Datasets:

softcatala

/

Softcatala-Web-Texts-Dataset

like 0

Follow

Softcatalà 10

2005-02-14 00:00:00

981

D'acord amb la [intervenció](http://www.senado.es/legis8/publicaciones/pdf/senado/ds/PS0027.PDF) de la senadora per Girona [Rosa Núria Aleixandre i Cerarols](http://bd.convergencia.org/info/cdc/pubCerca.veure_persona?p_id=1826), de la qual es fan ressò en el lloc web del [Libro Blanco del software libre en España](http://www.libroblanco.com/html/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=265&mode=thread&order=0&thold=0), el grup de [CiU](http://ciu.info/) continua amb la seva política de rebuig a la implantació progressiva del [programari lliure](http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html) al considerar-la una opció de més car desenvolupament i manteniment, i propi de països on es fa un menor ús del programari, com ara Mèxic i Perú. Aquestes declaracions es feren arran de la [moció](http://www.senado.es/legis8/publicaciones/html/maestro/index_I0137.html) presentada al [Senat espanyol](http://www.senado.es/) pel grup [Entesa Catalana de Progrés](http://www.senado.es/legis8/grupos/GPECP_index.html) en contra de la [directiva europea sobre patents de programari](http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/st09051/st09051.html). Malgrat mostrar les seves reserves inicials perquè aquesta pogués ser una llei d'implantació del programari lliure a l'Administració i considerar que l'alfabetització tecnològica europea es sustenta primordialment en patents com les posseeix [Microsoft](http://www.microsoft.com/); finalment optaren per sumar-se en contra de les [patents de programari](http://www.softcatala.org/articles/article20.htm) a Europa juntament amb la resta de grups polítics del Senat espanyol. Actualització: Convergència Democràtica de Catalunya matisa la seva posició. Veure comentaris a la notícia Aquesta moció insta el Govern espanyol a reafirmar-se en un futur en la seva [oposició](http://www.min.es/ministerio_informa/notas_prensa/np18-05-04.htm) i al mateix temps a sensibilitzar sobre el tema als eurodiputats de l'Estat espanyol. L'aprovació per unanimitat de la moció ha estat [aplaudida](http://www.nosoftwarepatents.com/phpBB2/viewtopic.php?t=338) per moltes organitzacions d'arreu d'Europa que estan fent campanya en [contra de les patents de programari](http://www.nosoftwarepatents.com/). Com a mostra d'agraïment, l'organització [Hispalinux](http://www.hispalinux.org/) ha obert un lloc web per tal que els internautes puguin enviar-hi els seus [missatges de gratitud](http://graciassenado.hispalinux.es/). Paral·lelament, els comentaris de la coalició al Senat han estat rebuts amb [enuig](http://cplte.blogspot.com/2005/02/ciu-contra-el-programari-lliure.html) des de la comunitat catalana a favor del programari lliure, els quals s'han interpretat com una greu manca de coneixement en el camp i una submissió a les polítiques de [FUD](http://www.libervis.com/modules/mylinks/) (de l'anglès por, incertesa i dubte) de les [campanyes de l'empresa de Redmon](http://www.microsoft.com/windowsserversystem/facts/). Durant l'anterior govern, el grup de CiU conjuntament amb el [PP](http://www.ppcat.org/), votà [en contra](http://www.softcatala.org/admpub/ciu.htm) en el [Parlament](http://www.parlament-cat.net/) a una [proposició de llei sobre l'adopció del programari lliure](http://www.softcatala.org/admpub/proposta.htm). Aquest grup també rebé [àmplies crítiques](http://xosi.net/node/view/7) per la preferència de solucions privatives i la seva gestió al voltant del projecte d'[Administració Oberta](http://www.softcatala.org/articles/article25.htm). [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) vol recordar que gràcies al [programari lliure](http://www.softcatala.org/articles/article28.htm) ha estat possible arribar a una [progressiva normalització lingüística](http://www.softcatala.org/articles/article39.htm) de la llengua catalana a la informàtica i a la xarxa, per exemple, amb la tasca de traducció de Softcatalà mateix i altres col·lectius. Mitjançant el programari lliure, també ha estat possible des del desenvolupament d'Internet a la creació de moltes de les eines que estan ajudant el català a abandonar el seu estatus de [llengua minoritzada](http://www.softcatala.org/articles/article05.htm).

CiU finalment vota en contra de les patents de programari al Senat espanyol però continua oposant-se al programari lliure

2005-02-16 00:00:00

982

L'agrupació [WICCAC](http://www.wicac.org/) (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics) ha complert quatre anys. WICCAC va néixer el 16 de febrer del 2001, quan un grup de webmàsters independents que treballem en català vam començar a interrelacionar-nos i a compartir experiències i coneixements. Des d'aquella data, WICCAC ha anat creixent i consolidant el seu projecte i actualment ja té uns 160 membres. Una de les principals activitats de WICCAC és treballar per la normalització del català a internet, així com promoure internet com a àmbit de cultura i d'activitats cíviques (socials, ciutadanes, reivindicatives). Possiblement la realització més destacada de WICCAC és el [Baròmetre de l'ús del català a internet](http://wiccac.org/webscat.html), un estudi sobre l'ús del català a les pàgines web d'empreses i organitzacions, que ha esdevingut una eina de referència sobre la situació del català a la xarxa. Amb motiu d'aquest quart aniversari, WICCAC estrena [nova web](http://wicac.org/). Serà una web dinàmica i sempre atenta a l'actualitat i a les perspectives del que ens interessa, amb notícies de llengua, cultura, informàtica i internet, activitats, àmbits cívics, etc, aportades pels membres de l'agrupació. També celebrarem aquest quart aniversari el proper 26 de febrer amb una Trobada de membres de WICCAC a la Catalunya Nord. Aquesta trobada s'inscriu dins de les que els membres de WICCAC fem periòdicament per les diferents comarques dels Països Catalans.

WICCAC fa quatre anys i estrena web

2005-02-10 00:00:00

983

Toni Hermoso Pulido Els programes del projecte [Mozilla](http://www.mozilla.org/) es caracteritzen, entre altres motius, per la gran quantitat de característiques atractives que ofereixen als usuaris per a poder gaudir d'Internet amb tota la seva intensitat. No obstant, aquells usuaris més experts, curiosos o amb interessos especials, poden voler algunes característiques o paràmetres de personalització que normalment els programes no inclouen per defecte. La resposta a aquestes necessitats poden ser les extensions. Una extensió és aquell programari, sovint de mida modesta, que s'instal·la a sobre d'unes aplicacions per a oferir noves possibilitats o capacitat de configuració. Les extensions s'han fet molt populars d'ençà de l'arribada del navegador [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox), amb el que gràcies a aquestes, es multipliquen les seves possibilitats. Alguns d'aquests extres els podíem ja trobar al conjunt d'aplicacions del clàssic [Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla); però en altres casos, s'ha contribuït amb novetats molt suggerents. No només tenim extensions per al Firefox, sinó també per al Mozilla o el [Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird). Aquest èxit i diversitat és perquè, per a la creació d'aquestes mini-aplicacions, s'utilitza tecnologia molt coneguda i fiable basada en els mateixos estàndards de la xarxa ([XUL](http://www.mozilla.org/catalog/architecture/xul/), [CSS](http://www.w3.org/Style/CSS/), [Javascript](http://wp.netscape.com/eng/mozilla/3.0/handbook/javascript/), etc.); i també gràcies al compromís general de la comunitat d'usuaris i desenvolupadors amb els principis i hàbits del [programari lliure](http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html). Per motius de seguretat, no cal oblidar que preferiblement les extensions han d'instal·lar-se des de llocs de confiança com ara [Mozilla.org](http://www.mozilla.org/) o [Softcatalà](http://www.softcatala.org/). Per sort, els programes Mozilla, especialment el Firefox, incorporen per defecte mesures per a evitar molts dels abusos que podrien fer-se sense coneixement de l'usuari per part de possibles atacants externs. A continuació presentem un recull d'algunes de les [extensions traduïdes al català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#extensions) que podeu trobar a la pàgina de [traducció del projecte Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/). En algunes ocasions, les hem citat amb la sortida de les noves versions dels programes principals. Per a millorar la qualitat de la navegació, en destaquem unes quantes. Per exemple, [Sage](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#sage), una extensió que ofereix una alternativa al sistema d'[adreces d'interès actives](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/live-bookmarks/) del Firefox per a gestionar els canals RSS. D'aquesta manera, podem seguir fàcilment els titulars dels nostres blocs i llocs de notícies preferits. Gràcies a l'opció d'exportació, és possible compartir la llista de canals subscrits amb altres usuaris. [Spellbound](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#spellbound) aporta al Firefox el motor de correcció que utilitza la missatgeria del Mozilla i així revisar l'ortografia dels texts que podem enviar des dels formularis o quadres de text. És un bon costum fer servir aquesta utilitat per a millorar el nostre redactat. Els altres participants als fòrums on hi freqüentem ho agrairan. Per a fer-nos la vida més fàcil amb els texts a la xarxa, també tenim [BBCode](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#bbcode), que ens serveix per a afegir sense esforços els marcadors d'estil adequats als nostres escrits. [IE View](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#ieview), que només funciona a sistemes operatius Windows, afegeix l'opció de poder visualitzar la pàgina on estem actualment o obrir un enllaç amb l'[Internet Explorer](http://www.microsoft.com/windows/ie/default.asp). Aquesta és una eina excel·lent per ajudar a detectar les mancances de disseny i menyspreu als [estàndards oberts](http://www.softcatala.org/articles/article11.htm) d'aquelles pàgines que no es puguin consultar utilitzant el nostre navegador preferit. En aquest mateix grup d'extensions tenim [MozCC](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozcc), una senzilla extensió que ajuda al navegant a identificar gràficament, a l'extrem dret de la barra d'estat, aquells continguts del web que estiguin llicenciats sota algunes de les llicències [Creative Commons](http://www.softcatala.org/articles/article47.htm). Per altra banda, per a potenciar la missatgeria tenim l'[Enigmail](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#enigmail), una extensió per al Mozilla i el Thunderbird, que ofereix aquelles possibilitats de privadesa personal del programa [GnuPG](http://www.gnupg.org/howtos/ca/GPGMiniHowto.html) que poden demanar els usuaris interessats en una correspondència més segura. Per a facilitar el desenvolupament web, tenim eines com ara l'extensió [WebDeveloper](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#webdevel), que posa a primera mà algunes de les opcions més comunes de la creació web; com ara l'edició de CSS, el control de les galetes o la inspecció de codi font. Extensions com ara el [Minimizetotray](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#minimizetotray) o el [TailleTextPlus](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#tailletext) afegeixen als programes Mozilla característiques que podrien ja venir per defecte o com a opció a les preferències, i que segurament podrien incorporar-se en un futur. En el primer cas, fer que les finestres dels programes es minimitzin a la safata del sistema. I en el segon, unes icones que poden afegir-se a les barres d'eines per a augmentar o reduir la mida del text de la pàgina amb un clic. Finalment, cal destacar altres extensions com ara el [Calendar](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#calendar), el [Chatzilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#chatzilla) o el [MozImage](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozimage), que proporcionen funcionalitats molt diferents a les que podríem associar als programes base on s'instal·len. El Calendar és una agenda i gestor de calendaris que ens permet organitzar les nostres cites i compromisos. El Chatzilla és una aplicació d'IRC amb la que podrem mantenir xerrades a diverses sales des d'una interfície amigable i segura. I el MozImage és una compacta utilitat per a visualitzar les imatges del nostre ordinador movent-nos a través de carpetes i fitxers. Les dues primeres, de fet, ja hi són incloses a les versions binàries en català del Mozilla, però han d'instal·lar-se al Firefox o al Thunderbird si en volem gaudir-ne. Hi ha moltes més extensions a la xarxa que encara no tenen traducció a la nostra llengua, si hi esteu interessats, podeu subscriure-us a la [llista](http://www.softcatala.org/llistes/) del Navegador de Softcatalà i col·laborar per catalanitzar-ne'n més amb l'ajuda d'aquestes [instruccions](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#ajuda).

Article: «Un recorregut per les extensions en català dels programes Mozilla»

2005-02-11 00:00:00

984

Com [vam comentar](http://www.softcatala.org/noticies/1501200441.htm) fa uns mesos diversos usuaris es van organitzar per demanar a l'empresa Apple una versió del seu sistema operatiu al català, que fins la data no ha tingut cap resposta positiva per part d'Apple als Estats Units. La [Generalitat de Catalunya](http://www.gencat.net) s'ha adreçat, oficialment, a [Apple](http://www.apple.com) perquè inclogui el català en el nou sistema operatiu Mac OS 10.4 que és a punt de treure al mercat. Concretament, el conseller en cap, Josep Bargalló, ha enviat una carta al president d'Apple, Steve Jobs, en què reclama incloure el català en el seu sistema operatiu. La carta s'ha enviat per forçar la situació després de diversos mesos de contactes en què no hi ha hagut cap concreció per part d'Apple als Estats Units. A la carta el conseller en cap reclama "la inclusió del català en igualtat de condicions amb la resta de les quinze llengües que actualment s'ofereixen en l'actual sistema operatiu". Bargalló assegura que "la situació ens sembla encara més greu si es confirma que la vostra empresa té la voluntat d'obrir una Apple Store a la capital del nostre país, Barcelona. No s'entendria que Apple volgués instal·lar un important punt de venda a la capital de Catalunya sense vendre els seus productes en català", diu. "Els usuaris de Mac, s'han mobilitzat per aconseguir el nou sistema operatiu en català, sabent que no existeixen inconvenients tècnics per a la incorporació de la llengua catalana i que, per tant, es redueix a una voluntat de la vostra empresa". Segons fonts properes a Apple la possibilitat que s'obri una botiga Apple a Barcelona són bastant remotes. Entre els requistis que exigia Apple, inicialment per considerar la traducció al català es troba un compromís per adquirir un mínim de mil llicències que sembla que la Generalitat amb el suport d'algunes universitats podria arribar a assolir.

La Generalitat se suma a les demandes de la comunitat Mac i demana una versió en català del Mac OS X

2005-02-13 00:00:00

985

Després de la [primera tongada de cursos](http://www.softcatala.org/noticies/03102004156.htm), dins el projecte d'innovació docent "UniWiki" tornem a oferir cursos gratuïts de 10 hores a tothom qui vulgui aprendre a fer servir el Wiki, per facilitar la redacció col·laborativa de documents, i el Tiki CMS/Groupware, per administrar llocs web dinàmics col·laboratius potents i rics en funcionalitats (i en català :-). Web del projecte, i amb més informació sobre els cursos, formularis de preinscripció, etc.: <http://uniwiki.ourproject.org> (aquesta pròpia web està basada en [Tiki](http://tikiwiki.org) 1.8.5) ****************************************************** CURS 1: ****************************************************** ============================= Curs d'eines informàtiques orientades a la redacció col·laborativa de documents (I): Wiki ============================= (CONVALIDABLE COM A 1 CRÈDIT DE LLIURE ELECCIÓ) DATES IMPARTICIÓ CURS: (4 grups d'una setmana, màx. 30 alumnes/aula). 5è Grup: 21, 22, 23, 24 i 25 de febrer de 2005. 09-11 h. Aula Inform. 02 6è Grup: 21, 22, 23, 24 i 25 de febrer de 2005. 16-18 h. Aula Inform. 21 7è Grup: 28 febrer, 1, 2, 3 i 4 de març de 2005. 09-11 h. Aula Inform. 02 8è Grup: 28 febrer, 1, 2, 3 i 4 de març de 2005. 18-20 h. Aula Inform. 21 LLOC: Aules d'informàtica 02 (edifici Principal) ó 21 (edifici nou), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. Palau Reial (L3, Verda) PREU: Gratuït (finançat pel DURSI - Generalitat de Catalunya) INFORMACIÓ GENERAL: El curs s'imparteix en 5 dies seguits, 2 hores per dia, amb la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), en una aula d'ordinadors amb un ordinador per alumne, preferiblement. El projecte, eminentment pràctic, haurà de ser realitzat per equips de, com a mínim, dues persones, i consistirà en la redacció de documents d'interès comú en grups petits. INSTITUCIÓ OFERENT Departament d'Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/ecolo/ (En col·laboració amb el gclUB - http://gclub.ub.es - i l'Infoespai - http://moviments.net -) PROFESSORAT Xavier de Pedro Puente, professor del Departament d'Ecologia, coordinador del projecte UniWiki, del gclUB i dels cursos en TIC amb programari lliure de l'Infoespai. Telf. 934021508, Fax 934111438 - xavidp@bio.ub.es TIPUS D'AVALUACIÓ Aprofitament: Per grups d'alumnes han d'elaborar un breu projecte de redacció col·laborativa al llarg del curs, que serà avaluat al final del curs. MÉS INFORMACIÓ I PRE-INSCRIPCIONS Directament a la Web del projecte UniWiki: http://uniwiki.ourproject.org ****************************************************** CURS 2: ****************************************************** ============================= Curs d'administració d'entorns Web dinàmics i col·laboratius, basats en Wiki: Admin. Tiki CMS/Groupware ============================= (CONVALIDABLE COM A 1 CRÈDIT DE LLIURE ELECCIÓ) DATES IMPARTICIÓ CURS: (un únic grup, màx. 30 alumnes/aula). 1r Grup: 7, 8, 9, 10 i 11 de març de 2005. 09-11 h. LLOC: Aula d'informàtica 2, Facultat de Biologia, UB. Palau Reial (L3) PREU: Gratuït (finançat pel DURSI - Generalitat de Catalunya) INFORMACIÓ GENERAL: El curs s'imparteix en 5 dies seguits, 2 hores per dia, amb la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), en una aula d'ordinadors amb un ordinador per alumne, preferiblement. El projecte, eminentment pràctic, haurà de ser fet individualment o per grups reduïts, i consistirà en la posada a punt d'un lloc Web basat en Tiki per a alguna finalitat específica escollida de caire col·laboratiu. INSTITUCIÓ OFERENT Departament d'Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/ecolo/ (En col·laboració amb el gclUB - http://gclub.ub.es - i l'Infoespai - http://moviments.net -) PROFESSORAT Xavier de Pedro Puente, professor del Departament d'Ecologia, coordinador del projecte UniWiki, del gclUB i dels cursos en TIC amb programari lliure de l'Infoespai. Telf. 934021508, Fax 934111438 - xavidp@bio.ub.es TIPUS D'AVALUACIÓ Aprofitament: Per grups d'alumnes han de realitzar un breu projecte de redacció col·laborativa al llarg del curs, que serà avaluat al final del curs. MÉS INFORMACIÓ I PREINSCRIPCIONS Directament a la Web del projecte UniWiki: http://uniwiki.ourproject.org ****************************************************** ALTRES CURSOS: ****************************************************** Hi ha altres cursos que s'organitzaran en breu, no directament des del projecte UniWiki, però si des d'una entitat amb què s'està col·laborant. Per veure la informació d'aquests altres cursos relacionats (Open Office, GNU/Linux, Gimp, Wiki, Tiki-CMS/Groupware) que us poden ser d'interès, consulteu: <http://www.moviments.net/cursos>.

Cursos lliures en català sobre l'ús de Wiki i d'administració de webs dinàmiques basades en Tiki

2005-02-13 00:00:00

986

Després de [la crida que vam fer fa uns mesos](http://puntbarra.com/node/view/2252), recentment vam [acabar la primera fase](http://www.moviments.net/tiki-view_forum.php?forumId=1) de traducció del Tiki (altrament anomenat Tikiwiki). Per a qui no ho sàpiga, el Tiki (<http://tikiwiki.org>) és un motor de portals Web dinàmics col·laboratius molt potent i ric en funcionalitats, fet amb [php](http://www.php.net) i [mysql](http://www.mysql.com), i amb llicència de codi lliure [LGPL](http://www.gnu.org/copyleft/lesser.html). Ara [ens queda](http://www.moviments.net/tiki-index.php?page=TikiwikiCatala) polir la traducció, el registre lingüístic emprat entre els diferents col·laboradors que hi hem participat (més de 15 al llarg de 2 anys), i adaptar-ho al [recull de termes](http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm) i a la [guia d'estil](http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm) de Softcatalà (que no és poc ;-). Passet a passet...;-) Ah, i per cert, si hi ha persones interessades a fer servir una web col·laborativa tant potent com aquesta, apunteu-vos als [cursos gratuïts que fem ara a través del projecte UniWiki](http://uniwiki.ourproject.org), o estigueu atents/es als propers [cursos quasi-regalats que es faran a l'Infoespai](http://www.moviments.net/cursos).

Tikiwiki 1.8.5 (CMS/Groupware) Ja en català!

2005-02-18 00:00:00

987

[FesInternet](http://www.fesinternet.net) és un programa d'activitats que es faran entre el 22 de febrer i el 6 de març amb l'objectiu de divulgar i difondre internet com una gran xarxa de persones més enllà dels seus aspectes tecnològics. Des de 1996, cada 8 de febrer, s'ha celebrat la Festa d'Internet. Des del principi [VilaWeb](http://www.vilaweb.com) es va fer ressó de la festa de tots els internautes. Aquest any, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació assumeix el repte de coordinar les activitats i actes que se'ls proposin per aconseguir fer una internet més global i participativa. Hi haurà activitats informatives, lúdiques, de conscienciació i participatives per implicar tots els sectors (ciutadà, educatiu, cultural, empresarial, del lleure...) de la societat catalana i aconseguir la participació de tots ells en la construcció d'internet. La Festa no tindrà una seu oficial. Les activitats es faran arreu del territori català, tant de forma presencial com a l'hiperespai. Aquí mateix estem construint el web de la Festa (http://www.fesinternet.net) on trobareu el programa complet de les vostres activitats i serveis d'agenda, notícies, recursos, esdeveniments destacats, diari interactiu... Hi esteu tots convidats! Fonts: [FesInternet](http://www.fesinternet.net) i [LaMalla](http://www.lamalla.net/canal/digitalia/)

FesInternet, la Festa d'Internet

2005-02-22 00:00:00

988

La [Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació](http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=3), en el marc del projecte [culturalliure.org](http://culturalliure.org), presenta la traducció catalana de l'obra de [Lawrence Lessig](http://www.lessig.org/) amb llicència Creative Commons. Lawrence Lessig, catedràtic de dret de la Universitat de Standford i uns dels fundadors de [Creative Commons](http://creativecommons.org/) (CC), teòric del dret de la propietat intel·lectual i defensor del 'copyleft' posa de manifest en la seva obra que actualment, juntament amb la privadesa, la forma en què s’articulen les lleis de propietat intel·lectual són el principal escull pel desenvolupament de la cultura i l’estímul de la creativitat. El llibre està disponible en format [PDF](http://www.culturalliure.org/culturalliure.pdf), [SXW](http://www.culturalliure.org/culturalliure.sxw) (OpenOffice) i [ASCII](http://www.culturalliure.org/culturalliure.txt)... així com [HTML per a la seva lectura online](http://www.culturalliure.org/llibre.php). La versió original en anglès del llibre es troba a <http://www.free-culture.cc/>. Aquest és el tercer llibre de Lessig relacionat amb la propietat intel·lectual i les noves tecnologies, els dos anteriors van ser [The Future of Ideas](http://www.the-future-of-ideas.com/) i [Code: And Other Laws of Cyberspace](http://www.code-is-law.org/), que han desdevingut llibres de referència en la seva àrea.

Es presenta la traducció al català en línia del llibre 'Cultura Lliure'

2005-02-23 00:00:00

989

El proper dissabte dia 9 d'abril del 2005 se celebrarà la I Jornada sobre Programari Lliure del Baix Empordà al Centre Cultural Can Quintana de Torroella de Montgrí, on es mostraran les diferents solucions a problemes concrets que tinguin tant empreses com usuaris finals i que es puguin resoldre emprant programes lliures. El concepte de programari lliure Quan parlem de programari lliure (open source és el terme original en anglès) ens referim a programes d'ordinador (programari) que estan subjectes a una sèrie de llibertats d'ús, còpia i modificació que permeten la màxima llibertat al seu usuari, fet que permet, al seu torn, que aquest pugui considerar com a veritablement seus els programes que fa servir. Aquestes llibertats d'ús es poden resumir en els següents postulats (1): * Llibertat d'emprar el programa per a qualsevol finalitat. * Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats particulars. L'accés al codi font n'és una necessitat prèvia. * Llibertat per a distribuir còpies del programa; tantes com es vulgui i a qui es vulgui. * Llibertat de millorar el programa i distribuir les millores a tothom qui ho vulgui, de manera que la comunitat se'n beneficii. La transparència que atorga a les empreses el fet de poder veure el codi font d'una aplicació (això és com està construïda per dins) permet que aquesta s'asseguri que el programador no ha introduït portes secretes (backdoors) ni cap element que li permeti espiar o manipular les dades gestionades per aquella empresa. La gratuïtat del programari i la manca de llicències potencien l'estalvi econòmic i, finalment, sovint es necessita personal especialitzat per posar en marxa aquesta mena de sistemes (igual que en el cas del programari propietari), pel qual la contractació d'un o més tècnics informàtics proporciona llocs de feina. Els avantatges d'aquesta filosofia de fer les coses queden, doncs ben patents. La jornada La I Jornada de Programari Lliure del Baix Empordà - Torroella de Montgrí es celebrarà el proper dissabte dia 9 d'abril de 2005 al Centre Cultural Can Quintana de Torroella de Montgrí. Pel seu contingut, la jornada està adreçada a totes les persones interessades en l'aplicació del programari lliure, tant en l'àmbit de la informàtica empresarial com en l'àmbit domèstic. És per això que s'han previst una sèrie d'actes teòrics i pràctics. El programa de la jornada és el següent: * 10.00 Presentació (45') (per Carles González) Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (Generalitat de Catalunya). Al final de l'acte s'obrirà un torn de precs i preguntes. * 10.45 Què és el software lliure (45') (per s3os.net) * 11.30 Pausa per a esmorzar. Tothom hi està convidat (15') * 11.45 Catix (Programari Lliure en català)(45') (per Catix. Toni Mirabete i Terés) * 12.30 Programari i possibilitats de GNU/LINUX a la petita, mitjana i gran empresa. (Per Xavi) (60') * 13.30 Openoffice.org (Suite ofimàtica lliure i en català)(30') (per Alquimedia.net) * 14.00 DINAR. * 16.00 – Softcatala.org (45')– Centre de coordinació de traduccions i descàrregues de software en Català. * 16.45 – Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC) (45') \- Què és l'Institut Català de Programari Lliure? \- El programari lliure com a model de comercialització de programari \- Repercussions que tindrà el programari lliure sobre el sector informàtic * 17:30 Tallers pràctics.(2.15h.) \- Classe Pràctica: Instal·lació Linux Fedora (Sistema operatiu lliure) (per inatica.com) \- Preparar un servidor LTSP a través d'un LIVE-CD i connectar un client (per inatica.com) \- Compatibilitat / Facturació, Windows-Samba, servidor d'impressió, còpies seguretat, dhcpd xarxa, (explicar servidor correu, web, ftp, ....) (per Xavi) \- Linux com a Sistema Operatiu Personal (DESKTOP) Gnome 2.8 gnoppix (Per Xavi). * 19:45 - Cloenda de l'acte i agraïments. (per inatica.com, interventors i representant de l'administració publica). Inscripcions Totes les persones interessades es poden inscriure gratuïtament des d'ara i fins al 27 de març a les següents adreces web: * <http://jornades.torroellaestartit.com/> * <http://jornades.inatica.com/> (1) De la plana web del moviment del programari lliure GNU, segons Richard Stallman, considerat el 'pare' de l'esmentat moviment.

