessàries, però sense cap mena de dubte el que cal és satisfer les demandes d’un poble que d’una manera decidida i clarament inequívoca cavalca cap a la independència. Ara el somni som nosaltres, com diu encertadament Muriel Casals, presidenta d’Òmnium, i cal que el fem realitat com més aviat millor. Això no vol pas dir que ens hàgim d’oblidar dels altres països catalans, que sempre han de tenir la porta oberta per quan vulguin seguir el nostre exemple. Els catalans ens hem de mantenir tossudament alçats i disposats a assolir la independència utilitzant totes les possibilitats democràtiques que l’ordenament jurídic internacional ens ofereix. Si els actuals governants espanyols, provinents del franquisme dictatorial, ens neguen el dret a la nostra vida nacional, secundats per una vergonyosa oposició socialista també centralista, no cal tenir cap por de fer una declaració d’independència unilateral. Això si, amb el vistiplau internacional.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.elpou.cat/noticia/1044/exitos-concert-llibertat

racoforumsanon_ca_20220809_0_557571

És una paraula típicament valenciana, amb el sentit de finca, peça de terra de conreu. També és usada en algunes zones dels Pallars, Ribagorça, el Segrià... Al meu poble (Baix Llobregat) bancals són com el que es veu per sota les cases a aquesta foto, per al cultiu de fruiters, generalment cirerers, ametllers o presseguers:

curate

{"ca": 1.0}

cawac_ca_20200528_2_16959

Escriptora Entre el soroll i la pressa fes el teu camí sense oblidar que el silenci és pau. Mentre puguis i sense abaixar el cap, sigues amic de tothom. Digues la teva veritat sense córrer i que tothom l’entengui. Escolta els altres encara que siguin pesats i una colla d’ignorants: ells també tenen quelcom a dir. No et comparis amb els altres: podries sortir-ne bufat o amargat, perquè un altre sempre pot ser més bo o menys bo que tu. Alegra’t dels teus èxits i no t’encaparris pels teus fracassos. Estima la feina que fas per senzilla que sigui: és una riquesa concreta en un món de vaguetats. Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós: però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona que lluiten per un ideal, i que hi ha més herois del que penses. Sigues sincer i no fingeixis l’amistat; no tractis l’amor amb cinisme, puix que, malgrat el que et pugui venir i els desenganys, l’amor toma a néixer, com l’herba que trepitges. Inclina’t davant l’inevitable pas dels anys sense enyorar la joventut i els seus gustos. Convenç-te que hom no es fa fort en un dia i no et deixis portar per les quimeres que només cansen i et deixen arraconat. Més enllà de tota austeritat, sigues bo amb tu mateix. Tu ets tan fill com els arbres i els estels. Hi tens un lloc en aquest món. Encara que no t’ho creguis, l’univers fa camí endavant. Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu, i fent la feina i esperant en el soroll i la confusió, no perdis la pau. Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats, la vida és bella. No ho oblidis i seràs feliç. 18 comentaris a “Entre el soroll i la pressa” Avui dematí, mentre col·locava papers, m’ha sortit aquest poema anònim. He fet memòria i he recordat que me’l va enviar una bona amiga en uns moments personals difícils. L’he llegit i he volgut que el llegíssiu. A mi no. . Un enderrossall d’imperatius. Parrafades per l’estil n’he vist unes quantes i totes me sonen massa paternalistes. . Ja torn pixar fora test, eh?, com a les meues primeres intervencions en aquest bloc. Què hi farem, quan no m’agrada no m’agrada, com el futbol. I no vull callar! Qui hem viscut l’escola franquista, el imperatius -el futbol ho és?- ens costen molt de pair, encara… però sé que ho hem de superar per que la raó és la raó. Maite, dues coses et vull dir: reb la meva felicitació personal i col·lectiva pels resultats de les eleccions. Faràs una bona feina al Consell. N’estic segur. He llegit ell poema. A mesura que el llegia l’imatge que es perfilava era la teva. Si aquest poema el tenies en un lloc desconegut, per mi és clar que el seu lloc era al teu cor i cap. N’has fet vida d’ell. Gràcies. Val la pena coneixe’t. N’estic totalment d’acord amb el poema, jo hauria canviat, tan sols, que enlloc de dir: Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu, Tinguis en tu la Pau de Déu, sigui aquest qui sigui per a tu. Una abraçada. Jo l’he trobat fantàstic, m’imagino que el meu estat d’ànim més aviat baix sense cap causa aparent, hi ha ajudat. És cert que de poemes com aquest que poden semblar un llibre d’autoajuda n’està ple, però això no li treu validesa, ni sabiesa, ni, de vegades, utilitat. Parlant de poemes: acabo de descobrir aquesta web: http://www.poesia.cat/ És possible que ja faci temps que existeix i jo no me n’hagi adonat fins ara, però, per si no fós així, he tingut ganes de compartir la troballa: si feu clic a “Poesia clàssica i contemporània”, trobareu un amplíssim llistat de poetes amb la seva biografia i, alguns dels seus poemes penjats per poder-los llegir. Això és impressionant! Gràcies, Agustí. Ja m’agradaria ser capaç d’aplicar-me tot el que diu el poema. Hi ha coses que són més fàcils que d’altres, és cert. En qualsevol cas, tot i que puc entendre la crítica que en fa Nom Necessari, crec que és un poema que fa pensar i que és ben útil per anar per la vida, donant valor a aquelles coses que en tenen realment. M’agrada que us hagi agradat. Estic en un moment de canvis importants. A poc a poc, em vaig acostumant a deixar l’estrés del govern, a tornar a escriure com si m’hi anàs la vida, a escoltar els meus fills dient si se m’han romput els mòbils de cop, a preparar com ha de ser la feina a l’oposició, el retorn a l’institut… Em sembla que tot això dóna per una entrada nova! El poema us anirà molt bé en aquests pròxims quatre anys. D’acord amb en Vela de que és semblant a un llibre d’autoajuda i que millor que autoajudar-se en els moments de baixon. Ànims a tots en aquests moments amargs i tristos. No t’erris, Coloma: no només de política viuen les persones. Ni quan vaig llegir aquest fantàstic poema ni quan vaig escriure el meu comentari tenia al cap res que hi tingués a veure… Respira i obre una mica aquest caparró: estic segura que, si mires una mica més enllà del teu nas, t’adonaràs que, a banda de fer anar els comentaris d’altri allà on tu vols per provar de molestar, hi ha moltes coses de les quals gaudir, per exemple, d’un bon poema. Ahir, quasi 200 persones, militants i simpatitzants del PSM Més per Menorca ens vam reunir per dinar tots junts. Hi va haver molt bon ambient, moltes ganes de fer feina des de l’oposició, des de les agrupacions locals. Vam rifar 2 velos, vam cantar… En fi. Es tractava d’agrair a la gent la feina feta durant la campanya i de saber que els tenim al costat per a tot el que els càrrecs públics necessitam. Sempre he dit que el principal valor del PSM Més per Menorca és la seva gent. M’agrada! A mi també m’ha agradat molt el poema, de tant en tant trobar paraules que estimulen i que algú las va escriure fa 500 anys em recorda que l’humanisme no té data de caducitat. Estic molt motivada amb el Moviment 15-M, el necessitava. Més per Menorca? Evidentment, peró canviant un sistema suïcida que ens ofega a tots. Salut! Na Coloma Torres no es podia estar sensa ficar cullerada i recordar a tot hom “urbi et orbe” que els haurem de aguantar cuatre anys més,sensa corrupció esper….., aplicat aquet fragment del poema… “Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós: però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona que lluiten per un ideal,….” Si aixi ho fas, que el Deu “que sigui”,te doni el just premi que mereixes. Salut i amen De moment ja han demostrat qui són: han col·locat a n’en Pere Rotger (perro viejo) al lloc ideal per arribar a la jubilació havent viscut de la política un fotimé d’anys. Ell i en Pere Palau (Inca i Eivissa) representen dues famílies polítiques poderoses dins el PP, sinó recordeu l’època Matas. A la cambra hi ha 3 partits representats però (i fora del comú) a la Mesa del Parlament no hi ha lloc per al PSM. En Tadeo s’espolsa a na Lali Llufriu (que li ha tocat ningú sap com) i el Psoe coloca a n’en Diéguez (ca de bous oficial) i a na Joana. Lo de na Joana és molt bo, després de 20 anys al Parlament, ara, cada vegada que vengui a Menorca farà ombra a n’en Marc perquè protocolàriament serà primer ella. Sembren en Marc i després no el deixen créixer. Aquest és el seu tarannà, per això si que hi ha pacte i consens dels dos grans partits: repartir-se la Mesa (cobren més que el president del Govern) i excloure’n el PSM. A veure ara quins altres pactes arriben a signar. Trist. És evident, Pactes, que la missió del PP és eliminar el PSM, però no ha pogut. El triomf electoral de la dreta, no és complert, queda el PSM viu i amb molta força. A més, el PSM no és ven en el ball de cadires.

curate

{"ca": 0.9741970903101839, "es": 0.007274224540214109, "fr": 0.0042547351084271205, "pt": 0.0041174855888004395, "gl": 0.005078232226187208, "it": 0.0034312379906670325, "ro": 0.0008234971177600877, "en": 0.0008234971177600879}

http://maitesalord.cat/2011/06/04/entre-el-soroll-i-la-pressa/

wikipedia_ca_20230401_0_66310

Sejnane Sedjnane o Sejnane o Sejnene (àrab:سَجْنَان) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Bizerta, situada uns 60 km a l'oest de la ciutat de Bizerta, i uns 25 km al sud del Cap Serrat. És entre el Djebel Ain Chouna, al nord, i el Djebel Tabourna, al sud, i té estació de ferrocarril. És capçalera d'una delegació amb 43.800 habitants al cens del 2004. La ciutat només té 4.727 habitants, però inclou diversos nuclis a la rodalia que apugen aquesta xifra fins més del doble. Economia. És centre de producció artesanal de plats i pots amb motius sovint amazics, per utilitzar en la vida diària més que per al turisme. Al nord, entre Kef Abbed i Cap Serrat s'ha establert un projecte turístic-ecològic de promoció privada que pretén restablir el patrimoni vegetal de la zona i intensificar l'arboricultura exòtica (kiwi, mango, alvocat…). Fauna. Al nord-oest de la ciutat, la maresma de Sejnane és un espai on les cigonyes hi passen l'hivern. Administració. És el centre de la delegació o "mutamadiyya" homònima, amb codi geogràfic 17 54 (), dividida en vuit sectors o "imades": - Sedjnane (17 54 51) - El Mâalia (17 54 52) - El Ababssa (17 54 53) - El Hachachna (17 54 54) - Sehabna (17 54 55) - Sidi Mechrek (17 54 56) - Amaden (17 54 57) - Mechargua (17 54 58) Al mateix temps, forma una municipalitat o "baladiyya" (codi geogràfic 17 12).

perfect

{"en": 0.005271084337349397, "ca": 0.8501506024096386, "it": 0.02710843373493976, "es": 0.08358433734939759, "cs": 0.015060240963855422, "nl": 0.01882530120481928}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=66311

cawac_ca_20200528_9_13506

2004. Estudi de l’aprofitament de plantes aromàtiques i medicinals i proposta d’activitats lúdiques per a divulgar els seus usos tradicionals a la Finca de Bon Repòs . Diputació de Lleida. R/T. Espècies treballades: Thymus vulgaris i Satureja montana . 2004. Situació actual i estratègies de desenvolupament de la producció de plantes aromàtiques, medicinals i condimentaries a Catalunya. Unitat de Promoció i Desenvolupament Forestal i Rural de Catalunya. T. 2002. Estudi de viabilitat de l’aprofitament, transformació i comercialització dels recursos forestals no fustaners del terme municipal de Josa i Tuixén. Consell Comarcal de l’Alt Urgell. T. 2002. Aprofitament i seguiment de les poblacions de Gentiana lutea L. a la Val d’Aran. Gemma Arjó i Rella. PT. 1999. Capacitat de regeneració de la boixerola ( Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spr.) per al seu aprofitament com a planta medicinal. Pilar Ninot Carbasa. PT. 1997-1999. Projecte de demostració de la compatibilitat de l’aprofitament en recol·lecció d’espècies medicinals autòctones amb la seva conservació i la del medi ambient i de la viabilitat del seu cultiu a zones rurals dels Pirineus . Programa Life-Medi Ambient . Unió Europea. R/T.

curate

{"uk": 0.008517887563884156, "ca": 0.8577512776831345, "es": 0.04003407155025554, "en": 0.0272572402044293, "eb": 0.008517887563884156, "id": 0.005110732538330494, "ja": 0.004258943781942078, "pt": 0.04003407155025554, "fr": 0.008517887563884156}

http://apsb.ctfc.cat/?p=170

mc4_ca_20230418_14_82374

L’Aliança Contra la Pobresa Energètica denuncia assetjament telefònic als més vulnerables | betevé 16 persones en risc de pobresa acusen a Endesa i Gas Natural de subcontractar empreses que els reclamen els deutes de forma insistent Marc Bermejo | dijous, 19 d'abr. del 2018, a les 14.32 L’Aliança Contra la Pobresa Energètica ha denunciat aquest dijous assetjament a persones reconegudes com a vulnerables pels serveis socials. En total són 16 ciutadans que acusen a Endesa i Gas Natural “d’utilitzar pràctiques mafioses”. Les companyies subcontracten a terceres empreses que reclamen els deutes de forma insistent. “Dec 500 euros i m’han trucat en els darrers dos mesos unes 130 vegades”, diu una de les afectades. Un grup d’afectats i membres de la plataforma han empaperat les oficines de Gas Natural, al número 237 del carrer Mallorca, i també a la seu d’Endesa al número 608 de la Gran Via amb les cartes que reben amb el deute pendent. La majoria dels afectats per pobresa energètica reben trucades reiterades -entre tres i cinc al dia- i missatges de mòbil d’empreses que han comprat el deute que tenen pendent amb les companyies subministradores de gas i electricitat. L’Aliança Contra la Pobresa Energètica ha titllat aquests mètodes de “mafiosos”. També ha denunciat que en alguns casos les empreses de recobrament s’han fet passar per agents judicials que els amenacen d’emprendre accions legals contra ells en cas que no paguin. Queixa a Consum i al Síndic de Greuges Els afectats han presentat una reclamació a l’Agència Catalana de Consum per denunciar els fets. També han formalitzat la queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Aquestes persones han assegurat que quan truquen a Endesa i a Gas Natural per explicar en quina situació es troben les companyies els remeten a parlar amb les empreses de recobrament. Gas Natural i Endesa neguen mala praxis Les empreses subministradores neguen tot plegat. Tot i que remarquen que no els consta a quins casos concrets fa referència la protesta de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, fonts d’Endesa asseguren que quan es té constància d’un cas de vulnerabilitat acreditat per la Serveis Socials “no només no se li talla el subministrament, sinó que queda identificat i protegit”. En la mateixa línia s’ha pronunciat Gas Natural, que afirma que en casos de persones vulnerables totes les comunicacions es fan “per trobar una solució a la situació, no per pressionar-los”. Des de l’empresa neguen trucades reiterades i expliquen que les cartes que s’envien als afectats són per informar-los del consum que generat, “no reclamacions”. — Endesa — Gas Natural — pobresa energètica — protestes

curate

{"ca": 0.9771863117870723, "de": 0.007984790874524715, "es": 0.014828897338403042}

https://beteve.cat/economia/assetjament-telefonic-denuncia-alianca-contra-pobresa-energetica/

cawac_ca_20200528_11_114636

Camí Ral Badia del Vallès Cami Ral Aquest antic camí tingué gran consideració i ús per traslladar-se des de Barcelona i sobretot des de Terrassa a Montserrat. N’existeixen referències documentals al·lusives almenys des del segle XIV. A part dels pelegrins que hi transitaven, fou ruta de pas de monarques i grans personalitats històriques. Tot travessant el Llobregat pel pont de Vilomara, s’enfilava per les carenes de la serra de l’Obac, dins el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, baixant després per la riera de les Arenes fins Matadepera, Vacarisses i Rellinars, Sabadell, Badia del Vallès fins a Barcelona. En aquest camí neix la llegenda del bandoler Capablanca. Es diu que quan veia venir una víctima, estenia la seva capa al terra i enfilat a un arbre obligava el viatger a dipositar els objectes de valor sobre la capa si no volia deixar-hi la pell.

curate

{"ca": 0.9906651108518086, "en": 0.009334889148191364}

http://www.turismevallesoccidental.cat/ctvoc/rcturistics/detall.php?rcturistics=88

mc4_ca_20230418_12_650727

OPORTUNITAT Casa de poble situada a St Jaume de Llierca. De 180m2 aproximadament per a restaurar. Consta de planta baixa i planta pis. Amb jardí i annexes. Preu molt interessant! Preu : 65.000 € Edifici en venda situat a Besalú, a peu de carretera. Consta de 226m2, distribuïts en planta baixa, i dues plantes. A la planta baixa hi ha un local comercial de 68m2., amb un pati de 34m2. ; A planta primera un pis de 73m2, i a la planta segona un altre pis de 71m2. Tot plegat per restaurar. Amb tots els serveis. Casa de poble situada a Besalú. Bonica casa de poble restaurada situada a Argelaguer. Casa totalment restaurada, situada al poble d’ Argelaguer. Consta de 280m2 construïts, i amb 60m2 de jardí. A la planta baixa hi ha la cuina, el menjador sala d’estar, una saleta/estudi, un lavabo, un rebost, i la sortida al jardí. A la primera planta hi ha un rebedor, dues habitacions, un estudi, un bany/rentador, i una terrassa. I a... Antiga rectoria totalment restaurada, situada a la Garrotxa. Bonica casa pairal situada a 5 minuts d’Olot, (antiga rectoria) Consta de 750m2 construïts, dividits en tres plantes. Amb 4.000m2 de terreny. A la planta baixa hi ha l’entrada principal, la cuina/menjador, dues sales d’estar, una gran sala/estudi, un dormitori, rentador/traster, i una bonica terrassa. A la planta superior hi han 4... Preu : 425.000 € Casa de poble en venda amb local independent. Casa de poble en venda situada a Besalú. De 265.m2 construïts. Consta de planta baixa destinada a local de negoci, amb entrada directe. Primera, segona i tercera planta a vivenda. Amb dues terrasses de 30 i 50m2. Possibilitat de dues vivendes independents. Totalment habitable, i amb tots els serveis. Situada al casc antic. Casa de poble situada a la Garrotxa. Casa de poble situada a Montagut. Consta d’uns 200m2, per restaurar, amb pati de 150m2 aprox. A la planta baixa hi ha el garatge, traster i el jardí. A la primera planta, la cuina amb llar de foc, el menjador estar, dos dormitoris, un estudi i un bany. I a la planta segona, les golfes, amb soritda a la terrassa.Possibilitat de rehabilitar...

curate

{"ca": 0.8148327678138633, "pt": 0.022297624818225885, "es": 0.1396025206010664, "ar": 0.015511391177896268, "fr": 0.007755695588948134}

http://www.finquesbesalu.com/cat/inmo/property/v/inmo_visited_more/true/?property_ids=1517,1521,1527,1136,1139,1147,1183,1224,1301,1334,1337,1340,1366,1375,1380,1384,1395,1401,1409,1411,1434,1457,1463,1474,1483,1489,1491,1529,1390,1473,1522,996,1249,1346,1391,1398,1408,1451,1456,1506,1507,31,267,268,312,402,482,754,967,1155,1265,1281,1341

crawling-populars_ca_20200525_2_36055

Taxi 1. Els parcs forestals ordenats en aquest Pla General com a espais lliures o verds, a més d'estar sotmesos a la legislació específica sobre defensa i conservació de masses forestals i al que estableix la legislació urbanística respecte a zones verdes, queden subjectes a aquestes Normes. 2. Els parcs forestals compresos en aquesta qualificació són els següents:

curate

{"en": 0.011019283746556474, "cs": 0.011019283746556474, "ca": 0.977961432506887}

: /ca/web/territori/gestio-i-organitzacio/numamb/detall/-/articlenumamb/article-205---regim-aplicable/991076/11656?_ArticleNUMAMBSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_ArticleNUMAMBSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_seccio=normes-urbanistiques-del-pla-general-metropolita.nnuu-titol-iii-capitol-iii-seccio3&_ArticleNUMAMBSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fca%2Fweb%2Fterritori%2Fgestio-i-organitzacio%2Fnumamb%2Fllistat

macocu_ca_20230731_9_590370

Malgrat les millores de l’EPIF, el dret a cobrar complements per antiguitat no està garantit per aquest Estatut. Fins ara, les direccions de les 7 universitats catalanes s’han negat a pagar cap quantitat en concepte d’antiguitat. Davant aquesta situació, CCOO vam interposar demandes contra la Universitat de Barcelona i, en una reclamació individual, contra la Universitat Politècnica de Catalunya, lque van ser guanyades al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, declarant-se el dret del personal investigador predoctoral a cobrar el complement per antiguitat. Com a conseqüència de la immobilitat del sistema universitari públic de Catalunya i per garantir la igualtat de tractament d’aquest col·lectiu i la resta de personal docent i investigador temporal i el personal permanent, CCOO anunciem la interposició d’un conflicte col·lectiu que afecta a tot el sistema universitari públic del nostre territori per tal de que tot el personal investigador predoctoral i postdoctoral tingui dret a cobrar el complement d’antiguitat.

curate

{"ca": 1.0}

oscar-2201_ca_20230904_0_115299

Durant la jornada intensiva...NO ET QUEDIS A CASA!! Vine al Casal de Juny on jugarem, farem manualitats, gincames, tallers, esports, jocs d'aigua i molt més! ! Fins al 19 de maig es poden fer les inscripcions. El Casal tindrà lloc a l'escola Marià Galí del 5 al 21 de juny de 15:30 a 17:30h. Preu 40€/ tot el Casal. Per a nens i nenes entre 3 i 12 anys,és una activitat oberta al barri i a tots aquells nens que vulguin venir a gaudir de les nostres activitats. El Casal es realitzarà si hi ha un mínim de nens/es. Places limitades.Es reserva el dret d'admissió. Casal de Juliol 2017 El Casal d'aquest any tornarà a ser un Casal en anglès! Per a que els nens i nenes puguin seguir practicant i passant-ho bé durant l'estiu. Aprendrem la llengua a partir de contes i de jocs. Fins al 19 de maig es poden fer les inscripcions. El Casal d'estiu tindrà lloc a l'escola Marià Galí del 26 de juny al 28 de juliol. L'activitat és oberta a nens i nenes de P3 a 6é de tot el barri i les inscripcions es poden fer per tot el període o per setmanes. Esta organitzat per l'Ampa amb un horari de funcionament de 9 a 13h. Hi haurà la possibilitat de fer servei d'acollida on seria de 8 a 13h. Si hi ha un mínim de nens/es per setmana. Què farem? English activities, jocs,pel·lícules, sortides, gincames, manualitats...i tindrem una piscina al pati! Preus: De 9 a 13h: 35€/setmana. De 8 a 13h:45€/setmana. De 9 a 13h Pack: 165€/cinc setmanes. De 8 a 13h Pack: 205€/ cinc setmanes. Inscripcions: Fes click descarregar Juny Fes click descarregar Juliol S'ha de complimentar la butlleta d'inscripció i entregar-la acompanyada del comprovant de pagament amb el nom del nen/a. Podeu entregar-la a l'escola, a la Caseta de l'Ampa o per correu electrònic ampamariagali@hotmail.com Reunió informativa: 23 de maig a les 16.30h a l'escola Marià Galí Carrer de les Vinyoles 40 Terrassa. Per tenir en compte: Dia 3 de juliol festiu. Els Casals d'estiu es realitzaran si hi ha un mínim de nens/es. Places limitades. Es reserva el dret d'admissió L'import del Casal només es retornarà en el cas que l'activitat no es pugui realitzar. Es prega puntualitat a l'hora de recollir als nens/es. L'Ampa es reserva el dret de fer modificacions a les activitats o sortides. Excloure a nens/es per mal comportament prèviament avisant als pares amb un full d'incidència.

curate

{"it": 0.022280471821756225, "ca": 0.9541284403669725, "fr": 0.00043687199650502403, "ru": 0.002621231979030144, "pt": 0.02053298383573613}

http://ampamariagali.blogspot.com/2017/05/casal-destiu-2017.html

grup-elmon_ca_20230726_0_105095

Catalunya Sí que es Pot s’ha vist obligada a abandonar la zona de confort i a entrar de ple en el debat sobre la celebració d’un referèndum a Catalunya. Després que el president Puigdemont s’hagi compromès a consultar els catalans sobre la independència amb el permís o sense de l’Estat, CSPQ també ha mogut fitxa i enllesteix una proposta de resolució sobre el referèndum perquè sigui tinguda en consideració en el debat de política general que arrenca demà al Parlament. El grup parlamentari liderat per Lluís Rabell no inclourà de forma explícita el concepte “referèndum pactat amb l’Estat” en la seva proposta per tal d’intentar sumar el suport de la CUP i de JxSí, que presentaran una resolució conjunta. En el text que presentaran, remarcaran que “el referèndum no ha de dissenyar-se només per al 48% dels independentistes declarats, “sinó que ha d’interpel·lar massivament a tots els catalans, és a dir, ha de ser un referèndum del 80% dels catalans, que estan a favor del dret a decidir”, han explicat fonts de CSQP a El Món, tot recordant que s’ha d’evitar que el PP, C’s i el PSC facin “boicot” al referèndum. I pel que fa a la legitimitat del referèndum, expliquen que “no necessàriament ha de venir de l’Estat, menys encara en el context que s’ha generat després del a crisi al PSOE, sinó que pot venir de la comunitat internacional. I comptar també que a Madrid, malgrat que som conscients que no és viable pensar en un diàleg amb el govern espanyol, hi ha un grup parlamentari al Congrés -Podemos- que pot donar suport al referèndum si es fa en unes determinades condicions de garanties democràtiques”. Ara be, afegeixen que perquè tingui aquest reconeixement, ha de tenir una participació massiva, no només dels votants de la CUP i de JxSí, i tots els catalans, del sí i del no, s’han de sentir cridats a les urnes, perquè no pot tornar a repetir-se un 9-N”. CSQP està “oberta” a negociar amb JxSí i la CUP la fórmula de referèndum, tenint clar que “la pregunta serà binària, ara no es poden preguntar coses com el federalisme”, però exigeix que abans de la celebració del referèndum “el país tingui un debat serè i profund sobre el model de país, quin país volem construir i que tothom pugui tenir-hi veu”. En aquest punt, el procés constituent des del carrer, hi ha “plena sintonia amb la CUP”, asseguren a El Món fonts del grup parlamentari. “Volem seure a parlar, negociar i recuperar un referèndum per al 80%”, sentencien.

perfect

{"ca": 1.0}

https://elmon.cat/politica/csqp-defensara-el-referendum-del-80-23850/

cawac_ca_20200528_11_55976

Es traspassa oficina apta per a qualsevol tipus d'activitat actualment en funcionament. es deixa tot tipus de mobiliari d'oficina, així com material d'oficina, fotocopiadora, ordinador, 3 taules, diversos armaris, aire condicionat, alarma.... es traspassa per no poder atendre per maternitat. Tendes totalment noves,es troben en ple centre de ciutat.lloguer molt baix i grans beneficis.es troba totalment omple de mercancia(opcional). disposa de mobiliari nou i portes en aitor i automaticas.es traspassen per no poder atendre.

curate

{"ca": 1.0}

http://anunciscatalunya.cat/anuncio/ocasion-es-traspassen-2-locals_20690.html

macocu_ca_20230731_0_439644

Afegir un producte CRUNCHY MIEL NAT - Nestlé - 300g Productes o substancies que causen intoleràncies o al·lèrgies: es:AVOINE, es:BLÉ

curate

{"ca": 0.7538461538461538, "es": 0.24615384615384617}

cawac_ca_20200528_10_128917

Detinguts per intentar robar coure al parc eòlic de Tarrés 24/3/2011 - Redacció Dos homes, de 22 i 33 anys de nacionalitat romanesa i veïns de Barcelona, van ser detinguts el passat 22 de març pels Mossos d’Esquadra per presumptament intentar robar coure en un aerogenerador del parc eòlic de Tarrés. L’avís l’haurien donat alguns treballadors que es movien per les instal·lacions en veure un cotxe sospitós circulant per la zona. Segons la policia autonòmica, els presumptes lladres, que haurien forçat la porta d’un dels aereogeneradors per endur-se tot el cablejat, van fugir en ser sorpresos pels esmentats treballadors. Finalment, els Mossos els van enxampar a dos quilòmetres del lloc on es van produir els fets, quan circulaven pel quilòmetre 17 de la carretera LV-2014, situada al terme municipal de Tarrés. Segons fonts policials, ambdós tenen antecedents per fets similars, se’ls acusa per temptativa de robatori amb força, i després de declarar van quedar en llibertat amb càrrecs amb l’obligatorietat de presentar-se davant del jutge. Tot i les dues detencions, els treballadors van informar als Mossos de la presència de tres persones en el moment dels fets. Per aquest motiu, la policia no descarta la presència d’un segon vehicle amagat que haurien fet servir per carregar el material i amb el que hauria fugit un dels lladres.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.somgarrigues.cat/noticies/597/detinguts-per-intentar-robar-coure-al-parc-eolic-de-tarres

colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_310799

Vaig saber que em volia ser fotògrafa quan tenia tretze anys. Em vaig enamorar de la fotografia el dia que vaig veure aparèixer una imatge al paper fotogràfic al taller de fotografia de la meva escola y la meva mare em va comprar la meva primera càmera. Quan tenia divuit anys vaig estudiar fotografia en una de les poques escoles que hi havia en aquella època a la Ciutat de Mèxic mentre estudiava Comunicació i Cine a la Universitat. Després de dedicar me al menys durant deu anys a la fotografia de arquitectura a Mèxic, vaig rebre una Beca per part del Govern Mexicà per estudiar un Programa de Postgrau a Barcelona on visc des de fa vint anys. Col·laboro amb prestigiosos arquitectes mexicans i espanyols fotografiant tant espais privats com públics en ambdós continents, i re-fotografiant-los en el temps, amb la intenció de trobar un mapa visual quan els espais s’obren a la vida i a l’ús de la gent comú, i els processos que el temps dóna a l’arquitectura, i que comencen en el moment que l’arquitecte entrega l’obra, i amb el temps es fan evidents. Treballo amb el mateix mètode amb els meus projectes de fotografia artística. Torno constantment a llocs on he fotografiat per trobar la senzillesa de la vida més enllà de la simple mirada, a la recerca d’un viatge visual interior i a la connexió que s’estableix entre les meves emocions i les de la gent que fotografia. Tinc projectes a Brasil, Mèxic, Romania i Perú. Recentment he sigut seleccionada com a finalista del Lens Culture Street Photography Awards 2015 pel meu proyecte tornada al silenci. https://www.lensculture.com/articles/sandra-pereznieto-back-to-silence Les meves imatges apareixen freqüentment en revistes internacionals com Domus, Casabella, Mark Magazine, Wallpaper*, Metropolis, Landscape, Architecture Magazine, Architectural Digest, AU, Summa, C3, IW, Arquine, Space, On Dideño, Area o Diseño Interior, entre d’altres, ocupant portades en moltes d’elles. Col·laboro també en la publicació de llibres amb editorials com Taschen, Gestalten, Frechman publications, Loft i Arquine, i amb revistes de diaris com El Magazine de La Vanguardia, El País Semanal o Entremuros del Reforma.

