alasdairforsythe/text-english-code-fiction-nonfiction

text stringlengths 0 634k
Neil Hamilton (Politiker) (* 1949), britischer Politiker (Conservative Party, UKIP)
Mark van Gisbergen (born 30 June 1977 in Hamilton, New Zealand) is a rugby union footballer who plays at fullback for Lyon and England. He is nicknamed 'Giz' or 'Gizzy'.

Van Gisbergen’s father is Dutch born whilst his mother is from New Zealand, meaning that the player holds both a New Zealand passport and a Netherlands passport. Van Gisbergen qualified to play for England on 11 September 2005 on residency grounds, having come to England three years previously to begin his playing career at Wasps.

He is a former Waikato fly-half in the National Provincial Championship, although he was unable to cement a regular starting position or secure a more financially rewarding Super 12 contract. He played his club rugby for Hamilton Marist for several seasons, often at fullback.

The fullback made his debut for Wasps in 2002 and scored just under 300 points for his club in the 2003-04 Zurich Premiership and the 2003-04 Heineken Cup. He scored over 300 points in the 2004-05 Zurich Premiership and the 2004-05 Heineken Cup and appeared in all but two Wasps matches. In his time with Wasps he played in four victorious Premiership Finals in 2003, 2004, 2005 and 2008. In the 2004 final he scored a conversion, but in the 2005 final he was more pivotal and scored a try, three conversions and five penalties. Then in 2008 he scored two conversions and four penalties. He also played in two Heineken Cup Finals in 2004 and 2007. In 2004 he scored a try, three conversions and two penalties. In 2007 he was a replacement.

He made his Test debut as a brief replacement for Mark Cueto during England's 26–16 defeat of Australia in November 2005.
In a friendly before the 2006-07 Guinness Premiership he suffered a broken chin, and was ruled out for six weeks.
He was picked in the 2007 Six Nations Championship Squad.

External links
England profile
Wasps profile
Profile and Statistics (itsrugby.co.uk)

References

1977 births
Living people
England international rugby union players
English rugby union players
Lyon OU players
People educated at St John's College, Hamilton
Rugby union fly-halves
Rugby union fullbacks
Rugby union players from Hamilton, New Zealand
Wasps RFC players
El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria, i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arkhé o substància primària anterior a les seves parts. Hi ha molts monismes, que comparteixen és en l'atribució de la unitat, però es diferencien en a què atribueixen la unitat i com la compten, i són correlatius amb els pluralismes i els nihilismes. Així, segons els monismes materialistes, tot es redueix, en última instància, a matèria, mentre que per als espiritualistes o per a l'idealisme (especialment, l'idealisme hegelià), aquest principi únic seria l'esperit.

Una de les contribucions monistes més conegudes a la metafísica va ser elaborada per Leibniz i és la seva teoria de les "mònades", tal com la va exposar en la Monadologia. Les mònades són en l'àmbit metafísic el que els àtoms són en l'àmbit físic/fenomènic; les mònades són els elements últims conformadors de l'univers. Són "formes substancials de l'ésser", amb les propietats següents: són eternes, indescomponibles, individuals, subjectes a les seves pròpies lleis, no interactives, i cada una és un reflex de tot l'univers en la seva harmonia preestablerta.

A tall d'exemple de la teoria monista, citem també els antics filòsofs hindús; per a ells, l'observat pels sentits i les relacions de causalitat quotidianes són una il·lusió, de manera que només hi ha una realitat: braman. Assimilat a Occident al concepte de "Déu", aquest és la causa primera que explica la resta de l'univers. Per als filòsofs monistes materialistes contemporanis, la matèria formada en el big bang va donar lloc a l'univers i només aquesta matèria explica la realitat.

