TEXT_Datasets
Collection
Datasets for fine-tunning, instruction and evaluation of text models from projecte-aina
•
46 items
•
Updated
•
1
source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
sequencelengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
books | -Què sé jo! Paper retallat?
-No… Senyorets… no toquin cap figura. Tu, vailet: que tens la vista als dits?- afegeix don Gaietano ajudant a renyar a son amic el pessebrista.
-Doncs digues: què et sembla, la neu? Però bah!, no ho endivinaries: ja t'ho diré, mes no ho diguis.- I, encomanant el secret com a tots els que hi han anat diu, baixant la veu:
-Cotó fluix.
-I aquest vapor… Què és, el fum?
-Esca mullada- continua amb el mateix. -I ara veuràs la màquina que el fa anar- I alçant la punta del cobretaules, mostra un pobre limpiabotes llogat per fer rodar un tornet que posa en moviment aquella i altres joguines.
-Si haguessen vingut una mica abans. haurien vist rajar la font que hi ha en aquell riu gelat. Ja veuran, esperin una miqueta.- El senyor Aleix desapareix i al poc temps se sent xiular un canti que es buida i comença a rajar, d'entre dos trossos de suro, un rajolinet com un fil d'empalomar.
A tot això el temps passa; els nous convidats empenyen per entrar. La senyora de la casa ja no sap quina conversa tocar per entretenir als que esperen. Les filles de D. Aleix s'entretenen al davant tocant el piano i fent tertúlia amb els amics de més confiança. Les de D. Gaietano no es cuiden més que dels seus xicots. | [
"El primer personatge dubta d'alguna cosa?",
"Què pregunta?",
"L'altre respon afirmativament?",
"Què els demana?",
"Com es diu aquest segon personatge?",
"Què està fent?",
"De què està feta la neu del pessebre?",
"Per quin altre element s'encurioseix un dels personatges?",
"I aquest, de què està fet?",
"Què li ensenya el pessebrista?",
"Com és aquest artilugi?",
"Què els diu que podrien haver contemplat d'haver arribat abans?",
"Com es diu el pessebrista?",
"És ell qui fa que funcioni la font?",
"Encara hi ha més gent que vol veure la seva obra?"
] | {
"answer_end": [
27,
27,
42,
64,
127,
170,
361,
395,
433,
474,
616,
711,
774,
908,
975
],
"answer_start": [
1,
12,
29,
44,
107,
115,
172,
364,
396,
436,
476,
619,
618,
746,
910
],
"input_text": [
"Sí.",
"Paper retallat?",
"No.",
"Que no toquin cap figura.",
"Don Gaietano.",
"Ajudant a renyar a son amic el pessebrista.",
"De cotó fluix.",
"Pel vapor.",
"D'esca mullada.",
"La màquina que el fa anar.",
"És un pobre limpiabotes llogat per fer rodar un tornet que posa en moviment aquella i altres joguines.",
"Haurien vist rajar la font que hi ha en aquell riu gelat.",
"Alex.",
"Sí.",
"Sí."
]
} |
mitologia | Les valquíries, de l'antic alemany Walkyrien, són uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava.
Les Valquíries eren filles d'Odin i les comandava la deessa Freia. Eren unes guerreres belles, verges i d'una gran fortalesa, amb la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la missió d'acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-los hidromel i delectant-los amb la seva bellesa. En algunes llegendes es diu que podien transformar-se en cigne.
La més famosa és Brunilda (Brunhild significa guerrera bruna en alemany antic) gràcies a l'obra de Richard Wagner, Der Ring des Nibelungen. Era la reina de les Valquíries i la seva força era superior a la d'una dotzena d'homes.
Altres valquíries mencionades en relats i llegendes són Mista, Rista, Hilda, Thruda, Sigrún, Hlök, Herfjotern, Ragyd, Gud, Skogul i Hrund. D'entre totes, la més bella era Hnos.
Habitualment vivien a Wingolf, al costat del Valhalla. | [
"D'on prové el mot valquíries?",
"Què són?",
"Qui era el seu progenitor?",
"Eren guiades per algú?",
"Qui?",
"Quina ocupació tenien les valquíries?",
"Eren fortes?",
"Quina habilitat tenien?",
"I quina comesa?",
"Com els ajudaven, les valquíries als guerrers?",
"D'acord amb alguna versió, les valquíries tenien el poder de la metamorfosi?",
"Quin d'aquests éssers és el més popular?",
"Per què?",
"Quines més se'n coneixen?",
"On es creu que habitaven?"
] | {
"answer_end": [
44,
122,
157,
189,
189,
217,
248,
293,
364,
439,
503,
530,
618,
908,
963
],
"answer_start": [
0,
46,
124,
160,
160,
191,
228,
250,
297,
366,
441,
505,
584,
733,
910
],
"input_text": [
"De l'antic alemany Walkyrien.",
"Uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava.",
"Odin.",
"Sí.",
"La deesa Freia.",
"Guerreres.",
"Sí.",
"La de guarir qualsevol ferida.",
"La d'acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla.",
"Els atenien servint-los hidromel i delectant-los amb la seva bellesa.",
"Sí.",
"Brunilda.",
"Gràcies a l'obra de Richard Wagner.",
"Mista, Rista, Hilda, Thruda, Sigrún, Hlök, Herfjotern, Ragyd, Gud, Skogul, Hrund i Hnos.",
"A Wingolf."
]
} |
books | L'Adelaida, segurament, devia estar apariant la seva persona per dormir. La toilette nocturna, científicament complexa, no devia pas ésser acabada: tot just devia haver tingut temps de llevar-se el vestit i de restar en roba de cambra. L'aigua de les ablucions devia escalfar-se en un fogonet d'alcohol. A estones creia oir un trepig mesurat, i veia talment, l'Adelaida anant del tocador al lavabo, descloent estris i ampolletes, fent-se friccions i untaments. Coneixia de memòria totes les incidències d'aquesta hora íntima: feia sis mesos que la presenciava del seu llit estant. Li causava més pena que goig. L'Adelaida tenia el do lamentable de convertir en feixuga litúrgia els seus actes més frívols: la sal i la mel li eren estranys.
Una veu, voluntàriament apagada, tragué En Llucià d'aquella evocació consirosa.
-Pst!… Pst!…
Era l'Eulàlia, recolzada en l'ampit de la seva finestra: en la foscor, blanquejava suaument el seu rostre, els seus braços i la clara brusa que duia.
-Què fas, aquí, a aqueixes hores?- li digué En Llucià de baix en baix.
-Prenc la fresca per llevar-me la sofocació. Ja ho saps: oi? | [
"Quin personatge introdueix el text?",
"Què devia estar fent?",
"Què devia estar incomplet?",
"Què havia pogut fer fins al moment, l'Adelaida?",
"Què devia passar mentrestant?",
"El narrador contemplava l'Adelaida?",
"Què feia ella?",
"Quant feia que convivien?",
"Al narrador li provocava alegria, l'Adelaida?",
"Per què?",
"Què desconeixia, ella?",
"Qui era qui tenia tots aquells pensaments?",
"Qui el va distreure?",
"Com anava vestida?",
"Què hi feia allà?"
] | {
"answer_end": [
71,
71,
146,
234,
302,
397,
459,
579,
609,
704,
738,
818,
846,
981,
1097
],
"answer_start": [
0,
24,
73,
148,
236,
304,
359,
461,
581,
611,
706,
773,
740,
890,
983
],
"input_text": [
"L'Adelaida.",
"Apariant la seva persona per dormir.",
"La toilette nocturna.",
"Llevar-se el vestit i de restar en roba de cambra.",
"Que l'aigua de les ablucions devia escalfar-se en un fogonet d'alcohol.",
"Sí.",
"Anava del tocador al lavabo, descloïa estris i ampolletes, es feia friccions i untaments.",
"Sis mesos.",
"No.",
"Perquè l'Adelaida tenia el do lamentable de convertir en feixuga litúrgia els seus actes més frívols.",
"La sal i la mel.",
"En Llucià.",
"L'Eulàlia.",
"Amb una clara brusa.",
"Prenia la fresca per llevar-se la sofocació."
]
} |
books | No cal que insisteixi sobre la meva amistat amb en Víctor. En parlar de la Maria de la Mercè, afirmo sincerament que sols una justificada admiració de la seva bellesa va inspirar les nostres cordials relacions. Aquí el punt més flac és el que fa referència a la Lluïseta.
Aquesta donzella no era pas despreciable per al que podriem dir-ne una combinació matrimonial, i em sembla naturalíssim que algú pensés de mi: -Aquest va directament. a apoderar-se del cor de la Luïseta.
Abans s'ha afirmat que la Lluïseta era una noia desconcertant, una barreja de cosa viva i cosa dissecada. Això no és res extraordinari. Si anem a mirar, la majoria de les donzelles que coneixem, si fa o no fa pateixen d'aquest mal.
Jo no tinc la pretensió d'endevinar en un moment la complicada psicologia de les persones, i totes les coses que fins ara he dit de la Lluïseta no són sinó primeres impressions: a mesura que passaren els dies en el nostre comú sojorn estival, s'anà definint el concepte que jo em formulava sobre aquesta noia, i, ara que han passat els anys, puc parlar-ne amb tota imparcialitat.
La Lluïseta no era una noia comunicativa: donava la impressió de ser una persona callada, fins parada. Anava amb les altres donzelles, i mai feia el primer paper, ni el segon: es tenia de mirar molt, per veure-la, Però els ulls pacients i una mica fins podien copsar un detall en el vestit, un graciós esborifament a la cabellera o un tremolar indecís a les parpelles, que la feien superior a totes les noies que la voltaven; i aleshores, encara que un no volgués, solament veia la Lluïseta.
D'això, estic segur que ella no se n'adonà mai, com no se n'adonaren les senyores de la colònia; i, si alguna de les seves amistats efímeres va adonar-se'n (em refereixo a les femenines), suposo que s'ho callaria prudentment.
Fora del que he dit abans, res extraordinari percudia en la seva figura: tenia una mica de tot; no hi havia en ella cap contrast violent; tot s'unia, es fonia i s'harmonitzava d'una manera tranquila.
Pel que fa referència a les nostres relacions, estic segur que no vaig estimar-la mai. Ara bé: els més grans esdeveniments depenen a vegades d'una casualitat, d'una circumstància insignificant. Alguna d'aquestes circumstàncies insignificants, ¿es presentà entre la Lluïseta i jo? Em guardaré prou de negar-ho. Ara recordo un fet, i el contaré tan bé com sàpiga. | [
"De qui és amic, el narrador?",
"Amb qui més té contacte?",
"A qui més es refereix en el text?",
"Com es refereix a ella?",
"Per què era apte la Lluïseta?",
"Què van assenyalar que podria fer, el narrador?",
"Com era, ella, segons ell?",
"Aquest fet sorprenia el narrador?",
"Ell n'estava segur de com era la Lluïseta?",
"Va anar descobrint-ho?",
"Ara ja la coneix bé?",
"Ella era una persona molt extravagant?",
"I tenia amigues íntimes?",
"Ell va arribar a amar-la?",
"Segons el narrador, què és el que propicia els fets més importants?"
] | {
"answer_end": [
57,
209,
270,
270,
365,
474,
580,
610,
884,
1016,
1086,
1300,
1735,
2091,
2198
],
"answer_start": [
0,
59,
211,
211,
272,
369,
476,
582,
708,
886,
1021,
1191,
1680,
2006,
2101
],
"input_text": [
"D'en Víctor.",
"Amb la Maria de la Mercè.",
"A la Lluïseta.",
"Com al punt més flac.",
"Per al que podriem dir-ne una combinació matrimonial.",
"Apoderar-se del cor de la Lluïseta.",
"Desconcertant, una barreja de cosa viva i cosa dissecada.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"No.",
"Una casualitat, una circumstància insignificant."
]
} |
vilaweb | El batlle de Tortosa, Ferran Bel, votarà per mantenir el monument franquista en la consulta que es farà dissabte. L'objectiu és, segons ha dit, reinterpretar i contextualitzar el monument amb l'objectiu de promoure la memòria històrica i la pau. També ha avançat el posicionament de la resta de regidors del grup municipal de CiU. Així, cinc regidors més votaran per l'opció de mantenir-lo i reinterpretar-lo, i els altres dos es posicionaran per la retirada i posterior museïtzació del monument. D'aquesta manera, dels dotze regidors que integren actualment el govern municipal, després de la recent incorporació d'ERC, sis es posicionen a favor del manteniment i reinterpretació i els altres sis ho faran per la retirada. Bel ha recordat que, independentment dels posicionaments del govern municipal, el més important és el compromís per treballar i materialitzar al més aviat possible el resultat de la consulta. Ja ha advertit que no serà de manera imminent perquè s'haurà de fer el corresponent projecte de l'opció guanyadora i iniciar tots els tràmits pertinents per poder materialitzar-ho. La data i pregunta de la consulta es va pactar pels grups municipals de CiU, ERC, Movem Tortosa i PSC, i només el PP i la CUP van quedar-ne al marge. Pel que fa a la pregunta, el text acordat és el següent: ‘En relació al monument a la batalla de l'Ebre, que va inaugurar el general Franco l'any 1966, que creu que l'Ajuntament de Tortosa ha d'impulsar?‘. Les dues opcions que podrà escollir la ciutadania són, o bé retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau, o bé mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau. La celebració de la consulta es farà en horari de nou del matí a vuit del vespre. Es podrà votar en onze col·legis electorals del municipi, un en cada poble i sis més dins de la ciutat. S'ubicaran als barris de Ferreries, Remolins, Sant Llàtzer, Temple, Grup el Temple i Centre. D'acord amb la Llei de Consultes no referendàries, podran votar totes aquelles persones empadronades al municipi a data 31 de desembre de 2015 i que tinguin 16 anys complerts el dia abans de la data de la consulta. Aquesta és la primera consulta que es fa al municipi de Tortosa en el marc del desplegament del Reglament Municipal de Participació Ciutadana. | [
"Qui és l'alcalde de Tortosa?",
"Què elegirà?",
"En quin context?",
"Amb quin propòsit ha fet aquesta elecció?",
"Què vol aconseguir?",
"Quantes persones participaran a la votació?",
"Quantes hi votaran a favor?",
"I en contra?",
"Què és el més rellevant segons el batlle?",
"Què caldrà fer després de les eleccions?",
"Quin interrogant encapçalarà el referèndum?",
"Quina és l'alternativa a mantenir l'escultura?",
"Quan se celebrarà la votació?",
"Qui hi podrà participar?",
"S'han fet més votacions d'aquest tipus?"
] | {
"answer_end": [
32,
76,
112,
187,
244,
722,
680,
722,
914,
1030,
1451,
1681,
1763,
2175,
2318
],
"answer_start": [
0,
34,
77,
114,
188,
515,
621,
683,
724,
916,
1247,
1453,
1683,
1962,
2177
],
"input_text": [
"Ferran Bel.",
"Mantenir el monument franquista.",
"En la consulta que es farà dissabte.",
"El de reinterpretar i contextualitzar el monument.",
"Promoure la memòria històrica i la pau.",
"Dotze.",
"Sis.",
"Els altres sis.",
"El compromís per treballar i materialitzar al més aviat possible el resultat de la consulta.",
"El corresponent projecte de l'opció guanyadora.",
"En relació al monument a la batalla de l'Ebre, que va inaugurar el general Franco l'any 1966, que creu que l'Ajuntament de Tortosa ha d'impulsar?",
"Retirar-la i museïtzar-la per promoure la memòria històrica i la pau.",
"En horari de nou del matí a vuit del vespre.",
"Totes aquelles persones empadronades al municipi a data 31 de desembre de 2015 i que tinguin 16 anys complerts el dia abans de la data de la consulta.",
"No."
]
} |
bios | Teresa Romero Domingo (Terrassa, 19 de març de 1883 – Barcelona, 1974) va ser una pintora catalana autodidacta. Es dedicà especialment als temes florals que destaquen pels colors molt agosarats.
Artistes com Celso Lagar, Torres-García, Sunyer (qui va pintar el seu retrat el 1912), Vancells, entre altres, passaven sovint per la casa familiar quan ella era molt jove. Tots ells possiblement influïren en la seva vocació artística, encara que el seu pare deia sempre que un esperit errant d'un pintor oriental havia entrat en el cos de la seva filla.
A Terrassa va exposar a les Galeries Alavedra (1918), a les Estruch (1931), als Amics de les Arts (1917 i 1933) i a la Sala Pere Sabater. A Barcelona ho va fer a les Galeries Laietanes (1917-1920-1924 i 1925), a les Dalmau (1920 i 1924) i a la Sala Parés (1924-1925), regentada a partir d'aquest darrer any per la família Maragall. Sembla que el 1920 va participar en el Saló d'Artistes Bascos de Bilbao.
També va participar en l'Exposició d'Art de Barcelona de 1918, dins la secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, amb quatre obres (Flors i fruites, Bodegó rosa, Mimosa i Nina amb flors) i a la del 1921, dins la secció del Reial Cercle Artístic (Flors i Jardí). L'any 1927 exposava de nou a la Sala Parés en el marc d'una exposició col·lectiva dels Amics de les Arts de Terrassa.
Joan Llongueres, Pere Prat Ubach i Joan Santamaria de Terrasa li van fer bones crítiques i Josep M. Junoy la qualificava d'artista naïf. En canvi, Feliu Elias li va recomanar que abandonés la pintura i es dediqués a labors femenines com el crochet. Malauradament, el seu pas per la pintura va ser breu.
Fou també una dona d'idees progressistes dedicada a l'activitat política; el 1934 presidia el grup femení d'Esquerra Republicana de Catalunya. Segons el diari d'Esquerra Republicana de Terrassa, L'Acció, el 7 de gener de 1934, al Saló de Festes de Fraternitat Republicana, es va sortejar, entre altres obres donades per diferents artistes, un quadre d'ella a benefici del Segell «Pro-Infància». Posteriorment, en plena Guerra Civil, el 1938, va ser empresonada a València i des de llavors va desaparèixer de Terrassa; viuria a Vallvidrera i posteriorment a Barcelona. Segons la seva besneta, l'escultora Eva Solà, Teresa Romero ajudà el seu marit, el crític i pintor Joan Solà i Mestres, a realitzar els primers documentals feministes del país.
Teresa Romero va morir a Barcelona el 1974; està enterrada en el cementiri de Montjuïc. El 1975, l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell va exposar tota una sèrie d'obres d'ella en una mostra titulada Sis Pintores Catalanes, de la qual es va editar un senzill catàleg.
De família republicana, laica i afeccionada a les pràctiques espiritistes que, posteriorment, derivarien cap a la teosofia. El pare, d'origen aragonès, Bonifaci Romero Vallejo (1861-1926), era un popular sastre, col·leccionista d'art. La mare, Lluïsa Domingo Mauri (1862-1920), era filla de Josepet dels Campos, un dels promotors del Teatre del Retiro de Terrassa. El 1904 es va casar amb Joan Solà Mestres, un dels pioners dels món del cinema a Catalunya i, segons consta en alguns catàlegs d'exposicions de l'època, el matrimoni es va instal·lar al carrer de Sant Pere, 47, de Terrassa. El seu únic fill, Xavier (1906-1972), va ser agutzil de l'Ajuntament destituït en la postguerra. Era neta de Josep Domingo Casanellas, el primer exhibidor cinematogràfic de Terrassa.
El Museu de Terrassa conserva obra d'aquesta pintora. | [
"De qui és aquesta biografia?",
"D'on és?",
"Quina era la seva professió?",
"Què pintava?",
"Qui freqüentava la llar dels seus pares?",
"A quins establiments de la seva ciutat natal va fer exposicions?",
"De quin esdeveniment va prendre part?",
"En quina edició?",
"Qui va ressenyar la seva obra?",
"Es va dedicar al món de la política?",
"A través de quin partit?",
"Què li va passar durant la Guerra Civil Espanyola?",
"On es va traslladar després?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"Qui eren els seus pares?"
] | {
"answer_end": [
21,
70,
98,
193,
366,
816,
1016,
1155,
1468,
1708,
1777,
2107,
2202,
2322,
2912
],
"answer_start": [
0,
0,
71,
112,
195,
550,
955,
978,
1333,
1636,
1710,
2031,
2154,
2250,
2772
],
"input_text": [
"De la Teresa Romero Domingo.",
"De Terrassa.",
"Pintora.",
"Temes florals que destaquen pels colors molt agosarats.",
"Artistes com Celso Lagar, Torres-García, Sunyer, Vancells, entre altres.",
"A les Galeries Alavedra, a les Estruch, als Amics de les Arts i a la Sala Pere Sabater.",
"De l'Exposició d'Art de Barcelona.",
"La de 1918 i 1921.",
"Joan Llongueres, Pere Prat Ubach, Joan Santamaria de Terrasa i Josep M. Junoy.",
"Sí.",
"D'Esquerra Republicana de Catalunya.",
"Que va ser empresonada a València.",
"A Vallvidrera i Barcelona.",
"Amb el crític i pintor Joan Solà i Mestres.",
"Bonifaci Romero Vallejo i Lluïsa Domingo Mauri."
]
} |
vilaweb | Vist per sentència el judici contra l'empresa Vector Ronda, un dels principals operadors de llicències VTC i controlada per la multinacional Cabify, per acomiadar un treballador una volta va denunciar les seves condicions laborals davant Inspecció de Treball. A la sortida de la vista, l'advocat del Col·lectiu Ronda i representant del treballador acomiadat, Nacho Parra, ha explicat que han demanat la nul·litat de l'acomiadament en entendre que va ser fruit d'una represàlia i, per tant, d'una vulneració flagrant dels seus drets fonamentals. ‘Cansat de treballar més de 12 hores i dels descomptes injustificats a la seva nòmina va denunciar l'empresa i al cap de dos dies el van acomiadar', denuncia Parra. També han intentat demostrar que Vector Ronda va acomiadar més de trenta treballadors en un període de dos mesos vulnerant el protocol especificat quan es tracta d'un acomiadament col·lectiu. L'advocat Nacho Parra destaca que, ‘malauradament', aquest cas és un més dels que demostra l'ús fraudulent de les relacions laborals per part d'aquestes empreses d'economia col·laborativa que sostenen tot el seu model de negoci precaritzant les condicions laborals ‘de persones especialment precàries' amb jornades laborals de més de dotze hores, sous que ronden els mil euros mensuals i descomptes en nòmina per no complir determinades normes de funcionament imposades per Uber o Cabify, en aquest cas. En el cas jutjat aquest dimecres, el conductor va informar el passat 23 de febrer de 2018 a l'empresa Vector Ronda que la grua s'havia endut el seu vehicle i que, tot i acceptar que la multa l'havia de pagar ell, sol·licitava que li descomptessin de la següent nòmina les despeses per retirar-lo i la multa corresponent i que li donessin un altre vehicle per seguir amb la seva jornada laboral i així no incórrer en penalitzacions addicionals per no assolir els objectius de facturació mensual fixats per l'empresa. El treballador denuncia que tot i les seves demandes, l'empresa no li va proporcionar cap vehicle en els dos dies següents el que el va obligar a dirigir-se a Inspecció de treball per denunciar els fets així com altres incompliments laborals per part de Vector Ronda. El mateix dia, Inspecció de Treball es va adreçar a l'empresa per reclamar explicacions sobre la denúncia efectuada pel seu empleat i, tan sols dos dies després, el 28 de gener, Vector Ronda comunicava al conductor denunciant el seu acomiadament disciplinari. Segons l'informe d'Inspecció de Treball, ‘l'empresa Vector Ronda aplicava als seus treballadors descomptes salarials com a conseqüència de les penalitzacions aplicades per l'empresa principal, en aquest cas Cabify, per incompliments de les seves directrius repercutint directament aquest cost sobre els mateixos'. Unes penalitzacions que, en alguns casos, feien que el sou del treballador, que normalment superava per poc els 1000 euros, quedés per sota del sou mínim. Segons l'advocat, les penalitzacions podien ser perquè els conductors rebutgessin algun dels serveis que els assignava l'aplicació o perquè estiguessin desconnectats durant més temps del permès, entre d'altres. Unes sancions, ha afegit, que no estan contemplades al conveni col·lectiu d'empreses d'autotaxi i lloguer de vehicles amb conductor. Sobre els motius de l'acomiadament, Parra explica que en aquest cas i en la majoria de la trentena que es van produir en uns dos mesos es justificaven per no haver superat el període de prova quan la pràctica totalitat de treballadors afectats provenien de l'empresa Yirmi UC Fiesta Omnibus, també present al judici. D'aquesta empresa van passar a Vector Ronda després de signar la baixa voluntària, el que suposava, de facto, haver superat amb escreix el període de prova. Per la seva banda, l'advocada que representava Vector Ronda ha reclamat que es desestimi la sentència de nul·litat perquè no han quedat demostrades les acusacions del treballador acomiadat. En aquest sentit, ha insistit que l'acomiadament pot ser considerat procedent o improcedent, però mai nul. Ha negat que les jornades siguin de 12 hores o més i que el conductor fos acomiadat per haver presentat una denúncia a Inspecció de Treball. L'avocada ha reconegut que entre les empreses del sector de les VTC hi ha molt intercanvi de treballadors però ha negat que formin part d'un mateix grup assegurant que són competència tot i treballar pel mateix client. | [
"A qui s'ha denunciat?",
"A quina gran corporació pertany?",
"De què se l'acusa?",
"Qui defensa l'operari?",
"Què han sol·licitat l'afectat i Parra?",
"Per quina raó?",
"Treballava molt el denunciant?",
"És l'única persona a qui l'empresa va despatxar?",
"En quines circumstàncies treballen els assalariats d'aquest tipus d'empresa?",
"Què li va passar a un dels denunciants el 23 de febrer?",
"Què va demanar en conseqüència?",
"Li van concedir?",
"Quant cobrava habitualment l'empleat?",
"Sota quin pretext el van acomiadar a ell i a la resta d'afectats?",
"Com s'ha defensat l'empresa?"
] | {
"answer_end": [
58,
147,
258,
370,
430,
543,
581,
900,
1371,
1561,
1920,
2044,
2886,
3454,
3925
],
"answer_start": [
0,
109,
149,
286,
372,
388,
546,
710,
1055,
1440,
1619,
1922,
2816,
3299,
3756
],
"input_text": [
"A l'empresa Vector Ronda.",
"A Cabify.",
"D'haver acomiadat un treballador una volta va denunciar les seves condicions laborals davant Inspecció de Treball.",
"Nacho Parra.",
"La nul·litat de l'acomiadament.",
"Perquè entenen que va ser fruit d'una represàlia i, per tant, d'una vulneració flagrant dels seus drets fonamentals.",
"Sí.",
"No.",
"Amb jornades laborals de més de dotze hores, sous que ronden els mil euros mensuals i descomptes en nòmina per no complir determinades normes de funcionament imposades.",
"Que la grua es va endur el seu vehicle.",
"Que li descomptessin de la següent nòmina les despeses per retirar-lo i la multa corresponent i que li donessin un altre vehicle per seguir amb la seva jornada laboral i així no incórrer en penalitzacions addicionals per no assolir els objectius de facturació mensual fixats per l'empresa.",
"No.",
"Superava per poc els 1000 euros.",
"El de no haver superat el període de prova.",
"L'advocada que representava Vector Ronda ha reclamat que es desestimi la sentència de nul·litat perquè no han quedat demostrades les acusacions del treballador acomiadat."
]
} |
bios | Raquel Garcia i Ulldemolins (Barcelona, 19 de febrer de 1972), coneguda com a Raquel Gu, és una il·lustradora, traductora, autora de còmic i d'humor gràfic catalana.
Llicenciada en Filologia Anglesa, va treballar com a editora a Salvat fins al 2008 i després es va establir pel seu compte. El seu primer llibre es va publicar el 2011, Canallades, tot el que sempre has sospitat dels nens i ells mai no t'explicaran, amb pròleg de Carles Capdevila.
Ha col·laborat amb treballs d'il·lustració, humor gràfic i articles en premsa i televisió, en mitjans com JotDown, TV3, Núvol, Principia, National Geographic, Time Out i editorials com Edebé i Santillana. A TV3, participa a Els matins com a comentarista i també fa il·lustracions en directe.
Ha estat il·lustradora de portades de llibres, entre quals destaca el disseny de la coberta del llibre Tombuctú de Paul Auster a l'editorial Quintetos. Ha col·laborat al blog de divulgació científica Mati y sus mateaventuras juntament amb la matemàtica i divulgadora científica Clara Grima. El blog va ser guardonat amb el premi bitàcoles 2011.
