phonemes
stringlengths 98
1.58k
| text
stringlengths 101
1.36k
|
|---|---|
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈan ʑʊljˈa ðəl ʎˈoɾ i βʊnmɐtˈi ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
lɐ pʊβlɐsjˈo ˈɛs kʊnsˈɛnɾɐ sʊβɾətˈot ɐl tˈɛrmə ðə βʊnmɐtˈi, i ˈɛs ðisəmˈinɐ pə lɐ plˈanɐ kˈɛ ɾrˈɛɣɐ lɐ sˈekwiɐ ðə sˈan ʑʊljˈa. | La població es concentra sobretot al terme de Bonmatí, i es dissemina per la plana que rega la séquia de Sant Julià. |
əls pɾinsipˈals kʊnrˈɛws ðəl tˈɛrmə son lˈorði, əl βlˈat i lɐ siβˈaðɐ, i ðəstˈakɐ lɐ kɾˈiɐ ðɐβˈiɾɐm i βəstjˈa pʊrsˈi. | Els principals conreus del terme són l'ordi, el blat i la civada, i destaca la cria d'aviram i bestiar porcí. |
ʋˈa sˈɛ mˈolt impʊɾtˈan lɐ indˈustɾiɐ tˈɛkstil, pəɾˈɔ ɐ kˈawzɐ ðə lɐ kɾˈizi i lɐ ðəslʊkɐlidzɐsjˈo, es ʊn səktˈoɾ ðəzɐpɐɾəɣˈut ðə lɐ zˈonɐ, bˈe kˈɛ tɐmbˈe sˈi lʊkɐlˈidzən əmɾˈɛzəs ðəl səktˈoɾ ðəls plˈastiks, lɐ mətɐllˈurɣiɐ i əls mɐtəɾjˈals pə ɐ lɐ kʊnstɾʊksjˈo. | Va ser molt important la indústria tèxtil, però a causa de la crisi i la deslocalització, és un sector desaparegut de la zona, bé que també s'hi localitzen empreses del sector dels plàstics, la metal·lúrgia i els materials per a la construcció. |
es mˈolt ʋizˈiβlə pə lɐ sˈɛβɐ tˈoɾrə ʊktɐɣʊnˈal ðə sˈiŋk plˈantəs i ˈam ʊn təwlˈat pʊnɕəɣˈut i lɐ sˈɛβɐ ɐlsˈaðɐ. | És molt visible per la seva torre octagonal de cinc plantes i amb un teulat punxegut i la seva alçada. |
əl pɾʊpjətˈaɾi ɐɾrəndˈa əls lʊkˈals, ˈam ˌunɐ kɐnɐlidzɐsjˈo pɾˈɔpiɐ pə kɐðɐskˈu kˈaðɐ ˌunɐ tənˈiɐ lɐ sˈɛβɐ pɾˈɔpiɐ kɐnɐlidzɐsjˈo ðˈajɣwɐ. | El propietari arrendà els locals, amb una canalització pròpia per cadascú cada una tenia la seva pròpia canalització d'aigua. |
ən əl ðəkˈus ðəl tˈɛms, ləs fˈaβɾikəs an ɐnˈat kɐmβjˈan əls ˈuzʊs: fʊstˈɛs, fəɾrˈɛs, fɐβɾikɐsjˈo ðə βɐstˈons i lɐ sənɾˈal iðɾʊəlˈɛktɾikɐ kˈɛ ənkˈaɾɐ kʊntˈinwɐ ən fʊnsjʊnɐmˈen. | En el decurs del temps, les fàbriques han anat canviant els usos: fusters, ferrers, fabricació de bastons i la central hidroelèctrica que encara continua en funcionament. |
lɐ tɾɐðisjˈo mˈarkɐ kˈɛ san də kʊnstɾˈuj fɐnɐlˈɛts ðə pɐpˈɛ i kʊllʊkˈalˈos ɐ ləs finˈɛstɾəs əl ðˈiɐ ðə lɐ pʊɾˈisimɐ. | La tradició marca que s'han de construir fanalets de paper i col·locar-los a les finestres el dia de la puríssima. |
dʊɾˈan lɐ kʊnstɾʊksjˈo ðə lɐ pɐɾrˈɔkwiɐ ðə sˈantɐ mɐɾˈiɐ ðə βʊnmɐtˈi, lɐ kɐpˈɛʎɐ fʊw pɾʊβizjʊnɐlmˈen ləsɣlˈeziɐ pɐɾrʊkwiˈal. | Durant la construcció de la parròquia de Santa Maria de Bonmatí, la capella fou provisionalment l'església parroquial. |
: fˈɛstɐ mɐʑˈoɾ ðə βʊnmɐtˈi ˈultim kˈap ðə səmmˈanɐ ðɐɣˈost: fˈɛstɐ mɐʑˈoɾ ðə sˈan ʑʊljˈa ðəl ʎˈoɾ ðˈiɐ ˈɔnzə ðə sətˈɛmbɾə: fˈɛstɐ ðʊmənˈadʑə ɐ lɐ ɣˈen ɡɾˈan. | : Festa major de BonmatíÚltim cap de setmana d'agost: Festa major de Sant Julià del LlorDia 11 de setembre: Festa d'homenatge a la gent gran. |
əl mˈil nˌɔusˈɛnts tɾˌɛntɐsˈɛt ˈɛs ʋˈa kɐmβjˈa ɐ βʊjɕɐʎˈɛw ðə lɐ sˈɛlβɐ, ɾrəkʊpəɾˈan əl fɾɐnkwˈismə əl nˈom də sˈan fəlˈiw ðə βʊksɐʎˈɛw nˈo kɐmβjˈat fˈins ɐ lɐ ðˈɛkɐðɐ ðəl mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˈantɐ. | El 1937 es va canviar a Buixalleu de la Selva, recuperant el franquisme el nom de San Feliu de Buxalleu no canviat fins a la dècada del 1980. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈan fəlˈiw ðə βʊjɕɐʎˈɛw ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sant Feliu de Buixalleu (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
səɣˈons lɐ tɾɐðisjˈo əl sˈiŋk ðə ðəzˈɛmbɾə ðə mˈil ʋujtˌantɐðˈɔs ˈi fʊw ɐsɐsinˈat əl kˈomtə ðə βɐrsəlˈonɐ ɾrɐmˈon bəɾəŋwˈɛ ðˈɔs, kˈap ðəstˈopəs, ɐ mˈans ðəls sˈɛw ɣərmˈa βəɾəŋwˈɛ ɾrɐmˈon dˈɔs, əl fɾɐtɾisˈiðɐ. | Segons la tradició el 5 de desembre de 1082 hi fou assassinat el comte de Barcelona Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, a mans dels seu germà Berenguer Ramon II, el Fratricida. |
əl ɣɾˈup ðə tɛˌatɾə kɐtɐlˈa tɛˌatɾə ðə ɣwəɾrˈiʎɐ ʋˈa ɾrɛˌalidzˈa ˌunɐ kʊllɐβʊɾɐsjˈo ʊmʊɾˈistikɐ ɐl pɾʊɣɾˈamɐ "əl mˈon ɐ ɾrˈak ˈu" də ləmizˈoɾɐ ðə ɾrˈaðjʊ kɐtɐlˈanɐ ɾrˈak ˈu. | El grup de teatre català Teatre de Guerrilla va realitzar una col·laboració humorística al programa "El Món a Rac1" de l'emisora de ràdio catalana Rac1. |
lɐ kʊllɐβʊɾɐsjˈo lɐ fˈɛjən sʊpʊzɐðɐmˈen kʊnnəktˈan ən diɾˈɛktə ˈam əl kɐzˈinʊ ðə sˈan fəlˈiw ðə βʊjɕɐʎˈɛw, dˈon dˈɛjən sˈɛ ʋəˈins əls pərsʊnˈadʑəs intərpɾətˈats pəls mˈɛmbɾəs ðə tɛˌatɾə ðə ɣwəɾrˈiʎɐ. | La col·laboració la feien suposadament connectant en directe amb el casino de Sant Feliu de Buixalleu, d'on deien ser veïns els personatges interpretats pels membres de Teatre de Guerrilla. |