I Jornada de Programari Lliure del Baix Empordà - Torroella de Montgrí - (9 d'abril)

2005-02-24 00:00:00

990

Guió de presentació de Manuel Castells al Fòrum Social Mundial Porto Alegre, 29 de gener de 2005. Traducció per Arola Torruella i Quico Llach 1\. L'era de la informació és la nostra era. És un període històric caracteritzat per una revolució tecnològica centrada en les tecnologies digitals de la informació i de la comunicació. És concomitant però no causant, amb una estructura social en xarxa que emergeix en tots els àmbits de l'activitat humana, i amb la interdependència global d'aquesta activitat. Es tracta d'un procés de transformació multidimensional que és alhora incloent i excloent en funció dels valors i dels interessos dominants en cada procés, en cada país i en cada organització social. 2\. Com en qualsevol procés de transformació històrica, l'era de la informació no determina un transcurs únic de la història humana. Les seves conseqüències i les seves característiques depenen del poder de qui es beneficia de cadascuna de les múltiples opcions que es presenten a la voluntat humana. Tanmateix, aquesta ideologia tecnocràtica i futurològica mira de presentar la revolució tecnològica com si només hi hagués una única forma d'organització social possible, generalment associada a la llei del mercat i al procés de globalització. D'aquesta manera, l'acceptació del caràcter extraordinari de la revolució tecnològica en transcurs comportaria, essencialment, l'aprovació de la proposta segons la qual si la ciència i la tecnologia s'apliquessin racionalment podrien solucionar els principals problemes de la humanitat. Contràriament al que hom podria pensar, un cop reconeguts els obstacles del procés de difusió del desenvolupament, es podria concloure que la crítica als usos de la tecnologia correspon a la resistència obscurantista del canvi social. Les ideologies de la bondat tecnològica i la d'una globalització orientada fonamentalment per la llei del mercat es reforcen l'una a l'altra. En ambdós casos, la societat com a procés autònom de decisió que es regeix pels interessos i pels valors dels seus membres, sotmesos a les forces externes del mercat i de la tecnologia, desapareix. 3\. No obstant això, la observació empírica, els resultats de la investigació dels meus treballs i dels de molts altres, demostren el caràcter contradictori del procés de globalització així com la diversitat de les trajectòries tecnològiques i dels seus efectes. Així doncs: Enmig d'una de les revolucions tecnològiques mes extraordinàries de la història, la disparitat del coneixement i de la capacitat científica es concentra cada vegada més en termes relatius; per països, per classes, per institucions i per organitzacions. Les grans corporacions i els seus circuits de distribució, principalment, s'apropien dels efectes d'aquesta revolució sobre la qualitat de vida. El control sense restriccions dels drets de propietat intel·lectual es converteix en el mecanisme fonamental per a controlar la riquesa. L'eclosió de les tecnologies de llibertat -en particular la d'Internet, però també del conjunt de tecnologies informàtiques de xarxa, de telecomunicació de banda ampla, de comunicació mòbil i de computació distribuïda- és també, sota pretext de terrorisme i pornografia, l'obsessió per la seguretat, el control dels estats sobre les comunicacions, l'amenaça a la llibertat de expressió, dintre i fora d'Internet, la vigilància electrònica ubiqua i la invasió sistemàtica de la privadesa per part d'empreses comercials i agències del govern. El moment de la innovació i la creativitat com a fonts de canvi tecnològic, enriquiment cultural i qualitat de vida, és també el moment en què moltes corporacions posen traves a la innovació per a gaudir de rendes de monopoli, i en què la justícia persegueix els joves que intenten posar música a les seves vides, encara que no siguin mercat per als explotadors d'artistes. En una paraula, una vegada més en la història, la innovació tecnològica, la investigació científica i la creativitat cultural són manllevades, manipulades, restringides pels interessos i pels poders que s'interposen entre els productes d'aquesta creativitat i les persones de la societat d'on sorgeix. L'expropiació del treball s'estén a l'expropiació de les ments, tot i que una bona part, en realitat l'essencial, de les fonts d'innovació i de creació no han sorgit de la inversió de les corporacions o de les instruccions de les burocràcies, sinó de l'impuls creador i de la generositat personal dels innovadors. Un breu recordatori d'alguns processos d'innovació tecnològica i cultural permet reflexionar concretament sobre el debat que estem plantejant. 4\. Internet, tecnologia de llibertat, produïda lliurement a partir dels seus propis usuaris. Com és sabut, Internet es va desenvolupar a partir d'un programa científic d'investigació que, tot i que estava finançat pel departament de defensa americà, no tenia objectius militars i, en realitat, no tenia més objectius que els que li van anar donant els seus propis investigadors i primers usuaris. Els protocols TPC/IP, desenvolupats per Cerf i Kahn el 1973-75, van ser posats a disposició de tothom i subsegüentment completats i adaptats de forma lliure. Les principals aplicacions d'Internet que avui utilitzem, des del correu electrònic fins a les llistes de distribució i els billboards, van ser creats i comunicats per usuaris que els van compartir lliurement amb el conjunt de la comunitat internauta. El World Wide Web va ser desenvolupat i distribuït gratuïtament per Tim Berners-Lee fora de les hores de feina. Van ser els hackers, generalment universitaris, qui van desenvolupar Internet com a xarxa de comunicació informàtica global. I va ser la comunitat internauta la que es va autogestionar, de forma diversa, al llarg del temps, des del 1969, el primer desplegament d'Internet, fins a la constitució de l'ICANN el 2000. No va ser necessari cap dret de propietat ni cap control burocràtic per a desenvolupar la xarxa de comunicació més potent de la història. De fet, va ser la no existència d'aquests controls el que ho va fer possible. L'arquitectura d'Internet va ser dissenyada expressament per a fer difícil el seu control, però no la vigilància del missatge. Per aquesta raó, Internet, encara que pateix cada vegada més interferències de la lliure comunicació, és el mitjà de comunicació local-global més lliure que existeix, i permet no ser l'intermediari dels mitjans de comunicació massius. I, malgrat els continus intents de comercialitzar Internet, tot i que s'ha convertit en un instrument essencial per a l'activitat econòmica, la gran massa de fluxos d'informació a Internet són d'ús social i personal, no comercial. Internet és sobretot un espai social, cada vegada més estès i diversificat a partir de les tecnologies d'accés mòbil a Internet. Per això, la preservació de la llibertat de expressió i comunicació a Internet és el més important en la llibertat d'expressió del nostre món. 5\. Programari lliure i codi obert. El programari informàtic és el llenguatge de l'era de la informació. La capacitat de produir, modificar, adaptar i distribuir programari condiciona la capacitat de qualsevol comunitat o grup, gran o petit, per a interactuar amb el món de les computadores i xarxes que constitueixen l'estructura (i no solament l'infraestructura) de la nostra societat. El control tecnològic privat del programari és equivalent a l'apropiació privada de l'alfabet en els orígens de la història (i de fet, se'l van apropiar els escribes i sacerdots, els quals, segons descobriments arqueològics recents realitzats pels marines a l'Iraq, ja disposaven d'una llicència de Microsoft). Òbviament, l'accés al codi font condiciona la capacitat tant d'adaptació a altres usos, com, sobretot, la millora continuada del programari, o sigui, i en definitiva, a la innovació i al procés recurrent d'innovació. Sabem que, així com Internet es va desenvolupar en llibertat, el món del programari va evolucionar, d'una banda, mitjançant línies pròpies i incompatibles de cada sector d'usuaris, i de l'altra, mitjançant el monopoli creixent de Microsoft, amb conseqüències decisives, tant en l'apropiació de rendes monopolistes i en l'encariment dels seus productes, com en la pobresa tecnològica, derivats de l'eliminació sistemàtica dels competidors. Coneixem també el canvi de tendència a partir de les derivacions de UNIX, tant al MIT, a través de l'AI Lab i dels heroics esforços d'Stallman i del seu llançament de GNU i la llicència GPL, com de la història de BSD a través de la tempestuosa relació entre Berkeley i Bell Labs. Coneixem també l'extraordinària saga de Linux, des que Linus Torvalds va decidir, el 1991, desenvolupar el nucli del codi font del sistema operatiu que necessitava per a utilitzar UNIX al seu PC 386, i acudir a la xarxa cooperativa de voluntaris treballant sobre el codi font en un sistema de codi obert. Avui sabem que Linux és un sistema operatiu més robust que Windows i amb molta més capacitat evolutiva. Com sabem que Apache, programari per a servidors, també produït en codi obert per una comunitat lliure de voluntaris, autogestionada mitjançant una constitució pròpia, és present a més de dos terços dels servidors de la World Wide Web. És de domini públic l'existència creixent de programari, en tots els àmbits, que han estat produïts lliurement, sense dret de propietat intel·lectual, sense treball pagat i sense una estructura de poder imposada. Avui dia, el reconegut èxit del Linux ha dut a grans corporacions, com ara IBM i Oracle, així com a nombrosos governs de tot el món, a utilitzar Linux i altres programes de codi obert i a produir-ne formes simplificades per a usos socials, com és el cas del Linex a Extremadura. I, sobretot, a adoptar el sistema cooperatiu de lliure associació de productors i d'usuaris en el procés d'innovació tecnològica. Tot això, sense que necessàriament es perdi el caràcter capitalista d'aquestes empreses o dels objectius propis de cada govern (el govern xinès pot afavorir Linux i al mateix temps censurar Internet). No es tracta d'oposar el món anarquista del codi obert al món capitalista de Microsoft. Encara que dubto que hi hagi molts anarquistes a Microsoft (tret que estiguin dissecats a l'oficina de Bill Gates), sí que hi ha molts capitalistes al món del codi obert. Però no tots els capitalistes són iguals, o fins i tot, no tots els capitalismes són iguals: n'hi ha que, a més de supeditar la societat al mercat, més que capitalistes són rendistes, és a dir, que bloquen la innovació. I n'hi ha que s'adonen que tothom, fins i tot ells, guanyen més si hi ha mes innovació tecnològica i, en definitiva, més repartiment de la riquesa. Resumint, la història del programari lliure, i mes àmpliament, la del moviment de codi obert, demostra que hi pot haver més innovació tecnològica i més productivitat econòmica dins d'un context de treball cooperatiu i motivat, característic del món de la creació, sobretot si a la productivitat econòmica afegim la utilitat social, que requereix una interacció estreta entre els innovadors tecnològics i els usuaris de la tecnologia. Es planteja, doncs, en molts mitjans l'ampliació del mètode cooperatiu de creació característic del codi obert a altres àmbits de la producció i de la gestió de la societat, des de les empreses autogestionades als serveis públics, que han esdevingut més eficaços mitjançant la retroacció contínua entre proveïdors de serveis i usuaris, per exemple en l'educació o en la salut. Ara bé, entre la promesa de la innovació cooperativa i la capacitat de la societat per a gaudir del fruit d'aquesta cooperació s'alça una concepció i autista del dret de propietat intel·lectual. 6\. La propietat és un robatori (en determinades circumstàncies). Ja ho va dir Proudhon. Però, com ja va puntualitzar, encara que hom no ho volgués entendre, no era tota la propietat, sinó la propietat que exclou innecessàriament als no propietaris del procés de desenvolupament i d'enriquiment de la societat i de cadascun dels seus membres; la propietat que destrueix una propietat superior, la propietat conjunta de la lliure associació de productors. No gaire diferent de la llicència GPL. Un tractament inadequat del dret de propietat intel·lectual és un obstacle decisiu al progrés material i a la qualitat de vida en l'era de la informació. Recordem que, el 1970, ATT podia haver posseït Arpanet, i que Microsoft no es va adonar de la importància d'Internet fins que Netscape va publicar el Navigator el desembre de 1994, i com a conseqüència va haver de comprar l'Spyglass i transformar-lo en el navegador Internet Explorer. Imaginem un món d'Internet amb una tecnologia propietària d'ATT i de Microsoft: Internet, tal i com la coneixem, no existiria, amb tot el que això significa. És per això que la tecnologia no determina la història, sinó la història la tecnologia. Però com que, gràcies a l'estupidesa d'ATT i de Microsoft, Internet existeix i encara és lliure en gran mesura, la capacitat de comunicació que permet posa en qüestió les formes restrictives de propietat intel·lectual, cosa que promou la circulació de la creació, de la innovació, de les idees, arreu del món. Desvincula els intermediaris comercials, però també obre el ventall de possibilitats de creació i d'utilització recurrent de la creació. No elimina el capitalisme, però si amplia la gamma de valors d'ús possibles sense una connotació comercial. Manté formes de benefici i de negoci, però ho aconsegueix mitjançant nous models de negoci basats en l'increment de la productivitat i de l'ampliació del mercat, mes que un control monopolístic d'un mercat excloent limitador de l'activitat no mercantilitzada. Larry Lessig ha proposat una tipologia molt útil de les propietats que protegeixen drets i d'aquelles que són parasitàries (un robatori social, en la meva terminologia), i també ha posat en pràctica les seves formes alternatives de dret de propietat adaptades a la nova funció social de la propietat en el nostre context tecnològic, mitjançant la impulsió del projecte Creative Commons, en el qual el Brasil ocupa un lloc destacat. Per tant, el camí està traçat, no hi ha res més per inventar, excepte aplicar, també aquí, el mètode d'experimentació i codi obert i anar codificant la practica mitjançant noves formes d'autoregulació del respecte al treball dels altres, però no a les rendes de situació que no es legitimen amb nova creació. Més encara, la propietat intel·lectual restrictiva, en un món en què la ciència i la tecnologia són les forces productives essencials, és el principal obstacle per al desenvolupament dels dos terços de la humanitat que encara viuen en la pobresa, i aquí rau la importància del debat en els fòrums del comerç internacional. De manera que els pobres del món, els creadors i els innovadors tenen un gran objectiu en comú: la reforma dels drets de propietat perquè la creativitat pugui ser font de riquesa i de valor d'ús sense que es marceixi en els estrets canals de la seva apropiació selectiva per part dels rendistes oligopòlics. La qual cosa, en el fons, és un problema polític, i aquí també entra en joc la tecnologia. 7\. Llibertat, societat i tecnologia La informació és poder. La comunicació és contrapoder. I la capacitat de canviar el fluix d'informació a partir de la capacitat autònoma de comunicació, reforçada mitjançant les tecnologies digitals de comunicació, realça substancialment l'autonomia de la societat pel que fa als poders establerts. Si això sembla abstracte, José María Aznar sap de què parlo, a partir del 13 i 14 de març de 2004. La qual cosa vol dir que la reapropiació per part de la societat del fruit de la seva creativitat compta ara amb mitjans poderosos: Internet, xarxes globals de comunicació, accés a la informació en codi obert, processos de cooperació múltiple, comunicació mòbil, multimodal i ubiqua. I tot això, al servei d'interessos i de valors que es debaten, modifiquen i decideixen amb una autonomia creixent per part dels actors socials. Els creadors, els oprimits, els emprenedors, els qui senten la. vida, poden compartir els seus somnis i les seves pràctiques. En altres paraules, convergeixen en el mateix moviment la tecnologia cool la política cool i la societat cool, i aquesta convergència ha d'arribar a l'anàlisi social i cultural i a la capacitat d'integrar la comprensió de la tecnologia en els debats polítics mes avançats. Ja és hora, per exemple, que el Brasil evolucioni del positivisme d'Auguste Compte a la teoria de la complexitat i escrigui una nova màxima en la seva bandera: caos i progrés. Aquest article es distribueix d'acord amb la [Llicència Creative Commons](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.ca). La versió original està disponible a http://www.softwarelivre.org/news/3635.

Article: «Innovació, llibertat i poder en l'era de la informació»

2005-02-26 00:00:00

991

Francesc Dorca A les 05.30 hores del dissabte 19 de febrer sona el maleït despertador. Em llevo i me'n vaig a la dutxa. Poc a poc l'aigua tebiona em va reviscolant. Em vesteixo i acabo de posar les últimes coses a la bossa. Un cop a punt me'n vaig cap a l'estació de Gavà. Vull agafar un rodalies per anar fins a Sants. L'Euromed surt a les 07.00 hores. Però constato amb resignació que hi havia un tren al voltant de les 05.00 i que el següent no passarà fins a les 06.41. Massa just. Torno a casa i em veig obligat a anar fins a Sants en cotxe. Després d'unes quantes voltes trobo una plaça d'aparcament. Pujo al tren i llegeixo una mica un llibre de Saramago. Al cap d'una estona, amb puntualitat suïssa, l'Euromed surt de Sants en direcció a València. Segueixo llegint una estona i més endavant vaig a veure si trobo algú més al tren i em trobo el comandant en cap de l'OpenOffice, Jesús Corrius. Anem tots dos al vagó cafeteria i fem petar la xerrada. Una conversa agradable sempre t'escurça l'espera. Arribem a l'Estació del Nord. Sempre l'he trobada un edifici admirable. Busquem un taxi i ens dirigim al Campus de la Universitat de València, a Burjassot. Allà ens trobem la resta de la gent. Mentres nosaltres arribem, en Marc Belzunces, fent de mestre de cerimònies, ha explicat als assistents en que consistirà la feina de traducció de l'OpenOffice.org. En total són -som- unes 20 persones que participem "en directe" a la MaratOO'o. Altres persones a través del canal de xat també hi uneixen els seus esforços. Hi ha una majoria de valencians (i valencianes ;-) ).  La feina comença amb bona marxa. La Mireia s'encarrega d'assignar els fitxers de text a traduir. En Jesús, el Marc i esporàdicament jo atenem les questions dels pencaires. A poc a poc, la màquina de tren ha anat agafant la seva velocitat de creuer. Anem a tota vela. Aleshores constatem que l'assignació de fitxers amb llàpis i paper presenta problemes. S'ha duplicat la traducció d'alguns fitxers. En Sergio ens dóna la solució. En poca estona, ha programat un wiki en Python. Ara cadascú podrà agafar directament el seu fitxer. Aquests 'debianeros' són uns cracs. Al voltant de quarts de tres hem anat a dinar. Vam anar a un restaurant de buffet lliure a prop de l'Ajuntament de Burjassot. Entre l'anada, el dinar, els cafès i la tornada s'han fet les cinc. La feina ha continuat sense interrupció fins a quarts de nou del vespre. El nivell dels participants sembla força bo. Al dia següent les coses han continuat més o menys de la mateixa manera. Inicialment erem poques persones. Una miqueta més tard ja hi havia bastantes persones i el ritme de treball és més intens. En Jesús força alliberat de la pesada càrrega de suport ha pogut concentrar els seus esforços a la traducció d'un fitxer de dimensions colossals. A l'hora de dinar, assessorats per en Sergio, vàrem anar al bar de la piscina. Per dinar, una bona paella i amanida. Un cafè i me'n vaig a agafar el tranvia. He d'anar cap a l'Estació del Nord. A les 17.30 surt el Talgo cap a Barcelona.

Crònica de la MaratOO'o 2.0 - Campus de Burjassot - Universitat de València

2005-02-27 00:00:00

992

[Softcatalà](http://www.softcatala.org/) presenta la traducció al català del processador de textos lliure [Abiword](http://www.softcatala.org/projectes/abiword/) versió 2.2.4. L'Abiword és un programa lliure que està desenvolupat per una àmplia comunitat. L'[AbiWord](http://www.softcatala.org/projectes/abiword/) és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però lliure i molt més lleuger. L'AbiWord ofereix una pila de funcions per a processament de textos; inclou totes les opcions habituals de formatació de caràcters, alineament de paràgrafs, regles, tabulacions, etc. S'hi poden utilitzar tipus de lletra TrueType, "desfés" il·limitats i imatges del disc dur. A més del format propi de l'AbiWord, el programa pot obrir els formats del Microsoft Word, de text enriquit i de text senzill. La versió 2.2 inclou importants novetats respecte a la versió 2.0 com ara millores amb la velocitat, caixes de text, revisió de documents, taules de continguts, més estabilitat, i millores en l'exportació a HTML. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) ha contribuït activament a la comunitat Abiword, tant en la traducció al català, com en el desenvolupament del programari i d'un corrector ortogràfic propi en què s'han invertit més de dos anys. A més, la versió en català incorporà els correctors en castellà, francès i anglès. L'Abiword es pot [descarregar gratuïtament des del web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/projectes/abiword/), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció al català del processador de textos lliure Abiword versió 2.2.4

2005-02-28 00:00:00

993

Només dos mesos més tard de presentar la versió en català del GIMP 2.0, [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) presenta ara [el GIMP 2.2](http://www.softcatala.org/prog145.htm), una versió molt millorada d'aquest conegut programa de codi lliure per fer retoc fotogràfic i composició artística professional. Com a novetat a destacar, Softcatalà presenta juntament amb el GIMP tot un conjunt de [tutorials en català](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/tutorial/), per tal que ràpidament podeu començar a treure'n el màxim profit. El GIMP és ideal per a fotògrafs, dissenyadors de web i en general per a qualsevol persona que vulgui editar o composar imatges digitals, ja que el GIMP permet treballar en tècniques avançades de disseny gràfic: canals, capes, màscares, eines de selecció intel·ligents i eines per fer correccions de nivells i corbes de color. El GIMP és un programa lliure i, per tant, es pot distribuir i millorar indefinidament. Per això, el GIMP no té límits. I a més és multiplataforma, està disponible per a UNIX, GNU/Linux, Windows i Mac OS X. En plataformes Windows, es recomana preferentment Windows XP o Windows 2000. A partir d'aquesta versió del GIMP en català, els usuaris de Windows notaran que el procés d'instal·lació ha canviat. En comptes d'un sol programa instal·lador, ara n'hi ha dos: un per a l'entorn GTK i un per al GIMP. Els dos instal·ladors es distribueixen en un fitxer comprimit (ZIP). Primer s'ha d'instal·lar l'entorn GTK, perquè és un requisit per tal que el GIMP funcioni, i després instal·lar el GIMP. L'entorn GTK pel GIMP és equivalent al directX per als jocs de PC, moltes aplicacions gràfiques de [GNU](http://www.gnu.org), com ara el [gCAD3D](http://www.cadcam.co.at/freiter/gCAD3D_en.htm), utilitzen l'entorn GTK, i no cal reinstal·lar l'entorn per a cada aplicació gràfica. El GIMP 2.2 és molt millor que la versió anterior: és més robust, s'ha solucionat el tema de la pantalla negra d'errors; permet una millor interacció amb altres programes (l'OpenOffice, l'Abiword), i amb altres dispositius (ratolins amb rodeta, dispositius MIDI, ...); i en general és més fàcil de fer anar que mai. A la nostra pàgina del [projecte GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/) podeu trobar més informació sobre aquest programa, així com les respostes a [les preguntes més freqüents](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/pmf.htm). I si encara teniu dubtes, escriviu en [el fòrum general](http://www.softcatala.org/forum/general/index.htm).

Softcatalà presenta la traducció del GIMP 2.2 al català

2005-03-03 00:00:00

994

El lloc sobre desenvolupament web [a.css](http://css.artnau.com/) ha presentat [aref](http://aref.arenoic.net/), un projecte per acollir una referència de CSS 2.1 i d’XHTML 1.0/1.1 en català. El CSS, de l'anglès Cascading Style Sheet (fulls d'estil en cascada), és un llenguatge informàtic que s'utilitza primordialment per definir la presentació de documents en formats com ara HTML, XHTML o XML. És doncs, una excel·lent eina per poder separar millor el contingut de l'aspecte dels documents destinats a la xarxa, amb tots els avantatges de manteniment que això representa. Per altra banda, l'[XHTML](http://ca.wikipedia.org/wiki/XHTML) no és més que una evolució de sintaxi més estricta del clàssic llenguatge de marcadors [HTML](http://ca.wikipedia.org/wiki/HTML), que encara s'utilitza activament i amb el qual nasqué el Web. Aquest nou recurs s'afegeix a la creixent llista de referències per a la creació i disseny web en la nostra llengua. Com a exemple, tenim les [traduccions de documents](http://www.w3.org/2003/03/Translations/byLanguage?language=ca) del [W3C](http://www.w3c.org/), un important consorci que s'encarrega de l'elaboració d'[estàndards web](http://www.softcatala.org/articles/article11.htm), o també diferents manuals d'[HTML i Javascript](http://www.imaginaserveis.com/manuals/), [PHP](http://www.laigu.net/ManualPHP.html) o [DTHML](http://perso.wanadoo.es/vilosell/dhtmlencatala/), entre [molts d'altres](http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/Inform%c3%a0tica/Programari/Llenguatges_de_programaci%c3%b3/Disseny_i_desenvolupament_web/).

aref. Una referència de CSS i XHTML en català

2005-03-04 00:00:00

995

La [Fundació Politècnica de Catalunya](http://www.fundacio.upc.edu), la Regidoria de la Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona i la Càtedra PL de la UPC organitzen la Setmana de les Noves Tecnologies que tindrà lloc els propers dies 7, 8 , 9 i 10 de març a la Fundació UPC. Aquesta setmana porta per títol Solucions de Negoci i Serveis en Programari Lliure i té per objectiu fer visibles els projectes i les línies estratègiques de les empreses que aposten pel PL a Catalunya. Als enllaços següents podreu ampliar la informació referent als ponents que hi participen i el programa d'activitats que es durà a terme. L'assistència i la inscripció són gratuïtes, ens agradaria donar la máxima difusió d'aquest event. Esperem que l'event sigui del vostre interés. Hi esteu tots convidats/des. [http://www.fundacio.upc.edu/agendaevento.php?id=87&dia;=2005-03-07&PHPSESSID;=3a84](http://www.fundacio.upc.edu/agendaevento.php?id=87&dia=2005-03-07&PHPSESSID=3a84) <http://fpcweb.upc.es/butlletins/0405/fupc/Jtics.htm)>

Setmana de les TICs: SOLUCIONS DE NEGOCI I SERVEIS EN PL, 7,8 9 i 10 de març a la Fundació UPC

2005-03-03 00:00:00

996

La [Fundació UPC](http://www.fundacio.upc.edu), la Càtedra de Programari Lliure de la UPC i la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona organitzen els dies 7, 8, 9 i 10 de març de 2005 la II Setmana de les TIC, enguany dedicada especialment a presentar solucions de negoci en programari lliure que han adoptat empreses, institucions i administracions públiques, així com el seu posicionament estratègic davant els projectes de codi obert. Es crearà un espai de trobada i d'intercanvi empresarial en el marc d'unes taules rodones, presentacions de casos pràctics i de solucions de negoci. Els actes programats en el Calendari d'activitats són gratuïts i estan oberts a tots els públics. Els assistents a les quatre jornades d'activitat obtindran un certificat d'assistència. Més informació: http://www.fundacio.upc.edu/agendaevento.php?id=87&dia;=2005-03-07 http://fpcweb.upc.es/butlletins/0405/fupc/Jtics.htm

II Setmana de les TIC: Solucions de negoci en programari lliure

2005-03-05 00:00:00

997

Gairebé quatre mesos després de la [sortida del Firefox 1.0](http://www.softcatala.org/noticies/09112004181.htm) s'ha presentat la [versió 1.0.1](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) d'aquest innovador navegador, disponible en català, gràcies a l'estreta col·laboració de [Softcatalà](http://www.softcatala.org), la [Fundació Mozilla](http://www.mozilla.org/), el [grup de localització de Mozilla](http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp.html) i [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org/). Aquesta versió és una actualització de seguretat d'algunes de les [errades i vulnerabilitats](http://www.mozilla.org/projects/security/known-vulnerabilities.html) que s'han detectat durant els darrers mesos. Caldrà, però, esperar uns tres mesos per a l'aparició de la [versió 1.1](http://www.mozilla.org/projects/firefox/roadmap.html), que inclourà canvis més importants i algunes correccions lingüístiques que s'han anat proposant, especialment des de la [llista del Navegador](http://www.softcatala.org/llistes/). Els usuaris de Windows podeu actualitzar el vostre navegador a la darrera versió fent un clic en una fletxa blanca, dins d'una rodona vermella, que trobareu al marge superior dret del vostre navegador. Si no veieu aquesta fletxa, podeu anar a Eines->Opcions->Avançat->Actualització de programari, feu clic a Comprova-ho ara i seguiu les instruccions. Per descomptat, també podeu baixar-vos directament l'[instal·lador d'aquesta versió](http://www.softcatala.org/prog167.htm). Per a GNU/Linux i Mac OS X, l'opció anterior encara no és funcional, però podeu baixar-vos la versió 1.0.1 des de la pàgina del [projecte Mozilla en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox), [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/) o la [pàgina principal de Mozilla](http://www.mozilla.org/products/firefox/all.html). Properament tindrem també actualitzacions per al [Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) i el [Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla). D'altra banda, hem corregit, els binaris en català del [Mozilla 1.7.5](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla), un error que impedia l'[exportació de la llibreta d'adreces](http://forums.mozillazine.org/viewtopic.php?t=195754). En la versió original en anglès i en altres idiomes aquest error podria no estar solucionat, de manera que, si heu instal·lat el paquet d'idioma català a sobre d'una versió 1.7.5 en altres idiomes, és molt probable que no es corregeixi. Si voleu fer servir aquesta funcionalitat, us podeu baixar els binaris des de la pàgina del [projecte Mozilla en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org

Actualització de seguretat del Firefox en català i correcció del Mozilla 1.7.5

2005-03-09 00:00:00

998

Aquest dilluns en una de la reunió del [Consell Europeu](http://ue.eu.int/) a Brusel·les, que aplegava els ministres d'Indústria i Energia dels 25 Estats europeus, s'ha [aprovat](http://ue.eu.int/ueDocs/cms_Data/docs/pressData/en/misc/84021.pdf) per sorpresa la [directiva sobre patents de programari](http://europa.eu.int/smartapi/cgi/sga_doc?smartapi!celexplus!prod!DocNumber&lg=en&type_doc=COMfinal&an_doc=2002&nu_doc=92 ). A la [reunió](http://wiki.ffii.org/Cons050307En), que ha estat [enregistrada](http://wiki.ffii.org/index.cgi?ConsAudio050307En) i [transcrita](http://wiki.ffii.org/ConsTrans050307En) parcialment, la [presidència luxemburguesa](http://www.eu2005.lu/) ha ignorat les propies [regles de procediment del Consell](http://wiki.ffii.org/ConsRegl0412En) per aprovar la directiva sense que hagi estat possible la discussió per part dels membres presents. Les patents són unes concessions de monopoli per un temps determinat, de per exemple vint anys, que organitzacions com l'[Oficina Europea de Patents (EPO)](http://www.european-patent-office.org/) ofereixen i regulen a la [Unió Europea](http://www.eu.int) i a països veïns. Les patents van ser originalment creades per permetre recuperar les grans inversions fetes en recerca per les empreses, a canvi de què n'avancessin els detalls de la creació, intentant cercar així un benefici social futur. Aquestes no han de confondre's amb els drets d'autor, les llicències, les marques, o el secret industrial; que són formes de protecció que ja s'utilitzen habitualment en la indústria de programari europea. L'EPO, independentment de la cobertura legal de la Unió, ja ha concedit amb anterioritat a la recent decisió [algunes patents](http://swpat.ffii.org/patents/txt/ep/last/) d'aquest àmbit. Grans companyies com ara [Microsoft](http://www.microsoft.com) i [Nokia](http://www.nokia.com), que poden tenir atorgades algunes d'aquestes patents a Europa i que ja disposen d'un ampli ventall de l'[Oficina de Patents dels Estats Units](http://www.uspto.gov), afirmen que una directiva d'aquest tipus és una excel·lent mesura per protegir qui innova en el camp informàtic. L'ample i divers grup d'individuals, empreses i associacions en contra d'aquesta mesura adverteixen de molt dels [perills](http://www.nosoftwarepatents.com/ca/m/dangers/index.html) que representa una directiva semblant per al teixit empresarial europeu, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, que podrien començar a veure's extorquides legalment per les més grans. També s'argumenta que les despeses associades a l'aplicació legal d'aquesta normativa limitarien la innovació, afectarien el mercat laboral i provocarien més dependència econòmica respecte als Estats Units. S'apunta que, a causa de la vaga i ampla definició d'[aquest tipus de patents](http://swpat.ffii.org/patents/index.en.html), es poden incorporar conceptes abstractes al límit de la matemàtica o propostes de patents de l'estil del de [compra en 1 clic](http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep902381/index.en.html) feta per [Amazon](http://www.amazon.com). Per altra banda, amb l'aplicació de la directiva, el desenvolupament de [programari lliure](http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html) podria veure's seriosament afectat i fer avortar, condicionar o limitar aquells projectes que suposadament poguessin interferir en alguna de les patents atorgades. Tot i això, amb l'agreujant que aquestes podrien voler justificar-se per a funcions internes amb la inspecció del codi font, que en el programari lliure és totalment obert. Aquest darrer succés al Consell, del qual se n'han fet ressò [diferents mitjans de comunicació](http://cplte.blogspot.com/2005/03/les-patents-notcia-avui.html), s'engloba en un seguit d'esdeveniments que estan qüestionant seriosament el funcionament democràtic a les institucions europees. La polèmica directiva va ser inicialment [votada](http://swpat.ffii.org/log/03/plen0924/index.en.html) favorablement al [Parlament Europeu](http://www.europarl.eu.int/) el 24 de setembre del 2003, però amb l'addició d'un gran nombre d'esmenes que esboiraven molts dels perills que apunten els detractors de les patents de programari. Malgrat el posicionament del Parlament, des del Consell, es discuteix tornar a replantejar una directiva, fins i tot, amb criteris més laxes que l'original pel que fa a la patentabilitat i sense considerar les esmenes fetes al Parlament. Com a conseqüència d'aquests fets, es genera [gran oposició arreu d'Europa]( http://patents.caliu.info/nota20040515.html) amb una gran [manifestació a Brusel·les](http://wiki.ffii.org/?Bxl040415En). Malgrat les protestes, finalment el Consell de Ministres [vota favorablement](http://patents.caliu.info/nota20040518.html) el dia 18 de maig del 2004 per la legalització de les patents de programari amb l'[oposició de l'Estat espanyol](http://www.min.es/ministerio_informa/notas_prensa/np18-05-04.htm) entre d'altres. Posteriorment, representants com el polonès, que [asseguren haver-se abstingut](http://wiki.ffii.org/?Pietras040520En) durant el procés afirmen que no donen suport a la directiva i que se'ls ha comptat incorrectament com a sí. El dia 29 de maig a [Barcelona](http://patents.caliu.info/nota20040529.html) i a altres ciutats europees com Lisboa o [Paris](http://www.vie-privee.org/comm299) hi ha mostres de rebuig al carrer sobre el que està passant. Més tard, al mes de desembre, amb l'objectiu de tirar endavant la directiva, aquesta es proposa com a element sense discussió prèvia a una reunió de la Comissió d'Agricultura i Pesca, que [finalment és aturada](http://kwiki.ffii.org/Cons041221En) per la intervenció del ministre d'Informació i Tecnologia polonès. Aquesta oportuna aparició és motiu d'agraïment arreu del món des de la campanya '[Gràcies Polònia!](http://thankpoland.info/)'. Un mes després torna a provar-se en el [Consell d'Agricultura i Pesca](http://kwiki.ffii.org/Fish0501En), i novament és [ blocada per Polònia](http://www.theregister.co.uk/2005/01/24/software_patent_poland/). Abans dels fets d'aquesta setmana, des del Parlament es va demanar un [reinici del procés](http://wiki.ffii.org/Restart050202En) que coincidia amb l'oposició expressada a cambres com el [Parlament holandès](http://wiki.ffii.org/NlVot050210En) o el [Senat espanyol](http://www.softcatala.org/noticies/14022005235.htm). Finalment, la Comissió [ignora la petició de reinici](http://wiki.ffii.org/Pap050206En) i com hem dit, aquest dilluns s'aprovà la directiva que novament s'ha d'enviar al Parlament per ser aprovada o rebutjada per majoria. D'ençà de la successió d'aquests últims esdeveniments, un gran nombre d'internautes estan penjant [cibertires](http://demo.ffii.org/) i sumant-se al [bombardeig amb Google](http://en.wikipedia.org/wiki/Googlebombing) que titlla el Consell europeu com el propi d'una 'república bananera'. Des d'organitzacions com Hispalinux s'ha [criticat durament](http://www.hispalinux.es/noticias/256) la inacció de l'actual govern espanyol per defensar els drets dels seus ciutadans en aquesta problemàtica. En aquest sentit comparteixen la impressió expressada per molts altres contraris de les patents de programari, que opinen que els governs de molts països han mostrat una opinió públicament i han actuat de forma molt diferent a l'hora de la veritat. També a causa de les circumstàncies actuals, a l'Estat francès han començat a fer-se [sentir més i més veus](http://standblog.org/blog/2005/03/07/93114047-beuaaaaaaark#tb) mostrant-se favorables per l'opció del no al proper [referèndum del 29 de maig](http://ct.news.yahoo.com/050304/1/7cwb.html) per a una Constitució europea, que en un futur donarà precisament més poder al Consell europeu. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) es mostra totalment en contra d'aquesta directiva a favor de la patentabilitat del programari que tan nefastes conseqüències pot tenir per al desenvolupament econòmic, social i tecnològic d'Europa. També deplora les greus deficiències democràtiques en alguns òrgans europeus, que s'han pogut constatar al llarg de la discussió sobre aquesta problemàtica. Per això, des de Softcatalà es continuarà treballant i col·laborant amb les diferents persones, associacions i empreses que conjuntament estan lluitant per evitar l'aplicació d'aquesta directiva i per millorar la transparència de les institucions. Enllaços: Patents de programari i llibertat d'escollir http://www.softcatala.org/articles/article20.htm El perill de les patents de programari http://www.softcatala.org/~jmas/articles/patents.htm Campanya contra les patents de programari de Caliu http://patents.caliu.info Campanya europea contra les patents de programari http://www.nosoftwarepatents.com Foundation for a Free Information Infrastructure http://www.ffii.org/ Patentes de software a traición http://iblnews.com/noticias/03/125312.html El Consell Europeu aprova les patents de programari http://lamalla.net/canal/digitalia/bitsel_lania/article.asp?id=165913

El Consell Europeu aprova les patents de programari enmig de greus irregularitats

2005-03-14 00:00:00

999

[UMTSforum.net](http://www.umtsforum.net/default_cat.asp), el portal de referència sobre les noves telecomunicacions mòbils, ja es pot consultar en català. El portal, nascut el desembre de 2000, és considerat el mitjà de comunicació referent sobre els Serveis Universals de Telecomunicacions Mòbils (UMTS o 3G), i té com a missió promoure i difondre de manera totalment oberta l'ús de les noves comunicacions mòbils en l'àmbit de l'empresa, l'ensenyament i la societat, així com generar valor afegit i coneixement a tots els usuaris. Gestionat des de Vilassar de Mar (Maresme), per Laureà Folch, Enginyer Tècnic en Telecomunicacions, [UMTSforum.net](http://www.umtsforum.net/default_cat.asp) ha presentat, durant l'any 2004, uns valors de tràfic prou importants, amb més de dos-cents mil visitants únics i més de dos milions de pàgines vistes. Actualment disposa de quasi quatre mil subscriptors al seu butlletí mensual. Entre els serveis que ofereix, destaquen l'actualització diària de notícies sobre el sector, estudis i articles tecnològics, el servei de [Mobile Weblog](http://weblog.capside.net), la selecció de professionals amb perfil tècnic, la formació sobre UMTS, la consultoria tecnològica sobre xarxes sense fils i la promoció d'esdeveniments. La publicació en català era una assignatura pendent: "durant quasi 5 anys hem treballat per situar-nos en les primeres possicions dels principals cercadors, però teníem una espina clavada amb el català, i més quan el portal es gestiona i manté des de Catalunya i és el referent dins el sector. Mica en mica anirem incorporant els mateixos serveis que gaudeix en castellà, tot i que ja hem desenvolupat serveis exclusius en català, com ara el Moblog, weblog actualitzable des de dispositius mòbils".

