Datasets:
Tasks:
Text Generation
Modalities:
Text
Formats:
json
Sub-tasks:
language-modeling
Languages:
Catalan
Size:
< 1K
License:
date
stringlengths 19
19
| id
stringlengths 3
5
| content
stringlengths 90
59.9k
| title
stringlengths 3
142
|
|---|---|---|---|
2002-02-13 00:00:00 | 815 | L'associació Softcatalà presenta la primera versió preliminar pública en català del paquet ofimàtic Open Office 6. L'Open Office és actualment el paquet ofimàtic més modern dels que es troben disponibles en català, i permet editar els formats més coneguts, incloent els del Microsoft Word, Excel i Power Point, a més dels formats propis. Atès que es tracta d'una versió beta, la seva qualitat tècnica i lingüística pot ser inferior a l'esperada en un producte final. Per tant, Softcatalà només en recomana l'ús a usuaris avançats que vulguin ajudar en el procés de proves. Podeu trobar l'Open Office en català a la següent adreça d'Internet: http://www.softcatala.org/projectes/openoffice L'Open Office funciona sobre les plataformes més populars i és molt útil per a qualsevol usuari, tant a nivell particular com professional. Aquest paquet d'aplicacions inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un gestor de base de dades, eines per a presentacions i dibuix, edició de pàgines web, correu electrònic i una agenda completa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programes de distribució lliure. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
| Softcatalà presenta la primera versió pública en català del paquet ofimàtic Open Office. |
2002-02-07 00:00:00 | 816 | El Navegador 6.3 és el popular navegador basat en el projecte de codi font obert Mozilla, versió 0.96. Aquesta darrera versió introdueix noves tecnologies, entre les quals cal destacar Gecko, el nou motor per mostrar pàgines web, que pot treballar amb els estàndards HTML 4, CSS-1, XML, RDF, JavaScript/EcmaScript i DOM. Aquest nou motor és molt més ràpid i eficaç que l'anterior. El Navegador 6.1 inclou un nou gestor de contrasenyes que manté de forma centralitzada i segura tots els detalls dels nostres noms d'usuari i claus d'accés. També inclou el gestor de galetes, que permet controlar quines galetes tenim al sistema, millorant d'aquesta manera la seguretat i privacitat dels usuaris. Una altra de les novetats és la possibilitat de gestionar més d'una bústia de correu d'una forma còmoda i pràctica. La versió 6.3 inclou com a novetats la correcta visualització de la ela geminada, la visualització prèvia de les impressions, la possibilitat de visualitzar capçaleres i la documentació en linea completament en català. També s'han corregit un bon nombre d'errors que hi havia en versions anteriors. Aquesta nova versió en català del Navegador es pot baixar gratuïtament des de qualsevol dels servidors que trobareu al web de Softcatalà (http://www.softcatala.org), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. Com en versions anteriors, Softcatalà ha comptat amb l'assessorament lingüístic del TERMCAT. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet.
| Softcatalà presenta el Navegador 6.3 per a Windows. |
2002-02-01 00:00:00 | 817 | Softcatalà presenta des d'avui la cerca de pàgines en català del conegut motor Google (http://www.google.com). Softcatalà va presentar el març de l'any passat la traducció al català del conegut cercador Google. Des d'aleshores, Softcatalà ha continuat treballant amb Google per adaptar el sistema de recerques al català, una de les opcions més sol·licitades pels usuaris. Aquesta nova opció permet fer cerques dins de pàgines que només estiguin escrites en català. Podem activar aquesta nova opció escollint "Cerca a les pàgines de Català" a la pàgina principal del Google. El Google és un dels motors de cerca més utilitzats a Internet, i la seva popularitat ha crescut enormement en els últims mesos. Fa unes setmanes, el prestigiós lloc web "Search Engine Watch" el va premiar com a millor cercador. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana a Internet i les noves tecnologies.
| Softcatalà presenta des d'avui la cerca de pàgines en català del conegut motor Google. |
2001-10-29 00:00:00 | 818 | Softcatalà presenta des d'avui la versió 2.90 en català del programa WinRAR. El WinRAR és una completa utilitat d'arxivament de fitxers per a Windows 95/98/NT/XP i 2000 que pot gestionar els arxius RAR, ZIP, ARJ, CAB, LZH, TAR, GZ, ACE, BZIP2, JAR i UUE nativament. Aquesta nova versió inclou nombroses millores quant al rendiment i utilització, i permet l'ús dels formats BZIP2, JAR, ACE 2.0, que cada cop són més populars. El WinRAR crea arxius RAR, que tot sovint són més petits que els fitxers ZIP o ARJ. Els arxius RAR poden ser auto-extraïbles, poden realitzar una verificació d'autenticitat sobre si mateixos i poden incloure comentaris ANSI de color. A més dels formats RAR i ZIP, el WinRAR permet l'ús dels formats més habituals; a més, es pot integrar amb la l'intèrpret d'ordres del Windows, el que fa pràcticament instantani treballar amb gairebé qualsevol tipus d'arxiu. Pot extreure, comprovar, actualitzar, suprimir i reparar els arxius ZIP, i també us permet afegir o modificar comentaris i crear arxius ZIP auto-extraïbles. El WinRAR proporciona una ordre d'"estimació" que determina el grau de compressió dels fitxers i carpetes seleccionades, i un menú de "favorits" que conté els noms de les carpetes i arxius preseleccionats. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet. La versió 2.9 de Winrar en català es pot descarregar des de qualsevol dels servidors que trobareu al web de Softcatalà http://www.softcatala.org
| Softcatalà presenta el gestor de fitxers WinRAR 2.90 |
2001-09-27 00:00:00 | 819 | Softcatalà presenta el Navegador 6.1 per a Windows i Unix El Navegador 6.1 és el popular navegador de la casa Netscape basat en el projecte de codi font obert Mozilla. Aquesta darrera versió introdueix noves tecnologies, entre les quals cal destacar Gecko, el nou motor per mostrar pàgines web, que pot treballar amb els estàndards HTML 4, CSS-1, XML, RDF, JavaScript/EcmaScript i DOM. Aquest nou motor és molt més ràpid i eficaç que l'anterior. El Navegador 6.1 inclou un nou gestor de contrasenyes que manté de forma centralitzada i segura tots els detalls dels nostres noms d'usuari i claus d'accés. També inclou el gestor de galetes, que permet tenir control sobre quines galetes tenim al sistema, millorant d'aquesta manera la seguretat i privacitat dels usuaris. Una altra de les novetats és la possibilitat de gestionar més d'una bústia de correu d'una forma còmoda i pràctica. Aquesta nova versió en català del Navegador es pot baixar gratuïtament des de qualsevol dels servidors que trobareu al web de Softcatalà (http://www.softcatala.org), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. La versió per a Unix està disponible per a totes les plataformes Unix per a les quals està disponible la versió original, incloent-hi el Linux. Com en versions anteriors, Softcatalà ha comptat amb l'assessorament lingüístic del TERMCAT. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet.
| Softcatalà presenta el Navegador 6.1 per a Windows i Unix. |
2001-09-22 00:00:00 | 820 | Des de Softcatalà volem aplaudir els esforços per part del Govern català per assegurar la disponibilitat de Windows en català, però també hem de recollir els aspectes més negatius de la seva execució. Atès el gran nombre de consultes que ens arriben sobre la disponibilitat de Windows en català, hem decidit elaborar un recull amb les preguntes més freqüents que ens adrecen els usuaris. Podeu trobar aquest recull a: http://www.softcatala.org/windows/ Si voleu fer-nos arribar qualsevol pregunta, comentari, o simplement explicar-nos la vostra experiència amb el Windows i el català ho podeu fer mitjançant l'adreça de correu electrònic que trobareu al final de la pàgina. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet.
| Quant al sistema operatiu Microsoft Windows i el català. |
2001-08-30 00:00:00 | 821 | A Softcatalà hem decidit recolzar la proposta de nombrosos usuaris i usuàries que l'11 de setembre volen veure el logotip del Google catalanitzat, atès que aquest popular cercador va fer-se ressò de la festa nacional francesa el 14 de juliol i també de la suïssa l'1 d'agost, entre d'altres. Us convidem a que ens ajudeu a demanar a Google que durant la Diada mostri un logotip específic per commemorar l'11 de setembre. Per fer-ho, podeu omplir el formulari que trobareu a aquesta pàgina web: http://www.softcatala.org/cagoogle/ Aquí trobareu un text en anglès, ja preparat, però que podreu modificar com vulgueu per afegir-hi els vostres comentaris, i que arribarà directament a Google. També podeu fer-ho enviant un correu electrònic a Google a l'adreça suggestions@google.com. Si us plau, feu arribar una còpia d'aquest missatge a tot aquell que penseu que ens pot ajudar a recolzar aquesta petició. Atentament, L'equip de Softcatalà
| Google i l'11 de setembre |
2001-08-23 00:00:00 | 822 | El dissabte 25 d'agost del 2001 farà exactament 10 anys que un jove estudiant finlandès de 21 anys de la Universitat de Hèlsinki, anomenat Linus Torvalds, va enviar un correu electrònic a un grup de notícies anunciant que estava treballant com a hobby en la creació d'un sistema operatiu. 10 anys després, el Linux ha representat una revolució en el món de la informàtica i Internet i ha contribuït a fer més coneguts els conceptes de "programari lliure" i "codi font obert". Volem convidar a tots els nostres amics i usuaris a visitar la pàgina que hem creat per celebrar els 10 anys del Linux a: http://linux.softcatala.org on podreu trobar la història de com va començar el Linux, saber com iniciar-se amb aquest sistema operatiu, i conèixer quines distribucions n'hi ha actualment en català. Softcatalà porta dos anys treballant en la traducció i adaptació de la distribució Linux-Mandrake, actualment en la versió 8.0, que avui dia és una de les distribucions amb més components en català, incloent-hi la instal·lació i la configuració. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet a partir de la traducció de programes de prova i de lliure distribució.
| 10 anys de Linux |
2001-07-09 00:00:00 | 823 | Aquest projecte es va encetar fa tres mesos arran d'un acord signat per Softcatalà i Sun Microsystems. Arran d'aquest acord Softcatalà assumeix la traducció al català de la versió de codi obert del conegut paquet d'ofimàtica. Softcatalà ha fet pública avui mateix l'adreça web del projecte Open Office, que és la següent: http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/ . Mitjançant aquesta pàgina de projecte s'anirà informant puntualment de l'evolució del procés de traducció d'aquesta "suite" ofimàtica. Softcatalà també ha publicat, a la mateixa pàgina, el glossari que està fent servir per a la traducció d'aquesta "suite", que consta de més de 6.000 entrades. Softcatalà convida a tots els usuaris i usuàries a fer-nos arribar els comentaris que creguin adients sobre aquest glossari. L'Open Office funciona sobre les plataformes més populars i és molt útil per a qualsevol usuari tant a nivell particular com professional. Aquest paquet d'aplicacions inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un gestor de base de dades, eines per a presentacions i dibuix, edició de pàgines web, correu electrònic i una completa agenda. La primera versió d'aquest nou programari estarà disponible cap a finals d'aquest any, i tindrà edicions per a Windows, Solaris i Linux. A més, s'està estudiant la realització d'una versió per a sistemes operatius Macintosh. El producte, que serà de distribució lliure, és a dir, totalment gratuït, estarà disponible a les pàgines web de Softcatalà (www.softcatala.org) i a les de l'Open Office (www.openoffice.org). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programes de distribució lliure. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
| Softcatalà presenta el web i el glossari del projecte Open Office en català. |
2001-11-14 20:39:25 | 1213 | Jordi Mas, Softcatalà. 14/11/01 1\. Introducció Per a molts usuaris, l'any 2002 pot ser representatiu en la forma d'obtenir aplicacions informàtiques i els serveis que hi estan relacionats, i serà decisiu per a l'aposta del moviment de codi font obert cap a l'usuari domèstic. A dia d'avui, la majoria de programes es desenvolupen internament en una empresa, la qual és propietària del codi (el cor de l'aplicació), i que, un cop finalitzats, els comercialitza als usuaris finals. Els usuaris del programa no tenen accés al codi del programa, no poden cedir el programa a tercers, i el manteniment i el desenvolupament de noves versions queda a discreció de l'empresa propietària. Aquest és el model sota el qual operen empreses com ara Microsoft, Adobe, Corel, i tantes altres. El moviment de codi font obert va néixer a primers dels anys vuitanta, i plantejava un canvi radical en la forma d'escriure, mantenir, distribuir i vendre programari. La primera premissa d'aquest moviment és que la creació del programa ha de ser un procés obert a tothom i que s'ha de dur a terme de forma pública, i no pas tancat dins d'una corporació o institució, que és el model tradicional. El seu nom prové del fet que els programes d'aquest tipus es poden copiar, modificar i distribuir lliurement, no pertanyen a ningú i es poden aconseguir de forma gratuïta. Per als usuaris, el codi font obert suposa un seguit d'avantatges. El programa no està vinculat a una empresa o institució, sinó a una comunitat. Amb el model tradicional, si algun dia desapareix l'empresa que va crear el programa, l'usuari es quedarà amb un programa pel qual ha pagat i del qual mai no se'n farà cap més versió. Si el codi font del programa és públic, qualsevol pot continuar evolucionant aquella aplicació. Si l'usuari necessita fer una modificació al programa podrà fer-ho, perquè disposa del codi font, salvant així aquell escull que no li permet fer una determinada tasca, o serà capaç d'adaptar l'aplicació per a un ús específic. Si aquesta modificació és interessant per a la resta d'usuaris, publicarà la millora perquè tothom pugui gaudir-ne. Cal destacar que aquest model facilita molt més la innovació i la participació de tothom en el procés de creació del programa. Un exemple clar d'això són les traduccions a llengües com ara el català: un programa de codi font obert el podem traduir lliurement a qualsevol llengua i oferir a tothom la nostra traducció, mentre que en una aplicació tancada hem d'esperar que l'empresa trobi convenient realitzar la traducció, ja que només ella pot fer-la. Un altre aspecte molt important és la propietat intel·lectual del programa. En el model de codi obert, qualsevol persona té garantit el dret de poder distribuir, millorar i canviar el programa tant com vulgui. Per arribar als usuaris, els programes de codi font obert fan servir Internet, des d'on es pot descarregar sempre la versió més recent, CD-ROM que es regalen amb revistes mensuals que contenen programes gratuïts, o CD-ROM de venda, a un cost molt baix, que es poden trobar a les botigues, com ara les diferents versions del GNU/Linux. 2\. Els primers passos Els primers passos del moviment van venir de la mà de Richard Stallman, qui va abandonar la seva feina al MIT (Massachusetts Institute of Technology, Institut de Tecnologia de Massachusetts) per dedicar-se a temps complet al desenvolupament de sistemes de codi font obert amb el seu propi segell, GNU Software ([www.gnu.org](http://www.gnu.org)). La seva contribució comprèn des de la creació d'eines tan importants com l'Emacs o el GCC fins a la difusió de la filosofia o la redacció de la llicència de programari més popular, sobre la qual opera la majoria de programari de codi font obert. Un altre home clau en la creació del moviment ha estat Eric S. Raymond, qui, com Stallman, ha contribuït amb diversos programes, com ara el popular Fetchmail, una aplicació de correu electrònic, i nombrosos documents que han estat decisius per establir i divulgar la filosofia del moviment. Raymond, Stallman i tants altres tenien en comú el desig que el programari fos lliure, i tots havien estat programadors fortament vinculats al món Unix en alguna de els seves variants, amb sòlids coneixements tècnics. 3\. L'embranzida: Internet, GNU/Linux La veritable embranzida del moviment va arribar amb la combinació de dos factors: l'aparició del sistema operatiu GNU/Linux i la extensió de l'ús d'Internet. El sistema operatiu GNU/Linux va néixer de la mà d'un jove estudiant finlandès de 21 anys anomenat Linus Torvalds. L'any 1991 va publicar el nucli del sistema i, al mateix temps, demanava l'ajut de voluntaris que volguessin contribuir, de forma desinteressada, en el desenvolupament i millora del sistema. El GNU/Linux és el resultat del treball de tota una comunitat que es va anar vertebrant al voltant d'aquest sistema, la qual, i mitjançant Internet, va anar millorant-lo per satisfer les seves necessitats. En aquest sentit, la popularització de l'accés a Internet va ser un factor fonamental per tal que aquesta comunitat pogués arribar a nous desenvolupadors i per aconseguir que s'anessin creant nous projectes. La possibilitat de poder ampliar i millorar el sistema existent va atreure a milers de programadors que, amb els seus esforços individuals, van contribuir a l'establiment i solidificació del moviment. Però la comunitat no està formada només per programadors; també hi ha els usuaris avançats de les aplicacions que es constitueixen en grups per donar suport als usuaris i conferències, així com participar en la promoció del moviment o que escriuen documentació per facilitar l'ús de les aplicacions. A l'Estat espanyol, l'associació HispaLinux (http://www.hispalinux.es/), el lloc web de notícies Barrapunto (http://www.barrapunto.com), o el projecte Lucas (http://lucas.hispalinux.es/) han estat exponents d'aquest moviment. A Catalunya, una mica més tard, el grup d'usuaris Caliu (http://caliu.upc.es), el lloc de notícies (http://www.cat-linux.com) o el grup de treball de Linux de Softcatalà (http://linux.softcatala.org) han estat els pilars del moviment al nostre país. 4\. El codi font obert al món corporatiu La gran majoria de programadors del moviment de codi font obert són voluntaris que col·laboren de forma altruista en la creació de programes, mentre que a les empreses tradicionals treballen programadors a temps complet. La connexió entre el moviment de codi font obert i les empreses de programari ha estat important per donar validesa als seus programes informàtics dins del món corporatiu. Empreses com ara IBM ([www.ibm.com](http://www.ibm.com)), Sun ([www.sun.com](http://www.sun.com)) o Netscape ([www.netscape.com](http://www.netscape.com)), malgrat que no són empreses integrades a aquest moviment, han publicat part dels seus programes en règim de codi font obert, donant així una empenta a aquesta filosofia. Tot i això, totes aquestes empreses encara continuen tenint aplicacions que segueixen el model de programari tancat. D'altra banda, existeixen empreses com ara RedHat ([www.redhat.com](http://www.redhat.com)), Suse ([www.suse.de](http://www.suse.de)) o Ximian ([www.ximian.com](http://www.ximian.com)) que formen part d'aquest moviment: duen a terme el desenvolupament de totes les seves aplicacions amb un procés de codi font obert i distribueixen els seus programes a un cost molt baix. Els beneficis els obtenen amb la venda de serveis per a aquests programes gratuïts, com ara la formació, el suport, o la seva personalització. Els usuaris no paguen pel programa, sinó pels serveis basats en ells, i això permet que un estudiant universitari pugui fer servir un programa totalment de franc mentre que un usuari professional requereixi dels serveis d'instal·lació i manteniment del mateix programa, pels quals, lògicament, ha de pagar. Això és molt positiu per l'usuari, ja que pot disposar del programa, fer-ne ús, i només pagar pels serveis que realment necessita, a diferència del model actual en què s'ha de pagar sempre una llicència per l'ús d'un programa. Fins ara, des del punt de vista de l'usuari domèstic, el màxim exponent del moviment de codi font obert era el GNU/Linux, un sistema operatiu de lliure distribució que ha estat un peça clau d'aquest moviment, ja que ha demostrat que sota aquesta filosofia es poden desenvolupar programes tan complexos com un sistema operatiu amb un alt nivell de qualitat. En el món Internet, el moviment de codi font obert ha tingut una gran acceptació. Segons el prestigiós estudi mensual Netcraft Web Server Survey (http://www.netcraft.com/survey/), durant el mes de setembre un 59,51% dels 32.398.046 llocs web analitzats feien servir el servidor de codi font obert Apache ([www.apache.org](http://www.apache.org)) seguit pel servidor de Microsoft, l'IIS, amb un 27,45%. La popularitat i qualitat d'Apache són indubtables: s'ha convertit, juntament amb el GNU/Linux, en un dels programes d'ús professional més utilitzats a Internet. Segons aquest mateix estudi, un 50% dels servidors a Internet fan servir el Windows, davant d'un 30% que fan servir el GNU/Linux. Una altra aplicació que s'està popularitzant ràpidament és mySQL (http://www.mysql.org/), un eficaç servidor de bases de dades SQL de codi font obert amb unes prestacions i rendiment equiparables als servidors comercials. 5\. Els usuaris domèstics Aquest moviment, però, on realment té la seva assignatura pendent és amb els usuaris domèstics. Això pot canviar durant l'any 2002, ja que un bon grapat d'aplicacions d'ús quotidià veuran la llum en forma de versió 1.0 (el que indica que tindrà una qualitat acceptable per al seu ús per part del públic en general). Totes aquestes aplicacions estan disponibles sobre plataformes GNU/Linux i Windows, i això farà que molt usuaris s'animin a provar les aplicacions lliures que venen d'aquest món, ja que no els caldrà instal·lar el GNU/Linux per poder fer-les servir. En el camp de l'ofimàtica tindrem l'AbiWord (http://www.abiword.com) i l'OpenOffice (http://www.openoffice.org). El primer és un processador de textos modest, a mig camí entre el WordPad i el Microsoft Word (per donar dues referències conegudes per tothom) que permet l'ús sense problemes de tots els tipus de formats de documents, incloent el de Microsoft Word, l'HTML, i els formats de PDA. Amb una grandària de menys de 4 MB d'espai en disc, i amb la possibilitat de treballar-hi en múltiples idiomes, pot esdevenir ràpidament una eina força popular entre els usuaris domèstics que no necessiten la complexitat d'un processador de textos més avançat. L'Open Office 6.0 és un paquet de productes ofimàtics propietat de l'empresa Sun Microsystems, la qual va decidir publicar-lo com a codi font obert a primers d'aquest any. Aquest paquet inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un gestor de base de dades, eines per a presentacions i dibuix, edició de pàgines web, correu electrònic i una agenda. L'Open Office no té res que envejar, quant a prestacions, a altres paquets comercials com ara el Microsoft Office. Una altra aplicació que cal destacar és Mozilla, el navegador de codi font obert que Netscape va obrir en format de codi obert a l'any 1998. A primers de l'any vinent tindrem la primera versió final, la 1.0, però molts analistes que han avaluat les versions beta ja han destacat la seva velocitat i compatibilitat amb els estàndards més recents. Quant al GNU/Linux, ja fa temps que els esforços s'estan concentrant en fer-lo més senzill d'utilitzar, mitjançant la millora dels processos d'instal·lació i la inclusió d'entorns gràfics. En aquest sentit, hi ha gran expectació envers els entorns KDE 3.0 i Gnome 2.0, entorns d'ús i escriptori per a GNU/Linux que són força intuïtius i en faciliten l'ús als usuaris nouvinguts. Softcatalà està treballant en l'adaptació al català de totes aquestes aplicacions, incloent els correctors ortogràfics respectius. 6\. Conclusió Les aplicacions de codi font obert són d'ús comú i quotidià a milers d'universitats, centres d'investigació i en molts àmbits a Internet, llocs amb gent amb coneixements tècnics on es valora la possibilitat de compartir idees i codi font com a sistema per a fomentar la innovació. Si les aplicacions d'ús domèstic compleixen les expectatives de qualitat i funcionalitat que tots desitgem, poc a poc el codi font obert s'obrirà pas en la informàtica com un model més just per a tothom, on els programes siguin lliures, els usuaris no hagin de pagar preus abusius, i tots puguem escollir amb llibertat els serveis pels que volem pagar. I, per descomptat, que els puguem adaptar a la nostra llengua. Bibliografia Raymond, Eric S. (2001): "The Cathedral and the Bazaar". http://www.tuxedo.org/~esr/writings/cathedral-bazaar/ VV.AA. (1999): Open Sources: Voices from the Open Source Revolution. O'Reilly. http://www.oreilly.com/catalog/opensources/book/perens.html Enllaços recomanats Open Source Initiative http://www.opensource.org/ Pàgina del projecte GNU i la Free Software Foundation http://www.gnu.org Notícies sobre el programari lliure i GNU/Linux en català http://www.cat-linux.com Notícies sobre el codi font obert en castellà http://www.barrapunto.com Notícies sobre el codi font obert en anglès http://www.slashdot.org Recull de programari de codi font obert http://www.freshmeat.org Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.