kwˈim mɐsfəɾrˈɛ ˈɛnɐ. mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐˈu, ɐktˈoɾ, kɾɛˌaðˈoɾ ðə lɐ kʊmpɐɲˈiɐ tɛˌatɾə ðə ɣwəɾrˈiʎɐ i kʊnəɣˈut tɐmbˈe pə pɾʊɣɾˈaməs kˈom kɐsɐðˈoɾs ðə βʊlˈɛts i əl fʊɾɐstˈɛ. | Quim Masferrer (n. 1971), actor, creador de la companyia Teatre de Guerrilla i conegut també per programes com Caçadors de bolets i El foraster. |
ʊn sɐɣɾɐmˈen, pə ɐl kɾistjɐnˈismə, es ʊn ɾrˈitʊ səɾimʊnjˈal kˈɛ, midʑɐnsˈan ʊn sˈiɡnə ʊ ʊn ˈaktə ʋizˈiβləs, ɾrəpɾəzˈɛntɐ ˌunɐ ɾrɛˌalitˈat imβizˈiβlə ðə ðˈew i kˈɛ pərmˈɛt ɐl kɾəjˈen kʊmpɐɾtˈi ɐkˈɛstɐ ɾrɛˌalitˈat. | Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat. |
ˈi a sɐɣɾɐmˈens kˈɛ ðəfinˈɛjɕən ʊn əstˈat i pə tˈan nʊmˈes ˈɛs pˈoðən ɾrˈɛβɾə ˌunɐ ʋəɣˈaðɐ kˈom əl βɐpːtˈismə, əl mɐtɾimˈoni i lʊrðənɐðɐsjˈo sɐsərðʊtˈal, mˈɛnɾə kˈɛ ˈaltɾəs nˈo tˈɛnən kˈap lˈimit ˈi, pə tˈan, ləsɣlˈeziɐ kɐtˈɔlikɐ ɐnˈimɐ ɐ pɐɾtisipˈaˈi sʊβˈin. | Hi ha sagraments que defineixen un estat i per tant només es poden rebre una vegada com el baptisme, el matrimoni i l'ordenadació sacerdotal, mentre que altres no tenen cap límit i, per tant, l'Església catòlica anima a participar-hi sovint. |
lɐ mɐʑʊɾˈiɐ ðəls pɾʊtəstˈans ʋˈɛwən əl sɐɣɾɐmˈen kˈom ʊn ˈaktə simbˈɔlik kˈɛ əkspɾˈɛsɐ lɐ ɾrɛˌalitˈat immɐtəɾjˈal ðə lɐ ɾrəlɐsjˈo ˈɛnɾə lˈomə i ðˈew, dəspʊʎˈat ðəl siɡnifikˈat mˈaɣik, də kˈamβi ðəstˈat kˈɛ fˈa pˈaɾt ðə lɐ kʊnsəpsjˈo kɐtˈɔlikɐ. | La majoria dels protestants veuen el sagrament com un acte simbòlic que expressa la realitat immaterial de la relació entre l'home i Déu, despullat del significat màgic, de canvi d'estat que fa part de la concepció catòlica. |
lɐ pɾimˈɛɾɐ ˈoβɾɐ ðə mɐɾtˈi lʊtˈɛ ˈon ɐpɐɾˈɛjɕ lɐ sˈɛβɐ ðʊktɾˈinɐ sˈoβɾə əls sɐɣɾɐmˈens es ðə lɐ kɐpːtiβitˈat βɐβilˈɔnikɐ ðə ləsɣlˈeziɐ, ˈon əstɐβlˈɛjɕ kˈɛ nʊmˈes əl βɐpːtˈismə i ləwkɐɾistˈiɐ son ʋəɾitˈaβləs sɐɣɾɐmˈens, sˈi βˈe ɐksˈɛpːtɐ tɐmbˈe lɐ pənitˈɛnsiɐ ən mənˈoɾ məzˈuɾɐ tˈot i kˈɛ ɐβʊlˈɛjɕ lɐ kʊnfəsjˈo ˈam ʊn sɐsərðˈot kˈom ɐ midʑɐnsˈɛ. | La primera obra de Martí Luter on apareix la seva doctrina sobre els sagraments és De la captivitat babilònica de l'Església, on estableix que només el baptisme i l'eucaristia són veritables sagraments, si bé accepta també la penitència en menor mesura tot i que aboleix la confessió amb un sacerdot com a mitjancer. |
zʊʊlʊɣˈiɐ: diβˈɛrsəs əspˈɛsjəs ðə lɐ fɐmˈiliɐ ðəls lɐsˈɛɾtits, nʊrmɐlmˈen də ðimənsjˈons mˈes pətˈitəs kˈɛ əls ʎɐŋɐrðˈajɕʊs | Zoologia: diverses espècies de la família dels lacèrtids, normalment de dimensions més petites que els llangardaixos |
əl kʊɾrˈɛw βɾˈosɐ spˈam ən ɐŋlˈɛs es ɐkˈɛʎ misˈadʑə əmβjˈat pə ʊn midʑˈa ələktɾˈɔnik, indiskɾiminˈaðɐ i mɐsiβɐmˈen, sˈɛnsə əl kʊnsəntimˈen dəl ɾrəsəpːtˈoɾ. | El correu brossa (spam en anglès) és aquell missatge enviat per un mitjà electrònic, indiscriminada i massivament, sense el consentiment del receptor. |
lɐ sˈɛβɐ finɐlitˈat ʑənəɾɐlmˈen es kʊmərsjˈal, tˈot i kˈɛ tɐmbˈe son fɾəkwˈens əls ˈɛŋɐɲs ˈamp lɐ intənsjˈo ðə tɾˈɛwɾə pɾʊfˈit əkʊnˈɔmik ðə ləs ʋˈiktiməs. | La seva finalitat generalment és comercial, tot i que també són freqüents els enganys amb la intenció de treure profit econòmic de les víctimes. |
tɾɐðisjʊnɐlmˈen, əls sˈɛws midʑˈans ðə ðifʊzjˈo an əstˈat əl kʊɾrˈɛw ələktɾˈɔnik i əls ɣɾˈups ðə ðiskʊsjˈo, pəɾˈɔ ˈamp lɐ pʊpʊlɐɾidzɐsjˈo ðə ləs nˈoβəs təknʊlˈoɣjəs ˈɛlɐspˈam sa əstˈɛs i ˈaɾɐ tɐmbˈe ɐpɐɾˈɛjɕ ən ˈaltɾəs midʑˈans kˈom blˈoks, wˈikis, fˈɔɾʊms, misɐdʑəɾˈiɐ instɐntˈaniɐ, ˈɛtk. | Tradicionalment, els seus mitjans de difusió han estat el correu electrònic i els grups de discussió, però amb la popularització de les noves tecnologies l'spam s'ha estès i ara també apareix en altres mitjans com blogs, wikis, fòrums, missatgeria instantània, etc. |
əl mˈil nˌɔusˈɛnts nʊɾˌantɐtɾˈes lɐ fəðəɾɐsjˈon də kʊmˈɛrsjʊ ələktɾˈonikʊ ˈi ɣɾɛɣɐ mɐrkˈɛtiŋ diɾˈɛktʊ ˈuj ən dˈiɐ ɐðiɣitˈal ɐzʊsjɐsjˈon əspɐɲˈolɐ ðə lɐ əkʊnʊmˈiɐ ðiɣitˈal pʊβlikˈa ˌunɐ ʎˈistɐ ðəksklʊzjˈo ðə pʊβlisitˈat ʊ ʎˈistɐ ɾrʊβinsˈon ən lɐ kˈɛ əls ɾrəɣistɾˈats ɐ lɐ ʎˈistɐ pˈoðjən əɡzklˈɔwɾəs ðə lɐ pʊβlisitˈat pə ʋˈiɐ kʊɾrˈɛw pʊstˈal. | El 1993 la Federación de Comercio Electrónico y Marketing Directo (hui en dia Adigital (Asociación Española de la Economía Digital)) publicà una llista d'exclusió de publicitat o llista Robinson en la que els registrats a la llista podien excloure's de la publicitat per via correu postal. |
əls midʑˈans pə ɐls kwˈals əfəktwˈasə ləɡzklʊzjˈo fˌoɾən ɐmljˈats əl ðˈɔs mˈil nˈow iŋklʊˈen əl kʊɾrˈɛw ələktɾˈɔnik, ləs kɾiðˈaðəs tələfˈɔnikəs, əls ˌɛssəˌɛmɐˈɛssə i əls ˌɛmɐˌɛmɐˈɛssə. | Els mitjans per als quals efectuar-se l'exclusió foren ampliats el 2009 incloent el correu electrònic, les cridades telefòniques, els SMS i els MMS. |