UMTSforum.net disponible en català

2005-03-26 00:00:00

1000

El [projecte GNOM](http://www.gnome.org/)E ha alliberat avui la [darrera versió de la plataforma d'escriptori i desenvolupament GNOME](http://www.gnome.org/start/2.10/), l'escriptori líder per a Linux i sistemes operatius Unix. La versió 2.10 millora la usabilitat, l'estabilitat i la potència del GNOME en integrar multimèdia, afegir capacitats per a desenvolupament i incloure milers de canvis que l'estableixen com a l'escriptori lliure més senzill d'usar i amigable. Amb la intenció de mantenir la filosofia del GNOME 'el primer és l'usuari', el GNOME allibera versions estables cada sis mesos. Així es proporcionen més ràpidament millores als usuaris, i permet als desenvolupadors i distribuidors estudiar amb confiança els seus productes basats en GNOME. Com a resultat, distribucions com ara Fedora, SUSE i Ubuntu inclouran el GNOME 2.10 en el pròxim alliberament dels seus productes, proporciant el GNOME 2.10 a milions d'usuaris. Les característiques més importants que els usuaris apreciaran inclouen: * Un reproductor de vídeo integrat, extracció de CD amb un clic i suport millorat per als formats multimèdia. Així s'aconsegueix un escriptori amb suport multimèdia per a Linux més competitiu respecte els sistemes operatius propietaris. * Més detecció automàtica de maquinari i servidors de xarxa, demostrant l'interès del GNOME en el programari que 'simplement funciona', sense distreure ni confondre els usuaris. * Millor integració entre aplicacions, incloent enllaços millorats entre les aplicacions GNOME i l'ús d'estàndards multiplataforma, millorant l'experiència per als usuaris i els VSI. * Continuïtat en l'estabilitat i l'acabament final, basant-se en la interacció amb els usuaris. El GNOME 2.10 inclou milers de correccions d'errors i millores d'usabilitat des de l'alliberament en setembre del GNOME 2.8. "Aquest alliberament del GNOME és molt emocionant", diu Christian Schaller, Business Manager de Fluendo i membre de l'equip de desenvolupament de GStreamer. "No només es corregeixen problemes per als usuaris finals; al treballar activament amb altres comunitats de programari lliure com freedesktop.org, GStreamer i GTK+, GNOME s'està dirigint cap a l'escriptori de programari lliure complet." "Ens estem divertint molt a fer-ho", ha dit Luis Villa, membre de la GNOME Foundation Board i contribuidor. "En comptes de parlar de programari inexsistent que trigarà anys a veure la llum, els desenvolupadors del GNOME estan creant millores concretes i proporcionant-les als usuaris dues vegades a l'any. Ni els escriptoris de fabricants propietaris poden aconseguir-ho." Disponiblitat El GNOME 2.10 es trobarà disponible aviat com a part de les distribucions de Linux més populars. Per als que no puguin esperar, el nou LiveCD del GNOME (disponible des de [www.gnome.org/start/2.10/](http://www.gnome.org/start/2.10/)) permet els usuaris i interessats provar el darrer escriptori GNOME gravant un CD i reiniciant l'ordinador: no cal cap instal·lació. Els desenvolupadors i els usuaris avançats que desitgin instal·lar l'escriptori i plataforma de desenvolupament GNOME 2.10 poden desacarregar el programari des de [http://ftp.gnome.org/pub/GNOME/desktop/](http://www.gnome.org/start/2.10/). El programari inclou el codi font per a la interfície d'escriptori GNOME 2.10 i un complet conjunt d'eines de desenvolupament i biblioteques. Quant al GNOME El GNOME és un projecte de programari lliure que desenvolupa un escriptori complet i fàcil de fer servir. A més d'incloure components centrals de l'escriptori com ara menús del sistema, un gestor de fitxers, un navegador web i utilitats, el GNOME és un complet entorn de desenvolupament que permet els desenvolupadors crear noves aplicacions. Més de 500 desenvolupadors de programari de cada continent, incloent més de 100 desenvolupadors remunerats, contribueixen amb el seu temps i esforç en el projecte. Els espònsors inclouen líders de la indústria com ara Fluendo, HP, IBM, Novell, Red Hat i Sun. El GNOME se suporta en una gran varietat d'entorns, incloent GNU/Linux (més conegut com a Linux), entorns operatius Solaris, HP-UX, Unix, BSD i Darwin d'Apple. Milions de persones fan servir l'escriptori GNOME a tot el món. El GNOME és una part estàndard de totes les distribucions mundials de Linux i Unix, incloent les distribucions de la comunitat més populars, com Debian, Fedora Core i SUSE, i és l'escriptori predeterminat en les distribucions per a empresa més importants, com Red Hat Enterprise Linux i Sun Java Desktop System. El GNOME és també l'escriptori escollit per a algunes de les instal·lacions d'escriptoris més grans de Linux, incloent les dels governs d'Extremadura, Espanya i Sao Paulo, Brasil. Grans VSI, com Firefox, Eclipse Project i Real Networks fan servir la tecnologia del GNOME. Podeu trobar més informació sobre el GNOME a <http://www.gnome.org/> Quant a la GNOME Foundation Formada per centenars de desenvolupadors voluntaris i companyies líders en la indústria, la GNOME Foundation és una organització creada per donar suport a l'avenç del GNOME. La GNOME Foundation és una organització sense ànim d'enriquiment que proporciona suport financer, organitzacional i legal al projecte GNOME i ajuda a determinar la seva visió i calendari de desenvolupament. Podeu trobar més informació sobre la GNOME Foundation a http://foundation.gnome.org Quant a la traducció de Softcatalà [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) ha arribat al millor suport en català de tota la història del projecte GNOME: 99'8%, que ens situa en la llista d'idiomes oficialment suportats. Això significa que els components estàndars que s'inclouen en les distribuicions amb el GNOME, com l'escriptori Nautilus, el gestor de correu Evolution, el navegador web Epiphany, el programari de videoconferència GnomeMeeting, els quadres, les miniaplicacions i les moltes utilitats que inclou aquest entorn d'escriptori, tenen un suport complet en català. Els usuaris catalans es trobaran còmodes en un entorn on poden treballar sense obstacles en la seva llengua. A més de l'entorn estàndard d'escriptori, s'ha posat especial interés en la traducció de les aplicacions que, tot i que no formen part de la distribució del GNOME, s'hi fan servir més comunament: el programa de manipulació d'imatges GIMP, el conjunt d'aplicacions ofimàtiques OpenOffice.org, el full de càlcul Gnumeric, el processador de textos Abiword, el programa de dibuix vectorial Inkscape o l'entorn integrat de desenvolupament Anjuta. Tanmateix, a més de donar suport continuat al català en el GNOME, s'ha posat especial interés en la revisió i millora de la traducció, seguint més fidelment les recomanacions de la Guia d'estil de Softcatalà i del Termcat. Des de Softcatalà volem animar a tots aquells que encara no hagin fet servir una distribució GNU/Linux a que provin la nova versió de l'escriptori GNOME 2.10, bé mitjançant les versions LiveCD (vegeu [www.gnome.org/start/2.10/](http://www.gnome.org/start/2.10/)) o els propers alliberaments de distribucions GNU/Linux, tot convençuts que la qualitat del programari i de la traducció els farà canviar-se al món dels sistemes operatius de programari llure. Podeu trobar més informació sobre el GNOME en català a [www.softcatala.org/projectes/gnome](http://www.softcatala.org/projectes/gnome).

Nova versió de la plataforma d'escriptori i desenvolupament GNOME 2.10

2005-03-21 00:00:00

1001

Per Xavi Drudis Ferran, coordinador de la campanya en contra de les patents de programari http://patents.caliu.info * Adopció dubtosa de la directiva de patents de programari * Precedent perillós * El govern espanyol * Reglament * Patents de programari * Referències Adopció dubtosa de la directiva de patents de programari Ha sigut una setmana força confusa a la UE. Dilluns al matí hi va haver una reunió del Consell de Ministres de la UE de Competitivitat[1]. La premsa en general[2] va informar el que deia el comunicat del Consell[3], que el Consell havia adoptat una posició comuna sobre la directiva de patents de programari amb l'oposició de l'estat espanyol i l'abstenció de l'italià, l'austríac i el belga. Alguns mitjans també informaven de la polèmica generada i la reacció dels detractors de les patents de programari[5], o de que a continuació havia de començar la segona lectura al Parlament Europeu. Fins i tot el ministre espanyol a aquell Consell, Montilla, va declarar que en segona lectura era difícil que la directiva sobrevisqués intacta perquè no tenia gaire suport enlloc[4]. Però com veurem més endavant no està gens clar que el Consell hagi adoptat una posició comuna en la directiva de patents de programari. Tampoc està gens clar com o perquè ho hauria fet. El mateix dilluns a la nit es va reunir el comitè d'afers jurídics del Parlament Europeu i va decidir demanar la documentació completa de la reunió del Consell per poder determinar si realment allò era una posició comuna del Consell o si no ho era i per tant no podia començar una segona lectura[6]. El ponent de la directiva al Parlament Europeu, Michel Rocard (socialista i anterior primer ministre francès) va declarar[7] en una compareixença del Comissari de Mercat Interior McCreevy "La presidence Luxembourgeoise n'avait pas le droit de refuser le passage d'un point A a un point B et l'adoption en point A mais avec un debat, une voix contre et trois abstentions, est a peu pres sans precedent. Cette image est desastreuse, [...]" Traducció: "La presidència luxemburguesa no tenia dret a rebutjar el pas de punt A a punt B i l'adopció com a punt A, però amb un debat, una veu en contra i tres abstencions és una cosa sense precedent. Aquesta imatge és desastrosa, [...]" Precedent perillós En efecte, la imatge és la de que la presidència del Consell es pot atribuir facultats que el reglament[8] no li dóna i evitar votacions per tal d'adoptar acords sense majoria qualificada. I això naturalment és alarmant perquè donaria la raó als manifestants que fa tres setmanes portaven banderes de la UE amb els estels canviats per plàtans[13]. Segur que va ser només una relliscada de la presidència, i que no tenia la intenció d'imposar pràctiques de república bananera a la UE. Però el cas és que ara no sabem si s'hauria adoptat o no una posició comuna si s'hagués seguit el reglament. Sabem que no s'hauria adoptat si s'hagués seguit el reglament i els ministres haguessin fet cas dels parlaments respectius, però ara no sabem ni si es va adoptar realment ni si els ministres van intentar fer el que demanaven els representants dels seus ciutadans però (com nosaltres) no van entendre què passava o si pel fet de no protestar van incomplir els seus encàrrecs parlamentaris. Sembla que mai abans s'havia demanat tornar a votar un acord polític. I mai abans una directiva havia rebut una petició unànime del Parlament Europeu per refer-la a aquestes alçades[14] (que la Comissió acabava de rebutjar unilateralment i també sense votar-ho dintre la Comissió[15]), ni mocions unànimes per corregir l'acord polític a dos parlaments (senat espanyol[16] i Bundestag alemany[17]), mocions a altres parlaments (holandès[18] i danès[19]) i oposició d'estats que havien inicialment acceptat els canvis fets sobre la marxa a la reunió de maig. Entre els que mai van votar a favor, les declaracions unilaterals crítiques[9] i les peticions de tornar-ho a votar, aplegaven 12 estats i 186 vots (ES, IT, BE, AT, PL, NL, DK, PT, LV, HU, CY, FR). Això no compta el govern alemany que no sembla fer res malgrat la moció unànime al Bundestag, si li afegíssim serien 13 estats i 215 vots. Per aprovar una posició comuna cal una majoria qualificada (232 dels 321 vots), i per evitar-ho cal doncs una minoria de bloqueig de només 90 vots contraris o abstencions. No és estrany que l'acord polític de maig s'hagués estat 9 mesos i mig sobre la taula sense poder-se adoptar. En aquesta situació insòlita, passés el que passés establia un precedent. El que sembla que va passar és que no es va complir el reglament, i esperem que no sigui aquest el precedent que quedi. Més preocupant encara que aquest error procedimental, molt més enllà de la legislació de patents, és la motivació que va donar la presidència luxemburguesa[1]: "Nous adoptons aujourd'hui cette position commune pour des raisons institutionnelles et pour ne pas créer un précédent qui, s'il se répetait, aurait pour conséquences de nouveaux délais dans une procédure législative déjà assez lourde en codécision. La commission a elle-même pris ses responsabilités dans le même sens et nous devons l'en remercier. Je sais que certains membres, dans ceux que j'ai cité, le Danemark, la Pologne, le Portugal, auraient voulu que le point que nous traitons fasse l'objet d'une discussion comme point B dans notre conseil. Je n'ai pas pu l'accepter, vous me direz c'est un mauvais départ pour une présidence, mais il y a des procédures à respecter. Et parce que cela aurait été remettre en cause la logique même de l'exercice tel qu'il est prévu au niveau des procédures, et que nous sommes appelés à mener à travers l'adoption en point A." Traducció: "Avui adoptem aquesta posició comuna per raons institucionals, i per no crear un precedent que, si es repetís, tindria com a conseqüència nous endarreriments en un procediment legislatiu de codecisió ja prou pesat. La Comissió s'ha pres les seves responsabilitats en el mateix sentit i li hem d'agrair. Sé que alguns membres, entre els que ja he citat, Dinamarca, Polònia i Portugal haurien volgut que el punt que tractem fos objecte d'una discussió com a punt B en el nostre Consell. Jo no ho he pogut pas acceptar. Em direu que és un mal començament per una presidència, però hi ha procediments a respectar. I perquè això hauria estat posar en qüestió la lògica mateixa de l'exercici tal i com està previst a nivell dels procediments." És a dir: malgrat que el reglament permet tornar a votar un text abans d'adoptar-lo, perquè un acord polític no té validesa legal (és només un pacte entre ministres) el procediment establert a la pràctica és no fer-ho mai. El discurs de la presidència es pot interpretar com a donar preferència a la lleugeresa de la presa de decisions, a estalviar feina en el procés de negociació, que a prendre decisions per la majoria qualificada que marca el tractat. El Parlament britànic[10] ja va advertir de la dificultat de que els parlaments estatals exerceixin la seva funció de control de l'executiu si s'admet que quan els executius estatals van a Brussel·les a fer la funció legislativa de la UE (és a dir, a fixar la majoria de les lleis que afecten les nostres vides, que venen de directives europees), es puguin acordar esmenes transaccionals que no havien estat a disposició dels parlaments per analitzar-les abans de la reunió del Consell. Això és el que ha passat amb la directiva de patents de programari. Al principi de la reunió de maig no hi havia majoria qualificada, la Comissió va proposar esmenes noves (insignificants)[20] en la mateixa reunió i al cap d'uns minuts alguns estats les van acceptar i es va obtenir pels pèls una majoria qualificada. Però segons el reglament del Consell, encara que passi això els ministres poden demanar una nova votació per corregir improvisacions o alinear-se amb l'opinió dels diputats del seu estat. Aquesta nova votació és la que la presidència va denegar a Dinamarca, Polònia i Portugal. La presidència luxemburguesa va deixar entendre que legislar a la UE és una tasca massa pesada per preocupar-se de fer-ho per majoria. Si acceptéssim la seva justificació estaríem admetent no només que els ministres poden ignorar els parlaments dels estats, o el Parlament Europeu, sinó que es poden ignorar a ells mateixos, per fer-ne via. Si el Consell de Ministres ha d'evitar el precedent de tornar a votar un acord polític, vol dir que ha d'acceptar el precedent de que no cal la majoria que marca el tractat en el moment d'adoptar la seva posició comuna per transmetre-la al Parlament Europeu i seguir el procediment legislatiu. I si no cal la majoria perquè no envien directament l'acord polític al Parlament Europeu (quan els traductors hagin enllestit la paperassa), en comptes d'entretenir-la uns quants mesos i adoptar-la després en una reunió on no hi ha altra possibilitat que adoptar-la?. Si realment volen fer-ne via, perquè es molesten en fer una reunió en què bàsicament es pregunten "adoptem l'acord polític, sí o sí?". I si no importa la majoria d'estats a favor o en contra, perquè ens hem de preocupar els ciutadans de crear opinió pública i convèncer de res els parlaments i els governs? Hi ha qui, amb més rauxa que seny, proposa deixar-ho córrer i posar-se directament a fer recapta per subornar la presidència[11]. El luxemburguès Jeannot Krecké, que presidia el Consell, no és cap dictador. No ens imaginem que fos aquest el precedent que volgués crear. Totes les presidències del Consell tenen pressa per tancar tants expedients com sigui possible en els sis mesos que ocupen el càrrec, i aquesta directiva és polèmica i s'està allargant força. El punt no es va incloure a l'ordre del dia fins divendres al vespre, i no es va saber que Dinamarca demanaria debat i vot explícit fins divendres al matí, quan es va reunir el comitè competent del parlament danès. Amb la improvisació de reaccionar d'un dia per l'altre, segurament es va oblidar del reglament i va infravalorar la gravetat del precedent. Tanmateix si els principis d'un estat de dret s'han d'aplicar a la UE, les coses no poden quedar així. Ha passat una setmana i el termini per aprovar les actes és de 15 dies, per tant la rectificació no pot esperar gaire. La situació creada és massa confusa. Segons la nota de premsa del Consell[3], la posició comuna s'hauria adoptat amb el vot favorable dels tres estats que van demanar reobrir la discussió. Els dos parlaments que van donar instruccions als seus governs sobre la reobertura de negociacions han interrogat els ministres respectius sobre el que va passar. El ministre holandès ha dit que el danès no va insistir prou en la seva petició (ha parlat de coitus interruptus[21]) i el danès ha dit que ho va demanar i s'ha queixat que només el van recolzar Holanda i Portugal[22]. Això suposaria que ES, IT, AT, BE que no van acceptar la directiva, tampoc volien reobrir les discussions?. Segons el ministre Belga[23] ningú no va demanar reobrir les discussions, el contrari del que han dit els seus col·legues holandès i danès. El cas és que la presidència va dir que sabia que tots tres estats volien obrir la discussió. El reglament estipula que un cop un estat demana rediscutir un punt no cal una majoria per rediscutir-lo, sinó si de cas una majoria per evitar la discussió. Però l'únic estat que es va oposar a la discussió va ser Luxemburg, almenys a la part enregistrada de la reunió, tot i que van tallar l'enregistrament a algun lloc i això impedeix saber què va dir cadascú. El que sabem és que hi havia prou suport en els parlaments dels estats per reobrir la discussió (Holanda, Dinamarca, Polònia, Espanya i Alemanya ja sumen una minoria de bloqueig, per exemple, si el vot contra la reobertura necessita majoria qualificada). Els ministres han d'explicar, doncs, com van seguir l'encàrrec del seu parlament: Si no volien reobrir la discussió, perquè? perquè no van voler aprofitar l'ocasió per complir amb el que demanaven els parlaments?. Si volien reobrir la discussió perquè no van evitar, reglament en mà, la decisió unilateral de la presidència luxemburguesa?. Potser tot va ser una confusió perquè la reunió no va anar com havia d'anar, aleshores cal corregir la confusió i potser repetir la reunió. És relativament comprensible que les delegacions no sàpiguen com reaccionar si la presidència prohibeix una discussió que no pot prohibir. Un dels qui ha demanat rediscutir-la diu que si no pot ser, doncs no (però sí que podia ser, per tant és com no dir res), altres representants es queden sense micròfon, se separa un punt A de la resta i no es discuteix ni es vota, i quan es pregunta si hi ha alguna objecció es fa referència a altres punts A, no queda clar si al nostre. En qualsevol cas cal deixar clar a les actes la posició de cadascú i el que va entendre que estava passant. Si es deixa passar el temps i s'aproven unes actes que no aclareixen la posició de cada representant, tindrem un nou precedent pervers: el de que els representants dels estats al Consell poden eludir la responsabilitat sobre el que decideixen simplement no deixant clara la seva posició, com si les directives s'aprovessin totes soletes al Consell. Cal que els ministres donin instruccions clares al Comitè de Representants Permanents a Brussel·les (COREPER) per evitar-ho. La premsa ja comença a apuntar la possibilitat que el Consell fos una pantomima on tots els acords estaven pactats abans[24]. No hi ha cap inconvenient en què els ministres parlin abans de la reunió, però el que s'ha de decidir en deliberacions públiques es decideix en públic, i el públic ha de saber la posició del seu representant. El govern espanyol En el cas espanyol, el ministre d'Indústria, Montilla, havia declarat el desembre al Senat[25], interpel·lat pel senador Jordi Guillot, que continuava oposant-se al text de maig i que si un estat comunicava el seu canvi de posició al Comitè de Representants Permanents es podia reobrir la discussió. Des d'aleshores hi havia hagut quatre ajornaments de l'adopció, el primer amb el ministre polonès Marcinski volant expressament a Brussel·les per evitar l'adopció en un Consell d'Agricultura i Pesca[26]. Més tard va ser ajornat per Dinamarca. Per tant hi havia tots els senyals de que prou estats havien canviat de posició. El febrer el senat espanyol va aprovar per unanimitat una moció[16] que demanava, entre altres coses, que el govern dialogués per trobar una majoria contrària a l'acord polític de maig al Consell. L'única possibilitat de fer-ho era reobrir la negociació, atès que, si s'aprovava el text, després ja sortiria del Consell i en segona lectura, si hi arribava, ja hauria estat esmenat pel Parlament, i ja no seria el text de maig. No sabem quins contactes privats ha pogut mantenir l'executiu amb altres governs per complir aquesta sol·licitud de tots els senadors i senadores, però ens agradaria saber com considera que va reaccionar al Consell quan tres nous estats es van mostrar prou contraris a l'acord polític com per demanar renegociació. Pel que sembla no va parlar. Considerava que se'l comptaria a favor de reobrir la discussió automàticament ? Creu que el reglament es va aplicar correctament? Perquè no va protestar en cas contrari? Després de la reunió, el ministre Montilla va augurar un futur magre al text de maig. Ell segueix sense haver-hi votat a favor, però haver perdut la possibilitat de corregir-lo abans que s'adoptés, suposa que qualsevol correcció es farà en una situació més difícil. El procediment de codecisió[27] comença per una primera lectura en què el Parlament Europeu i el Consell són lliures de fixar la seva posició. Si no coincideixen hi ha una segona i tercera lectura en què poden acostar posicions, però és més difícil fer-hi front sense saber si la suposada posició comuna del Consell és realment una posició comuna, atès que 12 estats en discrepen, i el Parlament no sap quin text concretament podrien acceptar. En segona lectura al Parlament europeu se li exigeix prendre una decisió en un termini de tres o, excepcionalment, quatre mesos (la primera lectura va durar un any i mig). La majoria que necessita el Parlament en segona lectura també és superior (majoria absoluta d'escons, no de vots emesos, de manera que les abstencions i absències compten a favor del Consell). A més si ha d'evitar les patents de programari, en aquesta segona lectura el Parlament tindrà més feina que en la primera, perquè partirà d'un text encara més favorable a les patents, que el de la Comissió. Pel que fa al Consell, tampoc ho tindrà fàcil per arreglar res en segona lectura. També té un límit de 3 o 4 mesos per decidir sobre el que li enviï el Parlament, i no pot esmenar, només acceptar-ho tot en entrar en la fase de codecisió. El pitjor és que per cada esmena en què vulgui portar la contrària a la Comissió en segona lectura, el Consell necessita unanimitat. És doncs una llàstima que no s'hagin aprofitat totes les possibilitats al Consell per aconseguir aquest futur tan negre que Montilla augura a les patents de programari. Reglament La FFII ha enviat una carta al Consell[28] amb una llarga llista de dubtes sobre el reglament del Consell de la UE, la seva interpretació i els fets del dilluns 7.3.2005. Però pot ser interessant repassar per sobre alguns dels aspectes més destacats. Per començar, la nostra traducció del reglament del Consell[8]: Article 3.6 "L'ordre del dia provisional es dividirà en part A i part B. Els punts que el Consell pot aprovar sense discussió s'inclouran a la Part A, però això no exclou la possibilitat de què qualsevol membre del Consell o de la Comissió expressi una opinió al moment de l'aprovació d'aquests punts i faci constar declaracions en acta." Article 3.7 "El Consell adoptarà l'ordre del dia al principi de cada reunió. La inclusió d'un punt a l'ordre del dia que no aparegui a l'ordre del dia provisional requerirà unanimitat al Consell. Els punts així introduïts a l'ordre del dia es poden posar a votació si s'han complert tots els requeriments procedimentals establerts als tractats." Article 3.8 "Tanmateix, es retirarà un punt "A" de l'ordre del dia , tret que el Consell decideixi el contrari, si una posició sobre un punt "A" pogués conduir a més discussió de la qüestió o si un membre del Consell o la Comissió ho demana." Tanmateix la presidència va reconèixer que Portugal, Polònia i Dinamarca voldrien discutir més sobre la directiva de patents de programari, i ho va denegar unilateralment. El reglament no especifica el procediment pel qual "el Consell decideix el contrari", però no sembla que un sol estat, ni que sigui el president de torn, ho pugui decidir. Si el procediment per decidir-ho fos el mateix que per adoptar la directiva, majoria qualificada, sembla impossible que hi hagués una majoria qualificada que impedís discutir. Només els estats que ho havien demanat, més els que no havien acceptat el text el maig, ja serien suficients. Si la majoria fos majoria simple d'estats, no ho sabem, però sabem que tres estats ho van demanar i un de sol (Luxemburg, la presidència) s'hi va negar. Dels 21 estats restants, 9 han mostrat alguna mena de descontentament, potser algun s'hauria negat a renegociar igualment, però potser també alguns dels altres 12 no s'hi haurien negat. La tradició diplomàtica del Consell fa que els representants s'ho pensin dues vegades abans d'oposar-se a res, i per tant seria dubtós que tota la resta haguessin rebutjat la reobertura de negociacions si haguessin tingut l'oportunitat de votar-la. En qualsevol cas, no ho sabrem mai, perquè la presidència no va deixar decidir el Consell, sinó que ho va decidir sola. No va ser fins un minut i cinquanta segons després que la presidència anunciés la petició i la denegués sense consultar-ho que el representant danès, Bendt Bendtsen, digué[1]: "Tak hr. formand. Som de ved er det Danmarks ønske at forslaget om patentering af Computerimplementerede opfindelser behandles på rådsmødet som et B-punkt. Jeg har noteret mig deres bemærkninger om at de ikke kan acceptere dette da der alene er tale om en formel bekræftigelse af den politiske enighed fra maj sidste år, således at sagen kan gå til Europaparlamentet. Jeg syntes stadig det vil være rigtigst at tage sagen som et B-punkt, men når det ikke kan lade sig gøre vil jeg ikke stå i vejen for forslagets formelle vedtagelse. Jeg vil så med beklagelse aflevere en skriftlig erklæring til optagelse i rådets mødeprotokol, synspunkterne i denne erklæring vil vi forfølge når sagen kommer tilbage til rådet, efter at Europaparlementet har afsluttet sin anden læsning. Tak. hr formand." Traducció (de la traducció simultània del Consell a l'anglès): "Si, gràcies president. Bé, ja sap, el desig de Dinamarca és veure aquesta proposta sobre patentabilitat d'invencions implementades en ordinadors, ens agradaria veure això tractat en aquesta reunió del Consell com a punt B. He notat els seus comentaris a fi i efecte que no ho pot acceptar... només la confirmació formal de l'acord polític lligat el maig de l'any passat, per tal que el tema pugui anar al Parlament Europeu. Encara penso que el més adient seria tractar-ho com un punt B, però si això no és possible no posaré entrebancs a l'adopció formal del punt". Bendtsen estava representant un parlament que li havia ordenat majoritàriament demanar un punt B, malgrat que la seva opinió i la del seu partit era una altra. Potser per això ho va fer amb poques ganes i el seu col·lega holandès va parlar de "coitus interruptus". Però tot i així l'únic que sé llegir és que per dues vegades s'expressa un desig en present d'indicatiu i ("el desig de Dinamarca és", "penso que el més adient") i (sempre després d'una negativa prèvia de la presidència), s'usa el condicional ("ens agradaria" , "seria tractar-ho"). Finalment, quan s'accepta adoptar la directiva es fa condicionat a "si això no és possible". El cas és que sí que era possible, tret que "el Consell decidís el contrari", però el Consell no va decidir res, per tant tampoc es pot considerar que retirés la seva petició. A continuació va parlar Holanda, però es va tallar la retransmissió de l'àudio i no podem saber què va dir (el ministre holandès ho va explicar després al seu parlament dient que havia ofert suport a Dinamarca). Ens quedem sense saber què haurien dit Portugal i Polònia si haguessin parlat, però no sembla que ho fessin. Per tant encara que s'interpretés que efectivament el representant danès va retirar la petició, encara en quedarien dues que la presidència havia anunciat com presentades i que ningú (excepte la pròpia presidència) va retirar. Si considerem que les sol·licituds de rediscussió s'havien presentat i no es van retirar, també podem considerar que estaven demanant implícitament que es retirés el punt A de l'ordre del dia. Per la definició del reglament els punts A i els punt B són una partició de l'ordre del dia, és a dir, un punt només pot ser o A o B. Per tant qui demana passar un punt A a punt B està demanant que no sigui punt A. I quina majoria cal per retirar un punt A de l'ordre del dia? Depèn de si està en l'ordre del dia provisional o és sobrevingut. Article 3.1 "Tot tenint en compte el programa anual del Consell, el President redactarà l'ordre del dia provisional per a cada reunió. L'ordre del dia s'enviarà als altres membres del Consell i a la Comissió al menys 14 dies abans del començament de la reunió" Com que aquest punt no es va incloure a l'ordre del dia de la reunió de dilluns fins el divendres a la tarda, hem d'interpretar que no era de l'ordre del dia provisional, sinó improvisat, i que per tant qualsevol estat en podia demanar la retirada com ja havia passat al desembre, al gener i al febrer. La Guia del Consell ho confirma Vol. 1 Capítol III 4\. El Consell [...] Igual que l'ordre del dia per al Coreper, el del COnsell es divideix en dues parts: \- punts "A", que el Consell pot adoptar sense cap discussió. Tanmateix un membre del Consell sempre pot demanar la retirada d'un d'aquests punts en el mateix dia de la reunió del Consell (i el punt es deixa per una reunió posterior del Consell, o es manté a l'agenda per una majoria simple si el punt s'havia inclòs 14 dies abans). Les delegacions a més poden fer declaracions quan s'adopten els punt "A" \- punts "B". Aquests són els punts que el Consell discutirà. 4 d) [...] Pel que fa a l'ordre de realització, la Presidència procedirà successivament a: \- prendre nota dels precs i preguntes i les peticions per canvis en l'ordre del dia. \- adoptar l'ordre del dia. \- adoptar els punts "A", tenint en compte les declaracions o reserves. Aquests punts "A" normalment s'adopten en massa. Si un punt és objecte d'una declaració d'un o més membres del Consell que és probable que porti a una discussió o una petició de retirada, pot ser retirada de l'ordre del dia o romandre a l'ordre del dia gràcies a un vot per majoria simple Per tant qualsevol estat hauria pogut forçar la retirada de la directiva de l'ordre del dia. Seria raonable pensar que demanar passar-ho a punt B implicava demanar la retirada. Però també ens podem imaginar que quan els estats contraris al text van veure que no hi havia manera de reobrir la discussió (tampoc és que siguin evidents els seus esforços) no veiessin cap motiu per demanar més ajornaments. Així doncs, sense que ens quedi clar el perquè el punt va romandre com a punt A de l'ordre del dia. Llavors se suposa que s'hauria de votar "en massa" amb tots els altres punt A, oi?. El vot és per assentiment, segons el reglament: Annex IV: Mètode de treball per a un Consell ampliat Desenvolupament de reunions 16\. Tret que la Presidència indiqui el contrari, les delegacions s'abstindran de prendre la paraula quan estiguin d'acord amb la proposició en qüestió; en aquest cas el silenci es prendrà com assentiment en principi. Doncs bé la presidència, al principi del seu discurs diu "Puis-je conclure que toutes les délégations a l'exception de l'Espagne, qui vote contre, et de l'Autriche, de la Belgique et de l'Italie, qui s'abstiennent, peuvent accepter le projet de proposition commune, et d'exposé des motifs l'accompagnant tels que contenus dans les documents devant vous." Traducció: "Puc concloure que totes les delegacions, amb excepció d'Espanya, que vota en contra, i d'Àustria, Bèlgica i Itàlia que s'abstenen, poden acceptar el projecte de proposició comuna, i d'exposició de motius que l'acompanya tal i com estan continguts en els documents davant vostre." i això té forma de pregunta, sense acabar de donar el peu a parlar a algú per oposar-s'hi. A continuació parla uns tres o quatre minuts, dona la paraula al representant danès, pren la paraula el representant holandès, del que no es transmet l'àudio, i torna a parlar la presidència per dir: "Je prends également acte de cette position et j'ai déjà signalé que ces pays étaient sur la liste de ceux qui avaient un problème et qu'on allait en prendre note dans la procédure qui va suivre." "Je l'ai signalé devant la Commission Juridique et je m'en tiens. Maintenant j'invite le Conseil à adopter aussi les autres points de la liste points A." "Tel est le cas? Je vous en remercie, les points A sont adoptés. " Traducció "Prenc igualment acta d'aquesta posició i ja he remercat que aquests països estaven en la llista dels que tenien un problema i que se n'anava a prendre nota en el procediment que seguirà." "Ho he indicat a la Comissió jurídica i em ratifico. Ara convido al Consell a adoptar també els altres punts de la llista de punts A." "És així ?. Els ho agraeixo, els punts A queden adoptats." Per tant no queda clar en quin moment queden votats el punt A de la directiva de patents de programari. En un moment donat la presidència s'hi refereix formulant una pregunta, però segueix parlant i no és fins sis minuts més tard, i havent parlat dues persones pel mig, que convida al Consell a adoptar els altres punts A. Els diu "també els altres punts de la llista de punts A". Què vol dir "els altres"?, que el punt A del que parlava abans ja està adoptat? Llavors, quan ho ha preguntat, exactament? O encara no està adoptat i està preguntant si s'adopta aquell punt i "també els altres punts de la llista de punts A", es a dir tots els punts A "en massa"? En aquest cas seria el final d'una pregunta que duraria 6 minuts i seria interrompuda per les intervencions d'altra gent, no sembla gaire clar. Però el cas és que hauria de quedar clar quan s'adopta el punt A de la directiva de patents de programari (que entra en el Procés de codecisió que marca l'article 251 del Tractat de la CE). La FFII ho pregunta per l'article 8 del reglament del Consell: "Les deliberacions del Consell sobre resolucions a adoptar-se segons el procediment de codecisió seguint l'article 251 del Tractat de la CE restaran oberts al públic com segueix: [...] b. El vot sobre resolucions legislatives seran obertes al públic, així com les deliberacions finals del Consell que portin a aquest vot i les explicacions de vot que l'acompanyin. [...] En aquests casos, les deliberacions del Consell seran obertes al públic mitjançant transmissió de la reunió del Consell per mitjans audiovisuals, en una sala per a assistents. El resultat del vot serà indicat per mitjans visuals." Segons aquest article els assistents a aquesta retransmissió haurien d'haver vist alguna indicació visual de que s'havia adoptat la directiva de patents de programari, però se'ls va passar (i això que havien anat a interessar-se precisament en aquest punt). Patents de programari Per aquelles ironies del destí, la història es repeteix. L'origen de la directiva sobre la que tan irregularment s'ha pronunciat el Consell és una altra irregularitat. El Conveni de la Patent Europea (o conveni de Munich, de 1973) especifica a l'article 52[29] que el programes d'ordinador no es consideraran invencions i per tant no es podran patentar com a tals. Aquest conveni va crear un organisme internacional per administrar la patent europea, l'Oficina de la Patent Europea (OPE). Aquesta oficina, com la majoria d'oficines de patents, es finança amb les taxes que paguen els qui demanen i renoven periòdicament les patents europees. Concedir patents li suposa ingressos per taxes de patents i rebutjar-les, en canvi, li suposa feina en justificar la decisió al sol·licitant. I a diferència de la majoria d'oficines de patents, és una organització internacional que no forma part de cap govern, i no està sotmesa a control democràtic, sinó a la direcció d'un president i d'una junta formada per diplomàtics de la trentena d'estats membres. No forma part de la UE. Aquesta OPE va anar eixamplant les interpretacions del que es podia patentar, fins que fins i tot va establir en el seu reglament que els programes d'ordinador es podrien patentar perquè no es considerarien mai "programes d'ordinador com a tals"[30]. El que havia de ser un límit a allò que es podia patentar va esdevenir una norma d'estil de com s'havien de redactar les sol·licituds per ser concedides. Si es demana una patent per certa novetat en programes d'ordinador, es rebutjarà, però si es reescriu demanant la patent per ordinadors programats amb una certa novetat al programa, o per processos de computació definits per programes amb aquella novetat, segurament es concedirà. La interpretació que la OPE fa del CPE és equivalent a si l'article 52.2.c no hi fos.[31] Aquesta situació suposava un inconvenient per a la OPE i un altre per a la societat. Per a la societat hi ha una certa incertesa legal perquè hi ha milers de patents concedides per coses que la llei diu que no es poden patentar, i ningú sap fins que es va a judici si el jutge farà cas de la interpretació de l'OPE o no. Per a l'OPE, aquesta incertesa pot suposar menys demanda de patents. L'any 2000 van intentar eliminar el punt 52.2.c del CPE, però no se'n van sortir i van decidir intentar-ho per via d'una directiva Europea[323334] per evitar aquestes malinterpretacions, que s'utilitzen per patentar programari. Moltes d'aquestes esmenes han estat rebutjades pel Consell amb l'excusa, precisament, que no segueixen la pràctica establerta (per l'OPE)[12]. El text que suposadament va aprovar dilluns el Consell[35]: \- no defineix els termes que usa per delimitar allò que és patentable. Han eliminat les definicions de "tècnica", "camp de la tècnica", "contribució tècnica", "indústria", "invenció". \- admet "contribucions tècniques" constituïdes per característiques no tècniques. Així es pot patentar un programa nou (encara que se segueixi alguna definició com cal que no consideri els programes part de la tècnica) si en la patent parla d'ordinadors ja coneguts (però que sí són tècnics). Les condicions de patentabilitat s'apliquen a tot el que es reivindica, no només a allò que aporta de nou, per tant per patentar coses noves de camps no permesos només cal afegir-hi coses conegudes de camps permesos. \- Permet reivindicar directament programes d'ordinador ("reivindicar" vol dir definir el monopoli que concedeix la patent). En la proposta inicial de la Comissió per patentar programari es feia el circumloqui de permetre reivindicar ordinadors programats (per fer infractors directes els instal·ladors i els subministradors de maquinari amb programes preinstal·lats) i els processos de programes en execució (per fer infractors directes els usuaris). El Consell permet a més reivindicacions de programa (per fer infractors directes els distribuïdors, administradors de servidors a Internet on els autors publiquin els seus programes, etc.). La única condició que imposa per monopolitzar programes és que també el sol·licitant hi afegeixi reivindicacions dels altres dos tipus anteriors, cosa que sempre pot i vol fer. A més elimina salvaguardes introduïdes pel parlament europeu: \- Elimina el dret a la interoperabilitat. Només fa referència a les lleis generals de competència (lentes i ineficaces d'aplicar) i a la possibilitat de descompilar programari per motius d'interoperabilitat (però això no té res a veure amb patents, les patents ja haurien d'explicar com fer les coses sense necessitat de descompilar, i tampoc no prohibeixen estudiar la cosa patentada, sinó comercialitzar-la). Quan algú patenta formats de dades o protocols de comunicació no serveix de res que es puguin descompilar els programes que els utilitzen, perquè si a partir d'aquesta informació s'hi fan programes interoperables, la patent prohibeix distribuir-los o usar-los. \- Elimina el dret a la publicació, distribució, processament, manipulació i producció d'informació sense preocupar-se de patents. I introdueix falses salvaguardes per mirar de protegir-se de l'opinió pública sense impedir patentar programari: \- Parla de que no es podran patentar programes com a tal, ni en codi font ni en codi objecte. Això pot semblar una garantia, però és que ningú patenta programes concrets, sinó conceptes més generals. Per evitar que es copiïn o reutilitzin programes concrets els autors usen els drets d'autor que són instantanis, de franc, de més llarga durada i no necessiten burocràcia. Qui es preocupa de passar entre 1 i 3 anys de tràmits i pagar uns 30000 EUR per una patent de programari, busca evitar competència d'altres programes diferents que facin el mateix, no només evitar que algú comercialitzi el mateix codi font o codi objecte. Però introduint això el Consell, insinua que la prohibició de patentar programes d'ordinador com a tals es refereix només a hipotètiques patents inútils que cobririen un únic programa font o objecte, i no a les patents de programari que realment es demanen. \- Insisteix en demanar novetat a les patents de programari. El que crida més l'atenció de moltes patents (no només de programari) és que es concedeixen per coses trivials. Però el text ni dóna cap mesura concreta de com valorar aquesta novetat, ni s'ocupa del problema real que és patentar coses per les quals les patents frenen l'innovació en comptes d'estimular-la. Segurament les patents de programari genuïnament noves són encara més perilloses que les trivials, perquè monopolitzen coses útils i no es poden invalidar als tribunals amb exemples d'anterioritat. I podríem allargar-nos més en els errors i els inconvenients de la directiva, però la intenció era només il·lustrar perquè segons quines polítiques són molt difícils d'adoptar amb total transparència, democràcia i coneixement de causa, i si s'adopten, ja sigui com a pràctica habitual a l'OPE, o com a proposta de directiva, acostuma a ser per mitjans menys representatius. No sembla que el més greu que passés aquell dilluns fos que s'adoptés una directiva que no en agrada, sinó que se n'adoptatés una que no agrada ni a la majoria qualificada de ministres que l'haurien d'haver votada. Això és el que cal corregir de seguida. Encara queden alguns mesos per corregir el text de la directiva, els dubtes sobre qui, com i si s'ha adoptat corren més pressa. Referències [1] Consell de ministres de competitivitat de dilluns 7.3.2005 Comunicat de la FFII http://wiki.ffii.org/Cons050307En Fotos http://ue.eu.int/cms3_applications/Applications/newsRoom/GalleryViewer.asp... Audio/video http://media.ffii.org/Council050307/ Transcripció http://wiki.ffii.org/ConsTrans050307En [2] Recull de premsa (parcial) http://wiki.ffii.org/SwpatcninoEn [3] Nota de premsa del Consell http://ue.eu.int/ueDocs/cms_Data/docs/pressData/en/misc/84021.pdf [4] Declaracions de Montilla http://www.internautas.org/html/1/2752.html [5] reaccions a la pretesa adopció de la posició comuna del Consell FFII http://wiki.ffii.org/Cons050307En Jonas Maebe http://wiki.ffii.org/OpenLtr050307En Verds/Aliança Lliure Europea http://wiki.ffii.org/Cons050307En Editorial de Leader a Zdnet.co.uk http://comment.zdnet.co.uk/other/0,39020682,39190515,00.htm Editorial de Vicenç Partal a vilaweb.com http://www.vilaweb.com/mailobert/mailobert2.html Declaracions del Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Oriol Ferran http://www.lafarga.org/node/view/292 Declaracions del regidor de la ciutat del Coneixement de Barcelona i vicepresident tercer de la Diputació, Jaume Oliveras http://puntbarra.com/node/view/2535 Reaccions a Dinamarca http://www.groklaw.net/article.php?story=20050308084230867 UEAPME, patronal europea de PiMES (11 000 000 d'empreses i 50 000 000 de treballadors) http://www.ueapme.org/docs/press_releases/pr_2005/050307_Computer_Patent.pdf Aquest article cita Sun http://www.ebcvg.com/news.php?id=4722 Aquest cita varies reaccions http://www.euractiv.com/Article?tcmuri=tcm:29-136499-16&type;=News [6] Reunió de JURI dilluns 7.3.2005 a la nit http://wiki.ffii.org/Juri050307En [7] El ponent Rocard diu que Luxemburg no tenia dret de rebutjar el punt B http://wiki.ffii.org/Eptrans050308En [8] Reglament de Consell http://europa.eu.int/smartapi/cgi/sga_doc?smartapi!celexapi!prod!CELEXnumdoc... Extracte dels punts més rellevants del reglament i la Guia del Consell http://wiki.ffii.org/ConsRules050308En [9] Declaracions de Dinamarca i Xipre http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad04.en04.pdf Declaració de Polònia http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad02.en04.pdf Declaració d'Holanda http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st14/st14574-ad01co01.en04.pdf Declaracions de Letònia i Hungria http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad01.en04.pdf Declaracions de França i Bèlgica (pàg 16-18) ( la de França justifica el seu sí, però diu que "tanmateix alguns aspectes de la directia semblen oberts a interpretacions enfrontades") http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09586.en04.pdf [10] Informe del 21.6.2002 del comité d'escrutini parlamentari de la Cambra dels Comuns http://www.parliament.the-stationery-office.co.uk/pa/cm200102/... [11] Recapta per sobornar la presidència del Consell http://mjr.iki.fi/texts/patentfund [12] Declaració de motius del Consell per a la directiva de patents de programari. http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st11/st11979-re01ad01.en04.pdf [13] Manifestació a Brussel·les el 17.2.2005 http://demo.ffii.org/demo0502/ [14] El Parlament demana una nova remisió de la directiva de patents de programari (el comité d'afers jurídics per 19 vots contra 2, la conferència de presidents unànimement i el plè per assentiment) http://wiki.ffii.org/Restart050202En http://wiki.ffii.org/index.cgi?Restart050217En http://wiki.ffii.org/Europarl050224En http://patents.caliu.info/nota20050203.txt [15] La Comissió Europea rebutja la petició del Parlament Europeu de refer la directiva. http://wiki.ffii.org/Com050228Ca http://wiki.ffii.org/Com050228En [16] Moció unànime del Senat espanyol http://wiki.ffii.org/Senado050208En http://wiki.ffii.org/Senado050208Es http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-039.html http://barrapunto.com/articles/05/02/08/1717239.shtml Recollida de signatures d'agraïment al senat espanyol http://graciassenado.hispalinux.es/ [17] Moció unànime del Parlament Alemany (Bundestag) http://wiki.ffii.org/Bundestag050218En http://www.heise.de/newsticker/meldung/55568 http://news.zdnet.co.uk/business/0,39020645,39170869,00.htm moció unànime presentada al Bundestag traduïda al català http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.html http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.pdf http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.sxw [18] 4 mocions al parlament holandès 3.3.2005 http://wiki.ffii.org/Nl050303En http://wiki.vrijschrift.nl/Motions050303 10.2.2005 http://wiki.ffii.org/NlVot050210En 1.7.2004 http://kwiki.ffii.org/?NlVote040701En http://kwiki.ffii.org/?SwpatnlEn [19] moció del comité per a la UE del parlament danès http://wiki.ffii.org/Dkparl050304En http://itpol.dk/bpunkt2005 [20] Reunió de maig del Consell i esmenes insignificants sobre la marxa http://patents.caliu.info/nota20040518.html [21] Declaracions del ministre Brinkhorst al parlament holandès. http://wiki.ffii.org/Brinkhorst050310En http://www.sslug.se/emailarkiv/itpolitik/2005_03/msg00134 [22] Declaracions del ministre Bendtsen al parlament danès. http://wiki.ffii.org/Bendtsen050309En http://wiki.ffii.org/Dkparl050308En http://www.groklaw.net/article.php?story=20050308084230867 [23] Declaracions del ministre belga Verwilghen al parlament belga http://wiki.ffii.org/Verwilghen050309 [24] Article que postula que les decisions sobre la directiva de patents de programari no es van prendre al Consell sinó al sopar del dia abans. http://www.webwereld.nl/ [25] Interpel·lació de Jordi Guillot al ministre Montilla al Senat espanyol http://patents.caliu.info/nota20041202.ca.txt http://patents.caliu.info/nota20041202.en.txt http://patents.caliu.info/nota20041202.es.html [26] Ajornaments de la decisió al Consell http://patents.caliu.info/nota20041222.ca.html http://patents.caliu.info/nota20041222.es.txt http://kwiki.ffii.org/Cons041221En http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-038.html http://lists.debian.org/debian-user-catalan/2005/01/msg00177.html http://kwiki.ffii.org/Cons041221En http://wiki.ffii.org/NlVot050210En [27] Sobre el procediment de codecisió (pàgina una mica vella) http://patents.caliu.info/codecisio.html [28] Carta de la FFII al Consell preguntant sobre l'aplicació del reglament al Consell de dilluns 7.3.2005 http://wiki.ffii.org/LtrFfiiCons050308En Observacions del professor de dret europeu dr. Karl-Friederich Lenz http://k.lenz.name/wordpress/index.php?cat=2 Estudi legal sobre reobertura de discussions pel Dr. Luis Fajardo López http://fajardolopez.com/Informaciones http://fajardolopez.com/informes/Fajardolopez.com_18th-May-... http://fajardolopez.com/informes/low-res_Fajardolopez.com_... http://swpat.ffii.org/papers/fajardo0406/fajardo0406.pdf [29] Convenció de la Patent Europea http://www.european-patent-office.org/legal/epc/e/ar52.html [30] Sobre el reglament i la pràctica de la OPE i altres qüestions http://patents.caliu.info/aboutMcCarthyConsiderations.html http://swpat.ffii.org/analysis/invention/index.en.html Exemples de patents de programari de l'OPE http://webshop.ffii.org/ http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.en.html http://swpat.ffii.org/patents/stats/index.en.html [31] Un recent estudi econòmic/legal confirma que la proposta de la Comissió equival a eliminar l'article 52.2.c del CPE http://wiki.ffii.org/Rossi050310En [32] Primer intent de legalitzar les patents de programari via la modificació del CPE http://swpat.ffii.org/log/intro/index.en.html#reskr [33] Explicació sobre la proposta de directiva http://patents.caliu.info/explicacio.html Text de la proposta de directiva de la Comissió expedient 2002/0047 http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf [34] Esmenes del Parlament Europeu http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?... [35] Text del Consell http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09713.en04.pdf Diferències entre les versions del Consell i del Parlament Europeu http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/tab/index.en.html http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html http://swpat.ffii.org/letters/cons0406/text/index.en.html http://patents.caliu.info/nota20040518.html Aquest document és sota llicència de [Reconeixement-CompartirIgual](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.1/es/deed.ca) de [Creative Commons](http://www.creativecommons.org/).