| El codi font obert: el seny s'obre pas a la informàtica. |
2002-04-03 09:34:53 | 1215 | Per Jordi Mas i Hernàndez / www.softcatala.org 3/04/2002 Un dels fets més interessants que s'ha esdevingut d'un temps ençà al món d'empreses puntcom ha estat l'aparició del cercador Google ([www.google.com](http://www.google.com)). En uns moments en què la majoria d'empreses relacionades amb la tecnologia estan en moments baixos, el Google continua destacant per les seves innovacions i per un model de negoci assenyat i respectuós amb l'usuari i amb la comunitat Internet, cosa molt d'agrair en els temps que corren. El Google va néixer per cobrir una de les necessitats vitals d'Internet: la recerca de dades dins d'un oceà d'informació poc contrastada i mancada d'estructuració. En una societat com la d'avui, on la informació i la competència per gestionar-la són cada cop més importants, una eina com el Google permet multiplicar les nostres habilitats per trobar allò que realment necessitem. Amb més de 150 milions de consultes al dia, el Google s'ha convertit en una eina imprescindible per a les tasques quotidianes de milers d'usuaris en empreses, universitats, institucions, o simplement a la llar. El Google no solament ha aportat una eina essencial al món d'Internet, sinó que, a més, ho ha fet respectant i potenciant l'esperit original d'Internet com a xarxa per compartir coneixements de forma oberta, cosa que pràcticament totes les empreses del boom puntcom van oblidar del tot. Els creadors del Google, dos joves estudiants anomenats Larry Page i Sergey Brin, coneixien molt bé el món universitari i l'esperit d'Internet que s'hi respira, atès que, de fet, es van conèixer a la Universitat de Stanford mentre estudiaven el seu doctorat. Per a la majoria d'usuaris, el Google té la mateixa màgia que Netscape ([www.netscape.com](http://www.netscape.com)) va tenir al seu moment o que Apple ([www.apple.com](http://www.apple.com)) sempre ha tingut per a un usuari de Mac: una empresa que els proporciona un producte de qualitat i amb la qual se senten certament satisfets. A tall d'exemple, Google rep més de sis-cents currículums al dia de professionals que desitgen incorporar-s'hi com a empleats. Google està vivint un moment molt dolç. En una època en què la majoria de cercadors, com ara Altavista, MSN o Lycos saturaven les seves pàgines principals amb multitud de serveis, que comprenien des del correu electrònic fins a l'accés a Internet, Google va apostar per un disseny senzill i funcional centrat a oferir únicament la cerca d'informació a Internet. Cal destacar que, a més, Google mai no ha acceptat publicitat en forma de cibertires (banners), cosa que respon a la ferma voluntat dels creadors del cercador de mantenir-lo com una eina atractiva per als seus usuaris. Els dos eixos principals que van servir a Google per diferenciar-se dels seus competidors van ser la rapidesa en les cerques, atès que l'usuari gairebé mai ha d'esperar més de mig segon per obtenir resposta, i la tecnologia Page Rank. Aquesta tecnologia és l'encarregada de realitzar una avaluació de la popularitat d'una pàgina tenint en compte, entre altres coses, els enllaços que una pàgina rep d'altres, com a mesura democràtica de la popularitat de la informació que conté aquella pàgina. Això es basa en la idea que els usuaris només enllacen aquelles pàgines que realment són interessants. Page Rank també té en compte la importància del lloc del qual prové l'enllaç, si tenim en compte que hi ha llocs que tenen molt més pes quan fan un enllaç que altres. Per exemple, un enllaç a la nostra pàgina de la cadena de notícies CNN té molt més valor que no pas un altre d'una pàgina personal d'un usuari qualsevol. En mostrar el resultat d'una cerca, el Google mostra les pàgines ordenades per la importància assignada per Page Rank. Això fa que el Google, com a resultat d'una cerca, ofereixi, en la gran majoria de casos, informació més precisa i de més qualitat que els seus competidors. Els seus creadors estaven tan segurs d'aquest fet que van incloure un botó amb el text "Avui tinc sort" (I'm Feeling Lucky) que realitza la cerca sol·licitada i ens en porta directament al primer resultat. Tot i això, malgrat que Google ha representat un avenç important, encara retorna massa resultats i comença a tenir ferms nous competidors. Mencionarem només Vivisimo ([www.vivisimo.com](http://www.vivisimo.com)), que fa servir el resultat combinat de diversos cercadors per oferir-nos els resultats més adients. Molt interessant és l'opció que permet restringir les cerques a diferents àrees de coneixements i ens agrupa els resultats en forma d'arbre jeràrquic segons la seva temàtica. El Google ha despertat l'interès per un àrea on molt aviat tindrà nous i bons competidors. Ara fa menys d'un any, Google va integrar l'Open Directory Project ([www.dmoz.org](http://www.dmoz.org)) al seu cercador, un directori d'adreces de llocs web on milers de usuaris fan d'editors classificant i mantenint actualitzades les adreces i descripcions del directori. Hi col·laboren, de forma totalment desinteressada, més de 46.000 persones i hi ha classificats més de 3 milions de llocs web. Aquest directori és lliure i qualsevol pot descarregar-lo, ampliar-lo, o integrar-lo al seu lloc web (com fan alguns portals com ara [www.eresmas.com](http://www.eresmas.com)). En aquest sentit, l'aposta de Google de donar suport a un esforç desenvolupat des de la comunitat d'Internet, tot integrant-lo en el sistema de cerques, va ser una empenta incalculable per a aquesta iniciativa, en contraposició a la resta de cercadors que han decidit desenvolupar els seus propis directoris privats, imitant el pioner Yahoo. Amb l'adquisició del servei de grups de discussió Dejanews ([www.dejanews.com](www.dejanews.com)) el febrer de 2001, Google va incloure al seu repertori de serveis la cerca d'informació als missatges dels últims cinc anys publicats als grups de discussió (newsgroups) d'Internet. No contents amb això, van ampliar el contingut d'aquest índex a més de vint anys (des de 1981) gràcies a les col·laboracions altruistes d'usuaris que van donar la seva col·lecció de missatges per tal que Google els indexés. Es posaven així a disposició de tots els usuaris d'Internet més de 700 milions de missatges indexats, que contenen discussions apassionades sobre els temes més diversos, de manera que el Google esdevé un arxiu històric de l'evolució d'Internet i dels seus habitants. Un aspecte que Google va tenir en compte des del començament és la diversitat lingüística existent a Internet i la importància que té, per als seus usuaris d'arreu del món, poder treballar en les seves respectives llengües. Google va encetar fa poc més d'un any un projecte al seu lloc web mitjançant el qual els usuaris podien adaptar la interfície del cercador a la seva llengua, i, més important encara, podien restringir els resultats de la cerca a documents escrits en la seva pròpia llengua. En el cas del català, l'adaptació va ser desenvolupada per Softcatalà ([www.softcatala.org](www.softcatala.org)); això permet que l'usuari treballi amb una versió traduïda del lloc web de Google, i a més, que pugui restringir els resultats de la cerca a pàgines escrites només en català. A dia d'avui, Google està traduït a més de 70 llengües i és capaç de restringir les seves cerques a més d'una trentena. Pel que fa a l'àmbit tecnològic, Google és una empresa que ha tingut èxit, cosa no gaire sorprenent si tenim en compte que més de 50 dels seus 270 empleats actuals posseeixen doctorats en diferents àrees del coneixement humà. A part de la seva excel·lent tecnologia de cerques, Google va destacar aviat per cercar no solament en documents HTML, sinó també en documents del Microsoft Word, de l'Excel i en format PDF, per esmentar-ne alguns, posant d'aquesta manera a l'abast del seus usuaris més de 35 milions de documents que fins ara no es trobaven indexats. Google posseeix la instal·lació més gran de servidors Linux en bateria, amb més de 10.000 PC que atenen diàriament més de 150 milions de peticions de cerques. En comptes d'optar pels grans fabricants de maquinari o solucions tancades, Google va apostar per una solució basada en molts servidors Linux amb processador Intel que s'executen en maquinari clònic de baix cost. Cada cop que es rep una petició, el sistema de càrrega balancejada escull el servidor més adient per atendre la petició i la hi dirigeix. Aquest model fa que el sistema sigui altament tolerant a errades i pugui ser ampliat fàcilment. És un exemple que dóna validesa a la postura de tots aquells que defensen la utilització del Linux dins del món corporatiu. Molta gent es pregunta com fa diners Google; des dels seus inicis, va comptar amb el suport dels fons de capital risc Sequoia Capital i Kleiner Perkins Caufield & Buyers. El seu model de negoci s'ha basat en dues vessants força diferenciades: llicenciar la seva tecnologia a empreses per al seu ús i cobrar pels anuncis que es mostren als usuaris, dins del context de les seves cerques. Malgrat que Google no ha fet mai públics els seus resultats econòmics, sembla que fa mesos que són econòmicament rendibles i no tenen pressa per sortir a borsa. Google hauria de ser un model a seguir per altres empreses, respectant les formes de fer de l'Internet cooperativa, fomentant constantment la innovació i brindant eines útils als usuaris. No hi ha cap dubte que en el camp de les cerques a Internet queden moltes coses a millorar i eines a desenvolupar, i segur que Google ens continuarà sorprenent durant un bon temps. Bibliografia i enllaços recomanats Pallman, David (1999): Programming Bots, Spiders, and Intelligent Agents.O'Reilly. Microsoft Press Informació sobre Google des del seu lloc web http://www.google.com/intl/ca/about.html Lloc web de notícies Search Engine Watch http://www.searchenginewatch.com/ Job seekers search at Google http://news.com.com/2100-1023-830725.html Google - Success stories http://www.intel.com/eBusiness/casestudies/snapshots/google.htm Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.
| Google: la recuperació de l'esperit d'Internet |
2002-05-04 13:00:00 | 1216 | Per Oscar del Pozo/ www.softcatala.org 4/05/2002 Imagineu que el govern d'un país petit decideix fer que totes les gestions de la seva administració es facin des d'un sol lloc, sense que calgui anar a cada departament individualment. Lògicament, aquest projecte és un projecte importantíssim pels país i els seus ciutadans, donat que amb el temps tothom l'haurà d'acabar usant. Aquest govern decideix que es necessita construir un edifici que és on haurà d'anar el ciutadà per fer totes les seves gestions amb l'administració. Cal que aquest edifici estigui molt ben fet: caldrà que sigui molt segur perquè hi seran les dades de tots els ciutadans, haurà de ser molt resistent per no caure en cas de terratrèmols, haurà de ser accessible per tothom i haurà d'estar molt ben comunicat amb tots els departaments del govern. Aquest govern demana ofertes a les grans constructores, entre les que hi ha una anomenada LMM. LMM és la constructora líder del mercat mundial, i disposa de tècniques pròpies de construcció que li permeten fer l'edifici en molt poc temps sempre que només s'utilitzin els seus materials. A més, resulta que LMM ja ha fet un edifici similar al Regne Unit, i aquest petit país seria el segon en el món en tenir un sistema com aquest, cosa que emplena d'orgull els governants. El fet que sigui una empresa tan gran i important els dóna confiança, creuen que no poden anar errats. Així doncs, el govern escull LMM i assigna un pressupost força important a aquest projecte tant cabdal. No massa lluny d'aquest país n'hi ha un altre, també petit, que es proposa un projecte molt similar. En aquest segon país, els governants han sentit que les tècniques de construcció de LMM han estat polèmiques en el passat perquè hi han hagut problemes de seguretat, i fins i tot hi ha persones que diuen que els edificis d'aquest constructor tenen una clau mestre que permet accedir als serveis d'espionatge del seu país. A més, fonts ben informades diuen que per ampliar o reformar els edificis de LMM cal demanar permís a LMM o que ho faci LMM mateixa. També els angoixa el fet que LMM no ha fet cap esforç en el passat per retolar els edificis en la llengua del seu petit país excepte quan se'ls ha donat diners addicionals. Com que són governants i no arquitectes, decideixen preguntar a la Universitat i els arquitectes i artesans locals. Resulta que els constructors del país també poden fer edificis segurs, duradors i ben comunicats usant tècniques de construcció de domini públic, que tothom pot conèixer i millorar amb la condició que expliqui les millores a tothom. A més, tothom pot fabricar els materials i conèixer-ne la composició, de manera que es pot canviar de proveïdor ràpidament en cas de necessitat. Un problema és que l'edifici no es pot fer tant ràpidament, tot i que no els importa massa perquè ser els primers no és el més important sinó fer-ho bé. Però el govern té por de que sense una gran empresa al darrera ningú no li asseguri la realització professional del projecte. Algunes de les empreses líders competidores de LMM saben treballar amb aquestes tècniques i materials, i podrien responsabilitzar-se del projecte. A més, el recolzament del món acadèmic li dóna confiança al govern. Els governants d'aquest segon país se n'adonen de que invertint en aquesta solució es milloren les capacitats tècniques de les empreses i universitats del país, i que la solució així creada pot exportar-se creant riquesa a llarg termini. Per totes aquestes raons, finalment decideixen invertir la mateixa quantitat de diners en aquest projecte alternatiu. Al cap d'uns anys, tots dos països tenen un edifici. Els ciutadans del primer país estan molt contents perquè va ser el segon país del món en tenir aquest edifici, i el cost de manteniment de l'edifici que els cobra LMM no se'ls fa feixuc perquè estan molt orgullosos de ser un país pioner. Com en tots els edificis, es troben deficiències, però LMM les va arreglant i construir un altre edifici costaria una fortuna, a més que la mudança seria èpica. LMM també està contenta, perquè no només va cobrant dels dos primers edificis, sinó que està venent el mateix disseny d'edifici a un munt d'altres paísos. Al segon país, els ciutadans també estan molt contents, perquè tenen un edifici que costa molts pocs diners de mantenir, i l'estan ampliant sense problemes. El que els fa sentir més orgullosos de tot és que el sistema desenvolupat al seu país ara s'usa a molts altres països. Algunes empreses del país ara ja surten a competir amb LMM, i de les Universitats surten professionals molt qualificats que troben feina de seguida. Els ciutadans senten que les seves dades estan segures i sobretot saben que els diners dels seus impostos s'han reinvertit en el propi país. Molts ja us haureu adonat que el govern del primer país és el Govern de la Generalitat de Catalunya. El projecte és l'Administració Oberta de Catalunya, i no inclou la construcció d'un edifici, sinó d'un sistema informàtic per part de Microsoft i els seus associats. Les persones que formem Softcatalà no entenem que un projecte impulsat des de la Conselleria d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació no hagi tingut en compte les universitats, no impliqui cap mena d'inversió en recerca a Catalunya, i ni tant sols es plantegi la millora del teixit d'empreses tecnològiques a la nostra societat. Lògicament, el govern del segon país és el govern que voldríem tenir. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.
| Administració Oberta de Catalunya: La casa per la teulada. |
2002-05-21 00:00:00 | 1223 | Per Jordi Mas i Hernàndez/ www.softcatala.org 21/05/2002 El creixement de Netscape com a empresa va ser un dels més espectaculars viscuts al Silicon Valley. El 1996, quan no portaven ni tan sols dos anys operant, van sortir a la borsa al Nasdaq triplicant el valor de les seves accions el primer dia de cotització [1]. Netscape s'havia consolidat com l'empresa que estava liderant molts dels avenços tecnològics a Internet, tant en l'àrea de navegadors com de servidors, però Microsoft els seguia les passes molt de prop. Si Tim Berners-Lee, Jon Postel, Vint Cerf i altres havien definit Internet, Netscape estava contribuint a la popularització de la Xarxa i, en aquest procés, estava guanyant molts diners. El 23 de gener de 1998, Netscape Communications anunciava [2] la distribució gratuïta del seu navegador web Netscape Communicator 4, fins aleshores un producte comercial, així com l'alliberament, en qüestió de setmanes, del seu codi font. Aquest anunci va sorprendre a molts analistes, ja que no tenia cap antecedent en la indústria del programari. El Netscape Communicator havia encapçalat els avenços tècnics més destacats de la web amb la creació de tot un ventall de tecnologies que comprenien des de l'SSL (protocol que permet fer transaccions segures a Internet), els marcs i taules d'HTML, les galetes (cookies), o el propi llenguatge JavaScript, més tard adoptats com a estàndards pel [World Wide Web Consortium (W3C)](http://www.w3.org). Eren bones notícies per al moviment de programari lliure, ja que una empresa important en aquell moment com era Netscape feia una aposta ferma pel moviment i posava a disposició de la comunitat un navegador d'Internet amb les últimes tecnologies. Netscape es convertia en la primera empresa que alliberava un programa ja consolidat entre els usuaris i feia un gir cap un model obert de desenvolupament, i també esdevenia la primera gran empresa que apostava de ferm pel món del programari lliure. Anys després arribarien empreses com ara Sun Microsystems, que, mitjançant el lloc web [Open Office](http://www.openoffice.org), i amb una actuació molt similar a la de Netscape, obriria el programa Star Office, un paquet ofimàtic amb més de set milions de línies de codi font.
Els motius La idea d'alliberar el codi va sorgir, entre altres motius, per la influència que va tenir el text The Cathedral and the Bazaar [3], escrit per Eric Raymond sobre diversos empleats de Netscape. Un dels grans impulsors de l'obertura del codi font va ser [Jaime Zawinski](http://www.jwz.org), el qual, abans d'incorporar-se a Netscape com a responsable de la primera versió del navegador per a Unix, va participar en diversos projectes relacionats amb el programari lliure, incloent-hi el Lucid Emacs.
D'altra banda, Netscape havia vist decréixer la seva quota de mercat en quant a navegadors de forma alarmant. Durant l'any 1996, més del 70% d'usuaris d'Internet utilitzaven un navegador de Netscape, però a finals de 1997 aquesta quota havia baixat fins al 57% [4], mentre que Microsoft augmentava la seva quota amb l'Internet Explorer (IE). Amb l'IE, Microsoft havia aconseguit un producte robust i tecnològicament equivalent al navegador de Netscape, però que es distribuïa de forma gratuïta, mentre que Netscape venia el seu navegador a tothom que en fes ús en un entorn comercial. L'any 1997, el navegador de Netscape havia arribat a proporcionar el 18% dels beneficis de la companyia [2], però, amb la inclusió de l'IE com a part del sistema operatiu Windows per part de Microsoft [5], incloent-hi tots els nous PC, era qüestió de temps que l'IE es convertís en el navegador estàndard per a la plataforma Windows, com va quedar palès posteriorment amb la seva creixent popularització. Va ser llavors quan Netscape va portar Microsoft als tribunals, ja que considerava que la inclusió d'Internet Explorer a tots els sistemes operatius Windows representava una practica monopolística i un abús de la posició de mercat. Davant la impossibilitat de Netscape de continuar comercialitzant navegadors, el seu negoci es va centrar principalment en l'explotació del seu portal NetCenter i la comercialització de servidors per a Internet i intranets. En aquest negoci era encara molt important tenir un navegador propi per poder anar introduint-hi noves tecnologies sense dependre dels avenços de Microsoft, amb la qual també competia agressivament en l'àrea de servidors. Trencar aquesta dependència només era possible si Netscape continuava mantenint productes propis a la part client (el navegador) i a la part servidor. Netscape esperava que, alliberant el seu codi font, la comunitat ajudés a continuar la construcció i popularització del seu navegador, al més pur estil dels primers sistemes Unix. Un part difícil La publicació del codi font de Netscape no era un procés immediat, ja que Netscape només podia alliberar el codi font que li pertanyia, ja que havia de prescindir de tot el programari integrat al navegador que era propietat de tercers. Existien més de 75 components de programari que eren propietat d'altres empreses, i Netscape va haver de contactar individualment amb aquestes empreses per intentar explicar-los els avantatges d'obrir el codi font dels seus components. No totes les empreses estaven disposades a seguir el camí de Netscape i alliberar el seu codi font, i la versió que es publicaria no va incloure, ni de bon tros, tota la funcionalitat del Netscape Communicator versió 4.
