label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Astronàutica | Una esfera d'influència (en anglès: sphere of influence, abreujat SOI) en astrodinàmica i astronomia és la regió de forma esferoide oblat al voltant d'un objecte astronòmic on la influència gravitacional primària en un objecte orbital és aquell cos. Això s'utilitza generalment per descriure les àrees del Sistema solar on els planetes dominen les òrbites dels objectes circumdants com les llunes, tot i la presència del Sol molt més massiu però distant. En l'aproximació cònica apedaçada, que s'utilitza per estimar les trajectòries dels cossos que es mouen entre els barris de diferents masses utilitzant una aproximació de dos cos, el·lipses i hipèrboles, el SOI es pren com el límit on la trajectòria canvia el camp massiu que influeix. L'equació general que descriu el radi de l'esfera r S O I {\displaystyle r_{SOI}} d'un planeta: r S O I ≈ a ( m M ) 2 / 5 {\displaystyle r_{SOI}\approx a\left({\frac {m}{M}}\right)^{2/5}} on a {\displaystyle a} és el semieix major de l'òrbita de l'objecte (en general d'un planeta) al voltant del cos més gran (en general el Sol). m {\displaystyle m} i M {\displaystyle M} són les masses de l'objecte més petit i més gran (generalment un planeta i el Sol), respectivament.En l'aproximació cònica tallada, una vegada que un objecte surt del SOI del planeta, la influència gravitatòria primària/única és el Sol (fins que l'objecte entra en SOI d'un altre cos). Atès que la definició de rSOI es basa en la presència del Sol i un planeta, el terme només és aplicable en un sistema de tres o més cossos i requereix que la massa del cos primari sigui molt més gran que la massa del cos secundari. Això canvia el problema de tres cossos a un restringit problema de dos cossos. |
Sociologia | Un faedor de reis és un individu o un grup que exerceix una gran influència sobre la successió en una monarquia o altre sistema polític sense ser un candidat al càrrec en qüestió. Els faedors de reis poden mobilitzar recursos polítics, financers, religiosos i militars per influir en la successió. Per exemple, la guàrdia pretoriana influí de manera decisiva en la successió en alguns períodes de l'Imperi Romà. En l'època moderna, també es fa servir l'expressió per referir-se a un partit polític que, si bé no ha guanyat prou escons per governar per si mateix, sí que n'ha obtingut prou per decidir quin dels partits més grans acabarà governant. |
Conflictes | L'actual Conflicte del delta del Níger va sorgir degut a les tensions entre les empresa petrolieres internacionals i els grups humans locals que es van donar des de la dècada de 1990, sobretot amb els ogonis i els ijaws. El conflicte del delta del riu Níger es produeix al sud de Nigèria, a la zona del delta del Níger. El 2007 es va tornar a reproduir la inestabilitat ètnica i política, tot i que el 1999 Nigèria havia esdevingut democràtica. La competència per la riquesa petrolífera ha alimentat la violència entre els nombrosos grups humans; això ha portat a la completa militarització de la zona i s'hi han format milícies tribals i s'hi han augmentat el nombre de militars i policies nigerians, sobretot del MOPOL, que és una força paramilitar que està al servei del govern nigerià i que es va formar a la dècada del 1990 i que actualment té uns 40.000 membre a 36 estats nigerians, sobretot als del sud-est del país. Les víctimes civils d'aquest conflicte viuen amb por degut a la impunitat dels militants de tots els bàndols que han comès greus violacions dels drets humans i que hi ha un nombrós nombre d'enfrontaments ètnics i regionals a la zona. |
Filosofia | La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del segle xiv, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable». Això implica que quan dues teories en igualtat de condicions tenen les mateixes conseqüències, la teoria més simple té més probabilitats de ser correcta que la complexa. |
Física | La Medalla Boltzmann és el premi més important concernent a la mecànica estadística; el nom del premi és en honor del celebrat físic Ludwig Boltzmann. La Medalla Boltzmann és lliurada cada tres anys per la Comissió de Física Estadística de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada, durant la conferència plenària concernent a Física estadística. El premi consisteix en una medalla daurada; en el front porta la següent inscripció Ludwig Boltzmann, 1844--1906. |
Estris | El tauler de tallar, post de tallar o tallador és un estri pla emprat a la cuina exclusivament en les operacions de tallada i capolada d'aliments. Sol ser de fusta o plàstic i la missió que compleix és doble: proporcionar una superfície plana, segura i homogènia per al tallament i llescament així com un element segur per al mobiliari de cuina. S'empra com a suport de tall de diferents verdures i especejament de carns i peixos. |
Geologia | Un esvoranc és un forat que es produeix a la superfície d'un cos com a conseqüència d'un buit en la seua massa. Una excavació profunda a la terra o al subsol també pot produir amb un esvoranc. Els esvorancs naturals són molt típics dels llocs amb afluència hídrica que a causa de l'aigua fan una erosió hídrica. |
Ètica | La violència de gènere és un tipus de violència física o psicològica exercida contra una persona sobre la base del seu sexe o gènere, que té com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic, així com l'amenaça, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, que impacta de manera negativa la seva identitat i benestar social. Altres formes d'aquesta violència inclouen la violència a través del llenguatge verbal i no verbal, l'assetjament laboral, l'assetjament sexual, l'homofòbia i la violència envers les dones en l'àmbit de la salut. La definició ha patit una evolució que l'ha ampliat per a incloure-hi tota violència exercida per a conservar el poder social dels homes de manera que pot ser exercida contra dones o homes perquè està relacionada amb expectatives socials i posicions socials basades en el gènere i el fet de no ajustar-se a un rol de gènere socialment acceptat.Entre els actes i accions que es consideren violència contra les dones o els homes —i que tenen com a resultat dany o sofriment per a la dona o l'home— en serien l'abús, l'abús sexual, l'agressió sexual, l'assetjament sexual, la cosificació, la cultura de la violació, la violència obstètrica, el maltractament, la violència domèstica (també anomenada familiar), la mutilació genital femenina o masculina, el tràfic de dones i la prostitució forçada, la violència derivada dels conflictes armats, les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut de nenes i dones, o nens i homes, la violació i el feminicidi. La majoria d'aquestes pràctiques estan tipificades penalment, i moltes de les quals constitueixen delictes contra la llibertat sexual, la qual cosa permet que qualsevol dona o nena que es trobi en aquesta situació pugui demanar empara judicial, així com suport social. El 25 de novembre ha estat designat per l'ONU com el Dia internacional per a l'eliminació de la violència masclista.Les funcions de la violència de gènere són: perpetuar la continuïtat de la posició erròniament inferior de les dones en la societat, i en el cas de persones LGTB (inclosos homes) que no actuen segons els rols de gènere masculí dominants, la violència de gènere fa la funció de corregir-los aquesta suposada inadequació, tan falsa com antinatural i vulneradora dels seus drets com a persones LGTB . La violència de gènere amb aquesta segona funció potser es justifica, malauradament, des de la percepció errònia de perill que implica la diferència dels LGTB respecte a les suposicions normalitzades i dominants sobre com ha de ser aquella persona d'acord amb el gènere com si aquest darrer concepte coincidís sempre amb el sexe biològic que li ve de naixement. Tot plegat es fa en coherència amb la idea falsa i errònia que en general hi ha papers i formes socials de comportament naturals per als homes i les dones. |
Ecologia | L'ecologia social és un corrent filosòfic creat pel geògraf anarquista Elisée Reclus al tomban del segle xix i reapropiada pel filòsof Murray Bookchin en la dècada de 1960. Es tracta d'una escola de l'ecologisme i de l'anarquisme que sustenta la idea que els problemes ecològics actuals estan arrelats i profundament assentats en problemes socials, particularment en el domini dels sistemes polítics i socials jerarquitzats, els quals han estat el producte d'una acceptació no-crítica basada en la filosofia hipercompetitiva del "créixer o morir". L'ecologia social suggereix que no és possible fer front a tals problemes mitjançant les accions individuals com les del consumisme ètic i que, alhora, precisa estar-hi relacionat a formes de pensament ètics més profundes i a activitats col·lectives fonamentades en ideals democràtics radicals (llibertaris). La complexitat de les relacions entre les persones i la naturalesa està emfatitzada, juntament amb la importància d'establir-se estructures socials que puguen dur a terme tals relacions. L'ecologia social afirma que hi existeix una relació hol·lística entre tots els sers naturals (inclosos els humans) i que per tant, l'ordre natural no necessita autoritats ni comandament centralitzat sinó descentralitzats i en xarxes. Això significa que la naturalesa s'autoregula i que, d'igual manera, poden organitzar-se els humans, ja que aquests últims produeixen els problemes ambientals sols quan introdueixen processos autoritaris en les seues societats. Proposa el desenvolupament sostenible de la biotecnologia, la tecnologia adequada i l'arquitectura sustentable en allò teòric i, en allò polític, la gestació d'institucions lliures, localistes i interconnectades en xarxes federatives bioregionals, juntament amb una economia ecològica. |
Ecologia | Una part de la radiació electromagnètica emesa pel sol es reflecteix per l'atmosfera terrestre i no arriba a l'ull de l'observador terrestre, part d'aquesta radiació és visible (llum). Una altra part penetra l'atmosfera, i eventualment la travessa, més o menys directament, fins a arribar a l'ull de l'observador. L'atmosfera terrestre difon la radiació provinent del sol, i encara més si la seva longitud d'ona és curta (el que correspon, dins de l'espectre visible, als colors propers al violeta. Quan dirigim la mirada cap al sol o en la seva direcció, percebem la radiació solar més directa, és a dir, la radiació de longitud d'ona més llarga (colors que tendeixen cap al vermell, i per tant, menys difosos per l'atmosfera. En canvi, quan dirigim la mirada cap a una altra direcció, percebem la radiació que prové del sol d'una manera indirecta, és a dir, aquella radiació de longitud d'ona curta (colors que tendeixen al violeta), més difosos per l'atmosfera. |
Arquitectura | La gloria és un sistema de calefacció antic, que permet ajustar la potència calorífica del foc, regulant l'entrada d'aire en el lloc de la combustió, que es fa fora del local a escalfar, evitant el refredament per l'aire exterior. Utilitzat a Castella des de l'edat mitjana, té com a antecedent directe l'hipocaust romà. El k’ang, semblant a la glòria castellana, és un sistema de calefacció d'àmplia utilització a la Xina des de la dinastia Han. |
Ecologia | Pinyon-juniper woodland, o Piñon-juniper woodland, (Arbredes de pi pinyer-ginebre) és un tipus de vegetació (bioma) de l'Oest dels Estats Units en els deserts de major altitud. Està caracteritzat pel bosc obert dominat per ginebres (Juniperus osteosperma, Juniperus californica, Juniperus grandis), pins pinyers (Pinus monophylla, Pinus edulis), i els seus associats que varien segons les regions. La capçada de les arbredes pot variar entre 10 i 15 metres. Pot consistir en zones pures de pi o zones pures de ginebre. . |