Article: «Patents de programari, UE, disbarats o malentesos»

2005-03-21 00:00:00

1002

L'objectiu de la [Guia d'estil](http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm) de [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és establir les normes que s'han d'aplicar en totes i cadascuna de les traduccions que es fan a [Softcatalà](http://www.softcatala.org/), i es pot considerar com el complement del [Recull de termes](http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/3.0/recull.htm), un glossari amb més de 1.400 entrades en anglès, amb la seva traducció corresponent al català, que es pot trobar al web de [Softcatalà](http://www.softcatala.org/). La [Guia](http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm), que recull l'experiència de Softcatalà en traducció, resulta força útil per a traductors de programari i pàgines web al català, atès que recull multitud de casos i dubtes que es presenten tot sovint durant el procés de traducció. S'hi indiquen algunes normes gramaticals que són, a vegades, poc conegudes, o que provoquen confusió entre els traductors i correctors, un seguit d'errors freqüents i inclou també diversos apèndixs. Amb la [Guia d'estil](http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm), Softcatalà espera posar la seva experiència a l'abast de tothom que vulgui traduir programes o pàgines web al català, o escriure'n en aquest idioma, o que simplement hi té curiositat. En aquesta nova edició s'han revisat o ampliat alguns apartats i se n'han afegit de nous, atès que en els darrers quatre anys han anat apareixent nous conceptes que requerien un criteri de traducció estàndard per garantir-ne la coherència. També s'han reescrit alguns apartats per tal d'incloure algunes característiques pròpies dels parlars valencians. Cal destacar també que aquesta nova edició s'ha llicenciat sota [Creative Commons](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.ca). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà anuncia una nova edició de la seva Guia d'estil

2005-04-14 00:00:00

1003

Les "[III Jornades sobre el català a les noves tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/)" tenen com a objectiu proporcionar a l'usuari final informació sobre la situació del català a les noves tecnologies, actuar com a punt de trobada entre tots els actors i els usuaris, i ser un fòrum de reflexió sobre el futur del català en aquest àmbit. Les Jornades es faran els dies 14, 15 i 16 d'abril a l'[Edifici de França](http://www.upf.edu/dtecn/on.htm) de la [Universitat Pompeu Fabra](http://www.upf.edu/) (Barcelona), i seran inaugurades per la rectora de la [UPF](http://www.upf.edu/), na Maria Rosa Virós, el President de la xarxa d'universitats [Institut Joan Lluís Vives](http://www.vives.org/) i rector de la [Universitat d'Andorra](http://www.uda.edu), en David Bastida, el [Secretari de Política Lingüística](http://www6.gencat.net/llengcat/dgpl/) de la Generalitat de Catalunya, en Miquel Pueyo, el [Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació](http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=3) de la Generalitat de Catalunya, n'Oriol Ferran i el Coordinador general de l'esdeveniment, en Marc Belzunces, de [Softcatalà](http://www.softcatala.org/). L'escriptor, antropòleg i sociòleg Joan Francesc Mira farà la conferència inaugural. Conferències Durant els tres dies que duren les Jornades es tractaran temes com ara els navegadors en català, la terminologia informàtica, el nou fenomen dels blocs, els mitjans de comunicació en català a internet, la situació del català al món Mac, l'oferta de diverses empreses privades, les darreres aportacions de la comunitat d'internet i els darrers projectes d'investigació a càrrec de les universitats. En total, hi participaran més de quaranta ponents. Podeu trobar més informació al [programa de conferències](http://www.softcatala.org/jornades/2005/programa.htm). Les conferències són d'accés lliure i gratuït, i s'adrecen a usuaris finals sense coneixements tècnics específics. Tot i això, es recomana l'emplenament del [formulari d'inscripció](http://www.softcatala.org/jornades/2005/inscripcio.htm) [10] per tal que l'organització pugui fer-se una idea de la quantitat de gent que hi assistirà. Festa d'instal·lació i tallers Com a novetat de la tercera edició, es farà un [festa d'instal·lació de programari en català](http://www.softcatala.org/jornades/2005/festa.htm) i diversos [tallers](http://www.softcatala.org/jornades/2005/tallers.htm) durant tot el dissabte. D'aquesta manera qualsevol usuari es podrà apropar a la Festa d'instal·lació amb el seu ordinador portàtil, l'ordinador de sobretaula (només cal la torre), la seva Palm o el seu Pocket PC i podrà instal·lar-se tot el programari en català lliure, gratuït o de demostració que desitgi. L'accés a la Festa d'instal·lació és lliure i gratuït, però es recomana omplir el [formulari d'inscripció a la festa](http://www.softcatala.org/jornades/2005/festa.htm). Pel que fa als [tallers](http://www.softcatala.org/jornades/2005/tallers.htm), les persones interessades podran aprendre a utilitzar el programa de retoc fotogràfic Gimp, l'Inskape de dibuix vectorial, el paquet ofimàtic OpenOffice.org o podran conèixer la metodologia de traducció de l'associació Softcatalà. L'assistència als tallers és gratuïta, però cal l'emplenament d'un formulari d'inscripció. Les "[III Jornades sobre el català a les noves tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/)" són organitzades enguany per [Softcatalà](http://www.softcatala.org/), l'[Institut Joan Lluís Vives](http://www.vives.org/), la [Universitat Pompeu Fabra](http://www.upf.edu/), la [Secretaria de Política Lingüística](http://www6.gencat.net/llengcat/dgpl/index.htm) i la [Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació](http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=3) de la Generalitat de Catalunya. També hi col·laboren les associacions Caliu, KDE en català i PalmCat. Podeu trobar tota la informació de les jornades, incloent com arribar-hi, a l'adreça [http://www.softcatala.org/jornades](http://www.softcatala.org/jornades/). [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).

III Jornades sobre el català a les noves tecnologies el 14, 15 i 16 d'abril a Barcelona

2005-03-28 00:00:00

1004

L'Associació per a la Difusió de les Humanitats (ADH) organitza un curs d'informàtica i català per a dones immigrades. El curs es titula 'Informàtica i català, per començar' i compta amb la col·laboració del DURSI i de la Càtedra UNESCO d'Estudis Interculturals de la Universitat Pompeu Fabra. El curs està destinat a les dones immigrades llatinoamericanes de Barcelona, que s'hi poden inscriure de manera gratuïta. Les classes es fan a la mateixa Universitat Pompeu Fabra del 14 de març al 16 de juny del 2005. El tret distintiu d'aquest curs és que treballa amb la metodologia CLIL (Content Language Integrated Learning), això és, que les alumnes aprenen català a través d'introduir-se en el món dels ordinadors. Podeu trobar més informació sobre el curs i les inscripcions a <http://www.aprenc.net>.

Curs d'informàtica i català per a dones immigrades

2005-03-30 00:00:00

1005

Des del 22 de març el paquet de català per al Windows XP Service Pack 2 està disponibles en el lloc d'actualització Windows Update de Microsoft per a tots el usuaris amb el paquet d'interfície d'idioma català instal·lat. Per tal d'accedir-hi, cal anar a Inicia>Tots els programes i triar Windows Update a la part superior. Un cop executat, cal triar l'opció Instal·lació personalitzada, anar a «Seleccionar actualizaciones de software opcionales»; i triar el paquet de català. El nou paquet inclou la traducció per als components Windows Media Player 9 i Windows Movie Maker 2.1. Abans d'instal·lar aquest nou paquet, cal tenir instal·lat el paquet de català previ, que us podeu descarregar des de Softcatalà [mateix](http://www.softcatala.org/prog129.htm). Properament, Microsoft publicarà una versió única descarregable per facilitar la instal·lació a nous usuaris. Trobareu més informació a l'article <http://support.microsoft.com/kb/883921/en-us>.

Disponible el paquet de català per a Windows XP Service Pack 2

2005-03-31 00:00:00

1006

Ja tenim disponibles el [Firefox 1.0.2](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox), el [Thunderbird 1.0.2](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) i el [Mozilla 1.7.6](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla) en català. Les noves versions d'aquests programes són unes actualitzacions de seguretat que corregeixen algunes de les [errades i vulnerabilitats](http://www.mozilla.org/projects/security/known-vulnerabilities.html) que s'han detectat d'ençà de la sortida de les anteriors versions. Pel que fa al Firefox, els usuaris de Windows podeu actualitzar-lo fent un clic en una fletxa blanca, dins d'una rodona vermella, que trobareu al marge superior dret del vostre navegador. Si no veieu aquesta fletxa, podeu anar a Eines->Opcions->Avançat->Actualització de programari, feu clic a Comprova-ho ara i seguiu les instruccions. Per descomptat, també podeu baixar-vos directament el seu [instal·lador](http://www.softcatala.org/prog167.htm). Per als altres programes i per a les plataformes GNU/Linux i Mac OS X, l'opció anterior encara no és funcional. No obstant això, podeu baixar-vos aquestes versions des de la pàgina del projecte [Mozilla en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on també podeu trobar molta ajuda, informació i recursos que poden ser d'interès per als usuaris d'aquestes aplicacions. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org

Noves versions del Firefox, el Thunderbird i el Mozilla en català

2005-04-01 00:00:00

1007

A principis de l'any 2002 es presentava la [versió en català](http://ct.yahoo.com/) del portal [Yahoo!](http://www.yahoo.com/) Aquesta versió era possible després que els Governs català, andorrà i balear d'aquell moment aportessin 90 milions de les antigues pessetes (més de 540.000 euros) al projecte. Aquesta setmana, tres anys després, el portal català [Racocatalà](http://www.racocatala.com/articles/7240) publicava la notícia que Yahoo! ha retallat dràsticament els serveis de la versió en català fent un pas enrere a la situació que s'havia assolit a l'any 2002 fruït de l'acord entre el portal i els tres governs. Des de Softcatalà, Racocatalà i altres col·lectius i mitjans s'ha intentat contactar els responsables de Yahoo! per conèixer el futur de la versió en català, però no s'ha obtingut cap resposta. Des dels inicis, Softcatalà es va mostrar contrària a la inversió en Yahoo! en català i va plantejar què hagués passat si s'hagués [invertit](http://www.softcatala.org/articles/article16.htm) en el directori l'[Open Directory](http://www.dmoz.org) basat en la filosofia del programari lliure. L'alternativa lliure hauria estat partir de la base de la secció catalana actual de l'Open Directory Project, afegir-hi les entrades que hi mancaven i fer-hi una correcció general. Pel fet de tractar-se d'un recurs lliure, qualsevol persona podria utilitzar-lo i s'asseguraria la seva continuïtat més enllà de l'empresa proveïdora. Un altre recurs important a la xarxa, el cercador Google, està disponible en català sense cap cost econòmic des de principis de l'any 2001, gràcies a l'acord a què van arribar Softcatalà amb aquest cercador i que grups de voluntaris hem mantingut posteriorment. Softcatalà sempre s'ha manifestat contrària al desenvolupament del català a cop de talonari, com en aquest cas, i a fer esforços puntuals (assegurar només una versió del producte) en un món com les noves tecnologies on es requereix fer una aporta ferma i contínua per assolir una normalitat.