əl ðˈɔs mˈil ðisˈɛt ˈi ɐβˌiɐ ɐpɾʊksimɐðɐmˈen ʊns sinsˈɛnts.zˈeɾʊzˈeɾʊ zˈeɾʊ inskɾˈits, ɕˈifɾɐ kʊnsiðəɾˈaðɐ βˈajɕɐ pə lɐɣˈɛnsiɐ əspɐɲˈolɐ ðə pɾʊtəksjˈo ðə ðˈaðəs. | El 2017 hi havia aproximadament uns 500.000 inscrits, xifra considerada baixa per l'Agència espanyola de protecció de dades. |
es ˌunɐ pɾˈaktikɐ ɾrəβʊdʑˈaðɐ pə lɐ kʊmʊnitˈat ðʊzwˈaɾis pə ləs mʊlˈɛstjəs kˈɛ kˈawzɐ, ʑˈa kˈɛ əls misˈadʑəs nˈo sʊllisitˈats ɐɾrˈiβən ʑʊntɐmˈen ɐls ʊzwˈaɾis ˈam əls misˈadʑəs ðə kʊmʊnikɐsjˈo pərsʊnˈal ʊ lɐβʊɾˈal. | És una pràctica rebutjada per la comunitat d'usuaris per les molèsties que causa, ja que els missatges no sol·licitats arriben juntament als usuaris amb els missatges de comunicació personal o laboral. |
tɐmbˈe pˈot ɐβˈɛ pɾʊβlˈɛməs pə lɐwɡmˈen ʑənəɾˈal ðəl tɾˈansit ɐ intərnˈɛt, kˈozɐ kˈɛ pˈot ɐɾriβˈa ɐ kʊllɐpsˈa lɐ ɕˈarɕɐ, mˈɛnɾə kˈɛ ɐ niβˈɛʎ indiβiðwˈal, ɐkˈɛʎs ʊzwˈaɾis kˈɛ nˈo fˈasin sərβˈi ˌunɐ tɐɾˈifɐ plˈanɐ pɐɣɐɾˈan, sˈɛnsə ɐðʊnˈasˈɛn, pə ɾrˈɛβɾə misˈadʑəs nˈo ðəzidʑˈats. | També pot haver problemes per l'augment general del trànsit a Internet, cosa que pot arribar a col·lapsar la xarxa, mentre que a nivell individual, aquells usuaris que no facin servir una tarifa plana pagaran, sense adonar-se'n, per rebre missatges no desitjats. |
es pə tˈot ɐjɕˈɔ kˈɛ əɡzistˈɛjɕən ˈɛjnəs pə ðətəktˈa i ɐpɐɾtˈa əl kʊɾrˈɛw βɾˈosɐ ɐβˈans ðə ðəskɐɾrəɣˈa i ʊβɾˈi əl kʊɾrˈɛw ələktɾˈɔnik. | És per tot això que existeixen eines per detectar i apartar el correu brossa abans de descarregar i obrir el correu electrònic. |
ən əls ðɐɾrˈɛs ˈaɲs lˈus ðəl kʊɾrˈɛw βɾˈosɐ sa iŋkɾəməntˈat nʊtɐβləmˈen, dʊnˈat kˈɛ əmβjˈanˈɛ ɐ səntənˈas ðə pərsˈonəs ðə ləs kwˈals ˈɛs kʊnˈɛjɕ lɐðɾˈɛsɐ ələktɾˈɔnikɐ es mˈolt fˈasil, ɾrˈapit i βɐɾˈat. | En els darrers anys l'ús del correu brossa s'ha incrementat notablement, donat que enviar-ne a centenars de persones de les quals es coneix l'adreça electrònica és molt fàcil, ràpid i barat. |
ɡˈari twˈɛrk, kwˈi pʊsiβləmˈen ʋˈa əmβjˈa əl pɾimˈɛ misˈadʑə ðə kʊɾrˈɛw βɾˈosɐ ɐ sˈissˈɛnts pərsˈonəs lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐʋˈujt, ʋˈa sˈɛ ɐmʊnəstˈat. | Gary Thuerk, qui possiblement va enviar el primer missatge de correu brossa a 600 persones l'any 1978, va ser amonestat. |
kˈom ɐ kʊnsəkwˈɛnsiɐ ðəls sˈɛws əfˈɛktəs nəɣɐtˈiws mˈolts pɐˈizʊs an pɾʊmʊɣˈut ʎˈɛjs kˈonɾɐ əl kʊɾrˈɛw βɾˈosɐ, iŋklˈozʊs mˈɛmbɾəs ðə lɐ ʊnjˈo əwɾʊpˈɛˌa, i sa ɐɾriβˈat ɐ pɾʊiβˈi ɐ ɐlɣˈuns pɐˈizʊs. | Com a conseqüència dels seus efectes negatius molts països han promogut lleis contra el correu brossa, inclosos membres de la Unió Europea, i s'ha arribat a prohibir a alguns països. |
mˈolts pɾʊβəiðˈoɾs ðə kʊɾrˈɛw ələktɾˈɔnik, pəɾˈɔ, ɾrəkʊmˈanən nˈo kʊntəstˈa mˈaj ɐ ˈɛlɐspˈam, ʑˈa kˈɛ ɐl ɾrəmitˈen lˈi pˈot sərβˈi ðə kʊnfirmɐsjˈo kˈɛ lɐðɾˈɛsɐ ələktɾˈɔnikɐ əɡzistˈɛjɕ i əstˈa ən ˈus. | Molts proveïdors de correu electrònic, però, recomanen no contestar mai a l'spam, ja que al remitent li pot servir de confirmació que l'adreça electrònica existeix i està en ús. |
ɐkˈɛstɐ ɐdkwiɾˈɛjɕ lˈus ɐktwˈal ˈamp kʊnnʊtɐsjˈons ðə kˈozɐ innəsəsˈaɾiɐ, mˈasɐ ɐβʊndˈan i ðə pˈokɐ kwɐlitˈat ɐ pɐɾtˈi ðˈun əskˈɛtɕ mˈolt pʊpʊlˈa ðəls mˈoni pitˈon. | Aquesta adquireix l'ús actual amb connotacions de cosa innecessària, massa abundant i de poca qualitat a partir d'un esquetx molt popular dels Monty Python. |
dʊɾˈan ləskˈɛtɕ, dˈos kljˈens ən ˌunɐ kɐfətəɾˈiɐ plˈɛnɐ ðə ʋˈikiŋs intˈɛntən dəmɐnˈa ʊn əsmʊrzˈa ɐ pɐɾtˈi ðˈun mənˈu ˈon ɐkˈɛstɐ kˈarn əstˈa iŋklˈozɐ ɐ tˈots əls plˈats. | Durant l'esquetx, dos clients en una cafeteria plena de vikings intenten demanar un esmorzar a partir d'un menú on aquesta carn està inclosa a tots els plats. |
ən nʊmˈes tɾˈɛs minˈuts i mˈik ðə ðʊɾˈaðɐ ˈɛs kʊnstɾwˈɛjɕ lɐrɣʊmˈen ən kˈɛ lɐ kɐmbɾˈɛɾɐ nʊmˈes tˈe plˈats ˈamp spˈam i ˌɛmɐˌɛrəˈɛssə. | En només tres minuts i mig de durada es construeix l'argument en què la cambrera només té plats amb Spam i Mrs. |
ɐ lɐ kʊmβˈɛrsɐ kʊmˈɛnsɐ ɐ inɾʊðˈujsˈi lɐ pɐɾˈawlɐ spˈam, səntˈinsə ðə fˈons ʋˈikiŋs kɐntˈan "spˈam" sˈɛnsə pɐɾˈa. | A la conversa comença a introduir-s'hi la paraula Spam, sentint-se de fons vikings cantant "spam" sense parar. |
es ləskˈɛtɕ finˈal ðəl kɐpˈitʊl ʋˌintisˈiŋk ðə mˈoni pˈitʊns fljˈiŋ sˈirkʊs i ʋˈa sˈɛ əmˈɛs pə pɾimˈɛɾɐ ʋəɣˈaðɐ əl kˈinzə ðə ðəzˈɛmbɾə ðəl mˈil nˌɔusˈɛnts sətˈantɐ. | És l'esquetx final del capítol 25 de Monty Python's Flying Circus i va ser emès per primera vegada el 15 de desembre del 1970. |