Geologia | Una esllavissada o solsida o lliscament és un esfondrament de terres, roques, cingles, penya-segats o vessants de muntanyes. Les esllavissades de terres fan referència a les diverses formes de moviments massius de sòl, com ara despreniments de roques, falles de pendents profundes, colades de fang i laves torrencials. Els esllavissaments de terres es produeixen en diversos entorns, caracteritzats per pendents forts o suaus, des de serralades fins a penya-segats costaners o fins i tot sota l'aigua, en aquest cas s'anomenen esllavissades submarines. La gravetat és la principal força motriu perquè es produeixi una esllavissada, però hi ha altres factors que afecten l'estabilitat de talussos que en condicions específiques fan que el pendent sigui propens a trencar-se. En molts casos, l'esllavissada es produeix per un esdeveniment fortuït com ara precipitacions intenses, un terratrèmol, un tall de pendent per construir una carretera i molts altres, tot i que no sempre són identificables. |
Pedagogia | En el món educatiu, atendre a la diversitat consisteix a organitzar els elements escolars i curriculars ordinaris perquè facilitin l'aprenentatge de tots els alumnes creant criteris generals per poder ensenyar a tothom, portant a terme uns processos de formació segons les agrupacions escolars.Aquestes agrupacions escolars afavoreixen la socialització dels alumnes i ens permet formar uns grups plurals. Per poder fer aquestes agrupacions el mestre ha de partir de la situació inicial de cada alumne amb concordança amb els objectius que el mestre vol aconseguir, el mestre haurà de respectar el ritme de cada alumne de manera que treballin tots alhora, aquestes agrupacions escolars es han de situar com a punt de partida si es vol atendre a la diversitat dels alumnes. Per poder arribar a treballar de manera individualitzada el grup s'ha d'anar reduint fins a arribar a la màxima homogeneïtzació. Aquesta manera d'agrupar per nivells de deficiències permet més eficàcia en la realització dels objectius, l'inconvenient que pot tenir és que dificulta més la integració d'aquests nens amb dificultats educatives especials respecte als altres. Precisament per evitar aquestes dificultats d'integració, és que s'ha de treballar dins del marc de l'Educació Inclusiva. Les necessitats educatives especials treballen d'acord amb el reial decret que regula l'educació infantil. |
Agricultura | El mot mugic (rus: мужик) fa referència a un pagès rus, en general, en el període previ al 1917 a la Rússia imperial. El terme denota un cert grau de pobresa, ja que la majoria de mugics eren serfs abans de les reformes agrícoles del 1861. Després d'aquesta data, els servents van rebre parcel·les de terra per treballar i es van convertir en camperols lliures. La paraula es va introduir en les llengües occidentals a causa de l'ampli ús que en feia la literatura, principalment en obres de Fiódor Dostoievski i Lev Tolstoi. |
Ètica | René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del segle xvii, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. És responsable, entre altres coses, de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea amb el significat de 'contingut de la ment humana', la invenció de les coordenades cartesianes o de la sentència cogito ergo sum ('penso, aleshores existeixo'), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic. |
Ètica | L'Oxford Centre for Animal Ethics és un centre d'estudis independent que té per objectiu promoure les perspectives de l'ètica animal en la investigació, la docència i les publicacions. Fou fundat el 2006 per Andrew Linzey i va ser el primer centre al món en centrar-se a desenvolupar perspectives sobre l'ètica animal. El centre està dedicat a la memòria del filòsof català Josep Ferrater Mora, que s'oposà a la tauromàquia a Espanya.Els seus projectes principals són la revista acadèmica Journal of Animal Ethics, que edita juntament amb la Universitat d'Illinois i que va ser la primera revista de pensament progressista sobre els animals. També el curs anual d'estiu Oxford Summer School in Animal Ethics i la sèrie de llibres sobre ètica animal The Palgrave Macmillan Series on Animal Ethics amb la col·laboració de l'editorial Palgrave Macmillan. |
Pseudociència | La clarividència és una capacitat de percepció extrasensorial per la qual algunes persones afirmen rebre informació per mitjans no corporals i que escapen als explicats científicament per la física.Com el seu propi nom indica, aquesta percepció es caracteritza per captar fenòmens que queden fora de l'abast dels cinc sentits. El com una persona pot utilitzar aquest fenomen parafísic encara no es coneix ni es pot provar. La telepatia s'inclou en aquest tipus de percepcions. A diferència d'aquesta, la clarividència explícitament implica la "visió d'imatges" reals físiques o de la ment (memòria) d'altre individu i no el fet de captar conceptes abstractes d'altra ment. |
Geografia | La muntanya Garizim (en hebreu הַר גְּרִזִים) coneguda en l'actualitat com Jebel et Tur (Har Garizim), i la muntanya Ebal es troben al cor del districte de Samaria. |
Arquitectura | Briga és una arrel present a nombrosos topònims d'origen celta, documentats especialment a la Hispània preromana, amb el significat de ciutat, fortalesa o, més literalment, "lloc alt". Els romans denominaven oppidum aquesta mena de poblats fortificats situats en eminències naturals. Un altre equivalent en llengües cèltiques és dun (gal dūnon, llatinitzat en dunum), terme que convivia amb briga a la mateixa època a tota l'Europa celta (cf. Admagetobriga i Lugdunum a la Gàl·lia, Segòbriga i Navardún a Hispània). L'arrel és especialment freqüent en noms d'antigues ciutats i oppidum com ara Litanobriga, Arebrigium, Brigantia, però també en noms de tribus i deïtats: Brigiani, Brigantes, Brigàntia, Brigid. En el cas concret de la península ibèrica, a més dels topònims conservats fins a l'actualitat n'hi ha abundants testimonis d'antics tant en l'escassa epigrafia conservada en alfabet ibèric com en la d'alfabet llatí, més abundant (llegendes numismàtiques, esteles, altars, inscripcions funeràries, grafits i altres) o en les fonts documentals protohistòriques. |
Periodisme | El resum de premsa és el resultat de l’activitat de seleccionar els articles o retalls de premsa en els quals una empresa determinada apareix en forma de notícia. El mot en anglès és anomenat clipping o press clipping i la seva traducció al català és retallat o resum de premsa.Actualment i en plena evolució de l’era de la societat de la informació, el clipping o resum de premsa ja no es troba únicament en paper, sinó també digitalitzat. Amb el desenvolupament d'Internet i l'aparició del fenomen blog s’ha incrementat la importància d’aquesta acció comunicativa. Amb anterioritat a l’aparició d’internet era menys determinant el control d'aquests paràmetres en les organitzacions, però segons estudis de diverses universitats nord-americanes, el resum de premsa és avui en dia una de les principals tasques dels departaments i empreses de comunicació. |
Esoterisme | El dhikr (de l'àrab ذِكْر, ḏikr, AFI [ðɪkr], ‘record’, ‘pensament’, també ‘esment’, ‘cita’, ‘al·lusió’, i, específicament, ‘invocació del nom de Déu’, ‘repetició del nom de Déu’, ‘recitació d'aleies alcoràniques’; en plural: أذكار, aḏkār, AFI [ʔaðˈkɑːr]) són actes devots de l'islam en els quals es reciten repetitivament frases curtes o oracions de forma silenciosa o a viva veu. Es poden comptar amb l'ajuda d'un collaret de grans o mísbaha (de l'àrab مِسْبَحَة, misbaḥa) o a través dels dits de la mà. La persona que recita el dhikr s'anomena dhàkir (en àrab ذاكر, ḏākir; AFI [ˈðaːkɪr]). El tasbih (de l'àrab تسبيح, tasbīḥ) és una forma de dhikr que implica les enunciacions repetitives de les frases curtes que glorifiquen Déu. El contingut de les oracions inclou els noranta-nou noms de Déu o una duà (en àrab دُّعَاءُ, duʿāʾ, ‘oració supererogatòria’) presa d'algun hadit o de l'Alcorà. |
Heràldica | La bordura, en heràldica, és una peça honorable en forma de cinta que voreja el camper. Té una amplària d'una sisena part de l'escut. En el blasonament és l'últim element que se cita. Molt sovint és carregada de mobles i figures i també pot aplicar-se a una de les particions de l'escut; si s'aplica a tot un escut dividit en particions, aleshores s'anomena bordura de l'escut. La bordura pot formar part integrant de diverses peces compostes, com ara la bordura banda (formada per la bordura i una banda), la bordura barra (formada per la bordura i una barra), la bordura creu (formada per la bordura i una creu), la bordura sautor (formada per la bordura i un sautor) i la bordura xebró (formada per la bordura i un xebró). La bordura d'amplària reduïda (una dotzena part de l'escut) s'anomena filiera. La bordura que rodeja l'escut, però sense tocar-ne la vora s'anomena orla. |
Telecomunicacions | Galileo és un sistema de navegació per satèl·lit, construït per la Unió Europea (UE) i l'Agència Espacial Europea (ESA), que va iniciar els seus serveis el 15 de desembre de 2016. És un projecte dirigit per l'enginyer català Xavier Benedicto amb un pressupost de 5.000 milions d'euros que porta el nom de l'astrònom italià Galileo Galilei. Un dels objectius del Galileo és proporcionar un sistema de posicionament d'alta precisió sobre la qual els països europeus poden confiar, independentment dels sistemes GLONASS rus, GPS americà, i Compass xinès, que poden ser deshabilitats en temps de guerra o de conflicte. Les proves del febrer de 2014 van demostrar que la funció de recerca i rescat (SAR) del Galileo, operant com a part del Programa internacional Cospas-Sarsat, permet localitzar el 77% de les ubicacions de socors simulades en l'entorn de 2 km, i el 95% en 5 km.Galileo utilitza dos centres d'operacions terrestres, el d'Oberpfaffenhofen prop de Munic a Alemanya i el de Fucino a Ortucchio (Província de L'Aquila) a Itàlia. El desembre de 2010, els ministres europeus a Brussel·les van votar Praga, a la República Txeca, com a seu del projecte Galileo. Dels quatre satèl·lits necessaris per fixar una posició, requisit per a validar el sistema amb unes proves completes, els dos primers van ser llançats l'any 2011 i els altres dos el 12 d'octubre de 2012. Un cop finalitzada l'anomenada fase de validació en òrbita (In-Orbit Validation o IOV), es llançaren satèl·lits addicionals per a la fase de capacitat d'operació inicial (Initial Operational Capability o IOC) durant cinc anys. La primera determinació d'una posició basada en senyals emesos només des de satèl·lits Galileo va ser assolida el 12 de març de 2013. La finalització del sistema constarà de 30 satèl·lits (27 operacionals i tres recanvis actius) programat pel 2019.Els serveis de navegació bàsica pretenen ser gratuïts. Galileo té com a objectiu proporcionar les mesures de posició horitzontal i vertical dins de la precisió d'un metre, i millors serveis de posicionament en altes latituds que altres sistemes de posicionament. Com una característica addicional, Galileo proporciona una única funció global de recerca i rescat (search and rescue o SAR). Els satèl·lits estan equipats amb un transponedor per transmetre senyals de socors des del transmissor de l'usuari al Centre de Coordinació de Rescat (Rescue Co-ordination Centre), que després iniciaria l'operació de rescat. Alhora, el sistema proporciona un senyal als usuaris que els informa que la seva situació ha estat detectada i que l'ajuda està en camí. Aquesta última característica és nova i es considera una important actualització en comparació amb els sistemes existents GPS i GLONASS, que no proporcionen informació a l'usuari. L'ús dels serveis bàsics (de baixa precisió) del sistema Galileo serà gratuït i obert a tothom. Les capacitats d'alta precisió estaran disponibles per a usuaris comercials mitjançant pagament i per a ús militar. |
Jocs | El Dimoniet de Descartes o ludió és un muntatge de física (o una joguina) que il·lustra l'alta compressibilitat de l'aire (en comparació amb l'aigua, molt lleugerament compressible): un objecte buit ple d'aire i es submergeix en un recipient tancat per una membrana. L'aire en què s'utilitza per fer que suri. L'aparició d'una pressió sobre la membrana, l'aire es comprimeix, l'aigua puja en el recipient central i en pesar més, aquest cau.. |