perfect

{"ca": 0.9674569967456996, "en": 0.032543003254300325}

racoforumsanon_ca_20220809_2_818396

Hola ! Aquest mes començaré a pendre pastilles anticonceptives, i tot que segurameent s'hagin obert varis fils parlant sobre el tema, vull comentar alguns dubtes. 1.- Les noies que ja n'heu pres algun cop vau tenir gaires efectes secundaris? Quins? 2.- Al prospecte no hi diu res al respecte però jo sempre havia sentit que durant el primer mes has de continuar utilitzant altres mètodes, sabeu si és veritat? Tinc metge la setmana que ve li preguntaré a vere el que. 3.- A quina edat vau comença a pendre'n? 4.- i per últim: Que tal el sexe sense preservatiu????? apa moltes gràcies ! A mi el que més em preocupa de la píndola és que si la prens molts anys el cos està acostumat a no ovular i si et vols quedar embarassada, hi ha molts casos, en què és més difícil. Jo les pren perquè tinc problemes amb la regla i el ginecòleg me les va receptar. Fa més de dos anys que en prenc i he fet un descans que ha estat un desastre, raó per la qual les he hagut de tornar a prendre. El sexe sense preservatiu m'agrada més, diguem-ne que augmenten les sensacions (no hi ha cap barrera entre un cos i l'altre) i que és més lliure (no cal parar per posar el condó). Té avantatges si tens parella estable (i els dos sou conscients que si folleu amb algú altre heu de prendre altres precaucions): són més fiables que el preservatiu, són més cómodes (una pastilla al dia i prou), pots gaudir més del sexe... Jo des que vaig començar a prendre-les (als 17) m'he engreixat una mica i ho he notat sobretot als malucs. Tinc la regla molt regular, amb poca quantitat i no em fa practicament mal. Amb les que prenc jo pots "decidir" quin dia et ve la regla. Si per exemple tens un viatge i t'ha de vindre la regla aquella setmana, te les pots deixar fins a 7 dies abans i avançar-te la menstruació. I també a l'inversa, te la pots endarrerir una setmana. També he llegit que amb la nova generació d'anticonceptius es pot, fins i tot, prendre les pastilles durant tres mesos sense descans. Com ja t'han dit des del primer dia et protegeixen de l'embaràs. Home me mare portava bastants anys prenent-ne i quan les va deixar en menys d'un mes es va quedar embarassada, així que soposo que també depèn de la persona.

curate

{"es": 0.030372756557754257, "ca": 0.9668660837551771, "en": 0.0027611596870685687}

macocu_ca_20230731_3_144167

Portal de la Transparència Currículum de Miguel Saborit Arribas Biografia Fill de Rafelbunyol, nascut el 06 de juny de 1969 Després de cursar els meus estudis, em vaig dedicar a treballar en diversos sectors com a recol·lector de taronja “jornaler” en primer lloc i per a l'empresa de taronges Fontestad S.A. També destacar el meu treball per a l'empresa Forns Valencians Forva S.A. en la línia de fleca vaig embarcar en la creació de l'empresa constructora familiar Construccions i Reformes Miguel i Benja S.L en la qual he treballat en qualitat de gerent des del seu inici en el 1994 Posteriorment la meva carrera professional la vaig compaginar sent càrrec electe de l'Ajuntament de Rafelbunyol com a regidor en l'àrea d'Esports i Urbanisme, durant 16 anys Des del 2007 fins al 2011, a més vaig ser nomenat com a regidor i tercer tinent d'alcalde En l'última legislatura, (2011-15), vaig ser nomenat com a regidor alliberat en l'Àrea d'Urbanisme i, en aquesta ocasió, vaig ser nomenat com a primer tinent alcalde de la corporació municipal de Rafelbunyol Actualment, la meva carrera professional continua vigent en l'àrea de la construcció com a encarregat d'obres i a temps parcial com a dependent en l'estanc “Paiporta-3” situat en la localitat de Paiporta A més, continuo formant part, com a regidor de la corporació municipal i portaveu del grup municipal Populars de Rafelbunyol Estudis Certificat de Graduat escolar en el CEIP Verge del Miracle l'any 1985 Certificat d'estudis del primer cicle de Formació Professional en l'especialitat d'Informàtica aplicada en l'Institut de Massamagrell en 1989 Certificat de Màster en Direcció i administració d'empreses en l'acadèmia en 1995 Certificat d'aprofitament de Curs Superior en Sistemes de Gestió de Prevenció de Riscos Labors per la CFE en el 2002 Certificat d'aprofitament de Curs Formació i Salut de Riscos laborals. (60h) per la mútua General en el 2004

curate

{"ca": 0.9726027397260274, "es": 0.018967334035827187, "pt": 0.004741833508956797, "eo": 0.0036880927291886197}

cawac_ca_20200528_12_105619

Què fem Ús de galetes Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.

curate

{"ca": 1.0}

http://bamtaaredesenvolupament.entitatsgi.cat/contactar_1/_5G1ICS7tAW4BNxYcOAH7kfXFdpIZu2PvZjJTK_tL2OeamUt8Wfn6qA

crawling-populars_ca_20200525_3_7905

A la societat actual, moltes activitats tradicionals estan mal vistes i són criticades molt durament, sovint per desconeixença. Un d’aquests casos és el de la caça, una activitat on tenim molt en compte el patiment dels animals com a individus i que considerem obsoleta perquè ha deixat de ser necessària per a la supervivència: si necessitem carn o abric, és fàcil obtenir-los. El que es desconeix, però, és que la caça pot tenir beneficis a nivell ecològic. La gestió de fauna salvatge no és fàcil, ja que no és una ciència exacta i, per això, no totes les solucions que proposades són ben acceptades. A Catalunya, per exemple, podem trobar casos com els de l’isard i el porc senglar. Aquestes dues espècies cinegètiques tenen en comú que els seus depredadors naturals, els óssos i els llops, estan gairebé extingits als seus hàbitats i que, per tant, tenen l'ésser humà com a únic depredador real. A conseqüència d'això, si aquestes espècies no fossin cinegètiques n'hi hauria una superpoblació que, a nivell ecològic, podria dur problemes molt importants com ara la pèrdua de biodiversitat, l'augment de la facilitat en la tranmissió de malalties o danys als camps de conreu, entre molts altres. És per això que els mètodes de caça emprats s'adapten a cada espècie i a la seva situació. En el cas del senglar, tot i que les modalitats de caça existents són diverses -espera, batuda o ganxo-, a Catalunya la més utilitzada és la segona: un grup de caçadors es col·loquen a llocs estratègics i, amb l’ajuda de gossos de rastre, es localitzen i persegueixen els senglars fins que són a tret. Pel que fa a l’isard, la modalitat de caça és més selectiva, ja que normalment es caça només per acostament i el número d'exemplars que es poden abatre cada temporada està molt regulat. Els caçadors paguen una llicència per cada isard abatut i un membre del cos d'Agents Rurals els acompanya i els indica quin és l'individu que poden matar. A més dels beneficis ecològics, la caça també en té d'econòmics, ja que genera llocs de treball i part dels ingressos de les llicències de caça s'inverteixen en la millora de les àrees on està permesa l'activitat, cosa que ajuda indirectament a la conservació de la zona i, per tant, de les altres espècies que l'habiten. Tot i això, no es pot perdre de vista que la llei de caça actual està obsoleta i hauria de ser renovada per focalitzar-se més en aquestes necessitats de conservació. A més, el cost d'aquesta activitat per a les colles senglaneres és molt elevat: suposa uns 1.325€ per exemplar, i és per això que les colles van demanar més implicació i suport econòmic i logístic a l'administració per poder continuar col·laborant de manera efectiva en el control de les poblacions d'aquests animals. Malgrat aquesta necessitat, seria molt útil trobar altres maneres de gestionar la fauna que no comportessin la mort d'individus. Un dels mètodes que s'està provant és una vacuna anticonceptiva per als senglars femella, de manera que la seva població es redueixi. Fins que no es trobi una solució realment viable a nivell temporal i econòmic, però, la caça continuarà sent una de les úniques formes de control poblacional en els casos d'espècies que no tenen depredadors naturals. Cristina Recasens (Palamós, 1993) és graduada en Biologia i màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat tant al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) com al Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la mateixa universitat. caça fauna salvatge Qui som Avís Legal Privacitat Web auditat per OJD interactiva Qui som Avís Legal Privacitat Web auditat per OJD interactiva

curate

{"ca": 0.9841400054689636, "no": 0.01585999453103637}

: /monplaneta/actualitat/caca-mesura-gestio-fauna

naciodigital_ca_20220331_0_70549

El tinent d’alcalde de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Miquel Sàmper, va donar la benvinguda als assistents a la taula rodona sobre el perfil de les persones consumidores i usuàries de cooperatives que va tenir lloc al Centre Cívic Ma Aurèlia Capmany. L’acte es va emmarcar dins el cicle d’activitats del programa Terrassa Cooperativa, que se celebra durant aquest mes de novembre a la ciutat, organitzat per l’Ajuntament i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. La taula rodona, moderada per la periodista Mariona Tomàs, es va centrar en l’estudi, encarregat per la Federació, sobre el perfil de les persones consumidores de cooperatives. Hi han intervingut Joan Sala de Texidors, SCCL, Antonio Baile d’Alternativa3, SCCL, Santiago Martínez de Node Terrassa Som Energia i Joan Pi de la Cooperativa de Consum responsable de l’Ateneu Candela. L’acte va comptar amb la participació de més d’una trentena de persones. Segons aquest estudi, la ciutadania catalana valora molt positivament el paper de les cooperatives en l’economia i les associa a valors com el compromís, la confiança o la proximitat. Podeu consultar l’informe clicant aquí. L’Ajuntament de Terrassa es va adherir el 2014 al programa “Municipi cooperatiu” de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya amb l’objectiu de fomentar la cultura cooperativa, activar el creixement i la consolidació de les cooperatives de treball existents, generar ocupació estable i generar oportunitats per aprendre, connectar-se i compartir.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/46099/terrassa-debat-sobre-persones-consumidores-cooperatives

mc4_ca_20230418_5_277674

'S'ha d'encomanar la resistència feminista' - Formació - Dones en Xarxa SindicacióFormació Acte commemoratiu del 10è aniversari de la Diplomatura de Postgrau en gènere i igualtat ’S’ha d’encomanar la resistència feminista’ La dècada que porta en funcionament la Diplomatura de Postgrau en gènere i igualtat que imparteix la Universitat Autònoma de Barcelona s’ha commemorat amb un acte al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. La majoria d’intervencions s’han referit a la difícil situació de les polítiques d’igualtat en plena onada de retallades. Les dones resulten les més perjudicades per la crisi. La crisi i la paralització –quan no el retrocés- de les polítiques d’igualtat va ser el gran element present durant la commemoració. Una presa de consciència de la feblesa dels drets i de la importància cabdal que té la política, així Carolina Galán va afirmar en la seva intervenció que “la crisi s’està portant per endavant els plans d’igualtat, la crisi ens impedeix créixer, és la gran excusa”. Galán va posar la mirada una mica més enllà i va alertar de les conseqüències de la reforma de les pensions que es va fer al 2011, que afecta més a les dones. L’ex-alumne Rubén Sànchez, va posar en entredit el sistema que ell va titllar de “patriarcal”, “s’han de canviar les estructures, si no és així, les polítiques d’igualtat són parches”. Un camí que també va seguir l’ex-alumna Barbara Melenchón, qui va alertar del perill de pèrdua del talent femení, i en aquest sentit la seva aportació fou la d’introduir la necessària visió de gènere en el canvi de paradigma “social, cultural i econòmic” que estem patint, i sota aquesta perspectiva Melenchón proposa una reflexió sobre el S.XXI “El segle XXI serà feminista o no hi haurà S.XXI, perquè es tracta de la supervivència i de com encarem la perspectiva de gènere”. Ara bé, les polítiques d’igualtat es dissenyen i s’apliquen des de la política; de manera que també va esdevenir un dels eixos de reflexió en el balanç dels deu anys de Diplomatura. El fet de projectar un camí en el conjunt de la societat, les polítiques de gènere sovint es confonen amb fer polítiques amb dones i no per a dones “de vegades pensen que amb incloure dones ja està bé, i no és això”, remarcà Helena Navarro, tal i com va matisar la també ex-alumna i tècnica d’igualtat a Montcada Úrsula Santacruz, “Encara no hem arribat a les polítiques de gènere de debò, estem en fent encara polítiques per a dones”. Santacruz va insistir en la importància de la convicció i de la intenció per tal d’aplicar aquestes polítiques “Els plans d’igualtat no són una plantilla que es poden aplicar de manera mecànica en els consistoris, s’ha de creure en ells. Mentre hi havia subvencions, els plans [d’igualtat] eren benvinguts, però mai se’ls van creure”, denuncia. L’acte també ha servit per reflexionar sobre el paper de la Diplomatura. Una titulació adreçada a la formació de tècnics en matèria d’igualtat. En aquests deu anys “més de 200 alumnes han passat per la diplomatura”, segons va apuntar Mireia Solsona , de la UAB en la presentació de la primera taula. Una dècada que hauria estat impossible sense la complicitat dels estudiants i dels professors, tal i com va apuntar Francesca Puigpelat. I en definitiva, un balanç molt positiu tant pel que fa a les institucions, a l’alumnat i al professorat. El sentiment d’estar contribuint a formar una societat més justa “per fer un món més igualitari”, aportà Mireia Solsona. I tal com va formular Rubén Sànchez, “per tal d’encomanar la resistència feminista”.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.donesenxarxa.cat/s-ha-d-encomanar-la-resistencia?lang=ca

mc4_ca_20230418_2_60667

Manifesto.es by Santiago Guillen 396 views Resumen sobre ipv6 by Evie Belén Reyes ... 1243 views AMR by amr Hamid 28 views Defibrillator Training by cardiaclifeus 58 views З досвіду роботи вчителя інформатик... by Сергей Лясоцкий 219 views Backpacks with wheels by Bella Outlet 783 views Conferencia en el Institut d'Estudis Catalans sobre la historia i el paper del Centre Divulgador de la Informàtica El paper que va jugar el Centre i l'enigma de la seva desaparició just al 1998, quan la informàtica personal tenia més impuls que mai 1. "Joc i cultura dels ordinadors (anys 80 i 90). L'experiència del desaparegut 'Centre Divulgador de la Informàtica' de Catalunya". Introducció L’any 1984, per un atzar de la vida , el govern de la Generalitat em va encarregar la creació i gestió d’una agencia publica que tenia una finalitat ben especifica: oferir a nens i joves l’oportunitat de manipular els nous ordinadors de taula o „domèstics“. En aquell moment, a Barcelona, havien aparegut a les botigues electrodomèstics uns artefactes, en deien ordinadors , que tenien un èxit insòlit. Sense necessitat de grans promocions de màrqueting i sense explicar exactament per a què servien, els ordinadors es venien molt be. També es venien als quioscs els manuals per aprendre a programar aquests ordinadors, amb un llenguatge ad hoc. Aquell llenguatge i aquells ordinadors van desaparèixer al cap de pocs anys. Els seus successors immediats van ser els ordinadors personals PC que ja s’utilitzaven a algunes oficines. Més tard, van aparèixer els PC amb Windows i amb ratolí, i els Mackintosh de Appel també amb ratolí. En mig doncs, d’aquesta emergència que ens arribava de Califòrnia, va néixer la nostra agencia publica, el Centre Divulgador de la Informàtica. Avui, trenta anys desprès, podem contemplar el mateix fenomen que està transformant la societat en tots els seus aspectes. En diuen, alguns, Societat de la Informació, un mal nom per fer referencia d’una explosió tecnològica que va dels ordinadors a la xarxa Internet, als telèfons mòbils, Xarxes Socials i totes les novetats culturals i econòmiques conseqüents. Fa trenta anys doncs, nosaltres ens posàvem en marxa , en teoria , per a facilitar als nens „una eina que els hauria de facilitar el futur“. Aleshores l’atur juvenil ja era un problema aquí, i hom suposava que els ordinadors, una cosa que els adults no acabaven d’entendre, els hi obriria portes algun dia, d’alguna manera. Pero quan el Centre va tancar el 1998, en plena revolució dels valors tecnològics a la Borsa de New York i en plena explosió del sector informàtic , de la digitalització i de les telecomunicacions, la nostra agencia havia fet un recorregut que anava dels petits als adults, del joc a la feina. Va tancar com havia obert tretze anys abans, sense explicacions ni logica aparent. Jo sospito que havíem entrat en conflicte amb el poder tradicional, que havia optat per la informàtica tradicional, es a dir, la concentració de la 2. informació i el control del poder social en una sola mà. Els seus representants anunciaven el caos si les eines personals s’introduien a la feina. Avui, amb el pas del temps, potser podrem endevinar el transfons d’aquesta historia i entendre millor tot el que avui estem vivint, pura conseqüència del que ja aleshores eren fets constatables. En tot cas, vam viure una experiència social i cultural intensa, una mica caótica, amb un gran impacte a la població juvenil. Potser ara la podrem interpretar millor. El primer conflicte d’aquesta historia La primera acció pública del Centre va ser el llenç ament d’un joc d’ordinador, el „Guillem de Berguedà“, un joc molt primitiu produït i distribuït de forma gratuïta pel propi centre. Aquest fet que aleshores podria semblar surrealista pren avui una dimensió obvia Es clar que va ser una decisió intuïtiva. Una mena de combat de David contra Goliat, a la nostra escala. Ara li podem buscar les explicacions, intentar raonar-les. Nosaltres intentàvem aprofitar l’aparició d’ordinadors de taula orientats als nens i joves , amb finalitat lúdica. Tot plegat, un incident no previst. Si ens imaginem la situació, era fins i tot una mena de sacrilegi. L’“autoritat “ l’exercia aleshores la empresa IBM, respectada i acatada per empreses, universitats i governs. IBM no va acceptar aquestes iniciatives poc respectuoses, ni la seva derivada cap el PC, el Windows o Appel. Durant anys, tot i que IBM també fabricava i venia PC’s amb software Windows d’un altra empresa, no creia en aquest producte, no el recomanava als seus clients, el desaconsellava discretament. IBM no acceptava doncs el concepte „ordinador personal“, encara menys, una visió lúdica d’aquestes eines. La filosofia predominant que representava IBM era que calia anar cap a la centralització progressiva dels ordinadors i de la informació. Controlar la informació era controlar el poder. Pel poder d’aquell moment, l’ordinador personal era el camí del caos. Evidentment, el poder comprava allò que IBM els venia. La seva informàtica estava pensada per a professionals de vestits de gris i amb corbata, sense contacte amb el public laïc. La estètica de les seves eines i de les pantalles no volia pas ser popular. Era fúnebre, antipàtica, desencoratjadora, com ho era la imatge corporativa de la casa. La irrupció dels Appel era tot el contrari, cultura Califòrnia. Eren una minoria amb eines „incompatibles“amb el PC, un equivalent als heterodoxes en el mon eclesiàstic, condemnats, es deia, a desaparèixer. Una profecia que no es va complir mai, finalment és Apple qui s’ha emportat el gat a l’aigua amb els seus „Ipod “. 3. Hi havia doncs un conflicte de poder i de cultura entre els grans, un conflicte internacional. Aquí el nostre Centre, va apostar per un joc, com a paradigma de la relació home –maquina. La maquina no es qui controla, es la persona. La persona juga amb la maquina. El joc es una forma de gestionar el caos i la complexitat creixent d’aquest mon. Nosaltres dèiem que la complexitat no es resoldrà per la centralització de la informació, ni per la racionalització integral de les relacions humanes. Desprès de tants anys de guerra freda, els cervells d’IBM i dels governs USA s’havien contagiat del mite de la planificació centralitzada de la URSS. Estàvem a l’any „1984“, precisament, el nom de la novel·la d’Orwell que explica la dictadura perfecta gestionada per un ordinador gegant. El joc va fer diana entre els nostres joves . Sense dubte ni discussió. Encara no es podien comprar molts jocs d’ordinador aleshores, la onada de jocs va arribar una mica més tard. En poc temps els jocs importats van envair el mercat. Simultàniament, alguns joves aprenien a dissenyar-los i els arribaven a vendre a les multinacionals. Entre nosaltres, produiem fets que no cridaven l’atenció de la gent important. A la pròpia Generalitat, la religió oficial era IBM. Els PC,s no existien, no els veien. Quan vam començar a dir, explícitament, que podien ser una gran eina en una gran organització d’oficines, una veritat que s’obria pas tota sola, vam rebre un avis contundent de l’organisme de vigilància corresponent. Quan Internet ja s’estava introduint a tot el mon, ells treballaven amb una xarxa privada que oferia Telefònica a les empreses grans, una xarxa, deien, que podien controlar. Internet era incontrolable, oberta. Aquesta xarxa fa anys que ha desaparegut. La cultura del joc i les altres cultures Un joc es una forma d’entreteniment.De totes maneres, ens podem preguntar si pot tenir espai en una empresa, al mig de la feina o de la formació. Evidentment, no tractem de dir que cal fer entreteniment al mig de la feina, però si que podem reproduir els atributs del joc a la feina. „Del joc a la feina“ era precisament, el slogan de la primera campanya que des del Centre vam llençar, sense mes explicacions. Es tractava aleshores de proposar una actitud, en front del respecte reverencial 4. que els adults tenien en aquells anys davant d’un ordinador. Un respecte que els bloquejava i no els deixava fer , no els deixava equivocar-se ni aprendre. Justament, el que feien espontàniament els nens i els joves, en tot cas, aquells que encara no havien apres dels mals costums dels adults. Una actitud de joc ens pot ajudar a introduir-nos en l’us de noves eines. Avui ho veiem quan comencem a utilitzar un telefon mòbil de ultima generació sense manual ni mestre. Però això només es un aspecte de actitud lúdica que els ordinadors ens poden facilitar. En trobem molts altres. Ara hi entrarem tot seguit. Però abans fem-nos una reflexió: quan es compleixen uns 30 anys dels inicis d’una onada que no para de créixer, que avui amb els mòbils està en plena expansió, potser ens pot ajudar a entendre els temps que estem vivint si ho fem amb una perspectiva històrica. Tot això és un moviment que te continuïtat, no son fets anecdòtics i separats. El germen del que ara vivim ja hi era en aquells inicis primitius i minoritaris. Ara som a la fase potent, sofisticada i majoritària. Segurament , les coses poden anar a més, a molt més , sobretot si ho considerem com un proces social capaç d’induir canvis en les relacions entre persones. Parlem d’uns fets tecnològics que tenen una traducció en el mon de la cultura, parlem d’un fet cultural que no podem marginar. En aquest trajecte podrem aprofitar algunes pistes que ens ofereix la historia del Centre Divulgador de la Informàtica. Fins i tot la seva abrupta desaparició, sense explicacions, just quan el fenomen arribava a la seva expansió econòmica amb noves oportunitats i nous llocs de treball. Aquella experiència ens pot donar pistes sobre el sentit del que està passant avui. No volem pas fer aquí la historia del Centre, però n’aprofitarem alguns coneixements derivats. La cultura del joc Crec que avui, com fa 30 anys, la cultura del joc ens pot ajudar. Per que el canvi no s’ha pas aturat, les coses van a més i de manera incontrolada. Només cal que recordem Apple, Google, Amazon, Twitter, Facebook...Son negocis privats, tots basats als USA, amb la visió de transformar el funcionament de la societat , des de l’educació al comerç, el turisme i els taxis, la recerca i la política. Amb una voluntat de monopoli mundial, amb una gran facilitat per a saltar-se les legislacions nacionals i fins i tot europees. Sumem-hi els projectes Big Data que estan explotant les dades de les xarxes socials i mòbils, de la sanitat publica, en benefici de grans organitzacions. 5. Si ens ho mirem amb esperit critic, hi haurien moltes raons per a quedar-se fora d’aquesta invasió...però de fet ja som a dintre. Encara que no tinguem Internet ni mòbil, vivim en una societat marcada per aquests entorns, no ho podem evitar. Potser si que podem evitat de formar part d’aquests moviments sense esperit critic. Si volem agafar aquest camí, la cultura del joc ens pot ser útil. Tot i que fins aquí hem recordat els perills dels canvis que vivim, també sabem que les noves tecnologies poden facilitar la participació social de forma activa. En contrast amb les grans tecnologies de la comunicació que van dominar la societat del segle XX, com la radio, el telefon i la televisió i el cine,que s’oferien a un consumidor passiu, ara tenim la oportunitat de crear coses i de distribuir-les, de treballar en grup. La nostra comunicació ja no tindrà que ser passiva com ho ha estat fins l’arribada d’Internet i de les Xarxes Socials. Ara podem utilitzar l’escriptura, la veu, la imatge i el vídeo amb eines que tenim a l’abast. Les nostres relacions salten fronteres i donen la volta al mon. Tot això ara es possible però potser no en fem us o en fem un us vulgar i mediocre, sense qualitat ni creació. En part, es degut a la absència dels millors, els que tenen més capacitats però que deprecien els nous mitjans, com els artistes de tota mena van depreciar la radio o el cinema en el seu moment inicial. Per que no es tracta de fer el mateix que hem fet fins ara però amb eines noves. En cada camp i en cada activitat les possibilitats son enormes, encara no les estem explotant, no les imaginem encara. El potencial es gran, les aplicacions possibles, innombrables. Hi ha molt a fer. Si no ho fan els creadors ho faran els mediocres. Crec que la cultura del joc es una resposta a aquest potencial inexplorat. Ara tenim les eines per a jugar , que vol dir, ser actius en lloc de passius. Intercanviar en lloc de tancar-nos en l’individualisme. Cooperar en lloc de córrer sempre per arribar el primer. Gosar pensar idees noves a totes les situacions en lloc de repetir per rutina. Fer errors i corregir-los. Jugar amb la complexitat per a entendre com funciona. Saltar fronteres i parlar altres llengües.Descobrir gent nova, costums nous, idees inèdites. Introduir l’art a la vida de cada dia. Formar equip i fer nous projectes. Viure la emoció de compartir, jugar, perdre i guanyar. Tot això te sentit, en tenia fa 30 anys, en tindrà també dintre 30 anys, passi el que passi, que no sabem encara què es. Millor això que quedar-se perplex, desbordat, cansat per l’excès d’innovacions, amb les mediocritats que circulen per la Xarxa...Tu jugues amb el mon o el mon jugarà amb tu. Tu, però no tot sol, cal crear noves formes de fer i les hem de fer entre tots. Ens cal aprendre a jugar en equip, a aprendre del company, cal saber moltes coses i no ens ho podem fer en solitari. Crec que només tenim tres actituds possibles: o ignores el xàfec que ens està caient a sobre, o adoptes una actitud de submissió entusiasta a la tecnologia o intentes jugar amb el monstre. 6. De fet, aquest concepte lúdic, que va més enllà dels propis jocs i que pot representar una proposta cultural emergent, ja te nom propi, en diem „gamification“. S’utilitza en els equips de recerca, en la gestió de projectes, en l’educació, en la gestió de la ciutat. Dins del model "gamification", els videojocs poden ser una forma d’introduir-se en aquesta dinàmica o una eina feta a mida per a gestionar o entendre una situació complexa o caòtica. Avui trenta anys després, la historia del Centre Divulgador de la Informàtica a Catalunya es una gran historia de participació social, d’iniciatives dels nostres ciutadans amb un visió optimista i visionaria. La gran resposta dels joves a les iniciatives del Centre, en un entorn d’incomprensió del mon cultural i polític, va demostrar un gran potencial de la nostra societat, que no va saber trobar ni la resposta financera adequada, ni el reconeixement de les institucions. Aixi el Centre va desaparèixer al 1998, en plena expansió dels nous ordinadors i dels jocs, sense donar més explicacions, una mica com havia aparegut 30 anys abans. ) З досвіду роботи вчителя інформатики та трудового навчання Сергей Лясоцкий NECESIDADADES Y MOTIVOS DE LA ACTIVIDAD DE LA PERSONALIDAD

curate

{"en": 0.01713032753186241, "uk": 0.008565163765931205, "ca": 0.936754830752364, "cs": 0.000548170481019597, "es": 0.033575441962450325, "pt": 0.002398245854460737, "ru": 0.0010278196519117446}

https://es.slideshare.net/santiago_guillen/joc-i-cultura-dels-ordinadors

mc4_ca_20230418_3_715442

Lloguer de cotxes de luxe a Bielany, Polònia. Reservi avui! – Rentalcars.com Alquiler de Coches Lloguer de cotxes de luxe a Bielany Ompli el formulari per trobar els millors preus en cotxes de luxe a Bielany Warsaw Modlin Aeroport Lloguer de cotxes convertibles Bielany Lloguer de cotxes familiars Bielany Lloguer de cotxes de gamma alta Bielany Aprop Bielany Cotxes de lloguer amb Prestige a Varsovia Aeroport Cotxes de lloguer amb Prestige a Warsaw Modlin Aeroport Cotxes de lloguer amb Prestige a Plock Cotxes de lloguer amb Prestige a Radom Aprop Bielany Destinacions Turístiques a Polònia ID: 8ECF5