sˈan pɾiβˈat ðˈɛn bˈas es ʊn ɐntˈik mʊnisˈipi ðə lɐ kʊmˈarkɐ ðə lɐ ɣɐɾrˈotɕɐ, kˈɛ əl mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐʋˈujt ʋˈa sˈɛ intəɣɾˈat ðˈins ðə lɐ ʋˈaʎ ðˈɛn bˈas. | Sant Privat d'en Bas és un antic municipi de la comarca de la Garrotxa, que el 1968 va ser integrat dins de la Vall d'en Bas. |
əl mˈil ʋˈujtsˈɛnts ˈɔnzə ˈi nɐskˈe ʑʊzˈɛp əstɐɾtˈus i ɐjɣwɐβˈɛʎɐ, mɐɾiskˈal ðə kˈam kɐrlˈi kˈɛ pɐɾtisipˈa ən ləs tɾˈɛs ɣwˈɛɾrəs kɐrlˈinəs. | El 1811 hi nasqué Josep Estartús i Aiguabella, mariscal de camp carlí que participà en les tres guerres carlines. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈantɐ pˈaw ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Santa Pau (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
es ɐl sˈutˈɛst ðə lɐ plˈanɐ ðʊlˈot, ən plˈɛnɐ zˈonɐ ʋʊlkˈanikɐ, ənmˈik ðə lɐ ʋˈaʎ ˈɛnɾə ləs səɾrɐlˈaðəs ðə sˈan ʑʊljˈa ðəl mˈon i sˈɛɾrɐ ðə finˈɛstɾəs i ɐ kwˈatɾəsˈɛnts nʊɾˌantɐsˈis ˈɛmɐ sˈoβɾə əl niβˈɛʎ ðəl mˈa. | És al sud-est de la plana d'Olot, en plena Zona Volcànica, enmig de la vall entre les serralades de Sant Julià del Mont i Serra de Finestres i a 496 m sobre el nivell del mar. |
kˈomtɐ ˈam ˌunɐ ˈunikɐ ʋˈiɐ ðə kʊmʊnikɐsjˈo: lɐ kɐɾrətˈɛɾɐ ðʊlˈot ɐ βɐɲˈoləs, i ˈɛs tɾˈoβɐ ɐ ˌunɐ ðistˈansiɐ ðə sˈɛnt sinkwˈantɐ kˌeˈɛmɐ ðə βɐrsəlˈonɐ, ɐ sinkwˈantɐ kˌeˈɛmɐ ðə ɣiɾˈonɐ i ɐ nˈow kˌeˈɛmɐ ðʊlˈot. | Compta amb una única via de comunicació: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distància de 150 km de Barcelona, a 50 km de Girona i a 9 km d'Olot. |
ən lˈiniɐ ɾrˈɛktɐ əkwiðˈistɐ ɐ kwɐɾˌantɐsˈiŋk kˌeˈɛmɐ ðə lɐ βɐðˈiɐ ðə ɾrˈozəs i ðəl pˈik ðəl kɐniɣˈo, i tˈan lʊn kˈom lˈaltɾə son ʋizˈiβləs ən djˈɛs klˈas ðəs ðə ðiβˈɛrsʊs indɾˈɛts ðəl tˈɛrmə mʊnisipˈal. | En línia recta equidista a 45 km de la Badia de Roses i del pic del Canigó, i tant l'un com l'altre són visibles en dies clars des de diversos indrets del terme municipal. |
ɐjɕˈɔ ðˈonɐ ʊn kɐɾˈaktˌɛ mˈikst ðə pɾəpiɾinˈɛw i pɾəlitʊɾˈal ɐ lɐ sˈɛβɐ klimɐtʊlʊɣˈiɐ i pə tˈan tɐmbˈe ɐl tˈipʊs ðə ʋəɣətɐsjˈo. | Això dona un caràcter mixt de prepirineu i prelitoral a la seva climatologia i per tant també al tipus de vegetació. |
əl ʋujtˌantɐˈu pərsəntˈadʑə ðəl təɾritˈoɾi mʊnisipˈal fˈormɐ pˈaɾt ðəl pˈark nɐtʊɾˈal ðə lɐ zˈonɐ ʋʊlkˈanikɐ ðə lɐ ɣɐɾrˈotɕɐ, i ðˈins ɐkˈɛst indɾˈɛt ˈi a pˈuns ðintəɾˈɛs əspəsjˈal kˈom əl ʋʊlkˈa ðə sˈantɐ mɐrɣɐɾˈiðɐ, əl ʋʊlkˈa kɾʊskˈat i ləs ɣɾəðˈɛɾəs ʋʊlkˈanikəs, lɐ fɐɣˈɛðɐ ðˈɛn ʑʊrðˈa ʊ əl sˈalt ðˈajɣwɐ ðə kˈan bˈatʎə. | El 81% del territori municipal forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i dins aquest indret hi ha punts d'interès especial com el Volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d'en Jordà o el salt d'aigua de Can Batlle. |
lɐ pɾimˈɛɾɐ mənsjˈo ɐ sˈantɐ pˈaw es ən ʊn dʊkʊmˈen də lˈaɲ ʋˈujtsˈɛnts sətˌantɐʋˈujt, ˈon əl ɾrˈɛj fɾˈaŋk ʎwˈis əl tɐɾtɐmˈut kʊnfˈirmɐ ɐl mʊnəstˈi ðə βɐɲˈoləs kˈɛ ləs pɾʊpjətˈats kˈɛ ˌaβjən əstˈat ðə lɐβˈat ɾrˈimilɐ ðə sˈan ʑʊljˈa ðəl mˈon sitwˈaðəs ɐ lɐ ʋˈaʎ ðə sˈantɐ pˈaw ˌɛɾən fʊrmˈaðəs pə sˈan ʋˈisəns ðəl sɐʎˈen i əl ʎˈok ðə ɾriwðɛˌazɐ, ˈamp lɐ sˈɛllɐ ðə sˈantɐ mɐɾˈiɐ. | La primera menció a Santa Pau és en un document de l'any 878, on el rei franc Lluís el Tartamut confirma al monestir de Banyoles que les propietats que havien estat de l'abat Rímila de Sant Julià del Mont situades a la vall de Santa Pau eren formades per Sant Vicenç del Sallent i el lloc de Riudeaza, amb la cel·la de Santa Maria. |
nˈo es fˈins ɐl ʋʊltˈan dəls ˈaɲs nˌɔusˈɛnts ʋˌintinˈow mˈɛɲs nˌɔusˈɛnts tɾˌɛntɐsˈiŋk kwˈan ɐpɐɾˈɛjɕ mənsjʊnˈat əl kɐstˈɛʎ ðə sˈantɐ pˈaw, ən ʊn dʊkʊmˈen ən əl kwˈal ðəl ɾrˈɛj fɾˈaŋk ɾrɐðˈulf əl ðˈonɐ ɐ ʊlˈiβɐ, səɲˈoɾ ðə pʊrkˈɛɾəs, tɾˈoŋk ðə lɐ fɐmˈiliɐ ðəls kɐstlˈans ðə finˈɛstɾəs. | No és fins al voltant dels anys 929-935 quan apareix mencionat el castell de Santa Pau, en un document en el qual del rei franc Radulf el dona a Oliba, senyor de Porqueres, tronc de la família dels castlans de Finestres. |
fʊw ɐkˈɛstɐ fɐmˈiliɐ lɐ kˈɛ, ɐ midʑˈans ðəl ənkɐpsɐlˈaðɐ pə pˈons, səɲˈoɾ ðə sˈantɐ pˈaw i ðə finˈɛstɾəs, dəsiðˈɛjɕən əstɐβlˈi əl sˈɛnɾə ðəls sˈɛws ðʊmˈinis ɐl kɐstˈɛʎ ðə sˈantɐ pˈaw i ɐɣˈafən əl kˈoɡnʊm sɐntɐpˈaw. | Fou aquesta família la que, a mitjans del encapçalada per Ponç, senyor de Santa Pau i de Finestres, decideixen establir el centre dels seus dominis al castell de Santa Pau i agafen el cognom Santapau. |