Yahoo! en català redueix dràsticament els seus serveis en català

2005-04-07 00:00:00

1008

La vuitena edició de les [Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació (JTIC)](http://www.uvic.es/eps/noticies/ca/jornades_tic.html), que cada any organitza l'Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Vic (UVic), tractarà dels Recursos digitals lliures, posant al dia l'estat de la qüestió del programari i de les xarxes lliures. Les conferències es faran durant la setmana de l'11 al 15 d'abril d'enguany a l'aula Magna i l'aula 5 del campus Torre dels Frares. Els títols i ponents són: * Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible, socialment just. Jordi Mas, de Softcatalà. * Desenvolupament d'aplicacions amb arquitectura de capes. J.L. Baño. * El programari lliure a l'Administració Pública. Carlos González, DURSI. * Fem la xarxa lliure. Ramon Roca, Oracle i guifi.net. Més informació a <http://www.uvic.es/eps/noticies/ca/jornades_tic.html>.

Jornades de les TIC a la Universitat de Vic

2005-04-11 00:00:00

1009

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del DURSI distribuirà de franc entre els mesos d'abril i maig, en col·laboració amb l'associació [Softcatalà](http://www.softcatala.org), un nou CD-ROM amb un recull de programari en català. El CD-ROM també es pot descarregar [en línea](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/cd-roms/cds/programari_gratuit/). La distribució es farà a través del diari 'Avui' (el dia 23 d'abril, Sant Jordi), el setmanari 'El Temps' (18 d'abril) i les revistes 'Descobrir Catalunya' (26 d'abril), 'Sàpiens' (28 d'abril), 'NAT' (28 d'abril) i 'Enderrock' (2 de maig). També es distribuirà a través de la Xarxa de Telecentres de Catalunya. El CD-ROM inclou les versions en català de l'OpenOffice.org 1.1, l'Abiword 2.2.4, el Firefox 1.0.1, el Mozilla 1.75, l'Opera 7.54, ThunderBird 1.0, el Gimp 2.2.3, el LeechFTP 1.3 per a Windows i l'OpenOffice.org 1.1, el FireFox 1.0.1, l'Ispell i el Mozilla 1.75 per a Linux. Una de les novetats que inclou el CD-ROM és la inclusió de la versió catalana del llibre 'Cultura lliure'. Aquesta obra ha estat llicenciada sota Creative Commons (CC) per Lawrence Lessig, catedràtic de dret de la Universitat de Standford (Califòrnia, EUA) i un dels fundadors de la iniciativa Creative Commons (CC).

La Generalitat de Catalunya distribueix a diversos mitjans un CD-ROM amb programari en català

2005-04-13 00:00:00

1010

Aquest mes d’abril el [TERMCAT](http://www.termcat.net) inicia l’alliberament progressiu de repertoris terminològics a través del seu lloc web. La proposta s’emmarca en l’objectiu impulsat per la Secretaria de Política Lingüística de facilitar als ciutadans l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits, i especialment de la terminologia científica i tècnica. El secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo, farà pública aquesta iniciativa en la inauguració de les III Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies que tindran lloc a la Universitat Pompeu Fabra els dies 14, 15 i 16 d’abril. Aquests recursos lliurement descarregables s’agruparan en una col·lecció anomenada «Terminologia Oberta», que s’anirà ampliant amb la incorporació de terminologies dels diversos camps del coneixement, i que s’actualitzarà periòdicament. Les dades tindran un format estàndard i s’acolliran en una llicència d’ús flexible, amb un nivell baix de restriccions, que garanteixi el seu manteniment com a recurs lliure amb el reconeixement de l’autoria del TERMCAT. El primer repertori terminològic es farà públic al web del TERMCAT el dia 15 d’abril i conté terminologia d’internet i de la societat de la informació. El recull aplega denominacions en català, castellà i anglès, la categoria gramatical i les remissions entre les formes catalanes. Dins aquesta línia d’actuació encaminada a oferir recursos descarregables, el TERMCAT alliberarà pròximament terminologies dels àmbits de recursos humans, turisme, i fires i congressos, entre altres.

El TERMCAT allibera terminologies en el seu web

2005-04-13 00:00:00

1011

Una de les novetats d’enguany en les “[III Jornades sobre el català a les noves tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/)” serà la possibilitat d’assistir-hi de forma virtual. Gràcies a la col•laboració de la Universitat Pompeu Fabra, totes les sessions seran retransmeses en directe, per tal que qualsevol persona que hi tingui interès pugui escoltar-les. La retransmissió de les conferències es farà en format OGG Vorbis, un format per a la transferència de so a través d’internet que té la característica ben destacable de ser totalment lliure. Per escoltar aquesta transmissió podeu utilitzar programes com ara l’xmms, el mplayer, el mpg123 i l’ogg123 (Linux), el WinAmp o el VLC (Windows) i l’Audion 3 o el VLC (Mac OS X), per citar-ne només alguns dels més coneguts que donen suport a aquest format. L’enllaç per accedir a la retransmissió es publicarà a la pàgina web de les [Jornades](http://www.softcatala.org/jornades/) així com a la plana principal de la web de Softcatalà i serà accessible durant el transcurs de les III Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies.

Retransmissió en directe de les sessions de les III Jornades sobre el català a les noves tecnologies

2005-04-15 00:00:00

1012

Amb uns minuts de retard sobre l'horari previst van començar les III Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies el 14, 15 i 16 d'abril a Barcelona. Inauguració Marc Belzunces de Softcatalà va agrair a totes les entitats organitzadores el suport per organitzar aquesta tercera edició de les Jornades, així com a tota la gent que a títol individual a col·laborat en l'esdeveniment. Després va fer dues demandes a les universitats i al governs: que facin servir programari en català, del qual va posar com a exemple l'OpenOffice.org que es troba en català des de fa anys i encara té un ús anecdòtic en la majoria d'institucions i universitats. També va demanar a les universitats i institucions (incloent-hi l'IEC), que si realment volen que el català avanci en les TIC, alliberin amb llicències lliures el recursos lingüístics que han desevolupat amb diners públics.  Oriol Ferran, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya va remarcar la responsabilitat que té el seu departament en la promoció del català en les noves tecnologies. Va comentar que només un 55% de les llars a Catalunya tenien ordinadors i que la mitjana d'accés a internet era baixa respecte a la resta d'Europa. Miquel Pueyo, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya va ressaltar el canvi de paradigma que ha viscut el Govern de la Generalitat amb el nou equip de govern i va afirmar que un dels objectius de Política Lingüística és millorar la presència del català a les noves tecnologies. Va remarcar també que s'iniciava una època d'alliberament de recursos lingüístics, i va anunciar que el TERMCAT començava a [alliberar part de la seva terminologia](http://www.softcatala.org/noticies/13042005271.htm). Daniel Bastida, president de la xarxa d'universitats Institut Joan Lluís Vives i rector de la Universitat d'Andorra, va explicar que les noves tecnologies són un camp molt ampli i que cal focalitzar els esforços. Va ressaltar l'importància que tindran els sistemes de reconeixement de la parla i de síntesis de veu en el futur del català i la necessitat de disposar d'ells en la nostra llengua. Taula Rodona: Navegadors en català Albert Cabello, gestor de programa de Microsoft per a Windows a l'Estat espanyol va comentar que Internet Explorer tenia més de 400 millions d'usuaris al món i que Microsoft tenia un compromís amb els seus usuaris. Va explicar que internet s'ha convertit en un lloc insegur i que ha d'haver-hi un esforç de la indústria per solventar-ho. Va explicar que Internet Explorer 7.0 tindrà força millorada la seguretat, navegació per pestanyes, canals d'informació RSS, i un model SandBox que permetra que les aplicacions no puguin accedir al PC. Toni Hermoso, membre de Softcatalà, traductor i desenvolupador dels navegadors Mozilla i Firefox va explicar tots el ventalls de possibilitats que existeixen amb aquestes programes. Va destacar de FireFox la possibilitat de fer cerques integrades al navegador, la navegació per pestanyes, les possibilitats de personlització i connectors que ofereix. Es va parlar de l'alt grau de compliment d'estàndards web i la protecció contra finestres emergents. Marc Belzunces, membre de Softcatalà i traductor del navegador Opera va fer una demostració del navegador ensenyant-ho amb diferents webs: la navegació amb pestanya, els canals d'informació RSS, el bloqueig de finestres emergents, i altres característiques. Va mostrar també la possibilitat de navegar amb moviments de ratolí (gestures) i el nou motor de text a parla que incorpora l'Opera versió 8 que permet, només en llengua anglesa, la possibilitat de llegir pàgines web. Sebastià Pla, membre de l'equip de traducció del KDE al català i traductor del navegador Konqueror, va demostrar el navegador fent especial incidencia amb el fet que permet navegar també fitxers del disc dur i tot tipus de suports, com ara pàgines d'ajuda man, o fitxers musicals. Pla va demanar als dissenyadors de pàgines web que siguin respectuosos amb els estàndars web i va demanar als usuaris que s'envalentin a provar navegadors lliures en català. Francesc Dorca, membre de Softcatalà i traductor del navegador Epiphany, va demostrar el navegador i les possibilitats i va fer també una introducció al programari lliure i al projecte GNU/Linux. Durant el torn de preguntes es va parlar: \- De la importància dels estàndards web per garantir als usuaris la possibilitat de triar. \- Microsoft va reafirmar el seu compromís de continuar produint versions en català de l'Office, el Windows (incloent-hi LongHorn) i l'Internet Explorer. \- Es va parlar de les versions dialectals catalanes i de la posició de cada traductor respecte a la situació. Si algú va estar-hi i vol ampliar la notícia, si us plau que ho faci a través dels comentaris. Jo he intentat recollir tot allò que em va semblant rellevant, però segur que m'he deixat coses.

Resum del primer dia de les III Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies

2005-04-21 00:00:00

1013

El [Gaim](http://www.softcatala.org/prog172.htm) és un client de missatgeria instantània multiplataforma i multiprotocol desenvolupat per la comunitat de programari lliure creada al voltant del projecte [Gaim](http://gaim.sourceforge.net/) Amb el Gaim podreu comunicar-vos amb els vostres amics del MSN Messenger, però alhora, i sense canviar d'aplicació, també podreu comunicar-vos amb els que es connecten mitjançant altres tipus de servidors. El Gaim 1.2.1 pot comunicar-se amb servidors AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo!, IRC, Jabber, Gadu-Gadu, SILC, GroupWise Messenger i Zephyr. El Gaim integra les característiques de cada protocol; així, quan parleu amb un amic del MSN, podreu rebre una notificació quan tanqui la finestra o quan hagi començat a escriure. A més a més, us permet instal·lar connectors per treballar amb pestanyes, corregir l'ortografia, substituir text, minimitzar-lo a la safata del sistema en sortir (per a GNOME 2, KDE 3.1 i Windows), i moltes coses més. El Gaim és una aplicació de codi lliure, que utilitza les biblioteques multiplataforma GTK per aconseguir que es vegi de la mateixa manera en GNU/Linux, en Windows XP i 2000, en BSD i en Mac OS X. En plataforma Windows, si ja teníeu instal·lades les biblioteques GTK per a altres aplicacions, com ara el GIMP 2.2, cal desinstal·lar-les i substituir-les per les del Gaim, que són més noves. El GIMP continuarà funcionant igualment. Malauradament, les biblioteques GTK del Gaim no funcionen en sistemes Windows 9x o Me, però el Gaim està disponible per a plataformes Qtopia (Sharp Zaurus i iPaq). Podeu visitar la pàgina oficial (en anglès) a <http://gaim.sourceforge.net> d'on podeu baixar-vos les diferents versions per sistemes GNU/Linux i altres sistemes operatius.

Softcatalà presenta la traducció del Gaim 1.2.1 al català

2005-04-22 00:00:00

1014

El Premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística, que atorga anualment la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, ha estat concedit per unanimitat en la modalitat “Premi de l’estudiant” a l’alumne Esteve Valls i Alecha, estudiant de Filologia Catalana a la UB, pel seu treball sobre el cafè-bar Jimmy Jazz d’Igualada, i el “Premi de l’entitat” a Softcatalà, per la seva contribució a la incorporació del català en les noves tecnologies.  Lliurament del premi Així mateix, el jurat ha decidit atorgar un premi secundari a l’estudiant Míriam Farelo, que ha estat qui ha fet la millor proposta de l’entitat guanyadora. El lliurament de la dotzena edició del Premi Carme Serrallonga anirà a càrrec de l’escriptor Lluís Anton Baulenas, i tindrà lloc el proper dimarts 26 d’abril a les 12 hores a l’Aula Capella. L’acte s’iniciarà amb la proposta Ambigú, preparada pel grup de teatre Nimú de la Facultat de Filologia, amb el suport de les associacions d’estudiants Hom i Alter-Arte. El jurat del premi està compost per Jordi Matas, Vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística de la UB, Montserrat Camps, degana de la Facultat de Filologia, Lídia Pons, presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Filologia, Farners Llinàs, de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Emili Boix, professor de Filologia Catalana de la UB.

Softcatalà obté el premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística

2005-04-23 00:00:00

1015

El Servei de Llengües i Terminologia i l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya conjuntament amb l'IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) convoquen el 2n Concurs de Relats Breus de Hackers escrits en llengua catalana. Per relat s'entén un text narratiu en prosa. Es poden narrar tant experiències reals com fets imaginaris. El tema del relat és lliure, tot i que ha de centrar-se en algun aspecte de l'univers hacker: fites aconseguides, intercanvi en xarxa, patents vs programari lliure, l'ètica del hacker... Aquest concurs té com a objectiu dignificar la figura del hacker i retornar-li l'esperit original: el de la persona apassionada per la programació que busca la contínua millora en les xarxes i els sistemes informàtics a partir de la cooperació i la llibertat d'accés al coneixement. Es valorarà tant el contingut com la redacció del relat. Es concediran tres premis: el primer de 900€, el segon de 450€ i el tercer de 225€. Hi pot participar qualsevol persona vinculada a la UPC i de qualsevol de les universitats de l'àmbit lingüístic català: alumnes (titulats inclosos) i personal docent i investigador i d'administració i serveis. El relat s'ha de presentar mitjançant el formulari de participació que hi ha a la web del concurs. El termini d'admissió s'acaba el 31 de maig de 2005, a les 24 h. Més informació al lloc web del concurs: <http://www2.upc.es/slt/estudiants> i a l'adreça electrònica: [alatac@upc.es](mailto:alatac@upc.es).

2na edició del «Concurs de relats breus de hackers»

2005-05-03 00:00:00

1016

Malgrat que el sistema operatiu és disponible en quinze llengües diferents, tres de les quals tenen menys parlants que el català –el finès, el noruec i el danès–, l'empresa nord-americana Apple ha rebutjat incloure el català en aquesta nova versió. Com vam comentar fa uns mesos, diversos usuaris es van organitzar per demanar a l'empresa Apple una versió del seu sistema operatiu al català, que fins la data no ha tingut cap resposta positiva per part d'Apple als Estats Units. Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya ha mostrat el seu malestar perquè el català no serà inclòs però no ha anunciat cap acció concreta. Des de principis d'any diversos grups d'usuaris han alertat sobre la possibilitat que Apple iniciés la comercialització d'aquest sistema deixant de banda la llengua catalana. I així ho van fer saber a responsables de la Generalitat. Les diferents gestions que s'han fet des de diversos àmbits de la Generalitat de Catalunya han resultat infructuoses. El conseller primer, Josep Bargalló, en una carta que va enviar al president d'Apple reclamava que el català estigués en igualtat de condicions que la resta de llengües. Més encara si es té en compte que aquesta multinacional preveu obrir un punt de venda oficial a Catalunya. Apple va al·legar que traduiria al català aquesta versió si s'assumia el compromís d'adquirir un mínim de mil llicències. Aquesta és la quarta actualització d'aquest sistema operatiu des que va aparèixer ara fa cinc anys i, segons alguns analistes, és la més important: hi ha unes dues-centes innovacions respecte de l'última que es va fer fa dos anys.

El sistema operatiu Mac OS X Tiger prescindeix del català

2005-05-03 00:00:00

1017

Ja tenim disponible la primera traducció del [Venkman](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#venkman) i el [Mozilla 1.7.7](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla) en català. El Venkman és un depurador de [JavaScript](http://search.dmoz.org/cgi-bin/search?search=JavaScript&all=no&cat=World%2FCatal%C3%A0) que ofereix un entorn integrat per a la programació en aquest llenguatge d'ús habitual a la xarxa. Pot instal·lar-se com a extensió al navegador [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox); però també és disponible, d'instal·lació opcional, a les versions binàries del Mozilla. El Mozilla 1.7.7 és la darrera versió del popular conjunt d'aplicacions per navegar per la xarxa, utilitzar la missatgeria o redactar pàgines web. Aquesta versió inclou com a novetats el depurador de JavaScript traduït, un tema inspirat en el clàssic [Navegador](http://www.softcatala.org/projectes/navegador/) per defecte, i corregeix les errades i [vulnerabilitats de seguretat](http://www.mozilla.org/projects/security/known-vulnerabilities.html#Mozilla) més recents. Fa uns dies va aparèixer la versió 1.0.3 del Firefox, que corregia també les últimes [vulnerabilitats](http://www.mozilla.org/projects/security/known-vulnerabilities.html#Firefox) que s'havien detectat. Si encara teniu una versió anterior, podeu actualitzar-la seguint aquestes [instruccions](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/pmf.htm#update_ff_1.0.x). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org

Softcatalà presenta la primera traducció al català del Venkman, el Mozilla 1.7.7 i el Firefox 1.0.3

2005-05-06 00:00:00

1018

A partir del proper 10 de maig i fins al 21 de juny d'enguany, Òmnium Cultural organitza a la seva seu de Barcelona (Diputació, 276, pral.) el curs «Descobreix el programari lliure. L'alternativa en català». En aquest s'explicaran les aplicacions sobre Windows més interessants per al públic no expert en aquest camp. El preu del curs és de 15€; per al públic en general i de 10€; per als socis d’Òmnium. Als alumnes inscrits se’ls lliurarà un CD amb els programes treballats perquè se’ls puguin instal·lar i una guia ràpida d’ús de cadascun. Cada sessió serà impartida per un professor diferent especialitzat en cada aplicació. El calendari és: * 10 de maig: Inauguració del curs Oriol Ferran (secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya) Jordi Porta (president d’Òmnium Cultural) Jordi Mas (coordinador de Softcatalà) Sebastià Vila (Càtedra de Programari Lliure de la UPC) * 17 de maig: Navegador d’Internet (Firefox) Professor: Benjamí Villoslada, professor del Curs de Postgrau d'Especialista en Programari Lliure a la Universitat Illes Balears. * 24 de maig: Correu electrònic i missatgeria (Thunderbird / Gaim) Professor: Toni Hermoso, membre de Softcatalà i coordinador del projecte Mozilla en català. * 31 de maig: Processador de textos, full de càlcul, dibuix i presentacions (Open Office) Professor: Miquel Fitó, mestre d’informàtica i director del Centre de Formació d’Adults Manuel Sacristán. * 7 de juny: Processador de textos, full de càlcul, dibuix i presentacions (Open Office) Professor: Miquel Fitó mestre d’informàtica i director del Centre de Formació d’Adults Manuel Sacristán. * 14 de juny: Retoc d’imatges (Gimp) Professor: Xavi Giró, membre de la Càtedra de Programari Lliure de la UPC i professor de la UPC. * 21 de juny: Aplicacions diverses i conclusions generals del curs Professor: Orestes Mas, membre de Caliu i de la Càtedra de Programari Lliure de la UPC. Hi col·laboren: [DURSI](http://www.gencat.net/dursi/), [Càtedra de Programari Lliure de la UPC](http://www.cpl.upc.edu), [Softcatalà](http://www.softcatala.org) i [Caliu](http://caliu.info). Referència: [Notícia a Òmnium Cultural](http://www.omniumcultural.org/articleViewPage.php?art_ID=839)

Curs «Descobreix el programari lliure. L'alternativa en català»

2005-05-09 00:00:00

1019

[naciodigital.com](http://www.naciodigital.com/) és un diari ofereix informació contínua sobre el món d'internet i les noves tecnologies, centrant-se en l'àmbit català. Els usuaris hi poden participar deixant comentaris a les notícies o bé participant al [fòrum de discussió](http://www.naciodigital.com/index.php?seccio=forum). NacioDigital.com es defineix com un mitjà de comunicació obert, plural i democràtic, compromès en les idees de la defensa de la llengua catalana i dels principis establerts en les declaracions internacionals dels Drets Humans i dels Drets dels Pobles. Pel que fa al seu projecte informatiu, ND s'inscriu en el model del diari informatiu-interpretatiu. Enfocarà la informació des d’una mirada més social que no pas tecnicista. Tractarà temes de tecnología i internet, però amb una especial atenció als seus aspectes pedagògics i comunitaris, treballant per la superació de la fractura digital, per la utilització dels nous mitjans a favor de la democràcia, el civisme i la cohesió del poble de Catalunya, i per l’extensió de l’ús de les noves tecnologies amb una mentalitat participativa i no excloent, denunciant-ne la utilització discriminatòria o insocial que en poguessin fer persones o col·lectius. L’empresa editora està adherida a l’Internet Quality Agence. L’aportació que ND vol fer al conjunt dels mitjans és la difusió permanent en llengua catalana d’informacions i opinions sobre el sector de les noves tecnologies, amb totes les seves implicacions socials, polítiques i econòmiques, prenent el nostre país com a punt de referència, però cobrint informacions i fent seguiments de temes a escala internacional. La difusió d’aquests continguts en català és especialment rellevant per dos motius: 1.- Per la manca d’un mitjà periodístic diari especialitzat en la temàtica (després del naufragi i el tancament d’experiències promogudes per empreses que, en canvi, conserven les seves edicions digitals en castellà.) 2.- Pel fet que essent un àmbit que interessa molt en franges de població jove, és important que es tingui l’oportunitat de fer-ne un seguiment en llengua catalana i no s'hagi de recórrer obligatòriament a d’altres canals. Ens proposem fer un diari que, gràcies a la participació, sigui també en gran part, el vostre diari.

naciodigital.com, el nou diari català d'Internet i noves tecnologies

2005-05-17 00:00:00

1020

Durant el II Congrés de Software Lliure celebrat a Castelló els dies 5 i 6 de maig a Castelló, es va fer la primera distribució oficial de [LliureX](http://www.lliurex.net/valencia/que_es.htm), el projecte del [Govern valencià](http://www.gva.es/jsp/portalgv.jsp?br=1&re=1&co=en-us&chflash=true&force=si) que té com a principal objectiu fomentar la introducció del programari lliure en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. LliureX, que és una distribució GNU/Linux basada en Debian per iniciativa de la Conselleria de Cultura d’Educació i Esport de la Generalitat Valenciana, és gratuït i ha aparegut en una versió que permet triar entre dues llengües: la valenciana i la castellana. Segons els responsables de la distribució, la necessitat de crear un sistema operatiu complet per al sistema educatiu ha estat motivat per diversos factors, el primer dels quals és “el bilingüisme de la nostra Comunitat”. Aquesta motivació, que podria ser interpretada de moltes maneres, no és l’única, però. El factor educatiu, que quedaria en un segon terme, també hi és i està destinat a mostrar-se “especialment sensible a l’alumnat amb necessitats educatives especials i específiques”. Aquest programari, que els usuaris es poden descarregar des de la plana web: [LliureX 5.05 (Live CD)](http://www.lliurex.net/descargas/LliureX0505.iso) ([md5sum](http://www.lliurex.net/descargas/LliureX0505.iso.md5sum)), inclou un model d’Aula que, segons els responsables, s’adapta a les necessitats reals dels centres d’ensenyament. La qüestió ara és si aquest gest respon a una aposta forta del Govern valencià pel programari lliure o si simplement es tracta de mantenir el control de l’univers d’aquest tipus de programes. La primera iniciativa d’aquest tipus va ser LinEx, a Extremadura, que va veure la llum l’abril del 2002, sota els auspicis del Govern extremeny. Al Principat, la Generalitat de Catalunya té prevista la [convocatòria](http://www.xtec.es/at_usuari/plliure.htm) d'un concurs públic per seleccionar una distribució Linux en català i els seus serveis associats per a l'àmbit educatiu que tindrà com a objectiu l'ensenyament secundari.

LliureX, la distribució GNU/Linux del Govern valencià

2005-05-22 00:00:00

1021

Després d'un temps d'haver-ne'n començat a parlar, finalment ha nascut el [Planeta Softcatalà](http://planeta.softcatala.org). Aquest és un recull dels blocs personals de diferents membres que col·laboren a [Softcatalà](http://www.softcatala.org). Amb aquesta iniciativa pretenem ajudar a fer conèixer millor què fem aquells qui treballem en els diferents projectes. Per a [muntar-ho](http://drac.homelinux.org/blog/?q=node/277), s'ha utilitzat l'eina d'agregació de canals [Planet](http://www.planetplanet.org/), que utilitzen molts altres planetes com ara [Planet Gnome](http://planet.gnome.org) o [Planet Debian](http://planet.debian.org) (els planetes originals). Com a precedents al nostre país en l'ús d'aquest tipus de solució, destacaríem [Programari lliure a les Balears](http://mnm.uib.es/), amb aportacions en català i en castellà, on hi contribueix molta gent de [Bulma](http://bulma.net); i el també recent [Formigues elèctriques](http://formigues.illadelaire.org/), amb continguts majoritàriament en català i principalment amb temes d'actualitat en noves tecnologies.

Neix el Planeta Softcatalà

2005-06-01 00:00:00

1022

L'[Internet Global Congress](http://www.igcweb.net) és un congrés anual sobre Internet i les noves tecnologies que se celebra anualment a Barcelona i aquest any entre els dies 6 al 10 de juny al Palau de Congressos. El congrés es realitza simultàniament en anglès, català i castellà; i els temes estrelles d'aquesta edició són el programari lliure i el protocol de xarxa Internet IPv6. L'acte inaugural del dilluns anirà a càrrec de [Richard Stallman](http://www.stallman.org), Fundador de la [Free Software Foundation](http://www.fsf.org) i de Marcelo d'Elia Branco consultor de tecnologies de la informació del govern brasiler, dels quals hem publicat entrevistes en els darrers mesos ([Richard Stallman](http://www.softcatala.org/articles/article18.htm) i [Marcelo d'Elia Branco](http://www.softcatala.org/articles/article33.htm)). El programa del congrés està centrat en cinc grans àrees temàtiques que són: empresa, tecnologia, consum, societat, política i cultura i avenços estratègics que comptaran amb gran nombre de xerrades i taules rodones. Cal destacar l'àrea dedicada a multilingüisme on es faran xerrades relacionades en l'adaptació de programari al català i comptarà amb la presència de persones vinculades al sector públic i privat, així com l'àmbit associatiu; on hi trobem Palmcat que parlarà de l'adaptació de programari per a ordinadors Palm, i en Toni Hermoso de Softcatalà que parlarà de la traducció al català del Firefox i Mozilla. Les conferències inaugurals de dilluns seran d'accés gratuït, però l'assistència a la resta del congrés [té preus](http://www.igcweb.net/web/php/inscripcions/default.php) que varien de 100 euros a 400 euros depenent del nombre de dies que que hom vulgui assistir-hi. Més informació: Web del congrés - <http://www.igcweb.net> Article a la Malla- [Web de l'article](http://www.lamalla.net/canal/digitalia/bitsel_lania/article.asp?id=171344)

L'Internet Global Congress a Barcelona del 6 al 10 de juny

2005-06-11 00:00:00

1023

El dimarts 14 de juny hi haurà la presentació de la [CATix](http://www.catix.org) a l'Ajuntament de Barcelona a dos quarts de dues de la tarda i a Mataró a les 5 de la tarda. Aquesta nova versió de la CATix implementa novetats importants com ara la presència simultània en un Live-CD dels entorns KDE 3.4 i Gnome 2.8.2, permeten als usuaris provar i utilitzar els dos entorns. El procés d'arrencada s'ha millorat molt amb el nou Cautcatix 1.1 que configura automàticament la CATix a partir del maquinari autodetectat. El procés d'arrencada és més ràpid que a la versió 1.0, carregant només els mòduls de suport del maquinari detectat. També els programes d'instal·lació, eines i configuració són nous. Ara la instal·lació és molt més fàcil, poden instal·lar la CATix totalment, parcialment o només la imatge comprimida. A més podem fer-ho en una partició dedicada per la CATix, en un directori d'una partició si ja tenim una altra distribució instal·lada o bé en un fitxer per poder instal·lar la CATix en sistemes de fitxers sense suport de permisos com per exemple el VFAT. També s'hi han afegit programes com ara el reproductor de música Amarok, el programa educatiu JClic, el reproductor de DVD i vídeo Kaffeine, el programa de gràfics vectorials Inkscape, els programes de música Rosegarden4 i Ardour i altres. S'han actualitzat tots els programes a les últimes versions i destaca l'entorn KDE, que en la seva versió 3.4 millora considerablement les prestacions de la versió 3.3. La CATix es pot utilitzar com a Live-CD o com a una distribució instal·lable. En el primer cas és útil per provar Linux, com a CD de rescat, per tenir un Linux fàcilment portable a altres ordinadors. En el segon cas permet tenir una distribució instal·lada per poder afegir o treure programes que es comporta com una instal·lació de Debian. Per instal·lar la CATix, només cal engegar-la normalment des del CD-ROM i executar el programa d'instal·lació, fet que permet tenir una instal·lació totalment gràfica i molt fàcil, ja que tenim un sistema Linux totalment funcional. Un dels objectius que es busquen ha estat fer de la CATix una metadistribució com més respectuosa millor amb Debian. Per això només s'han fet els canvis imprescindibles per poder tenir un Live-CD amb configuració automàtica de maquinari. La resta de canvis respecte a una Debian són programes com el d'instal·lació i configuració. La majoria de millores han estat possibles gràcies als suggeriments que els usuaris ens han enviat per correu electrònic o als missatges que han enviat a webs com la de Softcatalà. Des d'aquí volem agraïr a tants usuaris que ens han ajudat enviant els errors que han detectat en la versió anterior i a les alfes de la CATix 1.1.

La distribució de GNU/Linux CATix 1.1 es donarà de franc el diumenge 19 de juny amb El Periódico

2005-06-16 00:00:00

1024

La quarta versió de la popular distribució de Linux Fedora Core 4, o FC4, incorpora de sèrie la traducció al català de l'instal·lador, la majoria d'eines de configuració i manteniment, l'OpenOffice.org, i l'entorn d'escriptori GNOME, que han estat traduïdes per Softcatalà, així com altres utilitats traduïdes per les seves respectives comunitats, com ara l'entorn d'escriptori KDE, i la majoria de les aplicacions del projece GNU, entre altres. Les principals característiques d'aquesta darrera versió són: \- Kernel 2.6.x \- GNOME 2.10 \- KDE 3.4 \- Una versió de Java totalment lliure (gcj) \- L'entorn de desenvolupament Eclipse \- Una versió preliminar de l'OpenOffice 2.0 \- Instal·lable també en arquitectures basades en PowerPC (PPC, 32 i 64 bits) \- Fedora Extres El projecte Fedora és un projecte de codi obert desenvolupat col·lectivament, i patrocinat per Red Hat. L'objectiu del projecte és construir un sistema operatiu complet de propòsit general, basat totalment en programari lliure. El seu cicle de desenvolupament és força curt, l'objectiu és alliberar de dues a tres versions a l'any amb les darreres novetats i millores en el programari lliure, així com actualitzacions regulars de seguretat i de millores del programari. Podeu trobar més informació sobre el projecte de traducció a: http://www.softcatala.org/projectes/fedora/ Si voleu descarregar les imatges de CD, ho podeu fer des de la Universitat de Lleida: [ http://ftp.udl.es/pub/fedora/linux/core/](http://ftp.udl.es/pub/fedora/linux/core/) Des de Rediris: [ http://sunsite.rediris.es/mirror/fedora.redhat/4/](http://sunsite.rediris.es/mirror/fedora.redhat/4/) A a través d'altres llocs del món: [ http://fedora.redhat.com/download/mirrors.html](http://fedora.redhat.com/download/mirrors.html) O a través dels torrent de BitTorrent que trobareu aquí: [ http://torrent.dulug.duke.edu/](http://torrent.dulug.duke.edu/) Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Softcatalà presenta la traducció al català de la distribució Linux Fedora Core 4

2005-06-17 00:00:00

1025

La Generalitat de Catalunya amb la convocatòria d’aquests premis vol incentivar els millors desenvolupaments originals en llengua catalana fets en programari lliure que abastin qualsevol àmbit social, empresarial, acadèmic o de l’Administració. Els programes hauran d’estar fets sota llicència lliure (GPL –General Public License– o altres que s’ajustin a les deficicions de la Free Software Foundation). Segons es desprèn de les bases, que es poden [consultar via web](http://www.gencat.net/eadop/imatges/4375/05105144.pdf). S’estableixen dues modalitats: \- Modalitat A: 45 premis per a desenvolupaments presentats per estudiants de les universitats catalanes com a treball o projecte final de carrera, tesi de llicenciatura, treball final de màster, treball de recerca del DEA o tesi doctoral. Els treballs han d’haver estat presentats a la universitat entre l’1 de setembre de 2003 i el 30 d’octubre de 2005. \- Modalitat B: 5 premis a desenvolupaments de programari informàtic, elaborats per qualsevol persona física, adreçats a proporcionar recursos lingüístics per a la llengua catalana sota llicències lliures. El desenvolupament d’aquests treballs, en aquest cas, ha d’haver tingut difusió pública entre l’1 de setembre de 2003 i el 30 d’octubre de 2005. Es concediran un màxim de 50 premis, per a les dues modalitats, de 2.000 euros cadascun, als millors desenvolupaments o projectes presentats. Entre altres qüestions, es tindrà en compte l’abast social del projecte, les possibilitats d’internacionalització que tingui, la seva funcionalitat, la qualitat lingüística i terminològica i la potencialitat d’impacte i disseminació dins l’àmbit al qual va dirigit. El període per poder presentar les sol•licituds s’inicia l’1 d’octubre de 2005 i finalitza el 10 de novembre de 2005.