curate

{"ca": 0.865874363327674, "it": 0.022071307300509335, "en": 0.11205432937181664}

http://www.rentalcars.com/ca/district/pl/bielany/type/prestige/

macocu_ca_20230731_4_301363

historia vcf El 'Pulidor' del futbol Tot i la seua mala sort, Cuper mereix un lloc destacat entre els entrenadors que han dirigit al club de Mestalla. Esperem que el que ell no va poder aconseguir un altre tècnic ho puga fer... 11/02/2017 - VALENCIA. Al món de l'esport hi ha personatges que han passat a la posteritat pels seus triomfs i les seues victòries, però també hi ha lloc per als que es van quedar a les portes d'aconseguir l'èxit, els mal anomenats "segundons". El més famós d'ells és Raymond Pulidor, el "etern segon", el ciclista que més vegades ha pujat al podi del Tour de França, huit vegades ho va aconseguir, més que els mítics Hinault, Anquetil, Merckx o Induráin, encara que mai ho va fer en el lloc més alt, ja que mai va poder vèncer en la prova gal·la. Si en el món del futbol busquem un equivalent a Pulidor, segurament entre els candidats més destacats trobaríem a Hèctor Cúper. El tècnic argentí, va iniciar la seua carrera el 1993, com a entrenador dirigint al Club Atlético Huracán, on va aconseguir ser subcampió en el Clausura de 1994, en perdre l'últim partit del torneig quan li bastava un empat per ser campió. El 1995 va entrenar a Lanús i va guanyar la Copa Conmebol de 1996, després de vèncer en la final, disputada a doble partit, a l'Independiente de Santa Fe colombià per un marcador global de 2-1. En 1997 va ser contractat pel Mallorca i va jugar la final de Copa, disputada a Mestalla, que perdria contra el Barça per penals. Esta va ser la primera d'una llarga sèrie de finals perdudes a un únic partit. Estos dos equips, de nou, es van vore les cares a la Supercopa d'Espanya. En esta ocasió l'equip de Cúper va aconseguir alçar-se amb el trofeu, per un còmput global de 3-1. Haver disputat la final va atorgar al Mallorca el dret de jugar la Recopa d'Europa, competició en què va arribar a la final que perdria davant la Lazio de Roma per 2-1. L'estiu de 1999 va fitxar pel València CF i va guanyar la Supercopa d'Espanya de la temporada 1999/2000. Esta competició es va disputar a doble partit els dies 8 i 15 d'agost, primer a Mestalla i la tornada al Nou Camp. El València CF, campió de Copa, es va adjudicar el títol per primera vegada en la seua història en la seua primera participació després de vèncer a Mestalla per 1-0 i empatar a Barcelona 3-3. Després d'este primer èxit durant les seues dos temporades al capdavant del València, es va prolongar la mala sort de Cúper en les finals, ja que va jugar i va perdre dos finals consecutives de la Champions League, que podrien haver significat el primer títol en la màxima competició europea per al club valencià. La temporada 1999/00, en el seu debut a la Champions, després d'una campanya espectacular el club va arribar a la final i la va perdre contra el Real Madrid, a l'estadi de Saint Denis de París. La segona final, va arribar després de fer un immillorable campionat i el rival esta vegada va ser el Bayern de Munic. La final a partit únic va disputar-se el 23 de maig de 2001, a l'estadi Giuseppe Meazza de Milà i va vèncer el conjunt bavarès a la tanda de penals per 5-4 després d'arribar amb empat a un gol tant en els 90 minuts reglamentaris com en la pròrroga. El València, que arribava a la seua segona final consecutiva es quedava així una altra vegada sense el triomf i de la manera més cruel. El 2001, Cúper va entrenar a l'Inter de Milà. Va dirigir al conjunt milanès dos temporades completes, aconseguint en la seua primera temporada arribar a l'última jornada tenint prou amb un empat per ser campions, i de nou van acabar derrotats. Al novembre de 2009, Cúper va arribar a un acord per dirigir l'Aris Thessaloniki FC equip amb el qual va perdre la final de la Copa grega en la temporada 2010-2011, continuant amb la seua ratxa negativa en finals. I diumenge passat, de nou, Héctor Cúper, es va quedar sense guanyar una final d'un gran torneig a un partit després de derrotar el Camerun a Egipte a la final de la Copa d'Àfrica. Una Copa Conmebol en 1996, dos Supercopes espanyoles el 1998 i 1999 guanyades a doble partit i sis finals perdudes a un partit: dos amb el Mallorca (Copa 1998 i Recopa 1999), dos de 'Champions' amb el València (2000 i 2001), una altra amb l'Aris de Salònica (Copa grega 2011) i la d'este diumenge passat amb Egipte, al costat de dues lligues perdudes en l'última jornada del campionat. Héctor Cuper va estar a punt de guanyar els títols més importants del món del futbol, però mai va poder rematar la feina. Ser l'etern "subcampió" l'ha marcat com un estigma i el fet de perdre els partits decisius li han forjat la reputació de ser el tècnic amb més mala sort del futbol. Amb una miqueta més de fortuna, tan sols amb què el penal llançat per Carboni a San Siro després de pegar en el travesser haguera botat uns centímetres més enrere, Héctor Cuper haguera passat a la història del València CF com el tècnic que el va fer arribar a la major glòria futbolística.

curate

{"es": 0.0043015157722244984, "ca": 0.9932404752150757, "it": 0.0024580090126997134}

mc4_ca_20230418_16_476269

DUDI – Club d'Esplai Diversitat Lúdica El DUDI 2012 ja és a punt, no te’l perdis! 16 de novembre de 2012 isidreb Escolteu l’entrevista a la Marisol i la Mari a Ràdio Sant Feliu I aquí en teniu el cartell amb la informació l'Esplai DUDI Leave a comment Els petardons y petardones a la festa del DUDI 27 de novembre de 2011 isidreb joves DUDI Leave a comment Preparant la festa del DUDI 12 de novembre de 2011 isidreb Com cada any per aquestes dates, l’esplai està immers en treballar i reivindicar el Dia Universal dels Drets dels Infants. Ho celebrarem el proper dissabte 19 de novembre, a les 17.30 a la plaça de les Roses ,on l’esplai organitzarà la gran festa del DUDI amb el recolzament d’un munt d’entitats, associacions i colles de la ciutat. Donat que el DUDI és un dels grans esdeveniments que fa l’esplai durant el curs i és una de les nostres festes amb més significat i simbolisme per la tasca educativa i social que realitzem dia rere dia, a totes i tots els que formem part del Diversitat Lúdica, ens agradaria poder gaudir-la amb tots vosaltres i plegats fer costat al protagonisme que tindran els infants i els joves. Les entitats que col·laboraran són els Castellers de Sant Feliu, els Ceballuts, els Geganters i Grallers ACF, l’AFAP, AAVV Can Calders, l”Espriueta, Malabars de la Salut, Esbart i els Tabalers infantils Els Tronats del Pau Vila. De l’esplai també participaran el grup de Hip-Hop, els Diables Infantil Petardons i Petardones de Can Calders i els grups de dissabte Mikado i Estels. Aquí podeu veure l’àlbum de fotos de la festa de l’any passat barri, infants, joves, l'Esplai DUDI Leave a comment

curate

{"ca": 0.8347826086956521, "hu": 0.02608695652173913, "fr": 0.055900621118012424, "en": 0.05031055900621118, "pt": 0.016149068322981366, "it": 0.016770186335403725}

http://diversitatludica.cat/tag/dudi/

oscar-2301_ca_20230418_9_198392

La Comissió Nacional Andorrana per la Unesco informa de la participació de dos joves d’Andorra a la passada edició de Connecting Cultures. La Sra. Laura Solsona va participar al camp [...]

curate

{"ca": 0.7419354838709677, "es": 0.03763440860215054, "ro": 0.22043010752688172}

https://www.unesco.ad/tag/ull-nu/

oscar-2301_ca_20230418_9_57265

Ja estem assajant el Concert de Nadales, que serà el divendres dia 18 de desembre a la tarda. A continuació us deixo les dues cançons que preparem a l'aula de Música per a que pugueu anar-les practicant a casa! Publicat per montse a 14:06 Cap comentari: Etiquetes de comentaris: 2n Preparem les Nadales de 1r Ja estem assajant el Concert de Nadales, que serà el divendres dia 18 de desembre a la tarda. A continuació us deixo les dues cançons que preparem a l'aula de Música per a que pugueu anar practicant a casa! Publicat per montse a 14:02 Cap comentari: Etiquetes de comentaris: 1r Concerts a l'Aula Magna de l'Escola de Música Victòria dels Àngels El dijous i divendres de la setmana passada, els i les alumnes de Cicle Inicial i Cicle Mitjà vam poder assistir a dos concerts organitzats pels mestres de l'Escola Municipal de Música. Cicle Inicial vam poder gaudir de l'espectacle "Jocs, joguines i música" i Cicle Mitjà "Toca en un grup de música moderna". Ens agrada poder veure i escoltar els instruments de tant a prop! Publicat per montse a 13:27 Cap comentari: Etiquetes de comentaris: 1r, 2n, 3r, 4t dilluns, 23 de novembre de 2015 Divendres vam celebrar Santa Cecília Aneu a l'apartat de Santa Cecília i podreu veure un petit resum de com va anar la jornada. Moltes felicitats als músics i moltes gràcies a tots i totes!! ! Publicat per montse a 14:05 Cap comentari: Etiquetes de comentaris: general dijous, 19 de novembre de 2015 Demà és Santa Cecília, la patrona de la música! Demà és Santa Cecília, la patrona de la música! I com ja fa uns anyets, a l'escola ho celebrem donant protagonisme als i les alumnes que estan estudiant algun instrument i tenen ganes de mostrar-ho als seus companys.

curate

{"ca": 0.9228028503562945, "fr": 0.03681710213776722, "pt": 0.021377672209026127, "es": 0.019002375296912115}

https://musicamaragall.blogspot.com/2015/11/

mc4_ca_20230418_16_722857

14 respostes de Paula Bonet | Catorze.cat Catorze | 11/01/2019 a les 10:12h Arxivat a: Sala d'estar, Quilòmetre zero, supermercats Bonpreu i Esclat, Paula Bonet El qüestionari «Quilòmetre zero», patrocinat pels supermercats Bonpreu i Esclat, pretén retratar –en només 14 preguntes– les persones entrevistades a partir dels seus gustos, costums i consums. Això és el que ens ha respost la pintora Paula Bonet. Veure com ma mare es fa gran i sembla més jove que abans, com abraça la vida i com va deixant construccions sòlides per a tots nosaltres. L'any del pensament màgic, de Joan Didion. Ain't Got No, de Nina Simone. La dona del costat, de François Truffaut. Un arròs (paella, al forn...) que porti carxofa. Cafè amb llet de soja, suc de taronja i torrada amb melmelada de pruna. A una casa envoltada de pins. Fer mal a la gent que estime. De no haver estat més a prop del meu avi quan se li acabava el temps. Una ampolla de vi blanc. 2.000 fulls de paper d'estrassa. Si voleu participar en el sorteig d'un lot de productes dels supermercats Bonpreu i Esclat, deixeu-nos el vostre nom i adreça electrònica com a comentari (no els publicarem per respectar la vostra privacitat) o bé ens envieu nom i mail a través d'un missatge privat de Facebook, de Twitter o d'Instagram. També ens podeu enviar un correu a [email protected] Anunciarem el nom del guanyador el divendres 11 de gener i teniu temps fins al dia abans per participar-hi. (La guanyadora ha estat Marina Sabater Rifà). El guanyador del sorteig del divendres 4 de gener (14 respostes de Toni Soler) és Marc Grau. Rosó Borràs, guanyadora del sorteig del divendres 28 de gener (14 respostes d'Òscar Andreu), amb el seu lot.

curate

{"es": 0.056490384615384616, "fr": 0.019831730769230768, "ca": 0.8888221153846154, "en": 0.017427884615384616, "pt": 0.017427884615384616}

https://www.catorze.cat/noticia/11794/14/respostes/paula/bonet

oscar-2201_ca_20230904_3_133603

Reinterpretació paisatgística a partir d’una geometrització i una esquematització de les formes. En primer pla s’observa una piràmide truncada a manera de volcà. En el pla anterior, triangles invertits. El traç és plenament gestual, i els colors, vius. Aquesta obra neix arran d’un viatge a Sardenya, on l’artista s’adonà de les grans nocions sobre patrimoni i de l’interès per la cura patrimonial que tenia. A més, a partir d’aquest moment l’atrauen les obres de paisatges amb grans muntanyes. Panorama talaiòtic és una obra crítica sobre l’estat de desprotecció del nostre llegat prehistòric i la poca consciència que es té de la importància d’aquest llegat L’obra, que formà part de l’exposició Panorames 86, exposada a la Galeria Tres d’Oros a Palma, enllaça a la perfecció amb altres abstraccions amb més o menys amagades relacions amb referents externs o amb caires existencials que li serviren per expressar el seu món interior, com per exemple Nemo observa, de 1989 (Olondriz, 1990, 192). SABER MÉS L’obra s’engloba perfectament en el desig de traslladar a la pintura les emocions i els sentiments que altres manifestacions artístiques (cinema, literatura, arquitectura, etc.) han transmès a la pintora. Aquest fet ha estat una constant en la seva trajectòria, per seguir així la màxima de l’art conceptual d’«art = vida», una manifestació amb la qual ella s’ha sentit lligada des dels inicis (Martínez, 2001, s/p). Esther Olondriz és una artista visual que ha explorat nombroses disciplines artístiques com l’art de carrer, la poesia, l’art postal o la performance, i es troba avui en vigorosa activitat creativa. Exposà per primera vegada de forma individual al Museu de Mallorca (1979) i ha obtingut, entre d’altres, el primer premi en els certàmens de les viles d’Alaró, el 1984, i de Binissalem, el 1997 (Olondriz, 2006, 79), així com la beca dels tallers de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma el 1999. estherolondriz.es MIDA COMPLET MIDA MITJANA COMPARTEIX A: Facebook Twitter Pinterest Tumblr IMPRIMIR ENVIAR AVÍS LEGAL POLÍTICA DE GALETES (EU) © Universitat de les Illes Balears. Cra. de Valldemossa, km 7.5. Palma (Illes Balears). Tel. : +34 971 17 30 00. E-07122. CIF: Q0718001A

curate

{"ca": 0.8897092754960775, "de": 0.01015228426395939, "ar": 0.011998154130133826, "es": 0.018920166128287955, "ja": 0.0055376095985233045, "en": 0.03507152745731426, "it": 0.0027688047992616522, "pt": 0.006460544531610522, "sv": 0.010613751730503, "fr": 0.008767881864328565}

https://fonsartistic.uib.es/esther-olondriz-panorama-talaiotic/

macocu_ca_20230731_0_568470

Recursos didàctics per donar a conèixer la Nova Cançó Un dels recursos que plantegem és l’exposició “La Nova Cançó: un crit de llibertat col·lectiva”, que recorre els fets més importants d’aquest fenomen. A més, per treballar els continguts proposem un seguit d’exercicis que es poden demanar enviant un correu electrònic a cal@cal.cat. També s’ha valorat la rellevància i la utilitat dels documents audiovisuals existents per explicar aquest moviment. El documental “La Nova Cançó” és un bon recurs per descobrir-ne la història i els seus protagonistes, així com “Totes aquelles cançons”, la sèrie de 13 capítols del programa de TV3 dirigit i conduït per Àngel Casas. Podeu consultar el recull de propostes didàctiques al web del Correllengua.

curate

{"ca": 1.0}

macocu_ca_20230731_10_500737

Barreta energètica RACE DAY BAR SALTY TRAIL Barreta energètica RACE DAY SALTY TRAIL DENOMINACIÓ DEL PRODUCTE Barreta energètica rica en carbohidrats a base de fruites seques i llavors de carbassa. Aptes per a vegans. DESCRIPCIÓ DEL PRODUCTE Les Race Day són una variació de les Endurance Fuel Bar, sent aquestes més fines, fàcils de transportar i mastegar. Les principals característiques d'aquestes barretes són: Dimensions reduïdes i 40 g de pes. S'ha augmentat la quantitat de figa i s'ha reduït el dàtil controlant així l'índex glucèmic, per la qual cosa aporten energia, però es redueixen els pics d'insulina. Una barreta té entre 124-135 kcal i 21-25 g d'hidrat de carboni segons el sabor. S'han eliminat la fruita seca perquè sigui més fàcil de menjar i facilitar la digestió. Porten llavors de carbassa que donen consistència a la textura i aporten greixos i proteïnes saludables. Amb ingredients ecològics com el dàtil, les llavors de carbassa, l'oli de gira-sol i les panses sultanes. Se li ha afegit un complex vitamínic amb 10 vitamines al 50% del VRN SALTY TRAIL: 3 sabors amb un toc salat i 120mg de sodi per barreta. Italian Taste: amb flocs de tomàquet, carbassó en pols, alfàbrega i orenga ecològics, aconseguint un deliciós gust de pizza. MODE D'ÚS Prendre una barreta Race Day cada 30-60' segons les necessitats tant en entrenaments com en competicions. També és perfecta per prendre abans de fer esport i cobrir les necessitats d'energia d'aquell moment previ a l'exercici.

curate

{"es": 0.029093369418132613, "ca": 0.9580514208389715, "en": 0.012855209742895805}

crawling-ib3_ca_20230205_0_95812

El que fou tinent de batle de Palma per SOM Palma, Miquel Comas, romp el silenci després de guanyar les tres demandes judicials per fer públiques el 2014 les seves crítiques contra el sistema de selecció docent al Departament de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que va passar el 2014. Avui a l’edició vespre d’IB3 Notícies, a les 20:30 hores, Comas explicarà com aquestes demandes provocaren la seva sortida de la primera línia política i com ho ha viscut després que la Justícia li ha donat la raó.

perfect

{"ca": 1.0}

https://ib3.org/lextinent-de-batle-de-palma-miquel-comas-romp-el-seu-silenci

macocu_ca_20230731_9_497883

Turisme a 15 km/h Aquest estiu vaig tenir l’oportunitat d’experimentar-ho recorrent a cop de pedal 450km de la Via de La Plata o, en nomenclatura europea, part de la xarxa ciclista Eurovelo no 1. Efectivament, existeix una gran xarxa de rutes ciclistes que abasta tota Europa, la xarxa Eurovelo, de la mateixa manera que existeixen xarxes europees de transport, d’energia o de telecomunicacions. Com es pot veure al mapa, Eurovelo està composada per 15 rutes de llarga distància que travessen tot el continent. Dels 70.000km d’itineraris, n’hi ha uns 45.000 en funcionament i s’espera que la xarxa completa estigui finalitzada al 2020. Les rutes senars segueixen l’eix nord-sud i les imparelles l’eix est-oest. A Espanya passen 3 de les 15 rutes: la Ruta Atlàntica (ruta no 1), que va des de Noruega a l’Algarve portuguès, la Ruta del Peregrins (ruta no 3), que coincideix amb el Camí de Sant Jaume, i la Ruta Mediterrània (no 8) que voreja la ribera nord del Mediterrani des de Grècia fins a Cadis i que travessa Catalunya de nord a sud. Eurovelo és una iniciativa gestionada per la European Cyclists’ Federation i impulsada a mitjans dels anys 90 però de forma paral·lela s’han anat desenvolupant altres actuacions que han estat l’embrió de l’actual esclat de vies ciclables. A Espanya, s’ha de destacar el Programa Vías Verdes, coordinat per la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, que a partir dels anys 80 i 90 ha reconvertit més de 2.500km d’infrastructures ferroviàries en desús en itineraris cicloturistes i senderistes. Ben conegut és el cas de l’exitoses Vies Verdes a Girona, que han anat creixent de l’original ruta del Carrilet Olot-Girona-Sant Feliu de Guíxols fins als 125km actuals o de la cada cop més popular Ruta de la Val de Zafan-Terra Alta a les comarques del sud de Catalunya. El fenomen del conegut i transitat Camí de Sant Jaume i la menys freqüentada Via de la Plata també són fites d’aquest boom. A altres països europeus, amb una cultura de la bicicleta molt més consolidada, també s’han condicionat itineraris com la Ruta del Danubi (més de 1.000km des d’Alemanya al mar Negre) o la Ruta dels dos Mars (que a França enllaça l’Atlàntic amb el Mediterrani a través del canal du Midi i el canal del Garona). A Barcelona, cal assenyalar el projecte de les Vies Blaves, impulsat per la Diputació de Barcelona, per convertir més de 300km de les lleres dels rius Llobregat, Cardener i Anoia en vies transitables a peu, en bicicleta i en cavall, un projecte singular per la seva dimensió, la proximitat a una gran aglomeració urbana i l’abundància de patrimoni industrial i natural que enllaçarà. Tot plegat amanit amb múltiples rutes de distància inferior (p.ex. Penedes 360o) amb un caire no només turístic sinó també lúdic-esportiu que sembren el territori i que gràcies als GPS d’ús personal, creixen fins a l’infinit. Al mateix temps, han proliferat proveïdors i empreses especialitzades en aquest segment (lloguer de bicis convencionals o elèctriques, guiatge, agències especialitzades, allotjaments bikers-friendly, etc). Des del punt de vista turístic, el cicloturisme presenta diferents atractius: s’inscriu dins el turisme sostenible, és pot gaudir en moltes èpoques al llarg de l’any pel que ajuda a desestacionalitzar l’oferta de sol i platja, desconcentra els fluxos turístics, potencia el turisme i l’impacte econòmic en zones rurals, contribueix a la valorització del patrimoni cultural i natural i pot atreure turistes amb més temps disponible (p.ex. gent gran d’altre països europeus). Val la pena fer una ullada a l’estudi del Parlament Europeu The European Cycle Route Network Eurovelo: Challenges and Opportunities for Sustainable Tourism (2012) que feia una diagnosi i avaluació del potencial del mercat del cicloturisme i de com una xarxa transeuropea amb estàndards unificats de disseny, senyalització i promoció podia potenciar l’oferta i la demanda. L’estudi estima que anualment el cicloturisme genera 20 milions de pernoctacions amb un volum de despesa de 9.000 milions d’euros. Ha contribuït el finançament europeu al desenvolupament d’aquestes iniciatives?. Fonamentalment a través de dues vies: d’una banda, els programes regionals i estatals del FEDER ha finançat la construcció de nombroses rutes i infrastructures complementàries (rehabilitació d’estacions, oficines de gestió, senyalització, etc.) Un exemple són les Vies Verdes de Girona que tenen prevista una propera ampliació de 143 km finançada parcialment pel FEDER. De l’altra, els fons europeus han estat claus pel finançament per a la connexió de rutes entre països i contribuir així a culminar la xarxa Eurovelo. Entre ells, es poden destacar els programes COSME i POCTEFA. La línia de turisme sostenible del programa COSME ha estat una de les més rellevants per al desenvolupament de la xarxa Eurovelo. Així, ha finançat diversos projectes que cobreixen trams transnacionals com, per exemple, IRON CURTAIN TRAIL, la ruta que ressegueix la frontera marcada pel Teló d’acer, EUROVELO 8, la ruta mediterània o GREENWAYS PRODUCT i GREENWAYS OUTDOOR per promoure els productes turístics vinculats a les vies verdes. A més a més, altres línies de COSME sobre accessibilitat i desestacionalització han finançat projectes relacionats: GREENWAYS4ALL sobre la millora de l’accesibilitat a les vies verdes o SILVER CYCLIST per atraure al mercat sènior cap al cicloturisme. A la frontera amb França, la labor del programa transfronterer Espanya-França-Andorra (POCTEFA) ha estat rellevant. A la vessant mediterrània, ha finançat el projecte ENLLAÇ que ha complementat i ampliat les vies verdes de Girona amb la creació de la ruta transfronterera PIRINEXUS de 351 km de distància. A la vessant atlàntica, CIRCULDOUCE va crear 45 km de carril bici al litoral del Bidasoa i ara EDERBIDEA continuarà el treball fet unint les ciutats de Pamplona, Sant Sebastià i Baiona a través de vies verdes. Relacionats El projecte impulsat per l'entitat En bici sense edat compta amb la col·laboració de diverses regidories de l'Ajuntament

curate

{"fr": 0.0028338056342723785, "ca": 0.9971661943657276}

mc4_ca_20230418_5_740141

Star Wars VII arrencarà 30 anys després de la tornada del Jedi "Fa molt temps, en una galàxia molt, molt llunyana..." i tres dècades després de la tornada del Jedi. Així podria començar l'episodi VII de Star Wars. I és que Disney ha confirmat que el nou lliurament de la guerra de les galàxies reprendrà la història de la saga 30 anys després dels fets esdevinguts en La tornada del Jedi. La tornada del Jedi va ser la tercera pel·lícula de la primera trilogia de Star Wars, estrenada entre 1977 i 1983. L'anunci ho va realitzar el conseller delegat de Walt Disney, Bob Iger, en la reunió anual d'accionistes de la companyia. Iger no va revelar dades sobre l'elenc més enllà de confirmar el retorn del personatge del robot R2D2. La web oficial de Star Wars va informar que els nous films inclouran "un trio de nous líders joves i alguns rostres molt familiars", i que el rodatge començarà al maig en els famosos estudis Pinewood de Londres. Episodi VII s'estrenarà el 18 de desembre de 2015 i serà dirigida per J.J. Abrams, creador de la sèrie Lost que va encapçalar la recent reedició de la franquícia Star Trek.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/359739/star-wars-vii-arrencar-30-anys-despres-tornada-jedi

mc4_ca_20230418_17_446941

llibres | Notícies de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals Juanjo Boté publica el llibre Vídeo para redes sociales Anònim (no verificat) ds., 11/01/2020 - 16:50 El professor de la FIMA Juanjo Boté ha publicat recentment el llibre Vídeo para redes sociales: guía de iniciación en la publicación y difusión, el títol número 50 de la col·lecció de llibres El profesional de la información de l'Editorial UOC, col·lecció que dirigeix el també professor de la Facultat, Javier Guallar. Presentació del llibre Interaction in Digital News Media, de Mario Pérez-Montoro Javier Guallar ds., 26/01/2019 - 19:52 Nou llibre: «Gestión de información personal», de Jorge Franganillo Javier Guallar ds., 03/11/2018 - 18:27 Llibre sobre el fons Guillermo Díaz-Plaja Javier Guallar dl., 21/05/2018 - 16:28 El 23 de maig es presenta el llibre El Fondo Guillermo Díaz-Plaja: perspectivas de un legado, coordinat per Marcelino Jiménez León i editat per Octaedro. El llibre recull diferents aportacions relacionades amb l’obra i el llegat de Guillermo Díaz-Plaja. Un dels capítols es dedica a l’arxiu personal d’aquest intel·lectual, dipositat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a càrrec de la professora Núria Jornet i de Laura Vílchez: “El fondo Guillermo Díaz-Plaja: perfil y potencialidades de un archivo personal”. Aquest capítol recull part del Treball de Fi de Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de Laura Vílchez, que va realitzar també un conveni de cooperació educativa al Fons Guillermo Díaz-Plaja. El llibre es presenta a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona el dia 23 a les 13 h. Llegeix més sobre Llibre sobre el fons Guillermo Díaz-Plaja SubscribeSubscriu-te a llibres

curate

{"ca": 0.9380479251899474, "es": 0.061952074810052604}

https://fima.ub.edu/noticies/categoria/llibres

mc4_ca_20230418_3_212127

Amàlia I Els Esperits | Librería Online TROA. Comprar libro LA VIDA DE LA CÈLEBRE ESPIRITISTA EN LA BARCELONA DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 18 ISBN: 978-84-16601-31-8 EL CANT DE LES SIBIL.LES

curate

{"ca": 0.6756756756756757, "es": 0.2, "it": 0.12432432432432433}

https://www.troa.es/libro/amalia-i-els-esperits_909063

naciodigital_ca_20220331_0_76754

Imatge d`un dels vídeos enregistrats al Vallès Oriental. Foto: Youtube Els Mossos d'Esquadra donen per desarticulat el grup impulsor del projecte Pilla Pilla amb la detenció d’una nova persona i la imputació d'un menor d'edat. En total, s'han detingut cinc joves del Vallès Oriental, d'entre 19 i 24 anys, entre les quals hi ha el líder del grup, d'origen ucraïnès. A més, s'ha imputat un menor d'edat, també com a suposat autor dels delictes de provocació a la discriminació per motius homòfobs, contra la integritat moral i coaccions. Tots ells han passat aquest dimarts a disposició judicial. Els Mossos d'Esquadra han identificat també una setena persona, membre d'aquest grup, que actualment està en parador desconegut, motiu pel qual serà citada a declarar en qualitat de denunciada per part del jutjat encarregat d'aquest cas. Els agents també sol·licitaran al jutge el tancament dels perfils a Facebook i a Twitter (tot i que ja no estan actius) i del grup creat a la pàgina web www.hispachan.org Un grup homòfob El projecte Pilla Pilla és un grup de nova creació format per joves que, com va avançar NacióGranollers, fent-se passar per menors d'edat contactaven amb persones de tendència homosexual mitjançant diversos xats, concretaven una cita en un lloc discret i escollit pels membres del grup (habitualment a Granollers i les Franqueses) i, un cop es realitzava la trobada, retenien i coaccionaven a la víctima. Tractaven a la persona citada de pedòfil i l'obligaven a facilitar dades personals i a respondre diferents qüestions sobre la seva condició sexual. Les imatges que els membres del grup enregistraven amb una càmera de vídeo eren publicades amb posterioritat a Internet. En relació al grau de participació de cadascun dels implicats, els investigadors han pogut determinar que el grup estava dirigit per un jove, de 19 anys i d'origen ucraïnès, que era la persona que es feia passar per menor d'edat en les pàgines de contactes i la que concertava les cites amb les víctimes. En tot moment aquesta persona exercia el rol de líder dins d'aquest grup i la resta es repartia les tasques per tal d’abordar les víctimes i intimidar-les, per gravar en vídeo les trobades i per controlar i vigilar l’entorn amb l’objectiu d’evitar la fugida de la víctima. Relacions amb un grup neonazi Fruit de les declaracions dels primers quatre detinguts, els investigadors van poder identificar la resta dels components del projecte Pilla Pilla, que està format per set persones, totes elles veïnes de la població les Franqueses del Vallès, tot i que en un primer moment la policia catalana havia apuntat que eren de Granollers. La investigació ha permès relacionar el Projecte Pilla Pilla amb el grup neonazi Occupy Pedofilya de Rússia. Fins ara, els detinguts han difós vídeos de com a mínim tres de les seves víctimes. Dues persones han denunciat el cas a la policia.