lˈaɲ mˈil tɾˈessˈɛnts pˈons ɐtˈorɣɐ ˌunɐ kˈaɾtɐ ðə pʊβlɐmˈen ɐls ɐβitˈans ðə lɐ səʎˈɛɾɐ ðə lɐ pɐɾrˈɔkwiɐ ðə sˈantɐ mɐɾˈiɐ ɐləsˈoɾəs ɐls ˈarks i ɐls kwˈi ɐnˈɛsin ɐ pʊβlˈa lɐ nˈoβɐ ʋˈilɐ, ˈam əɡzəmsjˈo ðəls mˈals ˈuzʊs i əɡziɣˈɛnsjəs səɲʊɾjˈals i ðətərminˈats pɾiβilˈɛɣis. | L'any 1300 Ponç atorga una carta de poblament als habitants de la cellera de la parròquia de Santa Maria (aleshores als Arcs) i als qui anessin a poblar la nova vila, amb exempció dels mals usos i exigències senyorials i determinats privilegis. |
lɐ βɐɾʊnˈiɐ ðə sˈantɐ pˈaw ˈɛs ʋˈa kʊnfiɣʊɾˈa kˈom ˌunɐ ʑʊɾisðiksjˈo mˈolt impʊɾtˈan i kʊmɾənˈiɐ ləs pɐɾrˈɔkwiəs ðə sˈantɐ mɐɾˈiɐ ðə finˈɛstɾəs, sˈan ɐnjˈol ðə finˈɛstɾəs, sˈantɐ mɐɾˈiɐ ðə sˈantɐ pˈaw, sˈan əstˈɛβə ðə ʎˈemənɐ, sˈan ɐndɾˈɛw ðə lɐ βɐɾrˈokɐ, sˈan ʑʊˈan də ləs mˈɛðəs, sˈan mikˈɛl sɐkˈot, sˈantɐ mɐɾˈiɐ ðə βɐtˈɛt, sˈan ʑʊljˈa ðəl mˈon i sˈan ʋˈisəns ðəl sɐʎˈen; ən ˈaltɾəs pɐɾˈawləs, əls ɐktwˈals tˈɛrməs mʊnisipˈals ðə sˈantɐ pˈaw i sˈan ɐnjˈol ðə finˈɛstɾəs, i lɐntˈik tˈɛrmə ðə βɐtˈɛt ðə lɐ sˈɛɾrɐ, kˈɛ ɐktwɐlmˈen fˈormɐ pˈaɾt ðəl mʊnisˈipi ðʊlˈot. | La baronia de Santa Pau es va configurar com una jurisdicció molt important i comprenia les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de la Barroca, Sant Joan de les Medes, Sant Miquel Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent; en altres paraules, els actuals termes municipals de Santa Pau i Sant Aniol de Finestres, i l'antic terme de Batet de la Serra, que actualment forma part del municipi d'Olot. |
lɐ fɐmˈiliɐ sɐntɐpˈaw fʊw ˌunɐ ðə ləs fɐmˈiljəs mˈes ðəstɐkˈaðəs ðə lɐ nʊβlˈɛzɐ kɐtɐlˈanɐ, əmpɐɾəntˈansə ˈamp ləs pɾinsipˈals fɐmˈiljəs ðɐkˈɛstɐ i pɾənˈen pˈaɾt ɐktˈiβɐ ən mˈoltəs əmɾˈɛzəs ðə lɐ kʊɾˈonɐ ðɐɾɐɣˈo, dəs ðə βɐrβɐɾˈiɐ fˈins ɐ sisˈiliɐ i sɐrðˈɛɲɐ. | La família Santapau fou una de les famílies més destacades de la noblesa catalana, emparentant-se amb les principals famílies d'aquesta i prenent part activa en moltes empreses de la Corona d'Aragó, des de Barbaria fins a Sicília i Sardenya. |
lɐ βɐɾʊnˈiɐ ðə sˈantɐ pˈaw ʋˈa kʊntinwˈa ɐ tɾɐβˈes ðəls ˈoms ˈam əl kɐzɐmˈen də ʑʊˈanɐ ðə sɐntɐpˈaw i βəɾəŋwˈɛ ðˈoms, ɐnʊmənˈansə ðəspɾˈes ˈoms ðə sɐntɐpˈaw. | La baronia de Santa Pau va continuar a través dels Oms amb el casament de Joana de Santapau i Berenguer d'Oms, anomenant-se després Oms de Santapau. |
əl mˈil sinsˈɛnts səjɕˌantɐsˈɛt əl βɐɾˈo ɐntˈoni i ˈoms ðə sɐntɐpˈaw ʋinkʊlˈa lɐ βɐɾʊnˈiɐ ɐls sˈɛws ðəssəndˈens ɐɡnɐtˈisis ˈi, sˈi ɐkˈɛsts fɐltˈaβən, ɐls ðəssəndˈens tɐmbˈe ɐɡnɐtˈisis ðə lɐ sˈɛβɐ fˈiʎɐ ˈannɐ. | El 1567 el baró Antoni I Oms de Santapau vinculà la baronia als seus descendents agnaticis i, si aquests faltaven, als descendents també agnaticis de la seva filla Anna. |
dʊɾˈan lɐ ɣwˈɛɾrɐ siβˈil əspɐɲˈolɐ, dəɣˈut ɐl kʊntˈɛkst ɾrəβʊlʊsjʊnˈaɾi kˈonɾɐ lɐɣjʊtʊpʊnˈimiɐ, əl mʊnisˈipi pɐsˈa ɐ ɐnʊmənˈasə pˈaw ðə sˈɛɾt ˈon sˈɛɾt fˈa ɾrəfəɾˈɛnsiɐ ɐl ɾrˈiw sˈɛ. | Durant la Guerra Civil espanyola, degut al context revolucionari contra l'hagiotoponímia, el municipi passà a anomenar-se Pau de Sert (on Sert fa referència al riu Ser). |
kʊnstˈans, ən əl sˈɛw ʎˈiβɾə "ʑiɾˈonɐ, bisβˈat mɐɾjˈa" pʊβlikˈat lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts sinkwˌantɐkwˈatɾə, ɐfˈirmɐ kˈɛ sˈantɐ mɐɾˈiɐ ðəls ˈarks fʊw kʊnstɾwˈiðɐ ˈɛnɾə əl ʋˈujtsˈɛnts səjɕˌantɐsˈis i əl ʋˈujtsˈɛnts sətˌantɐsˈɛt, pɾʊβɐβləmˈen pə ˌunɐ kʊmʊnitˈat βənəðiktˈinɐ sitwˈaðɐ ɐ lɐ mʊntˈaɲɐ ðə sˈan ʑʊljˈa ðəl mˈon, pɾʊpˈɛɾɐ ɐ lɐ ʋˈilɐ. | Constans, en el seu llibre "Girona, Bisbat Marià" publicat l'any 1954, afirma que Santa Maria dels Arcs fou construïda entre el 866 i el 877, probablement per una comunitat benedictina situada a la muntanya de Sant Julià del Mont, propera a la vila. |
sˈan fəlˈiw ðə pɐʎəɾˈols es ˌunɐ ʋˈilɐ i mʊnisˈipi ðə lɐ kʊmˈarkɐ ðə lɐ ɣɐɾrˈotɕɐ, ɐ ləs kʊmˈarkəs ɣiɾʊnˈinəs. | Sant Feliu de Pallerols és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. |
sitwˈat ɐ lɐ ʋˈaʎ ðʊstˈoləs, səstˈen pə ləs ʋˈaʎs ðəl ɾrˈiw βɾʊɣˈen i ðəl sˈɛw ɐflwˈen, əl sˈan ˈisklə, ɐksiðəntˈat pə ləs sˈɛɾrəs ðəl kˈorp i ðə fʊnpˈoβɾɐ i əls ʋʊlkˈans ðə kˈan tjˈa i tɾɐjtˈɛ, dˈins ðəl pˈark nɐtʊɾˈal ðə lɐ zˈonɐ ʋʊlkˈanikɐ ðə lɐ ɣɐɾrˈotɕɐ. | Situat a la vall d'Hostoles, s'estén per les valls del riu Brugent i del seu afluent, el Sant Iscle, accidentat per les serres del Corb i de Fontpobra i els volcans de Can Tià i Traiter, dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. |
dəstˈakən əls sˈims ðə kʊʎsɐkˈaβɾɐ ɐl sˈut ðəl tˈɛrmə i əl sɐntwˈaɾi ðə lɐ nˈostɾɐ səɲˈoɾɐ ðə lɐ fˈon də lɐ sɐlˈut ɐ ˈu.zˈeɾʊ tɾˈɛntɐ mˈɛtɾəs ðɐltitˈut. | Destaquen els cims de Collsacabra al sud del terme i el Santuari de La nostra Senyora de la Font de la Salut a 1.030 metres d'altitud. |