El 2014, va participar en l'antologia Enjambre de l'editorial Norma, creada amb obres d'autores espanyoles de còmic. A més, ha treballat en altres àrees dins de la il·lustració, com per exemple, en llibres infantils. La seva primera obra en aquest gènere va ser Dracàleg, un catàleg de dracs i dragones d'Ediciones B el 2015. La seva última obra Estic estupenda! de l'editorial Angle, publicada el novembre de 2017. Va ser una de les sis autores, entre les quals estaven Carla Berrocal i Ana Belén Rivero, que van participar en l'exposició sobre el treball de Núria Pompeia a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Ca Fabra, durant el període 2017-2018. | [
"Quin és el nom artístic de la Raquel Garcia?",
"A què es dedica?",
"Què va estudiar?",
"Quina feina va tenir fins al 2008?",
"Quan va fer la seva primera publicació?",
"Com s'anomena aquesta?",
"On ha participat Raquel Gu?",
"Quina de les portades de llibre que ha il·lustrat es destaca?",
"Com es diu el projecte digital de caràcter pedagògic en què ha participat?",
"Amb qui?",
"En quina publicació col·lectiva ha participat?",
"Ha fet obres per a infants?",
"Quins?",
"Amb quines autores ha coincidit en un projecte comú?",
"Quin?"
] | {
"answer_end": [
87,
164,
198,
248,
333,
414,
651,
890,
1030,
1030,
1202,
1302,
1471,
1592,
1702
],
"answer_start": [
0,
89,
166,
200,
290,
335,
448,
740,
892,
941,
1086,
1204,
1304,
1504,
1594
],
"input_text": [
"Raquel Gu.",
"És il·lustradora, traductora, autora de còmic i d'humor gràfic.",
"Filologia Anglesa.",
"Editora a Salvat.",
"El 2011.",
"Canallades, tot el que sempre has sospitat dels nens i ells mai no t'explicaran.",
"En treballs d'il·lustració, humor gràfic i articles en premsa i televisió, en mitjans com JotDown, TV3, Núvol, Principia, National Geographic, Time Out i editorials com Edebé i Santillana.",
"Tombuctú de Paul Auster.",
"Mati y sus mateaventuras.",
"Amb la matemàtica i divulgadora científica Clara Grima.",
"A l'antologia Enjambre de l'editorial Norma.",
"Sí.",
"Dracàleg, un catàleg de dracs i dragones i Estic estupenda!",
"Amb Carla Berrocal i Ana Belén Rivero.",
"En l'exposició sobre el treball de Núria Pompeia a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Ca Fabra."
]
} |
books | El comte, enardit per l'engrescament del jove, començava també a engrescar-se. Ja veia en Biel convertit en cap de família, amb un parell de mossos a les seves ordres, dirigint els treballs que convertirien en fecundes les terres ermes que l'enrondaven, criant bestiar de tota mena per engruixir el guany, predicant amb l'exemple l'amor a la terra.
Una gran confiança s'apoderava del senyor, que veia en els braços nervuts, en les mans cepades, en les espalles fermes del minyó, la vera imatge de la força i de la voluntat.
-Va bé. La cosa marxa. Ja em sembla que us veig passant la mà per la cara als pagesos de tots aquests volts. No n'hi ha cap que tingui la vostra empenta. El que cal és aguantar ferm. Fins ara, que heu estat un miserable, us heu vist escarnit de tothom; però ¡ai de vós el dia que arribeu més amunt que l'altra gent!… Ja podeu comptar que aquesta girada que heu fet per canviar de ruta, no us servirà de res, i tornareu a ser l'ase dels cops.
-No serà si a Déu plau.
-Pel cas que això sigui, proveiu's de paciència i arrapeus's a la sotana del rector: no fos que tornéssiu a fer una atzagaiada com la del Picotí.
En Biel va tornar-se vermell com el cor de la síndria. Però, revenint-se de sobte, va dir, amb certa solemnitat: | [
"Com es trobava l'aristòcrata?",
"A qui imaginava en posició de patriarca?",
"Qui treballaria per ell?",
"I què lideraria en Biel?",
"Quina activitat els ajudaria a guanyar-se la vida?",
"Quines parts del cos del jove captaven l'atenció de l'home?",
"Què simbolitzaven per ell?",
"Es va mostrar optimista amb l'esdevenir que esperava al minyó?",
"A qui li va dir que superaria?",
"Què el feia sobresortir?",
"Fins aquell moment, el jove havia estat en una bona situació?",
"Per què?",
"Què li podria passar al noi si es col·loqués per damunt de la resta?",
"Què li va respondre en Biel a l'home?",
"Com va reaccionar després d'escoltar tot el que li va dir l'home?"
] | {
"answer_end": [
77,
122,
166,
252,
304,
477,
522,
631,
631,
676,
775,
775,
964,
989,
1189
],
"answer_start": [
0,
79,
124,
168,
254,
368,
396,
525,
547,
633,
707,
707,
782,
966,
1136
],
"input_text": [
"Enardit per l'engrescament del jove, començava també a engrescar-se.",
"A en Biel.",
"Un parell de mossos.",
"Els treballs que convertirien en fecundes les terres ermes que l'enrondaven.",
"La cria de bestiar de tota mena.",
"Els braços nervuts, les mans cepades, les espalles fermes.",
"La vera imatge de la força i de la voluntat.",
"Sí.",
"Als pagesos de tots aquests volts.",
"La seva empenta.",
"No.",
"Perquè havia estat miserable, s'havia vist escarnit de tothom.",
"Que aquella girada que havia fet per canviar de ruta, no li serviria de res, i tornaria a ser l'ase dels cops.",
"No serà si a Déu plau.",
"Va tornar-se vermell com el cor de la síndria."
]
} |
books | -Papà!…
-¿I ta mare doncs?
-Mamá!…
-¿Quants anys tens?
-Sí, senyor, doncs.
-¿D'on ets?
-De casa.
-¿On és la teua casa, maco?
-Sí senyor!…
En la sala sonà una riallada general entorn d'aquell nen ventrut, que es mamava'l dit, tot seriós, i de tant en tant ensumava una candela que li arribava als llavis. I van anar-se'n cap a la sala dels homes. I damunt l'agonia lenta del geperut veï que tothom coneixia, no hi va caure cap més riallada.
Ja són amb els homes. Els llits resten plens de capells. Ara hi entra el metge. I per damunt les ànimes retudes dels malalts s'hi extén l'esperança, la dolcesa del consol… I totes les cares esgrogueïdes i demacrades s'il·luminen amb un bell somriure. | [
"Quin mot exclama el primer?",
"Per qui li pregunta el segon?",
"Què exclama llavors el primer?",
"Què li pregunta l'altre?",
"L'altre li diu quina edat té?",
"Quina és la següent pregunta?",
"L'altre especifica una direcció?",
"Quin apel·latiu afectuós utilitza la persona que interroga?",
"La persona que respon, és adulta?",
"Què feia l'infant?",
"I què més?",
"Cap on es van desplaçar després?",
"Allà qui hi havia?",
"Qui accedeix a l'habitació?",
"I què provoca?"
] | {
"answer_end": [
6,
26,
33,
54,
73,
86,
95,
123,
202,
235,
302,
344,
438,
518,
610
],
"answer_start": [
0,
9,
27,
36,
35,
76,
75,
99,
138,
191,
239,
304,
346,
497,
520
],
"input_text": [
"Papà.",
"Per sa mare.",
"Mamá.",
"Quants anys té.",
"No.",
"D'on és.",
"No.",
"Maco.",
"No.",
"Es mamava'l dit.",
"De tant en tant ensumava una candela que li arribava als llavis.",
"A la sala dels homes.",
"El geperut veï que tothom coneixia.",
"El metge.",
"Que per damunt les ànimes retudes dels malalts s'hi extén l'esperança, la doncesa del consol."
]
} |
vilaweb | El Tsunami Democràtic ha aconseguit d'aturar el partit entre el FC Barcelona i el Reial Madrid al Camp Nou durant dos minuts, en l'acció que completa un cicle de tres mesos de mobilitzacions arran de la sentència del judici contra el procés. Ho ha fet llançant una multitud de pilotes grogues de les grades cap a la gespa. Les pilotes, que duien escrit el lema ‘Spain, sit and talk', finalment han estat retirades. Abans del partit, s'han desplegat pancartes amb aquest mateix lema i s'ha cridat ‘Llibertat presos polítics'. Durant els primers minuts del partit, alguns afeccionats han llançat pilotes inflables grogues espontàniament, però no ha estat fins a la segona part quan s'ha fet aquesta acció, que s'ha pogut veure per televisió, per bé que la realització ha mirat d'amagar-ho allunyant la imatge. El Tsunami Democràtic ha explicat, en un comunicat, que l'acció havia estat pensada en diverses fases. L'objectiu de la primera fase era d'acaparar el focus mediàtic i fixar el lema ‘Spain, sit and talk', cosa que considera que s'ha assolit amb èxit. La segona fase de l'acció volia que el lema fos present a les grades. ‘Dues grans pancartes, centenars de milers de persones amb cartolines i desenes de llançadors de pilotes grogues han fet veure i sentir el lema a tot el món, tot i la censura', han dit. Segons que han explicat, aquesta segona fase havia d'anar reforçada amb una acció que no ha funcionat per l'actuació de la policia: ‘Tsunami no posa excuses', han dit en el comunicat difós per les xarxes. Tanmateix, valoren positivament l'acció i diuen que ‘la gent no ha fallat'. Durant el partit i després, al voltant de l'estadi, els Mossos d'Esquadra han disparat bales d'escuma i alguns manifestants han fet barricades i han cremat contenidors. Alguns altres han provat d'entrar al Camp Nou i hi ha hagut moments de tensió entre assistents i policies dins l'estadi. Hi ha hagut cinc detinguts i vint-i-una persones ateses pel sistema d'emergències. Abans del partit, agents de seguretat del Barça han requisat caretes de Messi i han escorcollat els entrepans dels afeccionats. Alguns també han denunciat que els havien requisat la pancarta que deia ‘Spain, sit and talk'. La indignació s'ha fet palesa i s'han sentit crits de ‘Bartomeu dimissió'. Recupereu ací el minut a minut de l'acció del Tsunami Democràtic: | [
"Què ha provocat el Tsunami Democràtic?",
"Aquest fet forma part d'una actuació més gran?",
"De quina?",
"Com han aconseguit interrompre el joc?",
"Tenien alguna inscripció incorporada?",
"Quina?",
"L'acció ha estat televisada?",
"Estava estructurada?",
"Què es volia aconseguir a la primera etapa?",
"I a la segona?",
"Què han superat els participants d'aquesta actuació?",
"S'ha pogut fer al complet, l'acte?",
"Els organitzadors estan contents amb com ha anat?",
"Què han fet els mossos?",
"Què més s'ha exclamat durant el partit?"
] | {
"answer_end": [
106,
240,
240,
321,
382,
381,
738,
909,
1011,
1127,
1303,
1445,
1559,
1697,
2265
],
"answer_start": [
0,
126,
126,
242,
323,
362,
660,
808,
911,
1059,
1130,
1340,
1520,
1596,
2224
],
"input_text": [
"Aturar el partit entre el FC Barcelona i el Reial Madrid al Camp Nou durant dos minuts.",
"Sí.",
"D'un cicle de tres mesos de mobilitzacions arran de la sentència del judici contra el procés.",
"Llançant una multitud de pilotes grogues de les grades cap a la gespa.",
"Sí.",
"Spain, sit and talk.",
"Sí.",
"Sí.",
"Acaparar el focus mediàtic i fixar el lema Spain, sit and talk.",
"Que el lema fos present a les grades.",
"La censura.",
"No.",
"Sí.",
"Durant el partit i després, al voltant de l'estadi, han disparat bales d'escuma.",
"Bartomeu dimissió."
]
} |
bios | Eulàlia Escuder (1808-1868) fou una empresària catalana, Fabricant de la seda. Va néixer a Barcelona, filla de Joan Escuder i Eulàlia Fàbregas. Era bondadosa, treballadora, ordenada i estava dotada d'una gran vivesa. Educada dins de la doctrina cristiana, i seguint les màximes d'urbanitat de les bones senyoretes, es va formar entre telers, mirant com la seva mare ajudava al seu pare a nuar fils i a vendre mocadors de seda.
El 1831 es va casar amb Ramon Vilumara, també veler, és a dir, seder, vidu amb dues criatures petites. Després d'una etapa de crisi social, arriba l'època del desplegament econòmic i es forma l'estructura industrial del país. Eulàlia Escuder es fica de ple dins de la dinàmica empresarial. La seva sensibilitat i capacitat innovadora fan augmentar les vendes i obren dues noves fàbriques.
Porta els comptes, organtiza la fàbrica i ajuda les aprenentes. Hi estableix una bona relació personal i professional. És un nou model d'humanismes, que contrasta amb el de l'empresariat de l'època. I alhora obre camí a un nou model de dona, allunyada del món de les aparences i de la frivolitat de l'estereotip de classe. La fàbrica té caliu humà.
L'escriptora Dolors Monserdà i Vidal va publicar l'any 1904 la novel·la La Fabricanta, en la qual la protagonista està inspirada en la vida d'Eulàlia Escuder. La Fabricanta reflecteix la voluntat d'incorporació de les dones, a partir de la seva capacitat intel·lectual, a la vida empresarial de la segona meitat del segle XIX de Barcelona.
La Fabricanta no va tenir fills però va deixar en herència l'esperit humanista i creatiu a la recerca de la formació, on s'inspiren les millors escoles de negocis i disseny actuals de Barcelona.
| [
"Quan va néixer l'Eulàlia Escuder?",
"A què es va dedicar?",
"D'on era?",
"Qui eren els seus progenitors?",
"Quin caràcter tenia ella?",
"On va aprendre durant la seva joventut?",
"Amb qui va enllaçar-se?",
"Què va passar a escala estatal?",
"La vida de l'Eulàlia va canviar en aquell moment?",
"Què va inaugurar?",
"De quines tasques es va ocupar?",
"Va establir vincles personals amb les treballadores?",
"Quines innovacions va introduir l'Eulàlia segons el text?",
"Quina obra literària s'ha publicat en honor seu?",
"Quin ha estat el llegat de l'Eulàlia?"
] | {
"answer_end": [
27,
77,
100,
142,
215,
425,
465,
651,
814,
814,
878,
933,
1137,
1322,
1698
],
"answer_start": [
0,
0,
79,
102,
144,
315,
427,
530,
653,
788,
816,
880,
935,
1165,
1542
],
"input_text": [
"L'any 1808.",
"Fou una empresària catalana, Fabricant de la seda.",
"De Barcelona.",
"Joan Escuder i Eulàlia Fàbregas.",
"Era bondadosa, treballadora, ordenada i estava dotada d'una gran vivesa.",
"Entre telers, mirant com la seva mare ajudava al seu pare a nuar fils i a vendre mocadors de seda.",
"Amb Ramon Vilumara.",
"Que, després d'una etapa de crisi social, va arribar l'època del desplegament econòmic i es formà l'estructura industrial del país.",
"Sí.",
"Dues noves fàbriques.",
"De portar els comptes, organitzar la fàbrica i ajudar les aprenentes.",
"Sí.",
"Un nou model d'humanismes, que contrasta amb el de l'empresariat de l'època. I alhora un nou model de dona, allunyada del món de les aparences i de la frivolitat de l'estereotip de classe.",
"La novel·la La Fabricanta.",
"L'esperit humanista i creatiu a la recerca de la formació, on s'inspiren les millors escoles de negocis i disseny actuals de Barcelona."
]
} |
mitologia | Panticapea (en llatí Panticapeum, en grec antic Παντικάπαιον o Παντικαπαία) era una important ciutat grega de Bòsfor Cimmeri proper a l'entrada del Palus Maeotis (Mar d'Azov), a la desembocadura del riu Tanais.
El seu nom derivaria del riu Panticapes segons Esteve de Bizanci, però això sembla un error, ja que aquest riu (esmentat per Heròdot) no era a la mateixa zona i la ciutat no era a la vora de cap riu. Segons Flavi Arrià era a 60 estadis del lloc on el riu arribava al mar. Bizantí diu que segons la tradició la ciutat la va fundar un fill d'Aetes, que va rebre el districte del rei escita Agaetes, però se sap que en realitat era una colònia de Milet, una de les primeres fundades a la zona segons Estrabó, sense data de fundació coneguda però que probablement estigué entre el 541 aC i el 481 aC. Ammià Marcel·lí l'anomena la mare de totes les ciutats milèsies al Bòsfor. Els grecs relacionaven el nom de la ciutat amb el deu Pan, la figura del qual i la de Sàtir apareixen a les seves monedes, però el nom probablement era escita adaptat a la forma grega.
Panticapea va ser la capital dels reis del Bòsfor Cimmeri. El seu port era Teodòsia o Theudosia. Justinià I en va restaurar les muralles. Durant el període romà d'Orient la ciutat va agafar el nom de Bosforus o Bosforos que ja abans se li donava ocasionalment i encara modernament els habitants de Kertx l'anomenaven Bospor. A l'edat mitjana els genovesos l'anomenaven Pandico o Pondico però també com Bospro o Vospro.
Estrabó diu que la ciutat estava situada en un turó de 20 estadis de circumferència, totalment cobert d'edificis per totes bandes. Cap a l'est hi havia un port amb un moll apte per trenta naus, i també una ciutadella. A la moderna ciutat, a l'anomenat turó de Mitridates i rodalia, s'han trobat restes d'edificis, i túmuls rodons amb nombroses obres d'art; els túmuls dels reis, a la muntanya anomenada Altun-Obo (muntanya daurada) descobert el 1832, són els principals. Altres túmuls s'han trobat a diversos llocs de la zona tots considerats de molta importància per la història antiga del país. | [
"Quina és la temàtica principal de l'escrit?",
"I què és?",
"D'on es pensava que provenia el seu nom?",
"Per què s'ha desmentit?",
"Quina llegenda hi ha sobre la fundació de l'urbs?",
"Quina és la realitat, però?",
"Amb quina deïtat vinculaven els grecs aquesta metròpoli?",
"Va tenir muralles?",
"Quina denominació va adoptar durant el període romà d'Orient?",
"I a l'edat mitjana?",
"Què coronava la ciutat?",
"Quin turó es creu que podria ser?",
"Per què?",
"On s'han trobat els túmuls més importants?",
"I la resta?"
] | {
"answer_end": [
10,
124,
250,
409,
606,
715,
940,
1204,
1287,
1485,
1570,
1799,
1842,
1956,
2082
],
"answer_start": [
0,
0,
211,
282,
483,
608,
883,
1165,
1206,
1393,
1487,
1705,
1726,
1844,
1958
],
"input_text": [
"Panticapea.",
"Una important ciutat grega de Bòsfor Cimmeri.",
"Del riu Panticapes.",
"Perquè aquest riu no era a la mateixa zona i la ciutat no era a la vora de cap riu.",
"Que la va fundar un fill d'Aetes, que va rebre el districte del rei escita Agaetes.",
"Que era una colònia de Milet, una de les primeres fundades a la zona segons Estrabó.",
"Amb el deu Pan.",
"Sí.",
"La de Bosforus o Bosforos.",
"Pandico o Pondico però també Bospro o Vospro.",
"Un turó de 20 estadis de circumferència.",
"El turó de Mitridates.",
"Perquè s'han trobat restes d'edificis, i túmuls rodons amb nombroses obres d'art.",
"A la muntanya anomenada Altun-Obo.",
"A diversos llocs de la zona tots considerats de molta importància per la història antiga del país."
]
} |
mitologia | El Hoodoo o Voodoo de Nova Orleans és una forma de màgia utilitzada per la població afroamericana del sud dels EUA Aquesta màgia, també coneguda com a encanteri, inclou la tradició de la pràctica de màgia que es va desenvolupar a partir del sincretisme d'un nombre de diferents cultures i tradicions màgiques portades des d'Àfrica.
El Hoodoo incorpora pràctiques tradicionals de diverses religions com les religions tradicionals africanes, pràctiques dels indígenes d'Amèrica, tradicions d'alguns països d'Europa i pràctiques màgiques de grimori. Si bé les pràctiques populars com el Hoodoo són fenòmens culturals, la qual cosa és especialment innovador en aquesta tradició és la "extraordinàriament eficaç utilització de figures bíbliques," en les seves pràctiques i en la vida dels seus practicants.
La paraula Hoodoo va ser documentada per primera vegada en anglès nord-americà en 1875 i va ser classificada com un nom o un verb transitiu. El Hoodoo, és sovint utilitzat per descriure un encanteri o poció, però també pot ser utilitzat com un adjectiu per descriure a un practicant. Alguns sinònims regionals per Hoodoo són: invocació, encanteri, o bruixeria.
No són tots sinònims, no obstant això. Per exemple, bruixeria com a sinònim és problemàtic, en el sentit que pot implicar un judici moral negatiu sobre la pràctica del Hoodoo, o pot ser confós amb la contemporània religió Wicca. D'altra banda, es considera que un metge Hoodoo no s'ha d'entendre com un rootworker, si ell o ella no utilitza les arrels i les herbes en les seves pràctiques màgiques. Per tant, el rootwork (treball d'arrel) pot entendre's com una subcategoria o un tipus de pràctica del Hoodoo. | [
"Amb quin altre nom es coneix el Hoodoo?",
"D'on prové?",
"I què és?",
"Com va néixer?",
"D'on rep influències l'Hoodoo?",
"Quina novetat presenta, però?",
"Quan va ser inicialment registrat el mot Hoodoo?",
"Com va ser catalogada?",
"Què es designa amb el nom de Hoodoo?",
"Quins mots equivalents s'utilitzen per descriure aquest tipus de pràctiques?",
"Quin dels mots no n'és ben bé un sinònim?",
"Per què?",
"Qui practica el Hoodoo és necessàriament un rootworker?",
"Quina és la condició?",
"Quina és la traducció de rootwork?"
] | {
"answer_end": [
18,
34,
114,
330,
545,
800,
888,
941,
1084,
1161,
1253,
1390,
1476,
1560,
1601
],
"answer_start": [
0,
0,
35,
209,
332,
628,
802,
891,
943,
1086,
1163,
1215,
1407,
1478,
1575
],
"input_text": [
"El Voodoo.",
"De Nova Orleans.",
"Una forma de màgia utilitzada per la població afroamericana del sud dels EUA.",
"A partir del sincretisme d'un nombre de diferents cultures i tradicions màgiques portades des d'Àfrica.",
"De diverses religions com les religions tradicionals africanes, pràctiques dels indígenes d'Amèrica, tradicions d'alguns països d'Europa i pràctiques màgiques de grimori.",
"La extraordinàriament eficaç utilització de figures bíbliques, en les seves pràctiques i en la vida dels seus practicants.",
"El 1875.",
"Com un nom o un verb transitiu.",
"És sovint utilitzat per descriure un encanteri o poció, però també pot ser utilitzat com un adjectiu per descriure a un practicant.",
"Invocació, encanteri o bruixeria.",
"Bruixeria.",
"Perquè pot implicar un judici moral negatiu sobre la pràctica del Hoodoo, o pot ser confós amb la contemporània religió Wicca.",
"No.",
"Que utilitzi les arrels i les herbes en les seves pràctiques màgiques.",
"Treball d'arrel."
]
} |
books | -Té raó; si acàs, enviï-me'l, i se'n podrà endur la ratera, que ja no ens serveix.
-Bé; doncs un dia d'aquests…
-Sí, vagi'ns a veure. ¿Per què no ve tot un vespre? Porti la mitja, Ai! Ara que dic de mitja, vatualisto! Volia comprar un mocador de cotó… d'això baratet, perquè, filla, tot costa els ulls de la cara, i cada dia els guanys són menos que, (ja ho diu en Tòful) no sé a què arribarem.
-No me'n parli, ja ho pot dir. Miri: a casa ningú malgasta, i…
-Què em dirà, santa cristiana? ¡Ai, Déu la faci bona!… Miri: ahir vespre vaig voler comprar un pagellet, petit com… què li diré jo, ara? Calli… un quart d'una! Però, Senyor, com passa el temps… Me'n vaig, Anem, vingui'm a veure. Estigui boneta. Recados. | [
"El primer interlocutor li dona la raó a l'altre?",
"Què demana?",
"A canvi de què?",
"Per què?",
"L'altre accepta la proposta?",
"Quan ho farà?",
"Què li suggereix el primer?",
"Què hauria de portar quan el visiti?",
"De què se'n recorda en esmentar la mitja?",
"Com volia que fos, el mocador?",
"Per quina raó?",
"L'altre li dona la raó?",
"Es queixa del fet que a casa seva són malbaratadors?",
"Què va voler comprar el primer?",
"Quina hora es fa mentre parlen?"
] | {
"answer_end": [
7,
28,
58,
81,
110,
110,
163,
178,
250,
266,
345,
424,
453,
561,
616
],
"answer_start": [
0,
18,
18,
49,
84,
84,
134,
164,
184,
218,
268,
396,
426,
513,
595
],
"input_text": [
"Sí.",
"Que li enviï.",
"De la ratera.",
"Perquè ja no els serveix.",
"Sí.",
"Un dia d'aquests.",
"Que hi vagi tot un vespre.",
"La mitja.",
"Que volia comprar un mocador de cotó.",
"Baratet.",
"Perquè tot costa els ulls de la cara, i cada dia els guanys són menos.",
"Sí.",
"No.",
"Un pagellet.",
"Un quart d'una."
]
} |
mitologia | En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea. Representa la Terra, però el seu abast és més reduït que no pas els de la seva mare Gea.
Casada amb el seu germà Cronos, Rea infantà la tercera generació de déus, però no sense problemes, ja que Cronos havia decidit menjar-se tots els fills per tal que ningú el destronés, igual que amb ell va fer el seu pare. Al final Rea, cansada que Cronos es mengés els seus fills, substituí el seu fill Zeus per una pedra, la qual es menjà Cronos pensant-se que era el seu fill. Ja adult, Zeus va lluitar contra el seu pare i el va derrotar. Rea va ser mare, entre d'altres, dels déus Hestia, Posidó, Zeus, Hera, Demèter i Hades, els anomenats déus de l'Olimp.
Segons Homer, Rea és la mare dels déus, no una mare universal com Cíbele, la Gran Mare frígia, amb qui més tard se l'identifica. El seu lloc original de culte estava a Creta. En temps històrics, la semblança de Rea i la Gran Mare asiàtica, Cíbele Frígia, era tan evident que els grecs van fusionar les dues dees: explicaven que havia abandonat la seva llar original a Creta i havia fugit a les terres inexplorades d'Àsia Menor per escapar de la persecució de Cronos. També hi hagué una versió oposada, i és probablement cert que els contactes culturals amb el continent portessin a Creta el culte de la Gran Mare asiàtica, la qual es convertiria en la Rea de Creta.
En la mitologia grega, el símbol de Rea és la lluna; en la romana, el seu símbol es coneixia com el lunar. També en tenia d'altres com el cigne, per ser un animal delicat, i dos lleons, suposadament els que estiraven del seu carro.
Viccionari | [
"A quina tradició pertany el personatge de Rea?",
"Qui és?",
"Qui són els seus pares?",
"I el seu germà?",
"Van tenir fills?",
"Què feia Cronos, però?",
"A quin fill va poder salvar Rea?",
"I què va fer aquest?",
"Quins altres fills va tenir Rea?",
"Amb quina altra deïtat s'ha vinculat Rea?",
"On es venerava Rea originàriament?",
"Quina història relacionava Rea i Cíbele?",
"Quina explicació realista se n'ha fet de la seva semblança?",
"Quina és la principal imatge vinculada a la deessa Rea?",
"En té d'altres?"
] | {
"answer_end": [
26,
71,
90,
211,
253,
401,
558,
621,
740,
869,
915,
1207,
1406,
1459,
1638
],
"answer_start": [
0,
48,
73,
181,
181,
287,
403,
560,
623,
742,
871,
917,
1246,
1408,
1515
],
"input_text": [
"A la mitologia grega.",
"Una de les titànides.",
"Urà i Gea.",
"Cronos.",
"Sí.",
"Havia decidit menjar-se tots els fills per tal que ningú el destronés, igual que amb ell va fer el seu pare.",
"A Zeus.",
"Ja adult, va lluitar contra el seu pare i el va derrotar.",
"Hestia, Posidó, Zeus, Hera, Demèter i Hades, els anomenats déus de l'Olimp.",
"Amb Cíbele.",
"A Creta.",
"Explicaven que havia abandonat la seva llar original a Creta i havia fugit a les terres inexplorades d'Àsia Menor per escapar de la persecució de Cronos.",
"Que els contactes culturals amb el continent van portar a Creta el culte de la Gran Mare asiàtica, la qual es convertiria en la Rea de Creta.",
"La lluna.",
"Sí."