Dos dels monismes més importants històricament foren el monisme de l'existència i el monisme de prioritat. El monisme de l'existència apunta a objectes concrets i compta per fitxes. Aquesta és la doctrina segons la qual existeix exactament un testimoni d'objecte concret. El monisme prioritari també s'adreça a objectes concrets, però compta amb fitxes bàsiques. Aquesta és la doctrina que exactament un símbol d'objecte concret és bàsic, i és equivalent a la doctrina clàssica (adequades).

Alguns pensadors monistes són:
Tales de Milet
Anaximandre de Milet
Anaxímenes
Pitàgores
Heràclit d'Efes
Xenòfanes de Colofó
Parmènides
Spinoza
Leibniz
Hume
Hegel

Explicacions monistes
Els plantejaments monistes sorgeixen en un conjunt de filòsofs grecs anteriors als filòsofs pluralistes que, a diferència d'aquests, creuen que hi ha un sol element inicial a partir del qual es crea tot (arkhé). Consideren que l'ésser humà és una única realitat, que és unitari, i neguen d'aquesta manera l'existència de la ment com a realitat diferent del cervell.

El monisme materialista
Defensa que la persona és un ésser físic i material. Demòcrit (qui defensava que el principi constitutiu de l'univers, o arkhé, era l'àtom) sostenia que tota realitat és un compost material fruit de la unió d'àtoms. Per això, l'ésser humà és pura matèria, i per tant no existeix immortalitat de l'ànima. El materialisme de Demòcrit es va enfortint al llarg dels segles XVII al XIX i XX, amb filòsofs com D'Holbach, Diderot i La Mettrie, que va escriure l'Home màquina. Per a aquest, l'ànima és una part material del cos identificada amb el cervell. Així, som màquines molt complexes que no necessitem una direcció externa (ànima) per a realitzar les nostres funcions. El materialisme mecanicista de La Mettrie va ser substituït en el segle XIX pels de Marx i Darwin. Dins del monisme materialista, es distingeixen diverses posicions com el conductisme i el reduccionisme fisicalista. La posició materialista que més importància ha tingut és el reduccionisme fiscalista, que explica els estats mentals com a estats neurofisiològics del cervell. És a dir, la relació entre ment i cos no és una problemàtica, perquè els estats mentals passen a formar, amb aquesta teoria, l'àmbit físic.

El monisme espiritualista
Oposat a l'anterior, defensa que l'ésser humà és solament esperit; afirma que tot allò real és mental, és a dir, que tot el que existeix és la percepció de la ment. No existeix matèria, sinó que tot és fruit de la imaginació. L'ésser humà és concebut com una ment que es percep a si mateixa i la dels altres. En paraules de Berkeley, “esse est percipi” ('ser és ser percebut'), és a dir, la realitat consisteix a percebre o ser percebut. Només existeix una única realitat espiritual. Així que no té sentit afirmar la independència del cos o la matèria, ja que només són fruit de la nostra percepció.

Com a exemple particular d'aquest corrent espiritualista, ens podem fixar en el monisme idealista hegelià que, partint de la historicitat de l'ésser, se sosté en el fer que l'ésser de la realitat objectiva és el no-ésser: només existeix de manera ideal (en el sentit que només existeix en la idea) i aquesta és la realitat. Alhora, la tensió permanent entre l'ésser i el no-ésser (en aquest cas, entre allò ideal i allò real) és el que dona peu al desenvolupament dialèctic de l'esperit humà (en el sentit alemany del concepte).

Una aplicació concreta de l'anàlisi de la dialèctica idealista és el cas del desenvolupament històric del llenguatge, com a unitat de la llengua i de la parla. Aquí s'observa que la llengua és ideal i general, mentre que la parla, en la seva pràctica, és completament particular; és més: la parla és un conjunt de realitzacions concretes de la seva idealitat. De tota manera, la tensió entre la llengua i la parla, com a exemple de l'ésser i el no-ésser, porta al seu desenvolupament històric i transformació tant de la idealitat de la llengua com de la pràctica de la parla. És seguint aquest patró que podem entendre la transformació del llatí en cada una de les llengües romàniques.