ɐ niβˈɛʎ ɣɛˌolˈɔɣik, ˌunɐ ðə ləs pɐɾtikʊlɐɾitˈats ðəl mʊnisˈipi es kˈɛ sˈi tɾˈoβɐ lɐ ɾrˈaɾɐ mˈikɐ ˈamp lˈiti, ɐnʊmənˈaðɐ ləpiðʊlˈitɐ. | A nivell geològic, una de les particularitats del municipi és que s'hi troba la rara mica amb liti, anomenada lepidolita. |
ɾrɐmɐðəɾˈiɐ ðə βəstjˈa βʊβˈi i pʊrsˈi, ɐjɕˈi kˈom ɐβˈiɾɐm, lɐ indˈustɾiɐ ðəmbʊtˈits i ɕʊkʊlˈatəs kˈɛ ʑʊntɐmˈen ˈam əl tʊɾˈismə ɾrəziðənsjˈal es lɐ βˈazə ðə lɐ sˈɛβɐ əkʊnʊmˈiɐ. | Ramaderia de bestiar boví i porcí, així com aviram, la indústria d'embotits i xocolates que juntament amb el turisme residencial és la base de la seva economia. |
kˈal ðəstɐkˈanˈɛ lɐ fˈɛstɐ mɐʑˈoɾ ðə sˈan fəlˈiw ðə pɐʎəɾˈols fˈɛstɐ ðə ɣəɣˈans, kɐβɐʎˈɛts i mʊlˈasɐ, dəklɐɾˈaðɐ fˈɛstɐ tɾɐðisjʊnˈal ðintəɾˈɛs nɐsjʊnˈal. | Cal destacar-ne la Festa Major de Sant Feliu de Pallerols (festa de gegants, cavallets i mulassa), declarada festa tradicional d'interès nacional. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈan fəlˈiw ðə pɐʎəɾˈols ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sant Feliu de Pallerols (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
es ʊn mʊnisˈipi ˈamp klˈimɐ məðitəɾrˈani ðintəɾjˈoɾ, tˈot i kˈɛ ˈamp mˈes inflwˈɛnsiɐ ðəl mˈa kˈɛ nˈo pˈas ˈaltɾəs pʊβlɐsjˈons ðə lɐ ɣɐɾrˈotɕɐ. | És un municipi amb clima mediterrani d'interior, tot i que amb més influència del mar que no pas altres poblacions de la Garrotxa. |
ləs təmpəɾɐtˈuɾəs mˈaksiməs i mˈiniməs ɐnwˈals ɾrˈondən əls tɾˌɛntɐtɾˈes βˈaɾra tɾˌɛntɐsˈiŋk sˈe i əls mˈɛɲs ʋˈujt βɐɾrɐmˈɛɲs ðˈew sˈe, tˈot i kˈɛ ɐ kˈawzɐ ðəl kˈamβi klimˈatik sʊbsˈɛrβɐ ˌunɐ təndˈɛnsiɐ ɐ lˈalsɐ ðə ləs təmpəɾɐtˈuɾəs. | Les temperatures màximes i mínimes anuals ronden els 33/35 °C i els -8/-10 °C, tot i que a causa del canvi climàtic s'observa una tendència a l'alça de les temperatures. |
ləs pɾəsipitɐsjˈons ˈi son ɐβʊndˈans, pə sˈoβɾə ðəls ˈu.zˈeɾʊzˈeɾʊ zˈeɾʊ ˈɛlɐ βˈaɾra ˈɛmɐ ðˈɔs ɐnwˈals, kʊnsənɾˈaðəs ɐ lɐ pɾimɐβˈɛɾɐ i ɐ lɐ tɐrðˈoɾ. | Les precipitacions hi són abundants, per sobre dels 1.000 l/m² anuals, concentrades a la primavera i a la tardor. |
əl sˈɛns ðəl mˈil sˌetsˈɛnts ðisˈɛt inkʊrpˈoɾɐ sˈan mikˈɛl ðə pinˈɛðɐ i sˈan pˈɛɾə sɐkˈostɐ; əl mˈil sˌetsˈɛnts ʋujtˌantɐsˈɛt, ləs plˈanəs ðʊstˈoləs; əl mˈil ʋˈujtsˈɛnts sinkwˌantɐsˈɛt, sˈan ˈisklə ðə kʊʎtˈoɾt, ləs ˈɛnsjəs i kʊɣˈoʎs; i əl mˈil ʋˈujtsˈɛnts sətˌantɐðˈɔs ˈɛs ðəzɐɣɾˈɛɣɐ ləs plˈanəs ðʊstˈoləs. | El cens del 1717 incorpora Sant Miquel de Pineda i Sant Pere Sacosta; el 1787, les Planes d'Hostoles; el 1857, Sant Iscle de Colltort, les Encies i Cogolls; i el 1872 es desagrega les Planes d'Hostoles. |
əl pˈoβlə ˈɛs tɾˈoβɐ ən ˌunɐ zˈonɐ ðə tɾɐnsisjˈo ˈɛnɾə lɐ ʋəɣətɐsjˈo məðitəɾrˈaniɐ i lɐ ʋəɣətɐsjˈo pɾˈɔpiɐ ðə klˈiməs ʊmˈits. | El poble es troba en una zona de transició entre la vegetació mediterrània i la vegetació pròpia de climes humits. |
ɐ lɐ pˈaɾt sʊpəɾjˈoɾ ðə ləs kɐɾˈɛnəs lɐ ʋəɣətɐsjˈo əsðəβˈe mˈes əskˈasɐ, ʑˈa kˈɛ es lɐ kˈɛ mˈes pɐtˈɛjɕ lɐ kɐlˈoɾ ðə ləstˈiw. | A la part superior de les carenes la vegetació esdevé més escassa, ja que és la que més pateix la calor de l'estiu. |
ɐl ʋəsˈan nˈort ˈi tɾˈoβəm bˈosk kɐðʊsifˈoli: sʊβɾətˈot ɾrʊwɾˈɛðəs, tˈot i kˈɛ ɐ lˈɛkstɾəm nˈort ˈɛs kʊmβəɾtˈɛjɕən ən fɐɣˈɛðəs pə sˈoβɾə ðəls sˌetsˈɛnts mˈɛtɾəs. | Al vessant nord hi trobem bosc caducifoli: sobretot rouredes, tot i que a l'extrem nord es converteixen en fagedes per sobre dels 700 metres. |
ɐ lɐ pˈaɾt mˈes pɾʊpˈɛɾɐ ɐl pˈoβlə ˈi tɾˈoβəm pɐstˈuɾəs, bˈojɕ, bˈojɕ ɣɾˈɛβʊl ɐlzˈinəs i ɾrˈɔwɾəs, tˈot i kˈɛ ɐjɕˈi kˈɛ pˈuɣəm də kˈotɐ es nʊmˈes ɾrʊwɾˈɛðɐ. | A la part més propera al poble hi trobem pastures, boix, boix grèvol alzines i roures, tot i que així que pugem de cota és només roureda. |
dəs ðəl pˈoβlə fˈins ɐ lɐ kˈazɐ ðəl ʋɐʎˈak ɐktwɐlmˈen ən ɾrwˈinəs, ɐl ʋʊltˈan də lɐ kˈotɐ sˌetsˈɛnts, pərβˈiwən ɾrˈɛstəs ðə ləs fˈɛjɕəs kˈɛ ɐβˈans ˈɛs kʊltiβˈaβən. | Des del poble fins a la casa del Vallac (actualment en ruïnes), al voltant de la cota 700, perviuen restes de les feixes que abans es cultivaven. |
ɐkˈɛst əkwilˈiβɾi ˈɛnɾə ðwˈɛs zˈonəs ˈɛs pˈot ʋˈɛwɾə ɐfəktˈat ðʊɾˈan əls pɾʊpˈɛs ˈaɲs ɐ kˈawzɐ ðəl kˈamβi klimˈatik. | Aquest equilibri entre dues zones es pot veure afectat durant els propers anys a causa del canvi climàtic. |
əl kˈɛ inisjɐlmˈen ˌɛɾɐ ˌunɐ mˈalnʊm a əstˈat ɾrəkʊmβəɾtˈit pəls mɐtˈɛjɕʊs sɐnfəliwˈɛŋks kˈom ɐ ikˈonɐ pʊpʊlˈa tˈal kˈom ˈɛs pˈot ʎəɣˈi ɐ ləskʊltˈuɾɐ ðəl pəskɐʎˈunəs: | El que inicialment era una malnom ha estat reconvertit pels mateixos santfeliuencs com a icona popular tal com es pot llegir a l'escultura del pescallunes: |