Es convoquen els Premis de programari lliure 2005 (PL.ct)

2005-06-20 00:00:00

1026

[Francesc Dorca](http://benvinguts_a_transpluto.lamevaweb.info/) Fresca que encara es belluga, acaba d'arribar de Noruega una nova metadistribució en català orientada a l'educació. El seu nom és [Snøfrix](http://www.skolelinux.org/~conrad/snofrix/html/ca/programs.html) i està basada en la cèlebre [Knoppix](http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/), és a dir, en [Debian](http://www.debian.org/).  L'escriptori inicial de la Snøfrix Com es pot obtenir la Snøfrix? Es molt senzill. Primer cal baixar-se el fitxer imatge del CD del lloc web de [Softcatala](http://www.softcatala.org/) ([ISO](https://www.softcatala.org/pub/knoppix/snofrix-ca/snofrix-catalan-2005-06-04.iso), [MD5](https://www.softcatala.org/pub/knoppix/snofrix-ca/snofrix-catalan-2005-06-04.iso.md5)) o de [CALIU](http://caliu.info/) ([ISO](ftp://ftp.caliu.info/pub/distribucions/knoppix-remaster/snofrix/snofrix-catalan-2005-06-04.iso), [MD5](ftp://ftp.caliu.info/pub/distribucions/knoppix-remaster/snofrix/snofrix-catalan-2005-06-04.iso.md5)). El fitxer ISO de la Knoppix és bastant gran ,ja que té al voltant de 700 MB. Per tant és convenient fer-ho amb una connexió a Internet ràpida. El codi MD5 és una espècie de prova del nou. Per a verificar si el fitxer que us acabeu de baixar conté errors, caldrà "fer la prova del 9". En Linux podeu usar l'ordre md5sum des de la línia d'ordres. si treballeu amb Windows, usareu el programa [WinMD5sum](http://winmd5sum.solidblue.biz/winMd5Sum-install.exe). Seleccionant el fitxer ISO i introduïnt la cadena de caràcters que hi ha al fitxer MD5, el programa verificarà si el fitxer que us heu baixat conté errors. És molt important que feu aquesta prova abans de gravar el CD, ja que si el fitxer ISO conté errors, és molt possible que el CD gravat no funcioni bé. El fitxer imatge del CD o fitxer ISO és en realitat una còpia física del CD-ROM, tant del contingut com de l'estructura. Al vostre programa de gravació de CDs haureu d'escollir l'opció "Gravació d'un fitxer imatge" o alguna cosa similar. No el graveu com si es tractés d'un fitxer normal, perquè si ho feu així NO FUNCIONARÀ. I ara què he de fer per a usar la Snøfrix? Un cop gravat el CD de la Snøfrix, només cal que l'introduïu al lector de CDs i que reinicieu l'ordinador. Si tot va bé, l'ordinador arrencarà des del CD i anirà detectant i configurant tot el vostre maquinari de forma automàtica. Si teniu una connexió ADSL, fins i tot us haurà configurat la connexió. A l'acabar el procès d'arrencada, al cap de pocs minuts, tindreu a la pantalla del vostre ordinador l'escriptori KDE completament configurat i amb una colla de programes instal·lats a punt per "tafanejar". I no patiu pel vostre disc dur. La Snofrix no instal·la RES al vostre equip. Com s'ho fa per funcionar sense instal·lar RES al meu equip? És molt senzill, perquè per a funcionar només utilitza la memòria RAM del vostre equip i el lector de CDs. Valoració general L'aspecte general de la Snøfrix és bastant cool, amb l'escritori KDE i unes icones d'aspecte infantil que recorden l'estètica dels còmics. L'autor de la distribució, Conrad Newton, ha posat molta cura a l'hora de seleccionar el programari per a aquesta distribució. Els programes estan classificats en els següents apartats: educació, gràfics, multimèdia, oficina, jocs, internet i sistema. A l'apartat d'Educació hi trobem: [Celestia](http://www.shatters.net/celestia/), un viatge 3D pel cosmos; [Maxima](http://www.gnu.org/software/maxima/maxima.html), un sofisticat programa d'àlgebra; [gcompris](http://www.ofset.org/gcompris/), un gran nombre de programes i activitats per als més petits; [kig](http://edu.kde.org/kig/), un programa de geometria; [RasMol](http://www.umass.edu/microbio/rasmol/), per a visualitzar les molècules en 3D; [TuxMath](http://www.newbreedsoftware.com/tuxmath/), per a aprendre les operacions aritmètiques tot jugant; [KStars](http://edu.kde.org/kstars/), un planetari i [TuxTyping](http://www.geekcomix.com/dm/tuxtype/) per aprendre mecanografia.  Dues pantalles corresponents al gcompris A Gràfics trobarem: el celebèrrim [GIMP](http://www.gimp.org/), un potent programa de gràfics i retoc d'imatge similar a Photoshop; [Kooka](http://www.kde.org/apps/kooka/) per a controlar l'escàner; [Ksnapshot](http://www.ipso-facto.demon.co.uk/ksnapshot/), per a fer captures de pantalla; [digiKam](http://www.digikam.org/Digikam-SPIP/), per a connectar la vostra càmera digital; [TuxPaint](http://www.newbreedsoftware.com/tuxpaint/), un magnífic programa de dibuix per a nens i [KDEprint](http://printing.kde.org/), el sistema d'impressió de l'escriptori KDE. La secció Multimèdia comprèn: [amaroK](http://amarok.kde.org/), un clònic d'iTunes; [Audacity](http://audacity.sourceforge.net/), un editor de fitxers d'àudio; [Grip](http://nostatic.org/grip/), un programa per a convertir les pistes d'àudio del CD a MP3 o Ogg Vorbis; [Kino](http://kino.schirmacher.de/), un editor no-lineal de vídeo DV; [Xine](http://xinehq.de/index.php), un excel·lent reproductor de vídeo; [Rosegarden](http://www.rosegardenmusic.com/), un editor professional d'àudio i MIDI; [Solfege](http://www.solfege.org/), un programa per a entrenar la vostra oïda i per últim [K3B](http://www.k3b.org/), sense dubte un dels millors programes de gravació de CDs i DVDs per a GNU/Linux.  El gravador de CDs/DVDs K3B i l'OpenOffice Calc A Oficina tenim: [KMyMoney](http://kmymoney2.sourceforge.net/), [OpenOffice.org](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm), Kontakt i [Scribus](http://www.scribus.org.uk/), un programa d'autoedició molt potent i de gran qualitat. L'apartat de Jocs compta amb: [TuxRacer](http://tuxracer.sourceforge.net/), [Frozen-Bubble](http://www.frozen-bubble.org/), [pingus](http://pingus.seul.org/) i [FreeCiv](http://www.freeciv.org/index.php/Freeciv), un clònic lliure de Civilization. A Internet trobarem: [Apollon](http://apollon.sourceforge.net/), per a l'intercanvi P2P; [Konqueror](http://www.konqueror.org/), el gestor de fitxers i navegador de KDE; [Mozilla Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), el navegador alternatiu a l'omnipresent Internet Explorer Kontakt, per al treball en grup; [Gaim](http://gaim.sourceforge.net/), per a la missatgeria instantània multiprotocol; Skype, per a telefonia IP; [GenomeMeeting](http://www.gnomemeeting.org/) per a la videoconferència i [XChat](http://www.xchat.org/).  GnomeMeeting en acció A Sistema hi trobem [Wine](http://www.winehq.com/), el famós "emulador" que ens permet executar milers de programes de Windows sobre Linux;[QTparted](http://qtparted.sourceforge.net/), un programa gràfic per a particionar el disc dur; [NX](http://www.nomachine.com/), un servidor de terminal; [Samba](http://www.samba.org/), per a establir xarxes híbrides Linux/Windows i [klik</aA, un programa que permet executar milers de programes Debian sense haver d'instal·lar-los. He provat la distribució en diverses màquines i s'ha configurat correctament tot el maquinari de forma automatitzada. El funcionament fins i tot sobre un vell AMD K6-2 és suficientment àgil. Tot va com una seda. I que en diuen els "clients finals" de la Snøfrix? Doncs, la meva filla n'està encantada, tant de l'aspecte general de l'escriptori com dels jocs i sobretot del gcompris.

Snøfrix, una nova metadistribució GNU/Linux live-CD en català

2005-06-24 00:00:00

1027

Per quart any consecutiu, enguany se celebren les Jornades de Programari Lliure a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, del 6 al 9 de juliol. Les Jornades estan plenes de propostes interessants, entre les quals podem destacar les conferències i les taules rodones sobre el programari lliure a l'educació, a l'Administració, o sobre com fer negoci amb el programari lliure, a banda d'un bon grapat de tutorials, tallers i ponències científiques de temàtica diversa i una fira matinal amb reprentació d'empreses que tenen interessos en el programari lliure. Aquí teniu un resum del que hi podreu trobar: * Conferències sobre Skolelinux/Debian-EDU, la qualitat dels projectes de programari lliure, Guarà, com fer negoci amb el programari lliure, i desenvolupament sostenible i les TIC. * Taules rodones sobre el programari lliure en l'ensenyament, programari lliure a l'Administració, i com fer diners amb el programari lliure. * Tutorials sobre Skolelinux/Debian-EDU, Mono, privacitat amb GnuPG, bash, canvi de MS Access cap a OpenOffice.org 2.0, Coin3D, JOnAS, localització del projecte Mozilla, i Custom Debian Distributions. * Tallers de Moodle, Debian GNU/kFreeBSD, MySQL, BulmaGés, i Eclipse. * Debats sobre les tecnologies de contrucció dels LiveCD, i les tecnologies de les xarxes sense fils. Per poder assistir-hi cal que us hi inscriviu prèviament. La inscripció és gratuïta però obligatòria i es fa a través de la pàgina web http://www.jornadespl.org. Una vegada inscrits, si voleu assistir a alguns dels tallers cal que feu una reserva específica, també gratuïta, tot i que les places dels tallers són limitades. Una cop arribeu a les jornades és important que us acrediteu al taulell de recepció. Ah! Si teniu la vostra pròpia clau PGP (sinó us interessarà el tutorial sobre GnuPG), el divendres farem una petita festa de firmes PGP abans d'anar-nos-en a sopar tots plegats. Us hi esperem!

IV Jornades de Programari Lliure

2005-06-28 00:00:00

1028

Des d'avui es troba disponible la versió [en català](http://www.softcatala.org/~jmas/swl/index-ca.html) del llibre 'Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just' escrit per en [Jordi Mas i Hernández](http://www.softcatala.org/~jmas/), que és enginyer de programari a Novell en el projecte lliure [Mono](http://www.go-mono.com), coordinador general de [Softcatalà](http://www.softcatala.org), i coordinador acadèmic del mestratge de programari lliure de la UOC. El programari lliure planteja un nou model d’entendre les llibertats de l’usuari, la propietat intel·lectual i la creació i distribució de programari. Ha demostrat ser tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just, i ha canviat la manera d’entendre la indústria del programari. El Linux, un sistema operatiu desenvolupat per voluntaris, és el vaixell insígnia d’aquesta revolució social i tecnològica que està atraient l’interès d’usuaris, empreses i administracions públiques d’arreu del món. Aquest llibre és una introducció de caràcter divulgatiu sobre el programari lliure d'aproximadament dues-centes pàgines. En els vuit capítols del llibre es dóna una visió històrica del programari lliure, es tracten els avantatges i mites d'aquest tipus de programari, s'examina el marc jurídic que regula les noves tecnologies, s'analitzen els mètodes de producció del programari lliure, es fa un repàs als principals projectes lliures, i finalment es dedica un capítol complet al programari lliure en l'Administració. L'obra es troba publicada sota llicència [Creative Commons](http://www.creativecommons.org) que permet la seva còpia, modificació i lliure distribució. Aquest és el segon llibre relacionat amb societat de la informació que es troba disponible en català després la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, en el marc del projecte [culturalliure.org](http://culturalliure.org/), [presentés](http://www.softcatala.org/noticies/22022005240.htm) la traducció catalana de l'obra de Lawrence Lessig també sota llicència Creative Commons. Més informació: [Web del llibre](http://www.softcatala.org/~jmas/swl/index-ca.html)

Es presenta la versió en línia del llibre 'Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible'

2005-07-04 00:00:00

1029

Introducció El proper dimecres 6 de juliol es votarà en el Parlament europeu la directiva d'invencions implementades per ordinador (CIID), més coneguda com a Directiva de patents de programari. En el seu estat actual, la Directiva permet que el programari siga patentable, pel qual, en cas que el Parlament europeu l'esmene, tindrà unes conseqüències molt greus per a la indústria de tecnologies de la informació (TI) europea i en el programari lliure; fins al punt que pot acabar amb moltes PIME d'aquest sector i amb el programari lliure. Com a exemple, només cal dirigir l'atenció cap als EUA, on les patents de programari són una realitat des dels anys 80 i han causat i continuen causant greus danys en aquest sector. Atès que la Generalitat valenciana està embarcada en la implantació del programari lliure en l'ensenyament, aquesta directiva llançaria per terra tots els esforços de la Generalitat i de les associacions de programari lliure en aquest sentit. Diversos grups polítics han proposat un conjunt de vint-i-una esmenes de compromís per a la directiva que impedirien que el programari siga patentable. La majoria dels països que no tenen empreses de programari importants han mostrat el seu suport a aquestes esmenes. Tanmateix, no és gaire clar que aquestes esmenes puguen eixir endavant, perquè són necessaris 367 vots a favor d'un total de 732 membres que hi ha en el Parlament europeu, a causa que la directiva es troba en la segona lectura. Cada abstenció, per tant, compta a favor de les patents. Les opinions estan molt ajustades i és possible que s'aprovin o que no, per açò, cada vot compta. Els vint-i-quatre eurodiputats del Partit Popular espanyol han mostrat públicament el seu rebuig a aquestes esmenes. Només n'admeten una, cosa que resulta totalment insuficient i no evita que el programari puga ser patentable. Entenem que aquest és un tema complicat, igual com la informàtica ho és, però les seues repercussions directes o indirectes sobre la societat europea i, per tant també la valenciana, són molt importants. Per açò, és un tema que s'hauria de tenir en compte amb tota la serietat que es mereix. Manifest En nom de les associacions d'usuaris sotasignants, manifestem la nostra disconformitat amb l'actitud mostrada per la Generalitat valenciana i la seua Conselleria d'Educació en relació amb la propera votació en el Parlament europeu de la directiva d'invencions assistides per ordinador, més coneguda com a Directiva de patents de programari i mètodes de negoci. Per hom és conegut que el Govern actual de la Generalitat valenciana, dirigit per gent del Partit Popular, està afavorint l'accés i la difusió del programari lliure, sobretot per part de la Conselleria d'Educació, però també en altres conselleries. No obstant això, els 24 eurodiputats del Partit Popular espanyol han mostrat públicament el seu suport al projecte de permetre les patents en l'àmbit del programari, perquè només admeten una de les 24 esmenes proposades per la resta de grups parlamentaris, que resulta totalment insuficient i no evita que el programari siga patentable. Seria lògic, doncs, que considerant a la posició que li confereix aquesta actitud pel que fa al Programari lliure a l'Estat, la Conselleria i la Generalitat haurien d'instar els eurodiputats del grup popular europeu a reconsiderar el seu vot del pròxim dia 6 de juliol i a votar a favor de les esmenes de compromís. El que demanem senzillament és que la Conselleria de Educació prenga cartes en l'assumpte de les patents, i que es pronuncie mitjançant un comunicat oficial i públic en el qual aconselle un vot en contra de la imposició de les patents a Europa; perquè aquestes també li seran perjudicials per als seus propòsits futurs respecte a la implantació d'aquest tipus de programes a les aules valencianes. Aquest comunicat el signen les següents associacions: * [Aditel * [Catux](http://www.catux.org) * [GULA](http://www.gulalug.org/) * [GULCas ](http://www.gulcas.org/) * [Hispalinux ](http://www.hispalinux.es) * [Linuv](http://LinUV.uv.es) * [GPLTarragona](http://www.gpltarragona.org/ ) * [Kleenux](http://www.kleenux.org) * [PoLinux ](http://www.polinux.upv.es/) * [Valux ](http://www.valux.org) * [Softcatalà](http://www.softcatala.org) València, 3 de juliol de 2005 [Lloc web original del comunicat](http://alufis35.uv.es/wiki/index.php/CorreoPatents). Adhesions: Envieu un missatge a Pablo.Iranzo at uv.es , laupri at alumni.uv.es

Comunicat contra les patents de programari davant de l'actitud de la Generalitat valenciana

2005-07-06 00:00:00

1030

Demà dimecres 6 de juny es votarà en el Parlament europeu a Estrasburg la directiva sobre la patentabilitat de les invencions implementades en ordinador. Des dels inicis de la seva elaboració fins al dia d'avui, aquesta s'ha vist emmarcada per un greu conjunt d'irregularitats i de greus deficiències democràtiques que en qüestionen l'aprovació. Com a exemple, la poc clara adopció sense votació al Consell quan tres estats teòricament favorables havien demanat una nova votació. Per altra banda, com han estat denunciant un gran nombre de particulars, associacions i empreses, l'aplicació d'aquesta directiva pot suposar una greu amenaça per al correcte desenvolupament de les noves tecnologies i la societat del coneixement a Europa. També des del començament, els grups de pressió de grans empreses del sector han estat insistentment a sobre dels europarlamentaris per influir-los en la seva decisió a despit del que això pot representar per al futur de les PIME, que representen el gruix econòmic més important del sector a Europa i al nostre país, les universitats i els drets dels ciutadans mateixos. En aquesta legislatura, des de la Generalitat de Catalunya sembla que s'ha emprès una decidida aposta per a la modernització tecnològica del nostre país i la potenciació i promoció del programari lliure com a element central en aquest desenvolupament. En són exemples els premis de programari lliure, algunes proves pilots de migració a l'Administració o el suport a diferents projectes o jornades de difusió existents en aquest camp. De la mateixa manera, des d'altres administracions catalanes, també s'han començat a fer alguns passos en aquest sentit. És el cas de la Diputació de Barcelona, o d'Ajuntaments com el de Barcelona o de Rubí. Paral·lelament a això, estan plantejant-se i executant-se plans de migració a programari lliure i sorgint gran nombre d'iniciatives a les nostres universitats que poden repercutir molt positivament en el futur de la nostra societat. L'aprovació d'aquesta directiva és un obstacle per a la consecució d'aquests objectius i per al manteniment i potenciació del nostre teixit empresarial i el benestar dels catalans mateixos. Anteriorment i de manera repetida, des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat o la Regidoria de la Ciutat del Coneixement de Barcelona, s'ha mostrat el rebuig a l'aprovació d'aquesta directiva; però creiem que amb això no n'hi ha prou davant la gravetat dels fets actuals. Per això, demanem que des de la Generalitat com també des de totes aquelles administracions i universitats del Principat, i com més aviat millor davant la urgència de la votació de demà, i d'acord amb els seus compromisos per una Catalunya capdavantera en noves tecnologies, facin sentir en veu alta el seu malestar i facin conèixer l'existència de les vint-i-una esmenes que han d'aprovar-se per poder minimitzar el mal que representaria l'aprovació d'aquesta directiva. Hi signen: [Caliu](http://caliu.info) [Càtedra de Programari Lliure de la UPC](http://www.cpl.upc.edu/CPL) [Catux](http://www.catux.org) [Softcatalà](http://www.softcatala.org) Les altres organitzacions interessades a signar-hi, feu-ho saber des de la llista [docscaliu-noepatents](https://lists.sourceforge.net/lists/listinfo/docscaliu-no-epatents)

Per una major implicació de les administracions i universitats catalanes en contra de l'aprovació de les patents de programari

2005-07-07 00:00:00

1031

Des d'avui podeu adquirir la samarreta de Softcatalà que té un disseny exclusiu realitzat pel dissenyador establert a Mallorca Fernandez Coca. S'ha triat una tela d'alta qualitat i un procés industrial d'estampat per tal de garatir-ne la durabilitat. El preu de venda és de 20 euros i inclou les despeses d'enviament. Podeu fer les vostres comandes des de la botiga de Softcatalà a http://www.softcatala.org/botiga Tots els diners derivats d'aquests ingressos s'inverteixen en el desenvolupament de les activitats de Softcatalà, que se centren en fomentar l'ús del català a les noves tecnologies. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org

Es posen a la venda les samarretes de Softcatalà

2005-07-07 00:00:00

1032

Ahir dimecres 6 de juliol, després de dies d'incertesa, el [Parlament europeu](http://www.europarl.eu.int/) ha rebutjat la [directiva per les patents de programari](http://europa.eu.int/smartapi/cgi/sga_doc?smartapi!celexplus!prod!DocNumber&lg=en&type_doc=COMfinal&an_doc=2002&nu_doc=92) per 648 vots en contra, 14 favorables i 18 abstencions. Així es culmina la història d'aquesta malaurada directiva, que ha estat envoltada des del bon començament de [profundes irregularitats](http://www.softcatala.org/articles/article55.htm) que han qüestionat profundament el funcionament de moltes de les institucions europees. Aquest èxit ha estat gràcies a la gran tasca d'alguns europarlamentaris com el senyors Buzek, Rocard o Duff, que van proposar els darrers dies unes [esmenes](http://europarl.ffii.org/amendments.en.html) per minimitzar el mal de l'aprovació d'aquesta directiva, com també del grup dels [ALE/Verds](http://www.greens-efa.org/) que s'han caracteritzat per la seva majoritària oposició des d'un bon principi. Finalment, a tots aquells europarlamentaris que han optat per votar en darrera instància en contra per decència pròpia, encara que alguns potser realment per por de fer-se més evident la problemàtica, i ignorant així les esmenes-trampes que s'havien orquestrat des dels grups de suport a les patents de programari, que havien estat pressionant-los des de feia temps. Però realment el gran pes d'aquesta lluita l'ha portada l'abnegada dedicació de particulars, associacions i empreses d'arreu d'Europa que s'han organitzat i actuat des de plataformes com ara la [FFII](http://www.ffii.org/), [NoSoftwarePatents.com](http://www.nosoftwarepatents.com/), o a nivell català la [campanya contra les patents de programari de Caliu](http://patents.caliu.info); i que han dedicat temps, diners i esforços per conscienciar ciutadans, universitats i Pime dels perills que representava l'aplicació d'aquesta directiva. Sense tots aquests, no hauria estat possible aquesta victòria considerant la [poca difusió](http://www.softcatala.org/noticies/06072005302.htm) que s'ha anat fent fins avui des dels grans mitjans de comunicació i les institucions. No cal oblidar que l'[Oficina de Patents europea](http://www.european-patent-office.org/) encara està atorgant, dins del buit legal, algunes patents que encaixarien dins l'àmbit del que es podria haver imposat amb la directiva que ha estat tombada. Així doncs, quan passi la maror, no cal descartar que des de les grans empreses de programari, amb el beneplàcit d'aquells organismes europeus i internacionals que es caracteritzen per tenir menys seguiment democràtic, puguin sorgir nous intents de tornar a posar sobre la taula alguna proposta de semblants característiques a la que s'ha rebutjat. Per això, des de [Softcatalà](http://www.softcatala.org) donarem suport i col·laborarem en totes les iniciatives existents que serveixin per evitar-ho i que contribueixin en un major desenvolupament en el camp de les noves tecnologies que reverteixi en el progrés de la nostra societat. Referències: [Gran victòria a Estrasburg contra les patents de programari](http://caliu.info/?p=380) [Gràcies a tots!](http://caliu.info/?p=381) [European Parliament Says No to Software Patents](http://swpat.ffii.org/log/05/ep0706/) [European Parliament says no to software patents, yes to innovation](http://wiki.ffii.org/PrReject050706En) [La propuesta de directiva sobre patentes de software, a la basura](http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-041.html)

Victòria contra les patents de programari al Parlament europeu

2005-07-24 00:00:00

1033

Ja tenim disponible la primera traducció a la llengua catalana del projecte [Nvu](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/). [L'NVU](http://www.nvu.com/) (pronunciat, en anglès, com a "N-view", per a "new view") és un sistema complet per editar pàgines web que combina la gestió de tots els fitxers del lloc web i la facilitat d'ús del WYSIWYG (de l'anglès "What You See Is What You Get") per a l'edició. L'NVU està dissenyat per ser extremadament senzill de fer servir, i es converteix en l'eina ideal per aquells usuaris de computadores sense gaires coneixements tècnics que volen crear un lloc web atractiu i d'aspecte professional sense necessitat de conèixer els HTML o els detalls de la programació web. El codi de l'NVU parteix de l'existent [redactor del Mozilla](http://mozilla.org/). Actualment el conjunt d'aplicacions del Mozilla està en procés de dividir-se en peces individuals de codi (el [navegador](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox), el [client de correu](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird), etc..). Per tant doncs, l'NVU parteix ja del redactor del Mozilla i hi afegeix noves característiques, funcionalitats i facilitats d'ús. L'NVU està disponible per a descàrrega dins la secció de [projectes del Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) per a plataformes Windows, GNU/Linux i Mac OS X. També hi ha més informació sobre el projecte en la pàgina de les [preguntes més freqüents](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/nvu/faq.html). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció al català de l'editor de pàgines web Nvu 1.0

2005-07-28 00:00:00

1034

El passat dimarts 27 de juliol es van donar [ a conèixer](http://premsa.gencat.net/display_release.html?id=20116a) els guardonats enguany amb els Premis Nacionals de Cultura. Entre els guardonats hi ha Jorge Wagensberg, Moviment popular per la pau, L’Avenç, Toti Soler, Col·lectiu Drac Màgic per la Mostra Internacional de Films de Dones, entre altres. La menció a Softcatalà diu textualment "Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Softcatalà, organització sense ànim de lucre dedicada a la traducció i la distribució de productes informàtics en català, per la seva visió de com és d'essencial el català en les eines informàtiques i en el procés de transformació tecnològica del país. La seva feina ha consolidat el català en el projecte d'un país modern i avançat. Per la qualitat del seu treball que durant el 2004 ha completat la traducció de totes les eines bàsiques informàtiques per a un usuari personal." El premi serà lliurat pel president de la Generalitat de Catalunya el proper 18 de setembre al Teatre Nacional de Catalunya i serà retransmès en directe per TV3. Softcatalà no hauria estat possible aquests set anys sense la tasca d'Antoni Agramont, Aureli Alabert, Aleix Badia, Xavier Beà, Marc Belzunces, Xavier Caballé, Laura Casanovas, Miquel Chicano, Jordi Coll, Xavi Conde, Jesús Corrius, David de Montserrat, Òscar del Pozo, Jordi Domènech, Francesc Dorca, Mireia Farrús, Oriol Ferran, Vicent Fornés, Toni Güell, Toni Hermoso, Jordi Jover, Quico Llach, Albert Llobet, Jordi Mallach, Jordi Mas, Emi Miró, Joan Moratinos, Fingal Noguera, Pere Pasqual Pérez i Hernàndez, Miquel Piulats, Josep Puigdemont, Jaume Quintanilla, David Rios, Xavier Rull, Àngels Sala, Josep Mª Suelves, Joaquim Torres Mauri, Marc Valerio, Martí Villaret i la resta de col·laboradors que hem oblidat esmentar, i a tots els nostres usuaris i usuàries. Breu història de Softcatalà Des del 1997 fins a dia d'avui ha traduït, provat, i donat difusió a la versió catalana dels navegadors Netscape, amb el nom de navegador primer i, més recentment, amb el nom del projecte lliure Mozilla.org. L'any 2000 va començar el procés de traducció del paquet ofimàtic OpenOffice.org amb el suport de Sun Microsystems i des d'aleshores s'ha convertit en la principal opció ofimàtica lliure en català. També tradueix el processador de textos Abiword. L'any 2000 va encetar una col·laboració amb el cercador Google que va permetre traduir al català la interfície d'aquest cercador i, més endavant, participar en l'adaptació del motor de cerques de pàgines en català. En l'àmbit de GNU/Linux, ha participat en la seva popularització, en la traducció de l'entorn GNOME, i de les eines de configuració i instal·lació de les distribucions Mandrake i Fedora. El 23 d'abril del 2002 va impulsar una manifest amb el suport d'algunes de les entitats més representatives del país per demanar l'adopció del programari lliure i els estàndards oberts, per part de l'Administració pública a Catalunya. Durant aquests anys sempre ha cregut fermament en la creació de recursos lingüístics lliures, com a forma de reduir les barreres d'entrada a aquells que vulguin apostar pel català en les noves tecnologies. Aquesta idea s'ha materialitzat en la creació d'una guia d'estil, un glossari de més de 1500 termes, i un corrector ortogràfic català. Tots són lliures i gratuïts. Des de fa dos anys organitza anualment les Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies que serveixen de marc d'intercanvi de tots els que treballen en el sector del català en les noves tecnologies. Els últims set anys ha coordinat amb diferents entitats la producció de més d'1 milió de còpies de CD-ROM en català.