Ecologia | Un hipertermòfil és un organisme que prospera en ambients extremadament calents de 60 °C cap amunt. La temperatura òptima per l'existència dels hipertermòfils és per sobre de 80 °C. Els hipertermòfils són un subgrup dels microorganismes extremòfils, que es troben dins del domini Archaea, tanmateix alguns bacteris també són capaços de suportar temperatures al voltant dels 100 °C. Molts hipertermòfils són capaços de suportar també acidesa i radiació altes. |
Art | Un erilaz, gravador de runes o mestre rúnic, és un especialista en escriptura rúnica sobre pedra. A diferència d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus devien saber llegir i escriure, sobre os o fusta. Era, però, complicat gravar sobre pedra, per això sorgí la figura del gravador de runes. Al llarg del s. XI, quan es gravaren la majoria de les pedres rúniques, ja hi havia certs especialistes que eren contractats per gravar, decorar i erigir les pedres; quan s'acabava el treball, a voltes l'escrit esmentava l'erilaz, i així aquests monuments històrics són els primers exemples d'obres d'art europeu signades per l'autor. Es coneixen més d'un centenar de gravadors de runes de l'era vikinga a Suècia, la majoria del s. XI a l'est de Svealand. Certes obres anònimes tenen els trets característics d'alguns autors coneguts i, per tant, se'ls n'atribueix l'autoria. |
Jocs | NiceOne Barcelona (N1B), anteriorment coneguda com a Barcelona Games World (BGW), és una fira de videojocs i e-Sports que se celebra actualment al pavelló 2 del recinte de Gran Via de Barcelona. L'organitza Fira Barcelona des de 2018 y anteriorment AEVI (Asociación Española de Videojuegos) en substitució del Madrid Games Week, organitzada també per AEVI. El certamen amplia, des de la seva darrera edició, la seva oferta al mobile gaming i compta amb la presència de les marques principals de videojocs. S'acullen competicions de e-Sports i té un paper clau com a cita pels professionals del sector. |
Cultura popular | Runet (en rus: Рунет) és el nom amb el qual els parlants de rus anomenen al conjunt de continguts d'Internet en la seua llengua. El terme pot referir-se des dels continguts creats a Rússia, fins als continguts creats a les antigues repúbliques soviètiques (Unió Soviètica) en llengua russa (Bielorússia, Ucraïna, Kazakhstan, Kirguizistan, Abkhàzia i Ossètia del Sud). El terme és molt utilitzat per la comunitat internauta russa, fins i tot existix un premi Runet que s'atorga anualment des de 2004 per l'Agència Federal de Premsa i Mitjans de Comunicació de Rússia. |
Jocs | Doom Trooper és un joc de cartes col·leccionable dissenyat per Bryan Winter. Es basa en els conceptes de la franquícia Mutant Chronicles. Els jugadors usen certs guerrers per atacar i guanyar tant Punts de Promoció com Punts de Destí. Els Punts de Promoció es pot utilitzar per guanyar; Els Punts de Destí s'utilitzen per comprar més guerrers i equipament. Hi ha 13 de tipus de cartes diferents i més de 1100 cartes diferents. |
Objectes astronòmics | HD 142022 Ab és un planeta extrasolar descobert per mètode de la velocitat radial per Eggenberger et al. el 2005. La seva massa és uns 4,5 cops la de Júpiter. Hi ha una relativa separació entre el planeta i l'estrella amb 3 UA (separació angular de 81,6 mas vist des de la Terra), que necessita 1.928 dies o 5,28 anys per a una revolució. Com és típic en els planetes de llarg període té una excentricitat relativament llarga de 53±20%. |
Ciències de la salut | Un Drug Master File conegut generalment pel seu acrònim DMF (de l'anglès Fitxer mestre de la substància química o principi actiu) és el document requerit per l'agència americana del medicament (FDA), que inclou tota la informació referent a la manera de preparar un principi actiu (API) per a ús com a medicament amb la qualitat exigida per a tal ús. El sistema del DMF serveix per a tot el món, però cada àrea geogràfica disposa dels seu propi DMF. A banda del DMF americà, existeix l'equivalent europeu Active Substance Master Files (ASMF) o el Certificate of suitability of Monographs of the European Pharmacopoeia (CEP). El document l'ha d'obtenir el mateix fabricant del principi actiu i segueix les normes de la Common Technical Documentation (CTD) establertes en la guia ICH M4. |
Estris | La fusta de planxar, també coneguda com a taula de planxar o post d'allisar, és un suport que s'utilitza per a allisar roba que consta bàsicament de dues peces: Una superfície plana, llarga i estreta fabricada generalment d'alumini sobre la qual es col·loquen les peces per planxar. A l'extrem hi ha un suport metàl·lic on es recolza la planxa mentre s'escalfa i mentre es prepara la roba. Un cavallet metàl·lic. És una estructura de quatre potes rígides plegable, rematada als extrems per uns protectors de plàstic que eviten el seu lliscament. És regulable en alçada, ja que una secció de la base bascula lliurement i es pot subjectar a un dels enganxalls presents a la fusta per sota. Com més allunyat estigui del centre, a menor altura es col·locarà la fusta.La fusta se sol cobrir amb una funda ignífuga sobre la qual es recolzaran les peces. |
Filosofia | En el pensament indi, guna (en devanagari गुण, transcripció IAST guṇa) és cadascuna de les tres qualitats que componen l'univers: sattvà (equilibri) rajas (activat) tamas (passivitat)Cadascuna no pot existir sense les altres i estan presents en diferents proporcions en tot el que existeix, des de la matèria (prakriti o 'natura') fins al més subtil, i tant a nivell físic com emocional o mental. |
Psicologia | Mindfulness, que vindria a traduir-se per atenció plena, és "l'enfocament sense prejudicis de l'atenció d'un mateix en les pròpies emocions, pensaments i sensacions que es produeixen en el moment present", que pot ser entrenada per les pràctiques de meditació derivades de l'anapanasati budista. Jon Kabat-Zinn les ha popularitzat a Occident amb el seu programa de Mindfulness-Based Stress Reduction (MBSR, o Reducció de l'estrès basat en l'atenció plena). |
Cultura popular | La trobada gastronòmica, mostra gastronòmica, fira gastronòmica o festa gastronòmica és un acte públic o un conjunt d'actes públics en forma de mercat, fira o oferta de productes o plats que gira a l'entorn de la gastronomia i del fet gastronòmic. L'objectiu principal és promoure un producte específic, la gastronomia pròpia d'un indret o d'un col·lectiu, uns cuiners o el sector de la restauració d'un indret, bo i oferint-los a un públic interessat i curiós per a conèixer novetats relacionades amb el menjar i l'alimentació. La trobada gastronòmica pot incloure la recerca gastronòmica. A més, està lligada a un calendari d'activitats, que pot incloure diversos actes: xerrades, conferències, tallers, tasts de productes de qualitat i demostracions de cuina a càrrec de rellevants personalitats del món de la restauració. La trobada gastronòmica pot formar part de l'oferta turística d'un indret, en la qual es lliga el lloc i els seus restauradors amb un producte, i pot tenir un caràcter cíclic en forma de mercat o fira. Al País Valencià les fires gastronòmiques reben el nom de porrat. |
Ètica | L'aixec de béns o alçament de béns és un delicte socioeconòmic que consisteix en qualsevol acció d'un deutor dirigida a la sostracció o ocultació, de tot o part del seu patrimoni, dirigida a fer que el creditor trobi dificultats per a trobar elements patrimonials amb els quals poder cobrir el seu deute. La pretensió de la persona que fa l'alçament de béns és salvar tot el seu patrimoni o algun bé d'aquest, en benefici propi o en el d'alguna altra persona, obstaculitzant d'aquesta manera l'execució que podrien seguir els creditors. A Espanya, l'aixec de béns està penat segons el que dictamina l'article 257 del Codi Penal, dins del capítol referit a les insolvències punibles. |
Ecologia | Montserrat Vilà i Planella (Figueres, 1964) és una ecòloga que estudia principalment els factors biològics i ambientals que determinen la presència i l'èxit de les plantes invasores, així com els seus impactes ecològics i econòmics. Va fer el doctorat al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció del Dr. Jaume Terradas, i va presentar la tesi l'any 1993. Entre 1994 i 1996 va treballar com a investigadora post-doctoral a la universitat de Berkeley (Califòrnia). Posteriorment, va treballar com a professora de recerca associada al CREAF i va impartir classes a la Universitat de Barcelona, tot mantenint una estreta vinculació amb la universitat de Berkeley. L'any 2006 va començar a treballar a la Estación Biológica de Doñana, on des de 2010 és professora d'investigació i des del 2012 fins al 2015 en va ser directora adjunta. El 2017 i 2018 va coordinar avaluacions i seguiments de l'àrea de biologia vegetal, animal i ecologia en l'Agència Estatal d'Investigació. Des de 2017 fins a l'actualitat (2020) és membre del comité científic per la flora i la fauna del Ministerio para la Transición Ecológica.Ha publicat més de 170 articles SCI, co-editat 7 llibres i esrit més de 40 capítols per llibres. El 2014 va ser una de les 47 persones de nacionalitat espanyola escollides Highly cited researcher, la llista de l'agència Thomson Reuters on figuren els científics més citats dels últims 10 anys. Des de 2014 fins a 2019, ha figurat cada any en el llistat Highly cited researchers. |
Art | Storia della bruttezza és un assaig d'Umberto Eco en què passa revista al concepte de lletjor i constitueix la continuació d'una de les seves obres més cèlebres d'estètica, la Història de la bellesa. La versió original italiana en fou publicada el 2007 per l'editorial Bompiani i traduïda a diversos idiomes. Igual que l'obra sobre la bellesa, aquest assaig combina exemples literaris i il·lustracions de la història de l'art de diferents èpoques per apropar el concepte sobre què significa que una cosa sigui lletja. |
Ètica | Peculatus o peculat és l'apropiació indeguda de propietat (pecunia) publica, feta per un funcionari o una persona privada. El culpable era el peculator i Ciceró els qualifica en quatre classes: peculators amb sicarii, venefici, testamentarii i fures. Inicialment els judicis per peculatus eren davant el poble o al senat. Més tard fou regulat per llei. El càstig era un terç de la suma apropiada i interdicció d'aigua i foc; sota l'Imperi, la interdicció d'aigua i foc fou canviada a deportació; el culpable perdia tots els drets. Actualment s'acostuma a fer servir el terme malversació de cabals públics, si bé aquest concepte inclou la utilització indeguda, a més de l'apropiació per a ús propi. |
Psicologia | La Psicologia de la motivació és la branca de la psicologia que estudia la motivació i la seva relació amb la resta de processos cognitius. |
Teologia | Saoshyant és, en la religió del zoroastrisme, "el qui porta un benefici". Aquest terme d'ús comú es refereix a la figura d'un futur messies o salvador durant la batalla final contra les forces del mal. La tradició zoroàstrica preveu tres salvadors pel futur escatològic, un per al final de cada període de 1000 anys dins dels últims 3000 anys del món. Els tres herois naixeran de donzelles verges i seran concebuts mentre les seves mares es banyin en un llac que miraculosament preserva les llavors del mateix profeta Zaratustra. El primer s'anomenarà Hushedar, el segon Hushedarmah i el tercer serà Saoshyant, que portarà la humanitat a la batalla final contra la falsedat. La història de la concepció de Saoshyant i les primeres etapes de la seva vida es descriuen en el llibre de Denkard (7.10.15ff) de la següent manera: Trenta anys abans de la decisiva batalla final, una donzella anomenada Eredat-fedhri entrarà en un llac. Asseguda en l'aigua, la nena, que no s'ha associat amb els homes, rebrà la victòria del coneixement. El seu fill, quan neixi, no tastarà l'aliment de la seva mare, el seu cos serà com el sol, i la glòria real de Khwarenah serà amb ell. Durant els següents 57 anys subsistirà amb només hortalisses, 17 anys només d'aigua i per últim 10 anys només d'aliment espiritual. Els esdeveniments de l'última renovació es descriuen en el Bundahisn: A la batalla final amb el mal, el yazatas Airyaman i Atar fondrà el metall dels turons i muntanyes, i passarà per la terra com un riu (Bundahishn 34,18), però els justos (ashavan) no es veuran perjudicats. Al final, triomfarà Ahura Mazda, i l'agent Saoshyant ressuscitarà els morts, els cossos seran restaurats a la perfecció eterna, i les ànimes pures es reuniran amb Déu. Al final, la veritat, la justícia (Asha) i la immortalitat seran eternes. |