perfect

{"ca": 0.9786489324466223, "es": 0.021351067553377668}

https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/18702/mossos-desmantellen-projecte-pilla-pilla-amb-cinquena-detencio

wikipedia_ca_20230401_0_282296

Acord de Praga Lacord de Praga és el nom donat a un document elaborat el 2002 pel jugador d'escacs estatunidenc Yasser Seirawan, amb l'ajut de Bessel Kok, per tal de reunificar el títol de Campió del món d'escacs, que va ser objecte d'un cisma iniciat per Garri Kaspàrov el 1993. L'acord planejava organitzar: - Un matx entre el campió mundial d'escacs "clàssic" Vladímir Kràmnik i el jugador que guanyés el prestigiós torneig d'escacs de Dortmund - Un matx entre el campió del món de la FIDE Ruslan Ponomariov i el número u del món, Garri Kaspàrov, que se celebraria el setembre de 2002 a Ialta. Els guanyadors d'aquests dos esdeveniments haurien de disputar un matx pel títol de Campió del món "reunificat" el novembre de 2003, posant així fi al cisma. Els protagonistes van arribar a un preacord sobre aquesta proposta el maig de 2002. No obstant això, Ruslan Ponomariov es va negar finalment a signar el contracte per al seu matx contra Garri Kaspàrov, cosa que va posar fi a aquest intent de reunificació. Va caldre esperar fins a l'any 2006 per tal que finalment se celebrés a Elistà el matx de reunificació entre el campió del món de la FIDE, Vesselín Topàlov, i el campió del món "clàssic" Vladímir Kràmnik, que fou guanyat pel segon.

perfect

{"es": 0.011345218800648298, "ca": 0.9886547811993517}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=282297

mc4_ca_20230418_9_549497

Paterna llança una campanya de sensibilització amb motiu del Dia del Gat | Valencia Extra El 20 de febrer se celebra la jornada dedicada a aquests felins L’Ajuntament de Paterna, en col·laboració amb l’associació Connexió Felina, ha llançat una campanya de sensibilització amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Gat. El 20 de febrer es commemora el dia dedicat a aquestes mascotes i, amb l’objectiu de sensibilitzar als paterners i paterneres, totes dues entitats han posat en marxa una iniciativa per a informar dels beneficis de l’esterilització i la seua incidència directa en la millora de la qualitat de vida dels felins. Tal com ha explicat la regidora de Benestar Animal, Merche Navarro, “des de l’Ajuntament controlem les colònies felines amb l’ajuda de voluntaris i voluntàries acreditats amb l’objectiu d’evitar ventrades no desitjades i evitar abandons”. En aquest sentit, Navarro ha destacat que “l’esterilització permet, a més, evitar malalties, millorar les condicions de vida dels gats i propiciar una millor convivència”. “És important, per tant, apostar per campanyes que fomenten la tinença responsable de mascotes”, ha apuntat la regidora. La campanya ha estat posada en marxa per l’Ajuntament al costat de Connexió Felina, associació des de la qual incideixen en què l’esterilització és la manera de controlar la població felina, ja que, sense mesures com aquesta, es reprodueix ràpidament, fent que molts gats no tinguen llar i sofrisquen al carrer. Amb aquesta iniciativa, coincidint amb el dia commemoratiu d’aquests animals, es fa una crida a la responsabilitat dels propietaris i propietàries d’aquests felins, per a lluitar així per la millora de les seues condicions de vida i evitar que els abandons.

curate

{"ca": 1.0}

https://valenciaextra.com/paterna-campana-de-sensibilizacion-dia-del-gato/

oscar-2201_ca_20230904_5_40044

De vegades no és més valent el que més crida, sinó els que tenen la capacitat de modificar la realitat. Quan s'arriben a acords com els de les pensions sempre surten debats, si quan pitjor millor, encara que es perdin drets pel camí, tot i tenir la possibilitat de posar-hi fre. La vaga general del 29S, al igual que les anteriors no eren un fi en si mateix sinó demostrar la capacitat de rebuig del món del treball, per així poder obrir noves negociacions per produir les rectificacions respecte a les polítiques imposades unilateralment. Al voltant de la vaga general teníem una reforma laboral imposada i dues amenaces les reforma de la negociació col·lectiva i sobretot ampliar l'edat de jubilació al 67 sense cap mena d'excepció. Malgrat la voluntat de no reconeixia l'èxit de la vaga general i que les vagues serveixen perquè els governs rectifiquin aquesta és la realitat, si la vaga no hagués estat un èxit quina necessitat te el govern de negociar la reforma de les pensions, la reforma laboral i la negociació col·lectiva, legisla i tothom content per moltes manifestacions o vagues que convoquem els sindicats. Segur que no era el moment d'abordar aquesta reforma de les pensions, però davant de l'imposició calia entrar a negociar per aconseguir el mínim impacte possible i que la jubilació al 67 quedes reduïda a la mínima expressió. Quan arribes a l'acord, sempre et queda el dubte de si s'hagués pogut aconseguir més, si comparem els punt de partida esta clar que l'acord s'apropa més a la proposta sindical que a la del govern, el govern proposava el 67 anys amb 41 anys de cotització i els sindicats 65 anys i 35 anys de cotització. No és qüestió de ser més papista que el papa, però tampoc amagar-se i parlar amb la boca petita davant de l'acord global i sobretot de les pensions. Si algú ha aconseguit aturar que el 67 any fossin l'edat de jubilació per a tothom i que per cobrar el 100% es tinguessin 41 anys cotitzats, aquest ha estat el sindicalisme, de l'imposició del govern, l'ecofin, la Merkel i en Sarkozy, hem passat a una forquilla que va del 63 fins al 67, i en casos concrets des del 61, però sobretot que la majoria de la gent es podrà jubilar al 65 amb 38,5 anys de cotització, amb nous elements per la cotització com és la cura de fills o els joves becaris, el cas del joves segurament que durant el procés parlamentari tindria que arribar més lluny i tenir en compte un part dels estudis. No cal dir que aquest acord també posat fre a l'ultraactivitat en la negociació col·lectiva, corregir les causes d'acomiadament i acordar noves polítiques d'ocupació i industrials, estem davant d'un acord que posa fre a les retallades socials que estàvem patint, per tant esperem que s'obri un nou camí de diàleg i acord que permeti sortir millor i més ràpid de la crisi econòmica. Segur que és més fàcil criticar que construir, doncs hem decidit, com sempre, agafar el camí de construir. escrit per Camil Ros Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes: sindicalisme 1 comentari: Anònim ha dit... Difícil de creure que ens podrem jubilar als 65 amb el 100% de la pensió o almenys amb una pensió equivalent a la dels pensionistes d'avui. Diria que uns quants es fregen les mans i no són els sindicalistes...

curate

{"ca": 0.9963414634146341, "it": 0.003658536585365854}

http://bloc.camilros.cat/2011/01/lacord-de-les-pensions-i-el-pacte.html?showComment=1298204720497

wikimedia_ca_20230829_0_3453

Catalunya del Nord: a La Roca d'Albera, 20% d'estalvi energètic: El consell municipal de va decidir els darrers dies votar l'apagament de la totalitat dels llums municipals 6 hores per nit de les 23.30 a 5.30. Ho fa després de ja guanyar una hora per dia i encenent-los mitja hora més tard i apagant-los mitja hora abans. Ja el municipi va assolir un estalvi de € sobre . En canvi s'arriscarà a patir més inseguretat, especialment dels robatoris de nit i la població haurà de tenir més vigilància. Fonts Europa França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals Rosselló Política pressupostària Política Política francesa Societat Energia La Roca d'Albera Països Catalans Catalunya del Nord

curate

{"ca": 0.9460269865067467, "nl": 0.008995502248875561, "pt": 0.008995502248875561, "es": 0.025487256371814093, "vi": 0.010494752623688156}

mc4_ca_20230418_11_755429

Vicreu. La vida és verda — Gassiot & Llobet El verd és un dels tres colors primaris additius, el que millor percep l’ull i el que vesteix la natura. És el color de la vida. També és el color de Vicreu. De la clorofil·la i de la jardineria. Vicreu i el verd, el verd i Vicreu. Entre ells, una història d’amor cromàtic incondicional. Com a supermercat de la jardineria, Vicreu sempre s’ha avançat al sector, obrint camí i estant a la última. La seva web i botiga online són una altra aposta innovadora de la marca per potenciar el seus serveis als professionals de la jardineria. Un nou suport de comunicació per emfatitzar el tracte proper que donen al client i la seva filosofia de fer les coses fàcils. Anterior Anterior Temps de tòfona Següent Següent Fundació UEVIC

curate

{"pt": 0.009259259259259259, "ca": 0.9907407407407407}

https://gassiotllobet.com/vicreu/

mc4_ca_20230418_3_123739

Llibertat, Igualtat, Pluralitat: Ocupació, beques, ajudes i subvencions, i molt més: 1 tècnic mitjà de salut pública. Ajuntament del Masnou (Barcelona) 1 tècnic mitjà de salut pública. Ajuntament del Masnou (Barcelona) Ajuntament del Masnou ANUNCI sobre procés selectiu per proveir un lloc de tècnic mitjà de salut pública. En virtut de l'acord adoptat per la Junta de Govern Local d'aquest Ajuntament, en sessió de data 23 de desembre de 2015 i de conformitat amb el que preveu l'article 76 del Reglament del personal al servei de les entitats locals, Decret 214/1990, de 30 juliol, es fa pública la convocatòria per a la selecció d'una plaça de tècnic mitjà de Salut Pública de l'escala Administració Especial, subescala tècnica, inclosa a l'Oferta d'Ocupació Pública per a l'any 2014, vacant a la plantilla del personal funcionari, mitjançant el procediment de concurs-oposició Les bases, que han estat publicades al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) de 27 de gener de 2016 estan exposades al web de l'ajuntament www.elmasnou.cat, i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, així com la instància per a poder concórrer, que també es pot recollir en l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania, de dilluns a divendres, de 8.30 a 14 hores. El termini de presentació de sol·licituds és de vint dies naturals a comptar des del dia següent al de la publicació de la convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. {del 3 al 22 de març de 2016, a.i.} Els successius anuncis relacionats amb aquesta convocatòria es faran públics al tauler d'edictes i al web de l'Ajuntament. Etiquetas: salut pública, tècnic mitjà

curate

{"ca": 1.0}

http://psoemarinaalta.blogspot.com/2016/03/1-tecnic-mitja-de-salut-publica.html

mc4_ca_20230418_11_554858

24/09/2017 14:04:38 Canal Sedó Home | Ciutat | En imatges | L'esglèsia | L'edifici de l'església de Sant Andreu de la Barca ha estat un element emblemàtic de la imatge de la població. Podem dir que una de les imatges del poble és, especialment, el campanar, com podem veure en moltes de les panoràmiques generals de Sant Andreu de la Barca que hem oferit en una altre apartat d'aquesta secció de la web. El campanar, una esvelta torre quadrada a la base que a mitja alçada passa a ser vuitavada i té finestres apuntades al pis més alt, construïda amb pedra rogenca ben tallada, és a moltes fotografies antigues de la població. L’església parroquial de Sant Andreu de la Barca és documentada ja al segle XII. El campanar data del 1581. La resta de l'església fou reconstruïda al darrer terç del segle XIX. De l’església del segle XVI es conserven també unes claus de volta gòtiques esculpides (amb les imatges de Sant Andreu i la Mare de Déu del Roser) d'estil renaixentista. L'edifici fou malmès durant la guerra civil (1936-1939) i l'arquitecte Francesc Salvant la reconstruí durant els anys quaranta. La figura del rector Joanico Una figura important dins la vida religiosa de Sant Andreu de la Barca va estar el rector mossèn Gaietà Joanico i Riera (1836-1915), al que és dedicat un carrer de la població. L'any 1912 se li va tributar una homenatge amb ocasió de les noces d'or de la primera missa. Aquest homenatge va merèixer una especial l'atenció fotogràfica. A la presidència de l'acte, en la foto, podem veure al bisbe de Barcelona Laguarda, l'alcalde Nicolau Costa i Durán i el diputat Antoni Jansana i Llopart. JB Església Església Roisin 1 Retaule de Gaspar de Preses (abans de 1936) Retaule Gaspar de Preses Homenatge al rector Joanico Església Porta 1 Església Porta 2 Església i plaza de los Caídos Església color

curate

{"en": 0.010532150776053215, "es": 0.019955654101995565, "ca": 0.9539911308203991, "it": 0.015521064301552107}

http://sabarca.cat/Plantilla2/_Fl02rcDSARpJrCaBeruygIqmvUkDUuvD

oscar-2301_ca_20230418_0_274966

Sorpresa, perquè no ens havien assabentat de que la Fundació Caixa de Catalunya ha deixat d’existir, o al menys ja no depèn en absolut de la mencionada Caixa. Resulta que ara es una fundació privada i cobren entrada, de moment 3 euros. La qualitat de les exposicions, veient aquesta primera de COLITA, perquè sí !…. ha deixat enrere una època daurada en que primava la qualitat extrema en les seves exposicions; d’ara endavant, molt en temo, que sense el recolzament econòmic d’una entitat financera, la Pedrera, serà un lloc mes de la ciutat amb exposicions dignes, però no gaire espectaculars. Estàvem mal acostumats ! ! ! COLITA, sobrenom d’Isabel Steva Hernández (Barcelona, 1940), és un dels referents indiscutibles de la fotografia catalana contemporània. Directa, intel·ligent, sensible, compromesa, crítica i sense prejudicis, la seva producció es pot definir, més enllà de l’estètica, per la seva implicació en el temps que li ha tocat viure. La seva obra, s’allunya de l’artifici i de tota pretensió artística. La comisaria Laura Terré, ha recollit part de la seva obra que ens parla dels temes que a Colita li atreien mes, temes que van des del món del flamenc a la lluita feminista, el cinema, la Nova Cançó, la Gauche Divine, el món de l’espectacle o la vida a la seva ciutat, Barcelona Segurament ens esperàvem mes d’aquesta exposició de la que havíem sentit tant a parlar, però amb tota sinceritat poques de les fotografies exposades ens van cridar massa l’atenció…. per tant vàrem sortir de la Pedrera amb un cert regust de decepció. _____________________________________________________________________________ – La Pedrera – Preu 3 € _____________________________________________________________________________ Cargol de pedra a la Pedrera – Barcelona Compartir l'etiqueta : Print Reddit Facebook Telegram Twitter Like this: Like Loading... Aquesta entrada s'ha publicat en Exposicions i s'ha etiquetat amb COLITA, Isabel Steva Hernández, la Pedrera el 21 de juny de 2014 per Miquel Gascon. Quant a Miquel Gascon Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema. Mostra totes les entrades de Miquel Gascon → Navegació per les entrades ← – Teatre – assaig obert de “EL BON LLADRE” … i… “MENU DEL DIA” (*) Tantarantana Teatre – 18/06/2014 – Exposició – SOROLLA, El color del mar (****) – CaixaForum Barcelona – 20/06/2014 → 5 pensaments a “– Exposició – COLITA, perquè sí! (**) – La Pedrera – 18/06/2014” Neus Mònico 21 de juny de 2014 a les 7:25 A nosaltres ens va agradar molt, fins hi tot hi vam tornar per poder acabar de veure bé totes les fotografies amb més detall. Però pels gustos els colors, d’això es tracta, sinó la vida seria molt avorrida. Loading... Respon ↓ Miquel Gascon 24 de juny de 2014 a les 21:29 M’esperava una exposició millor que la que vaig veure. Forces fotografies em van agradar i per això les vaig fotografiar i publicar en aquest blog. Però fora d’aquestes, vaig trobar moltes que no em van interessar …i molt normaletes i gens artístiques, com per altra banda ella mateixa reconeix; fotografiar personatges famosos, no vol dir que tinguin l’interès suficient per una exposició. Com tu dius, per a gustos….. Colors; si tothom penséssim igual, mala guanyat. Una raó del poc public asistent a les sales de La Pedrera, pot ser els 3 euros que costa l’entrada, però la tarda que vàrem assistir érem l’Imma, jo i una parella d’estrangers en tota l’exposició. De fet, l’hostessa es va estranyar que entréssim quan ens va dir que teníem que pagar…. segons ella mateixa ens va dir, la majoria de gent fa mitja volta. Dues estrelles, en cap cas vol dir que l’exposició no tingui el seu interès: simplement vol expressar que per passar l’estona esta bé, però que no em va acabar d’agradar. Loading... Respon ↓ josep 21 de juny de 2014 a les 13:51 Sobre gustos realment no hi ha res escrit. Nosaltres hi vam anar ja fa un parell de mesos i realment ens va agradar molt. La manera de “mirar” i enquadrar de la Colita es excepcional i la nitidesa i sobrietat del B/N es magnífic. Una abraçada Loading... Respon ↓ Miquel Gascon 24 de juny de 2014 a les 21:31 En alguns casos puc estar d’acord en el que dius, però en general, m’agraden molt mes les teves fotos, sense cap mena de dubte. Per quan una exposició? Una abraçada Loading... Respon ↓ josep 26 de juny de 2014 a les 20:15 N hi ha res com tenir bons amics, 🙂 Loading... Respon ↓ Leave a Reply Cancel reply Estadístiques del Blog 804.740 visites Correu electrònic: voltar.teatre@gmail.com Traductor Autors Imma Barba Miquel Gascon cercador dins del Blog Cerca: Categories Categories Selecciona la categoria Articles d’opinió a la premsa Òpera CATALUNYA Celebracions Cinema Circ Dansa Esdeveniments Exposicions Fotografia FUGIM d’aquesta Espanya feixista Gastronomia Literatura Literatura de Viatges/països Música clàssica Música contemporània Restauració Rodes de Premsa Rutes culturals Teatre Teatre Musical VIATGES Follow Blog via Email Clica aqui per rebre notificacions via email de publicacions del Blog Email Address Segueix Publicacions Publicacions Selecciona el mes novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 ÚLTIMES ENTRADES: – 049 (22/23) – Teatre Musical – PARES NORMALS – Teatre Poliorama (🐌🐌🐌🐌) – 29/11/2022 Ahir 29 de novembre, era el dia de l’estrena de la comèdia musical PARES NORMALS d’Els Amics de les Arts, Marc Artigau i Minoria Absoluta, que desembarca al Teatre Poliorama, on s’estarà fins al febrer del 2023. PARES NORMALS, està dirigida per Sergi Belbel amb coreografia de Marta Tomasa i està protagonitzada per Enric Cambray i Júlia […] – 048 (22/23) – Teatre – ALMA (🐌🐌🐌🐌) – La Badabadoc – 27/11/2022 Fins ahir diumenge dia 28, i per diferents motius, no hem pogut fer cap a una de les nostres sales de referència, La Badababoc, al barri de Gràcia. I ho vam fer per veure ALMA, peça creada i interpretada per Anabel Riquelme i dirigida per Alejandra Jimenez Cascón. Un espectacle unipersonal que neix de la […] – 047 (22/23) – Concert de l’OBC – SCHÖNBERG: PELLEAS UND MELISANDRE (🐌🐌🐌) – L’Auditori – 27/11/2022 Ahir va tornar a ser diumenge de concert a l’Auditori de Barcelona, concert batejat com Schönberg: Pelleas und Melisande, amb el solista Andreas Ottensamer al clarinet i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per Matthias Pintscher. Andreas Ottensamer (Viena 1989) és el primer clarinetista de la Filharmònica de Berlín. Pertanyent a una família austrohongaresa de músics va rebre les primeres […] – 046 (22/23) – Teatre/Concert – LA CUPLETISTA – Teatre Gaudí – (🐌🐌🐌) – 26/11/2022 Dissabte dia 26 de novembre, a la Sala Gran del Teatre Gaudí vam assistir a l’espectacle concert LA CUPLETISTA, que interpreta l’actriu i cantant Núria Esquius, acompanyada al piano per Eladi Dalmau. Un espectacle que reivindica el Cuplet, i és un homenatge, a la compositora Càndida Pérez Martínez (Olot 1893-1989), creadora d’alguns dels cuplets catalans […] – 045 (22/23) – Teatre – MORIU-VOS (🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 25/11/2022 Divendres 25 de novembre, a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya hem pogut veure MORIU-VOS una obra de “Cultura i Conflicte” que reivindica la vellesa i qüestiona el comportament de la societat amb la gent gran. Aquesta proposta es va estrenar al festival Temporada Alta en una única funció i s’ha dut a […] – 044 (22/23) – Teatre – YERMA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – 24/11/2022 Dijous 24 de novembre, a la Sala Fabià Puigserver vam poder veure YERMA, el poema tràgic de Federico García Lorca que ha dirigit Juan Carlos Martel Bayod i que es tracta de la primera producció Lorquiana 100% del Teatre Lliure. Yerma és la protagonista d’aquesta tragèdia que ens mostra el conflicte intern d’una dona que vol ser mare i […] – 043 (22/23) – Teatre Musical – CRUZ DE NAVAJAS, el último Mecano (🐌🐌🐌🐌🐌) – Cúpula Arenas – 22/11/2022 Ahir dimarts era un dia d’estrena especial, era l’estrena a Barcelona d’un espectacle musical, “CRUZ DE NAVAJAS, el último Mecano“, i també l’estrena d’un nou espai a la Cúpula Arenas. Deu anys després del seu tancament, la cúpula, ubicada dalt de tot del centre comercial Arenas, s’ha reconvertit en un espai per oferir espectacles de gran format. Té una capacitat de […] – 042 (22/23) – Teatre Musical – UNA LLUM TÍMIDA – Teatre Condal (🐌🐌+🐚) – 21/11/2022 És difícil escriure una critica o ressenya d’opinió teatral, d’una proposta escènica en la què amb unes invitacions t’han situat a la fila 20 d’un Teatre tan enorme com és el Teatre Condal. Però, malgrat que segurament no el podem valorar en la seva justa mida, volem escriure sempre el que pensem de tots els […] – 041 (22/23) – Teatre – M’ESPERARÀS ? (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudí – 19/11/2022 Ahir dissabte, a la Sala Gran del Teatre Gaudí, vam poder gaudir de la proposta M’ESPERARÀS?, de la companyia sabadellenca “Estrena Morena”. Es tracta d’una divertida comèdia escrita per l’actor i dramaturg valencià Carles Alberola (València 1964) i dirigida per Albert González Robles (Sabadell, 1985). Aquesta obra va ser estrenada a València el 2013 i […] – 040 (22/23) – Teatre – EL ASCENSOR (🐌🐌+🐚) – Sala Ars – 16/11/2022 Ahir dimecres 16, vam fer cap a la Sala Ars per tal de veure EL ASCENSOR, una comèdia sota la direcció d’Antonio Castillo, amb text de Patricia Alvarez i Sebastian Slepovich. Val a dir que ens va sorprendre molt que la platea era gairebé plena i això per nosaltres era bon auguri. Malauradament en les darreres files del teatre estàvem rodejats […] Estadístiques del Blog 804.740 hits 400 anys d’Opera en veu de Baix – Ivan Garcia (***) (3) Powered by WordPress.com. This is an example of a sitewide notice - you can change or remove this text in the Customizer under "Store Notice" Descarta

curate

{"ca": 0.8446851966965634, "es": 0.046443477488677734, "fr": 0.00017760412041559364, "en": 0.07406091821330255, "pl": 0.005416925672675606, "it": 0.006304946274753575, "eo": 0.003552082408311873, "ro": 0.0024864576858183115, "hu": 0.002042447384779327, "de": 0.009413018382026463, "oc": 0.00195364532457153, "pt": 0.00195364532457153, "st": 0.001509635023532546}

https://voltarivoltar.com/2014/06/21/exposicio-colita-perque-si-la-pedrera-18062014/

mc4_ca_20230418_5_356061

Llibertat sota fiança pel santfostenc Alexis Codina, un dels CDR acusats de terrorisme | NacióGranollers per NacióDigital , 26 de desembre de 2019 a les 17:19 |

curate

{"ca": 1.0}

https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/30721/llibertat/sota/fianca/santfostenc/alexis/codina/dels/cdr/acusats/terrorisme?rlc=an

crawling-populars_ca_20200525_34_131031

Golf. El jove de 28 anys s’ha endut el torneig amb 264 cops (-16) i obté el tercer títol ‘major’ de la seva prolífica carrera per davant del mite (-14) Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes)

curate

{"en": 0.019083969465648856, "ca": 0.9809160305343512}

: /mes-esport/golf.raw?task=quick.read&id=1449157&return=L21lcy1lc3BvcnQvZ29sZi5odG1s

mc4_ca_20230418_13_156902

El diumenge 15 d’abril es va celebrar, al llarg de tot el dia, la Trobada de Percussió que forma part del programa d’activitats del 25è aniversari de l’ACEM (Associació Catalana d’Escoles de Música), al Pavelló desports La Guinardera de Sant Cugat del Vallès. Lacte va reunir uns 350 alumnes i professors de 35 escoles de música de Catalunya. Els alumnes de percussió de lEscola Municipal de Música de Bellpuig acompanyats per la seva professora Aleydis Serra van ser uns dels participants. La Trobada va finalitzar amb un concert obert al públic, dirigit pel percussionista Àngel Pereira, on es va presentar els cinc temes que shavien treballat durant la jornada. L'objectiu de la trobada fou aglutinar estudiants percussionistes clàssics i moderns de qualsevol edat, procedència i nivell instrumental, per tal de gaudir de l'experiència de participar en un concert de percussió de gran format i amb una gran varietat d'instruments. El programa d'activitats dels 25 anys de l'ACEM està portant concerts temàtics arreu del país. Tot plegat acabarà el 10 de juny al RCDE Stadium de Cornellà - El Prat amb una actuació dirigida per Manel Camp on hi participaran més de 6.000 músics del país. Els alumnes de lEscola Municipal de Música de Bellpuig comptem anar-hi i, a posteriori, explicar-vos lexperiència.

curate

{"ca": 1.0}

http://bellpuig.ddl.net/novetats.php?id=26601&id_seccio=944

racoforumsanon_ca_20220809_0_823678

El FBI tanca Megaupload, una de las majors webs d'intercanvi d'arxiusL'FBI nord-americà ha intervingut la companyia propietària de la popular pàgina d'intercanvi d'arxius Megaupload i ha arrestat i detingut als seus treballadors, segons ha avançat a Twitter l'agència Associated Press. També es troba inaccessible Megavideo, de la mateixa companyia, on poden publicar i veure vídeos amb un sistema similar al de YouTube.Megaupload, que des de la tarda de dijous es troba inaccessible, és una de les més importants pàgines web d'intercanvi d'arxius del món. Està en funcionament des de 2005 i permet, a través del seu servei bàsic, 'pujar' tot tipus d'arxius que després poden ser descarregats en qualsevol altre ordinador. Així mateix, Megavideo permet a qualsevol usuari publicar vídeos que després poden visualitzar-se en qualsevol part, com fa YouTube.Ambdues pàgines web han estat habitualment assenyalades per les companyies de continguts per facilitar la descàrrega i visualització d'obres protegides per drets d'autor. Tots dos llocs, que molts consideren centres de les descàrregues no autoritzades de música, pel · lícules, sèries o llibres protegits, ha estat perseguit per la indústria del porno, les autoritats angleses, franceses, italianes i fins i tot nord-americans, Google i la RIAA a través de Mastercard , entre d'altres.Fins ara, la companyia havia resistit emparada en què, a més d'allotjar contingut protegit per drets d'autor, hi havia molts usuaris que utilitzaven el servei d'intercanvi d'arxius de forma legítima i privada. A més, no dubtava a eliminar tot el contingut susceptible d'estar protegit que les companyies reclamen. El passat desembre, una sèrie de grans artistes, de Will.i.am a Jamie Foxx van recolzar la pàgina web amb un vídeo en què lloava les seves bondats. (font elmundo)__________________________________________ Una demanda pesa sobre un dels llocs més populars per compartir arxiusVIRGINIA, ESTATS UNITS (19/ENE/2012) .- Un dels llocs més populars del món per compartir arxius a Internet, Megaupload.com, tanca després de ser acusat de violar les lleis contra la pirateria. Fiscals federals en l'estat de Virgínia, Estats Units, han emès una ordre de tancament del lloc web acusat del seu fundador i altres de violar les lleis de propietat intel · lectual. L'acusació formal assenyala que els propietaris de drets d'autor han perdut més de 500 milions de dòlars a causa de la divulgació de pel · lícules i altres continguts a través de la xarxa. La decisió va ser emès tot just un dia després que milers de llocs d'Internet es manifestaven en contra de la pruestas de la Llei SOPA que pretenen evitar la pirateria en línia amb estrictes controls de seguretat. Aquest dijous, al voltant de les 13:00 hores (temps de Mèxic) en intentar entrar a l'adreça Megaupload.com el lloc roman inhabilitat. http://www.informador.com.mx/tecnologia/2012/351833/6/cierra-megauploadcom-acusado-de-fomentar-la-pirateria.htm L'intervencionisme del puto Obama no té límits. Compartir informació no és delicte! Obama a Megaupload: "no volíeu SOPA? Doncs dues tasses!" #StopSOPA #FuckYouObama Això ha estat un atac a traïció amb totes les de la llei i on més mal podia fer... Això és comparable al Pearl Harbor d'Internet sens cap mena de dubte. A veure com continuarà això, però ja em veig a venir el pitjor.