A part de publicar el codi font s'havia de crear un lloc a Internet que organitzés el desenvolupament de tot el projecte, i amb aquesta finalitat va néixer [Mozilla.org](http://www.mozilla.org) . El nom de Mozilla havia estat molt lligat a la cultura de Netscape, ja que era el nom de les versions preliminars a la versió 1.0 del navegador, el primer producte de l'empresa, que finalment es va anomenar Netscape Navigator. Després, Mozilla va esdevenir la mascota de la companyia [6] i una referència cultural per als empleats de Netscape.
El 31 de març de 1998 es presenta públicament Mozilla, amb l'objectiu de fer d'emmagatzem central del codi del projecte i proporcionar les eines col•laboratives necessàries per possibilitar la coordinació entre els diferents membres. Mozilla neix com una organització independent de Netscape; de fet, Netscape, a partir de la versió 6 del seu navegador, es converteix en un simple empaquetador del navegador produït per Mozilla, al qual afegeix algunes eines addicionals i el personalitza amb la seva imatge i serveis.
Mozilla és un nom que, en realitat, comprèn quatre coses: el nom del lloc web que conté el projecte, el conjunt d'eines i llibreries que s'hi creen, el nom del Navegador produït i distribuït en base aquestes eines, i la mascota del projecte. La versió del navegador conté un navegador, un programa de missatgeria, un programa de creació de pàgines web, un client de xat i un conjunt d'eines de privadesa i depuració.
Internet es va popularitzar com un sistema de comunicació on conviuen tot tipus d'ordinadors i sistemes. Per mantenir aquest esperit original i continuar treballant amb el desenvolupament de nous protocols Tim Berners-Lee, el creador de la web, va fundar el World Wide Web Consortium (W3C). Aquesta organització s'encarrega de definir pràcticament tots els estàndards que avui en dia conformen la web. Malauradament, per moltes especificacions que es facin, al final sempre es veuen sotmeses als nivells de compatibilitat que imposa l'Internet Explorer, atès que ha esdevingut l'estàndard de facto.
Existeixen ja navegadors de codi font obert com ara el [Konqueror](http://www.konqueror.org), que és també un gestor de fitxers i visualitzador de diversos formats, disponible per a GNU/Linux i que forma part de l'entorn d'escriptori [KDE](http://www.kde.org). Mozilla va més enllà en l'aspecte Internet, ja que és una plataforma independent del sistema operatiu (està disponible per a més de 16 sistemes). Construïda completament amb programari lliure, proporciona un conjunt d'eines amb els quals es poden construir tot tipus d'aplicacions web, més enllà del propi navegador. Mantenir un navegador basat en programari lliure amb les últimes tecnologies implementades és important de cara a no dependre d'un únic fabricant de navegadors.
Quatre anys d'esforços La publicació del codi font i la creació de Mozilla.org van crear moltes expectatives al voltant del projecte. Malauradament, en els mesos següents a la publicació del codi font es va demostrar que la coordinació del desenvolupament d'un producte tan gran era una tasca complexa i Mozilla no va ser capaç de produir un nou navegador en el temps que molts haurien volgut, mentre que l'Internet Explorer anava guanyant quota de mercat i s'anava consolidant com el navegador més popular a Internet.
Mozilla no tenia una feina fàcil per davant, atesos els problemes amb les llicències de tercers. En la primera versió alliberada per Netscape del codi font del navegador, el llenguatge Java, els correctors ortogràfics i els mecanismes de seguretat propietat de RSA (impossibles d'alliberar en forma de codi font sota la legislació nord-americana vigent al moment), entre altres components, no van poder formar part del codi font alliberat. D'aquesta manera, Mozilla començava el seu camí amb una versió lliure del navegador, però mancada de molts dels components més bàsics per tenir un navegador competitiu. Els programadors de Netscape també eren conscients que calia tornar a dissenyar el producte, especialment del motor HTML, per poder-lo adequar als nous estàndards i tecnologies.
Des de Mozilla es va començar a treballar en els diversos projectes que haurien de ser la base del nou navegador. Gecko, el nou motor de visualització de pàgines web de Mozilla, podia treballar amb els estàndards més moderns i va reemplaçar l'antic motor, que havia quedat obsolet. XUL també va tenir un paper molt important com a conjunt d'eines per definir la interfície d'usuari d'una forma independent a la plataforma. La idea era que, mitjançant XML, es poguessin dissenyar interfícies d'una forma similar a com dissenyem pàgines web. Evidentment, això representava reescriure tota la interfície d'usuari del navegador sota aquesta nova tecnologia. Un altre projecte força important era la creació dels components de seguretat de Mozilla, que permetrien utilitzar la signatura digital dels correus electrònics, la connexió a llocs webs segurs, la gestió de certificats digitals i la signatura digital d'aplicacions i components.
Amb el temps, es va anar vertebrant una comunitat al voltant de Mozilla, amb llocs web independents de notícies, com ara [MozillaZine](http://www.mozillazine.org) o [MozillaNews](http://www.mozillanews.org), que donen informació relacionada amb l'evolució dels projectes de Mozilla i de tercers. També va néixer MozDev, un lloc web que informa de pàgines web i recursos de col•laboració gratuïts a tota mena de projectes relacionats amb Mozilla: avui en dia n'hi ha més de seixanta projectes relacionats i des d'aquí han sortit un bon grapat de idees i components que avui en dia ja es troben incorporats al navegador. Però Mozilla ha fet més aportacions. Algunes de les seves eines, com ara Bugzilla o Bonsai, han estat adoptades per molts altres projectes [7] i han contribuït de manera decisiva a la millora de les infraestructures de desenvolupament en el món del programari lliure.
El novembre de 1998 es confirmava [8] la compra de Netscape per part d'AOL (America On-line). Alguns dels empleats de Netscape van abandonar l'empresa i el projecte i es va qüestionar la independència real del projecte, i quin futur podia tenir Mozilla a AOL. Després d'uns dies d'incertesa, AOL va confirmar el seu compromís amb el projecte i va quedar clara la independència de Mozilla.
El novembre de 2000, 32 mesos després de l'alliberament del codi font de Mozilla, Netscape va publicar la versió 6.0 del seu navegador basada en la feina de Mozilla.org. Aquesta nova versió introduïa el nou motor de processament d'HTML, Gecko, un gran avenç sobre les antigues versions 4.7 de Netscape, així com totes les tecnologies més actuals del moment, incloent-hi eines força avançades per a la gestió de la privadesa. La versió 6.0 va ser criticada perquè tenia bastants errors, era lenta en la majoria de PC, i, en general, perquè els usuaris van tenir la sensació que no era un producte prou madur. Molts usuaris no van entendre que Netscape havia decidit empaquetar la versió 6.0 sobre Mozilla, malgrat que els propis desenvolupadors de Mozilla consideraven que no estava finalitzada ni llesta per a l'usuari final.
El juliol de 2001, nou mesos després, apareix Netscape 6.1, basat en Mozilla 0.92. En opinió d'alguns experts [9], aquesta hauria d'haver estat la versió 6.0, ja que era la primera versió empaquetada de Mozilla que tenia una qualitat acceptable per a l'usuari final. Aquesta versió solucionava gran part de les queixes que tenien els usuaris de la versió 6.0 i introduïa algunes noves millores.
Què ofereix Mozilla 1.0 per a l'usuari final? Quan ja han passat quatre anys des del llançament de Mozilla, la versió 1.0, la primera que és considerada per Mozilla com a prou sòlida i estable per a l'ús generalitzat d'usuaris finals, està a punt de veure la llum. Els esforços de la comunitat de Mozilla en els últims mesos han estat enfocats a millorar el rendiment i solucionar el màxim d'errades possibles del programa per poder publicar una versió 1.0 de gran qualitat. El fet de tenir una versió oficial 1.0 i un compromís quant a l'estabilitat de les interfícies de programació per part de Mozilla farà, previsiblement, que molts desenvolupadors de connectors (plug-ins) i llocs web dissenyats específicament per a l'Internet Explorer comencin a adaptar-los també per a Mozilla.
La versió 1.0 de Mozilla, que es presentarà molt aviat, ofereix les mateixes prestacions que la majoria de navegadors del mercat, però té un seguit d'opcions força atractives i innovadores, algunes de les quals s'han vist per separat en altres navegadors o aplicacions, però mai com a funcionalitat bàsica d'un mateix navegador. Per exemple, s'ofereix la possibilitat de limitar les finestres emergents que apareixen sense demanar-les (pop-ups), tan habituals i molestes. També proporciona l'opció de blocar imatges de determinats dominis, opció molt útil per eliminar les cibertires (banners) publicitàries. Una altra opció molt apreciada pels usuaris és la possibilitat d'obrir diferents finestres de navegació en la mateixa finestra i després poder canviar d'una a l'altra mitjançant pestanyes (el Galeon també disposa d'aquesta opció), que és una opció força atractiva i de la qual és difícil prescindir un cop hom s'hi acostuma. Per últim, també cal destacar que Mozilla té un sistema propi de gestió d'aparences (skins) que permet a l'usuari canviar-ne completament l'aspecte, o fins i tot, dissenyar-ne una de nova.
El futur de Mozilla Segons StatMarket [10], una de les empreses d'estadístiques més fiables sobre l'ús de navegadors a Internet, a finals de febrer d'enguany només el 7% d'usuaris feien servir navegadors Netscape. És possible que aquest percentatge comenci a créixer un altre cop amb la introducció final de la versió 1.0 del Mozilla i que es consolidi una comunitat d'usuaris de Mozilla. Fins ara no han estat gaires els usuaris que han apostat per aquest navegador perquè encara no estava finalitzat, però un cop alliberada la versió 1.0 esperem que aquest nombre creixi. AOL, que és el proveïdor d'un 30% dels usuaris d'Internet als EEUU, ha confirmat que està avaluant Gecko, el motor HTML de Mozilla, per integrar-lo al seu propi navegador[11] i deixar d'utilitzar l'Internet Explorer, i que està considerant seriosament introduir-lo a partir de la versió 8.0 del seu client de connexió; això faria que, en poc temps, els 34 milions d'usuaris d'AOL utilitzessin un navegador basat en tecnologia Mozilla. A dia d'avui, Mozilla ja s' utilitza com a base de dos navegadors que s'estan popularitzant ràpidament, per una banda el Galeon, un navegador web força lleuger i pràctic per a l'entorn Gnome, i per l'altra el K-Melon, un projecte molt semblant però per a l'entorn Microsoft Windows.
A nivell tecnològic, Mozilla continuarà incorporant els últims estàndards web i continuarà treballant per reduir els seus requeriments de memòria i d'ús del processador. Empreses com ara Sun, RedHat o Nokia, i altres grans empreses del sector que necessiten una sòlida plataforma de desenvolupament de tecnologies web, estan treballant ja amb Mozilla, o considerant seriosament la possibilitat d'utilitzar-lo. Amb la popularització de dispositius com ara els PDA, els telèfons mòbils i les setup boxes, cal un navegador que serveixi de plataforma, i Mozilla pot ser un bon candidat.
Enllaços [1] <http://computers.sympatico.ca/news/stories/0,1856,17,00/0,1572,38679-17,00.html> [2] <http://www.netscape.com/newsref/pr/newsrelease558.html> [3] [http://www.tuxedo.org/~esr/writings/cathedral-bazaar/](http://www.tuxedo.org/%7Eesr/writings/cathedral-bazaar/) [4] <http://www.wired.com/news/business/0,1367,8595,00.html> [5] <http://support.microsoft.com/default.aspx?scid=kb;EN-US;q155003> [6] [http://www.snafu.de/~tilman/mozilla/](http://www.snafu.de/%7Etilman/mozilla/) [7] Gnome (<http://bugzilla.gnome.org/>), AbiWord (<http://bugzilla.gnome.org/>) [8] <http://www.wired.com/news/business/0,1367,16459,00.html> [9][ http://www.cnet.com/software/0-3227883-8-6804817-1.html](http://www.cnet.com/software/0-3227883-8-6804817-1.html) [10] [http://www.statmarket.com/cgi-bin/sm.cgi?sm&feature&stat032702](http://www.statmarket.com/cgi-bin/sm.cgi?sm&feature&stat032702) [11] <http://www.theregister.co.uk/content/archive/24617.html> Bibliografia Quittner, Joshua (1998): "Speeding the Net: The inside history of Netscape". Versió en català de Mozilla <http://www.softcatala.org/projectes/navegador6> Mozilla [ http://www.mozilla.org](http://www.mozilla.org) Mozilla poised for revival [ http://news.com.com/2100-1023-881529.html](http://news.com.com/2100-1023-881529.html) Mozilla 1.0 nears release [ http://news.com.com/2100-1023-871017.html](http://news.com.com/2100-1023-871017.html) The Story of Mozilla [ http://www.oreilly.com/catalog/opensources/book/netrev.html](http://www.oreilly.com/catalog/opensources/book/netrev.html) Mozilla Readies Browser Suite [ http://www.eweek.com/article/0,3658,s=1884&a=24737,00.asp](http://www.eweek.com/article/0,3658,s=1884&a=24737,00.asp) Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.
| Mozilla 1.0: quatre anys després |
2002-09-16 13:00:00 | 1245 | Per Mercè Molist 16/09/2002 "Per a Catalunya, domini català!", cantava el públic congregat al barceloní monument a Rafael de Casanova, mentre una dotzena de representants de la nova Associació en Defensa del Domini .CT ofrenava un ram de flors, lligat a un teclat vell, que hi posava el toc cibernètic. Era el quart any que els i les lluitadores en defensa d'un domini de primer nivell per a Catalunya (com el .es d'Espanya) posaven flors al peu de l'estàtua, però la primera vegada que ho feien constituits en associació i amb l'objectiu de portar la reivindicació més enllà. "Fa 6 anys vam iniciar la campanya per a aconseguir la terminació .CT per a les nostres adreces d'Internet i, durant tot aquest temps, apart de despertar en l'opinió pública la idea que és perfectament possible catalanitzar les adreces, també hem aconseguit que els nostres governants no oblidessin l'encàrrec que el Parlament de Catalunya va fer a la Generalitat aquell llunyà any 1996: assolir l'homologació ISO dels abreujaments .CT i .CAT per a les adreces d'Internet. Els ho hem anat recordant de forma discreta, però ha passat massa temps i continuem exactament en el mateix punt on érem", denuncia el primer comunicat de l'associació. Aquell 1996, un grup espontani d'internautes posava en marxa, des d'una plana web, un campanya de signatures a favor del domini .ct on s'adheriren gairebé 7.000 persones, un nombre extraordinari per a la prehistòria de la Internet catalana, fet que interessà els poders polítics, que s'hi van sumar amb una votació afirmativa del Parlament. A partir de llavors, potser l'èxit o potser el cansament adormiren la reivindicació fins que, a finals d'agost d'aquest any, els 7.000 signataris rebien un missatge electrónic on l'acabada de crear Associació en Defensa del Domini .CT denunciava les promeses incomplertes i convocava una jornada reivindicativa, l'11 de setembre. La festa va començar amb l'ofrena a Rafael de Casanova i seguí amb una recollida de signatures i de material informàtic vell: "Com a símbol del desencís dels internautes per la manca de voluntat de la Generalitat, els ensenyarem la nostra brutícia: portarem el material a reciclar però, abans, en farem una fotografia i la presentarem, junt amb una carta i les signatures, als presidents del Parlament i la Generalitat", explicava Ricard Vaqué, cap de l'associació. "Estem on érem quan vam començar. El domini .ct és tècnicament i políticament possible, però no es tira endavant perquè no interessa a la Generalitat. Si han tardat sis anys en adonar-se que l'adreça www.gencat.es havia de ser www.gencat.net, imagina què poden tardar per tenir adreces catalanes", es queixava Vaqué al peu del monument a Casanova. L'Associació en Defensa del Domini .CT vol revitalizar i aconseguir finançament per a una lluita que fins ara s'ha fet des del voluntariat. A més, hi ha l'ànim d'aprofitar l'ajuda de la recentment creada plataforma Serveis Públics Electrónics SA o PuntCat, impulsada per l'Administració Oberta de Catalunya. Conscient de portar sis anys lluitant per una causa perduda, l'associació, que aplega els mateixos pioners que van iniciar la campanya fa sis anys, està decidida a provar nous camins, "sense casar-nos amb ningú", puntualitza Vaqué. Pel president de l'ADD.CT, "l'objectiu de la nova associació és seguir pressionant la Generalitat perquè no es limiti a fer la sol.licitut de registre a l'organisme internacional ISO sinó que tingui l'autèntica voluntat d'aconseguir-ho i explori altres vies possibles, com anar directament a la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) o demanar el domini no només per a Catalunya sinó per a cada comunitat autònoma espanyola, fet que ho despolititzaria". La Comissió 11 de Setembre, els portals Vilaweb i Girona.com, Cataweb i Softcatalà són alguns dels organismes que recolzen l'associació des de la seva renovada web, a www.domini-ct.org. 6.346 SIGNATURES PEL .CT Entre l'octubre de 1996 i el setembre de 1999, la Campanya pel Domini .CT va recollir a la seva web 6.346 adhesions. El primer acte de la nova associació ha estat evaluar-les i fer-ne estadístiques: 6.104 corresponen a particulars, 110 a empreses, 64 a associacions, 26 a grups de música, esports i esplais, 13 a partits i sindicats, 9 a acadèmies i universitats, 9 a mitjans de comunicació, 7 a centres catalans a l'estranger, 3 a l'administració pública i 1 a col.legis professionals. Per procedència geogràfica, destaquen les 245 signatures de països europeus, 98 de Nordamèrica, 6 d'Austràlia o 3 d'Àsia. Quant a les 5.890 provinents de l'estat espanyol, la majoria són de Catalunya (5.502), seguida pel País Valencià (166), les Illes Balears (92), Castella (38), Galícia (21) i el País Basc (14). Des d'Andorra van signar 62 persones, de la Catalunya Nord, 7, i 1 de Sardenya. La propera tasca de l'ADD.CT serà crear un formulari per qui vulgui modificar les dades de la seva signatura i començar una nova recollida d'adhesions. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.