Agricultura | El sorgo d'Alep (en llatí Sorghum halepense) (usualment dit canyota, milloca, panissola, etc., encara que aquests noms també s'apliquen a altres plantes), és una espècie de planta herbàcia perenne del gènere del sorgo considerada una mala herba molt important. Té un rizoma i fa llargues inflorescències en panícula de fins a 30 o 40 cm. Les fulles són llargues i amb una nervació central blanca evident Creix en herbassars, com planta ruderal i afecta principalment als conreus de regadiu els de dacsa i l'alfals.És una espècie nativa de la conca del mediterrani però actualment creix a tota Europa, Orient Mitjà i a altres parts del món. |
Informàtica | L'Extended display identification data (EDID) és un format de dades que utilitza el protocol de comunicació I2C per a la comunicació entre l'ordinador i els perifèrics en aquest cas a monitor, aquesta estructura de dades conté informació sobre les característiques del monitor les quals els donen la propietat de "configurar-se en endollar" PnP. |
Història | Els Biure foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval oriünd del Castell de Biure (Queixàs), al poble de Queixàs (Cabanelles, Alt Empordà), i radicat a l'Empordà. Armes heràldiques: |
Informàtica | El mode irreal, a diferència del mode real, el mode protegit i el mode llarg, no és un mode d'adreçament separat en el qual poden operar els processadors x86 o x86-64. En lloc d'això, el mode irreal, també anomenat mode real gran o mode real pla, és una variant del mode real (PE = 0) en la qual un o més registres de segment han estat carregats amb adreces i límits de 32 bits. Per activar el mode irreal, el programa ha d'entrar en mode protegit, localitzar un descriptor pla en el GDT o LDT o crear-ne un, carregar alguns dels registres de segment amb el respectiu selector de mode protegit, llavors es retorna del mode protegit al mode real. Quan s'està de nou en el mode real, el processador continuarà usant els descriptors de la "memòria cache" com havien quedat establerts en el mode protegit, si més no fins que siguin recarregats de nou els registres de segment, permetent així l'accés a 4 GB de memòria estesa des del mode real. Això no obstant, el parany és que la recàrrega del descriptor de segment del cache, que ara conté valors "irreals", pot passar asincrònicament dins d'un gestor d'excepció o interrupció, i després, encara que el gestor intenti recarregar correctament el segment abans del IRET (retornant de l'excepció o interrupció), entrarà en fallada ja que el descriptor ocult serà recarregat sota regles del mode real, resultant en la pèrdua del descriptor pla i una catàstrofe imminent. Per tant, o es prohibeixen les interrupcions mentre s'està accedint a les adreces "irreals", que pot ser només per una petit espai de temps, o s'usa un registre de segment (FS o GS) que estigui absolutament garantit que no serà modificat pel Sistema operatiu, el BIOS, o cap driver. Al principi, aquest mode era considerat com un bug, però més endavant es va convertir en una tècnica estàndard per als processadors x86 i x86-64. Algun tipus de DOS extender va emprar aquesta característica per poder direccionar la memòria alta. Va ser usat per molts jocs d'ordinador entre els anys 1990 i 1995, pel fet que permetia als programadors utilitzar més memòria que en el mode real, la qual estava restringida a 1 MB (640 KB usables), tot i mantenint l'accés al sistema operatiu DOS, que no treballa en mode protegit. Després de la introducció del mode irreal de Windows 95 ràpidament va caure en desús, ja que els programes que l'usaven no podien passar al DOS Prompt de Ms-Windows, aquests programes requerien, en Windows 95 i 98, "Reiniciar-se en mode MS-DOS", i no podien córrer en sistemes Windows NT, 2000 i XP. Per aquests sistemes operatius, l'única manera d'executar els programes dissenyats per al mode irreal era un emulador com el DOSBox. |
Objectes astronòmics | Scheat (β Pegasi / β Peg / 53 Pegasi) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Pegàs després d'Enif (ε Pegasi) i una de les que forma l'asterisme del Quadrat del Pegàs. El seu nom prové de la paraula àrab as-SAQ, que significa "la cama" o "la canyella". Es troba a 200 anys llum del sistema solar. Scheat és una gegant vermella catalogada també com a gegant lluminosa de tipus espectral M2.5. El seu diàmetre és 95 vegades més gran que el diàmetre solar; situada al centre del Sistema Solar, englobaria a Mercuri en el seu interior, estenent-se fins al 70% de la mida de l'òrbita de Venus. És una estrella molt freda, amb una temperatura superficial de 3700 K, un 65% de la que té el Sol. La seva lluminositat és 340 vegades més gran que la lluminositat solar considerant únicament la llum visible, però tenint en compte que Scheat emet una gran quantitat de radiació a l'infraroig, la seva lluminositat bolomètrica, és a dir, totes les longituds d'ona, arriba als 1.500 sols.És una estrella variable classificada com estrella variable irregular, la brillantor oscil·la entre magnitud aparent +2,31 a +2,74. Un fort vent estel·lar que bufa des de la seva superfície crea un fi embolcall de gas al voltant de l'estrella, en la qual s'ha detectat vapor d'aigua. |
Astronomia | La història de la teoria del big bang comença amb el desenvolupament del big bang a partir d'observacions i consideracions teòriques. Molts dels treballs teòrics en cosmologia avui comporten extensions i refinaments de la teoria bàsica del big bang. |
Robòtica | D.A.R.Y.L. és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció dirigida per Simon Wincer estrenada el 1985, escrita per David Ambrose, Allan Scott i Jeffrey Ellis. |
Arqueologia | Tomris Bakır (5 de novembre de 1941 - 25 de febrer 2020) va ser una arqueòloga clàssica turca, que es va especialitzar en ceràmica i que va dirigir les excavacions arqueològiques de Daskyleion. |
Indumentària | Càliga (en llatí caliga) era una sandàlia forta i resistent que portaven els soldats romans. El seu ús es va estendre als centurions però no als oficials superiors. Sovint els centurions i soldats inferiors s'anomenaven caligati, diu Suetoni. Ciceró deia de Pompeu que "no li agradava usar caligae", per indicar que sempre havia tingut poder militar. La paraula càliga va servir també per indicar que s'havia servit a l'exèrcit. Es deia de Mari que havia arribat al consolat des de la caliga, és a dir des de les files de l'exèrcit.Aquesta sabata va donar el nom a l'emperador Calígula, quan el seu pare Germànic Cèsar li va posar aquesta mena de sabates per agradar als soldats. La diferència entre la càliga dels soldats rasos (arma) i el calceu dels oficials (abolla) era considerable. Les soles de la caliga anaven reforçades amb claus, diu Plini el Vell.Els soldats encarregats de vigilar l'enemic (speculatores o espies) utilitzaven una càliga especial anomenada caliga speculatoria, bastant més lleugera. |
Astronomia | Canuleia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -32.41 ° de latitud nord i 85.96 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 11.32 km de diàmetre. El nom fa referència a una de les primeres verges vestals romanes, i va ser adoptat com a oficial per la UAI el 28 de febrer de 2012. |
Televisió | La llista de guardonats de la XLVIII edició dels premis Antena de Oro 2020 va ser anunciada el 28 de novembre de 2020. A continuació la llista de guardonats: |
Llocs ficticis | Un univers compartit és un conjunt d'espais i normes bàsiques que ambienten obres de ficció de diferents personatges i sovint autors. Es tracta d'un món ficcional complet on s'insereixen obres independents o sagues que fan referència a elements d'altres obres, de manera que es puguin llegir com episodis d'un relat coral. Abunda en la fantasia i la ciència-ficció. Va més enllà de la fanfiction, tot i que la inclou, ja que els diferents autors poden ser igual de canònics, i no estan supeditats a un model original, malgrat l'univers compartit hagi sorgit d'una sola persona als seus inicis.L'univers compartit pot afectar diversos formats, com llibres, videojocs, pel·lícules, música o jocs de tauler ambientats en el mateix món. La coherència interna entre les obres varia segons l'univers, el nombre d'autors implicats i l'acceptació popular, que recrea nous episodis. Els seus orígens històrics poden buscar-se en els cicles de l'èpica.Alguns exemples d'universos compartits són l'Univers Marvel, Els Regnes Oblidats (Forgotten Realms), la saga Star Trek o el món dels Mites de Cthulhu. |
Física | La força ascensional és aquella que exerceixen els fluids cap amunt sobre els objectes que s'hi han submergit prèviament. El fet que un objecte floti en un líquid és degut al fet que la força ascensional d'aquell líquid n'equilibra el seu pes. Per equilibrar el pes, el cos que s'ha submergit ha d'haver desplaçat una quantitat d'aigua igual a la seva massa. Perquè aquest fet succeeixi la densitat de l'objecte ha de ser inferior a la del líquid, ja que si no és així l'objecte submergit s'enfonsa perquè no pot desplaçar la quantitat d'aigua necessària. Així, per exemple, un tros de suro flota en l'aigua, ja que la seva densitat és inferior a la de l'aigua, i una peça de ferro s'enfonsa, ja que és més densa que l'aigua. Aquesta força també s'anomena empenyiment i per calcular-la restem del pes de l'objecte el seu pes aparent dins del fluid. |
Informàtica | El Document Nacional d'Identitat electrònic (DNI electrònic o DNIe per escurçar, oficialment anomenat Documento Nacional de Identidad (DNI)) és el document d'identitat electrònic que s'expedeix a Espanya des de març de 2006. Es tracta de l'evolució de l'anterior DNI pensada per adaptar el seu ús a la societat de la informació i perquè els seus portadors puguin fer-ne ús per a determinats serveis electrònics. El DNIe és una targeta feta de policarbonat, de mida idèntica a una targeta de crèdit (85,60 mm d'amplada per 53,98 mm de llargada) i que incorpora un circuit integrat amb informació digital. És obligatori posseir-lo des dels 14 anys, tot i que es pot sol·licitar des de la inscripció del menor al Registre Civil. L'adjudicatària del projecte per a la implantació del DNIe és la subcontractació i la unió temporal d'empreses formada per Indra Sistemas, Telefónica, Safelayer i Software AG. El febrer de 2013, Espanya havia emès més de 38 milions de DNI electrònics. |
Química | Chemical Society Reviews (abreviatura Chem. Soc. Rev.) és una important revista científica dedicada a la publicació de revisions de temes d'actualitat en química. És publicada des del 1971 per la Royal Society of Chemistry britànica. El seu factor d'impacte és molt elevat, 33,383 el 2014. Ocupa la 3a posició de qualitat de revistes dedicades a la química en general en el rànquing SCImago.La Chemical Society Reviews publica tutorials i revisions crítiques. Promociona la col·laboració internacional i multidisciplinària. També publica articles d'interès social, com ara relacionats amb l'esport o les drogues. Els autors dels articles són experts de reconegut prestigi o joves investigadors que destaquen en algun camp i són accessibles a estudiants universitaris avançats i pels professionals. Proporcionen una introducció essencial en el tema d'interès i serveixen com a trampolí per seguir llegint. Els autors estan obligats a mantenir la longitud i les referències al mínim per tal d'afavorir que siguin articles atractius i bons de llegir en lloc de ser un tractat complet. |