]
} |
mitologia | Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος), segons la mitologia grega, era fill de l'heroi tebà Teseu i de la seva muller Hipòlita, reina de les amazones, o, potser, fill d'Antíope, germana d'Hipòlita.
Hipòlit era molt bon caçador i auriga, devot d'Àrtemis, deessa de la caça. Menyspreava totes les dones i, quan la seva madrastra Fedra se'n va enamorar, rebutjà les seves insinuacions. Desesperada, Fedra es va suïcidar i deixà una nota acusant Hipòlit d'haver volgut violar-la. Teseu, creient que el seu fill era culpable, invocà son pare Posidó, déu del mar, perquè castigàs a Hipòlit. Quan el jove conduïa el seu carro a prop de la costa, Posidó envià un monstre marí que espantà els seus cavalls, que corregueren desbocats, per la qual cosa el carro s'estavellà i es va fer bocins. Ferit mortalment fou dut a son pare, qui havia sabut per Àrtemis que el seu fill era innocent. Quan Hipòlit morí s'havia reconciliat amb son pare.
També s'explicava que Àrtemis havia pregat a Asclepi que tornés la vida al jove, i així es va fer. La deessa va dur Hipòlit immediatament a Itàlia, al seu santuari d'Arícia, a la vora del llac Nemi, on se la coneixia com a Diana. Hipòlit es va identificar amb el deu Virbi, company de cacera de Diana. | [
"A quina tradició pertany Hipòlit?",
"Com es deien els seus pares?",
"Per què eren aquests coneguts?",
"Què caracteritzava Hipòlit?",
"A qui venerava?",
"Era misogin Hipòlit?",
"A quina dona va captivar?",
"Ell la va correspondre?",
"Com es va venjar ella?",
"Qui el va voler condemnar?",
"Amb l'ajut de qui?",
"Què va fer Posidó?",
"Què va provocar l'esglai dels seus cavalls?",
"Hipòlit va morir?",
"En quina divinitat es va transformar llavors?"
] | {
"answer_end": [
60,
121,
144,
230,
266,
295,
344,
376,
476,
578,
578,
691,
776,
890,
1225
],
"answer_start": [
0,
62,
74,
193,
232,
268,
304,
299,
378,
471,
516,
580,
667,
778,
1155
],
"input_text": [
"A la mitologia grega.",
"Teseu i Hipòlita.",
"Ell era un heroi tebà i ella la reina de les amazones.",
"Que era bon caçador i auriga.",
"A Àrtemis, deessa de la caça.",
"Sí.",
"La seva madrastra Fedra.",
"No.",
"Es va suïcidar i deixà una nota acusant Hipòlit d'haver volgut violar-la.",
"Teseu.",
"De son pare Posidó, déu del mar.",
"Quan el jove conduïa el seu carro a prop de la costa, Posidó envià un monstre marí que espantà els seus cavalls.",
"Corregueren desbocats, per la qual cosa el carro s'estavellà i es va fer bocins.",
"Sí.",
"Amb el deu Virbi, company de cacera de Diana."
]
} |
bios | Josefina Solsona i Querol (Barcelona, 12 de setembre de 1907 – Barcelona, 22 de novembre de 1960) va ser una escriptora catalana que va utilitzar també el pseudònim de Cecilia Beltran.
Era filla dels targarins Felip Solsona i Bastús i Teresa Querol i Querol, establerts a Barcelona, on Josefina Solsona estudià Periodisme. Participà de l'eclosió cultural i narrativa que es visqué en les decàdes dels anys vint i trenta i esdevingué autora de novel·la sentimental, infantil i juvenil, i col·laboradora en premsa escrita.
Va iniciar-se amb col·laboracions en publicacions com Las Noticias (1921-27), on va escriure articles i narracions en castellà, en la revista mexicana Abside, en la Crònica Targarina -on l'any 1928 publicà un dels seus primers contes, Marcel-, a la secció infantil de la publicació En Patufet de Barcelona (1931 – 1938), ja en català, i també per al setmanari Atalaya. El maig de 1928 aparegué el primer número de l'Arxiu de les tradicions populars, que iniciava la recerca i divulgació del folklore català, i Solsona hi participà amb l'aportació d'una cançó de la tradició oral.
El 1933 va publicar dues novel·les romàntiques: L'hora d'en Lluís i L'encís blau a la "Biblioteca Gentil". Després, durant la postguerra i am la prohibició de la llengua, va publicar narracions, peces teatrals i contes infantils en castellà, com Alberto (1943) i Eulalia (1950, amb il·lustracions d'Antoni Batllori i Jofré) o La dulce Julieta (1944).
Va escriure també novel·les per a joves que inclouen Los alegres cacharreros (1943), Los caballeros de Santa Clara (1944), Las vacaciones de Agustín (1944) i Cuando Agustin se Ilamo Pedro Claver (1946), totes amb il·lustracions de Joan G. Junceda. Els anys cinquanta va col·laborar també en la revista infantil en català Els infants, que evitava la prohibició del català, amb una suposada edició a Andorra.
Solsona també va escriure diverses obres teatrals com El misteri de ca l'encantat (1950), que va ser representada al teatre Romea de Barcelona, i Maritza (1952), que no es va arribar a estrenar. Va deixar dues obres teatrals inèdites: A mitja llum i El cisne de Lohengrin.
Va traduir l'obra de l'autor antifeixista italià Augusto de Angelis al castellà, en concret les novel·les Il misterio di Cinecittà i Un alfiler en el corazón. | [
"Quan va viure Josefina Solsona i Querol?",
"A què es va dedicar?",
"Quin àlies va fer servir?",
"Els seus pares ja havien nascut a Barcelona?",
"Quina carrera va fer la Josefina?",
"En què va prendre part?",
"Com va introduir-se en el món professional?",
"Amb què va contribuir a l'estudi de la tradició popular catalana?",
"Quins llibres va publicar el 1933?",
"Què tenien en comú?",
"Va escriure per a un públic juvenil?",
"Quines obres?",
"I per a infants?",
"Què va fer per a aquest públic?",
"Va publicar obres dramàtiques?"
] | {
"answer_end": [
99,
130,
185,
259,
323,
421,
890,
1101,
1208,
1208,
1493,
1655,
1786,
1787,
2132
],
"answer_start": [
0,
100,
135,
187,
288,
325,
523,
892,
1103,
1123,
1454,
1472,
1702,
1702,
1861
],
"input_text": [
"Entre 1907 i 1960.",
"Va ser escriptora.",
"Cecilia Beltran.",
"No.",
"Periodisme.",
"En l'eclosió cultural i narrativa que es visqué en les decàdes dels anys vint i trenta.",
"Amb col·laboracions en publicacions com Las Noticias (1921-27), en la revista mexicana Abside, en la Crònica Targarina, a la secció infantil de la publicació En Patufet de Barcelona i també per al setmanari Atalaya.",
"Amb l'aportació d'una nova cançó de tradició oral.",
"L'hora d'en Lluís i L'encís blau a la Biblioteca Gentil.",
"Que eren novel·les romàntiques.",
"Sí.",
"Los alegres cacharreros, Los caballeros de Santa Clara, Las vacaciones de Agustín i Cuando Agustin se Ilamo Pedro Claver.",
"Sí.",
"Va col·laborar en la revista infantil en català Els infants.",
"Sí."
]
} |
bios | María Ángeles Rivas Ureña (Targist, Rif 1935 - Barcelona 1994), fou una activista social espanyola.
Va néixer en una família nombrosa, als cinc anys ja venia als mercats, però va estudiar d'amagat del seu pare. Amb la complicitat de la mare, de jove va marxar a Melilla i va obtenir matrícula d'honor al primer curs dels estudis de comerç. Es va casar als 22 anys i va viure a Casablanca, on va néixer la seva filla, i a Suïssa, on es va quedar embarassada del segon fill. Després de tornar a Casablanca es va separar i l'any 1968 va emigrar a Barcelona. Va viure en pensions amb dret a cuina fins que es va instal·lar a Nou Barris, on va centrar la seva activitat veïnal, especialment al barri de Canyelles (Nou Barris).
La construcció d'habitatges i d'un barri dignes per a la gent treballadora van ser els eixos principals de la seva acció comunitària. Va encapçalar moltes mobilitzacions per millorar aquests barris, des de la lluita contra les expropiacions a la Guineueta Vella i el traçat del segon cinturó de ronda fins a la consecució d'habitatges nous a Canyelles. El seguiment i el control de qualitat de les obres es va organitzar des de l'experiència femenina i es va aconseguir modificar els plànols perquè els safareigs s'ubiquessin a la galeria i no a la cuina.
El control popular dels afers públics va ser la seva guia. Va posar en joc la convicció que tot el que és personal és polític i va contribuir al fet que les responsabilitats assumides històricament per les dones transformessin els espais públics i que aquests parlessin en femení. L'any 1971 va ser detinguda en una manifestació i el 1975 en una assemblea, suspesa per la policia, a Nou Barris, on es debatia sobre el control dels preus dels aliments. El 1976 va participar en les primeres Jornades Catalanes de la Dona.
Va treballar en feines molt diferents: amb infants, de dependenta, etcètera, també fora de Catalunya. La seva vida mai no va ser fàcil. Poc abans de morir, el 1996, liderava unes protestes per tal de reobrir un menjador benèfic al qual ella també anava. L'Associació de Veïns i veïnes de Canyelles va vetllar el cos de la seva primera presidenta. L'any 2004 el districte barceloní de les Corts va inaugurar la convocatòria del Premi per la Igualtat de les Corts: M. Àngels Rivas Ureña, amb l'objectiu de promoure propostes culturals de joves creadores. L'Ajuntament de Barcelona li va dedicar un carrer el 2010. | [
"Qui era María Ángeles Rivas Ureña?",
"Com era la seva família?",
"I què feia ja de ben petita?",
"Es va poder formar, però?",
"Quins estudis formals va cursar?",
"On es va mudar un cop casada?",
"I després?",
"Va ser mare la María?",
"Es va divorciar?",
"I va retornar a Catalunya?",
"Allà, on habitava?",
"Què va reivindicar des de Nou Barris?",
"Quin canvi van promoure en l'àmbit de la llar?",
"Quina màxima la movia?",
"Va tenir un recorregut vital planer?"
] | {
"answer_end": [
98,
133,
169,
209,
338,
387,
427,
471,
517,
553,
631,
854,
1276,
1403,
1933
],
"answer_start": [
0,
100,
135,
176,
272,
340,
417,
366,
473,
520,
555,
722,
1175,
1337,
1901
],
"input_text": [
"Una activista social espanyola.",
"Nombrosa.",
"Venia als mercats.",
"Sí.",
"Estudis de comerç.",
"A Casablanca.",
"A Suïssa.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"En pensions amb dret a cuina fins que es va instal·lar a Nou Barris.",
"La construcció d'habitatges i d'un barri dignes per a la gent treballadora.",
"La modificació dels plànols perquè els safareigs s'ubiquessin a la galeria i no a la cuina.",
"Que tot el que és personal és polític.",
"No."
]
} |
mitologia | Santa Valèria de Ravenna o de Milà va ser, segons la tradició, la muller de sant Vidal de Ravenna i, com ell, màrtir cristiana i venerada com a santa. No obstant això, no va tenir existència real: la seva història es va crear arran del trasllat de les restes de sant Vidal de Bolonya a Ravenna en 409, ordenat per Gal·la Placídia. Com que van arribar amb les dels sants Gervasi i Protasi i es van col·locar juntes, amb el temps es va creure que hi havia una relació entre els dos sants nens i Vidal. A partir d'aquí, oblidat ja el veritable origen, es va elaborar una llegenda que expliqués aquesta relació, fent Vidal pare dels altres dos màrtirs i Valèria, l'esposa del primer i mare dels nois.
Segons aquesta llegenda, Valèria era una dona de Milà que, casada amb Vidal de Ravenna, va tenir dos fills, els sants Gervasi i Protasi. Tots van ser batejats pel bisbe de Milà sant Gai. Durant les persecucions contra els cristians, probablement les de Dioclecià, en començar el segle iv, els soldats van capturar sant Ursicí de Ravenna; Vidal, cristià ell mateix, el va animar a afrontar l'execució i es va descobrir que també era cristià i va ésser mort. Valèria hi era present i va prendre el cos del seu marit per sebollir-lo a Milà. En el camí cap a aquesta ciutat, va ésser capturada per uns bandolers pagans, que la volgueren obligar a adorar el seu déu: en negar-s'hi, fou morta.
La festa de Santa Valèria és, com la de Sant Vidal, el 28 d'abril. Quan les seves restes van arribar a Ravenna, s'hi va edificar la Basílica de San Vitale, sobre el suposat lloc del seu martiri. | [
"Amb quins dos llocs es relaciona Santa Valèria?",
"Qui era?",
"Com és reconeguda actualment?",
"Va existir de veritat?",
"Quin fet va desencadenar la fabulació de la seva història?",
"Per què?",
"I llavors què va passar?",
"Quin paper tenia Valèria en tot això?",
"Van ser batejats els nens?",
"Per part de qui?",
"Què es va esdevenir al segle IV?",
"Qui les promovia?",
"A qui van empresonar?",
"Per què van enxampar també a Vidal?",
"La Valèria també va ser detinguda?"
] | {
"answer_end": [
34,
97,
149,
195,
300,
498,
647,
695,
855,
882,
984,
959,
1033,
1136,
1311
],
"answer_start": [
0,
43,
110,
151,
197,
331,
500,
650,
785,
834,
884,
884,
986,
1035,
1268
],
"input_text": [
"Amb Ravenna o Milà.",
"Segons la tradició, la muller de sant Vidal de Ravenna.",
"Com a màrtir cristiana i venerada com a santa.",
"No.",
"El trasllat de les restes de sant Vidal de Bolonya a Ravenna en 409.",
"Perquè com que van arribar amb les dels sants Gervasi i Protasi i es van col·locar juntes, amb el temps es va creure que hi havia una relació entre els dos sants nens i Vidal.",
"Que a partir d'aquí, oblidat ja el veritable origen, es va elaborar una llegenda que expliqués aquesta relació, fent Vidal pare dels altres dos màrtirs.",
"Era l'esposa del primer i mare dels nois.",
"Sí.",
"Pel bisbe de Milà sant Gai.",
"Persecucions contra els cristians.",
"Dioclecià.",
"A sant Ursicí de Ravenna.",
"Perquè el va animar a afrontar l'execució i es va descobrir que també era cristià.",
"Sí."
]
} |
vilaweb | Govern i comuns avancen en la negociació del pressupost del 2020, sobretot en aspectes com la fiscalitat, i més concretament el tram autonòmic de l'IRPF i les successions. Així n'han informat avui fonts de les dues parts a l'agència ACN. Sense donar massa detalls, l'executiu català assegura que la idea és reduir la pressió fiscal per a les rendes més baixes i augmentar-la per a les rendes altes. En una entrevista a RAC-1, la batllessa de Barcelona i dirigent dels comuns, Ada Colau, ha confirmat que hi ha avenços, però ha pressionat també perquè pugui tirar endavant també el pressupost de l'Ajuntament de Barcelona. Ahir hi va haver una reunió en què van participar el secretari general de Vice-presidència, Economia i Hisenda, Albert Castellanos, i la secretària general de Presidència, Meritxell Masó, i per part dels comuns la delegació fou encapçalada pel responsable d'economia del grup parlamentari, David Cid. De la reunió, ha transcendit que parlen de la proposta de resolució aprovada al debat de política general que reclamava a la Generalitat ‘impulsar una reforma fiscal progressiva que modifiqui la fiscalitat en l'IRPF i l'impost de succession', un text que va rebre el suport també de JxCat i ERC. La resolució també emplaçava el govern a ‘posar en marxa la fiscalitat verda per lluitar contra el canvi climàtic amb l'impost sobre vehicles contaminants, a les activitats econòmiques que generen més gasos d'efecte hivernacle i sobre les emissions portuàries de grans vaixells i creuers'. I segons les dues parts, les converses avancen també en relació a la fiscalitat verda. De moment, les dades que han transcendit dels nous pressupostos són que preveuen 2.500 milions més d'inversió respecte als comptes vigents, que són els del 2017 prorrogats. Així mateix, en els darrers dies el vice-president, Pere Aragonès, s'ha compromès a incloure en els comptes una reducció del 30% de les taxes universitàries. JxCat critica els ‘anuncis parcials' Per la seva part, la diputada de JxCat i regidora a l'Ajuntament de Barcelona Elsa Artadi ha criticat que s'estiguin fent ‘anuncis parcials sobre acords parcials' de la negociació pressupostària perquè creu que fa difícil que s'arribi a un acord. ‘Cada vegada que s'avança i es comença a explicar el contingut de les negociacions, això genera tensions', ha afirmat, i ha recordat com les converses entre l'executiu català i els comuns van acabar sense acord l'any passat. És per això que ha demanat ser cautelosos però, a la vegada, aprofitar que Podem hagi signat un acord d'investidura amb el PSOE a l'estat espanyol. ‘Els mateixos amb qui estem negociant el pressupost són els mateixos que estaran asseguts al govern de l'Estat espanyol', ha indicat, per la qual cosa ha reclamat que els comptes catalans incloguin el deute que l'executiu espanyol ha reconegut que té amb Catalunya. | [
"Qui està elaborant un pacte?",
"Sobre què?",
"Quines qüestions estan debatent?",
"Quin propòsit tenen?",
"Qui ha comparegut a RAC-1?",
"Què ha afirmat?",
"Quan hi va haver una trobada?",
"Qui hi va assistir?",
"Quina temàtica es va abordar?",
"Què s'ha dit en referència als pressupostos?",
"Què ha promès Pere Aragonès?",
"Qui ha fet recriminacions?",
"Quina cosa no li sembla bé?",
"A què ha exhortat?",
"Què creu que els beneficiarà?"
] | {
"answer_end": [
40,
64,
170,
397,
485,
517,
649,
921,
1164,
1734,
1925,
2065,
2158,
2477,
2582
],
"answer_start": [
0,
0,
66,
265,
399,
487,
622,
639,
923,
1596,
1802,
1964,
2054,
2452,
2497
],
"input_text": [
"Govern i comuns.",
"Sobre el pressupost del 2020.",
"La fiscalitat i, més concretament el tram autonòmic de l'IRPF i les successions.",
"Reduir la pressió fiscal per a les rendes més baixes i augmentar-la per a les rendes altes.",
"La batllessa de Barcelona i dirigent dels comuns, Ada Colau.",
"Que hi ha avenços.",
"Ahir.",
"Albert Castellanos, Meritxell Masó i David Cid.",
"La proposta de resolució aprovada al debat de política general que reclamava a la Generalitat impulsar una reforma fiscal progressiva que modifiqui la fiscalitat en l'IRPF i l'impost de succession.",
"Que preveuen 2.500 milions més d'inversió respecte als comptes vigents.",
"Que inclourà en els comptes una reducció del 30% de les taxes universitàries.",
"La diputada de JxCat i regidora a l'Ajuntament de Barcelona Elsa Artadi.",
"Que s'estiguin fent anuncis parcials sobre acords parcials de la negociació pressupostària.",
"A ser cautelosos.",
"Que Podem hagi signat un acord d'investidura amb el PSOE a l'estat espanyol."
]
} |
bios | Magdalena Margarida «Malena» Contestí i Rosselló (Palma, 24 d'octubre de 1985) és una advocada i política mallorquina. Va ser diputada durant quatre mesos en la xiii legislatura de les Corts Generals al Congrés dels Diputats dins del grup parlamentari de Vox.
Malena Contestí va néixer a Palma el 24 d'octubre de 1985. Contestí va obtenir la llicenciatura de Dret a ESADE, juntament amb un màster de Dret Civil l'any 2011. Posteriorment va obtenir dos postgraus en urbanisme, reedificació i immobiliària a la Universitat Pompeu Fabra. Va desenvolupar la seva carrera en despatxos d'advocats i empreses immobiliàries. L'any 2018 va fundar el partit polític Actua Balears.
Fou la candidata de la coalició electoral entre Actua Balears i Vox en les eleccions generals del 28 d'abril de 2019 i va ser escollida diputada al Congrés. Durant la xiii legislatura va exercir de Vicepresidenta Segona de la Comissió Parlamentària de Treball, Migracions i Seguretat Social i de portaveu del Grup Parlamentari Vox en la Comissió de Política Territorial i Funció Pública.
A l'agost de 2019 va abandonar els seus càrrecs a Actua Balears amb acusacions cap a aquesta formació política. El 24 de febrer de 2020 representants de Vox van presentar la memòria dels seus comptes de 2018 i 2019, i van afirmar que mai s'havia produït irregularitat comptable per part del partit. Al setembre de 2019 es va acomiadar del Congrés emetent un comunicat en el qual acusava a la qual havia estat la seva formació: «Vox no és un partit polític, és un moviment extremista i antisistema», i la ideologia del qual promovia formes de «demagògia, homofòbia, masclisme i extremismes varis», denunciant que el partit s'havia convertit en un «clar exemple de proselitisme totalitari». Vox va decidir no comptar amb ella com a cap de llista en els comicis electorals del 10 de novembre de 2019 a causa de la seva deslleialtat amb les formacions de Vox i Actua Balears.
L'octubre de 2020 fitxà per Ciutadans, defensant les polítiques liberals i de consens. | [
"Amb quin altre nom es coneix la Magdalena Margarida?",
"Quan va néixer?",
"A què es dedica?",
"Quin paper va desenvolupar dins de Vox?",
"Què va estudiar?",
"I més tard?",
"On?",
"Què va crear la Malena?",
"Per què va deixar el partit?",
"Vox es va defensar?",
"Què va fer la Magdalena el setembre de 2019?",
"Com va catalogar Vox?",
"Què creu la Magdalena que fomenta el partit?",
"Vox va continuar confiant en ella a posteriori?",
"A quina formació es va incorporar posteriorment Magdalena?"
] | {
"answer_end": [
28,
78,
117,
258,
410,
533,
533,
669,
1169,
1356,
1484,
1556,
1654,
1782,
1968
],
"answer_start": [
0,
0,
79,
119,
319,
423,
504,
617,
1059,
1171,
1358,
1438,
1560,
1748,
1931
],
"input_text": [
"El de Malena.",
"El 24 d'octubre de 1985.",
"És advocada i política.",
"Va ser diputada durant quatre mesos en la xiii legislatura de les Corts Generals al Congrés dels Diputats dins del seu grup parlamentari.",
"La llicenciatura de Dret a ESADE i un màster de Dret Civil.",
"Dos postgraus en urbanisme, reedificació i immobiliària.",
"A la Universitat Pompeu Fabra.",
"El partit polític Actua Balears.",
"Perquè tenia acusacions cap a aquest.",
"Sí.",
"Es va acomiadar del Congrés emetent un comunicat en el qual acusava a la qual havia estat la seva formació.",
"Com un moviment extremista i antisistema.",
"Demagògia, homofòbia, masclisme i extremismes varis.",
"No.",
"A Ciutadans."
]
} |
mitologia | El fantasma de l'Òpera (Le Fantôme de l'Opéra en francès) és una novel·la de Gaston Leroux, inspirada en la també novel·la Trilby de George du Maurier. Va ser publicada el 1910 i ha estat adaptada nombroses vegades en pel·lícules i representacions teatrals.
El fantasma de l'Òpera és una novel·la gòtica que combina romanticisme, terror, misteri i tragèdia. La història tracta d'un home misteriós que terroritza l'Òpera de París i vol cridar l'atenció d'una jove cantant a qui estima.
La novel·la està ambientada al París de mitjan segle xix, concretament a l'Òpera Garnier, un edifici luxós i monumental construït sobre un llac subterrani entre el 1857 i 1874. Els empleats afirmen que l'òpera estava encantada per un fantasma misteriós que provoca molts accidents. El fantasma de l'òpera que, en realitat es diu Erik, fa xantatge als dos gerents de l'òpera perquè li paguin un sou de 20.000 francs mensuals i li reservin una cabina privada per poder veure els concerts, ja que ell és compositor de moltes de les obres que s'hi representen o fa d'incògnit arranjaments musicals.
Mentrestant, la jove cantant d'òpera i soprano Christine Daaé, creu estar inspirada i guiada per un "Àngel de la Música" suposadament enviat pel seu pare mort, que la porta a aconseguir un èxit molt ràpid, arribant a substituir la llavors gran diva, "Prima Donna" Carlotta, que va haver de ser substituïda (dues vegades perquè va caure malalta per una estranya afecció).
Les coses, però, es comencen a torçar, quan un amic de la infància de la Christine, en Raoul, el vescomte de Chagny es retroba amb ella i se n'enamora de la Christine. L'Erik se sent gelós de la relació de la Christine amb en Raoul i li revela la seva existència a la Christine, li ensenya les seves estances en uns passadissos secrets sota l'òpera i ella descobreix que l'Erik no és realment un Àngel, sinó un geni musical amb una deformació facial desfigurada que l'impulsa a aïllar-se del món. L'Erik la deixa anar sota la promesa que tornarà a visitar-lo per pròpia voluntat.
La Christine està dividida entre l'amor que sent per en Raoul i l'admiració que li provoca la música meravellosa de l'Erik. Però quan descobreix que Erik, és el responsable dels accidents i assassinats que es produeixen al teatre, la Christine i en Raoul decideixen marxar de París i casar-se en secret, fora de l'abast de l'Erik.
L'Erik descobreix el seu pla i durant la interpretació de la Christine com a Marguerite a l'òpera Faust de Charles Gounod, la segresta en ple escenari i deixa caure un immens canelobre que es troba al teatre, provocant el seu incendi. Sota l'òpera, a la llar de l'Erik, té lloc l'última confrontació entre ell, en Raoul i la Christine. | [
"Com es diu en francès El fantasma de l'Òpera?",
"Qui va escriure l'obra?",
"De quin any és?",
"Se n'han fet versions cinematogràfiques?",
"De quin gènere és, l'obra?",
"Qui protagonitza el relat?",
"De qui vol captar l'interès, l'home?",
"Quan passa la història?",
"Qui és en realitat el presumpte esperit que apareix al relat?",
"Quins privilegis té?",
"Per què?",
"Com es diu la cantant?",
"Què esbrina la Christine en relació amb el fantasma de l'òpera?",
"I més tard?"
] | {
"answer_end": [
57,
90,
176,
229,
303,
428,
483,
541,
818,
970,
1078,
1141,
1946,
2260
],
"answer_start": [
0,
58,
152,
179,
258,
358,
431,
485,
767,
820,
972,
1093,
1807,
2155
],
"input_text": [
"Le Fantôme de l'Opéra.",
"Gaston Leroux.",
"Del 1910.",
"Sí.",
"És una novel·la gòtica.",
"Un home misteriós que terroritza l'Òpera de París.",
"D'una jove cantant a qui estima.",
"A mitjan segle xix.",
"L'Erik.",
"Un sou de 20.000 francs mensuals i una cabina privada per poder veure els concerts.",
"Perquè ell és compositor de moltes de les obres que s'hi representen o fa d'incògnit arranjaments musicals.",
"Christine Daaé.",
"Que no és realment un Àngel, sinó un geni musical amb una deformació facial desfigurada que l'impulsa a aïllar-se del món.",
"Que és el responsable dels accidents i assassinats que es produeixen al teatre."
]
} |
bios | Pepeta Ramos Ramos (Barcelona, 1890 – Barcelona, 15 de maig de 1970), coneguda com La Goyita, va ser una de les cupletistes més admirada de Barcelona. Algunes de les seves cançons són l'Amor de muñecos, Mi Luis, Batallón de modistillas, Madre, cómprame un negro, Al Uruguay i Es mi Manuel. També estrena cançons catalanes com La Mare i La dona de tothom.
Filla d'un actor argentí i de la cantant de sarsuela valenciana Concha Ramos, Pepeta Ramos adquireix uns primers coneixements musicals amb el seu mestre Reguant i comença a actuar dalt dels escenaris d'alguns teatres de Barcelona, com l'Edèn Concert.
El 1911, l'èxit de La Goya la condueix a buscar-se una pròpia identitat artística, i serà l'any següent quan La Goyita es presenti com a tal al Teatre Gayarre. Més endavant, quan assoleixi un cert èxit, s'haurà d'enfrontar al món legal i mediàtic per tal de reprimir l'impuls fanàtic d'una cantant sevillana que es voldrà fer dir amb el mateix nom.