curate

{"ca": 0.9822128429303587, "en": 0.017787157069641242}

crawling-populars_ca_20200525_23_20362

Tota la música en català Viasona té indexats 4.735 grups, 11.345 àlbums i 88.331 cançons Àlbum. 2009 Maqueta. 2008 Tens més informació sobre aquest grup? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari. Tota la música en català Connecta amb nosaltres Rep els titulars a la teva bústia Qui somContacteConfiguració de privacitat Tota la música en català

curate

{"ca": 0.9533527696793003, "en": 0.011661807580174927, "es": 0.023323615160349854, "fr": 0.011661807580174927}

: /grup/jezie

mc4_ca_20230418_8_425831

Notícies - Sant Cugat redactarà un Pla de Joventut 2009-2011 amb un procés de participació ciutadana Sant Cugat redactarà un Pla de Joventut 2009-2011 amb un procés de participació ciutadana el 18/feb/08 Anna Bernadó Política PDF L'Ajuntament obrirà un procés participatiu per redactar un Pla de Joventut 2009-2011 per definir una graella d'activitats per joves. La decisió és fruit de la declaració institucional que ha sorgit d'una moció d'ERC al plenari municipal. D'aquesta manera, el consistori segueix les recomanacions de la secretaria de Joventut de la Generalitat de prorrogar durant el 2008 els plans locals de joventut. El ple del 20 de febrer del 2005 va aprovar per unanimitat el primer Pla de Joventut de la ciutat, que recollia un total de 141 accions agrupades en 10 eixos temàtics. ERC considera que s'ha de continuar amb aquesta actitud i que cal obrir un procés de diàleg, ja que Sant Cugat és una de les poblacions més joves de Catalunya. Per aquest motiu, el ple municipal ha acordat que el servei de Cultura i Joventut de l'Ajuntament obri un procés participatiu que doni continuïtat al pla local anterior per definir una graella d'activitats per joves. A més, el consistori es compromet a presentar abans de dos mesos un informe del Pla de Joventut 2005-2007. Escoltem el regidor d'ERC, Toni Ramon. El servei de Cultura i Joventut obrirà un procés participatiu i l'Ajuntament elaborarà un informe. Toni Ramon ha volgut reconèixer que el document de la moció presentada l'han redactat les JERC de Sant Cugat.

curate

{"ca": 0.9749670619235836, "es": 0.025032938076416336}

http://www.cugat.cat/noticies/politica/22724

oscar-2201_ca_20230904_13_93815

08:40- El post d’avui és especial… és un 3 en un. Com que no he pogut fer post els darrers 2 dies, avui en faig un de triple, que aniré actualitzant durant el dia. Us preguntareu perquè no he pogut postejar abans (de fet, no crec que us ho pregunteu, només és una forma de parlar). Doncs perquè apart de les xerrades als E.S.O de l’Escola Sant Jordi, de Vilassar de Dalt, que per cert, eren tots molt bona gent, he estat pensant en un nou storyline… 13:40- Ep! Ja torno a ser aquí, per a repassar el mitiquíssim zapping! I és que avui podreu trobar-hi la secretaria més ràpida del món, una animació molt entretinguda, el resum de visites del mes d’abril, el nou producte de hardware de Microsoft (i el preferit pel Ferran), youtubes, passeigs per la web, edicions de vídeo, naufragis que no ho són, cambreres amb pits grossos, maquetes comestibles de Londres, gats que toquen el piano, i altres tonteries! I si no en teniu prou, ja sabeu que podeu agafar el relleu amb el TecNovetats, que us presenta les novetats tecnològiques més geeks de totes, com el compte enrere de la mort, imatges animades, icones, wikis per aprendre a fer coses… 18:40- I acabem aquest triple post amb un interessant repàs del fòrum! En aquest hi podreu trobar el perillosísim joc del “jo mai, mai”, un remember de Judes Xanguet i les Maniquins que m’ha fet molta ilu tornar a veure (com t’ho curres, Réquiem! ), un sobre la gent prepotent, i el clàssic de les cançons que t’arriben. hi ha molts més temes, i molts fòrums!! Internet, cine, tele, llibres, còmics, manga, esports, frikades, música, i fins i tot alguns de prohibits! Doneu-los un cop d’ull… i si n’hi ha algun que voleu que destaqui en portada, feu-m’ho saber, que el comentaré! ← 1 de Maig, festa plujosa… → Tot arreglat! Calendari maig 2007 Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 « abr. juny » Arxius Arxius Selecciona el mes juny 2014 (1) desembre 2013 (1) novembre 2013 (6) setembre 2011 (1) agost 2011 (1) juliol 2011 (14) desembre 2009 (1) novembre 2009 (2) octubre 2009 (4) juny 2009 (2) maig 2009 (5) abril 2009 (2) març 2009 (3) febrer 2009 (6) gener 2009 (14) desembre 2008 (12) novembre 2008 (7) octubre 2008 (10) setembre 2008 (8) agost 2008 (2) juliol 2008 (1) juny 2008 (7) maig 2008 (13) abril 2008 (30) març 2008 (45) febrer 2008 (42) gener 2008 (5) novembre 2007 (3) octubre 2007 (4) setembre 2007 (2) agost 2007 (7) juliol 2007 (10) juny 2007 (16) maig 2007 (32) abril 2007 (21) març 2007 (20) febrer 2007 (18) gener 2007 (24) desembre 2006 (28) novembre 2006 (29) octubre 2006 (32) setembre 2006 (35) agost 2006 (30) juliol 2006 (33) juny 2006 (30) maig 2006 (31) abril 2006 (30) març 2006 (34) febrer 2006 (28) gener 2006 (31) desembre 2005 (34) novembre 2005 (51) octubre 2005 (42) setembre 2005 (16) agost 2005 (17) juliol 2005 (51) juny 2005 (66) maig 2005 (70) abril 2005 (50) març 2005 (47) febrer 2005 (42) gener 2005 (55) desembre 2004 (43) abril 2004 (4) març 2004 (9) febrer 2004 (8) gener 2004 (6)

curate

{"ca": 0.9236921026324558, "en": 0.013662112629123625, "es": 0.0376541152949017, "sv": 0.006331222925691436, "nl": 0.0006664445184938354, "fr": 0.009996667777407531, "km": 0.0006664445184938354, "sk": 0.0006664445184938354, "de": 0.006664445184938354}

https://deuvosguard.com/2007/05/04/3-en-1/

cawac_ca_20200528_3_22896

Autor Tema: Mansfield Park (Llegit 26142 cops) Sí, és veritat; això de "repartir" els fills entre els parents més ben situats també ho veiem a Pedra de tartera , que és del segle xx. El cunyat d'una companya de feina va viure tota la seva infantesa amb una tieta sense fills, per poder anar a l'institut, ja que, a l'aldea on eren els pares no havia de res. I, a més a més, tenia tres germans més petits. Això de separar es germans sí que era força comú, la meva àvia ja m'havia explicat algun cas a la seva pròpia família, i sense anar tan lluny al poble on visc sé de 2 bessones que les van separar als 6 o 7 anys perquè una d'elles marxés fora de Catalunya a viure amb la tieta "rica" que no tenia fills. M'en vaig a fer el vermut i aprofitaré per provar de llegir fins els 9 primers capítols! Poc a poc se'm va dibuixant amb més claredat com retrata la Jane Austen la societat que descriu: circumstàncies i actitud . Les circumstàncies en les quals la persona és situada i l'actitud o predisposició que adopta en elles. Després també hi juguen un paper matitzador la recreació i la conformitat. Vaja que ella ha de sentir sobretot gratitud amb la seva família perquè l'han salvada de la seva precaria situació (sempre mirat des de l'òptica de la religiositat del moment) Jo li veig d'aquesta conformitat amb el que li toca viure, una manera d'agraiment envers a la família que l'ha adoptat, de fet tampoc li deixen marge per ser d'altra manera ......... quan obra la boca sempre és perquè li han demanat....... Jo no se qui és l'Ellen Mood. El cas és que a través de l'enllaç que lilacwine ens va facilitar per veure l'arbre genealògic de Mansfield Park (A.G.M.P.) hi ha un enllaç a la cronologia de Mansfield Park (C.M.P.) i en aquesta pàgina, de nou, hi ha un enllaç cap a una altra cronologia, alternativa, de Mansfield Park, entenc que eleaborat per Ellen Mood (C.A.M.P.) . Tot plegat, sense massa importància pel que es refereix a la nostra lectura. De totes maneres, la importància de les coses està lligada al criteri, oi? Vaja que ella ha de sentir sobretot gratitud amb la seva família perquè l'han salvada de la seva precaria situació (sempre mirat des de l'òptica de la religiositat del moment) Jo li veig d'aquesta conformitat amb el que li toca viure, una manera d'agraiment envers a la família que l'ha adoptat, de fet tampoc li deixen marge per ser d'altra manera ......... quan obra la boca sempre és perquè li han demanat....... De tota manera, està clar que la Fanny no té l'esperit rebel que va tenir la seva pròpia mare, que es va casar, textualment, per portar la contrària a la seva família. En va sortir malparada i potser la Fanny ha après bé la lliçó. He llegit fins el capítol 10 i de moment tothom segueix les convencions que els marca el seu status social. A veure si la cosa s'anima una miqueta Sí, és cer que només era una nena quan es va veure obligada a viure amb els parents rics, però ara que ja té una edat tampoc sembla que vulgui tornar ni que li sàpiga greu estar separada dels seus pares. Només troba a faltar el seu germà, amb qui sempre s'ha sentit especialment unida. La trobo "conformista" aquesta noia, tot i que és cert que en la societat de l'època era difícil ser rebel, i més si s'era dona i a més pobre! Sí, és cer que només era una nena quan es va veure obligada a viure amb els parents rics, però ara que ja té una edat tampoc sembla que vulgui tornar ni que li sàpiga greu estar separada dels seus pares. Només troba a faltar el seu germà, amb qui sempre s'ha sentit especialment unida. La trobo "conformista" aquesta noia, tot i que és cert que en la societat de l'època era difícil ser rebel, i més si s'era dona i a més pobre! Sobre això que Fanny és "conformista": Bohumil Hrabal, a Jo he servit el rei d'Anglaterra , hi deia (de memòria) un amo a el cambrer: "Tu no has vist res ni has sentit res, però ho has vist tot i ho has sentit tot". La paradoxa és que la protagonista més "poca cosa" és la que serà més heroica. No us refieu de les aparences... encara no me l'he acabat, però es veu a venir, les circumstàncies hi empenyen. Sí, és cer que només era una nena quan es va veure obligada a viure amb els parents rics, però ara que ja té una edat tampoc sembla que vulgui tornar... La trobo "conformista" aquesta noia, tot i que és cert que en la societat de l'època era difícil ser rebel, i més si s'era dona i a més pobre! Sobre això que Fanny és "conformista": Bohumil Hrabal, a Jo he servit el rei d'Anglaterra , ... La paradoxa és que la protagonista més "poca cosa" és la que serà més heroica. No us refieu de les aparences... encara no me l'he acabat, però es veu a venir, les circumstàncies hi empenyen. Per una banda se la considera conformista, per l'altra heroica. És conformista haver d'esperar? És heroic superar-se? No voldria resultar repetitiu però insisteixo: circumstàncies i actitud . Molt sovint ens fem creus del per què algú actua d'una manera si, òbviament, és raonable i correcte actuar-ne d'una altra. Obildem, tot sovint, les circumstàncies dins l'escenari on succeeix la realitat. Freqüentment se'ns escapa el "ja ho veia a venir", el "ja ho deia jo", el "però com ha pogut actuar així"... Els Crawford: els espavilats, els que ja estan de tornada de tot. Tenen tirada a recrear-se en el protagonisme, en l'atenció aliena. Estic llegint Mansfield Park, encara vaig pel capítol IV,i m'està agradant. Trobo que és una crítica general de la societat britànica de l'època. L'ironia amb què descriu les situacions quotidianes, la cruesa amb què parla dels muntatges matrimonials em sembla molt bona, a la vegada està escrita de manera planera i entendeora, sense descripcions farragoses. Quina sort no haver nascut en aquella època! A mi m'han educat en tot com a un noi, no em puc queixar, he estudiat tot el que he volgut. En canvi moltes familiars meves no van poder. En això sí que es nota que no som com abans. No em considero gaire feminista, perquè no en tinc cap necessitat. A mi m'han educat en tot com a un noi, ... En canvi moltes familiars meves no van poder. En això sí que es nota que no som com abans. No em considero gaire feminista, perquè no en tinc cap necessitat. Cada dia em perdo més amb aquest concepte. Entenc molt millor el que comporta el masclisme que no pas el feminisme, tot i així, tampoc d'una manera clara. A Mansfield Park trobo que, després d'una presentació plana i sense matissos dels personatges, poc a poc, a petites pinzellades, de detall en detall, Jane Austen reafirma els primers trets de tots els personatges però, alhora, els va enriquint, com si passes d'una exposició teòrica a una de pràctica. Un exemple, que acabo de llegir, és el final del capítol XI on el seu cosí Tom, que és l'esperança de la Fanny per poder seguir ballant (ella l'està esperant), primer la decepciona sense cap mirament i desprès, en canvi, la utilitza per escapolir-se d'una situació que per a ell és enutjosa, tot justificant la poca consideració que han tingut cap a ell (sense adonar-se, és clar, de la que ell ha tingut cap a la Fanny).

curate

{"es": 0.006581771354986408, "ca": 0.9801116039490628, "hu": 0.004149377593360996, "fr": 0.00014308198597796538, "it": 0.009014165116611818}

http://ploma.quellegeixes.cat/forum/index.php?PHPSESSID=e770b6926cfef6e229aa7d493092bef6&topic=2636.msg36790

cawac_ca_20200528_7_196876

Llibres Botànics i afeccionats a les plantes valencianes han hagut d’esperar molts anys, però el temps ha pagat la pena. Tres depurats experts en el coneixement de la flora del territori diànic han preparat aquesta guia plena d’informació, que sens dubte facilitarà el coneixement i conservació del més famós refugi botànic valencià, l’imponent massís calcari del Montgó. El Dr. Lluís Serra, el botànic expert en flora diànica Jaume X . Soler i potser el millor expert a trepijar les senderes del Montgó com a monitor i educador al parc natural, Joan Torres, han preparat aquest llibre a vessar de coneixement carregat d’es­perit conservacionista. De fet els tres autors han destacat al llarg d’aquests anys pel treball constant a la zona censant la flora amenaçada, produint les espècies més se­nyeres i desenvolupant activitats de conservació activa en favor de les plantes més destacades del parc. La guia introdueix el lector en el coneixement dels trets naturals, històrics i socioculturals del Montgó, per passar després a descriure un recull selecte de 302 espècies de flora vascular silvestre, agrupada per hàbitats. L’elecció dels tàxons ha estat ben acurada, procurant donar informació tant de les joies botàniques del parc i de les espècies més amenaçades o les endèmiques de distribució més estricta, com d’aquelles plantes que conformen l’estructura paisatgística i dels diferents tipus d’ecosistemes del Montgó. De cada espècie se n’hi dóna l’informació adient, combinada amb un excel·lent recull fotogràfic, amb una o més il·lustracions per fitxa. Lluny del tractament habitual d’aquesta mena de guies, reduïdes a l’explicació dels elements botànics, el treball dels autors s’estén també al senderisme i detalla fins a cinc recorreguts que afecten tant la part de Xàbia com la que recau al terme de Dénia, els dos municipis que comparteixen el massís del Montgó. La descripció de les rutes és plena de matisos, amb abundant informació històrica, arqueològica, dels ecosistemes, etc. El text es complementa amb un profitós glossari terminològic, força recomanable per a aquells que no estan habituats al llenguatge botànic. Finalment, a més de l’índex de noms científics, els autors faciliten llistes de noms populars en valencià, castellà, francès, anglès i alemany. Un treball tan interessant potser lluiria menys si s’haguera editat sense cura i dedicació. Però a l’intens esforç de maquetació i disseny desenvolupat pel mateix Lluís Serra cal afegir la part física de l’edició, en paper d’alt gramatge i tapa dura, tot un signe de l’interès mostrat per l’entitat editora, l’Ajuntament de Xàbia. El Montgó, autèntic focus de pelegrinatge botànic de les terres valencianes, mereixia una guia impressa de qualitat, que reflectira amb una barreja de delicadesa i quefer científic els seus tresors, generats i mantinguts al llarg de milions d’anys. Aquest llibre permet saldar, sens dubte, bona part del deute que els habitants de les ter­res valencianes teníem cap a aquest paradís de la nostra flora. Cal agrair-ho òbviament als tres coautors i al consistori de Xàbia. Enhorabona a tots.

curate

{"ca": 0.9941634241245136, "en": 0.005836575875486381}

http://metode.cat/Revistes/Llibres/Guia-Botanica-del-Parc-Natural-del-Montgo-de-Jaume-X-Soler-Lluis-Serra-i-Joan-Torres

racoforumsanon_ca_20220809_0_12466

Jornada 38 temporada 2015/2016. Escenari. Nuevo Los Cármenes. Hora del partit/TV. A les cinc de la tarda retransmès per Canal+ Partidazo. Enllaç del partit:http://live.robinwidget.com/livematches/free-live-video-streaming-granada-fc-barcelona-football-321024.htmlA 90 minuts de la glòria. Ni maletins del pudrit ni òsties, si no guanyem avui a Granada no ens mereixem la lliga, punt.Som-hi!!! 0-3 (MSN). I els jugadors per fi se solten, coi!

curate

{"es": 0.13625866050808313, "it": 0.04387990762124711, "ca": 0.8198614318706697}

oscar-2301_ca_20230418_4_121473

El treball de creació escènica en espais no convencionals o fer un ús no convencional de l'espai escènic és un dels eixos de la meva feina. M'interessa especialment com l'espai esdevé element dramatúrgic, oferint una relació determinada amb lxs espectadorxs, i una dimensió extra a la història compartida. ​ Si volem que el teatre tingui una funció social ha de sortir de les sales, ha de transcendir la comoditat, ha de conquerir l'espai públic, els espais públics. ​ A "BARCELONA (contra la paret)" convertim l'escenari en el lloc d'una festa que intèrprets i espectadorxs comparteixen, aquella festa que Barcelona podria ser, aquesta festa va n´èixer a la Plaça dels Comediants de Tàrrega. "Disseny HUG" va néixer al fred vestíbul del Museu del Disseny per a convertir-lo en un espai de trobada i abraçades. "LIFE (De cómo los árboles nos salvaron la vida)" era un recorregut pel Jardí Botànic de Barcelona, un bosc fictici, mentre la peça denunciava la pèrdua dels boscos originaris. A "Ragazzo" l'espai del públic estava permanentment il·luminat per mantenir-nos presents dins la història.

curate

{"ca": 0.998158379373849, "km": 0.001841620626151013}

https://www.lalialvarez.org/espais-no-convencionals

mc4_ca_20230418_1_41109

Es convoca una manifestació amb suport polític pels llogaters de Sant Joan Despí - elBaix.cat Inici informa't al Baix Es convoca una manifestació amb suport polític pels llogaters de Sant Joan... Demà hi haurà una nova demostració de força popular a Sant Joan Despí. Els veïns de l’avinguda Barcelona 113 als que se’ls volia apujar el preu del lloguer entre un 40% i un 100% han convocat una manifestació recolzada per polítics i plataformes ciutadanes. A les 11h, davant el camp de futbol del Llevant Les Planes, sortiran les prop de 140 famílies a demostrar que “no marxaran” de les seves llars i que només busquen un “preu just” adaptat a l’índex de vida. La voluntat de mobilització ja va quedar palesa a la darrera assemblea oberta. Allà, si bé el recolzament polític va ser unànime, amb tots els representants dels grups municipals “fent costat als seus veïns”, els inquilins van deixar clar que l’únic camí de cara a forçar la negociació amb l’empresa propietària, una companyia que té al darrere el banc d’inversions gegantí Goldman Sachs, era la unió de la comunitat. Una setmana després d’aquella reunió oberta a la ciutadania, els grups polítics de la ciutat s’han unit en un comunicat de suport als llogaters que es va fer públic ahir. Tots menys un. Ciutadans s’ha desmarcat sense donar, fins al moment, cap explicació. En canvi, els grups municipals del PSC, SíQueEsPot, ERC, ICV-EUiA, PP i CiU han deixat les diferències a banda i, de manera conjunta, han catalogat “d’abusius” els increments que es pretenen aplicar. En el text, després de repassar el procés dels últims anys fins arribar a aquest punt, i assenyalant a la creixent “bombolla del lloguer” i la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) com a responsables de la situació, es redacta un seguit de compromisos amb la ciutadania. Entre ells, destaca el de “donar suport a la mediació per arribar a acords i, en cas que no n’hi hagi, acompanyar les famílies en les decisions que decideixin emprendre”. També es col·loca al centre de les reclamacions més capacitat a l’hora de gestionar parc d’habitatge públic – denunciant que no arribem a 1,5% quan hauríem de vorejar el 10% – així com les mesures oportunes per a que els “municipis que acreditin increments de preus en el lloguer” puguin regular la situació coordinant-se amb la seva Comunitat Autònoma. El manifest, que barreja partits d’esquerra i de dreta, es mostra especialment crític amb una reforma legislativa encapçalada, precisament, pel Partit Popular. La reforma del 2013 de la LAU demana ser modificada, segons el text, en base a tres principis. D’una banda, “millorar les garanties de les persones de bona fe” per poder oposar-se al desnonament, ampliar el límit d’anys contractuals “de tres a cinc” i “reinstaurar l’obligació de referenciar la variació anual del preu del lloguer a l’Índex del Preu de Consum (IPC)”. Per contra, l’empresa assegura que continua situant els nous preus de lloguer “al preu del mercat” i els inquilins han ampliat la mobilització més enllà del carrer per visibilitzar el conflicte. D’una banda, han adornat l’edifici amb pancartes reivindicatives, s’han crear perfils constantment actius a les xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram), han anat als platós de televisions estatals i, com a colofó, porten una setmana arrodonint cada nit amb una casserolada de fins a 10 minuts. Mentrestant, les negociacions continuen. Segons ha pogut saber elBaix.cat a través del portaveu veïnal, Julio Jiménez, l’empresa gestora ha fet una nova proposta que “ha acostat les posicions”, però que encara no és el que “la comunitat pot assumir”. Els inquilins, incrèduls, es continuen amb la mobilització. Article anteriorLa fàbrica de Martorell, motor de la companyia SEAT, celebra 25 anys Article següentViladecans The Style Outlets va incrementar les seves vendes un 5% durant el 2017

curate

{"ca": 1.0}

http://www.elbaix.cat/2018/02/23/convoca-manifestacio-suport-politic-pels-llogaters-sant-joan-despi/

macocu_ca_20230731_10_59304

Política de cookies CCOOPV demana que els recursos extra per COVID es convertisquen en estructurals 06/09/2021. Alcem-nos CCOOPV som signants de l’Acord per a la Recuperació Econòmica i Social, “Alcem-nos”, i amb aquesta legitimitat, demanem la implementació de mesures que avancen cap a una societat més igualitària, cohesionada, crítica, democràtica i amb capacitat de trencar la cronificació. Tenim la convicció que la crisi sanitària derivada de la pandèmia de la COVID ha de resoldre’s enfortint els serveis públics, els que han estat part de la solució a la situació tan complicada. Aquesta finestra d’oportunitats té una sèrie de compromisos signats entre el Govern Valencià, les organitzacions empresarials i els sindicats més representatius, és a dir CCOO i UGT. L’educació és una eina fonamental i per això apareix en el text de l’esmentat Acord, com línia estratègica (línia 26 del text). En ella s’estableix baixada de ràtios per al curs ja passat. Però aquesta disminució, que ha estat imprescindible per a assegurar les distàncies de seguretat, ha de quedar-se al sistema educatiu valencià per a poder abordar les complicacions educatives, sempre presents, i les agreujades per la situació anòmala que ha produït la pandèmia. La inversió del curs passat, el manteniment de plantilla d’aquest curs 2021-2022, ha de mantindre's també a mitjà i llarg termini, dedicant la inversió escaient per poder fer realitat el compromís de millorar la “nova normalitat” objecte d’aquest Acord Social. CCOO considera que les deficiències que el Sistema Educatiu arrossegava abans de la pandèmia, i que han estat agreujades per aquesta, fan imprescindible que, per a afrontar amb garanties tots els reptes que tenim al davant, s'incremente la inversió, que els recursos extra es convertisquen en estructurals i s’augmenten els recursos destinats a la gestió del personal educatiu dificultats per la pandèmia però que sempre han estat limitats. Per altra banda, considerem un error la rebaixa de les condicions mínimes acordades en la Conferència Sectorial d'Educació entre el Ministeri i les CCAA. Si alguna cosa ens ha ensenyat la pandèmia, és la necessitat de no escatimar recursos per a afrontar-la i, molt més, en sectors essencials. Des de la FECCOOPV seguirem reivindicant i vigilant que els compromisos adquirits i signats siguen una realitat als centres educatius i que signifique un enfortiment dels serveis públics.

curate

{"ca": 0.991697799916978, "en": 0.0045662100456621, "pt": 0.0037359900373599006}

cawac_ca_20200528_8_58973

Aquest diumenge la jornada futbolística, al recent rebatejat Camp Municipal del centenari, va deixar diverses novetats. Una jornada emotiva amb el desaparegut president Albert Gibert en el record i amb un Municipal a vessar, com feia temps que no és veia. El 2014 va començar al camp groc i negre amb la presentació oficial de Francisco Javier Seijo com a nou president de l’entitat i de la seva junta directiva. Un Seijo que fins el moment feia tasques de vicepresident i que a conseqüència de la tràgica mort de Gibert, passarà ara a ser la cara visible del Club. Torna la lliga aquest cap de setmana. Després de les vacances de Nadal, els equips mataronins jugaran entre dissabte i diumenge el seu primer partit de 2014. L’any, al recent rebatejat Municipal del Centenari, començarà amb un derbi i amb la presentació oficial de l nou president de l’entitat i del nou patrocinador del primer equip, el Mataró Parc. També es farà un emotiu homenatge al desaparegut president groc i negre Albert i Gibert i es descobrirà la placa del nou nom del Camp. El CE Mataró s’imposa al camp de la Catalana amb Albert Gibert en el record. Els mataronins van emportar-se els tres punts en l’últim partit de 2013 per 0 gols a 3 i es situen ja en 3ra posició de la lliga. Estrenava el marcador Dani Prieto en el minut 41 de partit, mentre que sentenciarien ja en la segona meitat Dídac Bancells i Baba Nimaga. Aquesta victòria deixa el Mataró a 2 punts del Carmel, 2n classificat i a 5 del líder el Molletense. L’equip tornarà a la competició el proper 12 de gener a casa amb el derbi mataroní davant el Cirera. Doble desplaçament aquest cap de setmana pels equips mataronins de la segona catalana de futbol, en el que és l’últim partit de l’any 2013. La UD Cirera visita el Camp del Singerlín, 12è classificat amb els mateixos punts que els mataronins i per tant, un rival directe. Un equip que al igual que els mataronins porta encadenades dues victòries consecutives. Multitudinari i emotiu comiat a Albert Gibert a la Basílica de Santa Maria, que s’ha omplert de gom a gom per dir l’últim adéu al president del CE Mataró. El fèretre, cobert amb la bandera del CE Mataró, l’han portat a les espatlles la resta de membres de la junta directiva de l’entitat. Durant la cerimònia, la germana de Gibert i també jugadors del primer equip han glossat la seva figura i han dedicat unes emotives paraules al desaparegut president del club groc i negre. Aquest dimecres es farà l’últim adéu a Albert Gibert. La Basílica de Santa Maria acollirà a les 12 del migdia la cerimònia de comiat a Gibert, president del CE Mataró. Gibert que va morir aquesta dissabte passat víctima d’un atac de cor , era la cara visible del resorgiment de l’entitat groc i negre. Un club en el que el mataroní hi havia dipositat molts esforços per poder-lo fer arribar al seu centenari. Dol i consternació en l’esport mataroní per la mort sobtada als 54 anys, del president del CE Mataró, Albert Gibert. Gibert va morir aquest passat dissabte a causa d’un infart, segons apuntarien les primeres informacions. Lligat des de feia molts anys al club, sobretot a nivell de futbol base, va encapçalar l’any passat el projecte de refundació del club. Un Club, que després de molts alts i baixos i d’haver corregut el risc de desaparèixer va arribar aquest any a celebrar el seu centenari. L’esport mataroní està avui de dol per la mort sobtada del president del CE Mataró, Albert Gibert, als 54 anys. El president del club groc i negre ha mort aquesta passada matinada a causa d’un infart, segons apunten les primeres informacions. Lligat des de feia molts anys al club, l’any passat va encapçalar el projecte de refundació del club. La seva figura s’havia convertit en clau per aquesta refundació del Club Esportiu Mataró. Carlos Fernández, membre de la junta del Club, recorda la seva importància en el renaixement del club més antic de la ciutat. La recuperació de fins a 5 lesionats de llarga durada torna la moral a la UD Cirera, que vol repetir aquest cap de setmana la victòria de la jornada anterior davant el Lloreda. Després d’una setmana de descans l’equip de Dani Morillo arriba amb les forces renovades al partit de diumenge al camp del Vilanova del Vallès. Per aquest partit el Cirera recupera a jugadors importants com Fiti, Jose Medina, Peke, Angel i Miguel. Jugadors que sumats a els que ja es van poder recuperar la jornada anterior, permetran a l’entrenador no haver de buscar solucions en l’equip juvenil. El camp del CE Mataró passa a dir-se a partir d’ara Camp Municipal del Centenari. Un canvi de nom, del que fins ara era conegut com a Camp Municipal del Passeig Carles Padrós, que s’ha fet per commemorar el centenari de l’entitat mataronina. Una nova denominació que sorgeix arran d’una proposta que es va fer des del club el passat mes de març durant l’acte institucional del centenari que va tenir lloc a l’Ajuntament i que va passar finalment al ple aquest dijous passat quan va ser aprovat per unanimitat.