sitwˈat ɐ kɐβˈaʎ ðə ləs ʋˈaʎs ðəl ʎjˈɛrkɐ i ðəl βʊɾrˈo, pˈɛɾtɐɲ ɐ lɐ sˈupkʊmˈarkɐ ðə lˈaltɐ ɣɐɾrˈotɕɐ, ˈamp ɾrəʎˈɛw ɐksiðəntˈat ən lɐ zˈonɐ nˈort ɾrˈiskʊs ðənɾəpˈɛɾəs, i plˈa ən lɐ zˈonɐ sˈut ʋˈaʎ ðəl flʊβjˈa. | Situat a cavall de les valls del Llierca i del Borró, pertany a la sub-comarca de l'Alta Garrotxa, amb relleu accidentat en la zona nord (riscos d'Entreperes), i pla en la zona sud (vall del Fluvià). |
ɐ ləstˈiw, dˈins lɐ pɾʊɣɾɐmɐsjˈo "sˈaləs ɐ lɐ fɾˈɛskɐ", tˈe ʎˈok lɐ tɾɐðisjʊnˈal ɾrəpɾəzəntɐsjˈo tɛˌatɾˈal ɐ kˈaɾrək ðə lɐ səksjˈo ðə tɛˌatɾə ðəl sˈɛnɾə mʊɾˈal i kʊltʊɾˈal ðəl pʊβlənˈɔw pɾˈɛmis mˈaks ðə tɛˌatɾə ɐfisjʊnˈat ðˈɔs mˈil sˈɛdzə. | A l'estiu, dins la programació "Sales a la fresca", té lloc la tradicional representació teatral a càrrec de la Secció de Teatre del Centre Moral i Cultural del Poblenou (Premis Max de teatre aficionat 2016). |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈaləs ðə ʎjˈɛrkɐ ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sales de Llierca (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
əl mʊnisˈipi ðə sˈaləs ðə ʎjˈɛrkɐ əstˈa sitwˈat ɐl nˈortˈɛst ðʊlˈot, ˈɛnɾə əls ɾrˈiws βʊɾrˈo i ʎjˈɛrkɐ, i limˈitɐ ɐl nˈort ˈam əls mʊnisˈipis ðə mʊntɐɣˈut i ˈojɕ i ɐlβɐɲˈa, ɐ lˈɛst ˈamp βˈɛwðɐ, ɐl sˈut ˈam ɐrɣəlɐɣˈɛ i ɐ lʊˈɛst ˈamp tʊɾtəʎˈa fˈins ɐ tʊrnˈa ɐ tɾʊβˈasə ˈamp mʊntɐɣˈut i ˈojɕ. | El municipi de Sales de Llierca està situat al nord-est d'Olot, entre els rius Borró i Llierca, i limita al nord amb els municipis de Montagut i Oix i Albanyà, a l'est amb Beuda, al sud amb Argelaguer i a l'oest amb Tortellà fins a tornar a trobar-se amb Montagut i Oix. |
əl tˈɛrmə mʊnisipˈal es fˈorsɐ plɐnˈɛ pəl sˈut, pəɾˈɔ ɐl nˈort es fˈorsɐ mʊntɐɲˈos i kʊmɾˈɛn ɡɐjɾəβˈe tˈotɐ lɐ sˈɛɾrɐ ðə ɣitɐɾrˈiw ˈamp ləs sˈɛβəs siŋlˈɛɾəs. | El terme municipal és força planer pel sud, però al nord és força muntanyós i comprèn gairebé tota la serra de Gitarriu amb les seves cingleres. |
ən ɐkˈɛstɐ zˈonɐ, ɐ əɡzsəpsjˈo ðɐlɣˈunɐ pətˈitɐ ʋˈaʎ kˈom lɐ ðəl ʎjˈɛrkɐ i ɐlɣˈun ɾrəplˈa ðə sˈɛɾrɐ, nˈo ˈi a tˈɛɾrəs ðə kʊnrˈɛw. | En aquesta zona, a excepció d'alguna petita vall com la del Llierca i algun replà de serra, no hi ha terres de conreu. |
pəl səktˈoɾ məɾiðjʊnˈal ðəl tˈɛrmə pˈasɐ lɐ kɐɾrətˈɛɾɐ ˈɛnɐ mˈɛɲs ðˈɔssˈɛnts səjɕˈantɐ ðə fiɣˈɛɾəs ɐ ʊlˈot, kˈɛ ɐ lɐltˈuɾɐ ðɐrɣəlɐɣˈɛ tˈe ʊn ɾrɐmˈal kˈɛ pˈoɾtɐ ɐ tʊɾtəʎˈa i ðɐkˈi ɐ sˈaləs ðə ʎjˈɛrkɐ. | Pel sector meridional del terme passa la carretera N-260 de Figueres a Olot, que a l'altura d'Argelaguer té un ramal que porta a Tortellà i d'aquí a Sales de Llierca. |
əl mʊnisˈipi es tʊtɐlmˈen disəminˈat, sˈɛnsə kˈap nˈukli ʊrβˈa, i ˈɛs ðiβiðˈɛjɕ ən sˈiŋk pɐɾrˈɔkwiəs ʊ pˈoβləs ɾrʊɾˈals. | El municipi és totalment disseminat, sense cap nucli urbà, i es divideix en cinc parròquies o pobles rurals. |
əl pɾimˈɛ, i kˈap ðəl mʊnisˈipi, es sˈaləs ðə ʎjˈɛrkɐ, kˈɛ ʊkˈupɐ lɐ pˈuntɐ sˈut ðəl tˈɛrmə, i ˈon ˈɛs tɾˈoβən ləs ɾrˈɛstəs ðəl kɐstˈɛʎ ðə sˈaləs, sitwˈat ɐ ʊn kwilˈɔmətɾə ðə ləsɣlˈeziɐ ðə sˈan mɐɾtˈi, kˈɛ sˈɛnɾɐ əl pˈoβlə. | El primer, i cap del municipi, és Sales de Llierca, que ocupa la punta sud del terme, i on es troben les restes del Castell de Sales, situat a un quilòmetre de l'església de Sant Martí, que centra el poble. |
mʊntəˈiɐ, sitwˈat ɐl nˈort ðə sˈaləs, əstˈa sənɾˈat pə ləsɣlˈeziɐ ðə sˈan mikˈɛl, kˈɛ ɐβˌiɐ əstˈat sʊfɾɐɣˈaniɐ ðə lɐ ðə tʊɾtəʎˈa. | Monteia, situat al nord de Sales, està centrat per l'església de Sant Miquel, que havia estat sufragània de la de Tortellà. |
əl pˈoβlə ðə sɐðˈɛrnəs ˈɛs tɾˈoβɐ ɐ lˈɛkstɾəm ʊˈɛst ðəl tˈɛrmə mʊnisipˈal, ən ˌunɐ pətˈitɐ ʋˈaʎ kˈɛ sˈoβɾə ˈɛnɾə lɐ sˈɛɾrɐ ðənɾəpˈɛɾəs i lɐ ðə ɣitɐɾrˈiw, i fʊrmˈaβən pˈaɾt ðɐkˈɛst pˈoβlə əl kɐstˈɛʎ səspˈazɐ ɐktwɐlmˈen pˈaɾt ðə mʊntɐɣˈut i ˈojɕ, pɾˈaktikɐmˌen ɐ lɐ lˈiniɐ ðiβizˈɔɾiɐ ˈɛnɾə əls ðˈos tˈɛrməs mʊnisipˈals. | El poble de Sadernes es troba a l'extrem oest del terme municipal, en una petita vall que s'obre entre la serra d'Entreperes i la de Gitarriu, i formaven part d'aquest poble el castell Sespasa (actualment part de Montagut i Oix, pràcticament a la línia divisòria entre els dos termes municipals). |
sˈɛnɾɐ əl pˈoβlə ləsɣlˈeziɐ ðə sˈantɐ səsˈiliɐ, kˈɛ ɐβˌiɐ tiŋˈut ɐnnəksˈaðɐ lɐ pɐɾrˈɔkwiɐ ʋəˈinɐ ðə sˈan ɐnjˈol ðɐɣˈuʑɐ, tɐmbˈe pˈaɾt ðə mʊntɐɣˈut i ˈojɕ. | Centra el poble l'església de Santa Cecília, que havia tingut annexada la parròquia veïna de Sant Aniol d'Aguja, també part de Montagut i Oix. |
istˈɔɾikɐmˌen tɐmbˈe ˌaβjən fʊrmˈat pˈaɾt ðə sɐðˈɛrnəs əl pˈoβlə ðənɾəpˈɛɾəs, sitwˈat ˈɛnɾə sɐðˈɛrnəs i mʊntəˈiɐ, ˈam əl sɐntwˈaɾi ðə sˈan ɡɾˈaw ðənɾəpˈɛɾəs i ləsɣlˈeziɐ ðə sˈantɐ mɐɾˈiɐ; i əl pˈoβlə ðə ɣitɐɾrˈiw, sitwˈat ɐl nˈort ðənɾəpˈɛɾəs i sənɾˈat pə ləsɣlˈeziɐ ðə sˈan ɐndɾˈɛw. | Històricament també havien format part de Sadernes el poble d'Entreperes, situat entre Sadernes i Monteia, amb el santuari de Sant Grau d'Entreperes i l'església de Santa Maria; i el poble de Gitarriu, situat al nord d'Entreperes i centrat per l'església de Sant Andreu. |