Softcatalà guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de Projecció Social de la Llengua Catalana

2005-08-11 00:00:00

1035

S'obre el periode de pre-inscripcio als propers [cursos d'informatica del Grup pel Coneixement Lliure a la UB (gclUB)](http://gclub.cursos.ourproject.org) amb programari lliure (els quals [inicialment estaven ofertats per l'Infoespai](http://www.moviments.net/tiki-index.php?page=EDU-TIC-PL-Cursos)). Els cursos programats per començar en breu són: 1. Wiki (nivell inicial): La redacció col·laborativa de documents per xarxa, (no coneixeu encara la [Wikipèdia](http://ca.wikipedia.org), l'enciclopèdia lliure a Internet feta amb tecnologia Wiki?) 2. Admin. Tiki-CMS/Groupware (nivell inicial): Administració de llocs web dinàmics, potents i versàtils per a col·lectius, basats en la tecnologia wiki més avançada. Van adreçats principalment als col*lectius que mes dificultats tenen per accedir i utilitzar les tecnologies de la informacio i la comunicacio (dones, joves, persones en atur, gent gran, persones amb formacio academica mitjana/baixa, persones immigrades, persones amb discapacitat, entre altres). Per mes informacio i pre-inscripcions, aneu a: <http://gclub.cursos.ourproject.org> Aquests primers dos cursos són inicialment gratuïts, tot i que s'acceptaran donatius per ajudar a sufragar les despesses generades en l'organització d'aquests i futurs cursos (s'ha de pagar lloguer d'una de les aules reservades, per exemple, a més de crear els CD's i fotocòpies que eventualment es distribuiran, etc). Esta previst que es facin durant les primeres setmanes de setembre (veieu més avall), aixi que si us interessa, pre-inscriviu-vos com abans millor! I si les dates previstes d'aquestes edicions dels cursos no us van be, digueu-ho igualment a traves dels formularis, per preveure muntar nous cursos mes endavant, en funcio de la demanda que hi hagi. Us hi esperem! ### Calendari del cursos Curs| Mes de 2005| Dies| Horari| Observacions ---|---|---|---|--- [Wiki](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker1)| Setembre| 05 al 09| 09h-12h| Grup Wiki 01 [Wiki](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker1)| Setembre| 05 al 09| 15h-18h| Grup Wiki 02 [Wiki](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker1)| Setembre| 12 al 16| 15h-18h| Grup Wiki 03 [Wiki](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker1)| Setembre| 20, 21, 22, 27 i 28| 17:30h-20:30h| Grup Wiki 04 [Admin. Tiki CMS/Groupware](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker2)| Setembre| 12 al 16| 09h-12h| Grup Tiki 01 [Admin. Tiki CMS/Groupware](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker2)| Setembre| 12 al 16| 15h-18h| Grup Tiki 02 [Admin. Tiki CMS/Groupware](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker2)| Setembre| 20, 21, 22, 27 i 28| 17:30h-20:30h| Grup Tiki 03

Cursos lliures sobre l'ús de Wiki, i Administració de portals Web basats en Tiki (i en català)

2005-08-24 00:00:00

1036

Ja tenim disponibles en català el [ Firefox 1.0.6](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox), el [Thunderbird 1.0.6](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) i el [Mozilla 1.7.11](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla) en català. Les noves versions d'aquests programes són actualitzacions de seguretat que corregeixen algunes de les [errades i vulnerabilitats](http://www.mozilla.org/projects/security/known-vulnerabilities.html) que s'han detectat d'ençà de la sortida de les versions anteriors. Pel que fa al Firefox, els usuaris de Windows podeu actualitzar-lo fent un clic a la fletxa blanca que, dins d'una rodona vermella, trobareu al marge superior dret del navegador. Si no veieu aquesta fletxa, podeu anar a Eines->Opcions->Avançat->Actualització de programari, feu clic a Comprova-ho ara i seguiu les instruccions. Per descomptat, també podeu baixar-vos-en l'instal·lador directament. Per als altres programes i per a les plataformes GNU/Linux i Mac OS X, l'opció anterior encara no és funcional. No obstant això, podeu baixar-vos aquestes versions des de la pàgina del projecte Mozilla en català, on també podeu trobar molta ajuda, informació i recursos que poden ser d'interès per als usuaris d'aquestes aplicacions. En aquests moments s'està treballant en les localitzacions de les versions 1.5.x del Firefox i el Thunderbird; si voleu col·laborar-hi provant-ne les noves versions, podeu fer-ho des de la [llista del Navegador](http://www.softcatala.org/llistes). L'[Abiword](http://www.softcatala.org/projectes/abiword) és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però lliure, gratuït i molt més lleuger. L'AbiWord ofereix una pila de funcions per a processament de textos; inclou totes les opcions habituals de formatació de caràcters, alineament de paràgrafs, regles, tabulacions, etc. S'hi poden utilitzar tipus de lletra TrueType, "desfés" il·limitats i imatges del disc dur. A més del format propi de l'AbiWord, el programa pot obrir els formats del Microsoft Word, de text enriquit i de text senzill. Inclou correctors ortogràfics en anglès, català, castellà i francès. La versió 2.2.9 incorporà més de 100 petites millores i correccions des de l'última versió en català que vam publicar. El [GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/) és un conegut programa lliure multiplataforma per al tractament d'imatges. Està pensat per a fotògrafs, dissenyadors de webs i, en general, per a qualsevol persona que vulgui editar o compondre imatges digitals. Juntament amb la versió 2.2.8 del GIMP, Softcatalà presenta una nova ampliació de la col·lecció de [manuals en català del GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/tutorial/). Per a sistemes Windows (només W2000 i XP), el GIMP es distribueix dins d'un fitxer comprimit conjuntament amb l'entorn GTK. Primer cal instal·lar l'entorn GTK, requisit indispensable per al funcionament del GIMP, i, després, el GIMP. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció al català del Firefox 1.0.6, el Thunderbird 1.0.6, el Mozilla 1.7.1, l'Abiword 2.2.9 i el GIMP 2.2.8

2005-08-31 00:00:00

1037

Des d'avui, 31 d'agost de 2005, ja és possible utilitzar en català el [Gmail](http://www.gmail.com/), el servei gratuït de correu web de Google. L'empresa californiana ha posat a disposició dels seus usuaris diverses traduccions noves de la interfície del servei, entre les quals hi el català. Fins ara, el Gmail estava disponible en els idiomes més àmpliament estesos, com ara l'anglès, el xinès o l'espanyol, però també en d'altres amb menys parlants, com ara el danès, l'eslovè o el letó. Es pot considerar que la versió que és accessible des d'avui és una versió en proves, atès que Google no n'ha fet un anunci oficial i que encara s'hi poden trobar diversos errors ortogràfics, gramaticals i d'altres tipus. Les principals característiques del Gmail, algunes de les quals són exclusives d'aquest servei, són les següents: \- 2 GB o, el que és el mateix, 2.048 MB d'espai gratuït. \- Agrupació de missatges en converses \- Potent motor de cerca de missatges \- Assignació d'etiquetes als missatges, facilitant-ne l'organització \- Creació de filtres \- Possibilitat d'arxivar i veure tots els missatges enviats i rebuts alhora \- Potents filtres de correu brossa i de virus \- Absència de cibertires i finestres emergents publicitàries \- Interfície clara i senzilla d'utilitzar \- Accés al vostre compte des de qualsevol lloc del món \- Reenviament automàtic opcional de tots o alguns missatges a altres comptes \- Utilització opcional de servidors POP A diferència d'altres serveis web, podeu accedir a Gmail amb pràcticament qualsevol navegador modern; aquests són els que podeu utilitzar: • Mozilla 1.4+ • Mozilla Firefox 0.8+ • Safari 1.2.1+ • Netscape 7.1+ • Microsoft IE 5.5+ i també, amb algunes limitacions: • Netscape 4.07+ • Opera 6.03+ • Microsoft IE 4.0+ • Konqueror Ara per ara, només es pot accedir a un compte de Gmail per invitació d'un altre usuari que ja en tingui. Segur que coneixeu algú que en té un; demaneu-li que us hi convidi! Mentrestant, us en podeu informar més àmpliament a http://mail.google.com/mail/help/about.html (en anglès).

El servei gratuït de correu web de Google, Gmail, ja és en català

2005-07-22 13:00:00

1222

22/07/2005, Carme Jané Versió ampliada de l'entrevista publicada el 20/07/2005 a El Periódico de Catalunya. Presentació [Lawrence Lessig](http://www.lessig.org/) és professor de Dret i acadèmic de la Facultat de Dret, amb la distinció John A. Wilson, de la Universitat de Stanford, fundador del Stanford Center for Internet and Society i president de [Creative Commons](http://www.creativecommons.org/). És autor de The Future of Ideas (El futur de les idees, Random House, 2001) i Code: And Other Laws of Cyberspace (Codi: i altres lleis del ciberespai, Basic Books, 1999), és membre de les juntes de la Public Library of Science, de la Electronic Frontier Foundation i de Public Knowledge. Va ser guardonat amb el Free Software Foundation Award for the Advancement of Free Software, ha estat dos cops al "e.biz 25" de BusinessWeek i ha estat proclamat un dels "50 visionaris" per Scientific American. Va estudiar a la Universitat de Pennsilvània, a la Universitat de Cambridge i a la facultat de Dret de Yale. Quina és la seva relació amb Richard Stallman? Tinc un enorme respecte i agraïment pel seu treball sobre la llibertat, però en determinats temes no estem d'acord. Algunes vegades m'ha convençut, d'altres no. La nostra relació és respectar les nostres diferències i mantenir-nos cadascun en el seu terreny. Perquè Stallman no està gaire d'acord amb la idea de copyright que vostè té? No crec que sigui cert. Si res no hagués estat sota la llei del copyright, hagués estat molt difícil crear el moviment del programari lliure. Ell va triar no posar el programari lliure sota domini públic perquè no hagués estat possible defensar-lo davant de les grans companyies i de les tecnologies de propietat. Per a algunes coses cal un copyright, i en això estan d'acord molts autors, que veuen que el copyright és necessari per a determinades coses. No crec que tingui dret a dir als artistes o als músics el que han de fer, però si puc fer-ho amb els científics, perquè sóc membre de l'Acadèmia de Ciències. Crec que és obligació ètica dels científics crear el seu treball de manera que sigui universalment accessible. Què li sembla la legislació espanyola, que grava amb un cànon el dret de còpia privada? Si hem de pagar per fer còpies hem de tenir llibertat per a fer-les. Va passar el mateix amb les cintes de casset. Si hi ha restriccions a la còpia, basades en DRM (Digital Rights Management, gestió de drets digitals) o el que sigui, no té perquè pagar-se una taxa. Europa és estranya perquè utilitza dos sistemes alhora, i hauria de ser més conseqüent. No crec que sigui un sistema ideal, perquè grava en la part equivocada. Si troben una forma adequada d'aplicar l'impost i de distribuir els guanys per al sistema creatiu, podria ser molt valuós per a la piràmide que existeix als Estats Units, que intenta controlar cada còpia... On hauria d'estar la taxa, a parer seu? Teòricament, el millor és allà on la taxa no redueixi la demanda. Potser en la banda ampla, no ho sé. És una discussió tècnica. La distribució no és la millor manera de fer-ho, perquè el nombre d'usuaris es redueix molt si les taxes arriben a tot el mercat. Les taxes que pagues per baixar-te música per al IPod són tremendes. Però la banda ampla es pot utilitzar per a més coses que baixar música o pel·lícules. Encara pot ser més injust. Hi ha una fórmula econòmica per a saber on està l'elasticitat del mercat. No sé quina és la resposta, de fet. Potser és la banda ampla, els dispositius d'ordinador, l'electricitat, o potser caldria crear una tarifa plana per a la població per a rebre cultura, com es paguen impostos per a l'educació... De vegades sembla que quan es parla de propietat intel·lectual, tot es redueixi a diners... Solia ser així. Part del problema és que la forma en què es desenvolupa la tecnologia, coses que no tenen res a veure amb els diners, estan regulades pel copyright. Un paio que volia intercalar escenes de Superman en una pel·lícula familiar, i que només l'anava a ensenyar a casa, demana permís als estudis i li diuen que no. No tenia res a veure amb els diners, mai no ha tingut a veure amb els diners. La creativitat moltes vegades és no comercial. El copyright ho regula. El que sovint oblidem és que no sempre ha estat així: el 1906, les lleis de copyright regulaven el que era purament comercial, però llegir un llibre no és una activitat comercial i és un ús adequat per a un llibre. El que em sembla malament és que les lleis del copyright regulin coses que no tenen res a veure amb els usos comercials. Si estenem això, un idioma podria estar subjecte a regulació... Hem de preservar el dret de la gent a actuar amb llibertat. En el camp comercial, potser hi ha altres restriccions més apropiades. Sí, però quan un pregunta, se li demanen diners. Ja no es discuteix si es pot usar el personatge, se li posa preu. En el tema de les pel·lícules, la gent és molt sensible sobre quin ús se'ls dóna. I de vegades obliden que les pel·lícules s'usen per a tot. L'èxit d'una pel·lícula als Estats Units es determina amb la recaptació del primer cap de setmana d'exhibició. L'èxit o el fracàs depenen del que la gent diu sobre la pel·lícula. Quan la recrees la uses, i això en determina l'èxit. És un mitjà extraordinari en què la gent usa la cultura d'una manera diferent a l'efecte comercial amb què s'ha creat. I no ho regulem. La idea de regular que la gent usi les pel·lícules per a narrar les seves pròpies històries és ximple. Però és un exemple més de com les lleis del copyright restringeixen la llibertat creativa. Molts aspectes de les lleis del copyright no porten res de bo. Vostè dóna un termini de cinc anys per a solucionar aquestes qüestions. Per què cinc anys? Perquè ara la llei restringeix què pots fer amb el treball creatiu, però la llei no és un sistema eficient de regulació, perquè a la gent només li cal saltar-se-la. D'aquí a cinc anys, la infraestructura d'Internet s'actualitzarà per a adaptar-se a la propera versió, que inclourà una protecció molt àmplia per a la propietat intel·lectual. Els propers sistemes operatius inclouran nova tecnologia que traçarà i controlarà què pots fer amb la propietat intel·lectual. I si et saltes la llei, trenques també l'ordinador, serà així de simple. La gent no podrà demostrar el que pot fer, perquè trencarà el seu ordinador. Què pensa de les xarxes p2p? Hi ha molt intercanvi il·legal, al qual sóc contrari. Crec que està malament, que és immoral i il·legal. I que la gent ho hauria de deixar de fer. Però, d'altra banda, les tecnologies p2p seran una part essencial de la xarxa lliure, perquè redueixen substancialment els costos de distribució. El cost de distribució de pel·lícules és un 0,5% del cost de distribució habitual, perquè són els usuaris els qui comparteixen el cost de la distribució. Si ara es pot parlar usant xarxes P2P (*Skype), ho seguiran fent en el futur. Però el CD també va reduir els costos de producció i no per això els preus dels discos van baixar. Perquè en la indústria de la música no existeix una competència efectiva. Apple i Sony es posen d'acord i venen un disc per Internet gairebé al mateix preu que en el món real, quan el cost de producció és un 60% inferior. Estem al començament; quan hi hagi més competència, els preus baixaran. No crec que la forma de finançar el negoci de música en línia sigui el millor, perquè si venc música per cançons, la puc incloure en pel·lícules, mesclar-la, i tot el potencial que té per a la cultura s'elimina, solament perquè has triat una forma particular de compensar els artistes. Imaginem que passés el mateix amb la lectura, i que si llegíssim un llibre una vegada, desaparegués. Caldria aconseguir diners d'una altra manera . El problema ara és que no es pot distingir quan es copia per a crear o quan es copia per a piratejar. El que no entenem és per què es penalitza l'ús creatiu de la cultura només per a protegir els autors. Més informació: \- [El llibre Cultura Lliure](http://www.culturalliure.org/) de Lawrence Lessig en català \- Capítol de [Creative Commons en català](http://creativecommons.org/projects/international/es-ca/) \- Article: Creative Commons: [continguts digitals lliures](http://www.softcatala.org/articles/article47.htm) (c) 2005 El Periódico de Catalunya. Reproduït amb permís explícit de l'autora. Traducció al català per Jordi Mas.

Entrevista amb Lawrence Lessig

2005-09-06 00:00:00

1038

El [Gaim](http://www.softcatala.org/projectes/gaim) és un client de missatgeria instantània multiplataforma i multiprotocol. Ja no caldrà que us instal·leu una aplicació per a l'IRC, una per al MSN Messenger i una per al Yahoo. Gaim integra AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo!, IRC, Jabber, Gadu-Gadu, SILC, GroupWise Messenger, i Zephyr. Fins i tot Google destaca el [Gaim](http://gaim.sourceforge.net) com a client de missatgeria per a la seva nova xarxa Google Talk. Per configurar un compte [Google Talk](http://www.google.com/support/talk/bin/answer.py?answer=24073) cal disposar d'un compte Gmail i a continuació configurar al Gaim un compte amb [protocol Jabber](http://www.softcatala.org/projectes/gaim/ajuda/intro.html) i servidor 'gmail.com'. Altres característiques d'aquest fantàstic client de missatgeria són la capacitat de xifrar els missatges i la capacitat d'integrar-se amb un corrector ortogràfic (Aspell). El Gaim és una aplicació de codi lliure, que utilitza les biblioteques multi-plataforma GTK per poder-se veure de la mateixa manera en Linux, en Windows XP i 2000, en BSD i en Mac OS X. En el paquet d'instal·lació s'inclou tant el Gaim com les GTK dins del mateix fitxer comprimit ZIP. Per instal·lar i configurar el Gaim seguiu els [aquestes instruccions](http://www.softcatala.org/projectes/gaim/ajuda/intro.html). Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció del Gaim 1.5.0 al català

2005-09-08 00:00:00

1039

[L'Internauta](http://internauta.org/), de Catalunya Ràdio, va emetre per primer cop l'any 1995, i es va convertir en el primer programa dedicat a Internet i a les noves tecnologies en el món de la ràdio en català. Des d'aleshores s'ha mantingut en antena i ha arribat sempre puntualment a la cita amb els seus oients, presentat inicialment per en Jordi Vendrell, desaparegut el 2001, i posteriorment, i fins avui, per en Vicent Partal, que n'havia estat un estret col·laborador. Des de bon començament es va configurar la llista internauta, que va esdevenir un punt de trobada dels primers internautes dels Països Catalans. Per l'Internauta han passat empresaris, entusiastes informàtics, polítics, periodistes, etc., que, a través de l'entrevista personal de cada setmana, han anat aclarint temes relacionats amb Internet i la Societat de la Informació. El 1998, en Quico Llach hi va ser entrevistat en directe des del Sonimag; aquesta va ser la primera entrevista que ens van fer com a Softcatalà a la ràdio. A més de les entrevistes, el programa ha comptat amb la col·laboració d'en Joan Jofra, que ha anat desgranant puntualment l'actualitat informativa de la Xarxa. Enguany, en el seu desè aniversari, l'Internauta [torna els dissabtes a les tres de la tarda](http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1335389), la seva hora de sempre, després d'un temps en què s'ha emès la nit de diumenge a dilluns, incorporant com a novetat la seva emissió amb [podcast](http://ca.wikipedia.org/wiki/Podcasting). A més de l'Internauta, altres espais en català sobre noves tecnologies que també s'han anat consolidant són "Game Over" d'Ona Catalana, "Mallorca en Xarxa" d'Ona Mallorca, i "La Malla" de COM Ràdio.

10 anys del programa l'Internauta de Catalunya Ràdio

2005-09-10 00:00:00

1040

L'organització [EDRI](http://www.edri.org/) (European Digital Rights) està organitzant una campanya de recollida de signatures contra la iniciativa de reforma del sistema de retenció de dades a Europa. Més informació [al lloc web](http://www.dataretentionisnosolution.com/) de la campanya i [al Wiki](http://wiki.dataretentionisnosolution.com:81/index.php/Main_Page) que s'ha creat per la protesta. [](http://www.dataretentionisnosolution.com/index.php?lang=cat) És un tema molt important doncs pot convertir la legislació europea en una de la més invasives del món en l'esfera privada dels seus ciutadans. L'objectiu és obligar a les companyies telefòniques i als proveïdors d'Internet emmagatzemin totes les dades de tràfic (quines pàgines web visites, a qui envies correus electrònics…) dels seus clients durant períodes de fins a 4 anys i garantir als cossos de seguretat i d'intel·ligència d'Europa l'accés. A continuació teniu traduit el [text de la petició](http://www.dataretentionisnosolution.com/index.php?lang=cat). La retenció de dades no és la solució! Els ministres europeus de Justícia i la Comissió Europea volen emmagatzemar tot el tràfic telefònic i d'Internet de 450 milions d'europeus. Si et preocupa un pla així, et demanem que signis aquesta petició. Què hi ha de dolent en la retenció de dades? La proposta de retenir les dades de tràfic revelarà qui ha estat trucant o enviant correus a qui, quins llocs web visita la gent i fins i tot on han anat amb els seus telèfons mòbils. S'ordenarà a les companyies telefòniques i als proveïdors d'Internet que emmagatzemin totes les dades de tràfic dels seus clients. La policia i les agències d'intel·ligència d'Europa tindran garantit l'accés a aquestes dades. Diverses propostes en competició actualment a Brussel·les parlen de períodes de retenció d'entre sis mesos a quatre anys. La retenció de dades és una tècnica invasiva que interfereix amb les vides privades de 450 milions d'europeus. La retenció de dades és una política que expandeix les capacitats de vigilància d'una forma sense precedents. De forma simultània revoca moltes de les garanties dels instruments europeus en favor dels drets humans, com les directives de protecció de dades i la Convenció Europea dels Drets Humans. La retenció de dades implica que els governs poden interferir amb la teva vida privada i les comunicacions privades sense importar si ets o no sospitós d'un delicte. La retenció de dades no és una solució al terrorisme i als delictes! Al juliol de 2005 el Parlament Europeu va adoptar un informe del membre del Parlament Alexander Alvaro sobre el pla de retenció obligatòria de dades. L'informe concloïa que la proposta era desproporcionada. Aquest informe també qüestionava la necessitat, efectivitat i els alts costos per a la indústria i els usuaris de telecomunicacions. No hi ha investigacions desenvolupades enlloc d'Europa que demostrin la necessitat de crear semblants bases de dades a gran escala, contenint dades tan sensibles amb l'objectiu de lluitar contra el crim i el terrorisme. Els atacs a Londres van ser atacs als drets humans. La protecció d'aquests drets humans importa més quan els governs i les societats s'enfronten a temps de crisis. La pitjor resposta possible seria posar en perill aquests drets curosament articulats amb una resposta inspirada en la por. Respondre amb vigilància massiva al terror acabaria sent un enorme èxit per als autors de semblants atacs: soscavar els nostres valors més fonamentals. Què pots fer per a detenir aquest pla? Si et preocupen els plans relacionats amb la retenció de dades, si us plau, signa la petició i alerta a totes les persones que puguis per a donar suport a aquesta campanya. Les signatures s'enviaran a la Comissió Europea i al Parlament Europeu. Petició Considero que: * La retenció de dades és una eina invasiva que interfereix en les vides privades de tots; * La retenció de dades personals de tots és una pràctica il·legal segons l'Article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans, ja que és desproporcionada; * La seguretat aconseguida amb la retenció pot ser il·lusòria, ja que és possible que les dades de tràfics associats a una persona estiguin en realitat vinculats a una activitat portada a terme per una altra, o a un procés no relacionat amb les activitats d'aquest usuari; * Els mitjans emprats per a aplicar aquesta política no són legítims, ja que alguns Estats membres que no han assolit aprovar aquesta política en els seus propis Parlaments estan tractant ara d'aconseguir la seva aprovació a través de la UE en nom de l'harmonització de polítiques europees i la cooperació internacional. Sol·licito a la Comissió Europea i al Parlament Europeu que examinin la proposta de retenció de dades seriosament i que defensin la protecció dels drets humans, inclosa la privadesa, en aquests temps difícils. Podeu signar aquesta petició [aquí](http://www.dataretentionisnosolution.com/index.php?lang=cat).

Campanya pels drets civils: la retenció de dades no és la solució

2005-09-15 00:00:00

1041

Marc Belzunces [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) Al començament de les TIC, i centrant-nos fonamentalment en el món informàtic, el model consistia en un nombre baix d'empreses que produïen un nombre baix d'aplicacions, les quals eren les utilitzades pels usuaris. Els costos de dur a terme aquestes localitzacions (adaptacions per a comunitats lingüístiques) eren molt elevats a causa, fonamentalment, de la mateixa arquitectura dels programes i, atès que el mercat on repercutien aquests costos era petit, hi havia un nombre molt baix de llengües. Actualment, el model ha canviat. Existeix un nombre més elevat d'empreses, amb centenars d'aplicacions usades pels usuaris diàriament, una realitat que es veurà accentuada en el futur. El nombre de llengües ha augmentat sensiblement, i encara augmentarà més, atès que el mercat és cada cop més gran, abastant un nombre més gran de comunitats lingüístiques. Però sobretot ha augmentat per l'impuls i la [popularització del programari lliure](http://www.softcatala.org/articles/article03.htm) [1], un tipus de programari multilingüe, gairebé per definició. Atesa aquesta necessitat multilingüe, el programari cada cop més té una arquitectura modular, separant el nucli del programa (el "cos"), de la interfície lingüística específica (la "roba": els menús per on navega un usuari), i de les eines lingüístiques (els "complements": correctors, traductors, reconeixedors de veu i d'altres). D'aquesta manera s'aconsegueix [rebaixar els costos de localització](http://www.softcatala.org/articles/article16.htm) [2] d'una manera notable. És a dir, que mentre que abans era molt difícil canviar de roba, molt car comprar-la (i s'havia de fer a mida), i era molt difícil i car trobar complements, ara podem canviar de roba cada temporada, tenim rebaixes tot l'any i tenim botigues especialitzades en complements. El que no s'ha de fer Tot això fa que, sota l'òptica de catalanitzar al màxim les TIC, un model de pagament per una versió en català d'un programa "anar a una botiga perquè ens facin un vestit a mida", sigui totalment inadequat per a l'estat actual en què es troben les TIC. El model que podia resultar vàlid a l'inici de les TIC, ara ja no serveix. És literalment impossible pagar o subvencionar traduccions i adaptacions al català de totes les aplicacions que utilitzen els usuaris "no podem comprar a totes i cadascuna de les botigues". El problema s'ha d'enfocar des d'una altra perspectiva. Cal tenir en compte, també, un segon nivell. El programari de major difusió que, tot i disposar dels menús en català o d'algun recurs lingüístic, no té els mateixos recursos que altres llengües. Tenim l'exemple del [Microsoft Office 2003](http://office.microsoft.com/) [3]. Microsoft ha fet una aposta estratègica pel català, segons Steve Ballmer, CEO de la companyia. Actualment el programa ofimàtic de la companyia està parcialment traduït al català, incorpora un corrector ortogràfic i un de gramatical molt bàsic. No incorpora, però, altres eines que sí que incorpora la versió anglesa: un bon corrector gramatical, un reconeixedor de textos escanejats (OCR), un reconeixedor de veu i un traductor en línia. L'usuari catalanoparlant haurà de pagar productes externs, si és que existeixen, per tal d'obtenir aquestes eines necessàries. És a dir, haurà de pagar un sobrecost, un peatge, que altres usuaris de llengües molt més potents no han de pagar. Per una banda, això ha permès que hagin sortit productes comercials propis, com el corrector gramatical [Maxigramar](http://www.maxigramar.com/) [4], però l'usuari en general no està acostumat a pagar per aquesta mena de productes, o no vol pagar per coses que són gratuïtes en altres llengües. Convé no oblidar la situació del català. Afirmen saber-lo escriure només un 46 % dels ciutadans dels Països Catalans. Els catalanoparlants som una comunitat bilingüitzada que pot emprar perfectament programari i eines lingüístics en espanyol, francès o italià, segons on siguem del domini lingüístic. La manca d'aplicacions en llengua catalana i d'eines lingüístiques per al català pot fer que, actualment o en un futur no gaire llunyà, davant d'una necessitat comunicativa un catalanoparlant utilitzi, d'una manera fàcil i gratuïta, una altra llengua que sí que disposi, totalment o parcialment, d'aquestes eines. Així, ens podríem trobar que, per la manca d'un traductor al català, es traduís una llengua desconeguda a l'espanyol, en comptes de traduir-la al català. O que, per manca d'un reconeixedor de veu, un usuari catalanoparlant s'adrecés oralment al seu ordinador en espanyol, francès, italià o anglès. No cal dir que això no ens ho podem permetre. Capa de recursos lingüístics lliures Un recurs lingüístic no s'ha d'entendre com una aplicació per a l'usuari final, és a dir, com un programa que executi una persona, amb les seves finestres, menús, botons, etc. Els recursos lingüístics s'han d'entendre com a mòduls que puguin ser tractats o usats per especialistes (traductors, programadors o d'altres) i ser inclosos, mitjançant enginyeria informàtica, en qualsevol tipus d'aplicació que pugui utilitzar l'usuari final. D'exemples de recursos lingüístics, sense pretendre ser exhaustiu, hi ha els motors de correcció ortogràfica i gramatical, motors de traducció i motors de reconeixement de veu. Tanmateix, aquests motors no tenen llengua, i aleshores caldria afegir altres tipus de mòduls específics de la llengua catalana: corpus lingüístics, llistats de regles morfosintàctiques i gramaticals, analitzadors, memòries de traducció, etc. Els recursos lingüístics també són modulars. Recursos lingüístics lliures no vol dir gratuïts o de lliure accés "per exemple, a través del web, com ara el DIEC o el Cercaterm", sinó que es puguin agafar sencers, en qualsevol moment, sense permís personal, ser copiats, ser distribuïts, ser modificats i ser distribuïts amb les modificacions fetes, per qualsevol persona, associació, institució o empresa. Hi ha diverses llicències legals que garanteixen això, amb garanties per a l'autor i el conjunt de la societat. Segurament, les llicències actualment més indicades són les [Creative Commons](http://creativecommons.org/license/?lang=ca) [5]. La modularitat abans esmentada en l'arquitectura del programari, ja sigui programari lliure o programari propietari, fa que sigui força fàcil la localització de programari des d'un punt de vista tècnic. Això fa que, en principi, una empresa privada o una comunitat de desenvolupament de programari lliure se centri a desenvolupar les versions lingüístiques que més li interessin i deixi la porta oberta perquè terceres persones puguin desenvolupar altres versions idiomàtiques que més tard puguin ser incloses sense cap més problema que la simple adaptació al funcionament del programa concret. El fet que una empresa privada desenvolupi una versió idiomàtica concreta està en funció del mercat potencial en aquella llengua. Si el mercat és clarament rendible (cas de l'anglès, l'alemany o el francès), l'empresa farà la localització i desenvoluparà eines lingüístiques pròpies (correctors, reconeixedors de llengua, de veu, etc). Tanmateix, si aquesta mateixa empresa troba recursos lingüístics lliures és força probable que els faci servir adaptant-los, com ara el corrector ortogràfic [Aspell](http://aspell.sourceforge.net/) [6], ja que pot sortir molt més barat adaptar-lo que no pas crear-ne un de nou. Aquesta és una tendència que, en la meva opinió, s'accentuarà en el futur. En aquells mercats petits o bilingualitzats, on la inversió en recursos lingüístics no tingui un retorn clar, i a les empreses que no tinguin prou recursos per crear recursos lingüístics en qualsevol tipus de mercat, hi ha diverses opcions. L'empresa pot traduir la interfície d'usuari (els menús), però no incloure les corresponents eines lingüístiques (correctors i d'altres). Pot incloure eines lingüístiques, però no traduir la interfície. O pot no fer ni una cosa ni l'altra. Tanmateix, això es farà considerant en primer terme l'aprofitament de recursos lingüístics lliures que permetin abaratir-ne costos. El que és clar és que si no hi ha aquests recursos, i l'empresa no té voluntat o capacitat de crear-ne de nous, no s'inclouran. Si hi són, l'empresa té molt a guanyar i molt poc a perdre. Pel que fa a la comunitat de desenvolupament i traducció del programari lliure, la manca d'aquests recursos pot evitar una localització al català, dificultar-la en major o menor mesura i, fins i tot, que aquesta comunitat es vegi forçada a crear-los ella mateixa, un esforç feixuc, difícil i molt llarg. Cal no menystenir l'efecte descoratjador que pot tenir, sobre voluntaris que estiguin fent aquests esforços en la creació d'un recurs lingüístic lliure (per exemple, un corpus de desenes de milers de termes), el fet de saber que aquest recurs pugui existir en mans d'institucions públiques, però que el tenen tancat amb pany i forrellat. I també a l'inrevés: l'efecte encoratjador que pot tenir l'existència de recursos lingüístics lliures sobre la creació de recursos inexistents per part d'aquesta comunitat (per exemple, un corpus específic d'una branca científica). Els recursos lliures existents En l'àmbit internacional, en l'inici de les TIC, la comunitat de desenvolupadors (programadors) de programari lliure va adonar-se, per una evolució lògica de la funcionalitat dels programes, que necessitava eines lingüístiques. Lliures, és clar. Es va trobar que no existien i es va posar a crear-les. És a dir, no es va arribar a la generació d'aquests recursos des de l'àmbit lingüístic, sinó des d'un camp que, en principi, no hi té gaire a veure, la informàtica. És un camp on encara queda molt per fer. Es pot dir que aquesta mena de "lingüística lliure" inicial aplicada a les TIC no es va fer ni en l'àmbit acadèmic, ni amb finançament públic, ni per lingüistes. Es va fer d'esquena a ells, malgrat ells, es pot dir fins i tot. Es va fer amb intel·ligència, imaginació, capacitat de treball, un ordinador i una connexió a Internet. Així, ens trobem que el primer corrector lliure de català, l'Ispell, el va fer un llicenciat en física, n'Ignasi Labastida, i el mateix es podria dir d'altres llengües. Aquests correctors i els seus derivats són els que s'usen en la majoria de programes lliures, i uns quants de comercials. Posteriorment, i en l'àmbit internacional, progressivament s'hi han anat sumant lingüistes amb habilitats programadores (unes raras avis) que en el seu temps lliure han contribuït a la millora dels recursos lingüístics lliures. En el cas del català, en Joan Moratinos, lingüista de Sant Joan (Mallorca) i membre de Softcatalà, va aprofitar la feina feta per n'Ignasi, per fer un nou corrector millorat. Les coses lliures sumen. Darrerament, però, s'hi han anat sumant institucions públiques, principalment universitats, a la generació de recursos lliures. Parlo de l'àmbit internacional. Als Països Catalans, comencen a haver-hi iniciatives importants des de la universitat (Universitat d'Alacant, Universitat Politècnica de Catalunya...) i altres centres (TERMCAT) per generar recursos lingüístics lliures, però també cal dir que el desconeixement, la indiferència i a vegades fins i tot el rebuig, és la nota predominant (malauradament). Cal reconèixer, però, que això està canviant i que ha estat gràcies a la pressió i divulgació que han fet les comunitats de programari lliure, i on crec que Softcatalà i el seu lideratge a les [Jornades sobre el català a les noves tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades) [7] han contribuït d'una manera significativa. Així, la col·lecció Terminologia Oberta del [TERMCAT](http://www.termcat.net/) [8] va veure la llum després d'una demanda i assessorament de Softcatalà, i cal dir que va haver-hi una predisposició absoluta per part de la institució. És un precedent petit però molt important i que s'hauria de generalitzar en un futur proper a la resta d'institucions públiques que tenen a veure amb la llengua catalana. L'exigència democràtica Als Estats Units d'Amèrica es té molt clar que les coses fetes amb diners públics han de ser realment públiques. Així, ens trobem que dades obtingudes per missions de la NASA, amb inversions de milers de milions de dòlars, no només són accessibles a qualsevol ciutadà nord-americà, sinó que fins i tot pot accedir-hi gent de qualsevol altra banda del món sense cap cost. La Unió Europea, en el seu darrer Programa Marc de recerca, incentiva a què els resultats de la recerca siguin públicament accessibles a la ciutadania mitjançant Internet. Encara, però, no ha arribat als nivells americans, on c omença ja a ser una exigència que les dades (i no només els resultats obtinguts a partir d'elles) siguin accessibles a qualsevol persona. És l'optimització màxima possible d'una inversió pública: potencialment pot accedir-hi tota la ciutadania. Als Països Catalans fins ara no existeix aquesta cultura, sinó més aviat al contrari: hi ha l'actitud que el que paga una administració o institució pública és seu i de ningú més. Es pot parlar de la consulta i l'accés, però d'entrada no és dels ciutadans. En tot cas, s'ha d'entendre que, ja que els ciutadans paguem mitjançant els nostres impostos la recerca pública, aquesta ha de ser accessible a aquests ciutadans. En el passat aquest plantejament ideològic podia resultar dificultós o inviable econòmicament, però avui dia les TIC permeten fer-ho amb un cost nul o molt baix. És cert que s'estan fent passos cap a la consulta de dades, però això no és suficient. Què cal que les institucions públiques facin La creació d'una [capa de recursos lingüístics lliures](http://www.softcatala.org/articles/article34.htm) [9], actualment gairebé inexistents pel català, és la major prioritat de la política lingüística en el camp de les TIC, però també una de les més importants en l'àmbit general. La política de les administracions públiques fins fa molt poc ha estat equivocada. Les universitats i altres àmbits acadèmics disposen de recursos lingüístics generats amb diners públics, però els tenen sota llicències que no en permeten l'ús generalitzat, els tenen segrestats. És cert que s'han començat a fer coses respecte d'això, però s'està en una fase molt inicial, amb poca gent involucrada i, sobretot, no hi ha la mentalitat general de fer les coses així. Mentrestant, s'està obligant la societat civil a reinventar la roda o la sopa d'all: reescriure recursos ja existents. Aquest, segons el meu parer, no és el camí. Una comunitat lingüística com la catalana no es pot permetre l'actual manca de recursos lingüístics bàsics, ni aquests luxes duplicatoris i malbaratadors d'esforços. La creació d'aquesta capa de recursos lliures accessible a tothom, a banda d'augmentar la presència del català i ajudar a un usuari catalanoparlant poc coneixedor de la seva llengua, impulsa el sector privat del país i estimula la innovació tecnològica. A més, el fet que el finançament públic s'apliqui sobre recursos lliures, s'ha d'entendre com l'optimització màxima possible d'una inversió pública: se'n beneficia tota la societat. En definitiva, la societat civil està esperant que les seves institucions públiques es posin del seu costat. Agraïments Vull agrair a la Mireia Farrús, al Francesc Dorca, al Jordi Mas i a l'Anna Grau la revisió de l'original, els comentaris i suggeriments. Referències [1] Jordi Mas (2001): El codi font obert: el seny s'obre pas a la informàtica http://www.softcatala.org/articles/article03.htm [2] Jordi Mas (2002): Programari lliure i llengües minoritzades: una oportunitat impagable http://www.softcatala.org/articles/article16.htm [3] Microsoft Office 2003: http://office.microsoft.com/ [4] Corrector gramatical Maxigramar: http://www.maxigramar.com/ [5] Llicències Creative Commons: http://creativecommons.org/license/?lang=ca [6] Corrector Aspell: http://aspell.sourceforge.net/ i http://aspell.net/win32/ [7] Jornades sobre el català a les noves tecnologies: http://www.softcatala.org/jornades [8] TERMCAT: http://www.termcat.net/ [9] Jordi Mas (2004): Llengua i societat de la informació: construint una capa de recursos lingüístics lliures pel català http://www.softcatala.org/articles/article34.htm Aquest document és (c) 2005 Marc Belzunces. Se'n permet l'ús i la distribució en qualsevol mitjà d'acord amb les condicions de la llicència Reconeixement-SenseObraDerivada de Creative Commons ( http://creativecommons.org/licenses/by-nd/2.5/ ).