curate

{"ca": 1.0}

http://mataroradio.cat/etiquetes/ce-matar%C3%B3

macocu_ca_20230731_6_28927

UNA CASA AMB PREMI... "Aquella nit insomne em vaig dedicar a encadenar el paràgrafs subrallats de la biblioteca del pare amb el fil de cosir de la lectura. A Els germans Karamàzov de Dostoiesvski, vaig llegir: "La bellesa no és solament una cosa terrible; és a més, misteriosa. Déu i el Diable lluiten per aconseguir-ne el domini, i el camp de batalla és el cor de l'home" [...] A L'agulla daurada de Montserrat Roig havia trobat un paràgraf amb les onades de grafit del llapis negre i groc per sota l'estol de veles llatines de les paraules: "A l'hivern, el riu Neva es gela i la gent hi camina pel damunt. En temps dels tsars, hi llançaven els empresonats de la fortalesa Pere i Pau. Hi feien un forat i hi enfonsaven a la víctima. Lentament, els munts de gel s'anaven tancant fins que s'ajuntaven en una presó glaçada i eterna [...] El riu deixava una estela de cadàvers que suraven entre caramulls de glaç. Per què aquella obsessió del pare pel gel? Era evident que venia de Rússia. A Menorca a penes nevava. Durant tota la vida del pare només hi havia hagut una gran nevada a Menorca, l'any 1956. Devia haver estat una tempesta impressionant, però resultava ridícula si era comparada amb qualsevol nevada viscuda pel pare en els camps gelats de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Llavors vaig pensar en la segona obsessió del pare: la bellesa. S'avergonyia de la meva lletjor i havia cercat consol en els llibres per trobar una resposta a l'enigma genètic que era jo? [...] Després de la lectura dels subratllats no havia arribat a cap conclusió, però no tenia son i em vaig estirar al sofà. Les images dels fragments llegits es fusionaven dins el meu cap i en formaven altres d'horribles i perverses. Llavors vaig fer el que solia fer quan no podia dormir. Vaig pensar en la mar. Al mar obert no hi havia cap obstacle, només una massa d'aigua dinàmica que el vent modelava... Com de costum, l'evocació de l'aigua salada em va acabar de tranquil·litzar". (fragment pàg. 40-42)

curate

{"zh": 0.010665312341289994, "ca": 0.95733875063484, "pt": 0.028948704926358558, "es": 0.0030472320975114273}

mc4_ca_20230418_3_735905

5.417 () m Al-Manama, Bahrain 26° 01′ 57″ N, 50° 30′ 38″ E / 26.0325°N,50.510555555556°E / 26.0325; 50.510555555556 1'30.252 (Fórmula 1)(2004) www.bahraingp.com.bh/ Traçats[modifica | modifica el codi] El circuit té sis configuracions. Traçat del Gran Premi (mostrat al dibuix) Traçat interior (la secció del mig de la pista - revolts 5 a 12 del circuit principal amb un grup de corbes que uneixen els revolts 5 i 12) Traçat exterior (el traçat sencer, però saltant del revolt 5 al 12) Traçat del Paddock (s'eliminen els trams des del revolt 4 fins al 9) En el gran premi d'automobilisme es fan un total de 57 voltes donant com a resultat un total de 308,769 km. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Circuit de Bahrain Circuit Internacional de Bahrain (anglès) Coord. : 26° 1′ 57″ N, 50° 30′ 38″ E / 26.03250°N,50.51056°E / 26.03250; 50.51056 Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Circuit_de_Bahrain&oldid=14463746» Categories: Circuits de Fórmula 1 asiàticsGran Premi de BahrainCategories ocultes: Articles amb coordenades de WikidataPàgines amb enllaç commonscat des de WikidataArticles amb coordenades Menú de navegació AfrikaansالعربيةБългарскиČeštinaDanskDeutschEnglishEsperantoEspañolEuskaraفارسیSuomiFrançaisGalegoMagyarBahasa IndonesiaItaliano日本語한국어LietuviųLatviešuBahasa MelayuNederlandsNorsk bokmålPolskiPortuguêsРусскийSimple EnglishSlovenčinaSlovenščinaSvenskaTürkçeУкраїнська中文 Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 17 des 2014 a les 10:31.

curate

{"en": 0.07195203197868089, "ru": 0.07128580946035976, "pt": 0.017321785476349102, "ca": 0.7908061292471685, "it": 0.04463690872751499, "ku": 0.003997335109926716}

https://ca.wikipedia.org/wiki/Circuit_de_Bahrain

cawac_ca_20200528_0_39917

Vespre sobre el Ferrocarril Conferència a càrrec del Sr. Joan Torres, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, i el Sr. Josep Maria Rovira, vicedegà i president de la Comissió de Mobilitat i Transports del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

curate

{"ca": 1.0}

http://girona.eic.cat/wps/wcm/connect/coeic/coeic_cat/home/noticies/ferroviari

mc4_ca_20230418_4_450193

Canal UGT » Entrevista a Lidia Asensio sobre riscos psicosocials al sector de l’ensenyament « 20J: Nova jornada de lluita La UGT de Catalunya presenta ‘El concert del s. XXI, per l’Estat del Benestar i la competitivitat’ » Aquesta entrada està publicada a Dilluns, Juny 25th, 2012 i 13:06 i es presenta sota Notícies Canal UGT. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Pots deixar una resposta, o un trackback des de la teva web.

curate

{"ca": 0.7853982300884956, "fr": 0.06415929203539823, "en": 0.1504424778761062}

http://www.canalugt.tv/arxiu/?p=5318

wikipedia_ca_20230401_0_457291

Hombres, razas y costumbres Aquest article podria incomplir els . [ Milloreu-lo] amb que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un o . (2022) Hombres, razas y costumbres (en català, Homes, races i costums) fou un àlbum de cromos publicat per l'Editorial Ruiz Romero a Barcelona el 1972, dedicat a la divulgació de nocions d'etnografia i antropologia cultural. La col·lecció, amb textos de Fernando Manuel Sesén i il·lustracions de Joaquim Vehí, mirava d'acostar als nens la realitat sociocultural dels diferents grups ètnics del món, agrupats per continents i classificats en funció dels seus trets morfològics i fenotípics, concepte designat a l'àlbum com a «raça». L'obra, minuciosa i documentada pel que fa a la relació de les diverses minories ètniques estudiades, presenta però uns punts de vista antropològics obsolets, ben allunyats dels que defensa avui dia la comunitat científica. Com a exemple, a la presentació de l'àlbum s'hi diu: Al curtmetratge "No es la imagen, es el objeto" (2008) el cineasta Andrés Duque arregla els comptes amb el món colonial, racista i classista que li presentaven a la seva joventut mitjançant aquest àlbum. Continguts. Malgrat que la classificació d'éssers humans per races és actualment molt discutida (hi ha debat sobre el grau en què les categories racials són biològicament justificades i socialment construïdes, així com el grau en què les realitats de la raça s'han d'admetre perquè la societat pugui comprendre i lluitar contra el racisme), a l'Espanya franquista de la dècada de 1970 era un concepte àmpliament assumit pel gruix de la població. Això explica el fet que l'àlbum estigui farcit d'estereotips i tòpics tronats, fregant sovint l'etnocentrisme. Així, per exemple, els kurds hi són descrits com a «poble rebel, principalment dedicat al robatori i al pillatge», dels fang se'ns diu que «la tribu fang del Camerun, procedeix del sud-est i és notable per la seva pell clara i el desenvolupament de la seva intel·ligència, que denota marcada influència camita», mentre que «el francès és alt, esvelt, de pell blanca rosada, intel·ligència viva i caràcter apassionat». A tall d'exemple, tot seguit es recullen algunes descripcions contingudes a l'àlbum, triades aleatòriament per tal d'il·lustrar-ne l'esperit: - «La raça Mediterrània, amb les seves característiques de vigor intel·lectual, fantasia, esperit artístic i laboriositat, domina les costes de Llevant i del Sud». - «El tipus racial basc [...] alçada elevada, 1,71 m de mitjana, pell blanca, cos ben proporcionat i musculós, enorme resistència física [...] que resulta no només en excel·lents pastors i agricultors, sinó també en perfectes marins dedicats especialment a la pesca». - «Els celtes, gent fornida, de cabells rossos i pell clara». - «Els seminola són d'estatura alta, 1,72 m de mitjana, pell fosca, pòmuls sortints i cabells i ulls també foscos». - «Els maoris, aborígens de Nova Zelanda, pertanyen a la raça polinèsia i el seu tipus varia considerablement, ja que alguns són de color clar, cabells negres llisos i trets polinèsics regulars, mentre que uns altres tenen un color marró fosc, cabells arrissats i fins i tot cresps i el llarg nas arquejat dels papús». Pel que fa als dibuixos de Joaquim Vehí (autor tant dels cromos com de les il·lustracions de l'àlbum), cal dir que són de gran qualitat i reflecteixen fidelment els trets fisiològics més característics de cada tipus ètnic, així com el seu context cultural (indumentària, ornaments, eines) i social (poblacions, treballs, celebracions). Sovint, però, cau en els tòpics de l'època a l'hora de mostrar determinats arquetips, com ara quan dibuixa els personatges més representatius d'alguns estats d'Europa al mapa corresponent: una andalusa ballant flamenc ocupa tota la península Ibèrica, un tirolès amb pantalons curts, Alemanya i un gaiter escocès amb kilt, l'illa de la Gran Bretanya. Característiques. L'àlbum mesura aproximadament 23,5 x 33 cm, té 48 pàgines i la col·lecció completa consta de 295 cromos de 6,5 x 9 cm cadascun. Tots els cromos, del tipus tradicional (calia fer servir cola per a enganxar-los a l'àlbum), són dibuixos a color obra de Joaquim Vehí, i alguns d'ells calia retallar-los i enganxar-los per la base al mapa del continent corresponent. Tant l'àlbum com els cromos es venien a l'època a llibreries, papereries i quioscs (els cromos, en sobres tancats al preu d'una pesseta). De cara al llançament de l'àlbum, l'editorial endegà una campanya de màrqueting consistent a enviar representants de l'empresa als col·legis i, un cop allà, anaven classe per classe i en sortejaven dues o tres unitats entre els nens, a més de regalar uns quants cromos a tots els alumnes per a començar la col·lecció, una estratègia que també varen emprar els editors de "Vida y Color" i els d"'El porqué de las cosas" entre d'altres. L'àlbum està enfocat com si fos un viatge al voltant dels cinc continents, començant per l'extrem més occidental d'Europa (Portugal) i acabant a les Filipines, amb cinc grans capítols (un per a cada continent), en els quals s'enumeren multitud de grups ètnics i se n'il·lustren uns quants per mitjà dels cromos. Al final de cada capítol hi ha una mena de trencaclosques que calia completar amb cromos, representant el mapa del continent en qüestió. Un cop complet el trencaclosques, calia enganxar-hi als punts assenyalats els cromos corresponents (personatges i monuments representatius), prèviament retallats, per tal de conformar una mena de mosaic de resum d'aquell continent. Estructura. L'obra se subdivideix en els següents capítols: - Introducció (p. 1) - "Europa" (p. 6-7) - Mapa (p. 8-9) - "Asia" (p. 10-21/24) - Mapa (p. 22-23) - "Africa" (p. 25-29/32) - Mapa (30-31) - "América" (p. 33-39/42) - Mapa (p. 40-41) - "Oceanía" (p. 43-46/48) - Mapa (p. 47)

perfect

{"es": 0.014352412242780563, "ca": 0.9572886045305204, "pl": 0.0010375237765865469, "en": 0.027321459450112398}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=457292

mc4_ca_20230418_17_36832

Delta Dore | SIA BIOSCA Termòstats Delta Dore Les funcions de la domòtica aplicades a la llar, també durant els mesos més freds. L’hivern és el mes per excel·lència de les calefaccions i els aires. Les presses i el ritme del dia a dia fa que a vegades no pensem en deixar programats els nostres dispositius per a treure’ls-hi el major partit. Quantes vegades heu volgut activar la calefacció abans d’arribar a casa o us heu oblidat d’apagar-la abans de sortir cap a la feina? Aquests problemes tenen una solució ben fàcil i còmode. Domòtica aplicable fàcilment a la teva llar Amb el sistema de gestió de la calefacció de Delta Dore España, sigui quin sigui el sistema de calefacció de casa teva, podràs gaudir de confort i estalvi energètic a la vegada. Des de casa o a la feina, a qualsevol distància, podràs activar o modificar el termòstat de la teva llar. Delta Dore llança al mercat termòstats intel·ligents per garantir la millor comoditat als usuaris, que podran visualitzar la temperatura dels seus espais en tot moment. Els gestors d’energia, termòstats i reguladors garanteixen una programació i regulació de la vostra instal·lació, proporcionant un confort tèrmic òptim i eficàcia en el consum d’energia. Prepara’t per l’hivern des de qualsevol punt Amb el fred, no ho dubtis i aposta per aquests tipus de termòstats! No necessitaràs fer obres ni grans instal·lacions. Convertiràs la teva instal·lació en una de domòtica, a través d’una app instal·lada a la teva tableta o al mòbil i gaudiràs d’un control total de la temperatura de la teva llar. Un aparell personalitzable i fàcil d’utilitzar per tenir el control a les teves mans. Els beneficis que ofereix són ben clars. D’una banda, retorn d’informació per conèixer la temperatura existent a la teva llar i facilitat per ajustar-la; de l’altra, una vessant més estètica, ja que el termòstat permet adaptar-se a la decoració interior gràcies a 5 embellidors de color. A més, podràs estalviar en consum energètic, ja que la tecnologia de Delta Dore et permetrà controlar i programar la temperatura de cada espai de la casa. Una solució ideal per a satisfer les necessitats de cada membre de la família! Descobreix els innovadors sistemes de termòstats connectats a smartphones o tauletes i proporciona un ambient càlid i agradable a la teva llar aquest hivern.

curate

{"en": 0.00999131190269331, "oc": 0.009122502172024326, "ca": 0.9808861859252823}

https://www.siabiosca.com/ca/service/press/delta-dore

racoforumsanon_ca_20220809_0_463037

Els i les joves per la preservació de l'espai de Torre Negra! Núñez y Navarro treieu les vostres mans de Sant Cugat! Fa uns dies hem conegut la sentència del TJSC que dóna el vist-i-plau a l’urbanització de Torre Negra. Als senyors de Núñez y Navarro sembla importar-los ben poc que la majoria dels i les santcugatenques hi estiguin en contra o que l’Ajuntament aprovi el PAU per imperatiu legal amb el rebuig de tots els grups. Sembla ser, doncs, que per ara el projecte tirarà endavant. És el que té el sistema en què vivim, no ens enganyem. Quan deixem el destí de les persones, del medi ambient o dels treballadors en mans del Mercat, ja sabem el que passa. El Mercat, en aquest cas representat per Núñez y Navarro no hi entén de sentiments, ni de medi ambient, ni de preservar el què ens envolta. El mercat només entén de diners i a això és al que es dedica: a fer diners i més diners. Els senyors de Núñez y Navarro tenen les butxaques plenes perquè han construït tots els xamfrans de Catalunya, però no en tenen prou i destruiran Torre Negra, perquè ni Torre Negra, ni els santcugatencs ni els espais naturals els hi importen en absolut. A part de no tirar la tovallola, convidem als i les santcugatenques a recordar amb claredat el nom d’aquesta constructora i que actuïn en conseqüència. Que no els comprin pisos, que els hi recordin el que estan fent cada dia. Que s’adonin que destruir Torre Negra tindrà les seves conseqüències. De la mateixa manera, i per acabar, convidem als senyors de N y N a agafar les seves màquines, que destrossin els voltants del lloc on ells viuen i que treguin les seves mans per sempre de Torre Negra. Assemblea de Joves de Sant Cugat (AJSC-CAJEI) www.ajsantcugat.org Amunt! El tema seria no comprar pisos a ningú, no només a Núñez i Navarro. Per la classe treballadora no crec que hagueu de patir: ningú ens signarà mai una hipòteca a Sant Cugat. Altra cosa és si envieu el missatge a les classes mitjanes i burgeses, fet inòspit tractant-se d'una organització que es pretén comunista. No sé què vols dir amb un fet inhòspit. Gràcies per la correcció, segur que la propera vegada no m'equivocaré. De res!

curate

{"ca": 0.9938823529411764, "en": 0.00611764705882353}

mc4_ca_20230418_3_216775

V+ | Mikimiau's Blog Posts Tagged ‘V+’ Etiquetas:Ae, calcari, cap del ras, equipada, V+ Publicado en Ae, calcari, cap del ras, equipada, V+ | 2 Comments » Etiquetas:calcari, narieda, semiequipada, V+ Publicado en calcari, Narieda, Semi-equipada, V+ | 2 Comments » El peladet oriental, via Dos birres i unes braves V+, A1 175 m. Primera experiencia a Rubies i no la ultima, escalada per disfrutar i amb les assegurances allà on calen, exceptuant el primer llarg tots els altres són molt bons, amb un calcari bonisim, roca aspre i bons cantells. Equipament: Semiequipada amb espits, claus i parabolts. Material: Aliens fins el vermell i friends mitjans, i unes dotze cintes. Aquest dia en portavem dos la dels aperturistes “Kutrescaladors” i la del “Romantic guerrer”, les dos son bones, les dels Kutres va be per situar-se amb la foto i l’altre esta molt ben feta amb els punts de seguro marcats. Us deixo els dos enllaços i la ressenya dels aperturistes. http://3.bp.blogspot.com/_5gnpFumvlQM/S_-Qfy127zI/AAAAAAAAHr8/XzSp5T4paic/s1600/Dos+Birres+i+unes+braves+definitiva.redimensionada.jpg http://2.bp.blogspot.com/-SDtKcSb5jhw/TV7GLTcD4YI/AAAAAAAAALs/71UkpIED8AE/s1600/Dos+Birres+i+unes+Braves.jpg Ressenya Kutrescaladors Aproximació: Anirem fins a Vilanova de Meià, ara pujant cap a la Roca dels Arcs, trobem un desviament a mà esquerra, seguim la pista fins al poble abandonat de Rubies on deixem el cotxe. Seguim el corriol que ens porta cap a la portella blanca, arribant a l’alçada de peu de paret una fita ens marca camí cap a l’esquerra, la via s’inicia passades unes grans plaques compactes, a l’esquerra d’un gran bloc-nevera, fita a peu de via i spit visible. (35 minuts). Llarg 1(35m, IV+): Sortim a buscar un espit escalant el diedret que forma un gran bloc amb la paret caminem per una repisa herbosa i a l’alçada d’una sabina pujem recte amunt a buscar un clau, d’aquí anem a buscar un arbre que passem per sobre per flanquejar a l’esquerra on trobem la R, d’un parabolt i un clau casolà. jo a l'inici de via Llarg 2(35m,V+): anem a buscar la placa del davant passant per un primer tram de roca no molt bona, per de seguida agafar una placa de roca molt bona on trobarem els passos més obligats de tota la via, la reunio es troba 2 metres per sobre un arbre, bona placa. Jaume a l'inici del segon llarg Llarg 3(40m, V+): anem a sota el sostre que veiem entrant per la dreta i sortint per l’esquerra amb uns passos força macos, un cop a sobre continuem recte en tendencia a la dreta per quan xapat un parabolt anirem horitzontalment a la dreta. Llarg 4(30 m, V): Sortim a la dreta fins a situar-nos a sota del diedre, molt bonic, un cop a sobre d’aquest anem una mica a l’esquerra i un cop xapat l’ultim bolt recte amunt. Llarg 5(35 m,6b ó V+ A1): Anem en direcció a la fissura on trobem les dificultats més grans de la via en lliure, un cop sortim de la fisura anem en tendencia a la dreta on trobem unes megabusties i arribem a la R i al cim. (si no voleu fer l’A1, jo ho he provat de segon i només en Ae deu de sortir un pas de 6a). Jaume jugant amb els estreps al cinqué llarg Els tres al cim esperant als companys que feien la NINO NINO, i decidint la proxima via Observacions personals: aquell dia varem fer dos vies una aquesta, que enhorabona llorens per la via, i una altre molt bona també que es diu Bernatac.Vull tornar a la zona no havia estat mai i la veritat es que enamora, lloc molt solitari i salvatge. Etiquetas:A1, calcari, Rubies, semiequipada, V+ Publicado en A1, calcari, Rubies, Semi-equipada, V+ | 2 Comments »

curate

{"en": 0.09721432632177374, "ca": 0.8681068789084707, "es": 0.02586696986924389, "sk": 0.0034110289937464467, "fr": 0.005400795906765207}

https://mikimiau.wordpress.com/tag/v/

racoforumsanon_ca_20220809_1_677856

Desconec fins a que punt de perversió pot arribar a assolir l'ésser humà, no obstant això m'aventuro a dir què avui he arribat a veure una cosa que sobrepassa aquest límit que mai no s'ha de ultrapassar. Res per a mi no tornarà a ser igual després d'haver vist semblant cosa. He perdut la meua fe en l' humanitat. Com em resulta impossible descriure tal horror amb l'ús de la paraula us posse un enllaç per a que el vegeu vosaltres mateixos (penjar una imatge així aniria contra les normes del fòrum i segurament contra el dret internacional). No us ho recomano, no obstant això sou en gran majoria majors d'edat, i per tant, responsables dels vostres actes. Sota la vostra responsabilitat joder!!!! aqui truco jo aquest nit si no puc dormir?? ?

curate

{"ca": 0.9457259158751696, "it": 0.0407055630936228, "es": 0.012211668928086838, "fr": 0.0013568521031207597}

oscar-2201_ca_20230904_4_70403

Una filigrana elevada en la cobertura significa que s’ha assolit el nivell o el màxim del valor d’una inversió des de la seva creació, que és útil per mesurar els incentius dels gestors de fons i com a protecció per als inversors, però, una filigrana massa alta pot dissuadir els empleats cosa que pot suposar un obstacle per assolir objectius específics. Els fons de cobertura solen tenir una estructura de quotes que inclou les comissions de rendiment, que normalment són el 20% dels beneficis generats pel fons. Però el gerent obtindrà una participació en els beneficis només quan els rendiments creguin el valor de la marca d’alta marxa. Exemples de High Water Mark in Hedge Fund Exemple 1 Posem un exemple senzill: Suposem que un fons comença amb 100 milions de dòlars de capital. El primer any, el fons obté una rendibilitat del 25% i el valor augmenta fins als 125 milions de dòlars. Ara, aquest valor màxim és el High Water Mark. En qualsevol any que el valor del fons sigui inferior a 125 milions de dòlars, el gestor no obté cap comissió de rendiment. Si el segon any el fons cau a 115 milions de dòlars de valor, el gestor no obté res. Fins i tot després, el gestor obtindrà comissions de rendiment només després que el valor hagi creuat els 125 milions de dòlars, i això també sobre l'import superior a aquesta marca d'aigua alta, cosa que significa que si el fons augmenta fins als 130 milions de dòlars, el gestor només obtindrà comissions de rendiment en els 5 milions de dòlars. que està per sobre de la HWM. Des del punt de vista d’un inversor, això els protegeix de pagar comissions de rendiment diverses vegades al gestor per la rendibilitat que ja s’havia realitzat en el passat. També manté el gestor motivat per superar el seu jo anterior i guanyar els seus honoraris de rendiment. Els inversors poden mesurar el valor del fons en qualsevol interval de temps i canviar el valor High Water Mark en funció del rendiment del fons. Això s’anomena freqüència de cristal·lització. De vegades es confon High Water Mark amb un índex d'obstacles. La taxa d’obstacles és una taxa mínima de retorn que el gestor ha de generar sobre els diners de l’inversor per obtenir els honoraris de rendiment. Ambdues mesures estan relacionades amb el rendiment del gestor i estan destinades al benefici dels inversors. És possible que un gestor no creui la marca High Water en un any concret, però pugui superar la taxa d’obstacles i, per tant, rebrà les comissions de rendiment si la marca High Water no és aplicable. Per tant, podem dir que la marca de l’aigua alta és una mesura relativament més estricta. Exemple 2 Els creadors de riquesa LLC van iniciar un fons de cobertura amb un capital inicial de 500 milions de dòlars. L’estructura de comissions d’aquest fons és de 2/20, la qual cosa significa que cobra un 2% de comissions de gestió i un 20% de comissions de rendiment. El gestor del fons és Adam Borges. El primer any de funcionament, el fons té un rendiment espectacular i augmenta fins als 650 milions de dòlars en valor. Però el segon any, el fons disminueix a 550 milions de dòlars a causa d’unes poques trucades. El tercer any, el fons augmenta a 625 milions de dòlars i, al quart any, puja a 700 milions de dòlars. Calculeu els honoraris totals que cobren els creadors de riquesa durant els quatre anys. " A continuació, es detallen els honoraris obtinguts per WealthCreators LLC durant cadascun dels quatre anys: El primer any, els administradors obtenen les comissions de gestió més les comissions de rendiment del 20% dels beneficis de 150 milions de dòlars generats. El HWM és ara de 650 milions de dòlars El segon any, atès que el fons ha disminuït en valor, les comissions totals són només del 2% de comissions de gestió. El tercer any, tot i que el fons va generar beneficis en relació amb l'any anterior, no obté cap comissió de rendiment, ja que encara no ha superat el HWM de 650 milions de dòlars. El quart any, els administradors reben comissions de gestió del 2%, així com les comissions de rendiment del 20%. Però les comissions de rendiment es basaran en el benefici addicional que el fons va generar més enllà de la High Water Mark de 650 milions de dòlars. Atès que el valor del fons ha superat la High Water Mark, el nou valor del fons de 700 milions de dòlars es converteix en la nova marca High Water. Avantatges de la marca High-Water # 1 - Incentius per al gestor -Amb el mecanisme High Water Mark implantat, el gestor de fons de cobertura té l’incentiu de tenir un millor rendiment i augmentar el valor del fons de High Water Mark per obtenir els honoraris de rendiment. Això, al seu torn, beneficia els inversors perquè, finalment, la seva inversió també creix en valor. # 2 - Protecció de l'inversor - Els inversors estan protegits de dues maneres: en primer lloc, no han de pagar comissions de rendiment per un rendiment baix. I, en segon lloc, no han de pagar les comissions de rendiment per la mateixa quantitat de rendiment que han pagat anteriorment. Desavantatges de la marca d’aigua alta # 1 - Les marques d’aigua massa alta poden desmotivar els inversors - Les marques altes d’aigua que són massa elevades a causa d’un cert esdeveniment al mercat poden desmotivar el gestor si considera que l’objectiu no es pot assolir. Això pot provocar autocomplaença en el rendiment del gestor. # 2 - Les trucades ambicioses poden perjudicar els inversors -Els administradors poden fer trucades de risc innecessàries per trencar la marca d’aigua i posar en risc els diners dels inversors que no són exigibles. Els inversors poden acabar perdent diners a causa del caràcter ambiciós del gestor. Conclusió High Water Mark fa referència al valor més alt que ha assolit un fons des dels seus inicis i s’utilitza com a llindar per mesurar el rendiment d’un gestor de fons. Cada vegada que el valor d’un fons creua el valor màxim que ha assolit prèviament al llarg de la seva vida, la marca d’aigua alta canvia al nou valor màxim. És un concepte molt important i que es veu habitualment en inversions com ara fons de cobertura, fons de PE, etc. High Water Mark és un concepte molt important en el món dels fons de cobertura. Protegeix els inversors i motiva el gerent a tenir un bon rendiment. És una mesura més estricta que la taxa d'obstacles. Però, al mateix temps, pot fer que l'administrador faci apostes molt arriscades i perjudiqui els inversors. Entrades Populars Rendiment del dividend Multiplicació de matrius d'Excel CODE Funció Excel Risc de reinversió Millors llibres de Stephen Hawking Missatges recents Comptes finals Inversió en Associats Ruta de la carrera de finances corporatives | Els 9 llocs de treball més importants que heu d'explorar

curate

{"ca": 0.9793176328502415, "en": 0.008756038647342996, "fr": 0.004830917874396135, "oc": 0.0037741545893719805, "it": 0.003321256038647343}

https://ca.photosdematures.com/1687-high-water-mark

naciodigital_ca_20220331_0_140205

Roger Usart participarà al concert benèfic per Osona contra el Càncer. Foto: Xevi Vilaregut Divendres, 31 de gener Balenyà: sessió informativa sobre la gestió de govern de l’Ajuntament Manlleu: lliurament del Premi Ajuntament de Manlleu al millor projecte de recerca 2014 Perafita: Festes i Fires de la Candelera i Festa del Cavall del Lluçanès Sant Quirze de Besora: club de lectura Vic: conferència 'Sortir de l'euro', a càrrec de Pedro Montes, al Fòrum de Debats Vic: Dj Capo (Pasternak) Vic: exposició de pessebres de la família Bagué Cambra Vic: No More Lies + FP + I'M (Jazz Cava) SERVEIS: Cartellera de cinema, telèfons d'interès, horaris de transport, farmàcies de guàrdia Dissabte, 1 de febrer Malla: festa major Manlleu: cicle de cinema d’hivern Manlleu: concert dels grups Forja + Ice Storm (La Grange) Manlleu: Remembering Bob Marley’s song Perafita: Festes i Fires de la Candelera i Festa del Cavall del Lluçanès Sant Hipòlit de Voltregà: inauguració del nou local social i esportiu del Club Excursionista Voltreganès Ars Santa Eugènia de Berga: caminada amb encant a Montserrat Santa Eulàlia de Riuprimer: '75 anys de l’entrada dels feixistes a Riuprimer. Fem memòria històrica' Taradell: Copa Generalitat d’hoquei Tavèrnoles: mostra de fragments de pessebre Torelló: ‘Cru’, espectacle de teatre, dansa i circ de la companyia Fet a Mà (Cirvianum) Torelló: Sr. Mit, al Petit Moscou (El Moscou) Vic: Dj Maadraassoo (Pasternak) Vic: Esperit!!! (Jazz Cava) Vic: exposició de pessebres de la família Bagué Cambra Vic: recorregut medieval al Museu Episcopal Vic: Temps de contes a la biblioteca Joan Triadú, amb Lídia Clúa Vic: visita guiada al Museu de l’Art de la Pell SERVEIS: Cartellera de cinema, telèfons d'interès, horaris de transport, farmàcies de guàrdia Diumenge, 2 de febrer Calldetenes: pallassos, amb Dandy Clowns (Auditori Teatre) Malla: festa major Manlleu: cicle de cinema d’hivern Manlleu: visita a la colònia Rusiñol Montesquiu: Olla comuna (distribució d’escudella) Perafita: Festes i Fires de la Candelera i Festa del Cavall del Lluçanès Sant Hipòlit de Voltregà: ball amb Notes d’Or Taradell: Mostra de Teatre Tavèrnoles: mostra de fragments de pessebre Torelló: Bakanal del circ (El Moscou) Torelló: commemoració del 75è aniversari del bombardeig de les tropes franquistes Torelló: ‘La pastissera i els follets’, espectacle infantil de L’Estaquirot Teatre (Cirvianum) Vic: concert benèfic per Osona contra el Càncer, amb Pep Sala, Joana Serrat, Oques Grasses, Joan Rubinat, Roger Usart, entre d'altres (Atlàntida) Vic: ‘Descobriu el món medieval’ al Museu Episcopal, activitat familiar Vic: exposició de pessebres de la família Bagué Cambra Vic: Happy Jawbone Family Band (Jazz Cava) Vic: recorregut medieval al Museu Episcopal Vic: visita guiada ‘Laura a la ciutat dels sants’ Viladrau: recollida del pessebre a Sant Segimon SERVEIS: Cartellera de cinema, telèfons d'interès, horaris de transport, farmàcies de guàrdia ***Si voleu que els vostres actes surtin publicats a l'Agenda, podeu enviar les dades de l'esdeveniment al mail osona@osona.com

perfect

{"ca": 0.9067151835924578, "es": 0.01257029440952696, "en": 0.055573933178961296, "fr": 0.014885874958650347, "nl": 0.010254713860403573}