Arquitectura | Un capcer o pinyó, en arquitectura, és la part superior triangular de la paret o mur d'un edifici utilitzat per disposar els pendents de la coberta, que s'hi recolzen (determinant la tipologia de coberta anomenada a dues aigües). És un element arquitectònic que remata la façana o mur testera i que queda emmarcat per les dues vessants de l'teulada : va des dels alers fins al carener, encara que després es van desenvolupar parets laterals que sobrepassaven la coberta i va passar a ser la part per sobre dels alers, fossin o no evidents. En origen, aquesta paret o mur era portant, encara que amb la introducció de sistemes estructurals basats en l'ús de pilars i bigues, el pinyó o paret lateral perdre el seu caràcter resistent i pas a designar la forma d'un tancament vertical acabat en triangle, exterior o interior, d'una edificació amb coberta a dues aigües. Per extensió, també s'anomena paret lateral a tota la façana de l'edifici quan es configura d'aquesta manera. Segons es van desenvolupar, van anar complint cada vegada més funcions ornamentals, com els hastiales escalonats (que presenta els vessants amb graons), en dents de serra o de volutes. En català, de vegades s'empra la veu gablet com a sinònim, encara que aquesta s'ha de reservar per designar un element merament decoratiu, molt significatiu de l'arquitectura gòtica, usat per ressaltar la verticalitat de les edificacions. També s'usa la veu «aguilón» per assenyalar l'angle superior de la paret d'un edifici cobert per una teulada a dues aigües, en general reservat als petits parets laterals triangulars que rematen les golfes. I per analogia i incorrectament, s'empra la veu frontó, que designa un element de l'arquitectura clàssica compost per un timpà envoltat per un marc i disposat sobre el entaulament, per un marc i que descansa en general sobre columnes o obertures, només similar a la forma triangular. Les parets laterals no marquen la seva vora inferior amb una cornisa horitzontal i queden integrats en la resta de la façana (si aquesta presenta cornises o un altre tipus de delimitacions horitzontals, es marquen en una línia diferent de la de la base del triangle de la paret lateral).Diferents elements triangulars |
Jocs | Un sonall (del llatí sonacŭlum, de sonar) o zing-zing és una joguina sonora de percussió, també anomenada zing-zing. Així mateix, segons la classificació d'instruments musicals de Hornbostel-Sachs, és un instrument de percussió o idiòfon d'entrexoc per sacseig. Consisteix en unes petites peces que es troben en una cavitat (que pot ser oberta o tancada), i que xoquen entre si o contra les parets en ser sacsejades. Quan la cavitat és tancada, el so es produeix mitjançant petites peces o llavors contingudes dins de l'instrument. Per altra banda, quan el sonall és de cavitat oberta, les peces solen ser globulars, de metall o bé de llavors, i van subjectades amb una cinta, corda, tira de cuir, filferro o similar.Els sonalls han estat utilitzats pels nens durant milers d'anys. Els primers que es coneixen daten de l'època egípcia, abans del començament de l'Imperi Nou. Nogensmenys, segons el filòsof grec Aristòtil, el sonall va ser un invent d'Arquites de Tàrent.Alguns sonalls, trobats en diverses excavacions arqueològiques, estan fabricats amb argila i presenten curioses formes d'animals: porcs, aus, ossos, etc. Molts d'ells van ser policromats, però la pintura s'ha anat perdent amb el pas dels anys. Una altra utilització del sonall és com a instrument religiós. Antigament, s'agitaven en moments de celebració per tal d'espantar mals esperits en determinades ocasions especials: naixements, casaments, morts, etc. |
Arqueologia | L'esquelet d'Atacama, anomenat Ata, són les restes momificades d'una criatura humanoide d'aproximadament 15 centímetres trobada al desert d'Atacama, Xile, en un data propera a agost de 2003, que es va donar a conèixer en els mitjans de comunicació el 19 d'octubre del mateix any. Durant una dècada es van considerar les possibilitats que es tractés d'un fetus avortat, un simi o un extraterrestre. No obstant, científics de la Universitat de Stanford van afirmar que podria tractar-se d'un humà mutant. Les proves i els resultats es van donar a conèixer el 22 d'abril de 2013 al documental Sirius dedicat a la criatura.Els experts afirmen que no es tracta d'un fetus, sinó probablement d'una mutació humana que va aconseguir a viure entre sis i vuit anys, i que estava capacitat per respirar, menjar i metabolitzar. |
Història | Corrado III Trinci fou fill d'Ugolino II Novello. Fou gonfanoner de justícia i capità del poble de Foligno des del 1377, confirmat pel Papa el 1383 com a vicari pontifici de Foligno, Bevagna, Giano, Castagnola, Montecchio, Montefalco, Leonessa i Valtopina juntament amb el seu nebot Ugolino III Trinci. Va morir el 1386. |
Matemàtiques | La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d'aquests dos segments i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit. Dit amb unes altres paraules, la suma dels dos segments és al segment gran com el segment gran és al segment petit. Anomenant a el segment (o nombre) gran i b el petit, la fórmula és: a + b a = a b {\displaystyle {\frac {a+b}{a}}={\frac {a}{b}}} El quocient d'aquestes dues quantitats és un nombre irracional conegut com a nombre auri o nombre d'or, i designat habitualment per la lletra grega Φ o també φ (fi), en honor de Fídies, escultor i arquitecte grec del Partenó, o menys sovint amb τ (tau): Φ = a b = 1 + 5 2 = 1 , 618033 … {\displaystyle \Phi ={\frac {a}{b}}={\frac {1+{\sqrt {5}}}{2}}=1,618033\dots } A la cultura occidental s'ha considerat històricament, i de manera consistent, que les formes definides amb la proporció àuria són estèticament agradables. En diferents períodes s'han privilegiat les formes definides amb aquesta proporció, a l'arquitectura, l'art i el disseny. També s'ha fet servir la inversa, expressada com Φ-1. A voltes s'utilitza la fi minúscula (φ) per a la proporció inversa i la majúscula per a la proporció directa. ϕ = b a = 1 Φ = Φ − 1 = 5 − 1 2 = 0 , 618033 … {\displaystyle \phi ={\frac {b}{a}}={\frac {1}{\Phi }}=\Phi -1={\frac {{\sqrt {5}}-1}{2}}=0,618033\dots } La proporció àuria es troba recurrentment a la natura. Aquest fet, juntament amb el que tingui unes propietats matemàtiques remarcables, l'ha fet destacar com un camp matemàtic propi. |
Psicologia | Max i els traficants de ferralla (títol original en francès: Max et les ferrailleurs) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Claude Sautet el 1971. Ha estat doblada al català. |
Història | Tuhupurpuna fou una ciutat hitita situada al país dels kashka, no gaire lluny d'Athulissa, que el rei hitita Subiluliuma I va ocupar i seguidament va fortificar cap a l'any 1330 aC. Segons Matthews i Glatz, podria correspondre al jaciment de Kanlıgöl, a l'oest de la ciutat turca de Korgun. |
Biblioteconomia | La Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (en anglès: International Federation of Library Associations and Institutions o IFLA) és una organització mundial no governamental creada per proporcionar als bibliotecaris de tot el món un fòrum per intercanviar idees, tot promovent la cooperació, la recerca i el desenvolupament internacionals en tots els camps relacionats amb l'activitat bibliotecària i la biblioteconomia. Els seus objectius podrien resumir-se en: Representar la professió de bibliotecari en matèries de l'interès internacional. Promoure la formació permanent del personal de la biblioteca. Desenvolupar, mantenir i promoure directrius per als serveis bibliotecaris.Fundada a Edimburg, Escòcia, el 1927 en una conferència internacional, l'IFLA és una associació no governamental internacional independent que té relacions formals com a associada amb la UNESCO. Els objectius principals de l'IFLA són promoure la comprensió, la cooperació, el debat, la investigació i el desenvolupament internacionals en tots els camps de les ciències que es relacionen amb l'activitat de la informació i les biblioteques, i proporcionar un cos a través del qual la professió de bibliotecari es pugui representar en matèries d'interès internacional. Actualment, la federació compta amb més de 1.700 membres de 150 països. Els seus membres són associacions, institucions i professionals individuals. L'Alta Direcció de l'IFLA és responsable de la política general, de la gerència i de les finances de la federació. El comitè professional supervisa el planejament i la programació de les activitats professionals realitzades per dos tipus d'entitats de l'IFLA: grups professionals (47 seccions organitzades en 8 divisions) i les 4 activitats principals. També hi ha 6 grups de debat lligats a una secció que patrocina. L'actual presidenta és Donna Scheeder que romandrà en el càrrec fins al 2017, quan Glòria Pérez-Salmerón exercirà el càrrec fins al 2019.L'IFLA és membre de l'Intercanvi Internacional per la Llibertat d'Expressió (IFEX), una xarxa mundial que agrupa les associacions més importants en defensa de la llibertat d'expressió. |
Art | L'art de carrer és l'art desenvolupat en els espais públics, com murals d'edificis, grafits, pintura de carrer i accions artístiques. El terme pot incloure obres d'art tradicional, grafits (graffitis), stencil graffitis, adhesius, wheatpasting (cartells als carrers), projeccions de vídeo, intervencions teatrals, l'art de guerrilla, flash mobs o instal·lacions de carrer. En general, l'art del carrer o el grafit té un missatge més específic, s'utilitza per a distingir obres d'art contemporani de l'espai públic del grafit territorial, el vandalisme o l'art corporatiu.L'art de carrer està fortament definit per una realitat: en el 99% dels casos, la seva realització és il·legal, i en si mateix constitueix un desafiament a la propietat privada i a la reglamentació de l'espai públic. També és evident que sol ser vehicle d'expressions polítiques d'oposició (l'stencil, particularment, és utilitzat com una tècnica de difusió de consignes i simbolitzacions de tipus polític). Els artistes han fet un desafiament en situar l'art en contextos no artístics. Els artistes Street no aspiren a canviar la definició d'una obra d'art, sinó més aviat a preguntar sobre l'entorn existent, amb el seu propi idioma. Tracten de comunicar-se amb la gent del carrer sobre temes de rellevància social, de manera que estiguin informats per valors estètics, sense ser empresonats per aquests. John Fekner defineix l'art de carrer com "tot l'art al carrer que no és grafit". |
Geografia | La localització absoluta descriu la posició d'un objecte o un lloc sobre la superfície de la Terra. Un exemple seria la longitud i la latitud d'un lloc. Per exemple la posició del llac Michigan, Estats Units, es pot expressar aproximadament en el sistema de coordenades WGS84 com localització 10.65°N (latitud), 71.6°W (longitud). Tanmateix és important recordar que aquesta és només una manera de descriure la seva posició. Localització absoluta és un terme que no té un significat real, ja que totes les localitzacions poden expressar-se de forma relativa respecte a una altra cosa. Per exemple, la longitud és el nombre de graus est o oest des del meridià de referència (Prime Meridian), una línia que ha estat escollida arbitràriament per passar-hi Greenwich, Londres. De manera similar la latitud és el nombre de graus al nord o al sud de l'Equador. Com que la latitud i longitud s'esperessen relatives a altres línies, una posició expressada en latitud i longitud és una localització relativa. |
Estris | Un Kiridashi (jap. 切り出し o 切出し; designacions alternatives: Kiridashi-kogatana 切り出し小刀 o Kiridashi-naifu 切り出しナイフ) és un tipus de ganivet japonès, que es caracteritza per estar compost únicament per una fulla de tres capes soldades amb una vora tallant en angle; Depenent de l'aplicació, el gruix de la fulla i l'alçada de la fulla poden variar. Els Kiridashi solen ser rectes, però també hi ha Kiridashi amb forma corba o amb forma de peix. Els Kiridashi estan disponibles en tots els rangs de preus, des d'uns centenars fins a varis milers de iens. |