El monisme intermedi
Spinoza (1632-1677) hi proposa una solució neutral. Spinoza no admet el dualisme cartesià de les dues substàncies (material i espiritual). Per a ell, estem compostos per una sola substància, que és Déu, de la qual només coneixem dos atributs, l'extensió i el pensament. Són dos atributs de la mateixa realitat, de manera que el monisme intermedi considera que hi ha una única substància de la qual només en coneixem aquests dos atributs esmentats, de manera que, cos i ment són dos aspectes d'una mateixa cosa, i per això, ja no és necessari plantejar el problema de la seva interacció.

En l'actualitat, una versió d'aquesta teoria ha estat desenvolupada pel filòsof americà Donald Davidson.

Notes

Referències

Vegeu també
Pla d'immanència
Teoria milliana

Conceptes filosòfics
Filosofia de l'edat antiga
Teories metafísiques
Dystans społeczny (socjologia)
Dystans społeczny (psychologia)
dystansowanie społeczne w epidemiologii
Kozorožec pyrenejský (Capra pyrenaica pyrenaica) je vyhynulý poddruh kozorožce iberského. Obýval Kantaberské pohoří, jižní Francii a severních Pyreneje a za vymřelý byl oficiálně označen v roce 2000. Od té doby bylo provedeno několik pokusů o obnovení druhu a v roce 2009 se narodil první naklonovaný živý jedinec, který ale zemřel krátce poté v důsledku poškození plic.

Popis
Kozorožec pyrenejský bylo dobře stavěné horské zvíře se zakřivenýma nohama, které v dospělosti dosahovalo váhy až 100 kg. Měl krátkou srst, která měnila svoji strukturu s ročním obdobím: v létě byla krátká, v zimě delší a hustší. Samec byl od samice snadno rozpoznatelný díky mohutným zatočeným rohům. Krom toho se ale lišil i barevně, jelikož v létě měla jejich srst šedavě hnědou a černou barvu a v zimě tmavě šedou, zatímco samice byly po celý rok hnědé. Mladí jedinci byli až do prvního roku života zbarvení jako samice.

Rohy samce byly mohutné, zakřivené a s hrbolky, které přibývaly s věkem. Samice měla rohy krátké a válcového tvaru.

Výskyt
Kozorožci pyrenejští byli pozorováni v některých částech Francie, Portugalska, Španělska a Andorry, v severní části Pyrenejského poloostrova spíše minimálně. Právě tam také vyhynuli nejdříve.

Na jaře se přesouvali do vyšších nadmořských výšek, kde probíhalo páření, načež samice místo opustily a vydaly se do více izolovaných oblastí, kde porodily mladé. Naopak během zimy se kozorožci pyrenejští přesouvali do údolí, kde nebyl sníh.

Vyhynutí
Kozorožec pyrenejský byl jeden ze čtyř poddruhů kozorožce iberského a již druhý vyhynulý. Poslední jedinec byla samice Celia, kterou v lednu roku 2000 zabil padající strom a následně byl poddruh prohlášen za vymřelý.

Ačkoliv ještě ve středověku žily v Pyrenejích velké populace těchto kozorožců, během 19. a 20. století stavy rychle klesly kvůli lovu. V roce 1973 byli oficiálně označeni za chráněná zvířata, situaci to ale nezlepšilo a v roce 1981 žilo jen posledních 30 jedinců v národním parku Ordesa y Monte Perdido. Nebyl to ale jen lov, co zhoršovalo podmínky kozorožců pyrenejských: důvod vyhynutí byla i konkurence domácích ovcí a koz, které se především během léta pasou na vysokohorských pastvinách a spásají tak potravu pro divokou zvěř. Rozšíření nepůvodních druhů, například daňků evropských (Dama dama) a ovcí kruhorohých (Ovis orientalis orientalis), zase způsobilo přenos nemocí, proti kterým nebyli kozorožci pyrenejští chráněni.