A partir de l'any 1912, després d'una gira per València i un triomf al Moulin Rouge, La Goyita actuava en gairebé tots els escenaris de Paral·lel. Així com la seva actuació al Teatre Romea de Madrid no va tenir gran èxit, les seves funcions a l'Arnau o al Teatre Espanyol de Barcelona constaven d'un públic molt admirador de la seva figura i era considerada com una “autèntica diva”.
És evident que la mateixa veu cantant en solitari no garanteix la fama, així que cal destacar l'humorista Rafael Arcos, qui va contribuir en cultivar el seu costat còmic fent duo amb ella en el tema Si vas a París papà i en l'estrena de Madre, cómprame un negro, Al Congo, Al Uruguay i Ay chata, entre d'altres. El cantant còmic Carlos Hidalgo Baldomero també va posar el seu granet de sorra mentre era parella artística de La Goyita. Amb ell va gravar la música que s'adoptaria a l'anunci de TBO, Yo quiero un TBO, tots dos acompanyats per l'orquestra Los Crazy Boys, sota la direcció de Pasqual Godes i Terrats.
Fins als anys 30, La Goyita havia sabut generar un bon producte artístic i l'havia promogut tot gravant discs tant en solitari com amb altres artistes, com el ja citat Baldomerito o Rafaelito Díaz, "El negrito". Havia col·laborat també amb les bandes Demon Orquesta i Washington Orchestra de Barcelona. Però a partir d'aquesta data, les seves aparicions als escenaris van començar a disminuir, així que el seu èxit va decaure considerablement. Va continuar actuant en alguns homenatges fins a l'any 1954, amb Lolita Medina com a parella artística en algunes ocasions, però cal dir que l'última etapa de la seva vida es caracteritza per l'oblit de la seva figura i per les conseqüències econòmiques que això comporta. Durant els seus últims dies romandrà en coma a l'hospital Sant Pau degut a una hemiplegia fins a la seva mort al maig de 1970. | [
"On va néixer la Pepeta Ramos?",
"I morir?",
"Quin altre nom utilitzava?",
"Per què era coneguda?",
"Quines de les seves obres esmenta el text?",
"Qui eren els seus progenitors?",
"Quan va adoptar el seu nom artístic la Pepeta?",
"Amb quina problemàtica es va trobar quan es va fer famosa?",
"La Goyita agradava a Madrid?",
"Qui la va acompanyar en algunes obres?",
"Quines?",
"Amb qui més va treballar la Pepeta?",
"I amb quins grups musicals?",
"Què va passar a partir de la dècada dels trenta?",
"Per què va morir?"
] | {
"answer_end": [
68,
68,
92,
149,
288,
431,
764,
953,
1175,
1526,
1649,
1772,
2254,
2395,
2795
],
"answer_start": [
0,
0,
70,
94,
151,
355,
606,
766,
1102,
1420,
1509,
1651,
2165,
2261,
2670
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"També.",
"La Goyita.",
"Perquè va ser una de les cupletistes més admirada de Barcelona.",
"L'Amor de muñecos, Mi Luis, Batallón de modistillas, Madre, cómprame un negro, Al Uruguay i Es mi Manuel.",
"Un actor argentí i la cantant de sarsuela valenciana Concha Ramos.",
"El 1912.",
"Amb l'impuls fanàtic d'una cantant sevillana que es va voler fer dir amb el mateix nom.",
"No.",
"Rafael Arcos.",
"Si vas a París papà i en l'estrena de Madre, cómprame un negro, Al Congo, Al Uruguay i Ay chata, entre d'altres.",
"Amb el cantant còmic Carlos Hidalgo Baldomero.",
"Amb les bandes Demon Orquestra i Washington Orchestra de Barcelona.",
"Que les seves aparicions als escenaris van començar a disminuir, així que el seu èxit va decaure considerablement.",
"Degut a una hemiplegia."
]
} |
bios | Joana Maria Escartín Bisbal (Palma, 1968). Historiadora.
Es va llicenciar en història a la Universitat de les Illes Balears (1992). Es va especialitzar en l'estudi de la industrialització rural a Mallorca. A partir de 1996 va ser docent a la Universitat de les Illes Balears. El 1999 va obtenir el doctorat en història a la UIB. Les seves línies de treball han estat el desenvolupament econòmic, la dona en el mercat de treball, els processos d'emigració, les condicions de vida i la història industrial dels segles XIX i XX. Ha publicat nombrosos articles a revistes especialitzades, Va col·laborar amb la Gran Enciclopèdia de Mallorca en temes d'història econòmica. Premi Ciutat de Palma d'Investigació el 1992. Ha estat membre del Consell de Redacció de la revista Estudis d'Història Econòmica. | [
"Quins són els cognoms de la Joana Maria?",
"On va néixer?",
"Quan?",
"A què es dedica?",
"Què va estudiar?",
"En quina temàtica es va centrar?",
"Va fer-se mestra?",
"On?",
"En quina universitat es va doctorar?",
"Quines temàtiques ha estudiat?",
"Ha fet aportacions en revistes?",
"Quin tipus de revistes?",
"En què es va centrar la seva aportació a la Gran Enciclopèdia de Mallorca?",
"Ha estat guardonada?",
"Quina agrupació ha integrat?"
] | {
"answer_end": [
27,
41,
41,
55,
123,
204,
236,
274,
327,
524,
583,
583,
666,
712,
796
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
57,
132,
206,
237,
276,
329,
526,
559,
585,
668,
714
],
"input_text": [
"Escartín i Bisbal.",
"A Palma.",
"El 1968.",
"És historiadora.",
"Història.",
"En la industrialització rural a Mallorca.",
"Sí.",
"A la Universitat de les Illes Balears.",
"A la UIB.",
"El desenvolupament econòmic, la dona en el mercat de treball, els processos d'emigració, les condicions de vida i la història industrial dels segles XIX i XX.",
"Sí.",
"Especialitzades.",
"En temes d'història econòmica.",
"Sí.",
"El Consell de Redacció de la revista Estudis d'Història Econòmica."
]
} |
vilaweb | El primer ministre de Flandes, Jan Jambon, ha convocat l'ambaixadora espanyola a Bèlgica, Beatriz Larrotcha, per a demanar-li explicacions sobre el conflicte de Catalunya i Espanya i la sentència del judici contra el procés, segons que ha informat el diari Knack. Amb aquest moviment, Jambon compleix la resolució aprovada per unanimitat pel parlament flamenc el 16 d'octubre que condemnava els ‘càstigs desproporcionats per part del Tribunal Suprem espanyol de polítics i activistes catalans' i alhora demanava al govern que convoqués l'ambaixador espanyol perquè donés les explicacions i atengués ‘les preocupacions sobre les novetats en la qüestió catalana'. Jambon va anunciar ahir al parlament flamenc que ja havia enviat la carta a l'ambaixadora i que encara no n'havia rebut resposta. ‘Però espero una resposta positiva', va afegir. Segons que va dir, dilluns es va trobar amb Larrotcha en una reunió amb els 27 ambaixadors europeus a Bèlgica i va semblar disposada a tenir-hi una entrevista. Segons que han informat a l'ACN fonts de l'ambaixada, Larrotcha està ‘disposada a parlar'. Si finalment es reuneixen, va dir, li exposarà la defensa ferma del diàleg i la política per a resoldre el conflicte: ‘Com a govern flamenc, continuem pensant que el conflicte no es pot resoldre ni amb porres ni amb tribunals. Només poden ajudar-hi les solucions polítiques. Continuo demanant als governs de Catalunya i Espanya que negociïn.' El primer ministre flamenc va lloar el caràcter no violent de l'independentisme català i va recordar que els independentistes demanen pacíficament de poder expressar la seva opinió a les urnes. | [
"Qui és Jan Jambon?",
"Amb qui vol parlar?",
"Per què?",
"Què està executant amb aquesta acció?",
"L'ambaixadora ha contestat Jan Jambon?",
"Com desitja Jambon que sigui la rèplica?",
"Quan es van veure Jambon i Larrotcha?",
"Qui més hi havia?",
"Ella es va mostrar receptiva a parlar amb ell?",
"Què li vol manifestar el primer ministre?",
"Quins elements no aporten cap solució a l'enfrontament, segons el govern flamenc?",
"I quines solucions sí que són aptes?",
"Què vol que facin els governs català i espanyol?",
"Què li agrada a Jan Jambon?"
] | {
"answer_end": [
41,
107,
223,
375,
790,
826,
893,
949,
998,
1207,
1316,
1364,
1431,
1520
],
"answer_start": [
0,
31,
109,
264,
758,
798,
840,
867,
952,
1091,
1210,
1318,
1366,
1434
],
"input_text": [
"El primer ministre de Flandes.",
"Amb l'ambaixadora espanyola a Bèlgica, Beatriz Larrotcha.",
"Per a demanar-li explicacions sobre el conflicte de Catalunya i Espanya i la sentència del judici contra el procés.",
"La resolució aprovada per unanimitat pel parlament flamenc el 16 d'octubre.",
"No.",
"Positiva.",
"Dilluns.",
"Els 27 ambaixadors europeus a Bèlgica.",
"Sí.",
"La defensa ferma del diàleg i la política per a resoldre el conflicte.",
"Les porres i els tribunals.",
"Les polítiques.",
"Negociar.",
"El caràcter no violent de l'independentisme català."
]
} |
mitologia | Jens Hendrik Oliver Djurhuus, també conegut com a Janus Djurhuus, (Tórshavn, 26 de febrer de 1881 – Tórshavn, 1 de setembre de 1948) fou el primer poeta feroès modern. Ell i el seu germà més jove Hans Andreas Djurhuus, també poeta, són anomenats els germans Áarstova, pel nom de la casa on varen créixer.
Els pares de Djurhuus eren Óla Jákup Djurhuus (1832–1909) i Else Marie Poulsen, de Hósvík (1847–1897). era el besnet del també poeta feroès Jens Christian Djurhuus.
Djurhuus deia que el seu "baptisme poètic" es produí a l'escola, quan va sentir Jákup Dahl (més tard un prepòsit i traductor de la Bíblia i autor de la primera gramàtica escolar de la llengua Feroesa) declamar l'himne de la "Reunió de Nadal" de 1888 (inici del moviment independentista feroès), de Jóannes Patursson Nú er tann stundin komin til handa (Ha arribat l'hora d'actuar).
Djurhuus es formà com a advocat. Després de passar els exàmens preliminars dins 1897, va anar a Dinamarca per a la preparació universitària, primer a Copenhaguen i després a Bornholm. Va passar els exàmens de qualificació el 1900, es graduà amb el cand. jur. (llicenciatura en dret) el 1911, i a partir d'aleshores va exercir com a advocat a Copenhaguen fins al final de la dècada de 1930, quan va retornar a les Fèroes per exercir allà.
El seu primer poema publicat fou "Blíð er summarnátt á Føroya landi", el 1901. El 1914 va publicar Yrkingar (Poemes), la primera col·lecció de l'obra d'un poeta individual publicada en feroès. Postewriorment va publicar quatre poemaris més.
Djurhuus també va estudiar filologia clàssica, i també va publicar traduccions feroeses completes d'obres en grec clàssic i en llatí, incloent-hi alguns dels diàlegs de Plató i poesia de Safo, i (pòstumament) una traducció poètica de la Ilíada. (També va publicar traduccions d'obres poètiques de Goethe, Dante, Heinrich Heine i Gustaf Fröding).
La seva poesia combina la mitologia clàssica i la nòrdica. La llengua dels seus poemes es noderix tant del feroès modern com de la llengua de les balades tradicionals, així com de poesia antiga i moderna en altres llengües escandinaves. El seu ritme també està influït pel grec antic i per la poesia alemanya moderna.
La poesia de Djurhuus va representar el gran avenç de la literatura moderna en feroès. La seva poesia ha estat considerada "entre el millor" de les lletres escandinaves modernes."". | [
"Amb quin nom abreujat es coneix al protagonista d'aquest text?",
"Quan va néixer?",
"Per què és conegut?",
"Algú de la seva família es va dedicar al mateix que ell?",
"Qui?",
"En quin context es va iniciar Djurhuus al món de la poesia?",
"A què es dedicava, més enllà de la poesia?",
"I on?",
"Quina va ser la seva primera composició lírica?",
"I el seu primer recull?",
"Què significava Yrkingar?",
"També va exercir de traductor?",
"Quines obres va traduir?",
"Temàticament, de quines fonts beu la seva poesia?",
"L'obra de Djurhuus és ben valorada?"
] | {
"answer_end": [
64,
135,
169,
471,
471,
722,
1210,
1293,
1363,
1486,
1411,
1614,
1882,
1941,
2380
],
"answer_start": [
0,
50,
136,
411,
411,
473,
1151,
1197,
1295,
1374,
1394,
1536,
1670,
1884,
2290
],
"input_text": [
"Amb el de Janus Djurhuus.",
"El 26 de febrer de 1881.",
"Per ser el primer poeta feroès modern.",
"Sí.",
"Jens Christian Djurhuus.",
"A l'escola, quan va sentir Jákup Dahl declamar l'himne de la \"Reunió de Nadal\" de 1888.",
"Exercia com a advocat.",
"A Copenhaguen fins al final de la dècada de 1930, quan va retornar a les Fèroes per exercir allà.",
"Blíð er summarnátt á Føroya landi.",
"Yrkingar.",
"Poemes.",
"Sí.",
"Alguns dels diàlegs de Plató, poesia de Safo, una traducció poètica de la Ilíada i traduccions d'obres poètiques de Goethe, Dante, Heinrich Heine i Gustaf Fröding.",
"De la mitologia clàssica i la nòrdica.",
"Sí."
]
} |
vilaweb | El govern espanyol exhumarà les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos a tot tardar el 25 d'octubre. Així ho ha anunciat la vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, en la conferència de premsa posterior al consell de ministre. Ha explicat que s'avisarà la família amb 48 hores d'antelació i ha assegurat que el trasllat es farà amb ‘absolut respecte' i amb la ‘màxima discreció.' Malgrat que no hi ha una data concreta, ja demà, dia de la Hispanitat, el govern espanyol tancarà el Valle de los Caídos. Els mitjans de comunicació no podran estar presents durant l'exhumació ni l'inhumació a l'interior dels recintes. La vice-presidenta espanyola ha dit que no volen ‘arribar més enllà del límit del dia 25' perquè l'exhumació no coincideixi amb la campanya electoral del 10-N. Calvo ha afirmat que l'executiu espanyol té una ‘satisfacció extraordinària' perquè l'exhumació ‘suposa tancar amb dignitat allò que no era digne.' Vist-i-plau del Suprem L'anunci de Calvo arriba després que ahir el Tribunal Suprem donés llum verda definitiva a l'exhumació. El Suprem ja havia avalat –en una sentència del 30 de setembre– el decret de l'executiu espanyol del 15 de març que aprova el trasllat de Franco al cementiri d'El Pardo en una sentència. La secció quarta de la sala contenciosa-administrativa va desestimar la totalitat del recurs de la família del dictador, que vol impedir-ho. Així, ahir el Suprem va aixecar la suspensió cautelar que encara pesava sobre l'exhumació pels recursos pendents de resoldre de la Fundació Francisco Franco, l'Associació de la Defensa del Valle de los Caídos i la comunitat benedictina. A més, aquesta setmana l'alt tribunal també ha determinat que el prior del Valle de los Caídos no pot impedir l'exhumació per molt que reiterés per carta la seva negativa a deixar entrar a la basílica per exhumar el dictador apel·lant a la ‘inviolabilitat' de l'espai religiós. El Suprem també va defensar que només l'alt tribunal pot paralitzar el trasllat de les restes independentment de la causa pendent sobre la llicència d'obres al jutjat contenciós-administratiu 3 de Madrid. A banda, el Suprem ja havia determinat a la sentència que no calia llicència municipal per exhumar-lo, ja que és una obra menor. Fa més d'un any que el govern espanyol va anunciar l'exhumació de Franco, però ha hagut de posposar la decisió en diverses ocasions arran de l'oposició de la família. De fet, ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional per intentar impedir el trasllat. Un any prometent que mourien Franco, sense fer-ho | [
"Què farà l'estat?",
"Quan?",
"Qui ho ha comunicat?",
"Com es farà aquesta actuació?",
"Quin dia és demà?",
"Què es farà?",
"Per què es vol que el dia límit sigui el 25?",
"Què implica aquest acte, segons Calvo?",
"Qui ha confirmat que l'exhumació es podrà fer?",
"On es deixaran les restes del dictador?",
"La família d'aquest hi està d'acord?",
"Quines agrupacions van presentar recursos?",
"Qui més volia dificultar el procés?",
"Qui té la veritable potestat d'interrompre'l?",
"Quan feia ja que s'havien compromès a moure les restes?"
] | {
"answer_end": [
92,
121,
195,
411,
481,
532,
806,
953,
1081,
1251,
1409,
1646,
1872,
2019,
2332
],
"answer_start": [
0,
93,
123,
323,
452,
483,
688,
892,
1004,
1206,
1366,
1501,
1710,
1926,
2260
],
"input_text": [
"Exhumarà les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos.",
"A tot tardar el 25 d'octubre.",
"La vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo.",
"Amb absolut respecte i amb la màxima discreció.",
"El dia de la Hispanitat.",
"Tancar el Valle de los Caídos.",
"Perquè l'exhumació no coincideixi amb la campanya electoral del 10-N.",
"Tancar amb dignitat allò que no era digne.",
"El Tribunal Suprem.",
"Al cementiri d'El Pardo.",
"No.",
"La Fundació Francisco Franco, l'Associació de la Defensa del Valle de los Caídos i la comunitat benedictina.",
"El prior del Valle de los Caídos.",
"L'alt tribunal.",
"Més d'un any."
]
} |
books | Més que en un llit és en una torre de matalassos on reposa en Joan. Fa vuit dies que hi està. De dia compta les bigues del sostre, de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta. Ara seguides, ara saltant-ne una, ara saltant-ne dues, ara comptant les més distants, després les més juntes. N'hi ha quatre de bigues i ell hi veu les quatre cordes del seu violí i les petja amb la mirada i canta amb l'imaginació. El desvari no'l deixa. La febre l'ablana.
-Quina processó tant llarga! vull anar-hi jo també. Miri, doctor, quina corrua! Mozart… ell mateix porta el penó… em fa patir, té una fesomia abatuda; se veu que ha passat misèria… Oh, Mendelssohn! Miri Bach… Joan Gabriel Bach… abans de tornar-se cego… Beethoven… pobre, com perd el compàs de la processó!… tant sord… Chopin: ¿sent com tus? s'està morint, pobret!… Liszt, quins cabells tant blancs!… Wagner, mal arquitecte, quantes de parets llises ha fet… Ricard… Ricard… vina… mira l'obra d'en Gaudí… la portada del temple que fa… allò són proporcions… Quina processó tant llarga… Miri doctor, miri! què em fa?.. que'm punxa?
-No, és una injecció… procuri dormir, calmi's, que li convé el repós…
-Sí després que hagi passat la processó!… Aquests sí que no'ls conec… si gairebé no's veuen… semblen fets de boira… mig esborrats!… pobrets! En Rubinstein, el pianista; en Sarasate, tots els pobres executants… van coixos, agònics… si gairebé no poden seguir i cauen… doctor corri… doni'ls una injecció, que's moren… que no arriben tant sols a la generació futura; moren dins les orelles dels que'ls han sentit… seran oblidats per sempre com els tenors i els toreros… com jo! igual que jo que'm moriré aquest mateix segle!… correu!… cuiteu!… porteu-me papers i ploma que tinc el tema del gorg!- i se asseia al llit cridant a tothom. | [
"L'objecte de què parla el text, si no és un llit, què és?",
"Qui s'hi està al damunt?",
"Quant de temps hi ha passat?",
"I què hi fa?",
"Què s'imagina?",
"Què li està passant?",
"Es troba bé?",
"Què li sembla que dura massa?",
"Què diu de Mozart?",
"I de Beethoven?",
"I de Chopin?",
"Què li pregunta després al metge?",
"Què afirma el metge que li fa?",
"A qui més esmenta el pacient?",
"Creu que ell mateix serà recordat?"
] | {
"answer_end": [
48,
66,
92,
170,
351,
425,
444,
473,
625,
762,
808,
1073,
1094,
1324,
1617
],
"answer_start": [
0,
19,
68,
94,
282,
404,
427,
447,
526,
699,
764,
1029,
1075,
1285,
1555
],
"input_text": [
"Una torre de matalassos.",
"En Joan.",
"Vuit dies.",
"De dia compta les bigues del sostre, de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta.",
"Les quatre cordes del seu violí.",
"Que desvaria.",
"No.",
"La processó.",
"Que ell mateix porta el penó, que el fa patir, que té una fesomia abatuda i que es veu que ha passat misèria.",
"Que perd el compàs de la processó, tant sord.",
"Que s'està morint, pobret.",
"Que si el punxa.",
"Una injecció.",
"A en Rubistein i en Sarasate.",
"No."
]
} |
books | En Martí aterrat cercà adelaradament uns ulls que el miressin. Tothom escoltava capbaix o mirava encisat l'escolanet.
I vingué aquell instant en què el capellà demana si hi ha qualque impediment perquè les noces segueixin endavant, i un silenci esglaiador va voltar l'ànima d'En Martí que fou atuïda per una rufacada de pensaments, El noi del circ abandonat pel seu pare, el record de xofer venturós, la serenitat de la seva promesa vanitosa i sense amor, l'estimació heroica de la mare del seu fill, la terror de la vida plena per sempre més de l'amargor d'un penediment feridor, van sacsejar cruelment el cor d'En Martí que tot transpostat avançà vers el capellà dient en veu baixa:
-Un moment!
-Endavant!… Endavant!…- va interrompre enquimerat el seu pare.
-No puc més- exclamà En Martí amb una veu ronca que feia feredat. I agafant l'escolanet en sos braços i besant-lo frenèticament s'encarà amb el seu pare i va dir-li en un silenci punyent i aclaparador: -¡És el meu fill i no puc abandonarlo!- i fugí exasperat per la porta de la sagristia.
-On vas, desgraciat? ¡et jugues el teu esdevenidor!- li cridà follament el seu pare.
-A casar-me amb la mare del meu fill! ¡Que les millors riqueses de la vida són els tresors de l'ànima! Mil cops pobre i feliç que ric i mort de tristesa!
Tots els convidats s'estremiren d'esglai. La núvia va esqueixar el vel amb follia. El seu pare s'encarà amb el pare d'En Martí dient- li amb els punys closos: -Això és una infàmia!- Les mares plorant van arribar a la sagristia i allà van caure sense sentits. La multitud de l'església es va remoure com una fera ferida mortalment. Els plors i els xiscles, es barrejaven amb els crits dels padrins i els del capellà, que els descompartia cridant: | [
"Quin personatge introdueix el text?",
"Què feia?",
"I la gent?",
"Què va succeir?",
"Quines idees va tenir el Martí en aquell moment?",
"Què va fer llavors?",
"I què li va demanar al sacerdot?",
"Què va fer tot seguit?",
"I què li va assegurar?",
"I després d'això va marxar?",
"El seu pare va reaccionar amb tranquil·litat?",
"Què li va preguntar?",
"Què va respondre en Martí?",
"Com va reaccionar la núvia?",
"Hi havia silenci a l'església?"
] | {
"answer_end": [
8,
61,
117,
232,
612,
666,
698,
914,
1003,
1049,
1134,
1070,
1172,
1371,
1704
],
"answer_start": [
0,
17,
64,
120,
268,
632,
667,
830,
917,
1006,
1051,
1052,
1137,
1332,
1549
],
"input_text": [
"En Martí.",
"Cercava adelaradament uns ulls que el miressin.",
"Tothom escoltava capbaix o mirava encisat l'escolanet.",
"Aquell instant en què el capellà demana si hi ha qualque impediment perquè les noces segueixin endavant.",
"El noi del circ abandonat pel seu pare, el record de xofer venturós, la serenitat de la seva promesa vanitosa i sense amor, l'estimació heroica de la mare del seu fill i la terror de la vida plena per sempre més de l'amargor d'un penediment feridor.",
"Avançà vers el capellà.",
"Un moment.",
"Agafant l'escolanet en sos braços i besant-lo frenèticament s'encarà amb el seu pare.",
"Que era el seu fill i no podia abandonar-lo.",
"Sí.",
"No.",
"On anava.",
"Que anava a casar-se amb la mare del seu fill.",
"Va esqueixar el vel amb follia.",
"No."
]
} |
bios | Montserrat Corominas Vila (Sabadell, 1929 - Val Grardena, Itàlia, 1995) fou una esquiadora catalana.
Montserrat Corominas és coneguda per la seva important carrera esportiva d'esquiadora. Ja casada i amb una filla, va esdevenir campiona d'Espanya d'eslàlom, eslàlom gegant i combinada l'any 1959, amb 30 anys. El mateix any va quedar primera del Derby Internacional de la Molina d'eslàlom i combinada. Va ser campiona de Catalunya diversos anys en les modalitats d'eslàlom i eslàlom gegant. Esportista de mena, i amb unes grans ganes de participar en diferents esports, també va guanyar la Marxa Beret d'esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres el 1978. A més a més, va practicar de forma regular el tennis, el trial i l'esquí nàutic, modalitats amb què va participar en campionats de Catalunya i d'Espanya.
A la meitat dels anys 60 va entrar al Club l'Esquí Vall d'Aran com a sòcia i ràpidament n'esdevingué vicepresidenta. En aquest club va destacar com a promotora de l'esquí infantil i ben aviat es va incorporar al comitè Infantil d'esquí alpí de la Federació Espanyola d'Esports d'Hivern. Mentrestant va seguir el Curs de Delegat Tècnic, en el seu cas de Delegada Tècnica, ja que va formar part de la primera promoció en què participaren dones. Amb aquest títol va exercir com a tal en diferents ocasions per tota la geografia espanyola, i hi ha un campionat infantil de Baqueira Beret que porta el seu nom.
Cal destacar la important participació que va tenir en les competicions de veteranes organitzades per la Federació Internacional d'Esquí. Entre d'altres, va guanyar 9 vegades la Copa del Món i 8 vegades el Criterium Mundial. Va morir a Val Grardena Itàlia el 1995. | [
"Qui va ser Montserrat Corominas Vila?",
"Es va unir en matrimoni?",
"Va ser mare?",
"Quin reconeixement estatal va guanyar?",
"Quina edat tenia llavors?",
"I a escala catalana, també es va proclamar campiona?",
"Només es va centrar en l'esquí eslàlom?",
"Quines altres modalitats d'esquí va practicar?",
"I quins altres esports, a banda de l'esquí?",
"A quina agrupació es va adherir?",
"Quin càrrec hi va adoptar?",
"I a quin grup de treball es va unir?",
"Quina formació va rebre, a més a més?",
"Què li va permetre?",
"En quines competicions va excel·lir?"
] | {
"answer_end": [
99,
197,
213,
284,
308,
489,
742,
742,
725,
891,
932,
1102,
1151,
1351,
1646
],
"answer_start": [
0,
188,
200,
215,
297,
402,
491,
570,
663,
842,
894,
999,
1104,
1260,
1561
],
"input_text": [
"Una esquiadora catalana.",
"Sí.",
"Sí.",
"El de campiona d'Espanya d'eslàlom, eslàlom gegant i combinada.",
"30 anys.",
"Sí.",
"No.",
"L'esquí de fons i esquí nàutic.",
"El tennis i el trial.",
"Al Club d'Esquí Vall d'Aran.",
"El de vicepresidenta.",
"Al comitè Infantil d'esquí alpí de la Federació Espanyola d'Esports d'Hivern.",
"El Curs de Delegat Tècnic.",
"Exercir com a tal en diferents ocasions per tota la geografia espanyola.",
"A la Copa del Món i el Criterium Mundial."