Matemàtiques | Els nombres (o numerals) aràbics, també anomenats nombres indoaràbics, són els símbols més utilitzats per representar nombres. Se'ls diu «aràbics» perquè els andalusins els introduïren a Europa per la seua acció cultural, tot i que, en realitat, sorgiren a l'Índia. El món li deu a la cultura índia l'invent transcendental del sistema de numeració posicional, així com el descobriment del zero, anomenat śūnya (shuunia) o bindu en sànscrit, tot i que els maies també coneixien tant el zero com la numeració posicional. Els matemàtics perses de l'Índia n'adoptaren el sistema, dels quals el prengueren els àrabs. Quan es comencen a usar al nord d'Àfrica, ja tenien la forma actual, d'allí foren adoptats a Europa en l'edat mitjana. El seu ús augmentà arreu del món per la colonització europea.El sistema «aràbic» es representa utilitzant conjunts de glifs diferents, que es poden dividir en dues grans famílies: els numerals aràbics occidentals i els orientals. Els orientals, que es desenvoluparen en el qual ara és l'Iraq, es representen en la taula que ve tot seguit com a «arabigoíndics». Els arabigoíndics orientals són una varietat dels glifs arabigoíndics. Els numerals aràbics occidentals, desenvolupats a l'Àndalus i al Magrib, es mostren en la taula com a «nombres aràbics moderns»: Al Japó, els nombres «aràbics» i l'alfabet llatí formen part del sistema d'escriptura rōmaji. Així, si un nombre està escrit amb glifs «aràbics», al Japó diran que «està escrit en rōmaji» en contraposició a la numeració japonesa. |
Geologia | El Servei Geològic dels Estats Units (United States Geological Survey, USGS) és una agència científica governamental dels Estats Units creada el 3 de març de 1879. Estudia el paisatge dels Estats Units, els seus recursos naturals i les amenaces anaturals. Està organitzat en les disciplines de biologia, geografia, geologia, i hidrologia. No té potestat legislativa. És una oficina del Departament d'Interior (United States Department of the Interior), del qual n'és l'única agència. Té uns 8.670 empleats i la seva seu central és a Reston, Virgínia. També té oficines principals a Lakewood (Centre Federal de Denver), i Menlo Park, Califòrnia. |
Informàtica | La lògica nMOS (nFET Metall Oxide Silicon) usa transistors d'efecte de camp (FET) de metal-òxid-semiconductor (MOS) tipus N per implementar portes lògiques i altres circuits digitals. Transistores nMOS posseeixen tres modes d'operació: cort, tríode i saturació (també denominat actiu). Els MOSFETs de tipus N són disposats en una xarxa "pull-down" (PDN) entre la sortida de la porta lògica i la voltatge d'alimentació negativa, mentre una resistència és col·locada entre la sortida de la porta lògica i la voltatge d'alimentació positiva. El circuit és dissenyat de tal forma que la hi sortida desitjada sigui baixa, llavors el PDN serà actiu, creant un corrent entre l'alimentació negativa i la sortida. |
Psicologia | La llei de l'efecte, formulada per Edward Thorndike, és una llei sobre el comportament de cort conductista.Segons aquesta llei, les respostes que siguin seguides (contigüitat) de conseqüències reforçants seran associades a l'estímul i tindran major probabilitat d'ocurrència quan l'estímul torni a aparèixer. Per contra, si la resposta a l'estímul va seguida d'una conseqüència aversiva, l'associació serà més feble, amb el que la probabilitat d'ocurrència serà menor. No obstant això, es va haver de revisar aquesta teoria, ja que en la pràctica, la conseqüència aversiva, no complia la fi d'afeblir la connexió entre estímul i resposta sinó que en alguna mesura semblava tenir conseqüències de plaer en comptes de manifestar la resposta per a tal fi. En aquesta llei es basen moltes de les teories formulades per B.F. Skinner, principalment amb les teories del reforçament tant positiu com a negatiu. |
Llengües | El kwinti és una llengua criolla basada en l'anglès de Surinam estretament relacionada amb el ndyuka i parlada pels kwintis. L'idioma té menys de 300 parlants, i dividit del crioll de plantació, que actualment es coneix com sranan tongo a mitjan segle XVIII. L'alternança de codi amb Sranan Tongo i neerlandès era comú entre la generació més jove el 1973, i al voltant del 70% de la tribu s'ha traslladat a les zones urbanes. UNESCO la considera una llengua amenaçada.Als anys setanta, Jan English-Lueck va recollir un vocabulari de 500 paraules. A diferència del ndyuka, la lletra r es pronuncia de manera similar al sranà tongo i al neerlandès, tot i que s'ha descobert més tard parlants sense r. Al voltant de tres quartes parts de les paraules eren semblants a Sranan Tongo, molt poques (aproximadament un 3%) eren relacionades amb el matawai i aproximadament un 17% no es trobaven en la resta de criolls i provenien principalment del neerlandès. Les diferències es poden explicar per l'educació, ja que segons un estudi del 2011 la població de Witagron tenia un bon domini de neerlandès i de sranan tongo. |
Arquitectura | La ciutadella medieval de Târgu Mureș (en hongarès Marosvásárhelyi vár) es troba al centre de Târgu Mureș, comtat de Mureș (Romania). Tota la fortalesa data del segle xv amb una superfície de 4,3 ha en forma de recinte fortificat amb 7 baluards units per muralles. A l'interior de la fortificació hi ha l'Església Reformada de la Ciutadella i el Museu d'Història i Arqueologia. Tant la fortalesa amb els seus edificis interiors (MS-II-aA-15475) com el conjunt urbà (MS-II-aA-15454) que l'envolten figuren a la llista de monuments històrics. |
Astronomia | Charles Messier (26 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrònom francès conegut per compilar un catàleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses i cúmuls d'estels) (els objectes Messier) que porta el seu nom. Aquest catàleg es va publicar per primera vegada el 1774. Els objectes Messier es numeren de l'M1 a l'M110 i encara avui en dia els afeccionats els coneixen per aquest nom. Explica la llegenda que Messier, gran afeccionat a la caça de cometes, va iniciar el seu catàleg amb l'objecte M1 (la Nebulosa del Cranc) la nit del 28 d'agost de 1758, quan buscava al cel el cometa Halley, durant la primera visita predita per l'astrònom anglès. Messier estava interessat a catalogar aquells objectes per poder distingir-los dels errants, la qual cosa li facilitaria la tasca de buscar cometes. El 14 de juny Messier va descobrir el cometa Lexell de 1770, en la constel·lació Sagitari, just quan havia acabat una observació de Júpiter i estava examinant diverses nebuloses. El cràter Messier de la Lluna i l'asteroide (7359) Messier van ser batejats en el seu honor. |
Indumentària | Una fopa o hopalanda era una peça de roba que constituïa l'alt vestit, masculí o femení (fopa sovint tancada al davant, a diferència de la fopa masculina però proveïda d'un ròssec), del s. XIV o XV. Era una mena de vestit de cambra, tan aviat llarga com curta, amb molt llargues mànigues que tocaven a terra. Un coll dret i muntant la tenia subjectada al coll. Era ajustada amb una brusa i estreta a la talla per una cinyell. La naturalesa del vestiment determinava la llargada de la fopa. Per a anar a ball, era curta, de vegades tan curta que cobria a penes el dalt de les cuixes. Per als patges i els vailets, així com per a les vestidures de caça, era de regla que anés amb fins damunt del genoll. Les fopes llargues eren d'ús per a les recepcions o la passejada. Aquesta roba també molt sovint era adornada amb nombroses decoracions. Aquestes tenien per objectiu de mostrar la glòria i el prestigi de la persona que duia la fopa. L'exterior era així ornat de brodats, de perles o de teles precioses (exemple: fr. passe-poil en tournure). L'interior pot ser confeccionat de vellut, de setí, de llana o encara de pell animal. |
Química | Macromolecules (abreviatura Macromolecules) és una destacada revista científica dedicada a la química orgànica. És publicada des del gener del 1968 per l'American Chemical Society. El seu factor d'impacte és molt alt, 5,927 el 2013, any en què fou la més citada en la sega categoria (101 162 cops). Ocupa la 2a posició de qualitat de revistes dedicades a la química inorgànica en el rànquing SCImago, la 3a posició de qualitat de revistes dedicades als polímers i plàstics, i la 8a en la categoria de química orgànica.Macromolecules publica investigacions original en tots els aspectes fonamentals de la ciència macromolecular incloent la síntesi, els mecanismes i la cinètica de polimerització, modificació química, característiques de dissolució/massa fosa/d'estat sòlid, i propietats superficials de polímers orgànics, inorgànics, i d'origen natural. Els articles mostren conceptes innovadors sobre mètodes experimentals, observacions i plantejaments teòrics. Les investigacions es presenten en forma d'informes complets, comunicacions breus a l'editor i notes tècniques. |
Ciències ambientals | La boirina àrtica és el fenomen de la boirina visible de color vermell marronós que es presenta en latituds altes i que està motivada per la contaminació de l'aire. A l'Àrtic, durant la primavera, hi ha poca pluja, neu o turbulència que desplaci els contaminants de les masses d'aire i per això aquesta boirina pot durar més d'un mes. |
Ecologia | La boirina o boirim és un fenomen meteorològic superficial de reducció de la visibilitat que consisteix en la suspensió de gotes d'aigua d'una mida entre 50 i 200 micròmetres de diàmetre, o de partícules higroscòpiques humides, que redueixen la visibilitat horitzontal en una distància d'entre 1 i 10 quilòmetres. |
Ciències de la salut | La ingesta diària admissible (en anglès: Acceptable daily intake o ADI) és una mesura de la quantitat d'una substància química (originàriament aplicable als additius alimentaris, més tard també per als residus de fàrmacs veterinaris i plaguicides) en aliments o aigua potable que es pot ingerir diàriament al llarg de la vida sense risc apreciable en la salut humana. L'ADI s'expressa normalment en mil·ligrams de la substància per quilograms de pes corporal i dia. La ingesta diària tolerable (en anglès: tolerable daily intake o TDI) és un concepte equivalent que només es fa servir per l'efecte dels contaminants als aliments o aigua de boca. |
Ciència militar | El filferro d'arç, filferro espinós, filferro de punxes és un tipus de filferro utilitzat com a obstacle. Les barreres de filferro d'arç poden arribar a tenir diversos metres de gruix i d'altura, formant una atapeïda malla de filferro amb punxes o amb elements tallants. Originalment, filats com aquests no van ser creats a propòsit, sinó accidentalment, en ajuntar en poc espai les restes de filats tradicionals danyades per atacs d'infanteria. Avui, en molts llocs rurals del món, aquest filferro s'usa per a materialitzar fronteres, o voltar certs llocs restringits, la qual cosa evita així certs intrusos. Recentment, un nou estil d'aquests filferros es col·loca sobre els reixats, per exemple, de les presons. Aquest nou estil consisteix més en làmines de filferro que dels antics filferros filosos, ja que fa servir unes làmines afilades de filferro, soldades a un filferro. Els filats de punxes, que juntament amb les metralladores, van ser les responsables del gran nombre de baixes en la guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Actualment, per a impedir el passatge de persones s'usen també els filats de fulles o ganivetes. |
Enginyeria | Un pH-metre és un instrument electrònic de mesura que s'utilitza per determinar el pH (acidesa o basicitat) d'un líquid (tot i que de vegades s'utilitzen sondes especials per tal de determinar el pH de substàncies semisòlides com ara el formatge). Un pH-metre típic consisteix en una sonda especial de mesura (un elèctrode de vidre) connectada a un potenciòmetre i mostra el pH que es detecta. El 1934 el químic nord-americà Arnold Orville Beckman dissenyà el primer pH-metre, aparell que permet mesurar el pH emprant un elèctrode de vidre, i que fou comercialitzat el 1936, el mateix any que en comercialitzà un la companyia Radiometer de Dinamarca. |