Neil Hamilton (Politiker) (* 1949), britischer Politiker (Conservative Party, UKIP)

Mark van Gisbergen (born 30 June 1977 in Hamilton, New Zealand) is a rugby union footballer who plays at fullback for Lyon and England. He is nicknamed 'Giz' or 'Gizzy'.

Van Gisbergen’s father is Dutch born whilst his mother is from New Zealand, meaning that the player holds both a New Zealand passport and a Netherlands passport. Van Gisbergen qualified to play for England on 11 September 2005 on residency grounds, having come to England three years previously to begin his playing career at Wasps.

He is a former Waikato fly-half in the National Provincial Championship, although he was unable to cement a regular starting position or secure a more financially rewarding Super 12 contract. He played his club rugby for Hamilton Marist for several seasons, often at fullback.

The fullback made his debut for Wasps in 2002 and scored just under 300 points for his club in the 2003-04 Zurich Premiership and the 2003-04 Heineken Cup. He scored over 300 points in the 2004-05 Zurich Premiership and the 2004-05 Heineken Cup and appeared in all but two Wasps matches. In his time with Wasps he played in four victorious Premiership Finals in 2003, 2004, 2005 and 2008. In the 2004 final he scored a conversion, but in the 2005 final he was more pivotal and scored a try, three conversions and five penalties. Then in 2008 he scored two conversions and four penalties. He also played in two Heineken Cup Finals in 2004 and 2007. In 2004 he scored a try, three conversions and two penalties. In 2007 he was a replacement.

He made his Test debut as a brief replacement for Mark Cueto during England's 26–16 defeat of Australia in November 2005.

In a friendly before the 2006-07 Guinness Premiership he suffered a broken chin, and was ruled out for six weeks.

He was picked in the 2007 Six Nations Championship Squad.

External links

England profile

Wasps profile

Profile and Statistics (itsrugby.co.uk)

References

1977 births

Living people

England international rugby union players

English rugby union players

Lyon OU players

People educated at St John's College, Hamilton

Rugby union fly-halves

Rugby union fullbacks

Rugby union players from Hamilton, New Zealand

Wasps RFC players

El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria, i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arkhé o substància primària anterior a les seves parts. Hi ha molts monismes, que comparteixen és en l'atribució de la unitat, però es diferencien en a què atribueixen la unitat i com la compten, i són correlatius amb els pluralismes i els nihilismes. Així, segons els monismes materialistes, tot es redueix, en última instància, a matèria, mentre que per als espiritualistes o per a l'idealisme (especialment, l'idealisme hegelià), aquest principi únic seria l'esperit.

Una de les contribucions monistes més conegudes a la metafísica va ser elaborada per Leibniz i és la seva teoria de les "mònades", tal com la va exposar en la Monadologia. Les mònades són en l'àmbit metafísic el que els àtoms són en l'àmbit físic/fenomènic; les mònades són els elements últims conformadors de l'univers. Són "formes substancials de l'ésser", amb les propietats següents: són eternes, indescomponibles, individuals, subjectes a les seves pròpies lleis, no interactives, i cada una és un reflex de tot l'univers en la seva harmonia preestablerta.

A tall d'exemple de la teoria monista, citem també els antics filòsofs hindús; per a ells, l'observat pels sentits i les relacions de causalitat quotidianes són una il·lusió, de manera que només hi ha una realitat: braman. Assimilat a Occident al concepte de "Déu", aquest és la causa primera que explica la resta de l'univers. Per als filòsofs monistes materialistes contemporanis, la matèria formada en el big bang va donar lloc a l'univers i només aquesta matèria explica la realitat.