]
} |
vilaweb | La Cambra de Comerç de Barcelona ha impulsat una nova consulta als socis en què els pregunta si cal condicionar el suport al govern espanyol a la inversió en infraestructures a Catalunya. Així ho ha informat avui el seu president, Joan Canadell. La consulta parteix de l'informe sobre el dèficit d'inversió en infraestructures elaborat per la mateixa cambra, segons el qual Catalunya necessitaria una inversió de prop de 45.000 milions d'euros fins al 2030. En concret, la consulta preguntarà als socis si ‘els partits polítics catalans haurien de donar suport a una investidura sense el reconeixement del dèficit en infraestructures i una solució definitiva'. La pregunta, activa des d'avui, forma part del sistema de consultes per conèixer l'opinió dels empresaris. La Cambra ja ha impulsat cinc consultes, en les quals hi ha participat vora de tres mil empreses. Canadell ha reconegut que aquesta iniciativa va tenir una ‘arrencada molt forta', que després s'ha anat suavitzant. L'entitat pretén fer una campanya permanent i establir un ‘pla de comunicació” per tal que hi hagi “més participació'. Per impulsar aquestes accions, així com per implantar l'agenda 2030-2040, l'ens cameral preveu incrementar un 16,5% les despeses de cara 2020. Els ingressos, per la seva banda, augmentarien un 15%. Amb tot, el pressupost de Cambra per l'any vinent se situarà al voltant de 22,8 milions d'euros, a l'espera de ser aprovat aquesta tarda en el plenari. Per tal de ‘cobrir les limitacions del pressupost', la Cambra de Comerç de Barcelona preveu també incloure quotes voluntàries de les empreses, des de seixanta euros anuals els autònoms a 3.600 per part de les grans empreses. De cara 2020, l'entitat preveu posar en marxa el consell assessor i potenciar el gabinet d'estudis, amb dues incorporacions recents. En aquest sentit, l'entitat vol dotar de més pes les comissions, la ‘massa intel·lectual i activa de la Cambra', en paraules de Canadell. | [
"Què ha fet la Cambra de Comerç de Barcelona?",
"Sobre què?",
"Qui ho ha comunicat?",
"Què ha impulsat la consulta?",
"Què s'afirma en aquest document?",
"Què es preguntarà, específicament?",
"A partir de quan estarà disponible la consulta?",
"És la primera que promou la Cambra?",
"Quantes n'ha promogut?",
"Quantes empreses han pres part dels referèndums?",
"Què ha afirmat Canadell?",
"Què es vol fer des de l'organització?",
"Quin s'estima que serà el pressupost del 2020?",
"I què es vol activar de cara a aquell any?"
] | {
"answer_end": [
72,
186,
244,
357,
456,
659,
691,
807,
807,
864,
980,
1099,
1394,
1741
],
"answer_start": [
0,
45,
188,
246,
359,
458,
661,
768,
768,
793,
866,
982,
1308,
1676
],
"input_text": [
"Ha impulsat una nova consulta als socis.",
"Sobre si cal condicionar el suport al govern espanyol a la inversió en infraestructures a Catalunya.",
"Joan Canadell.",
"L'informe sobre el dèficit d'inversió en infraestructures elaborat per la mateixa cambra.",
"Que Catalunya necessitaria una inversió de prop de 45.000 milions d'euros fins al 2030.",
"Si els partits polítics catalans haurien de donar suport a una investidura sense el reconeixement del dèficit en infraestructures i una solució definitiva.",
"Des d'avui.",
"No.",
"Cinc.",
"Tres mil.",
"Que aquesta iniciativa va tenir una arrencada molt forta, que després s'ha anat suavitzant.",
"Fer una campanya permanent i establir un pla de comunicació per tal que hi hagi més participació.",
"Al voltant de 22,8 milions d'euros.",
"El consell assessor."
]
} |
books | Anava pensant, pensant, i l'horror era encara més intensa. -Què volies fer? Què era del teu esperit?- Aleshores recordava que la idea del suïcidi li havia esbarriat el pensament: una suor freda tornà a apoderar-se del seu cos. El suicidi! En Melrosada sentia una por estranya, una por de morir: potser la terra que l'aguantava no era prou ferma sota els peus. Però no; estava ben lluny de la mort; i es preguntava: -¿Per què, per què, tot això?- Aleshores veia el d'abans: l'estona del bar, les mirades de la vídua, el que ell havia dit, el que havia fet, el seu torbament, la seva falta de gràcia… No s'imaginava com d'una cosa n'havia vingut l'altra: era tan absurd, tot el que li succeïa aquella tarda!
I, en mig de totes les coses tèrboles (des de la conversa del tramvia, des del diàleg amb el seu cosí, fins a les rialletes dels estudiants), en Melrosada veia la figura de la Isabel.
El seu petit cervell incomprensiu, la seva mica de sensibilitat eixarreïda, feien el màxim esforç i donaven tot el que de si els era permès donar. El pensament d'en Melrosada era tot per a la vídua: procurava recordar detalladament els cops de cap, les girades d'ulls, els sospirs, les paraules, la manera d'agafar el ganivet, la forma de mastegar, la gràcia a eixugar-se els llavis, el límit d'enfonsament del capell, les clapetes de polvos de la cara, la mica de pèl moixí, la posició exacta de les dents; tot allò que en aquells moments en Melrosada (o sàtir deliciós!) hauria omplert de besos. Però no: ell no n'era digne! Com a contrast de la vídua, es veia ell, es recordava amb tots els pèls i senyals, i encara es feia més petit i més ridícul davant d'aquella dona fatal que es posava en mig del camí de la seva vida.
O Isabel! Perla amarga, diamant inassolible, lliri que tremoles en el cim del penyal esquerp! En Melrosada et guaita com una trista tortuga aclaparada per la closca de la seva indignitat i la seva timidesa!
En Melrosada sentia un goig a patir, a torturar-se per ella, a fer-se il·lusions que el trasbalsava una cosa que no volia anomenar per por; en Melrosada s'engrescava amb aquestes idees de pensar que ell, ell, en Gaspar Melrosada, podia fruir aquest sentiment que dóna esgarrifances delicioses i omple la sang de la més dolça angúnia. Ell, l'home tímid, l'home gris, estava en possessió del que és etern com la divinitat que mou el sol i les estrelles! | [
"Quina emoció l'envaïa mentre reflexionava, al protagonista?",
"Què es pregunta?",
"Què rememora llavors?",
"Qui és el protagonista del text?",
"Què tem?",
"Què recorda d'haver viscut aquell dia en Melrosada?",
"Sap establir una vinculació entre això i el que va passar després?",
"A qui s'imagina en Melrosada?",
"Què evoca, d'ella?",
"Ell se sentia prou bo per a ella?",
"Com se sentia?",
"Com la va descriure metafòricament, a ella?",
"I a ell mateix?",
"Quin era el nom d'en Melrosada?",
"I què posseïa?"
] | {
"answer_end": [
57,
100,
177,
275,
293,
704,
651,
888,
1396,
1515,
1668,
1808,
1921,
2151,
2373
],
"answer_start": [
0,
60,
102,
242,
242,
446,
599,
706,
1037,
1398,
1517,
1716,
1810,
2127,
2257
],
"input_text": [
"D'horror.",
"Què volies fer? Què era del teu esperit?",
"La idea del suïcidi.",
"Melrosada.",
"La mort.",
"L'estona del bar, les mirades de la vídua, el que ell havia dit, el que havia fet, el seu torbament, la seva falta de gràcia.",
"No.",
"A la Isabel.",
"Els cops de cap, les girades d'ulls, els sospirs, les paraules, la manera d'agafar el ganivet, la forma de mastegar, la gràcia a eixugar-se els llavis, el límit d'enfonsament del capell, les clapetes de polvos de la cara, la mica de pèl moixí, la posició exacta de les dents.",
"No.",
"Petit i ridícul.",
"Com una perla amarga, diamant inassolible, lliri que tremoles en el cim del penyal esquerp.",
"Com una trista tortuga aclaparada per la closca de la seva indignitat i la seva timidesa.",
"Gaspar.",
"El que és etern com la divinitat que mou el sol i les estrelles."
]
} |
vilaweb | Com a mínim dos-cents quaranta persones, entre elles vuitanta policies, han resultat ferides durant els disturbis registrats davant del parlament de Geòrgia, a Tiflis, per la visita d'un diputat rus al país. L'ex-ministre de Sanitat, Davit Srgeenko, i Eka Tikaradze, que ocupa actualment el càrrec, s'han desplaçat fins a la clínica per visitar els ferits. ‘Hem de veure els pacients, els pacients són la prioritat ara', ha asseverat Tikaridze. Els disturbis s'han produït després que la marxa es dirigís al parlament georgià, on els agents de la policia han llançat gas lacrimogen i han disparat pilotes de goma contra els manifestants. Dos dels ferits han indicat a l'agència de notícies Reuters que havien patit ferides a causa dels trets. Tots dos han estat traslladats a un hospital de la zona. La influència de Rússia sobre Geòrgia continua sent una qüestió políticament sensible. Les tropes russes i georgianes es van enfrontar durant uns pocs dies el 2008 pel control de les regions d'Abkhàzia i Ossètia del Sud, en el marc d'un conflicte que encara desperta recels a Geòrgia, en què els actuals líders polítics segueixen mirant de reüll el veí del nord mentre intenten fer passos cap a fòrums occidentals. Geòrgia, escenari històric de polsos entre diferents potències, es va convertir altra vegada, després de la caiguda de la Unió Soviètica, en un focus de disputa. Independent des del 1991, el creixent interès nord-americà per un país que aspirava sortir de l'òrbita russa va generar els primers recels a Moscou, poc inclinat a perdre la influència de la qual venia gaudint des del segle XIX. A curt termini, no existeixen perspectives de millora de les relacions entre Tiflis i Moscou. Geòrgia mira d'unir-se a la Unió Europea i l'OTAN, una qüestió a la qual s'oposa el govern rus. | [
"De quanta gent parla el text?",
"A què es dediquen algunes d'aquestes persones?",
"Què els ha passat?",
"Per què hi havia aldarulls a Tiflis?",
"Qui és l'ex-ministre de Sanitat?",
"I l'actual ministre?",
"Què han fet aquestes dues persones?",
"En què ha consistit l'actuació de la policia davant dels aldarulls?",
"Algú ha reportat haver estat ferit per la policia?",
"Quantes persones?",
"Per què hi ha hagut una confrontació entre Geòrgia i Rússia?",
"Què ha representat Geòrgia des d'un punt de vista històric?",
"Quan va començar a ser un estat independent?",
"Què no ha estat vist amb bons ulls des de Rússia?",
"Què rebutja aquesta gran potència?"
] | {
"answer_end": [
39,
70,
156,
206,
248,
297,
355,
636,
741,
741,
1019,
1277,
1401,
1524,
1794
],
"answer_start": [
0,
0,
72,
100,
208,
252,
299,
530,
584,
638,
887,
1215,
1377,
1403,
1700
],
"input_text": [
"De com a mínim dos-cents quaranta persones.",
"Són policies.",
"Que han resultat ferides durant els disturbis registrats davant del parlament de Geòrgia.",
"Per la visita d'un diputat rus al país.",
"Davit Srgeenko.",
"Eka Tikaradze.",
"S'han desplaçat fins a la clínica per visitar els ferits.",
"Han llançat gas lacrimogen i han disparat pilotes de goma contra els manifestants.",
"Sí.",
"Dues.",
"Pel control de les regions d'Abkhàzia i Ossètia del Sud.",
"L'escenari de polsos entre diferents potències.",
"El 1991.",
"El creixent interès nord-americà per un país que aspirava sortir de l'òrbita russa.",
"Que Geòrgia s'uneixi a la Unió Europea i l'OTAN."
]
} |
vilaweb | El secretari general de Podem i candidat d'Unides Podem a la presidència del govern, Pablo Iglesias, ha apuntat a una baralla entre sectors dins del PSOE de Pedro Sánchez, un d'esquerres que voldria governar amb la seva confluència i ‘una nova versió que vol governar amb la dreta'. Així ho ha posat de manifest en el transcurs d'un acte públic fet a Toledo davant d'un auditori de tres-centes persones que ha omplert el Centre Cívic del barri de Santa Bàrbara, on ha reparat en l'anunci que Sánchez va llançar en ple debat electoral sobre atorgar una vice-presidència econòmica a Nadia Calviño. En la seva opinió, aquesta proposta era una picada d'ullet a la dreta, ja que Calviño ‘és la que es va a Brussel·les amb la motxilla austríaca'. Per contra, ha tingut paraules per la ministra d'Hisenda en funcions espanyola, María Jesús Montero, que en el debat que protagonitzava ahir ‘estava incomodíssima' davant aquest argument socialista. Els resultats de les eleccions espanyoles del 10-N: vots, escons i municipi ‘Montero va dir ahir que donaria suport a un impost a la banca, i jo li vaig dir en un tuit que per a això hauria de convèncer Calviño i Sánchez, i això serà difícil', ha agregat. ‘El que passa és que Sánchez no va nomenar a Montero com a vice-presidenta. Va nomenar a Calviño'. En aquest punt, ha recordat que Sánchez sí que va ser d'esquerres quan va haver de recuperar la Secretaria General del PSOE. ‘Però oblideu-ho. Ara hi ha una nova versió que vol arribar a un acord amb la dreta per afrontar la crisi amb polítiques amb els resultats els quals ja coneixem', ha insistit. ‘Mà estesa' al PSOE Pablo Iglesias ha dit que des de la seva confluència són ‘conscients' que no podran governar en solitari, de manera que ‘allargaran la mà una altra vegada' al PSOE ‘deixant enrere els retrets' i ‘empassant-se gripaus'. ‘Ens hem de posar d'acord amb el PSOE. No podem fer el que ens agradaria. La Unió Europea seguirà limitant la nostra democràcia, però serem responsables', ha indicat. Però ha insistit que la força parlamentària que reculli la seva candidatura ‘no lliurarà un govern gratis' i cada vot es traduirà ‘en responsabilitats de govern que la gent a Espanya notarà des del primer dia'. | [
"Qui és Pablo Iglesias?",
"Què ha assenyalat?",
"Quants bàndols hi hauria dins del PSOE, segons ell?",
"Quins?",
"Què opina Iglesias sobre el plantejament que va fer Sánchez al debat electoral?",
"Per què?",
"De qui més ha parlat Iglesias?",
"Ella estava d'acord amb el que havia dit Sánchez?",
"Ella què va afirmar que defensava?",
"Quina resposta va rebre per part d'Iglesias?",
"Sánchez va atorgar-li a Montero el càrrec de vice-presidenta?",
"Iglesias considera que Sánchez ha estat d'esquerres en algun moment?",
"I creu que encara ho és?",
"Malgrat això, el partit d'Iglesias està disposat a pactar amb el PSOE?",
"Què ha recalcat Iglesias?"
] | {
"answer_end": [
99,
170,
281,
281,
665,
739,
840,
938,
1078,
1160,
1270,
1418,
1594,
1872,
2211
],
"answer_start": [
0,
101,
114,
172,
465,
596,
741,
821,
1017,
1082,
1217,
1295,
1327,
1616,
2007
],
"input_text": [
"El secretari general de Podem i candidat d'Unides Podem a la presidència del govern.",
"Una baralla entre sectors dins del PSOE de Pedro Sánchez.",
"Dos.",
"Un d'esquerres que voldria governar amb la seva confluència i una nova versió que vol governar amb la dreta.",
"Que era una picada d'ullet a la dreta.",
"Perquè Calviño és la que va a Brusel·les amb la motxilla austríaca.",
"De María Jesús Montero.",
"No.",
"Un impost a la banca.",
"Que per a això hauria de convèncer Calviño i Sánchez.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Que la força parlamentària que reculli la seva candidatura no lliurarà un govern gratis i cada vot es traduirà en responsabilitats de govern que la gent a Espanya notarà des del primer dia."
]
} |
books | En Fèlix veient que la Mercè mirava al seu amic girà el cap i va trovar-lo amb els ulls entelats.
-Què tens? què't passa?
-Que no's trova bé?- va fer-li la Mercè posant-li la mà al front.
I ell, en sentir-se tocat per unes mans fines, gentils, es redreçà sobtadament.
-Sí, sí…- digué amb veu apagada. El pobre Ferràn es desolava del seu gran fracàs. Tot el seu petit món era en desordre. Es trobava isolat i dut per viaranys inconeguts, com la primera fulla que cau i voleia damunt la ventada furiosa d'un temperi.
D'aquell dia estant, en Ferràn visqué atuït. Sempre arrugava son front la petjada de pensaments que'l torturaven. Feia moltes de preguntes a sa mare. Perque no s'estranyés, deia que eren per tranquilitzar un amic que tot li deia. I aixís se sentia lliure de les espines dels escrúpols i cada dia anava a veure la Mercè quan ella eixia de l'estudi d'en Fèlix. I quan més la veia més trist es posava i quan més trist, més es migrava. | [
"Què va descobrir el Fèlix?",
"Ell també el va mirar?",
"Com estava el company?",
"Què li va preguntar en Fèlix?",
"I la Mercè?",
"De quin gest va acompanyar la pregunta, ella?",
"Què va notar l'amic?",
"I què va fer?",
"Què va respondre?",
"Ell com es deia?",
"Se sentia sol en Ferràn?",
"I impotent davant del que li estava succeint?",
"A partir d'aquell dia, la seva actitud va canviar?",
"A qui feia consultes?",
"I a qui anava a visitar diàriament?"
] | {
"answer_end": [
47,
96,
96,
121,
161,
186,
242,
266,
299,
348,
405,
513,
558,
663,
872
],
"answer_start": [
0,
9,
62,
98,
122,
143,
188,
244,
268,
301,
388,
408,
515,
629,
802
],
"input_text": [
"Que la Mercè mirava al seu amic.",
"Sí.",
"Amb els ulls entelats.",
"Què tens? què't passa?",
"Que no's trova bé?",
"Li va posar la mà al front.",
"Unes mans fines, gentils.",
"Es redreçà sobtadament.",
"Que sí.",
"Ferràn.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"A sa mare.",
"A la Mercè."
]
} |
books | -Bé, no ploris, Gaspar, no ploris… Tot, tot es pot arreglar.
-Sí; però, veus?, em sembla que estic més serè; veus?, ara m'he tret un pes de sobre… Necessitava dir-ho a tu…
-Mira, posa't tranquil: tu la veuràs, ella et veurà a tu, i Déu farà el demés; i, si Déu vol i les coses van favorablement al vostre matrimoni, tot això tindràs d'agrair a la senyoreta Buxareu…
-Però tu, com a teòleg, com a persona entesa en aquestes coses, tu creus que m'he de casar?
-Però ¿quin impediment hi ha perquè no puguis casar-te?
-¿No et sembla, Ignasi, que això… vaja, això és cosa de joves? ¿No et sembla que no hi tinc dret?
-Fill meu, això tu ho sabràs. ¿Tu et veus amb cor de fer feliç una dona, de compartir amb ella les teves alegries i les teves penes, de seguir aquelles lleis tan hermoses que donava Sant Pau als Efesis?
-Sí, sí; però…
-Però què?
-La meva posició, els meus medis escassos…
-No fas un treball honrat? ¿No tens els teus estalvis, el teu petit capital? ¿No cobres al cap del mes la teva feina? I ella (has de comptar amb ella, també), la vídua Avellana està arregladeta, segons tinc entès. No et faltarà el necessari per a viure decentment. | [
"Què li demana el primer interlocutor al Gaspar?",
"Què li diu per consolar-lo?",
"Se sent millor, el Gaspar?",
"Què li ha anat bé?",
"L'interlocutor parla d'un casament entre en Gaspar i algú altre?",
"A què es dedica, l'interlocutor?",
"Què li pregunta en Gaspar al teòleg?",
"Com es diu el teòleg?",
"Què es qüestiona en Gaspar sobre el matrimoni?",
"L'Ignasi té la resposta?",
"Què li pregunta?",
"En Gaspar li respon afirmativament?",
"Quins elements considera que són un impediment?",
"Amb qui es vol casar en Gaspar?",
"Què li assevera l'Ignasi a en Gaspar?"
] | {
"answer_end": [
33,
59,
145,
170,
314,
388,
457,
575,
612,
642,
816,
824,
884,
1079,
1149
],
"answer_start": [
1,
35,
62,
147,
254,
372,
367,
516,
515,
615,
644,
818,
826,
1004,
1100
],
"input_text": [
"Que no plori.",
"Que tot es pot arreglar.",
"Sí.",
"Dir-ho a ell.",
"Sí.",
"És teòleg.",
"Si creu que s'ha de casar.",
"Ignasi.",
"Si és cosa de joves i si no hi té dret.",
"No.",
"Si es veu amb cor de fer feliç una dona, de compartir amb ella les seves alegries i les seves penes, de seguir aquelles lleis tan hermoses que donava Sant Pau als Efesis.",
"Sí.",
"La seva posició i els seus medis escassos.",
"Amb la vídua Avellana.",
"Que no li faltarà el necessari per a viure decentment."
]
} |
vilaweb | El ministre d'Interior espanyol, Fernando Grande Marlaska, ha dit a TV3 que la coordinació entre els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la policia espanyola desplegats a Catalunya era ‘immillorable' i que investiguen plegats els ‘actes criminals' protagonitzats per ‘una minoria que exerceix la violència'. Per aquest motiu, Marlaska descarta que, ara per ara, el govern espanyol activi la llei de seguretat per prendre a la Generalitat les competències dels Mossos, tal com demanen el PP i Ciutadans. Vegeu ací l'entrevista: Marlaska ha destacat que la coordinació entre els cossos de policia funcionava perfectament: ‘I qualsevol altre plantejament em sembla imprudent.' ‘El president del govern espanyol ha fet referència moltes vegades que s'apliqui l'ordenament precís quan sorgeixin les situacions', ha dit, però ‘de moment no s'ha d'alarmar ningú, les competències que corresponen als Mossos estan absolutament garantides'. ‘El marc normatiu ordinari està vigent', ha conclòs. La resposta a la sentència del judici del procés: totes les mobilitzacions Segons que ha dit, a més, l'executiu espanyol ha desplegat les seves policies a Catalunya coincidint amb la sentència fruit d'una petició del govern de la Generalitat, que ‘va demanar una col·laboració expressa' per possibles incidents. ‘Espero que es mantingui l'estat de col·laboració que tenim avui i m'agradaria que el president Torra, de manera expressa i manifesta, mostrés rebuig a la violència', ha dit. ‘Un president d'una comunitat autònoma en un estat de dret el mínim deure que té vers la seva ciutadania és mostrar la seva oposició als actes de violència minoritaris però greus que van tenir lloc ahir.' Marlaska ha volgut deixar clar que ‘una gran majoria de la ciutadania catalana que s'ha manifestat ho ha fet de forma pacífica' mentre que ‘una minoria exerceix la violència' i ‘posa en entredit la possibilitat que la resta de ciutadans exercim les nostres llibertats'. Són ‘actes criminals que estan sota investigació' dels tres cossos policíacs en el marc d'una coordinació ‘immillorable' que ha donat lloc a una ‘resposta proporcional' que ‘deixa clara la seva eficàcia i eficiència'. Segons Marlaska, la policia va actuar a l'aeroport de Barcelona d'acord amb els protocols ‘en termes de proporcionalitat i idoneïtat' davant persones que provaven de ‘prendre una infraestructura crítica'. Ahir Marlaska va dir que els serveis secrets espanyols investigaven qui hi ha darrere del Tsunami Democràtic i avui hi ha insistit, i ha dit que no perseguien ‘idees' sinó ‘fets i actuacions'. ‘Investiguem els fets suposadament delictius que posem després a disposició dels fiscals' i ‘actes com els d'ahir perquè els responsables assumeixin les seves responsabilitats'. Què és el Tsunami Democràtic? Defensa l'ús de les pilotes de goma D'altra banda, Marlaska ha justificat que la policia espanyola utilitzés pilotes de goma, tot i la prohibició als Mossos. ‘Nosaltres no tenim aquesta prohibició de pilotes de goma i la policia i la Guàrdia Civil les utilitza amb la proporcionalitat i idoneïtat precisa'. En tot cas ha lamentat la ‘lesió ocular d'aquest ciutadà', en referència al noi que ha perdut un ull, i ha recordat que l'ús de les pilotes de goma i bales de foam es van autoritzar al centre de control on hi ha els comandaments de les tres policies. | [
"Qui és Fernando Grande Marlaska?",
"On ha comparegut?",
"Què ha valorat positivament?",
"Sobre què fan recerca en conjunt?",
"El govern d'Espanya vol arrabassar els poders al cos policial de Catalunya?",
"Què ha assegurat al respecte?",
"Què diu Marlaska que hauria d'expressar el president català?",
"Quina és l'obligació de Torra, segons Marlaska?",
"Què ha matisat Marlaska respecte a les mobilitzacions que s'han fet?",
"Què posen en dubte, amb els seus actes, els manifestants violents?",
"Què diu Marlaska sobre la conducta de la policia a l'aeroport de Barcelona?",
"Des del govern espanyol se sap qui condueix el Tsunami Democràtic?",
"Marlaska ha dit que condemnen ideologies?",
"I justifica l'ús de pilotes de goma?",
"Què li sap greu?"
] | {
"answer_end": [
57,
71,
201,
308,
468,
931,
1463,
1676,
1806,
1947,
2370,
2480,
2563,
3078,
3137
],
"answer_start": [
0,
33,
59,
208,
328,
823,
1366,
1475,
1679,
1818,
2167,
2372,
2506,
2824,
3080
],
"input_text": [
"El ministre d'Interior espanyol.",
"A TV3.",
"La coordinació entre els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la policia espanyola desplegats a Catalunya.",
"Sobre els actes criminals protagonitzats per una minoria que exerceix la violència.",
"No.",
"Que les competències que corresponen als Mossos estan absolutament garantides.",
"Rebuig a la violència.",
"Mostrar la seva oposició als actes de violència minoritaris però greus que van tenir lloc ahir.",
"Que una gran majoria de la ciutadania catalana que s'ha manifestat ho ha fet de forma pacífica.",
"La possibilitat que la resta de ciutadans exercim les nostres llibertats.",
"Que va actuar d'acord amb els protocols en termes de proporcionalitat i idoneïtat davant persones que provaven de prendre una infraestructura crítica.",
"No.",
"No.",
"Sí.",
"La lesió ocular d'aquest ciutadà."
]
} |
vilaweb | Les juntes de tractament de les presons del Principat estudien a partir d'avui mateix la possibilitat que els presos classificats en segon grau i als quals s'aplica el règim de permisos del 100.2 puguin passar el confinament per l'epidèmia de la Covid-19 a casa seva. És el cas dels presos polítics, que d'ençà que començà el confinament han hagut de romandre tancats a les presons dels Lledoners, el Puig de les Basses i el Mas d'Enric, malgrat l'exigència de l'Alta Comissionada de l'ONU d'alliberar els presos polítics, els menys perillosos o els detinguts sense motius jurídics suficients. Enmig de l'aplicació del decret de l'estat d'alarma, el govern espanyol va fer públic que els presos amb permisos de sortida podrien passar el confinament a casa seva, i va causar confusió sobre si podria ser el cas dels presos polítics condemnats pel Tribunal Suprem espanyol. El Ministeri d'Interior va acabar aclarint que no, perquè aquests permisos per a anar a casa només els concedirien als presos en tercer grau, mitjançant l'aplicació d'un article del reglament penitenciari, el 86.4, que permet de fer-ho mitjançant un sistema de control de vigilància. Però els presos en segon grau, no. Ara, tenint en compte l'agreujament de la situació d'emergència sanitària, les juntes de tractament de les presons catalanes han començat a examinar la possibilitat de concedir aquest permís de confinament també als presos en segon grau i amb permís per a sortir a treballar, fer voluntariat o tenir cura d'un familiar, que és el que permet l'article 100.2 i és la situació en què es troben els presos polítics. Els requisits per a accedir-hi són tenir un baix risc de reincidència i disposar d'un domicili. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha declarat a Catalunya Ràdio que cal ‘que hi hagi menys gent' a les presons en l'actual context i per això ha demanat a les direccions dels centres penitenciaris que ‘analitzin bé què permet la llei'. Ha dit que el 69% dels presos en tercer grau ja són confinats a casa seva, però que també hi podrien ser els presos amb els 100.2. ‘Som en una situació excepcional, hem d'evitar l'acumulació de persones als llocs tancats i hem de respectar les indicacions de l'autoritat sanitària', explica Capella. ‘Les juntes de tractament hauran de veure quin marge legal hi ha, quines mesures més es poden adoptar, evitar que hi hagi més gent a la presó i aplicar mesures conjunturals per esponjar més les presons.' La decisió que prengui la junta de tractament de cada presó serà d'aplicació immediata, i no hi haurà pas intervenció de la secretaria de Mesures Penals, segons que ha informat el Departament de Justícia. La decisió de la junta anirà directament a la taula del jutge de vigilància penitenciària, que n'informarà la fiscalia perquè s'hi manifesti. Després el jutge decidirà si ratifica o revoca la decisió de la presó. Mentre duri el procediment de ratificació per part del jutge, i per més que hi hagi un recurs de la fiscalia, l'aplicació de la decisió de la junta de tractament no restarà suspesa. | [
"Qui està duent a terme una investigació?",
"Des de quan?",
"De què tracta la investigació?",
"Quins presos posa com a exemple el text?",
"A quins centres d'internament es troben?",
"Què ha reclamat l'ONU?",
"Quin tipus de presos poden marxar a la seva llar durant el confinament, segons el Ministeri d'Interior?",
"D'acord amb quina normativa?",
"Per què les juntes de tractament han començat a valorar la possibilitat d'ampliar aquest permís?",
"Amb quines condicions podrien acollir-se a ell?",
"Què ha afirmat Ester Capella?",
"Què ha dit que hauran de fer les juntes de tractament?",
"Les juntes necessiten l'aprovació d'algú a l'hora d'implementar mesures?",
"De qui?",
"Mentre s'accepta o no, la decisió restarà interrompuda?"