| Reneix la lluita per un domini català a Internet |
2002-09-15 13:00:00 | 1246 | Per Jordi Mas i Hernàndez/ www.softcatala.org 15/09/2002 Introducció Cada dia és més gran la comunitat de usuaris que no fem servir Internet Explorer i Microsoft Office com eines de treball, bé perquè no es troben en la nostra llengua, bé perquè no estan en la nostra plataforma, o bé perquè no són productes lliures (són programari propietari). En qualsevol cas, no els utilitzem exercint el dret legitim d'escollir amb quin programa volem treballar. Les alternatives abarquen des de els navegadors Mozilla o Galeon fins aplicacions ofimàtiques com l'OpenOffice, el Gnumeric, o l'Abiword, de les quals Softcatalà produeix les versions en català. Però exercir aquest dret no és sempre una tasca senzilla. Amb aquest article veurem com la manca de cura per complir els estàndards al publicar informació al web o els formats de intercanvi d'informació que utilitzem poden limitar la llibertat d'altres usuaris alhora d'escollir amb quins programes volen treballar. Compatibilitat de llocs web D'un temps ençà hem vist créixer alarmantment el nombre de queixes dels nostres usuaris sobre llocs web que només es visualitzen correctament amb Internet Explorer. Cada cop més sovint ens trobem que els creadors de llocs que només proven les seves pàgines amb Explorer, molts cops pel desconeixement de l'existència i grau d'implantació d'altres navegadors o a vegades simplement perquè la compatibilitat no ho consideren un tema important. El ventall de problemes amb que ens trobem els usuaris d'altres navegadors comprenen des de llocs web que són completament inaccessibles fins a llocs web que funcionen només parcialment. La frustració que sentim els usuaris davant d'aquest problema és molt gran i normalment només ens queda el dret a la queixa. Tim Berners-Lee, el pare de la web, ha comentat en diverses ocasions que la web va ser originalment dissenyada per funcionar amb qualsevol tipus de programari i maquinari [1]. Aquest esperit original d'accés universal a la informació sobre qualsevol sistema informàtic va representar un gran avanç en el seu moment i ens va allunyar dels temps on necessitaven diferents tipus de programari per accedir a diferents fonts d'informació. La restricció en l'accés de la informació a un determinat navegador representa una discriminació contra els usuaris dels altres navegadors. Així com hi ha molts usuaris, institucions i empreses que són conscients de la importància de disposar de pàgines web en diferents llengües i les ofereixen des del primer dia, és necessari el mateix tipus de conscienciació amb els temes relacionats amb la compatibilitat de navegadors i el compliment d'estandars web. Malgrat que estem davant d'un problema que es dóna a tota Internet, pensem que per proximitat resulta il·lustratiu comentar alguns llocs web que des de fa temps tenen problemes de visualització o d'accés amb navegadors diferents a l'Internet Explorer. Hem escollit aquest llocs web per la seva importància i per exemplificar els problemes diaris que podem tenir en la nostra navegació diària per Internet. Hem contactat aquests llocs repetides vegades demanant-lis suport per altres navegadors i han assegurat que és un problema que resoldran. · Administració Oberta de Catalunya (http://www.cat365.net/). Amb Netscape 4.7x es penja només entrar i no es pot accedir a cap dels continguts del lloc web. També presenta problemes amb Mozilla i Opera. Això és especialment preocupant si tenim en compte que la majoria d'universitats de parla catalana fan servir el Netscape clàssic, així com un gran nombre d'usuaris particulars i empreses. Aquest és el portal des d'on es realitzaran tots els tràmits amb l'administració pública catalana. · TV3 (http://www.tvc.es). A la seva web trobarem, si fem servir Internet Explorer, un menú a la part superior que la pantalla que ens dóna accés a tots els continguts del lloc web. Aquest menú no es pot visualitzar amb Mozilla o Netscape 6.0 o superior. Lògicament, això representa un problema ja que no podem accedir als indexs dels continguts. · Servei Línea Oberta de la Caixa (http://www.lineabierta.es). No es visualitza correctament amb Mozilla ni amb Opera. Val a dir que la seva compatibilitat ha millorat bastant en els últims mesos, però encara resulta inoperant, especialment amb Opera. I així podríem continuar fins a esmentar una llarga llista de llocs webs força populars. Com podem veure no es tracta de pàgines poc conegudes sinó pàgines que presten serveis que són utilitzats per molts usuaris. A més, sent com són empreses ubicades a Catalunya i que coneixen la realitat del català, haurien de tenir en compte els navegadors més moderns que es troben en català precisament són els que no estan suportant correctament. Les causes Internet Explorer s'ha convertit en el navegador estàndard de facto a Internet. És indiscutible que gaudeix d'una posició dominant en aquest mercat gràcies al fet de que s'inclou de sèrie amb el sistemes operatius Windows i Mac OS. Però seria injust encarnisar-se amb Internet Explorer com a peça de software ja que el problema de la compatibilitat és possible que es doni sempre que hi ha un programa que té una quota de mercat tant important. Sense anar més lluny, al mitjans dels noranta, quan Netscape tenia una posició predominant semblant a la que ara té Microsoft, Netscape va estendre el seu navegador amb les Netscape HTML extensions. Aquestes extensions només funcionaven correctament sota Netscape i feien que les les pàgines que les utilitzaven no es veiessin correctament amb altres navegadors, lògicament Microsoft va fer el mateix amb els seves extensions. Probablement si el navegador dominant no fos Internet Explorer el navegador i fos d'un altre fabricant també tindríem problemes semblants. De fet Internet ha creat els seus propis mecanismes per evitar aquest tipus de situacions. A l'any 1998 es va crear el Word Wide Consortium (W3), que agrupa als principals fabricants de programari de Internet, amb la missió principal de definir i promoure la creació d'estàndards per a la web. En realitat, quan parlem d'estàndards web ens referim pràcticament sempre a les definicions i recomanacions d'aquest consorci. Amb la feina del W3 s'ha aconseguit que pràcticament tot els navegadors moderns suportin un grau força acceptable els estàndards més recents. A part dels navegadors, un altre tipus d'eines molt importants que estan involucrades en garantir una compatibilitat són les eines de creació de llocs web. Hi hagut un esforç molt important en els últims anys per aconseguir que les eines de creació de continguts generin codi compatible amb els estàndards actuals i no codi especific per a un navegador o uns pocs navegadors. Però és important recordar que la responsabilitat final a l'hora de garantir l'accés universal de la informació d'un lloc web recau sobre el propi administrador de la pàgina que pública la informació o dóna els serveis, ja que és qui en última instància pot garantir que el lloc web es accessible amb diferents navegadors. Amb la popularització de nous dispositius d'accés a Internet com els PDA o telèfons mòbils amb capacitats d'accés web el compliment d'estàndards encara es farà encara més necessari. La majoria de webs que tenen problemes de compatibilitat només han estat provats amb Internet Explorer. S'ha de començar a estendre la cultura, de que hi ha usuaris que també tenen dret d'accés a la informació i que fan servir altres plataformes tecnològiques. Al final, qui paga els plats trencat és l'usuari que es veu privat de l'accés o prestacions d'aquests llocs. La necessitat de formats lliures Això mateix que hem vist que succeeix en la web també succeeix en un àmbit també molt important, que és l'intercanvi de dades entre aplicacions. Normalment, es defineixen formats d'intercanvi que permeten operar entre diferents aplicacions. Malauradament, no tots els formats són iguals. Malgrat que el més desitjable seria que aquests formats que ens permeten intercanviar en mots casos la nostra pròpia informació fossin coneguts per tothom i no tinguessin cap restricció d'ús. Ens podem trobar que el el contenidor de la nostra informació (el format) pot tenir absurdes limitacions d'ús o simplement no estar documentat. Per exemple, el conegut format d'imatges GIF, que està correctament documentat però sobre el qual existeix una patent sobre l'algorisme que utilitza per a la compressió d'imatges [2], de la qual és propietària, l'empresa Unisys, requereix un acord de llicència per el seu ús en certs tipus de programari, en especial comercial, la qualcosa limita la llibertat d'ús d'aquest format. Per aquest motiu, el format GIF és considerat propietari. Fa força temps que hi ha una campanya [3] que reclama per a la conversió de totes les imatges de format GIF a altres formats, especialment PNG. Així arribem a la necessitat del format lliure, que és aquell que està documentat la manera en la qual es coneixem exactament com s'estructura la informació i no té cap restricció amb el seu seu ús. A tall d'exemple, un format com l'HTML està documentat correctament i qualsevol pot fer-ne ús sense restricció de cap mena. En contrapartida, entenem com a format propietari aquell que no és lliure, com ara el format GIF. Fa pocs dies la UNESCO [4] advertia del perill de perdre part del coneixement humà emmagatzemat digitalment i posava com a exemple la impossibilitat de recuperar informació per part de la agencia espacial de les proves que va realitzar en Mart l'estació Viking perquè el programari que podia llegir aquesta informació no existia i els programadors que tenien el coneixement havien mort. És un exemple prou enlluernador de com els formats propietaris poden hipotecar l'accés a les nostres dades. Per altra banda, els formats lliures garanteixen la llibertat del usuaris per a intercanviar informació amb tothom independentment de l'aplicació que facin servir ja que permet a qualsevol desenvolupar lliurement programari que treballi amb aquests formats. Si per exemple, fem servir Microsoft Power Point per a enviar una presentació només tenen garantit l'accés amb totes les particularitats del document al usuaris d'aquest programa. El cas del format doc de Microsoft Word El format doc del Microsoft Word és avui en dia és el format més estès per l'intercanvi de documents. Aquest fet és especialment greu ja que s'adoptat com a estàndard de facto un format que dificulta l'intercanvi d'informació entre usuaris que no fan servir Microsoft Word. Els usuaris d'altres productes d'ofimàtica, com per exemple l'Open Office, el KWord, l'Abiword, o tantes altres no poden operar adequadament amb aquest format i sovint no poden ni accedir a la informació que conté. Per altra banda, existeixen moltes varietats de versions del format doc, inclús Microsoft ha tingut problemes de compatibilitat entre diferents versions del propi Microsoft Word. Quan Microsoft va introduir una variant del format doc amb la versió del Word 97 va ocassionar que fos impossible compartir documents amb versions d'anteriors del mateix producte[5]. Finalment Microsoft va haver de proporcionar un pedaç per el Word 97 per a solucionar el problema De fet, el format doc, com moltes altres tecnologies de Microsoft, arrastren una complexitat excessiva a causa al nombre de versions i ampliacions amb que tenen que mantenir compatibilitat. El .doc és un format d'intercanvi de documents difícil d'interpretar per altres aplicacions degut a la seva inecesaria complexitat, si el comparem amb qualsevol format basat amb l'estàndard XML com els d'Open Office o Abiword. Un altre problema important del format doc és que el seu llenguatge de macros ha estat una font inesgotable per a la transmissió de virus informàtics degut en gran part a la feblesa del seu model de seguretat. Per altra banda, Microsoft Word emmagatzema un identificador únic que permet determinar en gran precisió el PC que ha creat el document, aquest és el sistema que per exemple es va fer servir per determinar l'autor del virus Melissa [6]. Avui en dia es pot eliminar aquest identificador, però encara moltes versions de Word el fan servir i molts documents doc que el contenen. Quins formats lliures podem fer servir llavors per l'intercanvi de documents?En realitat, tenim moltes alternatives, cadascuna més adequada segons les necessitat que ens troben. Els formats RTF i HTML són considerats formats adequat per l'intercanvi de documents. Si necessitem precisió alhora d'imprimir els formats PDF (portable document format), PS (Postscript), o Latex són forca recomanats. Conclusions És molt important posar cura a l'hora d'escollir com codifiquem el nostre contingut i documents per permetre que tothom pugui accedir a la informació i no els estem imposant cap restricció als usuaris d'altres programes o sistemes. Addicionalment, en el cas de la web, és igualment important tenir un procés de proves adequat que asseguri la compatibilitat de del nostre lloc web amb diferents navegadors. Referències [1] http://news.com.com/2100-1023-275248.html [2] http://www.gnu.org/philosophy/gif.html i http://lpf.ai.mit.edu/Patents/Gif/unisys.html [3] http://burnallgifs.org/ [4] http://www.kampra.com/modules.php?op=modload&name;=News&file;=article&sid;=23 [5] http://news.com.com/2100-1001-279619.html [6] http://news.com.com/2100-1023-223857.html Enllaços recomanats http://www.anybrowser.org/ http://webstandards.org/ http://www.gnu.org/philosophy/no-word-attachments.html http://www.computerworld.com/softwaretopics/software/appdev/story/0,10801,64689,00.html http://www.linuxplanet.com/linuxplanet/reviews/1934/1/ http://members.tripod.com.br/ramonflores/word/pt/nao_formato_word.txt http://www.kampra.com/modules.php?op=modload&name;=News&file;=article&sid;=23 http://proinnova.hispalinux.es/ Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.
| Els estàndards oberts garanteixen la llibertat a escollir |
2002-08-15 13:00:00 | 1247 | Per María del Carmen Ugarte García 15/08/2002 Resum: De com les idees van néixer i van circular lliures. De com la impremta va irrompre en aquest procés. De per què van aparèixer les lleis de la propietat intel·lectual. De com, amb l'aparició de les noves tecnologies, aquestes lleis tornen a qüestionar-se. De com el coneixement no ha de ser un bé d'un sol ús. De com els poders públics han d'impulsar i no pas impedir la difusió del coneixement. De com aquest procés s'alimenta a si mateix. Paraules clau: llengua, coneixement, llibertat, drets d'autor, gramàtiques, diccionaris. Preàmbul Quan sentim parlar dels moviments en pro d'una llengua lliure, potser sentim parlar de coses ben diferents, des d'aquells aspectes lingüístics que fugen de tot doctrinarisme o academicisme, fins a aquells altres aspectes, molt més prosaics, que parlen de la necessitat de no posar barreres a la difusió de la llengua i dels ensenyaments que hi estan relacionats. Tot i que el primer dels aspectes és, sens dubte, molt més atractiu des d'un punt de vista teòric, aquesta reflexió la dedicarem al segon aspecte, a la necessitat de no posar barreres a la difusió del coneixement. Al començament tot va ser lliure La humanitat va prosperar gràcies a la transmissió sense traves del coneixement. Durant bona part de la història de la humanitat, i encara avui en moltes cultures, la majoria dels coneixements es transmetien per via oral, de generació a generació, i fins i tot dins de les pròpies generacions. No semblava que res ni ningú volgués posar traves a aquesta circulació d'idees; si ho hagués fet, sens dubte, l'evolució hagués anat per camins ben diferents. Vam arribar així, amb aquest bagatge, al període que ja els nostres llibres escolars denominaven "Història", és a dir, aquell període de les nostres vides com a humans en el qual l'aparició de l'escriptura va fer possible no solament que els coneixements es transmetessin de generació en generació, sinó que aquesta transmissió fos possible entre generacions llunyanes tant en l'espai com en el temps. Els límits a la transmissió del coneixement en aquest període de la nostra història es derivaven de l'alt cost de producció que els materials de transmissió del coneixement (taules, papirs, llibres anteriors a la impremta...) tenien, però de cap manera d'un sentit de la propietat (entès com s'entenia la propietat de terres, esclaus, aixovar domèstic o útils de producció) del contingut d'aquests materials. Al capdavall, les idees, immaterials com són, no tenien amo, i tampoc en el sentit que hom li ha donat després. L'"única cosa" que necessitava un home per posseir un llibre i el seu contingut era tenir la capacitat econòmica per reproduir-lo, és a dir, per copiar-lo. El fet que aquest poder econòmic que permetia l'accés a la cultura, al coneixement, estigués acumulat en molt poques mans és irrellevant per als propòsits d'aquesta reflexió, encara que, lògicament, no per a altres aspectes que es puguin suscitar. Els impressors i la seva tasca Els impressors, encoratjats pels estats, es converteixen en transmissors únics del coneixement. L'arribada de la impremta, ja s'ha dit moltes vegades, va suposar un abaratiment dels costos de producció i una possibilitat més gran, si més no teòrica, de difusió del coneixement, ja que s'escurçava el període de producció d'un llibre i el seu cost es reduïa. Però, amb l'aparició de la impremta, va aparèixer també en escena la figura de l'empresari productor de llibres com a objectes materials i, encara que a primera vista podria pensar-se que la separació de funcions entre el productor d'idees i el productor dels mitjans per a la seva transmissió podria afavorir una major independència del món de la cultura, fet i fet aquesta separació no va ser tal, i la independència dels productors d'idees va quedar supeditada a la capacitat de producció dels productors de llibres. De fet, en la pràctica, el que es va produir va ser un pas cap enrere, ja que els conceptes de coneixement (immaterial) i de suport per a la seva circulació (material), és a dir, el llibre, es van fusionar en un de sol. D'altra banda, van començar a aparèixer els intel·lectuals que "vivien del producte del seu treball", no solament de les classes que pronunciaven en les aules, de les manutencions que rebien dels seus mecenes, sinó de la venda d'aquestes idees materialitzades en aquests mitjans de transmissió del coneixement, de la venda de "els seus llibres". Aquesta simbiosi idea-llibre es va anar consolidant a causa de nombrosos mecanismes i potser va arribar a la seva plenitud amb les lleis de la propietat intel·lectual que han arribat fins els nostres dies. No obstant això, no podem passar de puntetes sobre aquest procés i cal aprofundir una mica més, encara que sigui en poques línies, en les raons que ho van propiciar. D'una banda tenim els empresaris, els impressors, que arriscaven uns diners en la producció d'uns objectes per als quals havien d'assegurar un mercat, ja que havien de recuperar la inversió realitzada. De l'altra, tenim els poders públics, interessats que la cultura i el coneixement es difonguessin, però incapaços de finançar aquesta transmissió del saber per ells mateixos. En aquest aspecte caldria recordar que el principal agent cultural d'altres èpoques, l'Església, havia començat la seva pròpia transformació i no podia atendre per si mateixa l'augment de la demanda de coneixement que es va produir a l'Edat Moderna. A més, els homes rics que havien exercit de mecenes durant segles van entrar també en crisi pels propis canvis econòmico-socials. Els estats mateixos, acabats de fundar en la seva concepció moderna, havien d'atendre amb les seves arques, no massa ben proveïdes per cert, altres necessitats més peremptòries o fins i tot les seves pròpies guerres de consolidació. La cultura, el coneixement, necessitava expandir-se, però l'única forma viable de fer-ho era recorrent a la iniciativa privada, als impressors. Però aquests, com a empresaris al cap i a la fi, no arriscaven el seus diners si no era amb garantia de recuperació, i, per tant, els estats van haver de proporcionar-los alguna mena de garantia per encoratjar-los en la seva tasca. Les garanties van venir per mitjà del "monopoli", amb l'assegurament de ser els únics en la producció material de l'obra intel·lectual... D'altra banda, els alts costos de producció desencoratjaven per se les iniciatives de competència que algú pogués tenir sobre una determinada obra. En qualsevol cas, produir una còpia "il·legal" de l'obra resultaria clarament més car que l'obra "legal", per la qual cosa els intents de saltar-se la llei serien tan anecdòtics que ni tan sols mereixeria la pena establir un sistema policíac que vigilés el compliment d'aquesta llei. Per la seva banda, el productor d'idees s'assegura, al costat de la difusió d'aquestes idees per l'única via possible, una remuneració, que encara que minvada i depenent de l'impressor, li permetria encarar altres projectes, altres llibres. Les noves tecnologies apareixen en escena; i un parell de rondalles explicades explicades al pas Els costos de producció s'abarateixen i les idees tornen a separar-se del seu suport Aquest model de producció-difusió ha estat funcionant durant molt de temps i s'ha arribat, fins i tot, a rendir un culte exagerat a aquests anomenats "drets de la propietat intel·lectual" en desvincular-los del mitjà i de les circumstàncies en què van néixer, alguna cosa que per si no té justificació, atès que000 aquests drets no són comprensibles fora de les condicions materials en què es produïen els llibres en segles passats. No obstant això, i com era de preveure en estar tan units, la revolució que les noves tecnologies han suposat per a la difusió del coneixement ha fet que aquests drets de la propietat intel·lectual s'estiguin revisant, encara que amb la resistència fèrria dels sectors més tradicionals. Fem una parada en el camí per a referir-nos a un petit conte àmpliament reproduït i traduït, escrit per un dels pares del programari lliure, Richard Stallman. En El dret a llegir (1) Richard Stallman explica una història senzilla, localitzada en temps, en la qual algú ha de decidir saltar-se una llei, absurda, però llei, la infracció de la qual pot no solament acabar amb la seva brillant carrera, sinó dur-li algun tipus de càstig penal. Aquesta llei prohibeix el "préstec" de llibres, entenent aquest préstec com el simple fet que una altra persona pugui passar els seus ulls pel text, ja que el dret a llegir és individual, donat individu a individu, obra a obra, mitjançant el corresponent pagament de la llicència que dóna accés a aquesta lectura. La xicota del protagonista necessita per a acabar la seva tesi aquest llibre que el seu amic té, necessita incorporar unes cites al seu treball, però no té diners per a comprar aquesta llicència que li permet fer-ho. Sense aquesta llicència ella no podrà acabar la seva carrera ni projectar una vida en comú... Però si la llei és fèrria i tallant, els controls no ho són tant, i el protagonista sap que la probabilitat de ser descobert és petita i decideix arriscar-se... Anys després, lluny d'aquell lloc i havent format una família, ambdós lluiten per un món en el qual els llibres puguin circular lliurement i cap estudiant freturós de mitjans pugui veure compromesos el seu futur i la seva vida. Des de les primeres edicions del conte, les notes a peu de pàgina avisaven que allò no era una història d'anticipació; aquestes situacions s'estaven donant d'una manera o d'una altra en algunes universitats nord-americanes on l'accés a certs treballs d'investigació passava per les conegudes llicències. Poc temps després vam llegir a la premsa que al Parlament francès s'estava discutint una llei per la qual les biblioteques haurien de pagar un cànon per cada llibre prestat i d'aquesta forma compensar les hipotètiques "pèrdues" que els editors tenien en no vendre aquests llibres. Alguna cosa tan normal per al món de la ciència i de la societat en general com el préstec de llibres, com el dret a llegir, podia resultar en una acció il·legal, i atenció!, que es fa necessari recordar que il·legal no vol dir il·legítim i, menys encara, immoral. Tampoc fa falta que traspassem les nostres fronteres; el copyright que reprodueixo a continuació és una còpia literal del que apareix en l'edició d'una de les nostres fites clàssiques: "Queden rigorosament prohibides, sense l'autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes en les lleis, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d'exemplars mitjançant lloguer o préstec públics". L'edició material, és a dir, la transformació en llibre i CD-ROM, ha estat portada a terme per una empresa privada, però la concepció de l'obra, direcció i realització...., és a dir, de les idees i del que aporta al món del coneixement, ha estat portada a terme per una entitat pública i per descomptat, finançada amb fons públics. Aquesta prohibició de distribuir l'obra mitjançant préstec o lloguer (a deixar-se-la als amics gratuïtament, de moment, sembla que sí hi estem autoritzats) podem veure-la en més d'una publicació, però veure-la en una obra que ha estat concebuda per al millor coneixement dels nostres clàssics, de la nostra cultura, sobta doblement. On estaria millor aquesta obra que en una biblioteca de barri passant de mà en mà? Desconec si per a aquestes biblioteques de barri, universitàries o de qualsevol altra classe, fan edicions especials més permissives, però la cautela legal l'he tret de la pàgina a Internet mateixa en què es dóna publicitat a l'obra i no sé si per prudència o temor no he volgut preguntar perquès. Potser ha estat una simple negligència de l'administrador de la pàgina que s'ha limitat a copiar el que posava a l'edició impresa, però em costa pensar que aquest avís estigui a Internet per un error i que a ningú li hagi cridat l'atenció. Per a donar-nos una mica d'alleugeriment davant de situacions com la precedent recordaré un altre petit conte, una anècdota, que circula també per Internet i que els seus referents situen a la plaça d'un mercat baix medieval en el regne d'Aragó. Un home manté una paradeta de carn rostida per al refrigeri dels que acudeixen al mercat. Sobre la graella es rosteixen, convenientment enastats, els suculents trossos de carn que desprenen una olor agradable i conviden a degustar-los; un vianant es para prop del lloc, ensuma, sembla que li agrada aquesta olor que deixa la carn, però no sembla disposat a comprar un d'aquells trossos; el venedor se sent molest i li demana que es retiri, el vianant s'hi nega, la plaça és de tots; aleshores, el rostidor li demana una moneda per olorar la seva carn, el vianant torna a negar-s'hi, arriben a les mans