Dos dels monismes més importants històricament foren el monisme de l'existència i el monisme de prioritat. El monisme de l'existència apunta a objectes concrets i compta per fitxes. Aquesta és la doctrina segons la qual existeix exactament un testimoni d'objecte concret. El monisme prioritari també s'adreça a objectes concrets, però compta amb fitxes bàsiques. Aquesta és la doctrina que exactament un símbol d'objecte concret és bàsic, i és equivalent a la doctrina clàssica (adequades).

Alguns pensadors monistes són:

Tales de Milet

Anaximandre de Milet

Anaxímenes

Pitàgores

Heràclit d'Efes

Xenòfanes de Colofó

Parmènides

Spinoza

Leibniz

Hume

Hegel

Explicacions monistes

Els plantejaments monistes sorgeixen en un conjunt de filòsofs grecs anteriors als filòsofs pluralistes que, a diferència d'aquests, creuen que hi ha un sol element inicial a partir del qual es crea tot (arkhé). Consideren que l'ésser humà és una única realitat, que és unitari, i neguen d'aquesta manera l'existència de la ment com a realitat diferent del cervell.

El monisme materialista

Defensa que la persona és un ésser físic i material. Demòcrit (qui defensava que el principi constitutiu de l'univers, o arkhé, era l'àtom) sostenia que tota realitat és un compost material fruit de la unió d'àtoms. Per això, l'ésser humà és pura matèria, i per tant no existeix immortalitat de l'ànima. El materialisme de Demòcrit es va enfortint al llarg dels segles XVII al XIX i XX, amb filòsofs com D'Holbach, Diderot i La Mettrie, que va escriure l'Home màquina. Per a aquest, l'ànima és una part material del cos identificada amb el cervell. Així, som màquines molt complexes que no necessitem una direcció externa (ànima) per a realitzar les nostres funcions. El materialisme mecanicista de La Mettrie va ser substituït en el segle XIX pels de Marx i Darwin. Dins del monisme materialista, es distingeixen diverses posicions com el conductisme i el reduccionisme fisicalista. La posició materialista que més importància ha tingut és el reduccionisme fiscalista, que explica els estats mentals com a estats neurofisiològics del cervell. És a dir, la relació entre ment i cos no és una problemàtica, perquè els estats mentals passen a formar, amb aquesta teoria, l'àmbit físic.

El monisme espiritualista

Oposat a l'anterior, defensa que l'ésser humà és solament esperit; afirma que tot allò real és mental, és a dir, que tot el que existeix és la percepció de la ment. No existeix matèria, sinó que tot és fruit de la imaginació. L'ésser humà és concebut com una ment que es percep a si mateixa i la dels altres. En paraules de Berkeley, “esse est percipi” ('ser és ser percebut'), és a dir, la realitat consisteix a percebre o ser percebut. Només existeix una única realitat espiritual. Així que no té sentit afirmar la independència del cos o la matèria, ja que només són fruit de la nostra percepció.

Com a exemple particular d'aquest corrent espiritualista, ens podem fixar en el monisme idealista hegelià que, partint de la historicitat de l'ésser, se sosté en el fer que l'ésser de la realitat objectiva és el no-ésser: només existeix de manera ideal (en el sentit que només existeix en la idea) i aquesta és la realitat. Alhora, la tensió permanent entre l'ésser i el no-ésser (en aquest cas, entre allò ideal i allò real) és el que dona peu al desenvolupament dialèctic de l'esperit humà (en el sentit alemany del concepte).

Una aplicació concreta de l'anàlisi de la dialèctica idealista és el cas del desenvolupament històric del llenguatge, com a unitat de la llengua i de la parla. Aquí s'observa que la llengua és ideal i general, mentre que la parla, en la seva pràctica, és completament particular; és més: la parla és un conjunt de realitzacions concretes de la seva idealitat. De tota manera, la tensió entre la llengua i la parla, com a exemple de l'ésser i el no-ésser, porta al seu desenvolupament històric i transformació tant de la idealitat de la llengua com de la pràctica de la parla. És seguint aquest patró que podem entendre la transformació del llatí en cada una de les llengües romàniques.