] | {
"answer_end": [
62,
78,
266,
298,
436,
592,
1012,
1154,
1427,
1697,
1837,
2444,
2863,
2741,
3045
],
"answer_start": [
0,
54,
54,
268,
304,
438,
930,
1014,
1191,
1603,
1699,
2244,
2652,
2652,
2865
],
"input_text": [
"Les juntes de tractament de les presons del Principat.",
"A partir d'avui.",
"De la possibilitat que els presos classificats en segon grau i als quals s'aplica el règim de permisos del 100.2 puguin passar el confinament per l'epidèmia de la Covid-19 a casa seva.",
"Els polítics.",
"A les presons dels Lledoners, el Puig de les Basses i el Mas d'Enric.",
"L'alliberament dels presos polítics, els menys perillosos o els detinguts sense motius jurídics suficients.",
"Els de tercer grau.",
"Amb un article del reglament penitenciari, el 86.4, que permet de fer-ho mitjançant un sistema de control de vigilància.",
"Per l'agreujament de la situació d'emergència sanitària.",
"Un baix risc de reincidència i disposar d'un domicili.",
"Que cal que hi hagi menys gent a les presons en l'actual context.",
"Veure quin marge legal hi ha, quines mesures més es poden adoptar, evitar que hi hagi més gent a la presó i aplicar mesures conjunturals per esponjar més les presons.",
"Sí.",
"Del jutge de vigilància penitenciària.",
"No."
]
} |
bios | Pilar Urbano Casaña (València, 1940) és una periodista valenciana que ha col·laborat en diversos mitjans espanyols i una escriptora especialment coneguda per les seves investigacions sobre la monarquia espanyola i el Cop d'estat del 23 de febrer.
Estudià Filosofia i Lletres i obtingué les millors qualificacions de la promoció de la Escuela Oficial de Periodismo de Madrid. Ha treballat com a comentarista política al diari ABC fins al 1985, al diari Ya fins al 1989, i actualment col·labora amb El Mundo i la revista Época.
El 1988 va col·laborar en el programa Directamente Encarna d'Encarna Sánchez a la Cadena COPE. També va participar en la tertúlia política dels programes de Jesús Hermida La noche de Hermida (1993) i Hermida y Cía (1994), ambdós d'Antena 3. A la temporada 1994-1995 es va incorporar com a comentarista a l'espai Informativos Telecinco presentat per Carmen Tomás. També treballà al programa La Brújula(1995-1998), d'Onda Cero, conduït per Ernesto Sáenz de Buruaga.
Especialitzada en la publicació de llibres sobre temàtiques d'actualitat, entre els assumptes sobre els que ha escrit hi ha l'atac terrorista de l'11 de setembre del 2001, Josepmaria Escrivà, la reina Sofia de Grècia i el jutge Baltasar Garzón. No obstant això, els assumptes on més s'ha destacat han estat el cop d'estat del 23-F a Espanya, del que va ser un testimoni directe perquè en aquell moment estava a la tribuna de periodistes del Congrés dels Diputats. Les presentacions de diversos dels llibres han anat acompanyats de polèmica. | [
"D'on és la Pilar Urbano?",
"Quan va néixer?",
"Quin és el seu ofici?",
"Què se'n destaca de la seva trajectòria professional?",
"En què es va formar?",
"Era una bona estudiant?",
"Amb quins mitjans de comunicació ha treballat?",
"De què va prendre part en la Cadena COPE?",
"Qui el dirigia?",
"I a Antena 3?",
"I a Telecinco, què hi va fer?",
"Qui conduïa aquest programa?",
"A quin programa d'Onda Cero va aparèixer Pilar Urbano?",
"Sobre quines qüestions ha escrit?",
"Les presentacions de les seves obres han estat envoltades de controvèrsia?"
] | {
"answer_end": [
36,
36,
65,
245,
274,
373,
524,
619,
602,
746,
860,
887,
988,
1233,
1529
],
"answer_start": [
0,
0,
37,
117,
247,
277,
375,
526,
552,
621,
767,
830,
889,
990,
1454
],
"input_text": [
"De València.",
"L'any 1940.",
"El de periodista.",
"Les seves investigacions sobre la monarquia espanyola i el Cop d'estat del 23 de febrer.",
"En Filosofia i Lletres.",
"Sí.",
"Amb el diari ABC, el diari Ya, El Mundo i la revista Época.",
"Del programa Directamente Encarna.",
"Encarna Sánchez.",
"Als programes de Jesús Hermida La noche de Hermida i Hermida y Cía.",
"es va incorporar com a comentarista a l'espai Informativos Telecinco.",
"Carmen Tomás.",
"A La Brújula.",
"Sobre l'atac terrorista de l'11 de setembre del 2001, Josepmaria Escrivà, la reina Sofia de Grècia i el jutge Baltasar Garzón.",
"Sí."
]
} |
mitologia | Cicreu (en grec antic Κυχρεύς) va ser un heroi, fill de Posidó i de Salamina, filla d'Asop.
Va alliberar l'illa de Salamina consagrada a la seua mare d'una terrible serp, i per això els seus habitants el van proclamar rei en senyal de reconeixement.
També es deia (en un fragment d'Hesíode que ha conservat Estrabó) que aquesta serp fabulosa havia estat criada pel mateix Cicreu, però que Euríloc havia expulsat l'animal de l'illa. Llavors la serp es va refugiar a Eleusis, al costat de Dèmeter, que la va convertir en una de les seves serventes.
A Salamina es rendia culte a Cicreu, ja que era un dels herois del país. Durant la batalla naval de Salamina una serp es va aparèixer entremig de les naus, i l'oracle de Delfos va dir que era l'encarnació de Cicreu, que havia vingut per ajudar els grecs en la victòria.
Cicreu tenia una filla, Cariclo, mare d'Endeis i sogra d'Èac. Va morir sense descendència masculina i va deixar el reialme al seu besnet Telamó, fill d'Èac. Una altra tradició explica que la filla de Cicreu es deia Glauce, que s'havia casat amb Acteu i li havia donat un fill, Telamó, que llavors no seria el besnet de Cicreu, sinó el seu net. També es deia que acollí Telamó quan estava exiliat per la mort de Focos, i després de purificar-lo li concedí la mà de la seua filla Glauce i el nomenà successor. | [
"Com es diu Cicreu en grec antic?",
"Qui va ser?",
"Qui eren els seus progenitors?",
"On va vèncer a una criatura monstruosa?",
"Quina criatura era?",
"Com li van agrair aquest gest?",
"On se'n parla, d'aquesta història?",
"I què se'n diu?",
"Segons aquesta versió, on s'hauria traslladat la serp?",
"Què en va fer la deesa Dèmeter?",
"Què va passar durant el conflicte de Salamina?",
"Què en va dir al respecte l'oracle?",
"Cicreu va tenir descendència?",
"Qui va heretar el seu regne?",
"Quina altra relació podria haver tingut Telamó amb Cicreu, segons una versió alternativa?"
] | {
"answer_end": [
30,
46,
76,
169,
169,
248,
341,
430,
494,
545,
701,
761,
848,
972,
1159
],
"answer_start": [
0,
0,
48,
92,
92,
173,
250,
316,
432,
474,
620,
705,
817,
879,
974
],
"input_text": [
"Κυχρεύς.",
"Un heroi.",
"Posidó i Salamina.",
"A l'illa de Salamina consagrada a la seua mare.",
"Una terrible serp.",
"El van proclamar rei en senyal de reconeixement.",
"En un fragment d'Hesíode que ha conservat Estrabó.",
"Que aquesta serp fabulosa havia estat criada pel mateix Cicreu, però que Euríloc havia expulsat l'animal de l'illa.",
"A Eleusis, al costat de Dèmeter.",
"La va convertir en una de les seves servents.",
"Que una serp es va aparèixer entremig de les naus.",
"Que era l'encarnació de Cicreu.",
"Sí.",
"El seu besnet Telamó, fill d'Èac.",
"Podria haver estat el seu net."
]
} |
bios | Anna Erra i Solà (Vic, 7 d'octubre de 1965) és una mestra i política catalana, actual alcaldessa de Vic des del 13 de juny de 2015 per Convergència i Unió. Des del 19 de juny del 2018 és també diputada al Parlament de Catalunya per Junts per Catalunya.
Llicenciada en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i diplomada en Magisteri a la Universitat de Vic, al llarg de 21 anys ha exercit de professora al col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. Ha estat coautora de diversos llibres de text de secundària de Ciències Socials. Entre els anys 2007 i 2015, Erra va ser regidora de diferents competències com ara Educació, Cultura, Comerç i Turisme, a banda de presidir l'àrea Social de l'Ajuntament de Vic des del 2007 fins al 2011. En les eleccions municipals de 2015, surt escollida alcaldessa de Vic gràcies a un pacte de govern CiU-PSC, convertint-se en la primera alcaldessa de la ciutat i en el primer càrrec de CDC a la ciutat de Vic. També és presidenta del patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUB), titular de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. El 19 de juny de 2018, Erra va prendre possessió com a diputada, després que Isabel Ferrer renunciés a l'escó, en ser aquesta última nomenada directora general de Protecció Civil.
Des del 9 d'agost del 2020 és vicepresidenta de Junts per Catalunya.[cal citació]
En l'àmbit personal, ha estat vinculada al Club Bàsquet Vic on hi ha jugat 9 anys. També és sòcia d'Òmnium Cultural. | [
"On va néixer l'Anna?",
"Qui és?",
"Quin càrrec té en l'actualitat?",
"De quin partit forma part?",
"Què va estudiar a Barcelona?",
"I a Vic?",
"Ha fet de mestra?",
"Quin tipus de llibres ha escrit?",
"Quines altres ocupacions dins de l'àmbit polític va tenir, abans d'esdevenir alcaldessa?",
"Quan va assumir l'alcaldia?",
"Què ho va permetre, això?",
"Hi havia hagut altres alcaldesses a Vic abans que ella ho fos?",
"Què més lidera l'Anna?",
"Quin càrrec va obtenir el 2018?",
"I el 2020?"
] | {
"answer_end": [
43,
77,
103,
154,
318,
367,
455,
536,
740,
811,
848,
901,
1019,
1277,
1461
],
"answer_start": [
0,
44,
79,
131,
253,
321,
369,
457,
538,
742,
812,
850,
951,
1214,
1394
],
"input_text": [
"A Vic.",
"Una mestra i política catalana.",
"És l'alcaldessa de Vic.",
"De Convergència i Unió.",
"Geografia i Història.",
"Magisteri.",
"Sí.",
"Llibres de text de secundària de Ciències Socials.",
"Va ser regidora de diferents competències com ara Educació, Cultura, Comerç i Turisme, a banda de presidir l'àrea Social de l'Ajuntament de Vic.",
"El 2015.",
"Un pacte de govern CiU-PSC.",
"No.",
"El patronat de la Fundació Universitària Balmes.",
"El de diputada.",
"El de vicepresidenta de Junts per Catalunya."
]
} |
mitologia | Abrota de Beòcia (Ἀβρώτη) és una personatge de la mitologia grega.
Va ser filla d'Oncestes i germana de Megareu. Va casar-se amb Nisos, rei de Mègara. Era molt estimada per la seva prudència, virtut i modèstia. A la seva mort, els megarencs van lamentar la seva mort, el rei va alçar un magnífic sepulcre en el seu honor, i per perpetuar la seva memòria, va manar les dones del seu regne vestir amb el mateix estil i color que el que havia vestit la difunta el seu darrer any de vida. Aquest vestit va rebre el nom aphabroma (ἀφάβρωμα), en el seu honor. La veneració per Abrota va continuar al llarg del temps i mantinguda pels oracles. Fins i tot quan les dones de Mègara van voler canviar amb el pas dels anys, la sibil·la que van consultar els ho va prohibir. Segons Plutarc, el vestit encara es portava a la seva època. | [
"Qui és Abrota de Beòcia?",
"Tenia germans?",
"L'Abrota es va unir en matrimoni?",
"Amb qui?",
"Quin càrrec tenia ell?",
"Quines característiques se'n destaquen, d'ella?",
"Als ciutadans de Mègara els va saber greu que morís l'Abrota?",
"Què va manar a construir el rei per commemorar-la?",
"I què va obligar a fer a les dones de Mègara?",
"Com es va denominar, en conseqüència, a aquella peça de roba?",
"El culte vers l'Abrota va perdurar molt de temps?",
"Les dones van poder modificar la seva vestimenta?",
"Qui els ho va impedir?",
"Què va assegurar Plutarc?"
] | {
"answer_end": [
65,
111,
134,
134,
149,
209,
266,
320,
483,
552,
609,
761,
761,
822
],
"answer_start": [
0,
67,
113,
113,
129,
151,
211,
211,
355,
485,
554,
637,
713,
763
],
"input_text": [
"Una personatge de la mitologia grega.",
"Sí.",
"Sí.",
"Amb Nisos.",
"Era rei de Mègara.",
"La seva prudència, virtut i modèstia.",
"Sí.",
"Un magnífic sepulcre.",
"A vestir amb el mateix estil i color que el que havia vestit la difunta el seu darrer any de vida.",
"Aphabroma.",
"Sí.",
"No.",
"La sibil·la que van consultar.",
"Que el vestit encara es portava a la seva època."
]
} |
bios | Mercè Comes és una actriu catalana de teatre i de televisió. És coneguda per haver interpretat el paper de Teresa de Portugal, la més gran de les tres germanes, a la sèrie de televisió Teresina S.A. l'any 1992. Acostuma a interpretar papers de dona d'edat avançada.
Va començar fent teatre a Gràcia, treballant a l'antic Teatre Don Juan; allà va conèixer qui posteriorment seria la seva parella, que era de Sitges, i s'hi traslladà. Va anar de gira representant La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca; i el 1966, Nuestra Natacha, d'Alejandro Casona, al costat de Núria Espert. Va llençar-se al món de la producció coproduint amb Jordi Dauder la comèdia De què parlàvem, d'Alan Ayckbourn, i anys més tard novament amb Eduard Farelo, i més tard amb l'obra Pel davant i pel darrera, amb Abel Folk.
Com a actriu teatral, també ha actuat a Mentiders, Almenys no és Nadal, Un fantasma a casa, Toc toc. També va treballar deu anys amb la companyia teatral La Cubana, amb títols com Cubana's Delikatessen, La Tempestat, Cómeme el coco, negro, Cubanadas a la carta, Cubana Marathon dancing, Cegada de amor, Gente bien, el musical. Com a actriu també ha particpat en els muntatges La corona d'espines, Fugaç, De que parlàvem, Comedia negra, 23 centímetres, Converses amb la meva mare, Toc toc i La Nina.
Ha aparegut a les sèries de televisió de 1995 Secrets de família i Pedralbes Centre. Va actuar també a la cèlebre sèrie de TV3 Nissaga de poder, on interpretava l'Agustina. Un dels seus altres papers més coneguts fou el de iaia Sunsión, àvia del David Güell, a Plats Bruts. Ha aparegut en un episodi tant de Sagrada Família com de Kubala, Moreno i Manchón.
A la pel·lícula Floquet de neu actuava d'àvia despistada. | [
"Qui és la Mercè Comes?",
"Quin és el seu paper més conegut?",
"Quan el va interpretar?",
"Quin tipus de personatges sol encarnar?",
"Va actuar per la televisió a l'inici de la seva carrera?",
"On va actuar, doncs?",
"Amb qui va establir contacte allà?",
"On es va mudar la Mercè?",
"Va voltar amb l'obra La casa de Bernarda Alba?",
"Qui la va acompanyar en les seves produccions?",
"A quines obres de teatre ha aparegut?",
"I amb quina famosa companyia de teatre ha treballat?",
"En quines obres específicament?",
"Quin personatge encarnava a Nissaga de poder?",
"I a Plats Bruts?",
"I al film Floquet de neu?"
] | {
"answer_end": [
59,
198,
209,
264,
298,
298,
394,
431,
486,
805,
906,
970,
1132,
1477,
1578,
1719
],
"answer_start": [
0,
61,
161,
211,
266,
266,
338,
379,
433,
589,
807,
908,
972,
1391,
1479,
1663
],
"input_text": [
"Una actriu catalana de teatre i de televisió.",
"El de Teresa de Portugal, la més gran de les tres germanes, a la sèrie de televisió Teresina S.A.",
"L'any 1992.",
"Dones d'edat avançada.",
"No.",
"Al teatre.",
"A qui posteriorment seria la seva parella.",
"A Sitges.",
"Sí.",
"Jordi Dauder, Eduard Farelo i Abel Folk.",
"A Mentiders, Almenys no és Nadal, Un fantasma a casa, Toc toc.",
"Amb La Cubana.",
"A Cubana's Delikatessen, La Tempestat, Cómeme el coco, negro, Cubanadas a la carta, Cubana Marathon dancing, Cegada de amor, Gente bien, el musical.",
"El de l'Agustina.",
"El de la iaia Sunsión, àvia del David Güell.",
"Actuava d'àvia despistada."
]
} |
vilaweb | Compromés intentarà un altre cop conformar grup parlamentari propi al congrés espanyol, tal com ja va fer a les lesgislatura passada, i en el cas que la mesa tampoc l'hi doni el vist-i-plau, els seus cinc diputats s'integraran al grup mixt i no es quedaran amb Units Podem. Ho ha dit el seu portaveu parlamentari, Joan Baldoví. El mes de gener, Compromís ja va trencara l'aliança que tenia amb Podem i, desrpés d'haver estat rebutjada la seva petició de crear un grup propi, va decidir abandonar el grup violeta i passar-se al mixt. La mesa del congrés espanyol va rebutjar el grup de Compromís perquè el 20-D no havia aconseguit el mínim de cinc diputats —en va obtenir quatre—, i perquè no respectava l'article del reglament que impedeix que diputats de la mateixa candidatura pugui formar grups separats. Ara la formació liderada per Mònica Oltra té cinc escons però segueix tenint el problema d'haver-se presentat a les eleccions amb Units Podem. A més, el reglament exigeix també que el percentatge de vot de Compromís sigui del 15% i el que va aconseguir ‘A la Valenciana' no es pot repartir ni assignar tot a aquesta formació. Segons Baldoví, per aconseguir-ho la clau és que el PP i C's no sumin majoria a la mesa i que els partits progressites puguin fer una interpretació més laxa del reglament. El partit majoritari al grup mixt seria CDC De totes maneres, Compromís no seria el partit majoritari al grup mixt, ja que, per primera vegada, CDC no compleix els requisits malgrat els seus vuit diputats. CDC no ha aconseguit el 15% dels vots a totes les demarcacions catalanes si no que tampoc ha aconseguit aquest percentatge en el conjunt de Catalunya. Aquest últim percentatge és el que els va permetre formar el grup propi al desembre. Després de la constitució de les Corts Generals el 19 de juliol, els partits tindran temps fins el dia 25 per crear els grups parlamentaris. | [
"Què pretén Compromís?",
"Quan ho va fer per últim cop?",
"Que farà si rep una negativa?",
"Qui ho ha comunicat, això?",
"Què va passar al gener?",
"Per què la mesa no va acceptar Compromís?",
"Qui està al capdavant de Compromís?",
"Quina és la situació actual del partit?",
"Què més s'estableix en la normativa?",
"Quines condicions s'han de donar perquè Compromís pugui assolir el seu objectiu?",
"Compromís podria arribar a ser el partit amb més representació?",
"Per què?",
"CDC ha assolit un 15% a les demarcacions catalanes?",
"I al conjunt de Catalunya?",
"Quan es formaran les Corts Generals?"
] | {
"answer_end": [
86,
132,
272,
326,
531,
806,
849,
949,
1037,
1304,
1420,
1510,
1661,
1661,
1811
],
"answer_start": [
0,
88,
136,
274,
328,
533,
808,
808,
951,
1134,
1368,
1422,
1512,
1595,
1748
],
"input_text": [
"Conformar grup parlamentari propi al congrés espanyol.",
"A les lesgislatura passada.",
"Els seus cinc diputats s'integraran al grup mixt i no es quedaran amb Units Podem.",
"El seu portaveu parlamentari, Joan Baldoví.",
"Que Compromís ja va trencara l'aliança que tenia amb Podem i, desrpés d'haver estat rebutjada la seva petició de crear un grup propi, va decidir abandonar el grup violeta i passar-se al mixt.",
"Perquè el 20-D no havia aconseguit el mínim de cinc diputats, i perquè no respectava l'article del reglament que impedeix que diputats de la mateixa candidatura pugui formar grups separats.",
"Mònica Oltra.",
"Ara té cinc escons però segueix tenint el problema d'haver-se presentat a les eleccions amb Units Podem.",
"Que el percentatge de vot de Compromís sigui del 15%.",
"Que el PP i C's no sumin majoria a la mesa i que els partits progressites puguin fer una interpretació més laxa del reglament.",
"No.",
"Perquè, per primera vegada, CDC no compleix els requisits malgrat els seus vuit diputats.",
"No.",
"Tampoc.",
"El 19 de juliol."
]
} |
vilaweb | El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha declarat avui que ‘és una possibilitat perfectament viable' que es faci una consulta sobre la independència de Catalunya en la qual votin ‘el conjunt dels espanyols'. En una entrevista a TVE, Iglesias ha dit: ‘Si hi ha voluntat política hi ha marcs legals pequè la consulta sigue possible, fins i tot que sigui una consulta a tot l'estat. Dit això, el referènduma a Catalunya no és un reclam només dels independentistes, és un reclam del 80% de la societat catalana. Per a nosaltres un referèndum ha de ser de veritat, que tingui vinculació jurídica, reconeixement internacional i amb garanties. Per tant, ha de ser un referèndum pactat. Sense un referèndum pactat no es pt exercir el dret de decidir. Si forces polítiques a Catalunya volen tornar a posar urnes em sembla una barbaritat reprimir algú per posar urnes. Però tornar a una fórmula com la que es va fer fa anys no permet exercir el dret de decidir.' I quan li han insistit sobre aquesta qüestió, ha declarat: ‘És una possibilitat perfetament viable que votessin el conjunt dels espanyols, però això no ho diem nosaltres. Això ho ha dit el president mateix de la Generalitat, Carles Puigdemont, que deia que es voti a tota Espanya, tot i que després s'haurà de comptar què han votat els ciutadans a Catalunya. Aquesta fórmula ens sembla bé.' Iglesias ve “perfectamente viable” un referéndum nacional para decidir el futuro de Cataluña Efectivament, Carles Puigdemont va arribar a parlar públicament d'aquesta possibilitat quan li ho van demanar en una pregunta en un esmorzar informatiu que va fer a Madrid el mes d'octubre proppassat. Va dir aleshores: ‘Per què no votem tots, em diuen? Li prenc la paraula. Estaria disposada la política espanyola a convocar un referèndum d'independència de Catalunya per a tot l'estat espanyol? Perquè com gestionarà els resultats si resulta que a Catalunya surt majoritàriament el sí? | [
"Qui és Pablo Iglesias?",
"Què ha afirmat avui?",
"On ha parlat sobre aquest tema?",
"La consulta a Catalunya només la demanen els independentistes?",
"Qui ho fa?",
"Segons Iglesias, què fa que una consulta sigui vàlida?",
"I és necessari que s'hagi acordat prèviament?",
"La participació del conjunt d'habitants espanyols a la consulta l'ha posada sobre la taula Puigdemont?",
"En aquest cas, es tindrien també en compte els resultats específics de Catalunya?",
"Iglesias hi està d'acord?",
"On ho va dir, allò, Puigdemont?",
"I quan?",
"Què va posar en dubte?",
"I què va qüestionar seguidament?"
] | {
"answer_end": [
45,
215,
240,
515,
515,
644,
750,
1204,
1319,
1350,
1617,
1645,
1840,
1932
],
"answer_start": [
0,
47,
217,
399,
471,
517,
646,
1022,
1253,
1321,
1467,
1598,
1720,
1842
],
"input_text": [
"El secretari general de Podem.",
"Que és una possibilitat perfectament viable que es faci una consulta sobre la independència de Catalunya en la qual votin el conjunt dels espanyols.",
"A TVE.",
"No.",
"Un 80% de la societat catalana.",
"Que tingui vinculació jurídica, reconeixement internacional i amb garanties.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"En un esmorzar informatiu que va fer a Madrid.",
"El mes d'octubre proppassat.",
"Que la política espanyola estigués disposada a convocar un referèndum d'independència de Catalunya per a tot l'estat espanyol.",
"Com gestionaria els resultats si resultés que a Catalunya sortís majoritàriament el sí."
]
} |
bios | Lluïsa Estivill, nascuda Rosa Estivill Enríquez (Alforja, 14 de febrer de 1809 - Reus, 28 de novembre de 1879) fou una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat de Reus.
Als 17 anys entrà a l'orde de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül i canvià el nom de bateig, Rosa, pel de Lluïsa, pel qual és coneguda. En aquell moment, aquesta congregació atenia els malalts de l'hospital de Reus i ensenyava en una escola per a nenes pobres. Com va passar amb altres poblacions catalanes, les relacions entre les paüles i la junta que portava l'hospital no acabaren de ser bones, perquè es considerava que aquest orde seguia unes normes que escapaven del control de les institucions locals. Aquest rerafons es plasmà en les desavinences entre la superiora de l'hospital, Rita Pasqual, i Lluïsa Estivill, que tenien diferències importants.
El 1838, les monges de Sant Vicenç de Paül marxaren al convent de Tarragona i Estivill es negà a marxar-ne: amb un grup de companyes, continuà a Reus per continuar la feina amb els malalts de l'hospital i, sobretot, a l'escola per a nenes pobres que hi havia en aquell recinte. Poques religioses la van seguir però va refusar deixar la seva tasca especialment la del col·legi.
Hi va actuar l'arquebisbe de Tarragona, per tal d'apaivagar el conflicte. En aquesta línia, l'any 1848, Estivill canvià d'opinió i acceptà la regla comuna de Sant Vicenç, per tal de suavitzar la seva posició i la de les companyes, però no va voler tornar a conviure amb les paüles de Tarragona.
Coneguda la bona organització dels centres que ella dirigia, el 1851 l'Ajuntament de Tortosa li demanà ajut per al seu hospital i es decidí enviar-hi la germana Maria Rosa Molas i Vallvé, qui aprengué molt d'ella. Però aquest mateix any, la direcció del Real Noviciado de las Hijas de la Caridad de Madrid denuncià les dissidents i sol·licitaren que fossin obligades a sotmetre's a l'orde o que els fos prohibit dur l'hàbit de les paüles. Inquiet per l'enrenou, fins i tot el governador de Tarragona va intervenir en l'assumpte, però l'informe que sobre ella va demanar a l'hospital va deixar-la en molt bon lloc.
Aleshores, Lluïsa se'n separà definitivament i fundà una nova congregació, amb el nom de Filles de la Caritat de Reus. En canvià l'hàbit, que serà un vestit negre amb esclavina d'estamenya, toca blanca amb una gasa negra per sobre, mitges negres i una capa també negra per a sortir, i rosari amb creu penjant de la cintura. La petita comunitat perdurà fins que el volum de feina impossibilità d'atendre les necessitats d'una manera convenient i l'Ajuntament de Reus va fer tancar, el 1857, l'escola per a nenes pobres. Lluïsa Estivill, en veure desaparèixer aquesta escola per la que havia lluitat tant, preferí de dissoldre la nova congragació, deixar l'hospital i crear una nova escola per a nens petits sota l'advocació de la Immaculada Concepció.