ən dʊkʊməntɐsjˈo ðəl , fiɣˈuɾɐ ˈam əl nˈom də sˈalɐs, ɾrəfəɾˈen ɐl kɐstˈɛʎ ðə sˈaləs, ən əl mɐtˈɛjɕ sˈɛɣlə sˈuɾt əl nˈom də lizˈɛrkɐ ʎjˈɛrkɐ ɐkˈɛst pɾʊβɐβləmˈen dʊɾˈiɣən pɾəɾʊmˈa. | En documentació del , figura amb el nom de Salas, referent al castell de Sales, en el mateix segle surt el nom de Lizerca (Llierca) aquest probablement d'origen preromà. |
əls səɲˈoɾs ðəl kɐstˈɛʎ ðə sˈaləs ˌɛɾən ʊns ðəls pɾˈɔsˌɛs pɾinsipˈals ðəl kʊmtˈat ðə βəzɐlˈu, i ɐ midʑˈans ðəl əstˈaβən əmpɐɾəntˈats ˈam əls kˈomtəs ðəmpˈuɾjəs. | Els senyors del castell de Sales eren uns dels pròcers principals del Comtat de Besalú, i a mitjans del estaven emparentats amb els comtes d'Empúries. |
əl sˈɛw sʊksəsˈoɾ, pˈons ðə ɾrʊkɐβəɾtˈi, lɐ ʋˈa ʋˈɛndɾə ɐ pˈɛɾə ðə kʊrnəʎˈa, i əl mˈil tɾˈessˈɛnts səjɕˈantɐ pˈasɐ ɐ sˈɛ kʊmɾˈat pə ɾrɐmˈon mɐlˈaɾt. | El seu successor, Ponç de Rocabertí, la va vendre a Pere de Cornellà, i el 1360 passa a ser comprat per Ramon Malart. |
lɐ fɐmˈiliɐ mɐlˈaɾt ʋˈa tənˈi lɐ βɐɾʊnˈiɐ fˈins ɐl mˈil sinsˈɛnts nʊɾˌantɐsˈɛt, kwˈan pɐsˈa ɐ lɐ fɐmˈiliɐ ɐlˈɛmɐɲ, səɲˈoɾs ðə lɐ fˈorsɐ ðə βəʎpˈutɕ ðə tʊɾtəʎˈa; dəspɾˈes pɐsˈa ɐls ɾrˈos, i ɐ pɾinsˈipis ðəl ˈɛs tɾʊβˈaβɐ fɾɐksjʊnˈat ˈɛnɾə əls ɾrˈos i əls miɾˈo. | La família Malart va tenir la baronia fins al 1597, quan passà a la família Alemany, senyors de la Força de Bellpuig de Tortellà; després passà als Ros, i a principis del es trobava fraccionat entre els Ros i els Miró. |
sˈaləs ˌɛɾɐ kɐstˈɛʎ tərmənˈat i əls sˈɛws səɲˈoɾs tˈɛnjən lɐ ʑʊɾisðiksjˈo siβˈil i pˈaɾt ðə lɐ kɾiminˈal ən tˈot əl təɾritˈoɾi ðəl tˈɛrmə ðəl kɐstˈɛʎ lɐ βɐɾʊnˈiɐ, kˈɛ əl mˈil sˈissˈɛnts nʊɾˌantɐʋˈujt ˌɛɾɐ fʊrmˈat pəls pˈoβləs ðə sˈaləs, tʊɾtəʎˈa, ənɾəpˈɛɾəs, sɐðˈɛrnəs i ɣitɐɾrˈiw. | Sales era castell termenat i els seus senyors tenien la jurisdicció civil i part de la criminal en tot el territori del terme del castell (la baronia), que el 1698 era format pels pobles de Sales, Tortellà, Entreperes, Sadernes i Gitarriu. |
fˈins ɐl mˈil nˌɔusˈɛnts tɾˈɛntɐ sɐnʊmənˈa lɐ pɐɾrˈɔkwiɐ ðə βəzɐlˈu, pərkˈɛ ðəpənˈiɐ əkləzjˈastikɐmˌen də lɐ pɐɾrˈɔkwiɐ βəzɐlwˈɛnkɐ. | Fins al 1930 s'anomenà la Parròquia de Besalú, perquè depenia eclesiàsticament de la parròquia besaluenca. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈan fəɾrjˈol ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sant Ferriol (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
əl mʊnisˈipi əstˈa fʊrmˈat pə pətˈits nˈuklis ðə pʊβlɐsjˈo əskɐmpˈats pə ləs ʋˈaʎs ðəls ɾrˈiws flʊβjˈa i sˈɛ, lɐ ɾrjˈɛɾɐ ðə ʑʊɲˈɛʎ, i ðə ləs mʊntˈaɲəs ðə ləs sˈɛɾrəs ðəl tˈorn i lɐ sˈɛɾrɐ ðəl mˈoɾ. | El municipi està format per petits nuclis de població escampats per les valls dels rius Fluvià i Ser, la riera de Junyell, i de les muntanyes de les serres del Torn i la serra del Mor. |
ləs kʊmʊnikɐsjˈons, əɡzsˈɛpːtə əl səktˈoɾ nˈortˈɛst, kˈɛ es tɾɐβəsˈat pə lɐ kɐɾrətˈɛɾɐ ˈɛnɐ mˈɛɲs ðˈɔssˈɛnts səjɕˈantɐ ðə fiɣˈɛɾəs ɐ ʊlˈot, i ðəl ðə ʎəβˈan, pə ˈon pˈasɐ lɐ sˈe mˈɛɲs səjɕˌantɐsˈis ðə βɐɲˈoləs ɐ βəzɐlˈu, son mˈolt ðifikʊltˈozəs, fˈɛt kˈɛ a ɐfɐβʊɾˈit lˈɛɡzʊðə ɾrʊɾˈal. | Les comunicacions, excepte el sector nord-est, que és travessat per la carretera N-260 de Figueres a Olot, i del de llevant, per on passa la C-66 de Banyoles a Besalú, són molt dificultoses, fet que ha afavorit l'èxode rural. |
əl mʊnisˈipi əstˈa mˈolt ðisəminˈat i tɾɐðisjʊnɐlmˈen ɾrəpɐɾtˈit ən difəɾˈens ʋəinˈats, ɐlɣˈuns ðəls kwˈals ˈaɾɐ əstˈan dəsɐβitˈats. | El municipi està molt disseminat i tradicionalment repartit en diferents veïnats, alguns dels quals ara estan deshabitats. |
əl ʋəinˈat ðə sˈan fəɾrjˈol fʊrnˈɛʎs ðə βəzɐlˈu dˈonɐ nˈom ɐl mʊnisˈipi i nes kʊnsiðəɾˈat əl kˈap, i tɐmbˈe tɾˈoβəm əls pˈoβləs ðəl tˈorn əl mˈes impʊɾtˈan pəl kˈɛ fˈa ɐ nˈombɾə ðɐβitˈans, fˈaɾəs, ʑwiɲˈa i lɐ mjˈanɐ, ɐ pˈaɾt ðəls ʋəinˈats ðʊsiɲˈa i əl mˈoɾ. | El veïnat de Sant Ferriol (Fornells de Besalú) dóna nom al municipi i n'és considerat el cap, i també trobem els pobles del Torn (el més important pel que fa a nombre d'habitants), Fares, Juïnyà i la Miana, a part dels veïnats d'Ossinyà i el Mor. |
tˈotəs ɐkˈɛstəs əntitˈats ðə pʊβlɐsjˈo ˌaβjən əstˈat mʊnisˈipis indəpəndˈens fˈins kˈɛ sinkʊrpʊɾˈaɾən ɐ lɐktwˈal lˈaɲ mˈil ʋˈujtsˈɛnts sinkwˌantɐsˈɛt | Totes aquestes entitats de població havien estat municipis independents fins que s'incorporaren a l'actual l'any 1857 |