Festivals | En l'antiguitat clàssica escriptors com Heròdot, Plató,Xenofont, Ateneu i molts altres van explorar els aspectes de l'amor homosexual a l'antiga Grècia. La més estesa forma de relació sexual homosexual es donava entre homes adults i nois adolescents, coneguda com a pederàstia. No és clar com es veien les relacions entre dones en la societat, però existeixen exemples tan antics com el de Safo de Lesbos. |
Telecomunicacions | Outernet és una tecnologia que permet l'accés lliure a Internet a través d'una constel·lació de baix cost de diferents microsatèl·lits CubeSat que orbiten la Terra. El projecte el va llançar Syed Karim, director d'innovació de l'empresa MDIF (Media Development Investment Fund: Fons d'inversions pel desenvolupament de mitjans de comunicació). El debut d'Outernet va ser el 2015. Encara que, oferir la web via satèl·lit a llocs que no hi arriben línies de comunicació habituals no és una idea nova, però fins ara és una solució amb un cost elevat i que en molts casos tampoc assegura una gran velocitat. Mantenir outernet funcionant tindria uns costos que hauríem de mantenir any per any.Persones d'arreu del món, per mitjà de smartphones van participar en la selecció i priorització dels continguts que seran transmesos. El MDIF ha sol·licitat a la NASA utilitzar l'Estació Espacial Internacional però provar la seva tecnologia, però ha estat rebutjada al juliol del 2014. Avui, un 60% de la població mundial no té accés a internet. L'economia i la política són els principals problemes que sofreixen el seu avanç, per això, encara s'aposta per donar forma definitiva a l'Outernet. |
Estris | Una trompa de buit o trompa d'aigua és un equip de laboratori que permet produir un buit en un espai confinat mitjançant un corrent d'aigua, per exemple a una destil·lació a pressió reduïda o filtració a través d'un embut Buchner. Se'n fabriquen en diferents materials. N'hi ha de metàl·liques, de vidre, etc. La trompa de buit es compon d'un cos cilíndric buit que al seu costat té una presa d'aspiració (perpendicular a l'eix del tub) i un sistema de fixació per a la connexió del tub a una aixeta d'aigua. El cos buit té una secció reduïda a l'entrada de la presa d'aspiració, creant així un buit per efecte Venturi i produeix al fenomen de succió.La trompa de buit és una solució eficaç, però utilitza una gran quantitat d'aigua (l'aixeta ha d'estar obert durant tot el temps que dura l'aspiració). Les pressions assolides són en el rang de 10 a 15 mm Hg, que correspon a 1,3-2% de la pressió atmosfèrica normal (és a dir, 760 mm Hg). Per assolir valors més baixos, s'ha d'emprar una bomba de buit a pressions de prop de 0,1 mm Hg per a la més eficaç. |
Telecomunicacions | La descàrrega de dades mòbils és l'ús de les tecnologies de xarxes complementàries per al lliurament de les dades destinades inicialment per a xarxes cel·lulars. Les regles que activen l'acció de descàrrega mòbil pot ser establertes tant per un usuari conegut, també conegut com un subscriptor final mòbil, com per un operador. El codi operatiu en les normes resideix en un dispositiu de l'usuari final, en un servidor o es divideix entre els dos. Pels usuaris finals, l'objectiu de la descàrrega de dades mòbils es basa en el control de costos del servei de dades i en la disponibilitat de major amplada de banda. Per als operadors, l'objectiu principal de la descàrrega és evitar la congestió de les xarxes cel·lulars. Les principals tecnologies de xarxes complementàries utilitzades per a la descàrrega de dades mòbils són wi-fi, wimax, femtocel·la i la difusió mòbil integrada (aquesta última també coneguda per la seva denominació en anglès Integrated Mobile Broadcast o iMB). Es preveu que la descàrrega de dades mòbils es convertirà en un nou segment de la indústria, a causa de l'augment de les dades mòbils. |
Filosofia | Jean-François Lyotard (Versalles, 10 d'agost de 1924 - París, 21 d'abril de 1998), filòsof francès associat al postestructuralisme i reconegut per la seva articulació del postmodernisme a la fi de la dècada del 1970. Fou membre del grup Socialisme ou Barbàrie (Socialisme o barbàrie), un grup de l'esquerra crítica integrat per intel·lectuals francesos i creat el 1956 durant les revoltes d'Hongria en oposició a l'estalinisme del comunisme soviètic. Socialisme o barbàrie va adoptar posicions consellistes i denunciava l'URSS com una forma de capitalisme d'estat. El 1959, Jean-François Lyotard deixa Socialisme o barbàrie per fundar una nova organització d'ultraesquerra que s'anomenà Pouvoir ouvrier (Poder Obrer). Professor a la Universitat de París VIII, a Saint-Denis, membre del Col·legi de França, professor emèrit de la Universitat de París, Lyotard va exposar en Li Différend (1983) que el discurs humà es desplega en un variat però discret nombre de dominis incommensurables, cap dels quals té el privilegi de passar o emetre judicis de valor sobre els altres. Sent així, en Economia libidinal (1974), La condició postmoderna (1979) i Au juste: Conversations (1979), Lyotard va atacar teories literàries contemporànies i va incitar al discurs experimental desproveït d'excessius interessos per la veritat. Va considerar que ja havia passat l'època dels "grans relats" o "metarelats" que intentaven donar un sentit a la marxa de la història. |
Arquitectura | L'arquitectura medepersa tracta de les construccions fetes pels habitants de la Mèdia. Els medes foren súbdits o tributaris algun temps dels reis de Nínive, lliures després amb Ciáxares i propietaris després d'immenses regions amb els perses, en temps dels monarques de la dinastia aquemènida, formada per Cir, Cambises, Darío, Xerxes (l'Assuer de la Bíblia) i d'altres; es comprèn que l'art medepersa tingui grans analogies amb l'art assiri, l'egipci i el grec, propi de les nacions sotmeses, com així es manifesta en les ruïnes de les antigues ciutats medeperses avui explorades. La florida i esplendor d'aquest art va durar poc més de dos segles, des de Cir II fins Darios III Codomà (330 aC ), últim rei de la dinastia aquemènida, vençut per Alexandre. L'art mede primitiu degué ser similar al babilònic en les construccions de les muralles. Però, segons indicis i relacions antigues, sembla que els palaus reials es construïen amb fusta revestida de metall preciós, i en resultava uns edificis poc sòlids, elegants i rics, formats per columnes i arquitraus. L'art d'aquesta primera època s'estudia a les ruïnes d'Ecbàtana, així com el posterior o persa, influït per l'egipci, assiri i grec, s'ha manifestat en exploracions realitzades en les antigues capitals: Pasàrgada, on s'han descobert el palau i la tomba de Cir. Persèpolis, de la qual es coneixen els palaus de Darios i Xerxes, amb les tombes reials de Nakshi-Rustem (prop de Persèpolis), excavades i tallades a la roca. Susa, on s'ha descobert el palau d'Artaxerxes II i diversos objectes perses.Es distingeix l'art medepersa en les construccions (que solen ser de pedra) per l'esveltesa de les columnes, perquè els capitells són amb volutes, i per la magnificència dels seus palaus, els quals tenen una sala hipòstila d'honor, circumdada per una gran columnata (com la sala de cent columnes en el de Susa, cadascuna de les quals fa vint metres d'altura, i metre i mig de diàmetre). Es caracteritza per la regularitat i perfecció en la planificació dels edificis, tot i que, sense sortir-se del gènere arquitravat. Els arquitraus degueren ser de fusta, igual que el sostre, com ho indiquen els vestigis trobats en les ruïnes de les seves construccions. No obstant això, es va fer ús de les voltes amb més freqüència que en l'arquitectura assíria, encara que per a obres inferiors i poc aparents. Servien de grandiós basament als palaus perses les terrasses o plataformes de tradició caldeoassíria. Es posaven androesfinxs davant les portes, i s'adornaven els murs amb relleus en revestiments de marbre i amb rajola, i els paviments amb mosaics de marbre i maons. Es decoraven les tombes reials obertes a la roca de manera que semblessin façanes de palaus i, en suma, tot l'art s'ordenava envers l'ostentació i comoditat dels monarques, i es pot qualificar de palatí. És admirable, en aquest sentit, la descripció que d'aquestes meravelles artístiques ens fa el bíblic Llibre d'Ester (Esth., C.1, v.6), ben comprovada la seva veracitat pels estudis realitzats pels arqueòlegs. Però no s'aplicaven aquests progressos a la construcció de magnífics temples, els quals consistien en senzills edificis, ja que els perses adoraven Déu sota el símbol de la flama i el foc. No s'ha de confondre l'art persa de la dinastia aquemènida amb el de la sassànida, que va imperar des del segle iii fins al VII. |
Enginyeria | En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps. Tanmateix, en física relativista i en física quàntica, el concepte de buit no es correspon amb el no-res.En la pràctica, el "buit absolut", la manca total de matèria, és impossible d'aconseguir de manera estricta. Els físics discuteixen sovint els resultats d'experiments ideals en condicions de buit absolut, però utilitzen el terme de "buit parcial" quan es refereixen a les condicions reals que poden ser assolides als laboratoris o amb les diferents màquines que permeten aconseguir el buit. També s'utilitza el terme llatí in vacuo per a descriure un objecte que està en el buit. La qualitat del buit dependrà de quant s'acosta a un "buit absolut"; en un "buit parcial", les poques partícules que resten exerceixen una determinada pressió sobre les parets del recipient que les comprenen, per això el buit parcial s'expressa en unitats de pressió i sovint es compara amb la pressió atmosfèrica normal (la pressió que exerceix l'atmosfera a nivell del mar). La pressió és una manera de mesurar en quin grau s'ha aconseguit crear el buit en un recipient, és una mesura de la qualitat del buit assolit. La unitat de pressió del sistema internacional és el pascal (Pa), però de vegades també pot ser expressada com a percentatges de la pressió atmosfèrica en bars o atm (atmosferes). Per exemple, una aspiradora produeix prou succió com per a reduir la pressió d'aire al voltant del 20%. Però es poden assolir millors qualitats de buit; així, es parla de buit elevat i d'ultrabuit (UHV, de les sigles angleses d'Ultra high vacuum); les cambres d'ultrabuit, habituals en química, física i enginyeria, operen per sota d'una bilionèsima (10−12) de la pressió atmosfèrica, i poden arribar a aproximadament 100 partícules/cm³. L'espai exterior és un buit de més qualitat encara; equival a uns pocs àtoms d'hidrogen per metre cúbic de mitjana. No obstant això, fins i tot si tots els àtoms i partícules poguessin ser tretes d'un volum determinat, deixaria de ser "buit" a causa de les fluctuacions del buit degudes a les partícules virtuals, a l'energia fosca i a altres fenòmens de la física quàntica. El buit ha estat un tema freqüent de la filosofia des de l'antiga Grècia, però no va ser estudiat empíricament fins al segle xvii. Evangelista Torricelli va crear el buit en un laboratori per primer cop el 1643; a partir de les seves teories sobre la pressió atmosfèrica, es van desenvolupar algunes tècniques experimentals. El buit va esdevenir una valuosa eina industrial durant el segle xx amb la introducció de la bombeta incandescent, la vàlvula electrònica, el tub de raigs catòdics de la televisió i una variada gamma de tecnologia que utilitzava el buit. El desenvolupament recent dels vols espacial tripulats ha despertat interès sobre l'impacte del buit sobre la salut humana i sobre la vida en general. |