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/40208/agenda-cap-setmana-osona

mc4_ca_20230418_12_245902

Esther Coronil: "En la vida real també fas un poc de drama, tragedia o comèdia, segons el dia" L' actriu edetana reestrena 'Baal', un clàsic de Bertolt Brecht, per a conmemorar el XXV aniversari de la EMT de Silla Si algú en la capital del Camp de Túria havia d'estar dotada per a la interpretació, eixa és Esther Coronil (Llíria, 1981). Alegre, divertida, juganera i un poc xarrona, aquesta llicenciada en filologia catalana va sentir l'embruixament del teatre, com segurament també el varen sentir les grans dames de l'escena, de cop i volta i per instint. Amb els 30 anys acabts de complir, Esther viu dues vides paral·leles i complementàries: una de professora de secundària que brega cada dia amb un grup d'exaltats adolescents i una altra com actriu amb ganes de menjar-se el món. Esther reestrena, al costat de la resta dels seus companys de l'EMT de Silla, 'Baal ' per a celebrar el XXV aniversari de la companyia que l'està veient créixer i desenvolupar-se artísticament Aquest fragment és un poc batallador, però és que l'escola també ho és. I per això també li diria: "Condemnats a la mateixa pena, tu i jo, arrossegant-te a tu o arrossegant-me tu a mi, sempre junts per la vida, sempre lligats l'un a l'altre, membre, cor de la vida, amb el qual enraone." Esther Coronilté ganes de pujar-se a l'escenari de nou i demostrar que, una vegada més, ella pot enfrontar-se a qualsevol personatge que la desafie. 'Baal' li ha recarregat les piles i per a Esther, l'obra de Bertolt Brecht s'ha convertit en una història que difícilment voldrà oblidar.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/esther-coronil---en-la-vida-real-tambe-fas-un-poc-de-drama--tragedia-o-comedia--segons-el-dia-/1921

mc4_ca_20230418_6_186665

L'Alzina | Eliminades tres àrees d'emergència de residus L′Alzina, revista independent de Palau-solità i PlegamansEliminades tres àrees d'emergència de residus Eliminades tres de les cinc àrees d'emergència de residus de Palau El regidor de Medi Natural i Gestió Ambiental, Jordi Plaza. El passat 30 de novembre, va entrar en vigor la desaparició de tres de les cinc àrees d'emergència de residus de les que disposa actualment Palau-solità i Plegamans. Segons va comunicar el regidor de Medi Natural i Gestió Ambiental, Jordi Plaza, en roda de premsa, juntament amb la tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament, Ester Estadella, en roda de premsa el 29 de novembre, es retiraran els contenidors per als residus orgànics i el rebuig de tres àrees d'emergència de recollida de residus, la del Passeig de la Carrerada [al costat de l'Espai Jove l'Escorxador], la del carrer Maria Aurèlia Capmany i la del Camí Reial de Can Puig-Oriol. Instal·lades en el seu dia per donar resposta als ciutadans que, per motius de feina, horari o situacions excepcionals, no podien utilitzar el servei de recollida porta a porta dins l'horari habitual, «amb el pas del temps s'ha evidenciat un ús incorrecte de l'espai i s'han convertit en un punt de brutícia important, un abocador descontrolat de tot tipus de deixalles», segons va explicar el regidor Jordi Plaza, com a causa per la qual es retiren aquestes àrees d'emergència. D'aquesta manera es pretén millorar l'índex de recollida selectiva, reduir costos i millorar la imatge d'aquests espais de la vila. A més, s'han fet servir també per algunes empreses que hi aboquen grans quantitats de residus, quan aquestes àrees són d'ús exclusiu dels particulars. I per dipositar-hi restes vegetals i residus voluminosos, que s'han de portar a la deixalleria. Tot i això, continuaran obertes dues àrees d'emergència més; la del carrer Nou de Can Riera i una davant de la Deixalleria municipal. Entre 2015 i 2018 s'ha vist reflectit un augment de tones de recollida de la fracció de la resta, quasi un 15%; sent la intenció del govern per al pròxim 2021 treballar en un nou model de recollida selectiva a Palau-solità i Plegamans de recollida port a porta de 5 fraccions. Aquest nou servei de recollida porta a porta comportarà també una millora pel que fa al nou tracte de recollida tant a la deixalleria com a la neteja diària.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.alzinapalau.cat/noticia/serveis/eliminades-tres-arees-d-emergencia-de-residus_1321.html

crawling-populars_ca_20200525_25_153448

Cerca avançada Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí Carrer Núm. Per paraula Cerca avançada de directoris Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports Per subtemes Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí Carrer Núm. Per paraula Cerca avançada d’activitats Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions Per subtemes Selecciona el subtema Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí Des del fins al Des del fins al Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€ Carrer Núm. Per paraula Cerca avançada de cursos i tallers Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€ Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Estètica Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia Per subtemes Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí Carrer

curate

{"pt": 0.03221704111911827, "ca": 0.9436201780415431, "it": 0.013988978380669776, "sv": 0.010173802458668928}

: /llistat?pg=search&cerca=*:*&tr=618,619,620&sort=popularity,asc&af=code_prop&districtstr=Eixample&barristr=Sant+Antoni&c=00618*,00619*,00620*&nr=10&p=de1a30

mc4_ca_20230418_0_248099

Yasmina Resa aprofundeix en "reflexions profundes" des de la quotidianitat en la seva novel·la 'Babilònia' Publicat 20/04/2017 16:00:59CET Assegura que "la França actual és totalment indefinible" i creu que la meitat no són extremistes BARCELONA, 20 Abr. (EUROPA PRESS) - L'escriptora parisenca Yasmina Reza aprofundeix en les "reflexions profundes" des de detalls quotidians en la seva novel·la 'Babilònia' (Anagrama), en català i castellà, segons ha explicat en roda de premsa aquest dijous. En la novel·la, Elisabet ha entrat en la seixentena, està trista per la mort de la seva mare, malenconiosa pel record d'un amor de joventut i una mica més sola des que el seu fill s'ha independitzat; per alegrar l'ànim, decideix organitzar una festa de primavera a la qual convida diversos amics i veïns. "Em podria definir com una veritable observadora de petites coses domèstiques. Crec que és en el quotidià, el trivial i el simple, on tothom comparteix que podem anar a les reflexions més profundes", ha explicat Reza, que ha defensat que actes com rentar-se les dents davant un mirall poden conduir a una reflexió metafísica. Arran de la festa de la seva protagonista, escriu sobre les convencions socials, de forma destacada amb frases buides de contingut, i ha defensat que la moral s'atura on comencen els nervis: "Ens hem creat un camí moral i una ètica de vida, però els nervis són més forts", i aquests assalten els seus personatges, ha relatat. En la història també pesa la importància del "pas del temps com a sorpresa" quan un s'adona de l'edat que té a causa d'una gran fixació en la societat per determinar els anys de les persones -fins i tot per comprar un assecador de cabell per Internet, ha apuntat--, davant el qual Reza advoca per deixar de contar a partir dels 20. LA PARELLA, "EMPRESA ARTIFICIAL" Un altre ingredient de la seva història és la mirada a la parella, una petita empresa artificial per a la qual no neixen les persones: "La parella és la mare de totes les bogeries, i el que passa en elles és una matèria molt interessant per observar perquè pot arribar a ser violenta", ha dit. No obstant això, l'humor en la novel·la és marca de la casa perquè és la seva visió de la vida, tragicòmica, donada la seva ascendència jueva: "A casa rèiem de tot, sobretot de nosaltres mateixos", ha explicat l'autora. Ha afegit que li agrada de tant en tant assistir a judicis i que, si estan ben defensats, a l'espectador li sembla que ningú és culpable, una base que li ha servit per escriure aquesta novel·la fonamentada en l'empatia amb el protagonista. HOMENATGE A LA FOTOGRAFIA La novel·la és també un homenatge a la mirada dels fotògrafs de carrer dels anys 50, com el retrat dels Estats Units realitzat per Robert Frank i la imatge de la França aportada per Henri Cartier-Bresson. Al seu judici, aquest món retratat pels fotògrafs és Babilònia, símbol de l'exili jueu, d'un món al qual no es pertany, i en el qual les persones corrents neixen i moren sense que ningú s'adoni de la seva existència i sense conquistar grans èxits: "Creuem les existències sense soroll, sense haver estat feliços". Davant aquest anonimat i abandonament, els fotògrafs dels anys 50 "són testimonis d'un món desaparegut", que representa el quotidià, ha aplaudit Reza. Preguntada sobre les eleccions presidencials franceses d'aquest diumenge, l'autora ha considerat que "la França actual és totalment indefinible". "Vull defensar el meu país i no és cert que el 50% dels francesos siguin extremistes", ha dit l'autora, que considera que molts dels que votaran per Marine Le Pen o Jean-Luc Mélenchon, no són d'extrema dreta, sinó que són gent que se sent abandonada per la política actual. No obstant això, l'escriptora -que donarà la tarda d'aquest dijous el Pregó de Sant Jordi a l'Ajuntament de Barcelona--, ha assegurat que els escriptors de ficció no han de ser considerats intel·lectuals ni posicionar-se per això: "No som grans savis i no se'ns ha de considerar com a tals".

curate

{"ca": 0.9813036887316827, "en": 0.007832238504295099, "pt": 0.004547751389590703, "es": 0.006316321374431531}

http://www.aldia.cat/gent/noticia-yasmina-resa-aprofundeix-reflexions-profundes-des-quotidianitat-seva-novella-babilonia-20170420160059.html

mc4_ca_20230418_16_788114

Torcebraç kurd al govern iranià / Dissolució d’ETA / Perspectives de més autonomia a Sarawak - Nationalia Botigues tancades a Bane. Autor/a: VOA News RECULL SETMANAL. Desenes de milers de persones, pel cap baix, mantenen des de fa tres setmanes una vaga en diverses ciutats del Kurdistan Oriental (Iran). Protesten contra les restriccions imposades pel govern iranià al comerç de frontera amb la regió autònoma kurda de l’Iraq, vital per a l’economia local. També al Pròxim Orient us expliquem la preparació d’una llista araboisraeliana per a les eleccions municipals de Jerusalem. Completem el Recull amb l’anunci de la dissolució d’ETA i les perspectives d’una autonomia més gran per a Sarawak, a l’illa de Borneo, després de les eleccions legislatives de Malàisia. La vaga al Kurdistan Oriental arriba a les tres setmanes. Milers de propietaris de comerços de les regions kurdes de l’Iran van començar a tancar les seves botigues el dia 15 d’abril. Protesten contra el tancament, decretat pel govern iranià, de la frontera amb la regió autònoma kurda de l’Iraq, cosa que està afectant l’economia de la zona, que depèn en bona mesura del comerç entre els dos sectors del Kurdistan. A la vaga s’han unit els kolbers: camàlics i traginers kurds d’extracció humil que s’arrisquen a passar béns d’un costat a l’altre de la frontera —molts cops il·legalment per les restriccions imposades pel govern iranià— i que sovint pateixen accidents a les muntanyes o bé directament reben trets dels soldats iranians, a voltes amb resultats mortals. Fonts kurdes consultes per Nationalia subratllen que la manca d’inversió del govern iranià al Kurdistan i la militarització de l’economia són dos factors que ajuden a explicar la dependència dels kurds d’aquest sistema de comerç, sobretot —però no només— de les comunitats més properes a la frontera. Segons dades de la Xarxa de Drets Humans del Kurdistan, el blocatge recent de les fronteres i el reforçament de les restriccions contra els kolbers han provocat la pèrdua de feina de 6 milions de botiguers i empresaris i d’entre 70.000 i 80.000 camàlics i traginers. La vaga s’ha estès per diverses ciutats kurdes, però les mateixes fonts consultades apunten que se centra sobretot a Bane (Baneh en persa), Seqiz (Saqqez), Merîwan (Marivan) i Ciwanro (Javanrud). Aquestes fonts apunten que els vaguistes estan organitzats de forma autònoma via Telegram, per desenes de milers. La versió oficial iraniana, per contra, afirma que “agents estrangers” estan darrere de la protesta. ETA anuncia la seva dissolució. El grup armat basc ha fet pública una declaració en què afirma haver “desmantellat totalment” les seves estructures i dóna “per conclosa la seva activitat política”. ETA considera que la seva decisió afavoreix “una nova fase històrica” en què “materialitzar el dret a decidir per aconseguir el reconeixement nacional [basc] serà clau”. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat que ETA “ha estat derrotada” per l’Estat espanyol i per la “democràcia espanyola”. ETA va ser fundada el 1959 sota la dictadura franquista i es va dividir en dues branques (ETA-pm i ETA-m) a l’inici de la transició espanyola, de la qual només va romandre activa ETA-m. El conflicte entre l’Estat espanyol i ETA, entre 1959 i 2011, va deixar un balanç de morts de 820 per les accions del grup armat basc contra civils, policies i militars, mentre que el nombre de víctimes mortals militants d’ETA i grups afins va ser de poc menys de 300. Més autonomia per a Sarawak després de les eleccions de Malàisia? La coalició opositora Pakatan Harapan (PH) ha promès més autogovern en educació, sanitat i afers fiscals al govern de Sarawak, un dels 13 estats federats de Malàisia. També li cedirà la gestió del 50% dels impostos recaptats al territori i recuperarà de l’acord de 1963, quan Sarawak era un dels quatre països constituents de la nounata Malàisia. Les eleccions tenen lloc el 9 de maig. Segons les enquestes, els opositors sumaran més vots que el governamental Barisan Nasional, però el sistema electoral malaisi podria negar-los la majoria parlamentària. El Barisan també ha promès més autonomia a Sarawak, però sense arribar al que contempla el Pakatan. Sarawak, on existeix un moviment sobiranista, va ser un protectorat i després colònia diferenciada dins de l’Imperi britànic entre 1841 i 1963. Llista conjunta araboisraeliana a les eleccions municipals de Jerusalem. La candidatura està impulsada per l’expresident de l’entitat israelianopalestina Famílies Afligides per la Pau, Aziz Abu Sarah, i l’investigador israelià Gershon Baskin. La proposta vol donar representació als palestins de Jerusalem Est, que acostuma a boicotar les eleccions municipals en entendre que l’annexió de la seva part de la ciutat per part d’Israel és il·legal. L’actual alcalde de Jerusalem és Nir Barkat, del Likud.

curate

{"ca": 0.9931506849315068, "pt": 0.0035284350352843504, "es": 0.0033208800332088003}

https://www.nationalia.cat/noticia/11095/torcebrac-kurd-al-govern-irania-dissolucio-deta-perspectives-de-mes-autonomia-a-sarawak

mc4_ca_20230418_5_81912

Ginestà, Les Filomenes, Lu Rois, Orchestra Fireluche, Monique Makon & The Soul Titoo's, i Pescaítos Flamenco Quartet, les propostes musicals del Festival Tangent - Viasona Viasona té indexats 4.216 grups, 10.424 àlbums i 80.089 cançons Ginestà, Les Filomenes, Lu Rois, Orchestra Fireluche, Monique Makon & The Soul Titoo's, i Pescaítos Flamenco Quartet, les propostes musicals del Festival Tangent El cicle se celebra a diferents centres cívics del barri de l’Eixample de Barcelona del 22 de juny al 26 de juliol 18 de juny 2018, 17:15h Després de la bona acollida de la primera edició del Festival Tangent celebrat el passat estiu, l'organització ha decidit repetir hi ha programat 23 propostes de diferents àmbits de la cultura per consolidar aquest festival de les Arts. Totes les activitats són gratuïtes i es desenvoluparan a sis centres cívics del barri de l'Eixample de Barcelona: CC Cotxeres Borrell, CC Casa Golferichs, CC Urgell, CC Ataneu Fort Pienc, CC La Casa Elizalde i CC Sagrada Família. Els concerts hi tenen un pes important, amb un total de 6 actuacions programades. Diferents gèneres que van des del jazz fusió de PescaítosFlamenco Quartet al folk-pop de Ginestà, passant per les cançons tradicionals de Les Filomenes o els instruments de joguina de l'OrchestraFireluche. Completen el cartell musical la cantautora i pianista LuRois i els ritmes negres de MoniqueMakon & The Soul Titoo's. A més de música, la programació inclou altres disciplines com la dansa, el circ, el teatre i les arts visuals, propostes tant d'artistes ja consolidats i amb cert renom com d'altres menys conegudes però de gran qualitat. Entre altres espectacles, es podrà gaudir de la dansa de Sol Picó, microteatre d'objectes amb Al Xalet, o de l'obra teatral Fuentovejuna, revisada per la companyia Obskené. La programació completa es pot consultar al web i a les xarxes amb el hashtag #tangent18. Amb l'objectiu de no tenir problemes amb l'aforament, en alguns espectacles es podrà reservar entrades on-line, telefònicament o presencialment unes setmanes abans i estarà indicat a la programació.

curate

{"en": 0.15976900866217517, "ca": 0.8402309913378249}

https://www.viasona.cat/noticia/1666/ginesta-les-filomenes-lu-rois-orchestra-fireluche-monique-makon-the-soul-titoos-i-pescaito

macocu_ca_20230731_3_11143

Passejada pel litoral de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Inici a la parada del metro Ciutadella - Vila Olímpica a Barcelona i final a la parada de Pompeu Fabra a Badalona

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_2_759740

Berger i companyia: explicació senzilla dels criteris del sistema suís - FISC Publicat per admin el Juliol 21, 2017 Juliol 21, 2017 Sovint als campionats sorgeix la pregunta de com es mesuren els punts i emparellaments en el sistema suís. Si veiem una classificació d’un campionat qualsevol, hi ha uns quants conceptes que cal tenir clars. Observem la classificació del darrer campionat… Si mirem d’esquerra a dreta, veiem la posició dels classificats (primer, segon, tercer…). Després ve el nom de la persona, el seu rànquing (en el nostre cas, el RaScCat acumulat fins al moment de començar el campionat) i el club al que pertany. La seva puntuació en el RaScCat variarà després del campionat, amb els criteris que tenim especificats. Les quatre columnes següents són les que aporten els criteris que ens fan quedar millor o pitjor classificats al campionat en qüestió: partides guanyades, Buchholz amitjanat, Berger i diferència de punts. Primer, es mira el més clar: la quantitat de partides guanyades. Quantes més partides es guanyen, més amunt de la classificació s’està. Però és inevitable que coincideixin varies persones amb la mateixa quantitat de partides… Hi ha dos sistemes, que venen del món dels escacs, que s’utilitzen com a criteri per a posicionar aquests jugadors. Consideres que és igual de difícil vèncer a un rival o a un altre? Òbviament no. Pot passar que algú hagi guanyat tres partides, però contra rivals molts durs, i que un altre també ho hagi fet, però contra jugadors menys experimentats. Com valorar-ho, llavors? Per això cal recórrer a les següents fórmules: M-Buchholz, que vol dir Buchholz amitjanat. Primer de tot, el mètode de Buchholz consisteix a mirar els “punts” (partides guanyades) de tots els teus contrincants (hagis guanyat o hagis perdut contra ells). Si has competit contra algú que, al final del campionat, té 2 partides guanyades, 3 que n’han guanyat 3 i 2 que n’han guanyat 4, et donarà 19 punts. Ara cal fer “l’amitjanament” on s’elimina el rival més dèbil (per tant, eliminem els 2 punts del primer contrincant) i el teu M-Buch serà de 17. El fer aquesta mitjana ajuda als jugadors que comencen malament el campionat i després van millorant, perquè si no es fes l’amitjanament, ja no tindrien opcions d’atrapar als que han començat amb força… El Berger és similar, però més fàcil. El nombre resultant prové de la suma dels punts (partides guanyades) dels rivals als que has guanyat (només als que has guanyat!). Així que, si en el cas de l’exemple del Buchholz, les ha guanyat totes menys les dues dels jugadors que tenien 4 punts, serien 2 + 3 + 3 + 3 = 11. Finalment, queda la diferència de punts. La primera xifra és la suma de tots els punts que has fet al llarg de tot el campionat i la segona, tots els punts que t’han fet a tu. Naturalment, quan més punts facis respecte als que t’han fet, millor! Aquests criteris no només són importants al final del campionat, ja que de vegades no acabem d’entendre els emparellaments que ens fa el sistema suís, que fa tot un estudi intern de progressions dels jugadors, partida rera partida… Si a partir d’ara tenim en compte al senyor Berger i els seus amics, ho tindrem més clar! Categories: EinesRànquing Etiquetes: BergerBuchholzcàlculcriterisdiferència de puntsescacsguanyarmatemàticPartidesperdrepuntuacióRànquingRascatRASCCATtècnics Rànquing de Scrabble en català (RaScCat 82è – març – Carnestoltes, Vilanova) Actualitzem el rànquing de l’Scrabble en català! Després del 3r Torneig de Scrabble en Català de Carnestoltes, enguany a Vilanova i la Geltrú, el rànquing RASCCAT es presenta de la manera següent. Premeu la imatge d’avall! També Read more…

curate

{"ca": 0.989776181265543, "en": 0.003592152528322741, "pt": 0.0066316662061342915}

http://www.fiscrabble.cat/berger-companyia-explicacio-senzilla-dels-criteris-sistema-suis/?share=google-plus-1

macocu_ca_20230731_3_310209

Cicle Petits PATGE REIAL Avui hem tingut una visita molt especial a l’escola ja que ha vingut el patge dels reis a recollir les cartes. Al matí, hem tingut molta feina perquè hem hagut de fer la carta i també preparar un espai acollidor per el patge. Ens ha fet molta il.lusió aquesta visita!!! Esperem que els reis llegeixen detingudament les cartes i ens portin els regals que hem demanat.

curate

{"ca": 1.0}

wikipedia_ca_20230401_0_670121

Clara Galle nom artístic de Clara Huete Sànchez, és ballarina, model de fotografia i actriu. Actualment, ha començat a ser més coneguda gràcies al personatge que representa a A través de mi ventana. Biografia. Clara Huete Sànchez, més coneguda com a Clara Galle va néixer en Pamplona, el 15 d'abril del 2002. És ballarina, model de fotografia i actriu. Actualment, ha començat a ser més coneguda gràcies al personatge que representa en A través de mi ventana, una novel·la escrita per Ariana Godoy. Des de petita ha mostrat interès per la interpretació, per això ha fet el batxillerat d'arts escèniques. Cine. L'abril del 2021 es va confirmar la seva participació en el rodatge de "A través de mi ventana" juntament amb en Julio Peña Fernández, la qual s'estrena en pocs mesos. El paper que interpreta és el de Raquel Mendoza, la protagonista de la novel·la. "A través de mi ventana" és una pel·lícula basada en una novel·la juvenil escrita per n'Ariana Godoy i dirigida per en Marçal Forés. Televisió. Un és després, en maig, es confirma el seu fitxatge per formar part del repartiment principal de la segona temporada, on interpreta a Eva a la sèrie espanyola "". Videoclips. A finals de setembre van començar molts rumors sobre Clara Galle i Sebastián Yatra, la majoria de fans d'aquests dos estaven molt emocionats per saber si eren parella o no. Tot això va parar quan es va anunciar la nova cançó de Sebastian on hi protagonitza Clara Galle: "Tacones rojos", actualment ja té més de 15 milions de visualitzacions.

perfect

{"en": 0.017964071856287425, "ca": 0.9753825681969395, "pt": 0.00665335994677312}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=670122

crawling-populars_ca_20200525_42_73773

LA CIÈNCIA, SOTA EL MICROSCOPI 4 min. Palma 18/11/2016 23:55 Ja en tinc un Crear-ne un gratis Comparteix Facebook Twitter Whatsapp Mail 192 Comentaris 13 Comentaris 8 Comentaris 8 Comentaris 6 Comentaris A la portada de l'Arabalears.cat Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Subscriu-t'hi Explora totes les activitats i descomptes disponibles Explora

curate

{"es": 0.2703488372093023, "eo": 0.0377906976744186, "it": 0.06395348837209303, "ca": 0.5116279069767442, "en": 0.06686046511627906, "de": 0.011627906976744186, "br": 0.0377906976744186}

: /balears/Imedea-centre-referencia-Balears_0_1690031135.html

crawling-populars_ca_20200525_23_170847

Si la persona que ho sol·licita és membre de la junta directiva de la societat que ho demana o membre del comitè científic de l’activitat, la validació per part de l’Acadèmia com usuari es farà sense demanar autorització prèvia a cap responsable de la junta directiva, i si la petició es demanada per part de una persona o entitat externa a la societat, es demanarà a la junta directiva de la societat autorització prèvia per validar la petició. La petició per acreditar una activitat es fa a través de la pàgina web www.acredita.net Passos a seguir: Amb l’usuari confirmat, vostè ja podrà entrar al sistema per acreditar una activitat, mitjançant la identitat mòbil ( Firma Mobile) o amb el certificat electrònic En cas d’incidències tècniques per entrar o dubtes en el procés d’acreditació, han de contactar amb: Poden trobar més informació i ajuda per a tots els processos d’acreditació, en el següent enllaç: Manual: https://www.acredita.net/pub/help/Procediment.aspx Demo: https://www.acredita.net/video-file.aspx Societat Catalana de Pediatria Curs Intensiu d'Actualització Pediàtrica CIAP 2011 Quan i On | 8, 9, 11 i 12 d'abril de 2011 a Seva Num. Registre | 09/02477-MD Crédits | 3.6 Hores | 25.0 Societat Catalana de Pediatria Curs RCP Pediàtrica Bàsica Instrumentada Quan i On | 13 d'abril de 2011 a Badalona Num. Registre | 09/01241-MD Crédits | 1.2 Hores | 5.0 Societat Catalana de Pediatria Secció d'Atenció Primària Curs per a millorar les habilitats en Otoscopia Pediàtrica Quan i On | Del 31 de maig al 31 de desembre de 2011. A distància Num. Registre | 09/03502-MD Crédits | 1.6 Hores | 10.0 Societat Catalana de Pediatria Curs Ricard Carpena RCP Basica Instrumentada + DEA Quan i On | Dilluns, 27 de juny de 2011|Sala 8|15:00-21:00 Num. Registre | 09/03541-MD Crédits | 1.2 Hores | 5.0 Societat Catalana de Pediatria Curs de Reanimació Cardiopulmonar Avançada Pediàtrica i Neonatal Quan i On | 27, 28 i 29 de juny 2011, Hospital Sant Joan de Déu. Edifici Docent Num. Registre | 09/02534-MD Crédits | 5.1 Hores | 23.0 Societat Catalana de Pediatria Curs Formació Continuada Pediatria 2011-2012 Quan i On | octubre 2011 a juny 2012 | 20:30 | Sala 10 Num. Registre | 09/04052-MD Crédits | 5.5 Hores | 36.0 Societat Catalana de Pediatria 3er Taller Revisió i actualització del programa de RCP Pediàtrica i Neonatal de la SCPediatria Quan i On | Dimarts, 25 d'octubre de 2011|08:00-20:00hores Num. Registre | 09/03984-MD Crédits | 1.4 Hores | 8.5 Societat Catalana de Pediatria Curs de Reanimació Cardiopulmonar Avançada Pediàtrica i Neonatal Quan i On | Dies, 24, 25 i 26 de novembre de 2011 Num. Registre | 09/04422-MD Crédits | 5.3 Hores | 25.0 Societat Catalana de Pediatria GT Immunodeficiències I Curs d'Immunodeficiències primàries Quan i On | Del 28 de novembre a l'1 de desembre de 2011 | 17:00 | Sala 6 Num. Registre | 09/04349-MD Crédits | 2.3 Hores | 12.0 Societat Catalana de Pediatria Curs Suport Vital Intermèdi en Pediatria, SVIP Quan i On | Dilluns, 12 de desembre de 2011 a Tarragona Num. Registre | 09/04538-MD Crédits | 2.4 Hores | 9.5 Societat Catalana de Pediatria Curs Intensiu d'Actualització en Pediatria - CIAP 2012 Quan i On | Seva, 23 i 24 de març de 2012 Num. Registre | 09/04957-MD Crédits | 3.0 Hores | 14.0 Societat Catalana de Pediatria GT Immunodeficiències Curs Immunodeficiències Primàries Quan i On | 25 i 26 d'abril, 2 i 3 de maig 2012| 17.00-20:30| Num. Registre | 09/05385-MD Crédits | 2.4 Hores | 12.0 Societat Catalana de Pediatria Curs de Suport Vital Intermedi en Pediatria, SVIP Quan i On | Dijous, 3 de maig de 2012| Lleida Num. Registre | 09/04538-MD Crédits | 2.4 Hores | 9.5 Societat Catalana de Pediatria Secció d'Atenció Primària 2n Curs de la Secció d'Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria Quan i On | Divendres, 5 d'octubre de 2011| 08.30-17.30 Num. Registre | 09/06205-MD Crédits | 1.1 Hores | 6.0 Societat Catalana de Pediatria CIAP 2013 - Curs intensiu d'actualització en pediatria Quan i On | Divendres 15 i dissabte 16 de març de 2013 | Seva: Auditori Montseny Num. Registre | 09/07596-MD Crédits | 2.7 Hores | 14.5 Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears Avís Legal

curate

{"ca": 0.7568897637795275, "pt": 0.007135826771653544, "en": 0.16658464566929135, "la": 0.014763779527559055, "zh": 0.0054133858267716535, "fr": 0.015994094488188976, "es": 0.026820866141732284, "nl": 0.0063976377952755905}