i apareix la figura del justícia, personatge altament popular, respectat i savi. Assabentat de la causa de la disputa el justícia demana a l'ensumador una moneda, aquest la hi lliura a contracor; el justícia la llança a terra fent-la dringar i després pregunta al rostidor: "Has sentit el seu so?". "És clar -contesta el negociant". "Aleshores, dóna't per pagat -diu el justícia retornant la moneda al vianant- perquè el so paga l'olor de la mateixa manera que una moneda paga un tros de carn". Moralitat: material paga material, immaterial paga immaterial. De llibres i pomes On s'amplia el concepte de béns d'un sol ús i béns de múltiples usos. Si jo em menjo una poma, un altre no se la pot menjar, però pel simple fet de llegir un llibre, d'utilitzar un programa informàtic o d'escoltar una peça musical, no estic esgotant la possibilitat que uns altres ho gaudeixin també, bé simultàniament o a continuació. És més, si l'olor de la carn pot arribar a tots sense que aquesta carn minvi gens ni mica en la seva qualitat, la lectura col·lectiva del Quixot, per seguir amb l'exemple clàssic, no només no treu valor a l'obra sinó que se n'hi afegeix, ja que els lectors augmentaran el seu coneixement sobre aquesta llengua viva que és l'obra clàssica en si i amb això la possibilitat d'accedir a altres obres clàssiques i augmentar el nombre de lectors potencials. Com més gran és el consum de coneixement, més coneixement es genera. Els paladins de la llengua De com els "poders públics" actuen avui en dia davant la difusió de la llengua. Però això que sembla obvi deu ser molt difícil d'entendre per a aquests que es consideren a si mateixos paladins i guardians de la llengua, patrimoni pel que es veu, no del poble, sinó d'un grup de privilegiats. Elit disposada a esquinçar-se les vestidures, quan no a recórrer als atacs o vexacions (intel·lectuals, s'entén) d'aquells que gosen transgredir les lleis sagrades de la llengua; llengua que ells s'encarreguen de desar en arques que carreguen de forrellats, perquè ningú pugui penetrar en aquest secret si no pertany a aquest privilegiat grup que pot pagar l'ús de la clau. Perquè, què és aquesta llicència que restringeix la difusió i la publicació de l'obra sinó un forrellat? Seguiran dient els editors d'avui dia, hereus d'aquells impressors de l'Edat Moderna, que han de recuperar les inversions que realitzen per posar en el mercat aquesta obra que, per molt immaterial que sigui, necessita matèria per a circular. Diran els escriptors que no poden acontentar-se amb el so de les monedes perquè alguna vegada necessiten menjar carn i això es paga amb monedes... Diran, també, aquests mateixos que han de preservar els fruits del treball i esforç invertit en aquesta tasca, que d'alguna forma, el que és "seu" (2) en sentit d'autoria ha de protegir-se davant l'apropiació indeguda de les idees i, així, creient que emparant el material preserven també allò immaterial, es rebel·len cegament davant de tot allò que vagi en contra del que se surt del camí marcat i consagrat en segles passats. Però sobretot sorprèn que institucions públiques com les acadèmies o instituts la finalitat dels quals és difondre aquesta llengua de la qual se senten tan orgullosos, presentin tot tipus de traves a la difusió i posin amb exclusivitat en mans privades, editorials sobretot, aquesta tasca, convertint d'aquesta manera en negoci una cosa que no hauria de ser-ho. D'altra banda, ens encoratja pensar que no tot és negre ni en contra en aquest panorama, i si bé la majoria de les institucions públiques no semblen haver-se adonat de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, i alguns poders públics espanyols segueixen obstinats a protegir la seva "ñ" d'amenaces que fa temps van deixar de ser-ho mitjançant la promulgació de lleis, coercitives més que encoratjadores, aquests mateixos interessos polítics busquen, encara que a vegades per camins equivocats, la difusió d'una determinada llengua en cert territori. En aquest interès polític, que a molts pot molestar, pot ser que per una d'aquestes paradoxes, la llengua trobi el seu camí a la llibertat. Complexes són, certament, les circumstàncies de qui ha de menjar d'aquest treball intel·lectual que consisteix en, diguem, escriure novel·les o realitzar obres musicals per al divertiment o relaxació de l'esperit; ells i els seus editors hauran de buscar nous camins per a les seves obres, però deixem-los que ho facin per si mateixos de moment, o deixem-los que gaudeixin d'aquest status mentre puguin; encara el model antic pot servir les seves finalitats. Però centrem-nos, sense més dilació, en el coneixement que emana de les fonts, ja siguin públiques, institucionals, col·lectives, particulars o individuals. Llibertat també per al lingüista De com el professional de la llengua sortirà beneficiat d'aquests mecanismes de difusió sense traves de la seva pròpia obra. I fixem-nos en la labor del gramàtic, del lingüista (al cap i a la fi aquest article tracta de justificar per què la llengua ha de ser lliure) i com, ajudat per les noves tecnologies, la seva labor pot veure's recompensada materialment (ningú desitja que els nostres intel·lectuals visquin en la misèria) i alhora ser difosa sense traves, no només pel bé de l'objecte material dels seus treballs, la llengua mateixa, sinó dels seus usuaris, el poble, i finalment dels seus valedors: ells mateixos. És poc probable que cap lingüista, a principis del segle XXI, parteixi de zero en realitzar el seu treball d'investigació; els seus treballs estaran basats en altres molts, quan no en un sol que tractarà de millorar i és molt possible també que certs treballs de certes característiques estiguin, al seu torn, basats en les obres acadèmiques, encara que "només sigui - com va dir algú- per a criticar-les o mostrar el seu total desacord". Resulta una mica absurd i redundant que si jo, per exemple, volgués treure una ortografia o fer un diccionari de l'espanyol, hagi de recórrer a "subterfugis", com per exemple copioses cites, per a dur al meu paper el que ja està escrit. ¿No seria més pràctic per a tots poder copiar lliurement aquests textos i treballar sobre ells, introduint com a modificacions o esmenes el que jo vulgui afegir o canviar d'aquesta obra? L'autoria de l'original pot quedar fora de perill però alhora no limitar la labor dels que vénen darrere. ¿Per què no enriquir un diccionari ja fet amb les nostres pròpies aportacions? Sempre es podrà publicar un "annex", un volum complementari, un "el-que-sigui crític", diran els tercers..., però l'usuari de la llengua que camina pel carrer es trobarà al davant, en la pràctica, amb tres llibres iguals encara que en el fons siguin diferents. Pot ser que l'usuari del carrer, a l'hora d'optar per un d'ells, opti per qualsevol, doncs qualsevol d'ells suplirà les seves necessitats i pot ser que ni tan sols adquireixi el més adequat; comprarà el diccionari que en aquest moment algú li "ofereixi", i es desentendrà de la ciència que puguin tenir els altres. Pel sol fet de fer tres llibres diferents no es compraran tres llibres diferents; se n'escollirà un d'ells i el "coneixement" que puguin aportar els altres es menysprearà. Una competència absurda i "deslleial" s'haurà produït entre aquests autors de llibres ansiosos de protegir la seva obra "original". I què farà l'especialista, l'estudiós de la llengua? Es veurà obligat a adquirir per duplicat o triplicat els textos bàsics? No hi hauria manera de facilitar-li l'accés només al realment nou? Cal tenir en compte també que els autors són alhora els seus principals clients dins d'aquest mercat. No estan llençant pedres contra la seva pròpia teulada amb aquesta hiperprotecció? No els convindria treballar d'una forma més col·laboradora, i no sols a l'hora de citar-se i tractar "reconeixements", sinó per a fer una sola obra? Les noves tecnologies tenen ja eines que permeten organitzar aquests coneixements col·lectius com a obres úniques per al lector, preservant alhora l'autoria de cada col·laboració individual. Només manca la voluntat de fer-ho, de sotmetre's a aquests nous models, i realment tant autors com editors hauran de fer un esforç per avançar en aquest camp, en el d'oferir i "vendre" allò que és realment nou i no tot el coneixement anterior traslladat a l'obra nova mitjançant artefactes que a vegades freguen aquestes lleis de la propietat intel·lectual que aquests mateixos autors i editors defensen a ultrança. El que s'albira a l'horitzó Però mentre editors i autors, científics i lúdics, continuen veient la forma de "protegir-se" amb les lleis de segles passats, la comunitat científica, i fins i tot l'artística, està buscant nous camins més d'acord amb els temps. Fixem-nos en aquests autors científics que no tracten de treure profit, diners directes, de les lectures de les seves obres, sinó que les posen a disposició de tothom que les necessiti perquè les seves idees es difonguin i es vagi creant, al seu torn, la necessitat d'ampliar aquest coneixement. És en aquestes formes de transmissió del coneixement més personalitzades: conferències, consultes directes, treballs per encàrrec, etcètera, en els quals els nous autors científics (i fins i tot artístics) estan trobant la nova font d'ingressos. Algú ha de pagar, i de fet així és, per aquesta prestació directa, que seguint amb la metàfora de les pomes, equivaldria a aquesta poma que només un pot menjar-se, però cal pensar que gràcies a les noves tecnologies aquestes "pomes" poden arribar a multiplicar-se sense que el seu creador hagi hagut de multiplicar el seu esforç, ell haurà rebut el seu preu just, però els que accedeixin a aquests serveis després (per exemple a la còpia en vídeo d'una conferència) no tindran per què pagar el mateix que si haguessin estat a l'aula... els costos de producció i de reproducció no haurien de veure's encarits pel valor del coneixement, només del suport material en què viatgen. I aquest coneixement anirà alimentant la cadena i generant una nova demanda de coneixement individualitzat que satisfarà i enriquirà (potser no metafòricament, cal pensar en els casos de Richard Stallman o Linus Torvalds) els seus autors. No insistirem més en les noves possibilitats que se'ns ofereixen i en la necessitat de no posar traves a aquesta circulació lliure d'idees; creiem que ja hem dit prou... però sí es fa necessari finalitzar fent referència a les característiques de les noves llicències que van sorgint, perquè és clar que mentre no desapareguin totes, mentre convisquin les antigues "lleis" amb les noves, aquestes haurien d'ajustar-se d'alguna manera a la pauta que aquelles van marcar (3). I així, perquè les idees puguin circular lliurement, no necessiten només el desig de fer-ho, ja que algun desaprensiu podria apropiar-se-les i el mal no rau en què en tregui profit, sinó precisament en que no es talli la cadena, que apropiant-se d'alguna cosa que no és seva prohibeixi la seva circulació posterior. Per això és important que les obres que neixen lliures siguin marcades d'aquesta forma acollint-se a les noves lleis que protegeixen aquests drets de còpia: les noves llicències permeten marcar com a privades o inalterables aquelles parts de l'obra científica que així hagin de considerar-se alhora que protegeixen el dret a modificar i copiar aquelles que així es defineixin i, sobretot, que ningú pugui posar traves a aquesta difusió del coneixement. Notes 1\. El dret a llegir està disponible a diversos llocs d'Internet, per exemple a http://www.gsyc.inf.uc3m.es/sobre/right-to-read-es, [consultat el març del 2001]. 2\. Extret d'HERNÁNDEZ MONTOYA, Roberto. Breve teoría de Internet. [En línia] http://www.analitica.com/bitblioteca/roberto/teoria.asp, [consultada el març del 2001]. 3\. Es recomana llegir el text d'algunes llicències lliures per a entendre com es protegeixen els drets d'autor en aquest món canviant. GNU. "Various Licenses and Comments about Them". http://www.gnu.org/philosophy/license-list.html, [consultada el març del 2001]. Copyright © 2001 María del Carmen Ugarte García. S'autoritza la seva reproducció i còpia d'acord a la GNU Free Documentation License, versió 1.1 o posterior. Totes les seccions d'aquest document són "invariants" però s'hi poden derivar treballs lliurement. Versió original publicada a http://www.lainsignia.org/2001/marzo/cul_063.htm.
| Per què ha de ser lliure la llengua? |
2001-10-01 00:00:00 | 1248 | Jordi Mas, Softcatalà. El sistema operatiu és l'aplicació bàsica de l'ordinador, la que s'encarrega de la gestió dels recursos de la màquina i els perifèrics, i la que permet l'execució simultània i la comunicació amb la resta d'aplicacions. Per això es considera que el sistema operatiu és una peça clau quan parlem d'informàtica i llengua. A l'Estat espanyol, un elevat nombre d'instal·lacions de sistemes operatius es duen a terme en PC nous i la majoria d'usuaris no actualizen mai el sistema operatiu durant la vida de l'ordinador. No és estrany: actualizar el sistema operatiu suposa una despesa econòmica i pot representar que algun dels perifèrics de què disposem ja no sigui reconegut, o que certes aplicacions deixin de funcionar. També ens podem trobar amb el cas que el PC antic ja no tingui la potència exigida per a la nova versió. D'altra banda, l'actualització d'un sistema operatiu a una altra llengua sempre sol ser problemàtica. Davant d'aquesta realitat, un objectiu fonamental al nostre país és aconseguir que els usuaris puguin escollir instal·lar el Windows en català quan compren un ordinador nou i no l'hagin d'actualizar. Per això és imprescindible disposar del Windows en català sempre actualitzat a l'última versió i d'establir acords amb els fabricants d'ordinadors per assegurar-ne la distribució amb PC nous. Perquè Microsoft produís la versió del Windows 98 en català, la Generalitat catalana va haver de pagar-li més de 80 milions de pessetes. Amb tot, Windows 98 en català va aparèixer mesos després de la versió castellana i amb molts problemes de distribució. Posteriorment, la Generalitat va signar un acord amb alguns fabricants de maquinari per distribuir el Windows en català en PC nous. Malauradament, pocs mesos després, molts fabricants van deixar d'oferir la versió en català ja que era antiga i no compatible amb el maquinari dels nous PC. Un cop lliurada la versió en català, Microsoft va considerar que havia complert la part de l'acord, i els usuaris ens vam quedar amb una versió del Windows en català obsoleta. L'explicació de tantes negligències en l'execució de la versió en català del Windows cal cercar-les en el nul interès de Microsoft per la nostra llengua i, des de la Generalitat, per no haver estat capaç d'executar la traducció en menys temps, d'assegurar-ne una bona distribució i, sobretot, de no haver negociat la disponibilitat de versions futures. Després de més de dos anys de silenci sobre el Windows en català, malgrat que han aparegut un bon grapat d'actualitzacions del sistema operatiu des de la darrera versió traduïda a la nostra llengua, la Generalitat va anunciar al setembre que hi hauria una versió del Windows XP en català. Windows XP, que és la propera versió del sistema operatiu de Microsoft, es presenta oficialment el 25 d'octubre. Però no en català. A més d'haver-nos d'esperar almenys tres mesos, els usuaris catalans disposarem d'una edició incompleta del sistema operatiu. En concret, s'oferirà un pedaç que s'instal·larà només sobre la versió anglesa del Windows XP Professional (no pas la domèstica), amb una traducció parcial de la plataforma. A la pràctica, els usuaris que ja tinguin un ordinador amb Windows i que vulguin actualitzar-lo hauran de pagar per la versió professional del Windows XP en anglès, instal·lar-la sobre la versió antiga i, després, afegir-hi el pedaç en català. El català, resumint, queda reservat a usuaris amb un alt nivell tècnic, econòmic i d'anglès. Qui compri un ordinador nou no ho tindrà gaire millor: disposarà de la versió domèstica del Windows XP en castellà i haurà de seguir el procediment anterior, o haurà de pagar un sobrepreu perquè li preinstal·lin la versió professional anglesa. Aquesta precària situació fa preveure que l'èxit i la qualitat d'aquesta versió serà encara més baixa que la de Windows 98 en català. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.
| Windows i el català, l'amor impossible |
2002-01-21 22:51:02 | 12521 | © 2001, Marta Torres i Vilatarsana i Lluís Payrató.
Aquest article és fruit d'una comunicació presentada al I Congrés Internacional Llengua, societat, ensenyament Alacant, 8-10 de novembre 2000. Apareixerà a les actes publicades per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, en la col·lecció Symposia Philologica.
## 1\. Introducció
La utilització dels nous mitjans de comunicació interpersonal de mode escrit que tenim a l'abast gràcies a les noves tecnologies, ja sigui els mediatitzats per ordinador (xats i missatges de correus electrònic -a partir d'ara ens prendrem la llicència d'anomenar-los correus electrònics o senzillament correus-), ja sigui els missatges de text entre telèfons mòbils, s'ha generalitzat entre els joves en edat escolar. Aquest sector social s'expressa amb normalitat i en català en els nous escenaris virtuals sense necessitat d'un aprenentatge previ. Així, a l'escola, d'una banda, s'hi aprèn a escriure un model de llengua estàndard que s'usa en diferents registres formals (exàmens, treballs, cartes, etc.), però d'una altra banda s'hi desenvolupen les varietats informals que els alumnes empren espontàniament en mitjans sociotècnics com xats, correus electrònics i missatges a mòbils. Intentarem descriure, encara que de manera esquemàtica, una varietat que podem etiquetar d'emulació escrita de l'oral però que a l'hora compta, com veurem, amb recursos propis. Volem destacar en aquest article que els participants en aquests nous sistemes de comunicació donen mostres constants d'innovació lingüística, fet que es pot interpretar com un indici de vitalitat de la nostra llengua. D'aquest fet se'n desprèn que els catalanoparlants ens hem incorporat a la societat digital sense la necessitat d'haver de practicar un canvi de codi sistemàtic a favor de l'anglès, llengua dominant a la xarxa. Tot i que, evidentment, hi ha diferències notables entre les varietats lingüístiques dels xats, els correus electrònics (Herring, 1996) i dels missatges de text dels mòbils, en destacarem alguns punts en comú, com ara unes estructures sintàctiques i un lèxic col·loquial propi de la conversa presencial, trets que unifiquen aquestes diverses varietats i fan possible que les agrupem sota una sola àrea. Finalment, entrarem en la caracterització particular de cadascun d'aquests mitjans sociotècnics.
## 2\. Dades generals
Abans d'entrar en matèria, voldríem oferir unes xifres que resulten rellevants. En concret, i primer de tot, la taxa de penetració d'ús d'Internet a Catalunya és del 23,7% (abril del 2000). Per sobre d'aquest nivell, hi ha els EUA i Canadà, que voregen el 50%, i per sota es troben països veïns com Itàlia, França o Espanya, a la franja del 10%. [caption id="attachment_12522" align="aligncenter" width="595"] Figura 1: Usuaris d'Internet l'any 1999 Font: Computer Industry Almanac Inc (http://www.c-i-a.com/199911iu.htm), NUA (www.nua.net/surveys/how_many_online), European Information Technology Observatory 2000. * Enquesta sobre la penetració de les TIC a Catalunya, abril 2000. SSI / IDESCAT.[/caption] Cal afegir que la llengua catalana té força presència a la xarxa. Així, pel que fa al nombre absolut de webs, el català es troba en el 19è lloc del món mentre que en relació amb el nombre de webs per parlant, n'ocupa el 15è lloc (Font: <a href="http://www.vilaweb.com">Vilaweb</a>). D'altra banda, les estadístiques diuen que, de l'ús que es fa d'Internet a Catalunya, el 60% té finalitats informatives o comunicatives (Font: Secretaria per a la Societat de la Informació). Per tant, és evident que està ben justificada la necessitat d'estudiar la comunicació que s'estableix a la xarxa,i en particular de fer-ho des des d'una perspectiva interdisciplinària que inclogui la lingüística.
## 3\. Context situacional
L'esquema de Biber (1994) recollit per Payrató (1998) facilita l'anàlisi dels factors relatius al context situacional dels xats, correus electrònics i missatges a mòbils, tot agrupant-los al llarg de set punts: estructura comunicactiva, relacions entre els participants, lloc i temps, canal, relació amb el text, propòsit i tema.
### 3.1 Estructura comunicativa
L'estructura comunicativa dels missatges a mòbils i de la majoria de correus electrònics és d'un sol emissor a un sol receptor, tot i que també es pot enviar un correu a més d'una adreça o a una llista de distribució a partir de la qual arribarà a tothom que hi estigui subscrit. Als xats, en canvi, podem trobar dos tipus de missatges: els públics (d'un a tothom) i els privats (d'un a un). Els primers els visualitzaran totes les persones connectades al mateix canal que l'emissor, independentment que vagin adreçats a tots els participants o només a un de sol -en aquest cas, solen anar encapçalats per un vocatiu que explicita a qui va dirigit el missatge. Els segons, apareixeran en una finestra visible només per a dos participants. Es tracta de missatges privats d'un emissor a un sol participant. Per tenir present la complexitat de la interacció en els xats, afegirem que una particularitat d'aquest sistema és que permet que es mantinguin converses privades paral·leles entre dos o més participants al mateix temps que tots plegats participen en la conversa que es duu a terme en el canal general (cf. figura 2). Per comparar-ho amb una conversa presencial, imaginem-nos un sopar amb vuit comensals en un restaurant sorollós: no és estrany que es mantingui una conversa principal mentre dues persones mantenen una conversa paral·lela, però sense deixar d'escoltar la principal (encara que sigui tangencialment) i amb la possibilitat de reincorporar-s'hi en qualsevol moment.
### 3.2 Relacions entre els participants
Com es desprèn del títol d'aquest, hem triat com a objecte d'estudi la llengua dels joves que utilitzen la telefonia mòbil i els sistemes de comunicació mediatitzada per ordinador (CMO) que la xarxa ofereix. Es tracta, doncs, d'una varietat dialectal d'un grup d'edat determinat que, a més, comparteix una sèrie d'habilitats o coneixements tècnics que els permeten desenvolupar-se en els nous entorns comunicatius de les noves tecnologies (per exemple, saben usar els programes client d'accés als xats o teclegen amb celeritat els missatges a mòbils).
### 3.3 Lloc i temps
Pel que fa a les variables de lloc i temps, és pertinent parlar dels límits d'extensió del missatge, de la comunicació a distància i del conceptes de sincronia i asincronia. L'extensió del missatge varia en funció del mitjà sociotècnic. Els missatges a mòbils, en general, no poden superar els 160 caràcters mentre que els dels correus electrònics poden ser, enPodeu distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiqueu i no el feu servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de https://www.softcatala.org amb un enllaç. principi, il·limitats (sempre i quan el receptor ho accepti!). En els xats, les mesures de la finestreta en la qual s'escriu el text i el tipus d'interacció condicionen la llargada del missatge, que sol ser breu (d'una o dues línies). Tot i que res no impedeix que sigui més extens, les normes de la netiqueta [1. La netiqueta (l'etiqueta de la xarxa) està constituïda per un conjunt de regles o normes que vetllen per la urbanitat i la bona qualitat dels intercanvis comunicatius que tenen lloc a Internet.] aconsellen que no sigui excessivament llarg (cf. Torres, en premsa). En els tres sistemes que tractem (xats, correus electrònics i missatges a mòbils) s'estableix una comunicació a distància. Això implica que no es compta amb els recursos paralingüístics i gestuals propis de les interaccions cara a cara, com els elements vocals, els gestos, la proxèmia, les pauses conversacionals, etc. Com veurem més endavant, un dels recursos més populars per intentar emular les expressions facials és l'ús de les emoticones. El concepte de sincronia es relaciona amb la recepció immediata del missatge tan bon punt s'envia. Requereix, doncs, que emissor i receptor estiguin connectats o en línia en el moment de la interacció, com succeeix en els xats o en una conversa telefònica. Parlarem d'asincronia quan el decalatge temporal entre l'enviament i la recepció dependrà del nivell de connectivitat del receptor, és a dir, els missatges de text es reben gairebé a l'instant si el mòbil del receptor té cobertura o accés a la xarxa mentre que la recepció del correus està en funció de la freqüència amb què el consultem. En qualsevol cas, l'intercanvi de missatges demana un lapse superior al dels xats. Sovint, els usuaris no tenim en compte aquesta variable, però les indicacions de l'hora i la data que sempre apareixen en els correus i en la majoria de missatges a mòbils poden ajudar a evitar malentesos. 3.4 Canal Els tres sistemes que analitzem es valen del mode escrit, i en conseqüència podem parlar d'una permanència del text superior a la de la comunicació oral. Els correus electrònics i els missatges a mòbils s'emmagatzemen en la memòria, de manera que poden ser consultats tants cops com calgui. La permanència del text contribueix a una coherència més gran amb el missatge de resposta -no s'esvaeix com l'oral i l'emissor el pot rellegir en el moment d'elaborar el text de resposta. Per aquest motiu, la permanència facilita que el missatge de resposta es regeixi per la màxima de pertinència atès que permet satisfer les expectatives de resposta del nostre interlocutor. A l'apartat dedicat al correu electrònic, reprendrem aquesta qüestió quan parlem de la cohesió textual entre els correus. En els xats, el text perdura a la pantalla i, a més, hi ha la possibilitat de desar el document en un fitxer de text. Si volem rellegir alguna part de la conversa només cal que ens desplacem a les línies de text que desitgem. L'existència d'una transcripció de la conversa, a més de ser una font inesgotable de corpus d'anàlisi que es genera a temps real, pot evitar malentesos, com ho demostra el fet que aquest sistema s'usi per mantenir debats o reunions de treball d'empreses amb seus a diferents punts geogràfics. El fet que els tres sistemes utilitzin el canal escrit els allunya clarament de la varietat col·loquial prototípica, oral per definició (Payrató, 1996). En contrast amb molts escrits, però, el grau d'espontaneïtat dels missatges que ens ocupen sol ser més alt (o, dit a la inversa, el grau de planificació és més baix).