El monisme intermedi

Spinoza (1632-1677) hi proposa una solució neutral. Spinoza no admet el dualisme cartesià de les dues substàncies (material i espiritual). Per a ell, estem compostos per una sola substància, que és Déu, de la qual només coneixem dos atributs, l'extensió i el pensament. Són dos atributs de la mateixa realitat, de manera que el monisme intermedi considera que hi ha una única substància de la qual només en coneixem aquests dos atributs esmentats, de manera que, cos i ment són dos aspectes d'una mateixa cosa, i per això, ja no és necessari plantejar el problema de la seva interacció.

En l'actualitat, una versió d'aquesta teoria ha estat desenvolupada pel filòsof americà Donald Davidson.

Notes

Referències

Vegeu també

Pla d'immanència

Teoria milliana

Conceptes filosòfics

Filosofia de l'edat antiga

Teories metafísiques

Dystans społeczny (socjologia)

Dystans społeczny (psychologia)

dystansowanie społeczne w epidemiologii

Kozorožec pyrenejský (Capra pyrenaica pyrenaica) je vyhynulý poddruh kozorožce iberského. Obýval Kantaberské pohoří, jižní Francii a severních Pyreneje a za vymřelý byl oficiálně označen v roce 2000. Od té doby bylo provedeno několik pokusů o obnovení druhu a v roce 2009 se narodil první naklonovaný živý jedinec, který ale zemřel krátce poté v důsledku poškození plic.

Popis

Kozorožec pyrenejský bylo dobře stavěné horské zvíře se zakřivenýma nohama, které v dospělosti dosahovalo váhy až 100 kg. Měl krátkou srst, která měnila svoji strukturu s ročním obdobím: v létě byla krátká, v zimě delší a hustší. Samec byl od samice snadno rozpoznatelný díky mohutným zatočeným rohům. Krom toho se ale lišil i barevně, jelikož v létě měla jejich srst šedavě hnědou a černou barvu a v zimě tmavě šedou, zatímco samice byly po celý rok hnědé. Mladí jedinci byli až do prvního roku života zbarvení jako samice.

Rohy samce byly mohutné, zakřivené a s hrbolky, které přibývaly s věkem. Samice měla rohy krátké a válcového tvaru.

Výskyt

Kozorožci pyrenejští byli pozorováni v některých částech Francie, Portugalska, Španělska a Andorry, v severní části Pyrenejského poloostrova spíše minimálně. Právě tam také vyhynuli nejdříve.

Na jaře se přesouvali do vyšších nadmořských výšek, kde probíhalo páření, načež samice místo opustily a vydaly se do více izolovaných oblastí, kde porodily mladé. Naopak během zimy se kozorožci pyrenejští přesouvali do údolí, kde nebyl sníh.

Vyhynutí

Kozorožec pyrenejský byl jeden ze čtyř poddruhů kozorožce iberského a již druhý vyhynulý. Poslední jedinec byla samice Celia, kterou v lednu roku 2000 zabil padající strom a následně byl poddruh prohlášen za vymřelý.

Ačkoliv ještě ve středověku žily v Pyrenejích velké populace těchto kozorožců, během 19. a 20. století stavy rychle klesly kvůli lovu. V roce 1973 byli oficiálně označeni za chráněná zvířata, situaci to ale nezlepšilo a v roce 1981 žilo jen posledních 30 jedinců v národním parku Ordesa y Monte Perdido. Nebyl to ale jen lov, co zhoršovalo podmínky kozorožců pyrenejských: důvod vyhynutí byla i konkurence domácích ovcí a koz, které se především během léta pasou na vysokohorských pastvinách a spásají tak potravu pro divokou zvěř. Rozšíření nepůvodních druhů, například daňků evropských (Dama dama) a ovcí kruhorohých (Ovis orientalis orientalis), zase způsobilo přenos nemocí, proti kterým nebyli kozorožci pyrenejští chráněni.