: /Portal/academia/formacio_acreditacions/_2VUgLoAS2B9wZHMzsSKPh1NgfrFs7aohc__I-UgVXxfGuY1ujhFjKJiwoFXLhrtzlYN30oDtefU

oscar-2301_ca_20230418_4_230784

MADRIDL'alça dels preus ha deixat en mal lloc les previsions de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) per al 2022. En la línia del que ha fet el Banc d'Espanya, l'ens supervisor que dirigeix Cristina Herrero rebaixa el creixement de l'encomia espanyola al 4,3% aquest any. Això són dos punts menys que les últimes previsions de l'Airef, publicades el mes d'octubre (6,3%), i una caiguda de 0,8 punts percentuals pel que fa al creixement de l'economia espanyola el 2021, que va ser del 5,1%. L'Airef assumeix que la guerra a Ucraïna donarà ales a l'espiral inflacionista. Així, situa l'índex de preus del consum (IPC) en un 6,2% de mitjana aquest 2022, un espectacular augment de més de quatre punts en comparació amb les previsions del mes d'octubre, quan l'Airef va estimar que la inflació se situaria en l'1,8% aquest any. La nova previsió s'allunya de llarg de la inflació mitjana de l'any 2021, que va ser del 3,1%. L'Airef s'ha vist obligada a revisar les seves previsions sobretot per les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna. Per a l'ens, el conflicte bèl·lic afegeix més incertesa a l'evolució dels preus, en especial els energètics, així com a l'oferta de l'economia, és a dir, a les cadenes de producció i al mercat de primeres matèries. "La incertesa s'afegeix a la que encara arrossegàvem derivada de la pandèmia", ha dit la directora de la divisió d'anàlisi econòmic de l'ens, Esther Gordo, durant la presentació de les dades. "L’economia espanyola no és una de les més afectades [de la zona euro] perquè no tenim tants vincles comercials amb Rússia, però hi ha efectes indirectes", ha afegit Redondo. És a dir, el gran impacte de la guerra sobre els països del nord europeu té un impacte sobre Espanya. El Banc d'Espanya alerta que la guerra a Ucraïna dispararà els preus i farà trontollar la recuperació Menys impacte dels fons europeus A mitjans de març, quan la guerra ja havia començat, l'Airef anticipava que "no es complien" els escenaris a través dels quals s'havia calculat l'impacte del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència . Ara, en un context encara més advers i que no sembla que hagi de canviar a curt termini, rebaixa a l'1,8% l'impacte dels fons europeus en l'economia espanyola per a aquest 2022. A l'octubre, l'organisme supervisor havia estimat que els fons europeus podien arribar a tenir un impacte de 2,5 punts sobre el PIB aquest 2022, en paral·lel a les estimacions que havia fet el govern espanyol. A més, s'ha mostrat molt crític amb la influència que el Pla va tenir l'any passat. "L'impacte ha sigut modest el 2021. Havíem estimat un impacte d'un 0,7% però ha sigut pràcticament nul", ha assegurat Gordo. Per a l'Airef, el problema no està en l'execució dels diners del fons que estan pressupostats, sinó en la seva arribada a l'economia real. Millora el dèficit Els brots verds de la recaptació han portat l'Airef a millorar la previsió del dèficit per a aquest any. També ho ha fet el Banc d'Espanya i el mateix govern espanyol, que aquesta setmana anunciava que el 2021 va tancar amb un dèficit públic del 6,76% sobre el PIB . Per al 2022, l'Airef situa el dèficit públic en un 4,2% (sis dècimes menys de l'estimat a l'octubre). La xifra és més optimista que la de l'executiu de Sánchez, que manté per al 2022 una previsió del dèficit del 5%. L'Airef situa en les tensions inflacionistes part de l'efecte positiu de l'increment de la recaptació –l'Agència Tributària va recaptar 223.385 milions d'euros l'any 2021, un 15,1% més que el 2020–. L'ens assenyala l'impacte sobre l'IVA i calcula que cada punt d'inflació addicional es tradueix en més de 2.000 milions de recaptació addicional. No obstant, també assenyala l'evolució positiva de l'impost de societats i de l'impost sobre les persones físiques (IRPF). La nota negativa a ulls de l'Airef és la despesa en pensions. Amb la reforma del sistema, la seva actualització any a any estarà vinculada a l'IPC. Per aquest motiu, per cada punt addicional de la inflació el 2022, la despesa en pensions s'elevaria al voltant dels 1.500 milions d'euros el 2023. En la mateixa direcció es va pronunciar el Banc d'Espanya (BdE) aquesta setmana, que va situar per als anys 2023 i 2024 una evolució del dèficit més "desfavorable" pel mateix motiu. En el cas del BdE es calculava un augment de la despesa en 1.800 milions d'euros per cada punt addicional de la inflació. Pel que fa als ingressos, l'Airef espera que creixin un 4,2% aquest 2022 (sense tenir en compte els fons europeus), i que se situïn en el 42% del PIB. La despesa la situa en un 46,2% sobre el PIB, un tímid augment en comparació amb l'última previsió del mes d'octubre fruit de l'impacte econòmic de la guerra. Espanya redueix el dèficit públic del 2021 al 6,7% del PIB, un 28% menys que el 2020 Contingut elaborat per Núria Rius Més de la secció Economia Bob Iger, un fill pròdig al rescat de Disney Economia | 26/11/2022 La teràpia de grup dels 'criptobros': "No sé què fer amb la meva vida, eren tots els meus estalvis" Economia | 26/11/2022 Els restauradors preveuen un bon Nadal després de dos anys de restriccions pel covid Economia | 26/11/2022 La inflació limita un Black Friday deslluït Economia | 25/11/2022 inflació PIB CREIXEMENT Macroeconomia Guerra a Ucraïna Dèficit Dona suport a la informació de qualitat i rigor. Entre tots feim l'ARA Balears. Subscriu-t'hi El més popular El més vist El més comentat La direcció de La Salle surt en defensa de la professora i lamenta la "gravetat" dels fets 1. Construir pensant en metres cúbics en lloc de metres quadrats 2. L’aliment més simple i apreciat 3. Educació i La Salle de Palma obren dues investigacions per aclarir l'incident entre els alumnes i la professora 4. Creixen els divorcis de gent gran: “M’ha donat molt mala vida” 5. Educació i La Salle de Palma obren dues investigacions per aclarir l'incident entre els alumnes i la professora

curate

{"ca": 0.9802980983381874, "pt": 0.004968305636457084, "it": 0.010793215692992976, "br": 0.0022271714922048997, "cs": 0.0017132088401576153}

https://www.arabalears.cat/economia/inflacio-desborda-previsions-l-airef_1_4330348.html

cawac_ca_20200528_11_75415

Enquesta NOTÍCIA Aragall obre la Porta Ferrada 18/7/2005 | El tenor Jaume Aragall va obrir divendres la programació oficial del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu, amb un recital de cançó italiana, napolitana, òpera i sarsuela. Avui, en el marc del festival, actuarà el grup de jazz Benny Green Trio (21 h) a la Casa Josep Irla.

curate

{"it": 0.02416918429003021, "es": 0.021148036253776436, "ca": 0.9214501510574018, "en": 0.03323262839879154}

http://www.classics.cat/noticies/detall?Id=3773

mc4_ca_20230418_10_236925

INICI - La teva assessoria a Lleida, fiscal, laboral, comptable, juridica,tràmits de vehicles La justícia reconeix el dret a la pensió de viudetat La justícia reconeix el dret a la pensió de viudetat permanent a un home, malgrat que no va estar casat més d’un any i no conviure de forma permanent amb la seva dona. La dona va morir de càncer. La Sala de lo Social del tribunal superior de Justícia (TSJ) de Madrid aclareix igualment que el concepte de matrimoni no ha de suposar una convivència diària sota el mateix sostre, en casos com aquest, és suficient amb que “es mantingui una relació estable d’afectivitat”. Data publicació: 10/16/2019

curate

{"ca": 1.0}

http://www.quigilabert.com/ca/assessoria-online.aspx

racoforumsanon_ca_20220809_1_407722

Jornada 25Cadis1-0RacingOsca2-1LugoSporting1-0FuenlabradaLas Palmas0-0TenerifeSaragossa1-0NumànciaMàlaga2-2MirandèsAlbacete0-1DeportivoAlmeria0-2ElxAlcorcon3-1PonferradinaRayo1-1ExtremaduraGirona1-1OviedoPosicióEquipPuntsPJGEPGFGCDIF1Cadis482514653523122Almeria452512944325183Osca43251348312294Saragossa422412663524115Fuenlabrada37259106292546Elx3625997312657Numància3625997302558Girona352510510323119Las Palmas35259882928110Mirandès342481063334-111Rayo332471253227512Alcorcon332571262928113Ponferradina322571173129214Sporting312587102225-315Màlaga282551372122-116Albacete282484121728-1117Deportivo272569102236-1418Tenerife262568112832-419Oviedo2525510102937-820Lugo2525510102336-1321Extremadura232558122133-1222Racing202521492532-7 El Barça Atlètic demostra solvència a casa i anul·la el Saragossa (1-0)Dani Nieto, l'autor del gol. El Barça At s'ha alçat amb un triomf meritori en un partit molt treballat contra el Saragossa al Miniestadi. Els nois d'Eusebio Sacristán ha evolucionat amb molta seriositat davant d'un històric del futbol espanyol que ha demostrat ofici en totes les facetes del joc excepte en el remat.En una primera part on ha dominat l'equilibri, els aragonesos han tingut les dues úniques ocasions realment clares. Una falta directa llançada per Luis García ha passat fregant el pal al minut 23 i un cop de cap impecable de Jose Mari al 29 ha trobat la mà d'un Masip molt àgil.La segona part ha tingut un primer quart de contenció des de totes dues parts, però, a poc a poc, el Barça ha començat a atrevir-se a anar al davant i Babunski ha avisat amb un xut que ha sortit fora per mil·límetres (64').El gol ha arribat mitjançant Dani Nieto al 71 i ha agafat el Saragossa sense capacitat de reacció, potser per haver confiat massa que acabaria tirant el partit endavant a força d'experiència. El fet és que els blaugranes han sabut mantenir el resultat, consistents al darrere i sense concedir oportunitats clares.Després de tots els canvis a l'estiu, aquest Barça At va sumant i ja fa cara d'equip solvent. http://www.esport3.cat/video/4664672/Barca-At-1--Saragossa-0 Crits de Viva_Espanha i estanqueres al Mini...a fer la mà, porcs!! !

curate

{"ru": 0.3404651162790698, "ca": 0.6590697674418604, "fr": 0.00046511627906976747}

mc4_ca_20230418_1_152285

Flins-sur-Seine - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure 48° 57′ 52″ N, 1° 52′ 22″ E / 48.964444444444°N,1.8727777777778°E / 48.964444444444; 1.8727777777778 Cantó Cantó d'Aubergenville 2.353 (2015) 273,29 hab/km² Flins-sur-Seine és un municipi francès, situat al departament d'Yvelines i a la regió de Illa de França. L'any 2007 tenia 2.396 habitants. Forma part del cantó d'Aubergenville, del districte de Mantes-la-Jolie i de la Comunitat urbana Grand Paris Seine et Oise. El 2007 la població de fet de Flins-sur-Seine era de 2.396 persones. Hi havia 940 famílies de les quals 232 eren unipersonals (96 homes vivint sols i 136 dones vivint soles), 292 parelles sense fills, 340 parelles amb fills i 76 famílies monoparentals amb fills. El 2007 hi havia 987 habitatges, 955 eren l'habitatge principal de la família, 5 eren segones residències i 27 estaven desocupats. 717 eren cases i 251 eren apartaments. Dels 955 habitatges principals, 721 estaven ocupats pels seus propietaris, 207 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 27 estaven cedits a títol gratuït; 46 tenien una cambra, 95 en tenien dues, 142 en tenien tres, 261 en tenien quatre i 411 en tenien cinc o més. 722 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 440 habitatges hi havia un automòbil i a 429 n'hi havia dos o més. [2] Piràmide de població de Flins-sur-Seine el 2009. [3] El 2007 la població en edat de treballar era de 1.680 persones, 1.293 eren actives i 387 eren inactives. De les 1.293 persones actives 1.204 estaven ocupades (629 homes i 575 dones) i 89 estaven aturades (48 homes i 41 dones). De les 387 persones inactives 148 estaven jubilades, 129 estaven estudiant i 110 estaven classificades com a "altres inactius". [4] El 2009 a Flins-sur-Seine hi havia 953 unitats fiscals que integraven 2.362 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 23.344€. [5] Dels 187 establiments que hi havia el 2007, 3 eren d'empreses extractives, 1 d'una empresa alimentària, 6 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 21 d'empreses de construcció, 82 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 7 d'empreses de transport, 18 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 2 d'empreses d'informació i comunicació, 5 d'empreses financeres, 9 d'empreses immobiliàries, 17 d'empreses de serveis, 5 d'entitats de l'administració pública i 11 d'empreses classificades com a "altres activitats de serveis". [6] Dels 51 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una oficina de correu, 2 oficines bancàries, 5 tallers de reparació d'automòbils i de material agrícola, 2 tallers d'inspecció tècnica de vehicles, 3 paletes, 3 guixaires pintors, 4 fusteries, 3 lampisteries, 4 electricistes, 4 perruqueries, 15 restaurants, 2 agències immobiliàries, 1 tintoreria i 2 salons de bellesa. [7] Dels 54 establiments comercials que hi havia el 2009, 1 era, 1 un hipermercat, 1 un supermercat, 1 una botiga de menys de 120 m2, 1 una fleca, 1 una carnisseria, 25 botigues de roba, 1 una botiga de roba, 5 sabateries, 1 una sabateria, 2 botigues de mobles, 2 botigues de material esportiu, 1 una botiga de material de revestiment de parets i terra, 3 perfumeries, 5 joieries i 3 floristeries. [8] L'any 2000 a Flins-sur-Seine hi havia 3 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 189 hectàrees. [9] Aubergenville (1,2 km) Bouafle (2,0 km) Nézel (3,2 km) La Falaise (3,4 km) Bazemont (3,7 km) Juziers (4,0 km) A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flins-sur-Seine Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Flins-sur-Seine a l'INSEE. Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Flins-sur-Seine a l'INSEE BNF: cb152759606 VIAF: 141217842 Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Flins-sur-Seine&oldid=19596232» La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 27 gen 2018 a les 15:02.

curate

{"ca": 0.9024199843871975, "ru": 0.026801977621649754, "en": 0.012230028623471247, "wl": 0.0036429872495446266, "mk": 0.00156128024980484, "uu": 0.00312256049960968, "uz": 0.00078064012490242, "fr": 0.014311735623211034, "pl": 0.00858704137392662, "de": 0.02654176424668228}

https://ca.wikipedia.org/wiki/Flins-sur-Seine

mc4_ca_20230418_13_692472

Els avions privats ja poden aterrar a l'aeroport de Castelló, que de moment obrirà de dimecres a diumenge El director de l'aeroport, gestionat per l'empresa SNC Lavalin, Alain Russel, afirma que els vols regulars comercials podrien arribar a finals de març EFE Vilanova d'Alcolea Actualitzada el 11/12/2014 19:49 L'aeroport de Castelló veurà aterrar a les seves instal·lacions el primer vol regular comercial a finals del mes de març, quan es compleixin quatre anys des de la seva inauguració, encara que els vols xàrter podran arribar abans d'aquesta data, segons ha anunciat avui l'empresa concessionària de l'aeroport de Castelló, la canadenca SNC Lavalin. El president de l'aeroport, Alain Russel, ha explicat als periodistes en una visita guiada a l'aeròdrom que ahir van rebre l'autorització final de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) per obrir les instal·lacions, per la qual cosa el primer avió "pot arribar a partir d'avui, i possiblement abans del cap de setmana, i serà un avió privat", ha assegurat. L'aeroport operarà de dimecres a diumenge de 10 a 18 hores, perquè aquest és l'horari que els permet l'autorització que tenen, però si alguna de les companyies aèries amb les quals negocien per operar a l'aeroport situat entre els termes municipals de Bell-lloc i Vilanova d'Alcolea, a la comarca de la Plana Alta, demana un altre dia o horari, es necessitaran dos mesos per intentar aconseguir una nova certificació. Els vols comercials regulars aterraran a la fi de març, "dins ja del programa d'estiu", encara que Russel no ha confirmat si hi ha acords amb companyies disposades a operar. Russel ha acompanyat als periodistes a una visita guiada a les instal·lacions, recorregut que s'ha prolongat durant quasi dues hores pel control que la Guàrdia Civil ha efectuat als més de 30 periodistes congregats per accedir a les zones de seguretat. Preguntat per les companyies aèries interessades a operar en l'aeroport de Castelló, Russel ha eviatt donar "dades precises" encara que ha reconegut que la firma canadenca negocia amb diverses d'elles: "Més d'una, sí, però són elles les que han d'anunciar els seus vols", ha matisat. El màxim responsable de l'aeroport ha indicat també que la plantilla actual de 27 persones s'incrementarà fins al mig centenar "quan comencen a arribar vols comercials". Russel ha confirmat que la Generalitat Valenciana ha abonat a l'empresa signatura canadenca dos milions d'euros pel contracte d'explotació signat amb l'adjudicatària, que preveu atorgar a l'empresa SNC Lavalin 25 milions d'euros en 10 anys. Les previsions de passatgers són de 35.000 el primer any i, en un termini de quinze anys, s'aspira a superar el milió de passatgers, segons Russel. El 25 de març de 2011 els llavors presidents de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, van inaugurar l'aeroport i llavors es va afirmar que caldria esperar uns dos mesos perquè estigués operatiu. Avui ha arribat el primer vol privat i quatre anys després de la inauguració, al març, es preveu que arribe el primer avió comercial i cap dels dos dirigents, ni Camps ni Fabra, podran presenciar aquest moment; el primer perquè ja no és president i el segon perquè és a la presó.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.ara.cat/paisvalencia/laeroport-Castello-arribara-aquesta-setmana_0_1264673703.html

crawling-populars_ca_20200525_21_26203

Recorda'm Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu per un any Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció. Activa la subscripció Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui. Validació d'un Passi © 2020 El Punt Avui

curate

{"ca": 0.9721448467966574, "it": 0.027855153203342618}

: /index.php?option=com_epanoticies&task=article.display&catid=19:cultura&seccio=5:cultura&Itemid=2788&id=1756479:tornen-les-viatgeres

mc4_ca_20230418_6_117659

Ona Solidària ‹ Associació Ona Mediterrània Campanya Ona Solidària La crisi de les persones refugiades va arribar als mitjans de comunicació europeus al setembre del 2015, amb la injusta mort de l’infant Aylan a les costes gregues, encara que feia mesos que aquesta situació era insostenible. A partir d’aquí, van sorgir un caramull de notícies que impactaren i escandalitzaren la moral occidental, tot i que no l’activaren. En un principi, el boom d’informació que estam acostumats era tal que els diaris no mostraven altra cosa. Ara bé, a poc a poc, l’interès s’anà desplaçant cap a altres focus que no afectaven directament la consciència de les europees, però sí les seves butxaques. Per tot això, un conjunt d’individualitats hem volgut organitzar-nos per donar suport a través de la campanya Ona Solidària a les persones refugiades a partir de la divulgació i la conscienciació de la seva situació, així com la recaptació de fons. Així doncs, realitzarem diverses xerrades amb voluntaris i voluntàries que han estat als campaments de refugiats a Grècia a diferents municipis i centres educatius. Per la seva banda, el programa de ràdio a Ona Mediterrània realitzarà la tasca d’investigació i debat a través de diferents seccions amb l’objectiu de mostrar una panoràmica i aprofundir en les causes de les grans migracions actuals, així com també farà d’altaveu de la campanya. Totes aquestes activitats volen remoure consciències i ajudar a diferents associacions que diàriament salven vides a la mar, així com per portar directament aquest estiu a les costes europees i als campaments amb més necessitats.Aquest març iniciam amb molta força aquesta campanya, que acabarà al principi de l’estiu amb una diada especial. Si vols organitzar una xerrada al teu poble, casal, institut… envia un correu a: onasolidaria@gmail.com Pots col·laborar amb el nostre compte a Caixa Colonya: IBAN ES56 2056 0009 7120 1380 0624

curate

{"ca": 1.0}

http://www.onamediterrania.cat/ona-solidaria/

crawling-populars_ca_20200525_52_174381

junta directiva/delegats lliga catalana de futbol sala Òrgans de Justícia i Comissions imatge corporativa delegacions PORTAL DE TRANSPARÈNCIA Assemblea General Ordinària Convenció de Clubs FS Eleccions Estaments 2018-19 Estatuts / Reglament General Pla de Competició / Regles de Joc canvis de junta reconeixement mèdic esportiu Subvencions Activitats Autoritzades Campanyes jugadors procedents de l'exterior Models de Documents Llicències per Edat Certificat Negatiu Delictes Sexuals competicions clubs camps amistosos Absoluta Amateur Base Masculina Base Femenina Futbol Sala Futbol Platja Futbol Amateur Futbol Base Futbol Femení Futbol Sala Futbol Platja Copes Copa Catalunya FS notícies mèdia Intranet Portal del Federat Futbol Femení Mutualitat Formació Entrenadors Àrbitres Compliance Fundació Respecte Pilotes Futcat federació competició competicions clubs camps amistosos seleccions Absoluta Amateur Base Masculina Base Femenina Futbol Sala Futbol Platja futbol Futbol Amateur Futbol Base Futbol Femení Futbol Sala Futbol Platja Copes Copa Catalunya FS serveis Àrbitres C. Ètica Esportiva Compliance Entrenadors Formació Fundació Futbol Femení Gala Estrelles Intranet Mediació Mutualitat Pilotes Futcat Portal del Federat Respecte GUERRERO AGUILAR, NIL BLANES, C.D.,A FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

curate

{"es": 0.20863895680521596, "ca": 0.612876935615322, "en": 0.08801955990220049, "pl": 0.013039934800325998, "nl": 0.022819885900570498, "pt": 0.02689486552567237, "fr": 0.022819885900570498, "id": 0.004889975550122249}

: /jugador/1920/preferent-alevi/preferent-alevi/grup-5/35663836/21939883

naciodigital_ca_20220331_0_675360

Pisos que esperen ser venuts. Foto: Adrià Costa El Consell de Ministres espanyol extraordinari ha aprovat una reducció de l'IVA del 8% al 4% en l'adquisició d'habitatge nou. Es tracta d'una mesura temporal, fins al 31 de desembre del 2011, que té com a objectiu reactivar el sector de la construcció, segons ha explicat el portaveu del govern espanyol, José Blanco, en la roda de premsa posterior. Blanco ha afegit que la mesura pretén disminuir l'estoc d'habitatge nou per vendre que hi ha a l'Estat. Aquesta és una de les mesures del paquet anti crisi que s'han aprovat avui, i que no estava prevista inicialment. Per altra banda, el l'executiu espanyol ha reformat l'impost de Societats, que finalment no augmentarà. En aquest sentit també ha dictaminat noves mesures per retallar la despesa sanitària. CiU ja ha advertit que s'abstindrà en la votació del decret. El paquet de mesures addicionals aprovat en el Consell de Ministres d'aquest divendres, el primer que es celebra després de les vacances d'estiu dels membres de l'Executiu, té com objectiu posar un conjunt de mesures ''addicionals'' per garantir el compliment del dèficit. En total, segons càlculs de la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, les mesures suposaren un estalvi de 4.900 milions per les arques de l'Estat. A més de l'estalvi per al Tresor, una part de les mesures, la que fa referència a la reducció de la despesa farmacèutica, també té un efecte directe per als ciutadans que en el transcurs d'aquest any podran estalviar de les seves butxaques 167 milions. Salgado ha volgut desvincular l'aprovació d'aquestes mesures a les ''incerteses'' registrades en els mercats durant aquest mes d'agost. Tant la vicepresidenta com el ministre portaveu han parlat de què l'estat espanyol vol demostrar amb aquestes mesures addicionals que està disposat a complir amb els objectius del dèficit i que es comporta ''com un país seriós''. La vicepresidenta del govern espanyol ha recordat que totes aquestes mesures ja s'estaven estudiant i es van presentar abans de l'últim consell de ministres celebrat el 29 de juliol, per tant abans de l'esclat de la crisi del deute sobirà i espanyol d'aquest estiu. L'estalvi de 4.900 milions es desglossa amb un estalvi de 2.500 milions en la modificació que s'ha fet en l'Impost de Societats, per obligar a ampliar els pagament anticipats que fins feien a les prop de 4.000 empreses que hi ha a l'estat espanyol amb facturació superior a 20 milions d'euros. Els altres 2.400 milions que falten per arribar al 4.900 milions vindran per la modificació en la prestació farmacèutica que obligarà als metges de la sanitat pública a receptar no pel nom del medicament sinó pel principi actiu i obligarà al farmacèutic a lliurar el medicament més barat del mercat. Una mesura que reduirà la factura del Sistema Nacional de Salut. IVA habitatge En relació amb la reducció de l'IVA per la compra de l'habitatge nou i només en ''caràcter excepcional i conjuntural'' fins el 31 de desembre d'aquest any, la vicepresidenta ha explicat que tot i que aquesta reducció es podria entendre com una reducció de la recaptació, un cop s'apliqui tindrà ''probablement'' un efecte contrari. Salgado ha explicat que en el transcurs d'aquests últims mesos les vendes d'habitatges nous han caigut a plom en el conjunt de l'Estat i per tant tot i tenir un IVA del 8% la recaptació estava sota mínims. Ara, amb l'incentiu que pot suposar una rebaixa de 4 punts en l'IVA, ''probablement'' es vendran més pisos i per tant tot i tenir un IVA més reduït es pot incrementar la recaptació. La titular econòmica ha dit que la rebaixa de l'IVA en un habitatge nou de cost de venda de 200.000 euros, un cop s'aprovi aquest paquet de mesures en el Congrés dels Diputats del dimarts pròxim, l'estalvi pel comprador serà de 8.000 euros, al passar de pagar 16.000 euros en concepte d'IVA a un tribut xifrat en 8.000 euros. Aposta pel lloguer Tant Salgado com Blanco han insistit en matisar que la mesura tenia un caràcter ''excepcional'' i en cap cas modificava els objectius del govern espanyol d'apostar per l'habitatge de lloguer, per consolidar una equació més equilibrada en el mercat entre l'habitatge de lloguer i el de compra. Salgado ha dit que amb aquesta mesura no es tractava de retornar als nivells de compra d'habitatges d'abans de la crisi sinó de superar aquesta fase de caiguda de vendes i guanyar ''nivells més raonables d'acord amb la dimensió del país''. Més crèdit bancari En relació amb els efectes que pot tenir aquesta reducció de l'IVA en l'increment del flux del crèdit bancari en el sector, que segons diuen els experts del sector és el problema per incrementar els nivells d'adquisició d'habitatges, Salgado ha reconegut que pot tenir un efecte molt positiu atès que durant aquests mesos que resten per acabar l'any, els bancs podran reduir els seus estocs d'habitatges que contaminen els seu balanços i augmentar, per tant, la seva capitalització per dedicar més recursos a la inversió creditícia. La vicepresidenta ha dit que aquesta mesura s'haurà de ''discutir'' amb la Comissió Europea que ''sempre té coses a dir'' quan es tracta d'aprovar modificacions en els tipus de l'IVA.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.naciodigital.cat/noticia/34406/empenta-construccio-retallada-farmaceutica

mc4_ca_20230418_2_112959

Amenaça de sanció als pagesos que tenen tanques de bestiar a peu de carretera - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central Amenaça de sanció als pagesos que tenen tanques de bestiar a peu de carretera Alcaldes del Solsonès s'han reunit amb responsables de Carreteres per buscar una solució Pagès d´Olius pasturant les seves vaques arxiu/roser clotet Pagesos del Solsonès, sobretot dels municipis de la vall de Lord, han rebut l'amenaça del Servei Territorial de Carreteres de Lleida d'una possible sanció per tenir tanques de bestiar a prop de la carretera. Alcaldes dels municipis afectats s'han reunit recentment amb els responsables dels Servei de Carreteres de Lleida per intentar buscar una solució a la problemàtica. A les carreteres de la zona nord del Solsonès bona part de les vies tenen tanques per al bestiar. Les sancions poden arribar fins a 30.000 euros si les tanques no són a una distància superior de 7 metres, alerten els dirigents municipals. Les carreteres de la zona són principalment de la Generalitat i la Diputació de Lleida. La polèmica és a totes les vies, indiferentment de la seva titularitat. Els encarregats de la vigilància de Carreteres fa temps que envien una primera carta als propietaris que tenen tanques de bestiar a les proximitats de la via per avisar que han de retirar la tanca o ubicar-la a més distància. Quan veuen que el propietari no ha fet cas a l'advertència, s'envia una segona missiva amb l'amenaça de sanció. De moment, però, no hi ha constància que l'administració catalana hagi interposat cap multa.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.regio7.cat/solsones/2014/08/09/amenaca-sancio-als-pagesos-que/278632.html