### 3.5 Relació amb el text
Una de les característiques que, d'entrada, sobta més quan s'accedeix per primer cop als sistemes que tractem és l'ús d'una varietat simplificada en els missatges. No es tracta, però, d'una transgressió de la normativa per desconeixement, atès que els joves tenen coneixements de català, sinó de l'ús d'un codi simplificat amb abreviatures, elisions, absència d'accents, etc., que permet un guany en la velocitat de producció del missatge (recordem que, en termes temporals, escriure és més costós que parlar) i evita el cansament físic que produeix teclejar. A més, la capacitat del buffer (memòria intermèdia de teclat segons el TERMCAT), és a dir, l'espai per escriure en els missatges a mòbil i xats, és limitat, fet que obliga a escurçar el missatge. 3.6 Propòsit El propòsit de la majoria de missatges que hem analitzat és la interacció social entre els participants, en combinació amb l'intercanvi informatiu, regit per parells adjacents bàsics de pregunta-resposta com els que es donen en la conversa presencial i que es poden exemplificar amb els que es presenten a continuació:
> (1) in_out: pelut in_out: vas tornar be a granollers? |PeLuT: si si | PeLuT: gracies al pepma :)) (M 10, 1473-6)
De vegades, les possibilitats de transmissió de dades dels mitjans que estudiem poden superar amb escreix l'àmbit de la conversa amb l'enviament de grans blocs d'informació. Així, per exemple, amb un correu electrònic es pot enviar un document adjunt amb gran quantitat de text o imatges. En aquests casos la dimensió predominantment interactiva queda substituïda per la transaccional o informativa.
### 3.7 Tema
Es fa difícil sintetitzar en poques paraules quins és el tema dels tres sistemes que analitzem, però podríem dir que en els xats es parla de tot allò que gira a l'entorn del coneixement dels participants (s'intenta esbrinar l'edat, el sexe i la localització de l'interlocutor, etc.), en els correus es tracten qüestions bàsicament informatives, explicatives i argumentatives i en els missatges a mòbils predomina el camp informatiu quotidià (cites, propostes, etc.).
## 4\. Recursos comuns d'una nova varietat
Com s'ha avançat més amunt, cadascun dels sistemes de comunicació mediatitzada per ordinador presenta particularitats. Ara bé, una anàlisi transversal de la nova varietat funcional que predomina en els tres sistemes que analitzem ens permet acotar quatre recursos comuns:
1. Ús d'un codi simplificat que contribueix a la disminució del cost de producció del missatge. Com es veu a l'exemple (2), el grup qu es transcriu amb k, s'elideix la a, com succeeix en els contactes vocàlics de la llengua oral i s'eliminen les vocals de quedada (kdd) tot plegat sense posar en perill que els usuaris entenguin el missatge.
> (2) ei, ki va nar a la kdd? 'ei, qui va anar a la quedada?' (M 10, 268)
2. Ús de marcadors propis, que ens permeten parlar d'una varietat social donat que es poden interpretar com a marques de pertinença a un grup. Aquest codi, sovint críptic per als forans, esdevé un factor de cohesió entre els participants i es fonamenta en un joc de complicitats.
> (3) holes = salutació a tots participants connectats al xat a10 = acrònim del comiat, homòfon d'adéu
3. Ús d'emoticones com a recurs per transmetre afectivitat, com per exemple, ke be, vens al cine :), però també per guiar inferències: ke be, no vens al cine ;). Així, en el segon exemple, si fem l'ullet, el nostre interlocutor no s'ofendrà i interpretarà que fem broma; dit d'una altra manera, desapareixerà l'acte d'amenaça a la imatge de l'interlocutor que implicava que ens alegréssim de la seva absència.[2. Per a una anàlisi de les funcions pragmàtiques de les emoticones, vegeu Torres 1999a i b] L'èxit de l'ús de les emoticones va en augment, fins al punt que, darrerament, hem pogut constatar que alguns models de telèfons mòbils demanen a l'usuari si vol incorporar emoticones preestablertes quan envia un missatge de text. D'altra banda, la majoria de programes client d'IRC preveuen l'enviament d'emoticones i d'accions (estic rient, t'envio un petó, etc.). Algunes de les emoticones més usades són les següents:
> (4) :-) 'ric', :-( 'estic trist', ;-) 'pico l'ullet', :-* 'un petó', etc.
4. Ús freqüent de marques d'expressivitat, com ara repeticions (holaaa), exclamacions, interjeccions i fer servir majúscules per simular que estem cridant. L'ús constant d'aquest recursos contradiu les tesis que a la dècada dels 80 (i fins i tot encara avui, potser per desconeixement del medi) titllaven la CMO de freda, impersonal i, en definitiva, pobra per a la interacció social (Kiesler et al., 1984).
## 5\. Mitjans sincrònics: xats
Els torns de parla truncats i la separació de parells adjacents del tipus pregunta-resposta són fenòmens originals dels xats. La possible incoherència textual que això provoca es resol amb l'ús d'interjeccions conatives i de vocatius, pràctica que Werry (1996) va batejar amb el nom d'adressivitat (addressivity). Així, com es pot veure a l'exemple (5), Caco enuncia que demà acabarà els exàmens. Meguins profereix un torn de parla constituït per una interjecció conativa anb la finalitat de cridar l'atenció (línia 3: eh!) i un retret cap a Caco (línia 5: vocabulari!). Entre les seves intervencions apareix la primera part de la salutació que Lestie dedica a Meguins (línia 4: meguins??), que continua a la línia 6 (paixa nanu?, és a dir, què passa nano?). Finalment, Nina reprèn el discurs de set línies més amunt amb un vocatiu (línia 9: caco) que ens desambigua el jo tb, que s'ha d'entendre com a jo també acabo els exàmens, seguit d'una emoticona de complicitat. [caption id="attachment_12533" align="aligncenter" width="400"] (5)[/caption] A la figura següent, es pot comprovar com s'estructura la interacció en un xat i quins elements intervenen en la comunicació que s'hi duu a terme: [caption id="attachment_12525" align="aligncenter" width="600"] Figura 2: Conversa d'IRC[/caption] A la finestra de la dreta apareix el nom de tots els participants connectats al mateix canal que l'usuari. A la finestra principal apareixen, a mesura que es generen, les intervencions dels participants i els missatges del servidor. Aquest últims, encapçalats per tres asteriscos, ens anuncien, per exemple, les entrades i les sortides dels participants. Si fem clic damunt d'un nom, s'obre un xat privat entre només dos participants. Es visualitza en una finestra petita com en la que conversen 110mi mtv3 a la figura 2. El missatge s'escriu a la barra inferior i apareix a la pantalla principal quan cada cop que es pitja la tecla enter. Es tracta, doncs, d'un mitjà de comunicació sincrònic, a diferència, per exemple, del correu.
## 6\. Correus electrònics
Dels correus, només destacarem la rellevància del context i de la cohesió intertextual. Sense un lligam amb el missatge previ, molts correus serien incoherents i, fins i tot, inintel·ligibles. Per evitar-ho, es fan servir diversos procediments, que Herring (1999), en el seu estudi, classifica eb dues opcions: la represa o reformulació del correu que es respon (linking), com es veu a l'exemple (6), o el reenviament del text que hem rebut com a context de la nostra resposta (quoting), tal com apareix a l'exemple (7).
> (6) Correu rebut: La reunió serà el dilluns a les 12h. Resposta: Et confirmo l'assistència a la reunió de dilluns. (7) >La reunió serà el dilluns a les 12h. D'acord.
En aquest darrer cas, el correu que es respon apareix en el cos del missatge de resposta amb el marge esquerre marcat amb parèntesis angulars (>), com es pot veure en la figura 3. [caption id="attachment_12526" align="aligncenter" width="600"] Figura 3: Missatge de correu electrònic[/caption] El missatge que apareix a la figura 3 és la resposta d'un primer correu que conté un tancament format per una fórmula de comiat Fins aviat i per un nom. El receptor del missatge respon reprenent o, més aviat, qüestionant la signatura amb les expressions Fins aviat? i Vaya morro! marcades amb molts símbols interrogatius i exclamatius, en un intent de modalitzar de manera exagerada el seu enunciat. Som davant d'un cas d'anàfora textual o, en altres paraules, de referència a una part del text apareguda prèviament. Aquest procés és anàleg al que succeeix en la conversa quan hem de referir-nos a un enunciat o a un referent temàtic del discurs que el nostre interlocutor ha proferit en un moment passat (allò que em vas dir l'altre dia d'anar al cine [...]).
## 7\. Missatges a mòbils
El caràcter críptic de la nova varietat col·loquial que ens ocupa arriba al grau màxim en els missatges a mòbil a causa de dos factors. El primer és la limitació espacial que, com ja hem dit, és d'uns 160 caràcters. El segon, té relació amb el cansament que provoca l'escriptura. Aquest últim factor afecta els tres sistemes que estem analitzant, però en els missatges a mòbils incideix d'una manera especial, atès que per escriure hem d'usar el teclat alfanumèric del telèfon. En els dotze botons d'un telèfon es concentra tot l'alfabet i els signes de puntuació. Cada número té assignades tres o quatre lletres, de manera que per escriure una a hem de pitjar la tecla del número dos un cop, per a la b, dos cops i per a la c, tres cops. A tall d'exemple, per escriure hola, hem de fer un total de nou pulsacions: h = dos cops la tecla del 4, o = tres cops la del 6, l = tres cops la del 5 i a = 1 cop la del 2. [3. Hi ha mòbils que incorporen diccionaris de predicció. Amb aquesta eina, una paraula com hola s'obté amb quatre pulsacions. Els diccionaris de predicció poden influir de manera notable en la redacció dels missatges en altres llengües però no ens consta que se n'hagi comercialitzat cap en català. En conseqüència, no poden haver incidit en el nostre corpus d'anàlisi.] A continuació, oferim la transcripció de quatre missatges a mòbil encapçalats pel nom i l'edat de l'emissor i la data i l'hora d'enviament. En el primer exemple (8) podem apreciar com és rebut un missatge a la pantalla d'un mòbil i com les lletres de l'alfabet es distribueixen en el teclat numèric del telèfon:
> (8) Susanna 24 6/2/00 21:54
> (9) Marta 23 24/3/00 10:50 HOLA! COM VA EL QUEIXAL? CREUS QUE PODRÀS MENJAR PICSA AQTA NIT? PER CERT, EL RO. NO VINDRÀ. TÉ :-* PQ TA CURIS Hola! Com va el queixal? Creus que podràs menjar pizza aquesta nit? Per cert, el Roger no vindrà. Té -emoticona d'un petó- perquè et curis.
> (10) Esteve 17 4/10/00 20:01 Jo començo el dijous :P jeje Tinc ganes d veure't ;D Tb Jo començo el dijous -emoticona de treure la llengua i onomatopeia del riure. Tinc ganes de veure't -emoticona de picar l'ullet i riu- Esteve.
> (11) Anna 16 23/9/00 15:59 Ei!La vaketa ta mol b,al kole mlta feina xo guenu!No vaig a Nyap,juga l barça i kurru!Aviam kuan nm tots a nyap!kunxs un xavi d la salle?Ptns Ei! La vaqueta està molt bé, al col·legi molta feina però bueno! No vaig a Nyap -nom d'un bar-, juga el Barça i curro! Aviam quan anem tots a Nyap! Coneixes un Xavi de La Salle? Petons.
Oferim la transcripció dels missatges per desfer el caràcter críptic que poden tenir per al lector que no està avesat a llegir-los. L'estalvi d'elements en el procés de producció arriba a tal punt que sovint els emissors ometen les fórmules de salutació o de comiat i, en general, tot allò que no sigui informació rellevant.
## 8\. Conclusions
Les noves tecnologies i la implantació d'Internet han fet present la llengua catalana en noves modalitats comunicatives, com les dels xats, els correus electrònics i els missatges a mòbils. Aquest mitjans sociotècnics s'utilitzen cada cop més, sobretot per part dels joves però també per la resta de la nostra societat, i són l'hàbitat d'una nova varietat pseudocol·loquial, que és fruit, per una banda, d'un joc d'adequacions i d'interaccions entre els participants i el propòsit de l'acte comunicatiu i, per una altra, del canal i del codi. Com a resultat, ens trobem amb un conjunt de textos idiosincràtics que es vehiculen a través del canal escrit, però que a diferència de la majoria de textos escrits són informals, interactius i no planificats o espontanis, característiques que els apropen a la llengua oral. En definitiva, igual que els mitjans de comunicació de masses (o mass media) van portar al desenvolupament de noves varietats funcionals que han posat en qüestió les fronteres entre l'oralitat i l'escriptura, ara l'aparició i la difusió progressiva dels mitjans sociotècnics va aparellada amb una nova diversificació funcional del català, i doncs amb la consegüent configuració de nous registres, adequats a les necessitats comunicatives dels usuaris i generats, de fet, per aquestes necessitats.
[Marta Torres i Vilatarsana](mailto:torres@lincat.ub.es) torres@lincat.ub.es
[Lluís Payrató](mailto:payrato@lincat.ub.es) payrato@lincat.ub.es Departament de Filologia Catalana Facultat de Filologia Universitat de Barcelona Gran Via, 585 - 08007 Barcelona
## 9\. Bibliografia
BIBER, D. i E. FINEGAN (eds.) (1994): Social Perspectives on Register, New York: Oxford University Press. HERRING, S. (1999): "Interactional coherence in CMC." Journal of Computer-Mediated Communication 4(4). Special issue on Persistent Conversation, Thomas Erickson (ed.). http://www.ascusc.org/jcmc/vol4/issue4/ KIESLER, S. et al., (1984): "Socio Psychological Aspects of Computer-Mediated Communication.", American Psychologist, 39, pp. 1123-34. PAYRATÓ, L. (1996): Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana. València: Universitat de València, 3 ed. PAYRATÓ, L. (1998): "Variació funcional, llengua oral i registres" dins Lluís Payrató (ed.) Oralment. Estudis de variació funcional, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 29, pp. 9-33. TORRES, M. (1999a): Les interjeccions: aproximació pragmàtica a partir de converses presencials i virtuals, Universitat de Barcelona, tesi de llicenciatura. TORRES, M. (1999b): "Els xats: entre l'oralitat i l'escriptura", Els Marges, 65, pp. 113-126. <http://www.ub.es/lincat/marta.torres/articles/art-emot.html> TORRES, M. (en premsa): "Com es regula la comunicació interpersonal a Internet? La netiqueta", Els Marges. WERRY, C. C. (1996) "Linguistic and Interactional Features of Internet Relay Chat", Computer-Mediated Communication: Linguistic, Social and Cross-Cultural Perspectives, Susan Herring (ed.), John Benjamins, Amsterdam, pp. 47-63. NOTES Aquest treball té com a marc els projectes d'investigació PB97-0889 (Ministerio de Educación y Cultura) i 1998 SGR 0041 (Comissionat per a Universitats i Recerca). Agraïm a Daniel Becerra i a Marina Vila la facilitació de part de les dades d'aquest treball i a Jordi Mas els seus comentaris. Entenem per mitjans sociotècnics tots aquells sistemes de comunicació interpersonal mediatitzats per l'ordinador. Aquests termes corresponen als anglicismes chat o Internet Relay Chat (sovint es recorre a l'acrònim IRC), email i short message service (o SMS). Podeu consultar les definicions que ofereix Webopedia a <http://webopedia.internet.com/TERM/I/IRC.html>, <http://webopedia.internet.com/TERM/e/e_mail.html> i <http://webopedia.internet.com/TERM/S/Short_Message_Service.html>.
Podeu distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiqueu i no el feu servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org) amb un enllaç.
| El català dels joves en els xats, correus electrònics i missatges a mòbils: una nova varietat col·loquial? |
2003-10-01 00:00:00 | 827 | La primera aparició pública de Softcatalà va ser el 2 d'octubre de 1998 arran de la presentació del Navegador 4.04 en català, després de més d'un any de feina treballant en aquest producte. Al llarg dels últims 5 anys Softcatalà ha participat activament en la traducció, enginyeria i manteniment de programes com ara el Navegador en català, el Mozilla, l'OpenOffice.org, l'Ispell, el GNOME, el Gimp i l'Abiword; en serveis d'Internet com la traducció de la interfície del Google; en la creació de documents i eines lingüístiques; en la creació i manteniment del lloc web http://www.softcatala.org; i en la promoció del programari lliure en general i a l'administració pública en particular. Softcatalà vol agrair de manera molt especial la feina i l'esforç de totes les persones que gràcies a la seva tasca, totalment voluntària, han permès que es duguessin a terme totes aquestes accions i projectes. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet, a partir de la traducció de programes de prova i de lliure distribució.
| Softcatalà celebra el seu 5è aniversari |
2003-09-15 00:00:00 | 829 | L'associació Softcatalà anuncia la traducció al català de l'entorn GNOME 2.4 per a GNU/Linux El GNOME és un sofisticat entorn de treball i escriptori per a GNU/Linux que facilita enormement l'ús de GNU/Linux i que està guanyant popularitat ràpidament. Aquest entorn ofereix una sèrie de biblioteques per tal que els desenvolupadors de programari hi puguin integrar les seves aplicacions. El GNOME és part del projecte GNU i és programari lliure i està inclòs en pràcticament totes les distribucions de GNU/Linux i també funciona sobre Solaris, HP-UX, BSD i l'entorn Darwin d'Apple. El desenvolupament del GNOME no està controlat per cap empresa, sinó que és possible gràcies al treball de centenars de voluntaris de tot el món, els esforços dels quals coordina la Fundació GNOME. Podeu aconseguir GNOME 2.4 aviat amb la vostra distribució de GNU/Linux preferida ja que ve de sèrie en pràticament totes les distribucions. Entre les novetats de la versió 2.4 hi ha una millor accessibilitat, més d'onze noves aplicacions i més de cent canvis i millores sol·licitades pels usuaris. Softcatalà ha coordinat els esforços de traducció per a aquesta versió, i amb altres usuaris ha contribuït activament en el procés de traducció i correcció. Per a més informació sobre GNOME podeu adreçar-vos al lloc web de GNOME (http://www.gnome.org) o a la pàgina web del projecte de traducció http://www.softcatala.org/projectes/gnome/ Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet, a partir de la traducció de programes de prova i de lliure distribució.
| Softcatalà anuncia la traducció al català de l'entorn GNOME 2.4 per a GNU/Linux |
2003-07-23 00:00:00 | 830 | Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.4 per a Windows, Mac, GNU/Linux i altres versions d'Unix. Mozilla és el nom del projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat mozilla.org, que des de fa més de cinc anys està treballant en la creació d'un conjunt d'eines de treball a Internet, entre les quals s'inclouen un navegador, un editor d'HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic. El Mozilla, resultat d'aquesta tasca, permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això ja es pot fer en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. Els usuaris habituals de versions anteriors podreu comprovar que aquesta darrera versió ofereix noves opcions i que és plenament configurable; també notaran importants millores en el programa de gestió del correu. Com a novetats, la versió 1.4 permet l'autenticació NTLM, introdueix millores en el sistema de gestió d'adreces d'interès i opcions més avançades per a la detecció de correu brossa. Aquesta nova versió en català del Mozilla es pot descarregar gratuïtament des de qualsevol dels servidors que trobareu al web de Softcatalà (http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
| Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.4 per a Windows, Mac i GNU/Linux. |
2003-05-29 00:00:00 | 831 | Softcatalà, l'Institut Joan Lluís Vives i la Universitat de Barcelona organitzen les I Jornades sobre el català a les noves tecnologies amb l'objectiu de proporcionar als usuaris finals de les noves tecnologies una visió, com més àmplia millor, de la situació de la llengua catalana en aquest àmbit. Les Jornades es faran els dies 6 i 7 de juny a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, i s'hi pretén aplegar una representació de les iniciatives més reeixides o interessants d'ençà que als països de parla catalana hi ha un accés ampli a Internet, fet que ha permès la formació del que podem anomenar "Internet en català". Les Jornades pretenen ser, a més a més, un punt de trobada dels responsables d'aquestes iniciatives, per tal que puguin exposar i intercanviar experiències, opinions i reflexions. També s'hi analitzarà l'impacte que les noves tecnologies han tingut i tenen sobre l'ús de la llengua catalana per part dels usuaris, la situació en comparació amb altres llengües, i les possibilitats que les noves eines informàtiques ens proporcionen. Les jornades estan organitzades en tres grans blocs temàtics: Internet en català, Traducció i localització de programari i Tecnologies de la llengua. Les jornades són gratuïtes, de lliure accés a tothom, i s'adrecen a usuaris finals sense coneixements tècnics específics. Tot i això, us recomanem que empleneu el formulari 'inscripció' per tal que l'organització pugui fer-se una idea de la quantitat de gent que hi assistirà. Podeu trobar tota la informació de les Jornades que inclou el programa i com arribar-hi, a l'adreça: http://www.softcatala.org/jornades
| I Jornades sobre el català a les noves tecnologies el 6 i 7 de juny a Barcelona |
2003-04-22 00:00:00 | 832 | Softcatalà anuncia la disponibilitat de la traducció en català de l'Open Office per a Microsoft Windows i GNU/Linux. L'OpenOffice és un paquet ofimàtic de programari lliure que inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un programa de gràfics vectorials i aplicacions d'edició d'HTML i presentacions. A més, incorpora correcció ortogràfica en català, castellà, francès i anglès per facilitar-ne l'ús en diferents idiomes. Les millores del programa introduïdes des de l'última versió són les següents: \- Nou codi base (basat en l'OpenOffice 1.0.2) \- El diccionari d'anglès ja funciona per defecte. \- Noves plantilles. A més, ara les plantilles funcionen correctament. \- Traducció millorada de l'editor de fórmules. \- S'ha arreglat algun problema que hi havia amb els camins per defecte. \- Durant el procés d'instal·lació les caselles d'utilitzar l'OpenOffice per obrir els documents de Word, Excel, etc, ja no estan activades per defecte. \- Nova versió del motor del corrector ortogràfic. \- Nou separador automàtic de paraules en català. \- Millores generals en la traducció. A més, amb la nova versió del programa, posem a disposició dels nostres usuaris una nova guia d'instal·lació, pas a pas, que pot facilitar l'ús d'aquest programa per a usuaris novells i d'un tríptic amb les característiques més importants que pot servir per a la promoció del paquet. L'OpenOffice és actualment el paquet ofimàtic més modern disponible en català. Pot treballar perfectament amb una gran varietat de formats de fitxers, incloent els del Microsoft Word, Excel i Power Point, fent així més senzilla la migració a Open Office o l'intercanvi de documents amb usuaris d'altres paquets ofimàtics. L'OpenOffice és el projecte de programari lliure més gran del món, amb més de 7,5 milions de línies de codi i ha esta desevolupat per la comunitat OpenOffice.org. Softcatalà ha contribuït activament amb aquesta comunitat amb, entre d'altres aportacions, la traducció al català de l'Open Office i el desenvolupament d'un corrector ortogràfic de programari lliure. La versió en català de l'OpenOffice es pot baixar gratuïtament des d'http://www.softcatala.org/projectes/openoffice , on s'hi poden trobar també respostes a les preguntes més freqüents i documentació addicional. Es pot trobar informació tècnica addicional a OpenOffice.org http://www.openoffice.org). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta.