Geografia | La Gorja de Sarakina és una gorja a poca distància terra endins del poble de Mirtos (Myrtos), a la costa sud-est de l'illa de Creta, a uns 15 km de Ieràpetra. La gorja té aproximadament 1500m de llarg, i una amplada quevaria entre 3 i 10 metres. Les parets arriben a 150m d'altura. Hi passa el riu Kriopotamos, que és gairebé sec a l'estiu. Les entrades a la gorja tant per la part de baix, com per la part de dalt (vora el petit poblet de Mithi) són difícils de trobar perquè no s'han previst accessos per als turistes. |
Estris | Un baló de ventilació és una pilota de goma o de material elàstic, generalment de forma ovoide, autoinflable, que funciona com una manxa manual per insuflar aire als pulmons d'un pacient a través d'una màscara o d'un tub endotraqueal.És necessari en casos d'emergència mèdica quan la respiració del pacient és insuficient (insuficiència respiratòria severa) o ha deixat del tot (aturada respiratòria), així s'utilitza per a la reanimació cardiopulmonar. És un material que disposen totes les ambulàncies, i en els centres d'atenció sanitària en el carretó d'aturada. Inventat pel metge danès Holger Hesse el 1937, la seva producció ha estat lligada a la casa comercial Ambu, nom que s'utilitza sovint per referir-se al baló. |
Sociologia | L'elitisme és la creença o actitud que consisteix a sostenir que aquells que són considerats com l'elit -un selecte grup de persones amb notables habilitats personals, riquesa, experiència, o altres atributs distintius- són persones de les quals s'haurien de prendre amb més seriositat les seues opinions i influències per mantenir un estatus superior. Aquests grups de persones serien les més adequades per governar doncs les seves accions i pensament serien els més constructius. El terme elitisme també pot ser utilitzat per descriure una situació en la qual una elit gaudeix de privilegis o té més poder que la resta dels membres de la societat. Es refereix a una situació de fet, però no institucional, ja que si ho fos, seria una oligarquia. El terme sovint s'utilitza pejorativa per descriure una actitud generalitzada d'arrogància o rebuig respecte a l'opinió pública en general (la meritocràcia, algun tipus d'elitisme, normalment no té aquestes connotacions). |
Jocs | Paraulògic és un joc lingüístic en format de passatemps creat per l'entitat Rodamots que té com a objectiu posar a prova les habilitats lèxiques dels jugadors, obligant-los a trobar tants mots catalans com sigui possible. Els creadors s'han inspirat en l'Spelling bee del New York Times.La mecànica del 'Paraulògic' és ben simple. L'usuari disposa de set lletres, col·locades en sis hexàgons blaus i un de vermell que imiten les cel·les d'un rusc. La finalitat és localitzar el nombre més gran de paraules a partir d'aquestes lletres a condició que continguin la lletra de l'hexàgon central de color vermell. Les paraules han de tenir un mínim de tres lletres i la combinació de lletres canvia cada dia. No s'admeten noms propis, només paraules que apareguin al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d’Estudis Catalans (DIEC). A més, si hom clica damunt del mot, n'apareix la definició. El joc funciona amb un sistema de punts i com més llargues són les paraules, més punts s'aconsegueixen. Les de tres lletres valen un punt; les de quatre, dos punts, i a partir de cinc lletres, els punts equivalen al nombre de lletres que tingui la paraula. També es poden formar paraules amb totes les lletres disponibles al rusc, que valen deu punts i s'anomenen tuti (de l'italià "tutti"). Se'ls ha de sumar, per això, el valor de cada lletra. A mesura que l'usuari va aconseguint punts, progressa pels nivells d'assoliment del joc. |
Antropologia | Una creença és un judici de valor, idea o generalització mental no lògica ni raonada científicament que es percep com a realitat o una alternativa d'aquesta i que pot haver estat instal·lada per l'experiència d'alguna vivència o per aprenentatge, no sempre amb consciència d'haver-la adquirida. Les creences més importants són les conviccions i els prejudicis. Les creences poden provenir de dites populars, modes socials, es poden aprendre de membres de la família que també les tenen (pares, avis), poden ser instaurades per una autoritat, poden referir-se a una relació mental, etc. Un exemple de creença pot ser que el natural és inherentment bo. I un altre que la veritat és única o que la lògica i les idees són l'única cosa que importa. Una persona que la tingui menysprearà les emocions i sentiments, rebutjant fins i tot els propis, a més de les persones amb altres idees i veritats. |
Psicologia | Comprensibilitat fa referència a l'atenció centrada en la persona, la relació interpersonal i l'escolta són pilars fonamentals per tal de sentir la veu del subjecte, conèixer-la i entendre-la. L'enfocament biogràfic, les actituds i habilitats relacionals i comunicatives dels professionals o cuidadors que donen suport a les persones en situació de vulnerabilitat o de necessitats de suport per viure i continuar el seu projecte de vida, són elements irreductibles de l'atenció centrada en la persona que tenen com a objectiu construir una relació interpersonal basada en el reconeixement de la seva singularitat, generar una interacció basada en la confiança, el compromís i la implicació, respectant la seva dignitat i autonomia.En aquest tipus de relació interpersonal, la persona disposa de l'espai comunicatiu necessari per a expressar lliurement les seves preferències, desitjos i interessos, les seves inquietuds, malestars o disconformitats, i activar la seva motivació, voluntat i apoderament, trencant així amb les lògiques de poder que emanen de la institucionalització. Per altra banda, la interrelació dialògica, facilita que el professional o cuidador pugui fer un abordatge més comprensiu de la persona sempre que es basi en un interès autèntic per comprendre la seva singularitat, la respecti i la reconegui, sense fer judicis de valor o valoracions basades en el mateix codi moral o prejudicis. Ferrarotti parla de relació significativa basada en la interacció, la qual involucra a dues persones. Per construir aquest tipus de relació cal crear un clima de confiança i de proximitat que permeti establir un corrent empàtica entre ambdues persones que permeti deixar de banda les asimetries culturals. En aquest sentit, el professional o el cuidador ha de renunciar, ni que sigui temporalment, a la cultura entesa com a capital privat per apropar-se a l'experiència de l'altra. Des d'aquesta perspectiva, la interacció té com a finalitat promoure, orientar, travessar i donar suport a la persona per a la seva emancipació i autonomia. Entenent per emancipació que la persona deixi la seva posició de subjecte subjugat per a assolir una relació més equitativa en el sentit de la confiança en si mateix de manera que pugui abordar qüestions existencials de manera més lúcida i autònoma.L'escolta comprensiva esdevé l'eina fonamental per fer un abordatge comprensiu en l'atenció centrada en la persona. Al mateix temps, la interacció mobilitza als participants en la interacció i produeix efectes transformadors i benèfics en ambdós. |
Ciència militar | De rebus bellicis ("Sobre les coses de les guerres") és una obra anònima del segle IV o V que suggereix remeis per als problemes militars i financers de l'Imperi Romà, incloent una sèrie de fantàstiques màquines de guerra. Va ser escrit després de la mort de Constantí I el 337 (s'indica explícitament que Constantí era mort quan es va escriure l'obra) i abans de la caiguda de Imperi Romà d'Occident el 476. Alguns investigadors suggereixen que pot referir-se a la Batalla d'Adrianòpolis del 378 (es refereix a la greu amenaça que les tribus bàrbares representen a l'imperi), o fins i tot a la mort de l'emperador Teodosi I el 395, ja que utilitza forma plural de la paraula "princeps", el títol de l'emperador, que pot referir-se a la divisió de l'Imperi entre Honori i Arcadi després de la mort de Teodosi. |
Astronomia | Els termes de corona galàctica i corona gasosa s'han utilitzat en la primera dècada del segle XXI per descriure un component gasós calent, ionitzat, en l'halo galàctic de la Via Làctia. Un cos similar de gas molt calent i tènue en l'halo d'una galàxia espiral també pot ser descrita per aquests termes. Aquest gas coronal pot ser sostingut per la font galàctica, en la qual les superbombolles de gas ionitzat de romanents de supernoves s'expandeixen verticalment a través de les xemeneies galàctiques en l'halo. Com que refreda el gas, es tira de nou en el disc galàctic de la galàxia per les forces gravitacionals. |
Telecomunicacions | Codificació Manchester, en telecomunicacions i emmagatzemament de dades, és una conversión de cada bit original en un canvi d'estat de "0" a "1" o de "1" a "0". Es caracteritza per no tenir nivell de contínua i que té el sincronisme implícit.El nom prové de la universitat de Manchester, quan aquesta codificació fou emprada per emmagatzemar informació en un suport de memòria magnètic. |
Història | Els Manfredi foren una família de Faenza que va exercir la senyoria a la ciutat per dos segles. El seu origen fou un ciutadà de Faenza anomenat Guiu (Guido) que fou el pare de Manfred, patrici i ciutadà, mort vers el 1050 i pare de Guiu Manfredi, patrici de la ciutat mort el 1099. Guiu Manfredi fou el pare de Guiu (mort el 1127), Alberic (cap dels gibel·lins de la Romanya, mort en la batalla de Santa Lucia el 17 de juny de 1145) i Enric (clergue mort passat el 1100). Alberic fou el pare de Guiu (mort després del 1174), patrici i sacerdot, canònic de la catedral de Faena vers el 1170, que va hostatjar l'emperador Frederic I Barba-roja, i d'Enric (mort vers 1192), patrici i ambaixador del comú de Faenza davant l'emperador Frederic Barba-roja el 1167, que fou cònsol del comú el 1185. Enric fou el pare d'Alberic, podestà de Faenza el [1211]; de Manfred, patrici; d'Ugolí, comte palatí del Sacre Imperi el 1192; i d'Alberget, patrici. Alberic el podestà fou el pare d'Enric anomenat Calzaro, patrici de la ciutat mort en un combat menor contra la facció dels Accarisi de Faenza el 1257; d'Albergetí (Alberghettino), senyor de Brisighella, Quarneto i Baccagnano, un dels principals caps güelfs de la Romanya (mort a Imola el 23 d'abril de 1275); d'Ugolí Manfredi, patrici; i probablement de Fra Manfred, Cavaller de l'orde de Santa Maria Gloriosa Mare de Déu, mort el 1270. |
Objectes astronòmics | Un estel predegenerat o estel PG 1159 (estrella predegenerada o estrella PG 1159), és un estel amb una atmosfera deficient en hidrogen que està en transició entre ser l'estel central d'una nebulosa planetària i una nana blanca calent. Aquests estels són calents, amb una temperatura superficial entre els 75.000 K i els 200.000 K, i es caracteritzen per atmosferes amb poc hidrogen i línies d'absorció d'heli, carboni i oxigen]. La seva gravetat superficial es troba entre els 104 i els 10⁶ metres per segon al quadrat. Alguns estels prepredegenerats encara duen a terme la fusión d'heli. El prototip d'aquest tipus d'estel és PG 1159-035, el primer estel d'aquestes característiques descobert. El 1979 es descobrí que era un estel variable, i se li donà el nom d'estel variable GW Vir el 1985. Aquests estel es coneixen amb el nom d'estels GW Vir, com el seu estel prototip, o també la seva classe es pot desdoblar en DOV i PNNV. Es pensa que la composició atmosfèrica dels estels predegenerats és estranya, ja que després d'haver deixat la branca asimptòtica de les gegants, han reprès la fusió d'heli. Com a conseqüència, l'atmosfera d'un estel predegenerat és una barreja de material situat entre les capes de combustió d'heli i hidrogen del seu estel progenitor de la branca asimptòtica de les gegants., §1. Es pensa que de mica en mica perden massa, es refreden i es converteixen en DO.; , §4.Alguns estels predegenerats tenen lluminositats variables. Aquests estel varien poc (5–10%) en lluentor a causa de les polsacions d'ones gravitatòries no radials en el seu interior. Vibre en un nombre de modes simultàniament, amb períodes entre els 300 i els 3,000 segons., Table 1. |