Sor Lluïsa era una dona molt coneguda a Reus. Tant és així que quan el general Martín Zurbano bombardejà la ciutat el 1843 (quan Joan Prim (amb Llorenç Milans del Bosch) es va pronunciar exigint la majoria d'edat d'Isabel II), veient el desastre que significava per a tothom, l'alcalde acompanyat d'alguns ciutadans, el prior de Sant Pere i sor Lluïsa Estivill amb dues monges de l'hospital, anaren a persuadir Prim perquè es rendís i poder així anar a parlamentar amb el general assetjador, per tal d'aconseguir la suspensió del bombardeig i impedir el saqueig que havia anunciat Zurbano, tot negociant una capitulació que no fos perjudicial per a Reus.
Quan mori el 28 de novembre de 1879, els diaris reusencs se'n feren ressò, lloant la seva vida dedicada als altres i en especial la seva valentia en la defensa de la ciutat.
La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer | [
"Quin nom li van assignar a la Lluïsa en néixer?",
"On va néixer?",
"Qui va ser?",
"Què va fer quan tenia disset anys?",
"Quina era l'activitat de l'ordre?",
"La congregació i la institució sanitària eren afins?",
"Per què?",
"L'any 1838, la Lluïsa va accedir a abandonar Reus?",
"Per què no volia fer-ho?",
"Es van aixecar tensions entre ella i les companyes que van marxar?",
"Qui li va demanar un cop de mà el 1851?",
"S'hi va traslladar ella mateixa?",
"Què va fer la Lluïsa amb l'objectiu d'actuar amb independència de la congregació?",
"Què va passar el 1857?",
"Amb qui va parlar la Lluïsa el 1843?",
"Què hi ha a Reus en commemoració a la Lluïsa?"
] | {
"answer_end": [
47,
110,
202,
281,
475,
613,
724,
980,
1150,
1323,
1673,
1732,
2233,
2677,
3343,
3781
],
"answer_start": [
0,
25,
111,
204,
352,
477,
615,
874,
952,
1152,
1546,
1676,
2160,
2484,
2974,
3740
],
"input_text": [
"El de Rosa.",
"A Alforja.",
"Una religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat de Reus.",
"Entrar a l'ordre de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.",
"Atenia els malalts de l'hospital de Reus i ensenyava en una escola per a nenes pobres.",
"No.",
"Perquè es considerava que aquest ordre seguia unes normes que escapaven del control de les institucions locals.",
"No.",
"Per continuar la feina amb els malalts de l'hospital i, sobretot, a l'escola per a nenes pobres que hi havia en aquell recinte.",
"Sí.",
"L'Ajuntament de Tortosa.",
"No.",
"Se'n separà definitivament i fundà una nova congregació.",
"Que el volum de feina impossibilità d'atendre les necessitats d'una manera convenient i l'Ajuntament de Reus va fer tancar l'escola per a nenes pobres.",
"Amb Prim.",
"Un carrer."
]
} |
mitologia | Segons la mitologia grega, Tros (en grec antic Τρώς) fou rei de Dardània i de tota la regió homònima, que es va anomenar Tròade en honor seu.
Tros era fill del rei Erictoni de Dardània, fill al seu torn de Dàrdan i d'Astíoque, filla del déu-riu Simois. Va heretar el regne quan va morir el seu pare. Es casà amb la nimfa Cal·lírroe, filla del déu fluvial Escamandre, amb qui engendrà:
Quan Zeus va raptar el fill petit de Tros, Ganimedes, aquest va suplicar-li, però el déu va enviar el seu missatger Hermes per regalar-li a Tros dos cavalls que podien córrer damunt l'aigua. A més, Hermes va explicar-li a Tros que el seu fill va ser fet immortal per Zeus i que vivia a l'Olimp com a catamita dels déus, una posició de gran prestigi.
El seu fill Ilos va fundar una nova ciutat a la Tròade, a la riba del riu Escamandre, que va anomenar Ílion (tot i que és més coneguda com a Troia). Quan Tros va morir, els seus dos fills van repartir-se els seus dominis.
Viccionari | [
"A quina tradició pertany Tros?",
"Com s'escriu el seu nom en grec antic?",
"Qui va ser?",
"Quin altre nom va rebre la regió de Dardània?",
"Qui era el pare de Tros?",
"I els avis?",
"Quina vinculació tenia Astíoque amb el món diví?",
"Amb qui va contraure matrimoni Tros?",
"Qui era el progenitor de Cal·lírroe?",
"Quina acció de Zeus va perjudicar Tros?",
"Tros li va pregar que li retornés?",
"Zeus ho va fer?",
"Què li va comunicar a Tros el missatger dels déus?",
"Quin altre fill tenia Tros?",
"Aquest, com va batejar la ciutat que va aixecar?"
] | {
"answer_end": [
31,
52,
100,
140,
184,
225,
251,
331,
365,
437,
460,
574,
733,
789,
842
],
"answer_start": [
0,
27,
53,
57,
142,
164,
215,
300,
321,
385,
439,
439,
583,
735,
752
],
"input_text": [
"A la mitologia grega.",
"Τρώς.",
"Un rei de Dardània i de tota la regió homònima.",
"Tròade.",
"Erictoni de Dardània.",
"Dàrdan i d'Astíoque.",
"Era la filla del déu-riu Simois.",
"Amb la nimfa Cal·lírroe.",
"El déu fluvial Escamandre.",
"Va raptar el seu fill petit, Ganimedes.",
"Sí.",
"No.",
"Que el seu fill va ser fet immortal per Zeus i que vivia a l'Olimp com a catamita dels déus, una posició de gran prestigi.",
"Ilos.",
"Ílion."
]
} |
mitologia | La llegenda de Sleepy Hollow (títol original en anglès: The Legend of Sleepy Hollow), també coneguda com la Llegenda de la vall encantada o la Llegenda del genet decapitat és un conte de terror de l'escriptor nord-americà Washington Irving. El va publicar en la seva col·lecció The Sketch Book of Geoffrey Crayon, Gent. al 1820 mentre vivia a Birmingham (Anglaterra). La història es basa en un conte alemany popularitzat per la població danesa de la Nova York de la postguerra. L'escriptor i filòleg alemany Johann Musäus va editar el conte original en el seu recull de Contes populars dels alemanys, Volksmärchen der Deutschen (1782–1786).
El conte narra la història d'Ichabod Crane al poble d'origen holandès Tarry Town, poble situat en una clotada anomenada Sleepy Hollow cap al 1790. N'Ichabod Crane és un mestre d'escola originari de Connecticut que competeix amb n'Abraham Van Hunt, un brètol, per l'amor de Katrina Van Tassel, la filla de divuit anys de Baltus Van Tassel, un pagès ric del poble. Un vespre de tardor, en sortir d'una festa a casa dels Van Tassel, el cavaller decapitat persegueix n'Ichabod Crane. En Crane desapareix del poble misteriosament i en Van Hunt s'acaba casant amb na Katrina. Segons el conte, el cavaller decapitat és el fantasma d'un mercenari alemany llogat per l'Imperi Britànic que va perdre el cap durant la Guerra d'Independència per culpa d'una bala de canó perduda durant una batalla; també es diu que el mercenari recorre els camins de nit, buscant la batalla i el seu cap perdut. Des de la desaparició de n'Ichabod Crane, en Van Hunt fa cara de saber-ne més que ningú cada vegada que es parla del tema al poble. El conte pressuposa que segurament en Van Hunt és el mateix genet, tot i que mai explícitament.
El poble de Tarry Town es basa en el poble real de Tarrytown. | [
"Com es diu el títol en anglès?",
"Amb quin altres noms es coneix en català?",
"És una pel·lícula?",
"Què és doncs?",
"De quin tipus?",
"Qui n'és l'autor?",
"Quin any va ser publicada l'obra?",
"Quina és la seva major influència?",
"Qui va recollir aquesta font original?",
"Qui és el protagonista de La llegenda de Sleepy Hollow?",
"Per quina raó s'enfronta a un noi?",
"Què li passa una nit a l'Ichabod?",
"Què passa llavors?",
"Qui es creu que és el cavaller?",
"I qui se suggereix que podria ser, en realitat?"
] | {
"answer_end": [
84,
171,
193,
193,
193,
239,
327,
476,
599,
683,
978,
1119,
1209,
1426,
1751
],
"answer_start": [
0,
86,
172,
172,
178,
194,
241,
368,
508,
641,
788,
1004,
1121,
1211,
1657
],
"input_text": [
"The Legend of Sleepy Hollow.",
"La Llegenda de la vall encantada o la Llegenda del genet decapitat.",
"No.",
"Un conte.",
"De terror.",
"L'escriptor nord-americà Washington Irving.",
"El 1820.",
"Un conte alemany popularitzat per la població danesa de la Nova York de la postguerra.",
"Johann Musäus.",
"Ichabod Crane.",
"Per l'amor de Katrina Van Tassel, la filla de divuit anys de Baltus Van Tassel.",
"Que, en sortir d'una festa a casa dels Van Tassel, el cavaller decapitat el persegueix.",
"Que en Crane desapareix del poble misteriosament i en Van Hunt s'acaba casant amb na Katrina.",
"El fantasma d'un mercenari alemany llogat per l'Imperi Britànic que va perdre el cap durant la Guerra d'Independència per culpa d'una bala de canó perduda durant una batalla.",
"Van Hunt."
]
} |
vilaweb | El Consell per la República es presentarà el dia 30 d'octubre al Palau de la Generalitat, a Barcelona, amb un acte solemne. Ho han acordat tots els partits i associacions, tret de la CUP, en una reunió a Waterloo. Segons que ha pogut saber VilaWeb, una vegada constituït, el Consell convocarà una gran assemblea, que volen que sigui de tot el sobiranisme, a Brussel·les, on n'explicaran el funcionament i els projectes. Aquest acte, en què volen involucrar el màxim nombre d'institucions i personalitats, es farà el 8 de desembre. ‘El Consell per la República és un dels instruments imprescindibles per a desplegar la República, atès que no hi hauria equilibri si la legislatura caminés només sobre les institucions de la Generalitat i la mobilització social', ha explicat el conseller Toni Comín avui. Juntament amb el president Puigdemont, Comín ha tingut un paper molt especial en la definició d'aquest organisme, el primer que naixerà al marge de la legalitat espanyola i superant el marc de la constitució i l'estatut d'autonomia. Reunió avui a Waterloo En una reunió d'avui en un hotel de Waterloo, els presidents Puigdemont i Torra han explicat a representants polítics i socials quin era el pla d'aquest organisme. Torra ha dit que s'havia desencallat una de les peces clau de la legislatura, perquè el Consell de la República seria una ‘via d'acció republicana', i ha explicat que faria tant com pogués perquè la CUP, que no ha assistit a la reunió, fos a la presentació de la nova institució la setmana vinent. Puigdemont ha dit que s'havia acordat una estratègia conjunta que els permetia d'arribar a la creació del consell i ha negat que els partits independentistes s'haguessin desviat de l'objectiu. Per part d'ERC, hi ha assistit el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, segons que ha anunciat la portaveu republicana, Marta Vilalta. ‘Hi som, hi hem estat i sempre serem en aquelles taules de negociació i diàleg que ens permetin de compartir estratègies i fer passos per a caminar cap a la materialització de la República', ha dit Vilalta. També hi han assistit el portaveu de JxCat, Albert Batet, la vice-presidenta del PDECat, Míriam Nogueras, i el diputat de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, a més de representants de l'ANC i Òmnium. | [
"Que passarà el dia 30 d'octubre?",
"Qui ho ha decidit?",
"Alguna de les formacions s'ha abstingut?",
"Quin mitjà de comunicació ha rebut aquesta informació?",
"Què es farà a Brussel·les?",
"Amb quin objectiu?",
"Què ha dit Toni Comín?",
"En què han col·laborat Comín i Puigdemon?",
"En què serà pioner el Consell?",
"Torra vol convèncer a la CUP que participi en el pròxim esdeveniment?",
"Puigdemont ha parlat d'un pacte entre partits?",
"I què ha desmentit?",
"A la taula de negociació hi ha participat JxCat?"
] | {
"answer_end": [
122,
170,
186,
247,
369,
418,
796,
915,
1034,
1519,
1634,
1712,
2107
],
"answer_start": [
0,
124,
124,
214,
272,
371,
531,
803,
897,
1374,
1521,
1637,
2065
],
"input_text": [
"Que el Consell per la República es presentarà al Palau de la Generalitat, a Barcelona, amb un acte solemne.",
"Tots els partits i associacions.",
"La CUP.",
"VilaWeb.",
"Que el Consell convocarà una gran assemblea, que volen que sigui de tot el sobiranisme.",
"Explicar el funcionament i els projectes.",
"Que el Consell per la República és un dels instruments imprescindibles per a desplegar la República, atès que no hi hauria equilibri si la legislatura caminés només sobre les institucions de la Generalitat i la mobilització social.",
"En la definició d'aquest organisme.",
"Serà el primer que naixerà al marge de la legalitat espanyola i superant el marc de la constitució i l'estatut d'autonomia.",
"Sí.",
"Sí.",
"Que els partits independentistes s'hagin desviat de l'objectiu.",
"Sí."
]
} |
mitologia | Ràbia (Rabid) és una pel·lícula canadenca de David Cronenberg, estrenada el 1977. Ha estat doblada al català.
Greument ferida de resultes d'un accident de moto, Rose entra d'urgències en una clínica privada dels voltants, Kiloïd. Especialitzada en la cirurgia estètica, aquest establiment experimenta novetats tècniques d'empelts de pell. Rosa, greument cremada, servirà de conillet d'Índies: se li extreu pell sana, que es neutralitza per un procediment especial, després que se li empelta per reparar els teixits malmesos. Després d'un mes de coma, es desperta brutalment. El seu metabolisme ha canviat i un nou orifici ha aparegut sota la seva aixella. Ja no pot digerir aliments i s'ha d'alimentar directament de sang, que bomba per una via retractable allotjada en el nou orifici. La víctima és contaminada i desenvolupa símptomes propers als de la ràbia. Animat de pulsions d'una extrema violència, ha de buscar sang. L'epidèmia s'estén ràpidament, la llei marcial és decretada.
Cronenberg desitjava inicialment rodar amb la poc coneguda Sissy Spacek (que es va donar a conèixer el mateix any per Carrie de Brian De Palma, on es pot veure el cartell de Ràbia), però el productor li suggereix utilitzar una actriu coneguda perquè la pel·lícula surti del lot de les pel·lícules presentades al marge del festival de Cannes. Com la producció no té els mitjans per contractar una estrella del cinema tradicional, és escollida pel paper una estrella del cinema pornogràfic, Marilyn Chambers.
Viccionari | [
"Quin és el títol original de Ràbia?",
"Què és?",
"Qui n'és l'autor?",
"Qui té com a protagonista?",
"Què li ha passat?",
"On és portada?",
"En què són experts allà?",
"Què se li fa a la Rose en aquesta clínica?",
"Què descobreix en sortir del coma?",
"I pot menjar?",
"Com es nodreix llavors?",
"Què li provoca la infecció que contrau?",
"Hi ha una pandèmia?",
"Qui volia que interpretés la protagonista, el director?",
"Qui en va acabar sent l'actriu?"
] | {
"answer_end": [
13,
41,
61,
183,
159,
228,
268,
523,
654,
682,
784,
859,
953,
1056,
1490
],
"answer_start": [
0,
14,
42,
110,
110,
166,
230,
393,
525,
656,
685,
786,
924,
985,
1414
],
"input_text": [
"Rabid.",
"Una pel·lícula canadenca.",
"David Cronenberg.",
"La Rose.",
"Que ha tingut un accident de moto.",
"A una clínica privada dels voltants, Kiloïd.",
"En cirurgia estètica.",
"Se li extreu pell sana, que es neutralitza per un procediment especial, després que se li empelta per reparar els teixits malmesos.",
"Que el seu metabolisme ha canviat i un nou orifici ha aparegut sota la seva aixella.",
"No.",
"S'alimenta de sang, que bomba per una via retractable allotjada en el nou orifici.",
"Símptomes propers als de la ràbia.",
"Sí.",
"Sissy Spacek.",
"Marilyn Chambers."
]
} |
mitologia | Canídia (en llatí: Canidia), és una fetillera que apareix a les sàtires i els epodes d'Horaci.
Per a alguns autors, Canídia pertany a la ficció literària, però altres defensen que Canídia és un pseudònim d'un personatge real. Pomponi Porfirió presenta a la maga com una perfumista (unguentaria) napolitana, el nom de la qual seria Gratídia, enamorada de Quintili Var, un crític literari de Cremona amic d'Horaci. El nom, Canídia sembla estar relacionat amb canus i no amb canis, i faria referència a una dona amb els cabells blancs.
Horaci la descriu adornada amb petits escurçons entre els seus cabells i amb les ungles sense tallar. Descriu els rituals de màgia negra dirigits per Canídia, a la qual ajuden altres bruixes (Sàgana, Folia i Veia). Preparen una foguera on hi llencen xiprers funeraris, ous i plomes de mussol empastifades de sang de granota, herbes màgiques i ossos trets d'una gossa. Després descriu com porten a termini la mort d'un nen de pocs anys, amb la finalitat d'elaborar amb les seves vísceres seques un filtre amorós.
Canídia, a més de preparar filtres amorosos, construeix figuretes de cera per a atreure les ànimes dels morts i interrogar-les sobre fets futurs. | [
"Com es deia Canídia en llatí?",
"Qui és?",
"Quina és la primera teoria que hi ha al respecte?",
"I la segona?",
"Com la va representar Pomponi Porfirió?",
"I quin nom li va atribuir?",
"A qui estimava Gratídia?",
"I ell qui era?",
"Quina imatge evocava el nom de Canídia?",
"Com deia Horari que era ella?",
"Què liderava Canídia?",
"Els feia sola?",
"Qui li donava un cop de mà?",
"A qui van assassinar?",
"Per què?"
] | {
"answer_end": [
27,
93,
153,
224,
305,
339,
366,
411,
531,
633,
690,
723,
746,
967,
1043
],
"answer_start": [
0,
29,
95,
155,
226,
307,
331,
354,
413,
533,
635,
670,
692,
921,
969
],
"input_text": [
"Canidia.",
"Una fetillera que apareix a les sàtires i els epodes d'Horaci.",
"Que pertany a la ficció literària.",
"Que és un pseudònim d'un personatge real.",
"Com una perfumista napolitana.",
"Gratídia.",
"A Quintili Var.",
"Un crític literari de Cremona amic d'Horaci.",
"El d'una dona amb els cabells blancs.",
"La descriu adornada amb petits escurçons entre els seus cabells i amb les ungles sense tallar.",
"Rituals de màgia negra.",
"No.",
"Sàgana, Folia i Veia.",
"A un nen de pocs anys.",
"Per elaborar amb les seves vísceres seques un filtre amorós."
]
} |
vilaweb | El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha avisat que l'estat espanyol es venjarà si Catalunya no assoleix la independència. Ha assegurat que el govern espanyol està disposat a tot per aturar el referèndum, fins i tot a vulnerar la seva constitució: ‘Si cal incomplir-la, ho faran perquè la resposta que està disposat l'estat espanyol a donar per impedir que puguem decidir lliurement és tot, tot i tot. El confessable i l'inconfessable', ha afegit. Puigdemont ha advertit que el model educatiu i lingüístic podrien ser les víctimes de la venjança de l'estat espanyol, i ha criticat les declaracions de l'ex-ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel García Marllago, sobre uns suposats acords secrets d'Espanya amb altres estats perquè es pronunciessin contra el procés català: ‘Ja que entre tots paguem aquests favors, almenys que ens els expliquin', ha ironitzat. El PDECat ha homenatjat Mas, Ortega, Rigau i Homs per la seva contribució a la celebració del 9-N després de ser condemnats pels tribunals. A més, els demòcrates han donat el tret de sortida a la campanya del ‘Sí' a la independència, que portarà el lema ‘Diguem sí' i que combinarà actes de gran format amb actes de carrer per a mobilitzar el vot independentista en el referèndum del setembre. La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha elogiat la ‘valentia, l'entrega i la serenor' dels quatre inhabilitats, ha titllat de ‘vergonyós' el procés judicial contra el 9-N i s'ha compromès a continuar endavant perquè els catalans votin el seu futur polític al referèndum. ‘El 9-N, vosaltres i els vostres equips quedaran escrits a la història i a la memòria col·lectiva d'aquest país', ha sentenciat. L'ex-president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas s'ha referit a l'acte a Barcelona del president espanyol, Mariano Rajoy, que dimarts es comprometerà amb invertir més en infraestructures: ‘No compliran absolutament res i ho sabem, ens ve a ensarronar', ha dit. Ha afegit que l'estat espanyol no s'ha guanyat la confiança de Catalunya i ha recordat que els compromisos de l'Estatut no es van complir. ‘No ens fas por, l'estat espanyol. Amb la nostra determinació hem deixat de ser súbdits per ser ciutadans de Catalunya', ha reblat. L'ex-vice-presidenta Joana Ortega ha explicat que somia en un país en què escoltar els ciutadans no sigui delicte. ‘Només la història podrà jutjar la realitat i podrà dir el que va representar el 9-N en la conquesta de drets i llibertats'. L'ex-consellera Rigau ha afegit que el 9N va ser la llavor del referèndum, i l'ex-conseller Homs s'ha referit a les inhabilitacions: ‘No es carreguen una persona, es carreguen el que va decidir el poble de Catalunya.' | [
"Qui és el president de la Generalitat?",
"Què ha afirmat?",
"Segons ell, què pot arribar a fer l'estat per interrompre la consulta?",
"Què podria atacar l'estat segons Puigdemont?",
"Què ha reprotxat?",
"A qui ha fet un reconeixement el PDECat?",
"Per què?",
"Què han iniciat els demòcrates?",
"Què es farà en aquest context?",
"Quines característiques valora Marta Pascal de Mas, Ortega, Rigau i Homs?",
"Qui ha parlat de Mariano Rajoy?",
"Què farà Rajoy el dimarts?",
"Mas ha afirmat que temen l'estat espanyol?",
"Què ha dit Rigau?",
"I Homs, de què ha parlat?"
] | {
"answer_end": [
62,
147,
272,
591,
807,
994,
1035,
1129,
1289,
1414,
1831,
1897,
2144,
2556,
2614
],
"answer_start": [
0,
64,
149,
474,
595,
897,
947,
1044,
1165,
1327,
1704,
1818,
2112,
2483,
2575
],
"input_text": [
"Carles Puigdemont.",
"Que l'estat espanyol es venjarà si Catalunya no assoleix la independència.",
"Vulnerar la seva constitució.",
"El model educatiu i lingüístic.",
"Les declaracions de l'ex-ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel García Marllago, sobre uns suposats acords secrets d'Espanya amb altres estats perquè es pronunciessin contra el procés català.",
"Mas, Ortega, Rigau i Homs.",
"Per la seva contribució a la celebració del 9-N després de ser condemnats pels tribunals.",
"La campanya del Sí a la independència.",
"Actes de gran format amb actes de carrer per a mobilitzar el vot independentista en el referèndum del setembre.",
"La valentia, l'entrega i la serenor.",
"L'ex-president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas.",
"Es comprometerà amb invertir més en infraestructures.",
"No.",
"Que el 9N va ser la llavor del referèndum.",
"De les inhabilitacions."
]
} |
mitologia | Els elfs són, originàriament, petites criatures antropomorfes i màgiques de la mitologia germànica i nòrdica, relacionades amb la natura. Apareixen en diferents cultures del nord d'Europa, com l'alemanya, l'escandinava i l'anglosaxona. Al Regne Unit, Canadà i Estats Units també es coneixen amb el nom d'elfs els menuts ajudants del Pare Noel.
Tanmateix, la literatura fantàstica s'ha inspirat en aquestes figures mitològiques per crear diverses tipologies de personatges. Acostumen a ser criatures de la mida humana però molt més intel·ligents, de pell blanca i poders telepàtics o connexió amb la natura. Destaquen, d'entre tots els elfs de la literatura universal, la raça creada per John R.R. Tolkien a la seva obra centrada en la Terra Mitjana.
A l'edat mitjana se'ls relacionava amb els malsons] i eren els artífexs de les varetes màgiques. Podien tenir un caràcter benèfic o malèvol i a causa del seu aspecte infantil, determinades llegendes als associen a entremaliadures pròpies dels nens, com petites pessigades o amagar objectes de la llar.
La paraula elf prové del protogermànic albo-z, albi-z i del nòrdic antic álfir, l'alt alemany mi elbe.
L'etimologia primordial pot ser l'arrel protoindoeuropea albh- que significa "blanc", del qual també prové el llatí albus, "blanc".
Els termes corresponents en les llengües germàniques són: | [
"Què són els elfs?",
"Són personatges històrics?",
"Són éssers vinculats a les ciutats?",
"A quines cultures se'n parla?",
"I als Estats Units d'Amèrica també?",
"Què són, allà?",
"Apareixen a la literatura fantàstica?",
"Com hi solen aparèixer?",
"Quin autor va crear uns elfs molt coneguts?",
"On?",
"Com eren pensats a l'època medieval?",
"Què creaven?",
"Com són físicament, els elfs?",
"De quin mot nòrdic prové?",
"I de quina arrel protoindoeuropea?"
] | {
"answer_end": [
72,
108,
136,
234,
308,
342,
426,
605,
704,
748,
800,
845,
924,
1130,
1217
],
"answer_start": [
0,
73,
110,
138,
236,
236,
355,
473,
608,
705,
750,
804,
892,
1052,
1155
],
"input_text": [
"Són, originàriament, petites criatures antropomorfes i màgiques.",
"No.",
"No.",
"A diferents del nord d'Europa, com l'alemanya, l'escandinava i l'anglosaxona.",
"Sí.",
"Els menuts ajudants del Pare Noel.",
"Sí.",
"Com criatures de la mida humana però molt més intel·ligents, de pell blanca i poders telepàtics o connexió amb la natura.",
"John R.R. Tolkien.",
"A la seva obra centrada en la Terra Mitjana.",
"Se'ls relacionava amb els malsons.",
"Varetes màgiques.",
"Tenen un aspecte infantil.",
"D'álfir.",
"D'albh-."
]
} |
books | -Tot ahir tarda vaig esperar-te…
-El senyor Reguera se m'endugué a passeig…
-Sempre el senyor Reguera! Ja te vaig dir que no te'n fiessis…
Ell mirà, distret, riu enllà.
-No sé per què…
-Perquè es un home de dues cares!- exclamà amb vivesa. Però de seguida afegí, atenuant: -Té un mirar que no em fa goig…
-Mania que li tens…
Parlaren d'altres coses. Al despedir-se, ella, somrient, vergonyosa, per primera volta, féu a baixa veu:
-Dona'm aquesta rosa… -I allargà la mà cap al trau.
Ell se féu ràpidament enrera, posant-se fora de tret. | [
"Què li diu el primer interlocutor al segon?",
"I què li contesta aquest?",
"Al primer li cau bé el senyor Reguera?",
"Què li va recomanar al segon?",
"Com reacciona, el segon?",
"I què li diu?",
"Quina raó li dona el primer?",
"Li ho diu amb tranquil·litat?",
"Què no li agrada del senyor Reguera?",
"El segon de què l'acusa?",
"Només parlen d'aquell tema?",
"Un dels interlocutors és una dona?",
"Com parla a l'altre?",
"Què li demana?",
"I què fa amb la mà?"
] | {
"answer_end": [
31,
74,
102,
137,
167,
183,
217,
238,
303,
323,
348,
370,
428,
450,
480
],
"answer_start": [
1,
34,
77,
103,
139,
170,
186,
220,
274,
306,
325,
350,
413,
431,
455
],
"input_text": [
"Que tot ahir tarda va esperar-lo.",
"Que el senyor Reguera se l'endugué a passeig.",
"No.",
"Que no se'n fiés.",
"Mira, distret, riu enllà.",
"Que no sap per què.",
"Que és un home de dues cares.",
"No.",
"El seu mirar.",
"De tenir mania al senyor Reguera.",
"No.",
"Sí.",
"A baixa veu.",
"Aquesta rosa.",
"L'allarga cap al trau."