| Softcatalà anuncia la traducció en català de l'Open Office 1.0.2 per a Windows i GNU/Linux. |
2003-05-11 13:00:00 | 1217 | 11/05/2003 Joan Moratinos, jmo@softcatala.org - http://www.jmoratinos.com/ Presentació Quan fa dos anys la casa Sun va anunciar que havia adquirit el programa StarOffice per fer-lo servir com a base del programa obert OpenOffice, Softcatalà va pensar que era una bona ocasió per tenir una aplicació ofimàtica en català, d’un nivell digne i que pogués competir amb l’omnipresent Office de Microsoft, no disponible en català des de fa moltes versions. S’esperava molt d’OpenOffice, atesa la remarcable qualitat de l’antic StarOffice, d’una banda, i la presència de Sun entre els promotors, de l’altra. A més d’una traducció de qualitat dels programes, s’imposava dotar-los d’un corrector ortogràfic de català. OpenOffice, com a programari lliure, permetia sense restriccions la incorporació de correctors ortogràfics, i a més estava documentat com fer-ho (evidentment, això no vol dir que sigui fàcil, només que és possible). Primer contacte Tan aviat com va estar disponible la primera versió beta d’OpenOffice (s’ha de dir que el corrector és comú a tota la suite, però per a les proves el més adequat és el tractament de texts), es varen fer les primeres proves. Es va veure que el corrector “oficial” d’OpenOffice, anomenat MySpell, usava una llista de regles de generació de paraules i una llista d’arrels semblants a les del conegut ispell (el corrector més usat en l’entorn Linux) i per tant es varen crear fitxers a partir dels fitxers d’ispell disponibles, creats fa uns anys per Ignasi Labastida, a partir d’una llista de paraules de Joan Dolç. Després d’“enganar” MySpell fent-li creure que les paraules estaven en anglès es va engegar el tractament de texts. Resultat: programa penjat. Es va veure que la culpa era dels accents i altres caràcters de codi major o igual que 128. Com a conseqüència, calia modificar el motor de correcció (es tracta d’un “component”, un programa autònom que es cridat pel programa principal quan cal; en principi, és comú a totes les llengües, encara que està “ingènuament” orientat a l’anglès). Després d’aquesta prova inicial es tenia una primera “versió” del corrector, amb totes les errades i mancances que hom pugui imaginar-se (per exemple, marcava com errònies les paraules amb accent), però així i tot era un començament. Programa de feina Es varen fer les següents consideracions generals, que es varen anar refinant mentre s’anava treballant: a) Calia corregir el motor perquè acceptàs caràcters accentuats i similars. Quan es va poder modificar el motor varen sorgir noves idees de millora, que es varen aplicar posteriorment. b) S’havia de provar el corrector “arreglat” amb les paraules de l’ispell de Labastida i, eventualment, completar els fitxers. Al capdavall, es va veure que era més efectiu començar la feina des de zero. c) Es va decidir no fer feina per a cap corrector ortogràfic concret, sinó amb un format que permetés generar fitxers per a diversos correctors (com a conseqüència, OpenOffice, AbiWord i ispell comparteixen ara la mateixa llista de regles i d’arrels). No volíem fer el corrector “d’OpenOffice”, sinó el de Softcatalà. d) Es volia un corrector que fos exhaustiu, que reconegués, com a mínim, totes les paraules del diccionari normatiu i totes les variants geogràfiques de la llengua. Al final, es va enriquir encara amb una multitud de noms propis (com ara els topònims dels Països Catalans, antropònims i topònims d’arreu del món) i paraules comunes absents dels diccionaris generals (com gentilicis, catalans i estrangers). e) S’havia de mirar la qualitat de les propostes. El corrector, a més de detectar les errades, proposa correccions. Idealment, hauria de proposar en primer lloc les paraules més versemblants per substituir la incorrecta. Detallarem aquests punts, un darrere l’altre, però cal fer notar que tots es varen tractar en paral·lel. Canvis al motor de correcció Les errades que es varen detectar al motor es varen comunicar a la llista de correu dedicada a aquesta qüestió. Igualment, es varen sotmetre a la consideració del responsable del projecte les solucions proposades i altres millores. S’ha de dir que algunes varen ser acceptades (i passaren a la versió “general”) i altres no. Per tant, la nostra versió és diferent de l’altra, encara que perfectament compatible. Si algú fa servir el nostre corrector per a una altra llengua, li ha de funcionar sense problema. Igualment, els nostres fitxers de regles i arrels funcionen amb la versió “general” del motor, encara que amb unes prestacions menors. Primer de tot es va arreglar el problema dels caràcters accentuats. Es tractava d’una errada familiar a tots els programadors de C: es feien servir caràcters “amb signe” per accedir a taules de caràcters. Aquest error és típic dels programes pensats només per a l’anglès, i n’anunciava d’altres que aviat es varen trobar. Quan el corrector va començar a considerar correctes paraules com “mà”, es va veure que fallava amb “CEL·LA”. La raó era que considerava, erròniament el punt volat com una lletra minúscula, i considerava la paraula incorrecta perquè tenia una combinació “il·legal” de majúscules i minúscules (això va fer veure que hi ha lletres que no són ni “majúscules” ni “minúscules”, cosa que no estava prevista al motor original). La solució va ser introduir al motor la idea de “caràcters neutres”, que no s’han de tenir en compte per determinar si un mot està en majúscules, minúscules, etc. A més del punt volat, són “neutres” el guionet i l’apòstrof. El guionet no es considerava part de les paraules, com tampoc el punt volat. El problema amb el guionet feia que no es poguessin detectar moltes errades de combinació de verbs i pronoms febles. La qüestió del punt volat encara era més greu. Es va modificar una part de l’OpenOffice per adaptar-lo a les necessitats del català. Un altre canvi important del motor va ser necessari per corregir una greu mancança. Es donava per bo “l’institut”, però no “l’Institut”, que es considerava una paraula amb una majúscula a la tercera posició. La versió inicial del motor només havia previst que una paraula pogués estar en tres combinacions de majúscules i minúscules: tot minúscules, tot majúscules i majúscula inicial. Això es va haver d’ampliar per al cas dels apòstrofs, de manera que la lletra que precedeix l’apòstrof i la que el segueix poden ser tant minúscules com majúscules, independentment una de l’altra. Encara que aquest problema afecta altres llengües diferents del català (com ara el francès), no es va afegir a la versió “general” del corrector. De moment, és una característica exclusiva de la versió catalana d’OpenOffice. Altres modificacions profundes del motor afecten la generació d’alternatives i es descriuran més endavant. Regles i llistes de paraules El corrector funciona comparant la paraula que ha escrit l’usuari amb una llista que es guarda dins la memòria de l’ordinador. Per tal de fer la llista manejable, es “comprimeix” la llista completa fent servir “regles”, que generen moltes paraules a partir d’un nombre més reduït d’arrels. Això és especialment útil i necessari en el cas dels paradigmes verbals (i encara s’agreuja si s’afegeixen les combinacions de pronoms febles). Per exemple, a partir de “cantava” es poden generar totes les formes del paradigma (“cant/canto/cante, cantes, canta...”). El nostre corrector té al voltant de 900 regles i 160.000 arrels (aquestes no corresponen a paraules diferents; per exemple, els verbs, encara que siguin perfectament regulars, tenen diverses entrades per reconèixer les formes combinades amb pronoms febles). La forma tradicional de fer els fitxers de regles i arrels és partir d’una llista de paraules exhaustiva i deixar que un programa generi aquells fitxers. En el nostre cas, es va optar per fer la feina “a mà”, un sistema més laboriós però més eficient. Es va crear un fitxer per generar les regles, amb més informació de la que s’ha fet servir de moment per al corrector, però que segurament es farà servir per a altres projectes. Igualment, es va fer un fitxer per a les arrels. A partir dels dos fitxers i emprant un programa bastant complex fet en Perl, i orientat absolutament al català, es varen generar els fitxers que formen part de la versió catalana de l’OpenOffice, a més dels fitxers per a ispell i AbiWord. Unes de les dades que no s’han emprat dels fitxers originals fa referència al dialecte a què pertany una determinada forma (la majoria pertanyen al conjunt de la llengua). Es va considerar d’entrada fer diverses versions del corrector, que es diferenciarien només en els paradigmes verbals. Amb això es guanyaria en qualitat. Per exemple, la paraula “telefon” (sense accent) es considera correcta perquè és la primera persona sense desinència del present d’indicatiu del verb “telefonar”. Molts d’usuaris preferirien, tanmateix, que el corrector consideràs “telefon” com un error, per “telèfon”. La idea de les diferents versions del corrector es va abandonar a la vista dels malentesos que provocava, encara que segurament mereixeria ser reconsiderada (per exemple, fent que el corrector es pogués ajustar a les preferències de cadascú seleccionant una sèrie d’opcions). A més de les paraules del diccionari normatiu es varen incloure a la llista els noms de municipis i comarques dels Països Catalans, gentilicis de les Illes Balears, topònims i gentilicis d’arreu del món, noms propis de persona i abreviatures. Per definició, la llista no és completa i es té el propòsit d’ampliar-la en pròximes versions del corrector (per exemple amb més gentilicis, cognoms comuns, marques comercials, etc.). Propostes de correcció Una de les tasques d’un corrector ortogràfic és fer propostes per a una paraula incorrecta, a requesta de l’usuari. MySpell ha heretat d’ispell el sistema de cercar alternatives. A partir de la paraula que ha teclejat l’usuari es generen variacions i es proposen com alternatives si resulten ser paraules correctes. Les variacions es calculen suposant que s’ha comès un dels següents errors: l’ordre de dues lletres està invertit, s’ha omès una lletra, s’ha posat una lletra de més, s’ha posat una lletra per comptes d’una altra o s’han aferrat dues paraules. S’han resolt dues de les mancances més evidents del sistema de generació de propostes, amb una ampliació del motor de correcció. D’una banda, els suggeriments es generaven “cegament”, sense tenir en compte si eren més o menys probables. Per exemple, les propostes per a “aixo” (sense accent) no incloïen “això”, no perquè no es generàs, sinó perquè la llista no era prou llarga. D’una altra banda, davant una paraula equivocada com “colaborar” no es proposava “col·laborar”, ja que està a una “distància” de més d’una lletra. La solució als dos problemes va ser crear una llista de suggeriments “preferits”, que permet crear parells de substitució (per exemple, prova “l·l” quan trobis “l”, o bé prova “ò” quan trobis “o”), que poden ser de mides diferents. Aquestes propostes es generen abans que les altres i per tant es mostren al capdamunt de la llista. Aquesta idea es va suggerir també al responsable del projecte i va coincidir amb una de semblant procedent d’Hongria. Al final, la nostra versió implementa aquesta prestació diferentment de la versió “general” (que la inclourà en una pròxima versió del corrector) però per al fitxer es va adoptar el format que es va proposar des d’Hongria, amb la qual cosa els nostres fitxers continuen essent compatibles amb els de la versió “general”. Es varen haver de fer altres correccions menors a la part del motor encarregada de generar els suggeriments. Hi havia problemes amb els punts suspensius i amb els noms propis escrits completament en majúscules. El futur El corrector no està tancat però és perfectament funcional. Alguns aspectes demanen una revisió a fons, i tots es poden refinar. Una llista de desitjos podria incloure: estendre el corrector a altres productes (per exemple, AbiWord, que fa servir la mateixa llista de paraules però té un motor més limitat, Office de Microsoft, QuarkXpress, Eudora...), fer el corrector configurable, poder afegir paraules al diccionari personal de manera intel·ligent (per exemple, afegir paradigmes verbals sencers; escrivint aquest document amb OpenOffice, he dit al corrector que consideràs correcte el nom del programa, però continua marcant-me com incorrecte “l’OpenOffice”), s’han d’afegir més paraules, es pot modificar la manera de generar suggeriments. Més informació Projecte [Ispell/MySpell en català](http://www.softcatala.org/projectes/myspell/) Web personal de [Joan Moratinos](http://www.jmoratinos.com/)
| El corrector ortogràfic de Softcatalà |
2003-01-23 12:00:00 | 1218 | Per Carmen Jané, 23/01/2003, el Periódico de Catalunya Per [Richard Stallman](http://www.stallman.org/), el software és part del coneixement humà, i com a tal, s'ha de compartir. És per això que l'anomenat últim hacker, pare del software lliure i apòstol del GNU/ Linux, va clamar, divendres passat a Barcelona, una vegada més, sobre la necessitat de permetre l'accés als codis dels programes informàtics i contra la possibilitat que els programes puguin ser subjectes a patents, una mesura que ha estat reclamada per algunes multinacionals nord-americanes i que la Unió Europea debat implantar des de fa uns quants anys. "Les patents de software van en contra de l'esperit de la programació, que necessita posar models en comú per crear-ne altres de nous", explica l'ideòleg dels ciberdrets. "Si prosperen les patents, programar es podrà comparar a travessar un camp de mines". Stallman també va denunciar el paper dels lobbies de la indústria informàtica, "que amenacen els programadors perquè no revelin el codi i busquen convèncer els Governs perquè no s'hi oposin, perquè volen que els ordinadors els obeeixin". Anunci de Microsoft En opinió de l'ànima de la [Free Software Foundation](http://www.fsf.org/), l'anunci de Microsoft de permetre l'accés de governs i clients al codi font de Windows s'ha d'inscriure en aquesta línia perquè "no canvia res, i a més a més no és nou". "Als anys 80, ATT oferia llicències per al codi font d'Unix amb el compromís de no divulgació. Actualment, Microsoft fa el mateix. Intenten guanyar-se els governs perquè optin per ells i no pel software lliure. Els creadors de programes propietaris sempre intenten dividir la gent, i Microsoft sempre tempta els que intenten resistir", declara. Stallman entén que la pirateria "només és assaltar vaixells", i per tant no accepta el terme per a la còpia indiscriminada. Ell mateix es defineix com a "hacker", en el sentit que tenia al MIT als anys 60, "expert informàtic a qui mou buscar el repte, ser més llest". Segons el seu parer, una empresa informàtica no pot basar el seu negoci en l'ocultació dels codis i en l'exclusió d'informació, sinó en "la distribució de còpies, a crear programes a mida o a donar serveis als usuaris", tal com fan companyies com ara Suse, Mandrake o Redhat, que distribueixen i venen serveis sobre distribucions del nucli de Linux. "Poques empreses viuen de vendre llicències, en realitat", afirma. Mandrake, precisament, ha presentat suspensió de pagaments aquesta setmana. [](/articles/stallman-gaudi2.jpg) Stallman al Parc Güell (prémer per ampliar) Sóc Sant IGNUtius "Sóc Sant IGNUtius, apòstol de l'església de l'Emacs, que vinc a beneir els vostres ordinadors...", anunciava Richard Stallman, amb túnica i aurèola de santedat a sobre, a l'audiència perplexa de la [UPF](http://www.upf.es/), al final de la seva conferència de divendres passat. La broma, que ha repetit davant altres auditoris, més enllà de demostrar el seu finíssim sentit de l'humor, té, com tantes altres, una part de veritat. Stallman ha consagrat la seva vida a crear software lliure (eines per al sistema operatiu GNU i l'editor de textos Emacs) des que algú li va negar l'accés al programa d'una impressora que s'espatllava sovint. Viu amb molta austeritat dels recursos que li dóna la Free Software Foundation, a la qual contribueixen ciutadans anònims a través d'internet, des que va deixar la seva feina com a investigador al MIT perquè considerava que "si hi seguia podrien tenir drets sobre el que jo programava". "Es pot viure amb 80 o 100 dòlars al mes, si les teves prioritats no són luxes superflus com un iot, una casa o tenir fills", assegura. De fet, ell viatja, i molt, amb gairebé el que porta posat, més el seu ordinador, una càmera i una flauta, i renuncia a centenars de "luxes superflus", com els mocadors. Envia prèviament una llista de condicions per correu electrònic que assenyalen el que menja i que li fan canviar un hotel de luxe per un pis d'estudiants. I viu pendent de consultar els seus emails. "El que fas és el que penses", diu, i per això assegura que no ha volgut dedicar la seva vida "a alguna cosa que no el pogués fer-se sentir satisfet". La seva lluita es basa en el lema "llibertat, política i joc net", que converteix ràpidament en el clàssic "llibertat, igualtat, fraternitat". Però als 49 anys, sent que la seva tasca rere del software lliure i la seva aportació a aquest ha quedat eclipsada per la figura de Linus Torvalds, l'exestudiant finlandès que va aconseguir articular un nucli per a GNU, Linux, sobre el qual s'ha basat el model comercial. Per això reclama que el sistema es digui GNU/Linux, i no només Linux. "Torvalds ha tret protagonisme no només a la meva feina, que només seria dolent per al meu ego, sinó també per al moviment del software lliure, i això és més important, perquè ens debilita. Torvalds ara escriu software propietari i això no és ètic, ni per a ell ni per a qualsevol persona. Va fer una feina important de software lliure però no recolza políticament la llibertat de cooperar. Evita la política, no vol veure el món en termes polítics", explica visiblement dolgut. Stallman, en canvi, manté en la seva web opinions sobre una pila de temes candents, des de l'Iraq al Brasil i Corea del Nord. I aspira que algú --un grup palestí s'hi ha ofert-- desenvolupi un sistema operatiu per a mòbils basat en software lliure, per "evitar el control" dels terminals.
| Richard Stallman, a Barcelona |
2002-12-04 12:00:00 | 1221 | Per Jordi Mas i Hernàndez/ www.softcatala.org 04/12/2002 El programari [1] lliure és un tipus de programari que dóna llibertat als seus usuaris. No tan sols llibertat per a executar-lo i fer-lo servir, sinó també per a moltes altres coses: llibertat per a fer-ne còpies, per a distribuir-lo i per a estudiar-lo (la qual cosa implica tenir-ne sempre accés al codi font [2]). A més, qualsevol usuari pot millorar el programari lliure i pot fer públiques aquestes millores (amb el codi font corresponent), de tal manera que tothom se'n pugui beneficiar. Actualment, hi ha empreses que produeixen i venen programari de propietat (contraposat al lliure); de fet, és aquest tipus de programari el que fan servir la majoria d'usuaris avui dia. El programari de propietat està subjecte a diverses limitacions; d'entrada, normalment se n'ha de pagar la llicència i, a més, hom està subjecte a les possibles limitacions tècniques d'aquests programes i a les que la seva llicència imposa, amb les consegüents possibles incompatibilitats entre programes elaborats per empreses diferents, i hom està en certa manera lligat a l'empresa que el fabrica (per exemple, per traduir-lo, per a les actualitzacions, per a complements, etc.). El programari lliure, en canvi, no està subjecte a aquestes limitacions de millora, ja que la seva llicència permet de manera explícita que qualsevol usuari hi afegeixi les millores (o adaptacions) que vulgui, i amb total llibertat. Està disponible en forma de codi font i, per tant, tothom hi pot accedir i el pot fer servir com vulgui. Aquest és l'esperit del programari lliure: que tothom pugui contribuir-hi per millorar-lo sense haver de pagar ni demanar permís a ningú, i que les millores es posin a disposició de tothom. Amb l'adveniment d'Internet, el programari lliure s'ha consolidat com a alternativa, tècnicament viable i econòmicament sostenible, al programari de propietat. Contràriament al que sovint es creu, grans empreses informàtiques com ara AOL, IBM, Sun i Apple donen suport financer i comercial al programari lliure. Per exemple, avui en dia IBM facilita l'ús de GNU/Linux en els seus mainframes (grans ordinadors), i les noves versions del sistema operatiu dels ordinadors Apple (MacOS X) estan basades en programari lliure (FreeBSD). El programari lliure no exclou necessàriament l'ús de programari de propietat (hom pot continuar usant-lo si vol), al contrari, pot integrar-s'hi o complementar-lo. I, fins i tot, si es vol, pot reemplaçar-lo efectivament. Entre el programari de propietat més popular podem trobar coneguts programes que fan servir la majoria d'usuaris avui en dia, des del Microsoft Office o el Microsoft Windows fins a l'Acrobat Reader o l'Internet Explorer. Al començament tot era lliure Als inicis de la informàtica, pràcticament tot el programari era lliure. Els primers grans ordinadors de les universitats als anys 60 i 70 venien del fabricant amb un conjunt de programari, el seu codi font, i sense cap limitació per modificar-lo o millorar-lo. D'aquesta manera, el programari estava sotmès a un procés de millora contínua amb les diferents aportacions que feia cada usuari. Eren comuns els casos en què els usuaris creaven programes propis, o milloraven els que venien de sèrie amb aquests sistemes, i els enviaven al fabricant del maquinari perquè, si ho creia adient, els distribuís en la propera versió del seu sistema. Aquest model es va començar a trencar cap a principis dels anys 70, quan les empreses van observar que el programari es podia vendre i van començar a tancar-ne l'accés al codi font. Així, poc a poc, tenir accés al codi font del programa i altres llibertats, que fins aleshores eren comunes, van anar desapareixent progressivament i, amb elles, les llibertats dels usuaris. El 1983, Richard Stallman, conscient de la pèrdua de llibertats que s'estava experimentant al món del programari, abandonava la seva feina als laboratoris d'Intel·ligència Artificial del [MIT](http://www.mit.edu) (Massachusetts Institute of Technology) per començar un projecte adreçat a construir un sistema operatiu lliure. Aquest projecte, pocs mesos després, el duria a crear la [Free Software Fundation](http://www.fsf.org/), organització que ha estat la principal difusora de la filosofia del programari lliure durant els darrers 20 anys i que va organitzar el desenvolupament del principal programari lliure de sistemes. L'embranzida: Internet i el GNU/Linux La veritable embranzida del programari lliure va arribar amb la combinació de dos factors: l'aparició del sistema operatiu Linux i la extensió de l'ús d'Internet. El sistema operatiu Linux va néixer de la mà d'un jove estudiant finlandès de 21 anys anomenat Linus Torvalds. L'any 1991 va publicar el nucli del sistema i, al mateix temps, demanava l'ajut de voluntaris que volguessin contribuir, de forma desinteressada, en el desenvolupament i millora del sistema. El GNU/Linux és el resultat del treball de tota una comunitat que es va anar vertebrant al voltant d'aquest sistema, la qual, mitjançant Internet, va anar millorant-lo per satisfer les seves necessitats. En aquest sentit, la popularització de l'accés a Internet va ser un factor fonamental per tal que aquesta comunitat pogués arribar a nous desenvolupadors i per aconseguir que s'anessin creant nous projectes. La possibilitat de poder ampliar i millorar el sistema existent va atreure milers de programadors que, amb els seus esforços individuals, van contribuir a l'establiment i la solidificació del moviment. Però la comunitat que treballa amb i pel programari lliure no està formada només per programadors; també hi ha els usuaris avançats de les aplicacions que es constitueixen en grups per donar conferències i suport als usuaris. També n'hi ha que participen en la promoció del moviment, o que escriuen documentació per facilitar l'ús de les aplicacions. Mites del programari lliure Malauradament, hi ha certs conceptes erronis al voltant del programari lliure i certs mites que són falsos. Aclarim-ne alguns: \- El programari gratuït és lliure. Un programa, pel sol fet de ser gratuït, no és ni de bon tros lliure. Per exemple, l'Internet Explorer de Microsoft és un programa gratuït però no és lliure, ja que no dóna als seus usuaris la possibilitat d'estudiar-lo (incloent l'accés al seu codi font), ni de millorar-lo, ni de fer públiques aquestes millores amb el codi font corresponent de manera que tothom se'n pugi beneficiar. Internet Explorer és un programa de propietat gratuït. \- No hi ha programari lliure comercial. Qualsevol programari lliure es pot vendre sempre que es respectin les llibertats originals que el defineixen. Per exemple, l'empresa Mandrake [www.mandrake-software.com], que produeix una versió de GNU/Linux força popular, ven distribucions de GNU/Linux a preu raonable, i són programari lliure perquè conserven intactes totes les llibertats que defineixen el programari lliure. \- El programari lliure només està disponible per a GNU/Linux. GNU/Linux és un dels vaixells insígnia del moviment del programari lliure, ja que és un sistema operatiu completament lliure, però també és cert que hi ha molts més programes lliures, com ara l'Open Office, el Mozilla, l'Abiword, el GIMP o molts altres que es troben disponibles per a multitud de sistemes, incloent-hi el Windows i en alguns casos el Mac. El programari lliure és un concepte que no està lligat a cap sistema; de fet, també s'aplica per a documentació i tota mena de creacions artístiques. \- No té suport per a empreses. Avui en dia, empreses com ara IBM, Sun, Compaq, Dell, RedHat, Suse, Mandrake i moltes altres donen suport i serveis professionals de sistemes basats en programari lliure a usuaris, empreses i institucions. \- El programari lliure no és de qualitat. Cal recordar que la gran majoria de projectes de programari lliure es fan des del voluntariat i es tendeix a comparar-los a projectes semblants desenvolupats per empreses amb uns recursos d'enginyeria i desenvolupament molt grans. Cada projecte de programari lliure, igual que cada programari de propietat, s'ha de valorar per separat. Avui en dia, projectes com el Mozilla, l'Open Office, l'Apache i altres estan produint programari d'igual o més qualitat que els productes equivalents en el món del programari de propietat. Les oportunitats per a llengües minoritàries al món del programari lliure Llengües com el bretó, el gallec, el gaèlic o el català han tingut un desenvolupament molt escàs en el món del programari de propietat. Això és degut bàsicament a que el procés de localització [3] d'aquest tipus de programes només es pot dur a terme pel fabricant del programa, que és qui determina, sota criteris comercials i fins i tot algun cop polítics, que aquestes tipus de traduccions no són viables. En contraposició, en el món del programari lliure aquestes llengües s'han desenvolupat amb un èxit notable. Projectes de programari lliure tan importants com el navegador Mozilla, l'entorn GNOME o el sistema GNU/Linux tenen traduccions completes o parcials en totes aquestes llengües [4] i en moltes altres. No cal demanar permís per traduir-los ni cal justificar cap viabilitat econòmica: només cal traduir-los o millorar les traduccions ja existents. El programari lliure representa una oportunitat sense precedents per al desenvolupament de llengües minoritàries, com ara el català, en les noves tecnologies gràcies a les llibertats que ens garanteix. A continuació, a tall d'exemple, comentarem alguns casos o algunes situacions en què el programari lliure presenta avantatges importants: · Qualsevol persona o institució pot traduir i adaptar un programari lliure a qualsevol llengua. Això representa un gran pas en comparació amb el programari de propietat, en què només l'empresa que l'ha creat té els drets per realitzar la traducció o per cedir-la a tercers, i en moltes ocasions, com ens demostra l'experiència, demanant fortes quantitats de diners per donar-nos el dret a fer la traducció. · Es garanteix la continuïtat de les noves versions. Si una persona o institució realitza una traducció d'un programa lliure, la traducció d'aquest programa queda sotmesa als mateixos drets que el propi programa, de tal manera que també esdevé lliure. Això ens garanteix que sempre tindrem accés a la traducció, i, si mai la persona o institució desisteix de continuar la traducció, qualsevol altre persona pot seguir la seva tasca. · La nostra llengua esdevé una llengua del mateix ordre que la resta. Si volem localitzar un programa lliure al català, i aquest no disposa per al català de les mateixes característiques que per a la resta, podrem desenvolupar les eines i els elements necessaris per equiparar la nostra llengua a les altres. Per exemple, si un programa lliure no disposa d'un sistema de correcció ortogràfica, podem desenvolupar el nostre propi corrector o adaptar algun dels correctors existents en el món del programari lliure. Aquest és el cas de Softcatalà, que va desenvolupar el corrector ortogràfic en català per als projectes Open Office, Abiword i Mozilla per fer que treballar en català amb aquests programes fos equivalent a treballar en altres llengües. · El programari lliure suma. Cada cop que es crea un nou recurs lingüístic sota una llicència lliure, aquest recurs es posa a disposició de tothom i tothom se'n pot beneficiar. Qualsevol persona pot accedir a les traduccions en qualsevol llengua de qualsevol projecte de programari lliure i crear un glossari o una memòria de traducció [5] que l'ajudi a traduir un nou programa o millorar-ne els existents. En món del programari de propietat, i a causa del seu model tancat, totes les traduccions són un oasi i tots els recursos lingüístics acostumen a ser específics per a aquell programa i, per tant, difícilment reutilitzables en altres projectes. · Cost mínim per l'usuari. El programari lliure sempre té un cost mínim, que acostuma a ser el cost de la distribució, el temps de baixar-lo des d'Internet o l'import d'un CD-ROM a baix preu. Després de localitzar un programa de propietat a una llengua minoritària, en la gran majoria dels casos els usuaris l'han adquirir. El programari lliure, doncs, és pràcticament gratuït, i fa possible una veritable normalització lingüística de les llengües minoritàries, ja que tothom pot obtenir-ne una còpia. En aquest sentit, podem comparar el nombre de còpies venudes de les diferents edicions de Windows en català (per sota de les 15.000 unitats) a les més de 250.000 còpies que, per exemple, s'han distribuït del Navegador en català i els costos de desenvolupament d'ambdós projectes. Un cas d'estudi: Yahoo en català L'ús de programari lliure té implicacions i avantatges que van fortament relacionades no solament amb la llengua sinó també amb el desenvolupament local, l'alliberament de monopolis i la independència del proveïdor, com tot seguit veurem en l'anàlisi del cas Yahoo. Fa aproximadament un any es va signar un acord entre Yahoo Ibérica i els governs català, andorrà i balear per a la creació d'una versió en català del conegut [directori Yahoo](http://ct.yahoo.com/) per un import total de 90 milions de pessetes (més de 540.000 euros). Per una altra banda, fa més de quatre anys que existeix l'[Open Directory](http://www.dmoz.org/), basat en la filosofia del programari lliure, per la qual cosa qualsevol pot utilitzar-ne els continguts actuals i millorar-los. Imaginem per un moment que s'hagués signat un acord amb una empresa a Catalunya per desenvolupar el servei de directori a partir dels continguts de l'Open Directory i s'hi haguessin fet millores i ampliacions. Com que l'Open Directory està alliberat sota la llicència de programari lliure, totes les millores que s'hi realitzessin serien també lliures, ja que així ho exigeix i garanteix aquesta llicència. Aquests són alguns dels avantatges que s'haurien aconseguit amb la realització del servei principal de Yahoo, és a dir, el directori, mitjançant una solució basada en programari lliure: · Drets sobre el directori. Els drets de tots els recursos desenvolupats sota aquest acord pertanyen a l'empresa Yahoo. D'aquesta manera, si mai fan fallida o es deixa de prestar el servei, ningú no podrà fer servir tots els llocs webs aplegats, ni la seva descripció, que formen avui dia el Yahoo en català. L'alternativa lliure hauria estat partir de la base de la secció catalana actual de l'Open Directory Project, afegir-hi les entrades que hi manquen, i fer-hi una correcció general. Pel fet de tractar-se d'un recurs lliure, qualsevol podria utilitzar-lo i s'asseguraria la seva continuïtat més enllà de l'empresa proveïdora. · Desenvolupament local. Yahoo Ibérica, com el seu nom indica, és una empresa nord-americana amb seu a Madrid. Amb la subvenció d'aquest tipus d'empreses s'està donant l'esquena a les empreses instal·lades al nostre país, com ara [Vilaweb](http://www.vilaweb.com/), propietària del directori [Nosaltres.com](http://www.nosaltres.com/), i amb experiència en aquest àmbit des del 1994, que han apostat fermament pel català. Amb un acord amb una empresa local per realitzar aquesta millora de l'Open Directory s'hauria fomentat el teixit d'empreses catalanes que es dediquen a les noves tecnologies. · Drets lliure contra monopoli. Apostar per Yahoo en català fomenta la creació d'un monopoli, ja que només ells tenen drets sobre el directori. En canvi, apostant per l'Open Directory ens trobem amb drets lliures i qualsevol pot fer competència amb uns recursos que, en gran part, s'han creat amb diners públics. Per exemple, avui dia podem accedir al projecte Open Directory des de www.aprop.net, un lloc independent, www.eresmas.com o [dmoz.org](http://www.dmoz.org/). Tothom pot integrar aquest directori com vulgui, millorar-lo, i retornar-ne les millores a la comunitat. · Independència del proveïdor. El fet que l'Open Directory sigui lliure ens garanteix que podem contractar l'empresa que desitgem per millorar-lo o ampliar-lo; si decidim finalitzar aquest contracte, com que tot els recursos són lliures el següent contracte el podem signar amb una altra empresa. Amb Yahoo en català, només Yahoo pot continuar la feina i estem lligats a un únic proveïdor. Com podem observar, els avantatges són evidents. Quan hom pensa en programari lliure cal pensar més enllà dels beneficis per a la nostra llengua i tenir en compte els no menys importants beneficis que representa per al desenvolupament local, perquè fomenta la competència, trenca monopolis i ens deslliga d'un únic proveïdor. Contribuint al desenvolupament del programari lliure És molt clar que el següent gran pas per al programari lliure que veurem en els propers anys és que les empreses de serveis el comencin a assumir per fer propostes més competitives, que les universitats comencin a fer formació en aquestes tecnologies, o que moltes institucions i governs, almenys de països amb certa visió i empenta, el comencin a fer servir de forma intensiva i n'estimulin el desenvolupament. És fonamental recordar que avui en dia podem gaudir del programari lliure gràcies a tot un seguit de gent que ha lluitat per tot un món de llibertats a les noves tecnologies i que han invertit moltíssimes hores en el desenvolupament i millora de productes informàtics. És important continuant estenent aquesta cultura, i no solament veure el programari lliure com un element gratuït, sinó com a quelcom que, a més, ens permet tenir certes llibertats; tenim, doncs, el dret moral de contribuir-hi sempre que ens sigui possible. És important que les institucions que desenvolupin millores i documentació del programari lliure que utilitzen facin un retorn a la comunitat que els ha brindat aquest programari. A Softcatalà, per exemple, hem contribuït a fer que avui dia l'Abiword es pugui utilitzar amb llengües com ara l'occità, el bretó, l'albanès o el serbi, i que ja es puguin desenvolupar les traduccions en aquestes llengües i incorporar-hi els correctors ortogràfics, separadors sil·làbics i altres eines lingüístiques necessàries. També estem desenvolupament un mòdul que permetrà a l'Abiword i, probablement, a l'Open Office més endavant, la detecció i correcció de barbarismes. En aquest sentit, creiem que és molt important no solament participar en la localització al català de programari, sinó també en el desenvolupament de tot aquest tipus de programes lliures, dins dels límits que la nostra estructura, basada completament en el voluntariat, ens permet. Què poden fer les administracions i institucions davant d'aquesta oportunitat? · Utilitzar programari lliure. Les institucions i administracions s'han d'implicar en l'ús del programari lliure, especialment quan està disponible en català; i, si no ho està, encara millor, perquè tenen la possibilitat de fer-lo servir i traduir-lo al català, creant un nou recurs lingüístic disponible en la nostra llengua. Per a més detalls sobre aquest plantejament, vegeu el manifest de la Campanya per a l'ús del programari lliure en l'administració pública [6] que Softcatalà va impulsar fa uns mesos, i la proposta de llei per l'ús del programari d'ERC [7]. · Alliberar recursos sota llicències lliures. Les universitats i institucions que estan desenvolupant eines de recerca lingüística o traduccions, en molts casos amb diners públics, han d'aprendre a trencar la gelosia de guardar la seva recerca i entendre que el coneixement humà només ha progressat quan s'ha fomentat el lliure intercanvi d'idees. Mantenir de portes endins les tecnologies de la llengua no beneficia en res el desenvolupament de llengües minoritàries com és la nostra. · Fer-ne difusió (amb implicació). Recomanar-lo i distribuir-lo, perquè així les entitats, la població civil, les empreses i els organismes, entre d'altres, el tinguin a l'abast. Cap a un model de societat basada en el programari lliure Sota el prisma de molts polítics, fins i tot europeus, sembla que el problema principal de la nostra societat és garantir l'accés a Internet a tota la població, especialment l'accés amb banda ampla en poblacions allunyades dels grans nuclis urbans, un problema tan greu al nostre país. L'amplada de banda està en boca de tots com un problema que pot crear la tan temuda fractura digital. Però, quin és el cost del programari necessari perquè aquesta fractura no es produeixi? El programari que fan servir la majoria dels usuaris avui en dia per accedir a les noves tecnologies és Microsoft Windows i Microsoft Office, que tenen un cost superior als 700 euros per usuari. A l'estat espanyol hi ha uns índexs de pirateria que són els més alts d'Europa. Quin tipus de societat de la informació estem creant? Una societat de la informació basada bàsicament en la pirateria perquè la majoria dels usuaris no poden assumir els costos desorbitats del programari de propietat. I un cop tinguem accessos a Internet d'alta velocitat, per a què els farem servir? Per accedir a continguts i utilitzar eines informàtiques en altres llengües? Tindrem potser les autopistes, però ens mancaran els continguts i les eines informàtiques pròpies i en la nostra llengua per poder treballar-hi. El programari lliure ens dóna l'oportunitat de salvar molts d'aquests obstacles, estalviant els costos del programari de propietat allà on sigui possible (és a dir, allà on hi hagi alternatives lliures) i reinvertir-los en formació per alfabetitzar digitalment la població i en crear les eines lliures necessàries per poder treballar amb la nostra llengua, tal com ho fan les societats més avançades. Conclusió El programari lliure representa una oportunitat sense precedents per al desenvolupament de llengües minoritàries com ara el català en el món de les noves tecnologies, el desenvolupament local, i una millora en la alfabetització digital de la població. Aprofitar aquesta oportunitat depèn en gran part de les administracions, les universitats i les institucions. Nota de l'autor. El meu especialment agraïment a Òscar del Pozo, Jesús Corrius, Quico Llach i Xavier Rull de Softcatalà pels seus suggeriments i a vegades paràgrafs sencers per a aquest article. Referències [1] Conjunt d'aplicacions informàtiques que permeten fer funcionar un sistema informàtic [2] Conjunt d'instruccions que formen un programa informàtic. El codi font és com la "recepta" dels programes, sense la qual no coneixem la composició dels mateixos ni els podem modificar. [3] http://developer.gnome.org/projects/gtp/status/gnome-2.0-core/ http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp_status.html [4] Localització es la traducció i adaptació d'una aplicació a una llengua i al seu entorn cultural corresponent. [5] Memòria de traducció: base de dades de referència amb cada unitat de traducció, de manera que tota la informació que hi és continguda es pugui reutilitzar en qualsevol casuística de repetitivitat que pugui aparèixer en una traducció posterior. [6] http://www.softcatala.org/admpub/ [7] http://www.softcatala.org/admpub/proposta.htm Bibliografia Free as in Freedom, Richard's Stallman's Crusade for the free software http://www.softcatala.org/projectes/faif (projecte de traducció al català força avançat) Free Software Fundation http://www.gnu.org/home.ca.html Principal programari lliure disponible en català L'Abiword L'AbiWord és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però molt més lleuger. Ofereix un munt de funcions per a processament de textos; inclou un corrector ortogràfic en espanyol, castellà, anglès i francès. L'Open Office Conté, de forma integrada, un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, eines per a la creació i edició de presentacions, dibuixos i fórmules, i utilitats de conversió de fitxers (inclosos els de Microsoft Office). Inclou correctors de català, espanyol, francès i anglès. El GIMP Es pot utilitzar com a simple programa de dibuix, com a programa de retoc fotogràfic professional, com a sistema de processament massiu en línia, com a dissenyador d'imatges de producció, com a convertidor de formats gràfics... El GNOME El GNOME és un sofisticat entorn d'escriptori d'escriptori que té com a missió facilitar l'ús d'entorn Unix, i en concret de GNU/Linux. El GNU/Linux El Linux, conegut correctament com GNU/Linux, és un sistema operatiu lliure. En especial, la distribució Debian i Mandrake que són les més catalanitzades. Les eines GNU Les principals eines de consola i administració que han estat creades per al projecte GNU i que s'inclouen a un gran nombre de sistemes Unix, incloent el GNU/Linux. El Mozilla Permet visualitzar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear les vostres pàgines web; ara podeu fer tot això en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. L'Ispell Corrector ortogràfic multiplataforma de lliure distribució que es podrà fer servir en tots els programes que s'estan traduint al català. La idea és crear un lèxic i unes regles ortogràfiques i realitzar-ne versions per a iSpell, MySpell, AsPell. S'han tingut molt en compte les diferents variants dialectals, especialment el valencià i el balear. Copyright © 2002 Jordi Mas i Hernàndez. S'autoritza la seva reproducció i còpia d'acord a la GNU Free Documentation License, versió 1.1 o posterior. Totes les seccions d'aquest document són "invariants" però s'hi poden derivar treballs lliurement.
| Programari lliure i llengües minoritzades: una oportunitat impagable |
End of preview. Expand
in Dataset Viewer.
Dataset Card for Softcatala-Web-Texts-Dataset
Dataset Summary
This repository contains Sofcatalà web site content (articles and programs descriptions).
Dataset size:
- articles.json contains 623 articles with 373233 words.
- programes.json contains 330 program descriptions with 49868 words.
The license of the data is Attribution-ShareAlike 4.0 International (CC BY-SA 4.0) or Universal Public Domain Dedication (CC0 1.0)
Supported Tasks and Leaderboards
Languages
Catalan (ca).
Dataset Structure
Data Instances
[More Information Needed]
Data Fields
JSON (name/value pairs) format with the following fields: content, date, id and title.
Data Splits
One file for the descriptions text and one for the articles text.
Dataset Creation
Curation Rationale
[More Information Needed]
Source Data
Initial Data Collection and Normalization
[More Information Needed]
Who are the source language producers?
Softcatalà community.
Annotations
Annotation process
[More Information Needed]
Who are the annotators?
[More Information Needed]
Personal and Sensitive Information
[More Information Needed]
Considerations for Using the Data
Social Impact of Dataset
[More Information Needed]
Discussion of Biases
[More Information Needed]
Other Known Limitations
[More Information Needed]
Additional Information
Dataset Curators
Licensing Information
Citation Information
[More Information Needed]
Contributions
[More Information Needed]
- Downloads last month
- 56