]
} |
vilaweb | La Junta Electoral espanyola ha obert un expedient sancionador contra Catalunya Ràdio pels editorials de Mònica Terribas a ‘El matí' els dies 28 i 30 de novembre. La junta considera que s'hi van vulnerar els principis de neutralitat política i que els editorials tenen ‘un to partidista i electoralista obertament favorable a aquelles formacions polítiques que sostenen que existeix una repressió injusta sobre el govern legítim de Catalunya'. El PP va presentar una primera denuncia davant la Junta Electoral provincial que va ser desestimada, però després va presentar un recurs a la Junta Electoral espanyola, que ha pres la decisió avui. En l'editorial del 28 de novembre, Terribas afirmava, de manera irònica, que el 21-D tindria una campanya electoral ‘molt normal, amb els líders de les formacions polítiques a la presó i alguns altres que no poden posar els peus a Espanya perquè els hi acompanyarien'. Segons la junta, la presentadora feia una ‘al·lusió jocosa' a anteriors resolucions de l'òrgan i incloïa ‘la idea implícita que hi ha una repressió estatal de l'independentisme català'. Sentiu tot seguit l'editorial de Terribas del 28 de novembre: A l'editorial del 30 de novembre, Terribas deia que senadors del PP havien guanyat la loteria amb un bitllet acabat amb el 155 i els aconsellava que compressin ‘butlletes acabades en la xifra de casos de corrupció que acumula, entre altres, el seu partit'. La junta creu que la cobertura informativa va servir de pretext per a fer una crítica negativa, que va esdevenir un al·legat i no pas una informació neutral. Ací podeu sentir aquest editorial. Ahir la junta ja va prendre una decisió polèmica contra els mitjans públics: va exigir a TV3 que compensés el PP per la ‘cobertura excessiva' de la manifestació de Brussel·les. A més, en la mateixa resolució, la junta deia que la cobertura del ‘Concert per la llibertat dels presos polítics' del Telenotícies havia afavorit les candidatures independentistes. | [
"Què ha fet la Junta Electoral espanyola?",
"Per quina raó?",
"De què els acusa la junta?",
"Quin partit els va denunciar?",
"Van rebre una resposta positiva ja la primera vegada?",
"La Junta Electoral provincial i la Junta Electoral espanyola són la mateixa entitat?",
"Què va dir Terribas el 28 de novembre?",
"Ho va dir amb ironia?",
"Què va interpretar la junta arran d'aquesta constatació de Terribas?",
"I què va dir la presentadora el dia 30 de novembre?",
"Què va animar-los a fer, ella?",
"Què n'opina la junta?",
"I què va reclamar a TV3 arran d'aquests fets?",
"Què més va afirmar la junta?"
] | {
"answer_end": [
161,
241,
442,
520,
543,
640,
909,
713,
1095,
1285,
1414,
1572,
1784,
1966
],
"answer_start": [
0,
163,
248,
444,
444,
463,
642,
677,
911,
1159,
1288,
1416,
1686,
1786
],
"input_text": [
"Ha obert un expedient sancionador contra Catalunya Ràdio pels editorials de Mònica Terribas a ‘El matí' els dies 28 i 30 de novembre.",
"Perquè considera que s'hi van vulnerar els principis de neutralitat política.",
"De tenir un to partidista i electoralista obertament favorable a aquelles formacions polítiques que sostenen que existeix una repressió injusta sobre el govern legítim de Catalunya.",
"El PP.",
"No.",
"No.",
"Que el 21-D tindria una campanya electoral molt normal, amb els líders de les formacions polítiques a la presó i alguns altres que no poden posar els peus a Espanya perquè els hi acompanyarien.",
"Sí.",
"Que la presentadora feia una al·lusió jocosa a anteriors resolucions de l'òrgan i incloïa la idea implícita que hi ha una repressió estatal de l'independentisme català.",
"Que senadors del PP havien guanyat la loteria amb un bitllet acabat amb el 155.",
"A comprar butlletes acabades en la xifra de casos de corrupció que acumula, entre altres, el seu partit.",
"Que la cobertura informativa va servir de pretext per a fer una crítica negativa, que va esdevenir un al·legat i no pas una informació neutral.",
"Que compensés el PP per la cobertura excessiva de la manifestació de Brussel·les.",
"Que la cobertura del Concert per la llibertat dels presos polítics del Telenotícies havia afavorit les candidatures independentistes."
]
} |
books | Al cap d'uns quants dies torna a la casa, a on troba la consabuda minyona i sols posa atenció en el que ella fa i diu.
La pobra noia, ignorant lo fàcil que li fóra captar-se les simpaties del que neda bé, o per millor dir, consolidar la inclinació que ell li porta, li parla d'aquelles coses que solen ser objecte d'agradable conversació entre joves, i fins potser de bona fe celebra son caràcter, sa figura i son modo de vestir.
El nostre home es queda admirat de que un sol moment hagi pogut sentir la més mínima inclinació a una xicota tan sense cap ni centener.
-Jo crec que no hi era tot (diu entre sí), el dia que me'n vaig anar mig prendat d'ella. ¡quina conversa més sosa! quin poc senderi! ¿Què es pensa que sóc ximple per venir-me a retreure si tinc tal caràcter i si sóc alt o baix? ¡Potser sí que s'ha pensat pescar-me i que jo no veuria l'am! ¡Vaja, no sé com he estat tots aquests dies figurant-me-la tan diferent del que és!
En efecte, ell no sap que la minyona li havia agradat perquè casualment i sense sospita de la seva presumpció, li havia tocat la corda sensible.
Ben segur que si aquella criatura, amb un xic més de malícia, hagués sabut atinar en tirar-li cada dia un entretoc respecte al nedar, i a la fama de nedador que ell gosava, s'hauria casat amb ell i hauria estat ben peixada; perquè ell, fóra d'aquesta mania, és un tros de pa i una dona que li donés per la banda en faria el que voldria.
Aquest home que neda bé, és de poques paraules, desmanyotat i no s'ocupa del que passa pel món.
Quan s'ha acabat el rigor de l'hivern, llavors que ja tothom pot fer l'ou, però que encara hi ha molts que porten capa, ell se la treu com si alleugerint-se de roba precipités la vinguda de l'estiu, i al trobar a un amic o conegut, la seva primera frase és:
-Ja s'acosta el bon temps!
Pel mes d'abril, desitjós i impacient de l'època dels banys, sol anar molt sovint a guaitar per la muralla de mar a veure com està l'aigua, com si en treure un pronòstic de si l'estiu vinent serà més o menys convenient el banyar-se. | [
"On retorna el protagonista?",
"Amb qui es reuneix allà?",
"I l'escolta, a ella?",
"Ella és conscient que a ell li agrada?",
"En què és bo ell?",
"Quins temes de conversa va traient ella?",
"Com se sent ell en escoltar-la?",
"És diferent de com s'havia imaginat?",
"Per què s'havia sentit atret per ella, segons el narrador?",
"Com li hauria calgut ser a ella?",
"Per fer què?",
"Què hauria pogut passar, en aquest cas?",
"Ell és parlador?",
"Què li agrada anunciar quan s'acaba l'hivern?",
"Què comprova quan arriba l'abril?"
] | {
"answer_end": [
40,
73,
117,
203,
203,
349,
564,
938,
1083,
1145,
1256,
1307,
1468,
1802,
1941
],
"answer_start": [
0,
42,
76,
119,
174,
266,
430,
857,
940,
1085,
1147,
1258,
1422,
1518,
1803
],
"input_text": [
"A la casa.",
"Amb la consabuda minyona.",
"Sí.",
"No.",
"En natació.",
"Aquells que solen ser objecte d'agradable conversació entre joves.",
"Admirat de que un sol moment hagi pogut sentir la més mínima inclinació a una xicota tan sense cap ni centener.",
"Sí.",
"Perquè casualment i sense sospita de la seva presumpció, li havia tocat la corda sensible.",
"Un xic més maliciosa.",
"Per atinar en tirar-li cada dia un entretoc respecte al nedar, i a la fama de nedador que ell gosava.",
"Que s'hauria casat amb ell i hauria estat ben peixada.",
"No.",
"Que ja s'acosta el bon temps.",
"Com està l'aigua."
]
} |
mitologia | Maximí d'Ais (Betània, segle i - Ais de Provença, segona meitat del segle i) és un personatge llegendari que, segons la tradició va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença i va ésser el primer bisbe d'Ais. És venerat com a sant per l'Església catòlica. La figura, probablement, es basa en la del bisbe real Maximí de Trèveris.
Al llarg de l'Edat mitjana, es va desenvolupar, al sud de França, una tradició al voltant d'un suposat viatge de Maria Magdalena, Marta i Llàtzer de Betània, que s'hi establirien a la zona d'Ais de Provença.
Segons aquesta tradició, Maximí era un dels Setanta deixebles (tot i que no figura en les llistes habituals d'aquests deixebles), intendent de la família de Llàtzer, Maria i Magdalena a Betània. Mort Crist, van veure's amenaçats i van fugir de Palestina, els tres germans, Maximí, la serventa Marcel·la, Celidoni, Josep d'Arimatea, Tròfim d'Arle i altres deixebles de Crist. Van embarcar-se en un vaixell miraculós que, sense timó ni veles, va travessar la Mediterrània fins a arribar a les Santes Maries de la Mar (Provença), prop d'Arle, on va aturar-se.
Era l'any 48; mentre Llàtzer va anar a predicar a Marsella, Marta i Marcel·la van anar a Tarascó, Tròfim a Arle i Maria s'hi va fer eremita, i es va retirar a una cova de les muntanyes de la Santa Bauma. Maximí hauria anat a Ais de Provença, on va predicar i fundar una capella dedicada al Salvador (que avui és la catedral d'Ais) i va esdevenir bisbe de la ciutat. Hi va rebre la visita de sant Alexandre de Brescia, que va veure reforçada la seva fe. Sentint-se morir, la Magdalena va demanar l'última comunió i uns àngels la van portar amb Maximí, que anava a trobar-la i estava a mig camí de la cova on vivia i d'Ais; Magdalena es va confessar i va combregar i Maximí l'a va assistir en els seus últims moments, ja que morí. La hi va sebollir i sobre la seva tomba edificà una capella, origen d'una basílica i de la vila de Sant Maissemin de la Santa Bauma, lloc de pelegrinatge a la suposada tomba de la santa.
Quan Maximí anava a morir, demanà d'ésser enterrat a la vora de la tomba de Maria Magdalena. Va morir un 8 de juny, dia de la seva festivitat litúrgica, i va ésser succeït per Sidoni d'Ais. A la cripta de la basílica de San Maissemin hi ha un sarcòfag romà del segle iv atribuüit a sant Maximí, juntament amb els de Marcel·la, Susanna i Sidoni, i el de Maria Magdalena. | [
"D'on era originari Maximí d'Ais?",
"Quan va viure?",
"Qui era?",
"A qui va fer costat?",
"En quin context?",
"I quin càrrec va tenir Maximí?",
"És considerat sant?",
"Què va passar a la França medieval?",
"Segons aquesta història, qui era Maximí?",
"Què va fer quan va morir Jesucrist?",
"Amb qui?",
"Què van fer Llàtzer, Marta, Marcel·la, Tròfim i Maria després?",
"I Maximí?",
"Quan va tornar a veure a Magdalena?",
"Maximí va estar amb ella fins als darrers moments?"
] | {
"answer_end": [
76,
76,
104,
158,
200,
233,
280,
512,
625,
843,
937,
1485,
1485,
1670,
1848
],
"answer_start": [
0,
0,
77,
129,
159,
203,
235,
356,
564,
759,
795,
1135,
1325,
1574,
1743
],
"input_text": [
"De Betània.",
"Entre el segle i i la segona meitat del segle i.",
"Un personatge llegendari.",
"A Maria Magdalena.",
"En el seu llegendari viatge a la Provença.",
"El de bisbe d'Ais.",
"Sí.",
"Que al llarg de l'Edat mitjana, es va desenvolupar, al sud de França, una tradició al voltant d'un suposat viatge de Maria Magdalena, Marta i Llàtzer de Betània.",
"Un dels Setanta deixebles.",
"Va fugir de Palestina.",
"Amb els tres germans, la serventa Marcel·la, Celidoni, Josep d'Arimatea, Tròfim d'Arle i altres deixebles de Crist.",
"Que entre Llàtzer va anar a predicar a Marsella, Marta i Marcel·la van anar a Tarascó, Tròfim a Arle i Maria s'hi va fer eremita, i es va retirar a una cova de les muntanyes de la Santa Bauma.",
"Va anar a Ais de Provença, on va predicar i fundar una capella dedicada al Salvador i va esdevenir bisbe de la ciutat.",
"Quan ella estava sentint-se morir.",
"Sí."
]
} |
End of preview. Expand
in Dataset Viewer.
Dataset Card for CoQCat
Dataset Summary
CoQCat is a dataset for Conversational Question Answering in Catalan. It is based on CoQA dataset.
CoQCat comprises 89,364 question-answer pairs, sourced from conversations related to 6,000 text passages from six different domains. The questions and responses are designed to maintain a conversational tone. The answers are presented in a free-form text format, with evidence highlighted from the passage.
For the development and test sets, an additional 2 responses to each question have been collected.
This work is licensed under a CC BY-NC-ND 4.0 International License.
Supported Tasks and Leaderboards
Conversational models, question answering.
Languages
The dataset is in Catalan (ca-ES).
Dataset Structure
Data Instances
Three JSON files, one for each split.
An example of 'test' looks as follows:
{
"source": "petites_histories",
"id": "petites_histories_100",
"filename": "coqcat_batch1",
"title": "Superant la crisi dels 40",
"story": "“Què collons estic fent aquí” es preguntà, “…fotent bots i suant a raig als meus quaranta tacos en una classe de body-step. Si no he estat mai un amant del gimnàs! Tot això és culpa del club de ‘singles', els desaparellats desesperats per trobar algú que ens escolti una mica, mentre calculem les possibilitats de fotre un clau”. Pensant tot això es va descomptar i anava a contratemps, un altre cop.\nHo acaba de decidir: sortint de la classe es donarà de baixa. Sí, serà millor oblidar els ‘singles' i dedicar els caps de setmana que no tingui les nenes a fer sortides amb el seu germà, els nebots són més grans que les seves filles i ja fan bones excursions.\nUn cop dutxat s'apropà al mostrador de l'entrada. El noi el va fer passar a l'oficina per omplir el full de baixa. Dins, una veu el va cridar: “Txume?”. Es girà estranyat ja que li deien així només a l'institut, després va ser el Jaume. Va mirar la dona que li somreia.:\n-“Estàs igual que fa vint-i-cinc anys! Has fet un pacte amb el diable?”\n-“… Alba?? Ets l'Alba?”- la seva cara li recordava a la de la noia grassoneta de la classe, però ara no ho estava pas de grassa! -“Tu sí que hi has pactat! Estàs molt millor… bé, vull dir que…”\n-“Sí, em vaig posar les piles.”\n-“Segueixes escrivint relats? Recordo que a tots ens agradaven les històries de l'Alba.”\n-“Doncs encara ho faig, just ara en plegar vaig a una sessió literària musical. Si vols venir, podem recordar batalletes.”\nS'hi apuntà. Van xerrar, van riure, van escoltar relats i poemes, van reviure les aventures de l'institut amb música de jazz de fons, … Hi estava a gust, i s'adonà que, per primer cop en molt temps, no avaluava les possibilitats d'acabar prenent la darrera copa a casa seva.",
"questions": [
{"input_text": "Està satisfet del que està fent?","turn_id": 1},
{"input_text": "Sua?","turn_id": 2},
{"input_text": "Quants anys té?","turn_id": 3},
{"input_text": "Li agrada anar al gimnàs?","turn_id": 4},
{"input_text": "Està solter?","turn_id": 5},
{"input_text": "Segueix bé el ritme de la música?","turn_id": 6},
{"input_text": "Continuarà apuntat al gimnàs?","turn_id": 7},
{"input_text": "Què farà els caps de setmana?","turn_id": 8},
{"input_text": "On li deien Txume?","turn_id": 9},
{"input_text": "Com l'anomenaven després?","turn_id": 10},
{"input_text": "En Jaume ha envellit bé?","turn_id": 11},
{"input_text": "L'Alba s'havia aprimat?","turn_id": 12},
{"input_text": "A què es dedica l'Alba?","turn_id": 13},
{"input_text": "On van anar plegats?","turn_id": 14},
{"input_text": "Volia que acabessin anant a la seva llar?","turn_id": 15}
],
"answers": [
{"input_text": "No.", "span_text": "Què collons estic fent aquí", "span_start": 1, "span_end": 28,"turn_id": 1},
{"input_text": "Sí, a raig.", "span_text": "fotent bots i suant a raig", "span_start": 45, "span_end": 71,"turn_id": 2},
{"input_text": "Quaranta.", "span_text": "als meus quaranta tacos", "span_start": 72, "span_end": 95,"turn_id": 3},
{"input_text": "No.", "span_text": "Si no he estat mai un amant del gimnàs", "span_start": 124, "span_end": 162,"turn_id": 4},
{"input_text": "Sí.", "span_text": "Tot això és culpa del club de ‘singles'", "span_start": 164, "span_end": 203,"turn_id": 5},
{"input_text": "No.", "span_text": "es va descomptar i anava a contratemps, un altre cop", "span_start": 347, "span_end": 399,"turn_id": 6},
{"input_text": "No, quan surti de la classe es donarà de baixa.", "span_text": "sortint de la classe es donarà de baixa", "span_start": 422, "span_end": 461,"turn_id": 7},
{"input_text": "Farà sortides amb el seu germà i els seus nebots.", "span_text": "dedicar els caps de setmana que no tingui les nenes a fer sortides amb el seu germà, els nebots són més grans que les seves filles i ja fan bones excursions", "span_start": 503, "span_end": 659,"turn_id": 8},
{"input_text": "A l'institut.", "span_text": "Dins, una veu el va cridar: “Txume?”. Es girà estranyat ja que li deien així només a l'institut", "span_start": 776, "span_end": 871,"turn_id": 9},
{"input_text": "Jaume.", "span_text": "que li deien així només a l'institut, després va ser el Jaume", "span_start": 835, "span_end": 896,"turn_id": 10},
{"input_text": "Sí.", "span_text": "Estàs igual que fa vint-i-cinc anys", "span_start": 934, "span_end": 969,"turn_id": 11},
{"input_text": "Sí.", "span_text": "però ara no ho estava pas de grassa", "span_start": 1096, "span_end": 1131,"turn_id": 12},
{"input_text": "Escriu relats.", "span_text": "Segueixes escrivint relats? Recordo que a tots ens agradaven les històries de l'Alba.”\n-“Doncs encara ho faig", "span_start": 1232, "span_end": 1341,"turn_id": 13},
{"input_text": "A una sessió literària musical.", "span_text": "just ara en plegar vaig a una sessió literària musical. Si vols venir, podem recordar batalletes.”\nS'hi apuntà", "span_start": 1343, "span_end": 1453,"turn_id": 14},
{"input_text": "No.", "span_text": "no avaluava les possibilitats d'acabar prenent la darrera copa a casa seva", "span_start": 1641, "span_end": 1715,"turn_id": 15}
],
"additional_answers": {
"0": [
{"input_text": "No.", "span_text": "Què collons estic fent aquí", "span_start": 1, "span_end": 28, "turn_id": 1},
{"input_text": "Sí, molt.", "span_text": "fotent bots i suant a raig", "span_start": 45, "span_end": 71, "turn_id": 2},
{"input_text": "Quaranta.", "span_text": "als meus quaranta tacos", "span_start": 72, "span_end": 95, "turn_id": 3},
{"input_text": "No.", "span_text": "Si no he estat mai un amant del gimnàs", "span_start": 124, "span_end": 162, "turn_id": 4},
{"input_text": "Sí.", "span_text": "Tot això és culpa del club de ‘singles'", "span_start": 164, "span_end": 203, "turn_id": 5},
{"input_text": "No.", "span_text": "es va descomptar i anava a contratemps, un altre cop", "span_start": 347, "span_end": 399, "turn_id": 6},
{"input_text": "No.", "span_text": "sortint de la classe es donarà de baixa", "span_start": 422, "span_end": 461, "turn_id": 7},
{"input_text": "Farà sortides amb el seu germà i els seus nebots.", "span_text": "serà millor oblidar els ‘singles' i dedicar els caps de setmana que no tingui les nenes a fer sortides amb el seu germà, els nebots són més grans que les seves filles i ja fan bones excursions", "span_start": 467, "span_end": 659, "turn_id": 8},
{"input_text": "A l'institut.", "span_text": "“Txume?”. Es girà estranyat ja que li deien així només a l'institut", "span_start": 804, "span_end": 871, "turn_id": 9},
{"input_text": "Jaume.", "span_text": "després va ser el Jaume", "span_start": 873, "span_end": 896, "turn_id": 10},
{"input_text": "Sí.", "span_text": "Estàs igual que fa vint-i-cinc anys", "span_start": 934, "span_end": 969, "turn_id": 11},
{"input_text": "Sí.", "span_text": "però ara no ho estava pas de grassa", "span_start": 1096, "span_end": 1131, "turn_id": 12},
{"input_text": "Escriu relats.", "span_text": "Segueixes escrivint relats? Recordo que a tots ens agradaven les històries de l'Alba.”\n-“Doncs encara ho faig", "span_start": 1232, "span_end": 1341, "turn_id": 13},
{"input_text": "A una sessió literària musical.", "span_text": "just ara en plegar vaig a una sessió literària musical. Si vols venir, podem recordar batalletes.”\nS'hi apuntà", "span_start": 1343, "span_end": 1453, "turn_id": 14},
{"input_text": "No.", "span_text": "no avaluava les possibilitats d'acabar prenent la darrera copa a casa seva", "span_start": 1641, "span_end": 1715, "turn_id": 15}
],
"1": [
{"input_text": "No.", "span_text": "Què collons estic fent aquí", "span_start": 1, "span_end": 28, "turn_id": 1},
{"input_text": "Sí.", "span_text": "fotent bots i suant", "span_start": 45, "span_end": 64, "turn_id": 2},
{"input_text": "Quaranta.", "span_text": "als meus quaranta tacos", "span_start": 72, "span_end": 95, "turn_id": 3},
{"input_text": "No.", "span_text": "Si no he estat mai un amant del gimnàs", "span_start": 124, "span_end": 162, "turn_id": 4},
{"input_text": "Sí.", "span_text": "Tot això és culpa del club de ‘singles', els desaparellats desesperats per trobar algú que ens escolti una mica", "span_start": 164, "span_end": 275, "turn_id": 5},
{"input_text": "No.", "span_text": "es va descomptar i anava a contratemps, un altre cop", "span_start": 347, "span_end": 399, "turn_id": 6},
{"input_text": "No.", "span_text": "sortint de la classe es donarà de baixa", "span_start": 422, "span_end": 461, "turn_id": 7},
{"input_text": "A fer sortides amb el seu germà.", "span_text": "serà millor oblidar els ‘singles' i dedicar els caps de setmana que no tingui les nenes a fer sortides amb el seu germà", "span_start": 467, "span_end": 586, "turn_id": 8},
{"input_text": "A l'institut.", "span_text": "una veu el va cridar: “Txume?”. Es girà estranyat ja que li deien així només a l'institut", "span_start": 782, "span_end": 871, "turn_id": 9},
{"input_text": "Jaume.", "span_text": "després va ser el Jaume", "span_start": 873, "span_end": 896, "turn_id": 10},
{"input_text": "Sí.", "span_text": "Estàs igual que fa vint-i-cinc anys", "span_start": 934, "span_end": 969, "turn_id": 11},
{"input_text": "Sí.", "span_text": "però ara no ho estava pas de grassa", "span_start": 1096, "span_end": 1131, "turn_id": 12},
{"input_text": "Escriu relats.", "span_text": "Segueixes escrivint relats? Recordo que a tots ens agradaven les històries de l'Alba.”\n-“Doncs encara ho faig", "span_start": 1232, "span_end": 1341, "turn_id": 13},
{"input_text": "A una sessió literària musical.", "span_text": "una sessió literària musical. Si vols venir, podem recordar batalletes.”\nS'hi apuntà", "span_start": 1369, "span_end": 1453, "turn_id": 14},
{"input_text": "No.", "span_text": "no avaluava les possibilitats d'acabar prenent la darrera copa a casa seva", "span_start": 1641, "span_end": 1715, "turn_id": 15}
]
}
}
Data Fields
The data fields are the same among all splits.
source: astringfeature.id: astringfeature.filename: astringfeature.story: astringfeature.questions: alistof dictionaries containing:input_text: astringfeature.turn_id: aint32feature.
answers: alistof dictionaries containing:input_text: astringfeature.span_text: astringfeature.answer_start: aint32feature.answer_end: aint32feature.turn_id: aint32feature.
additional_answers(only indevandtest): a dictionary feature containing:0: alistof dictionaries equal toanswers.1: alistof dictionaries equal toanswers.
Data Splits
- dev.json: 8,909 question-answering examples. 600 text passages from 4 domains
- test.json: 8,986 question-answering examples. 600 text passages from 6 domains
- train.json: 71,489 question-answering examples. 4800 text passages from 4 domains
Dataset Creation
Curation Rationale
We created this dataset to contribute to the development of language models in Catalan, a low-resource language.
Source Data
Initial Data Collection and Normalization
We obtained the initial text passages from different sources, depending on the domain:
| domain | source | train | dev | test | total |
|---|---|---|---|---|---|
| biographies | Catalan wikipedia | 1200 | 150 | 100 | 1450 |
| literature | Gutenberg Project | 1200 | 150 | 100 | 1450 |
| news | VilaWeb | 1200 | 150 | 100 | 1450 |
| mitology | Catalan wikipedia | 1200 | 150 | 100 | 1450 |
| short histories | Petites històries | 0 | 0 | 100 | 100 |
| movie plots | Catalan wikipedia | 0 | 0 | 100 | 100 |
| TOTAL | 4800 | 600 | 600 | 6000 |
Who are the source language producers?
The contents of Catalan Wikipedia are developed by a team of volunteers, and are subject to review processes also carried out by volunteers.
The texts from VilaWeb are prepared by journalists and communication professionals, and edited by expert proofreaders.
The paragraphes extracted from the Gutenberg Project are written by diferent Catalan authors.
The texts of the Petites històries website are written by the writer M. Carme Marí and published on her website. The author has provided them for the preparation of this dataset.
Annotations
Annotation process
The annotation process was entrusted to the company M47 labs through a public tender process.
We asked to organize the annotators team in pairs: one of the members asking questions from the text passage and the other one answering them. For the elaboration of addicional answers for the dev and test splits, we asked the participation of a third person, not involved in the original conversation.
Annotation guidelines can be found in Zenodo.
Who are the annotators?
Annotation was entrusted to the company M47 labs through a public tender process.
We asked for a team of at least 4 annotators, students or graduates of universities, ideally in the field of Humanities or Social Sciences, with optimal demonstrable knowledge of the Catalan language (minimum level C1, or equivalent), and a senior coordinator with proven experience in management and coordination of text annotation.
Personal and Sensitive Information
No personal or sensitive information included.
Considerations for Using the Data
Social Impact of Dataset
We hope that this dataset will help the development of virtual assistants in Catalan, a language that is often not taken into account.
Discussion of Biases
[N/A]
Other Known Limitations
[N/A]
Additional Information
Dataset Curators
Language Technologies Unit at the Barcelona Supercomputing Center (langtech@bsc.es)
This work has been promoted and financed by the Generalitat de Catalunya through the Aina project.
Licensing Information
This work is licensed under a CC BY-NC-ND 4.0 International License.
Citation Information
@inproceedings{gonzalez-agirre-etal-2024-building-data,
title = "Building a Data Infrastructure for a Mid-Resource Language: The Case of {C}atalan",
author = "Gonzalez-Agirre, Aitor and
Marimon, Montserrat and
Rodriguez-Penagos, Carlos and
Aula-Blasco, Javier and
Baucells, Irene and
Armentano-Oller, Carme and
Palomar-Giner, Jorge and
Kulebi, Baybars and
Villegas, Marta",
editor = "Calzolari, Nicoletta and
Kan, Min-Yen and
Hoste, Veronique and
Lenci, Alessandro and
Sakti, Sakriani and
Xue, Nianwen",
booktitle = "Proceedings of the 2024 Joint International Conference on Computational Linguistics, Language Resources and Evaluation (LREC-COLING 2024)",
month = may,
year = "2024",
address = "Torino, Italia",
publisher = "ELRA and ICCL",
url = "https://aclanthology.org/2024.lrec-main.231",
pages = "2556--2566",
}
Contributions
The annotation was entrusted to the company M47 labs through a public tender process.
Thanks to M. Carme Marí and the VilaWeb team for allowing us to use their texts. And also to all the Catalan Wikipedia and Gutenberg Project volunteers all their work.
- Downloads last month
- 156
Homepage:
Homepage:
Repository:
Repository:
Paper:
Paper:
Leaderboard:
Leaderboard:
Point of Contact:
langtech@bsc.es
Size of downloaded dataset files:
13.6 MB
Size of the auto-converted Parquet files:
13.6 MB
Number of rows:
6,000