L'aportació necessària de les institucions públiques a les TIC: recursos lingüístics lliures

2005-09-16 00:00:00

1042

Aquesta matinada l'organisme rector dels dominis a Internet, la [ICANN](http://www.icann.org/) (Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Nombres) ha aprovat de forma definitiva la proposta realitzada per l'[associació PuntCAT](http://www.puntcat.org/) de definir un nou domini genèric .CAT, pensat per a identificar la informació sobre la llengua i cultura catalana dins d'Internet. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) vol mostrar la nostra satisfacció davant l'aprovació d'aquest domini, com una eina per a la identificació de la presència de la nostra llengua i cultura dins d'Internet. En iniciar-se el procés, puntCAT va convidar Softcatalà per tal que donéssim el nostre suport a la petició del domini .CAT. Després d'un debat intern, Softcatalà va decidir no participar en aquesta iniciativa, davant les nostres reserves en la gestió del projecte, la seva transparència i l'administració dels recursos econòmics. Malgrat això, no volem deixar d'expressar la nostra il·lusió davant l'aprovació del domini. Ara és el moment de demanar a l'associació puntCAT l'aplicació del seny i el sentit comú en la gestió del nou domini, tot evitant els personalismes i la burocratització que tot sovint han adoptat altres dominis. D'altra banda, volem recordar que la reivindicació històrica defensada durant molts anys per l'[associació ADD.CT](http://www.add-ct.info/) és l'assignació d'un domini de primer nivell .CT que ens permeti la identificació com a nació en igualtat de condicions amb la resta de nacions del món.

La ICANN aprova el domini .CAT

2005-09-18 00:00:00

1043

Aquesta tarda, en un acte presidit pel [Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya](http://www.gencat.net/president/), senyor Pasqual Maragall i l'Honorable Consellera de Cultura, senyora Caterina Mieras, l'associació [Softcatalà](http://www.softcatala.org) ha rebut el Premi Nacional de Cultura 2005, en reconeixement per la seva tasca en la projecció social de la llengua catalana. Softcatalà no hauria estat possible sense la tasca aquests set anys d'Antoni Agramont, Aureli Alabert, Aleix Badia, Xavier Beà, Marc Belzunces, Xavier Caballé, Laura Casanovas, Miquel Chicano, Jordi Coll, Xavi Conde, Jesús Corrius, David de Montserrat, Òscar del Pozo, Jordi Domènech, Francesc Dorca, Mireia Farrús, Oriol Ferran, Vicent Fornés, Toni Güell, Toni Hermoso, Jordi Jover, Quico Llach, Albert Llobet, Jordi Mallach, Jordi Mas, Emi Miró, Joan Moratinos, Fingal Noguera, Pere Pasqual Pérez i Hernàndez, Miquel Piulats, Josep Puigdemont, Jaume Quintanilla, David Rios, Xavier Rull, Àngels Sala, Josep Mª Suelves, Joaquim Torres Mauri, Marc Valerio, Martí Villaret i la resta de col·laboradors que hem oblidat esmentar, i a tots els nostres usuaris i usuàries. El guardó l'ha recollit, en nom de tot el col·lectiu de voluntaris que forma Softcatalà, Jordi Mas, en la seva condició de coordinador general. El discurs d'agraïment del premi ha estat: > Molt Honorable President, Honorable consellera de Cultura, membres del Jurat, Senyores i Senyors, Softcatalà és una associació basada estrictament en el voluntariat que treballa per a la normalització del català a les Noves Tecnologies. En nom de tots aquests voluntaris accepto aquest premi que ens honra profundament. Aquest premi el dediquem a tota la gent, d'arreu dels Països Catalans, que treballa diàriament i des del voluntariat, per millorar la presència del català a la nostra societat. El català a les Noves Tecnologies té una bona salut a Internet i al programari lliure, però la seva situació és encara molt precària en àmbits com els vídejocs, els DVD o la telefonia mòbil. Addicionalment, molts dels productes que hi ha en català no es fan servir. Només cal que aneu a qualsevol universitat o administració i veureu que en els seus ordinadors només s'utilitzen programes informàtics en altres llengües, però no en català, com caldria esperar. Aquest fet és greu perquè ja fa anys que existeixen versions equivalents d'aquests programes en català. Només cal recular una mica en la història recent per adonar-nos que, si avui parlem en català, no és gràcies a cap institució, govern o empresa. Parlem en català gràcies a l'esforç de tota una nació que ha volgut ser fidel a la seva identitat col·lectiva, especialment quan les circumstàncies eren adverses. En les nostres mans, les de tots, persones i institucions, hi ha la possibilitat de millorar. Moltes gràcies

Softcatalà, guardonada amb el Premi Nacional de Cultura 2005, categoria Projecció social del català

2005-09-20 00:00:00

1044

L'entrega comprèn quatre diccionaris diferents, segons el sentit de la traducció (anglès a català o català a anglès) i l'idioma matern de l'usuari (català o anglès). Cadascun d'aquests té exemples i notes d'ús específiques per a les necessitats de l'usuari. Els diccionaris s'entreguen en format PDF i són específicament dissenyats per ser impresos i usats com a referència impresa. La Dra. Linda Oxnard, editora en cap del projecte DACCO, ha dit "Estem molt emocionats en aquesta entrega perquè és la primera que hi inclou una versió imprimible de tots quatre diccionaris. Esperem que els usuaris trobin que són un recurs valuós i estiguin motivats per contribuir amb noves addicions i, tant important si no més, correccions." El diccionari anglès-català adreçat a catalanoparlants conté 12.241 entrades, 17.164 traduccions, 1.754 exemples i 537 notes d'ús, mentre que el català-anglès conté 9.260 entrades, 11.092 traduccions, 882 exemples i 48 notes d'ús. Els diccionaris poden ser d'interès tant per a aprenents de qualsevol dels dos idiomes com per a traductors i professors d'idiomes que cerquin informació actualitzada. El projecte DACCO va ser iniciat el 2003 per construir un diccionari bilingüe anglès-català de codi obert que fos més detallat que una llista gratuïta de paraules. Els diccionaris DACCO s'han creat del no-res, més que a partir de diccionaris descatalogats o antiquats, i cada dia s'hi afegeixen entrades noves. El [lloc web del projecte](http://www.catalandictionary.org) conté versions en línia amb funció de cerca dels diccionaris així com recursos addicionals, com ara fitxers de so, connectors (plugins) per a Firefox i IE, llistes temàtiques de paraules, versions per a principiants o usuaris avançats (diferenciats segons uns comptadors de freqüència dels mots), conjugador verbal i una sèrie d'eines per a estudiants. Els fitxers base dels diccionaris són disponibles en format XML i es lliuren tant per als desenvolupadors que els vulguin incorporar a projectes de programari com per als qui els vulgui processar i imprimir-los en altres formats. Els continguts del diccionari s'han creat i editat per una xarxa de voluntaris, tant anglo com catalanoparlants nadius, d'arreu del món involucrats en el procés. Qui hi estigui interessat, pot visitar el [lloc web del projecte](http://www.catalandictionary.org).

Nova versió imprimible d'un diccionari anglès-català de codi obert disponible per baixar

2005-09-25 00:00:00

1045

Jordi Mas i Hernàndez, 23/09/2005, jmas@softcatala.org M'agradaria començar definint la innovació com una millora nova i substancial adoptada per un conjunt ampli d'usuaris. Si aquesta adopció no es produeix a gran escala, no podem parlar d'innovació. En el món del programari, fins fa poc temps, la innovació estava liderada per dos grans grups: d'una banda, els laboratoris de grans empreses i centres d'investigació acadèmica, i, de l'altra, informàtics entusiastes. Com a exemples de grans institucions tenim IBM, que va introduir les bases de dades relacionals, o Xerox, que va inventar la interfície gràfica (coneguda per WIMP). Els entusiastes amb recursos més modestos també tenien innovacions destacables, com ara el full de càlcul, de Dan Bricklin, la web, de Tim Berners-Lee (adscrit al CERN en aquell moment), o la cultura, als Estats Units, dels pioners “de garatge” de la microinformàtica. En els últims anys, hi ha hagut una tendència similar, amb empreses com ara Netscape, els anys 90, Google, més recentment, i també la creació de Linux per part de Linus Torvalds i altres entusiastes. Avui dia encara està força estesa la teoria que afirma que la innovació en programari ha de realitzar-se en empreses i centres d'investigació, que exerceixen un fort control sobre la propietat intel·lectual dels resultats obtinguts, creant incentius per als innovadors. Tanmateix, aquesta teoria clàssica s'està qüestionant i es pot classificar clarament com pre-Internet, ja que no té en compte ni la Xarxa ni els seus efectes. La popularització d'Internet ha permès la creació de comunitats virtuals d'usuaris, geogràficament dispersos, que s'agrupen en objectius comuns. Hi ha usuaris que es reuneixen per a posar en comú dissenys fets amb el producte [Lego MindStorms](http://www.legomindstorms.com/), usuaris que creen enciclopèdies mitjançant col·laboracions, com ara [la Wikipèdia](http://www.wikipedia.org/), i fins i tot usuaris que desenvolupen peces complexes de programari, com és el cas del programari lliure. Els usuaris han pres un paper decisiu en els processos d'innovació; hi ha grups que converteixen una consola Xbox en un sistema Linux, que reprogramen els robots [Aibo](http://www.sony.net/Products/aibo/) de Sony per a funcions ben allunyades de les originals o que utilitzen els reproductors digitals personals per a crear i distribuir programes de ràdio. Moltes empreses encoratgen les innovacions dels usuaris, i algunes fins i tot les incorporen després als seus propis productes. Aquest creixement del nombre d'usuaris innovadors és el resultat de l'abaratiment de les noves tecnologies, que permet que qualsevol persona pugui accedir a estris altament sofisticats dels quals no podien disposar fa pocs anys i, evidentment, també es deu a l'accés generalitzat a Internet i les seves possibilitats per a vertebrar comunitats. En el món del programari, el canvi ha estat encara més profund a causa dels efectes que el programari lliure ha introduït en la creació i distribució del programari i en la gestió dels drets d'autor. Mentre que, en el programari no lliure, l'autor monopolitza els drets de distribució i de desenvolupament dels programes, en el programari lliure es col·lectivitzen, i això permet que qualsevol persona pugui desenvolupar i distribuir programes. Com a conseqüència, l'accés al coneixement està passant d'unes poques mans, principalment als EUA, a una descentralització i a un repartiment més equitatiu. Un usuari, en una zona remota del planeta té, amb els coneixements adequats de tecnologia i processos, les mateixes possibilitats d'innovar que un treballador de qualsevol empresa o universitat. La flexibilitat sobre els drets que suposa el programari lliure és la pedra angular que aconsegueix crear un ecosistema de col·laboració en què, en un mateix projecte, conviuen empreses i usuaris. Sovint, aquestes empreses són competidores (com és el cas de [Red Hat](http://www.redhat.com/), [Novell](http://www.novell.com/) o [Mandriva](http://www.mandriva.com/) en el projecte [GNOME](http://www.gnome.org/)) però, atès que cap d'elles no té drets exclusius, col·laboren i, a la vegada, competeixen en el mercat però no pel mercat. És a dir, generalment es competirà per un fragment del mercat; si una de les empreses arriba a tenir un control total del mercat serà perquè el seu producte és clarament superior. En aquest procés, els usuaris no solament són espectadors, sinó que també poden participar en els processos de creació. A més, molts projectes lliures, com ho són tots aquells que estan alliberats sota la llicència [GPL](http://www.gnu.org/copyleft/gpl.html), obliguen a què les innovacions que els usuaris introdueixen es posin a l'abast de tothom amb les mateixes condicions, evitant així les apropiacions i assegurant la retroalimentació del sistema. El programari lliure ha introduït també mètodes de producció i distribució que permeten que programes d'una complexitat tan elevada com el navegador web Firefox o el nucli del sistema Linux es desenvolupin amb la col·laboració de milers de programadors arreu del món evitant limitacions geogràfiques. Comparem aquest model d'ús d'intel·ligència col·lectiva distribuïda amb el del programari no lliure, que s'escriu en un o pocs centres de desenvolupament limitats geogràficament i que poden atraure només les habilitats de les persones de la zona on es troben. En el cas del programari lliure, l'usuari no solament pot innovar al voltant dels productes, com és el cas d'altres disciplines, sinó que també s'ha integrat en el procés de creació i innovació. Cada dia, centenars d'usuaris informen d'errors en els programes lliures, en solucionen o proposen noves funcionalitats. Només hem de veure amb l'agilitat que es responen les incidències de seguretat des del món del programari lliure. Aquestes dinàmiques són difícilment imaginables en el cas de programes no lliures. En el món del programari es creen productes estàndard per a segments específics del mercat amb l'objectiu de satisfer les necessitats d'un grup d'usuaris. Tanmateix, en molts d'aquests casos se satisfà només a l'usuari estàndard d'aquell segment; la resta d'usuaris es queda amb un producte que fa alguna cosa semblant a allò que buscaven, però que no s'adapta completament a la seva necessitat. Els ordinadors, que poden realitzar qualsevol tasca que es pugui expressar en forma de programa, són una eina creativa amb unes possibilitats que es veuen reduïdes i encasellades a les possibilitats que ofereixen els productes estàndard. Mitjançant el programari lliure, l'usuari, que sovint és una empresa, pot personalitzar un programa per a respondre a les seves necessitats de manera més precisa i deixar que els usuaris creïn solucions innovadores. Podem veure com les diferents distribucions de Linux s'han personalitzat per a usuaris neòfits, per al sector de l'educació, per a nens i nenes de poca edat o per a la introducció de les distribucions com ara les LiveCD, versions de Linux que poden funcionar sense que calgui instal·lar-les en el disc dur. Un aspecte important en el desenvolupament de nous serveis o programari és el control del fabricant de la plataforma sobre la qual creem les nostres solucions. En el camp dels sistemes operatius, Microsoft amb Windows i Apple amb Mac OS, han escollit tenir un control total de la plataforma en el primer cas i parcial en el segon. Microsoft, però, ha estat abusiu en aquest control i en altres moltes ocasions, com per exemple en la pressió que va exercir sobre les empreses distribuïdores de Windows per tal que no distribuïssin el navegador Netscape; aquesta empresa va portar Microsoft a judici l'any 2002, i va guanyar-lo. Un altre exemple és el del judici que va interposar RealNetworks, empresa creadora del reproductor multimèdia RealPlayer, ja que Microsoft va obstaculitzar la seva distribució a favor del Windows Media Player. També podem veure com l'estreta integració dels serveis d'Internet de Microsoft (MSN, MSN Messenger, Hotmail, etc.) en el sistema operatiu, en detriment d'altres proveïdors de serveis d'Internet, com ara AOL o Google, estan creant importants friccions pel control de Microsoft a la seva plataforma. En menys mesura, Apple també ha tingut actituts de clar control com evitar la publicació de la traducció realitzada per uns voluntaris del seu sistema a l'euskera. En el món del programari lliure, els sistemes operatius com ara FreeBSD o Linux són totalment oberts i lliures. Recentment, Sun Microsystems va decidir obrir un sistema Solaris a través del projecte [OpenSolaris](http://www.opensolaris.org/os/), compartint així el control de la seva plataforma amb els seus usuaris. Avui dia, Linux està disponible per a pràcticament qualsevol tipus de maquinari, incloent-hi sistemes encastats, ja que els usuaris l'han pogut adaptar. Però el que és més important i fonamental és que és molt més fàcil innovar sobre una plataforma totalment lliure, ja que no estem limitats en el seu coneixement ni per les possibles limitacions legals que el fabricant vulgui establir. Així ho han entès [Amazon](http://www.amazon.com/), la [NASA](http://www.nasa.gov/) i [Google](http://www.google.com/), i [Vilaweb](http://www.vilaweb.com/) més a prop nostre, que han escollit Linux com a plataforma per als seus serveis innovadors. La gestió de la propietat intel·lectual té un paper central en la innovació. A la indústria del programari encara s'usa, com a unitat d'innovació, el nombre de patents atorgades per milió de dòlars invertit en R+D. Tanmateix, les patents, que són la concessió d'un monopoli durant 20 anys, només fan que obstaculitzar la participació d'usuaris i petites empreses en els processos de creació i innovació, especialment quan poden protegir-se les creacions dels autors. Les patents, concebudes amb l'objectiu d'incentivar la innovació, avui dia estan produint l'efecte contrari: empreses que patenten invencions trivials, empreses que acumulen patents amb el simple objectiu d'anar a judici per tal d'obtenir un rèdit econòmic o, simplement, per a establir una barrera d'entrada molt alta a empreses petites però innovadores. En el món del programari no lliure, les llicencies de programari, les patents de programari i altres eines legals i tècniques s'usen per a impedir que terceres persones participin en el coneixement, que seguirà sent, així, patrimoni exclusiu de l'empresa que l'ha creat. La innovació pertany a una empresa, mentre que, en el món del programari lliure, i de manera molt similar al domini públic, el coneixement pertany a tota la humanitat. En el món del programari, la millora en els sistemes de comunicació, com ara Internet, i l'abaratiment de les noves tecnologies està tenint com a conseqüència que ens allunyem progressivament d'un model d'innovació impulsat únicament per empreses on només uns quants tenen accés al coneixement, i que avancem de manera creixent cap a un model en què l'usuari té un paper protagonista en la innovació, s'hi implica i es fidelitza. Evidentment, és molt més senzill i intuïtiu innovar en comunitats descentralitzades, com ho són les del programari lliure, amb un accés total a la informació i amb un alt grau de llibertat per a mesclar, distribuir o fer versions d'altres treballs, que innovar en els centres de desenvolupament de les empreses tradicionals de programari, limitades geogràficament a uns llocs determinats, altament centralitzats i jerarquitzats i amb un estricte control de les seves creacions a través de les llicències, patents, marques i altres eines jurídiques. Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d'una llicència Creative Commons. Aquest article es pot redistribuir, copiar, reutilitzar i mesclar, sempre i quan se n'esmenti l'autor i no es faci amb finalitats comercials. Es pot trobar una còpia completa de la llicència a http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0. Agraïments: Quico Llach, Jordi Graells, Francesc Dorca, i Xènia Alonso

Article: Innovació al món del programari a l'era d'Internet

2005-10-01 00:00:00

1046

Recentment s'ha alliberat la versió 2.12 del GNOME, un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris... i els sistemes *IX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats d'un usuari informàtic normal: navegador, gestor de fitxers, missatgeria instantània, gestor de paquets de programari, extractor d'àudio de CD... En les últimes versions, el GNOME ha posat una èmfasi especial en diversos aspectes que n'han fet un escriptori diferent. La usabilitat, l'accessibilitat i la planificació de l'alliberament de versions són trets diferencials que sens dubte han influït positivament en l'èxit del GNOME. Les distribucions Linex, Guadalinex, Molinux o Ubuntu, per posar alguns exemples, l'han escollit com a escriptori per defecte.  --- L'escriptori GNOME 2.12 en català ### L'alliberament de versions Hi ha molts projectes de programari lliure que no tenen una planificació definida a l'hora d'alliberar noves versions. Sovint això representa un problema per als desenvolupadors que n'utilitzen biblioteques o aplicacions. Els desenvolupadors han pres la decisió valenta de definir l'alliberament de noves versions de l'escriptori cada 6 mesos. D'aquesta manera, les millores introduïdes al GNOME poden arribar ràpid a l'usuari final, i pel que fa als utilitzadors de la plataforma, aquests poden saber quan estarà disponible una nova funcionalitat determinada, i poden incloure aquestes fites en les seves planificacions. ### Novetats per als usuaris L'equip de desenvolupadors del GNOME han fet de la usabilitat un dels pilars del seu escriptori. Han dedicat molts esforços a estudiar la millor forma d'integrar les diferents aplicacions amb l'escriptori i d'aconseguir que l'usuari normal se senti còmode amb el mode de funcionament de la interfície gràfica. No és doncs un producte orientat als hackers, sinó a l'usuari normal. Els resultats de tots aquests estudis es varen traduir en l'elaboració de les HIG (Human Interface Guidelines). Un dels canvis destacats que va suposar aquesta nova filosofia, va ser l'abandó del navegador Galeon, que en una versió anterior de l'escriptori va passar a ser substituït pel nou navegador Epiphany que és basat en Mozilla, amb una interfície simple i intuïtiva, perfectament integrat a l'escriptori, i respectuós amb els estàndards definits pel W3C. La nova versió 2.12 inclou millores com la barra de cerques, la possibilitat de compartir les adreces d'interès, missatges d'error més clars i l'ús del sistema d'impressió estàndard del GNOME. També hi ha hagut millores significatives a la nova versió del navegador de fitxers Nautilus i a les barres d'eines i menús de la majoria d'aplicacions, fent-les més intuïtives.  --- L'Evolution i el Totem El gestor de correu Evolution i el reproductor multimèdia Totem El reproductor de vídeo Totem ara utilitza l'estructura multimèdia del GNOME, anomenada Gstreamer i també hi ha hagut millores en l'extractor d'àudio de CDs, que ara pot extreure fitxers a servidors en xarxa o dispositius extraïbles, usant el sistema VFS del GNOME. Altres novetats són el programa gravador de CDs i DVDs del GNOME GnomeBaker, el visualitzador de documents PDF anomenat Evince i la millora dels visualitzadors de l'ajuda i d'imatges. ### Novetats per als desenvolupadors La plataforma de desenvolupament GNOME incorpora algunes millores que fan més fàcil el desenvolupament d'aplicacions que s'usin en Unix i Windows, i usa estàndards per a facilitar la interoperabilitat amb altres escriptoris. La biblioteca gràfica GTK+ 2.8 incorpora l'API de dibuix CAIRO de freedesktop, basada en gràfics vectorials. ### Novetats per als administradors Hi ha millores al gestor de perfils d'usuari, a l'editor del menú d'aplicacions, al visualitzador de fitxers de registre i es crea una nova eina per a l'administració de serveis. ### Internacionalització La nova versió del GNOME ofereix suport a 43 idiomes (més del 80% de cadenes traduïdes) i molts altres idiomes tenen un suport parcial amb més de la meitat de cadenes de text traduïdes.  --- Pantalla del GNOME en panjabi, un dels idiomes oficials a la Índia ### Provant el GNOME 2.12 Ben aviat la nova versió de l'escriptori estarà disponible per a la vostre distribució. Però potser no podeu esperar i voleu provar-la ara mateix. Per aquells que vulgueu fer-ho, GNOME ha preparat un live-CDs en diversos idiomes. Tot i que la ISO de la versió en català encara no s'ha penjat a la pàgina de baixades de GNOME (en format bit torrent), de moment podeu baixar-la de la següent [adreça temporal](http://ftp.gnome.org/mirror/temp/gnome-livecd-2.12/gnome-livecd-2.12-i386-ca-8.iso). ### Equip de traducció [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>. Si voleu col·laborar en la traducció del GNOME, apunteu-vos [a la llista de traducció](http://www.softcatala.org/llistes/) que hem creat.

El GNOME 2.12 en català

2005-10-04 00:00:00

1047

La [2a Jornada de Programari Lliure a l'Administració](http://jornadasl.iws.es/) de Lleida vol convertir-se en un acte divulgatiu i de debat en el qual es trobin diferents administracions per donar-se a conèixer realitats que s'estan duent a terme en l'àmbit del Programari Lliure al sector públic. Durant els dies 6 i 7 d'octubre al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera, del campus de Cappont de la [Universitat de Lleida](http://www.udl.es), es parlarà de propietat intel·lectual, solucions lliures i experiències de programari lliure al sector públic. Es comptarà amb la presència de representants de la Generalitat de Catalunya, Localret, la Generalitat Valenciana, i de l'administració central. El dissabte dia 8 d'octubre es duran a terme les [IV Jornades LLUG](http://www.llug.net/) a Lleida centrada en el desenvolupament de programari lliure on es parlarà de l'entorn d'escriptori GNOME, l'entorn de programació Mono, el programari Squeak, sistemes empotrats, i l'estat de l'OpenOffice 2.0 en català. L'accés és gratuït a totes les sessions. Més Informació [Agenda](http://jornadasl.iws.es/ca/agenda/) de la 2ª Jornada de Programari Lliure a l'Administració [Agenda](http://www.llug.net/ca/agenda/) de les IV Jornades LLUG a Lleida

2a Jornada de Programari Lliure a l'Administració i IV Jornades LLUG a Lleida del 6 al 8 d'octubre

2005-10-04 00:00:00

1048

Softcatalà actualitza la secció de Macintosh amb un nou espai que recopila programari traduït al català per a Mac OS X amb ajudes d'instal·lació, recursos diversos i vincles a altres comunitats i blocs catalans entorn a aquesta plataforma. Podeu accedir al nou espai des de l'enllaç "Mac" o directament a través de l'adreça <http://www.softcatala.org/wiki/Mac_OS_X> Des d'aquí us animem a subscriure-us a la llista mac@softcatala.net a través de la pàgina de [llistes a Softcatalà](http://www.softcatala.org/llistes/) perquè aporteu el vostre coneixement i ens feu arribar tots aquells dubtes, programes, traduccions pròpies o pàgines web que us puguin semblar interessants per als usuaris Mac.

Actualitzem la secció de Macintosh

2005-10-12 00:00:00

1049

A finals d'agost de 2003, el [TERMCAT](http://www.termcat.es/) va normalitzar la traducció del terme anglès "weblog" al català com a "diari interactiu personal". Aquesta decisió no va ser gaire ben acollida per una bona part dels usuaris, en part perquè, com [afirma Xavier Caballé](http://www.caballe.com/2005/10/11.html#a6084) "un weblog no té per què ser ni diari, ni interactiu, ni tampoc personal. Ho pot ser, certament, però hi ha molts blocs que no compleixen cap d'aquestes tres condicions". Aquesta traducció [no ha estat utilitzada](http://www.google.com/search?q=%22diari+interactiu+personal%22) per pràcticament ningú, i ara el TERMCAT ha rectificat. Vista la seva nul·la incidència, ha decidit canviar-la i, a partir d'ara, la traducció oficial de "weblog" és "bloc". Això s'ha fet atenent les "peticions de nombrosos col·lectius de l'àmbit, que han fet notar que aquestes formes gairebé no tenen ús i que són semànticament poc reeixides, entre altres coses perquè no tots els blocs són interactius". Pel que fa a la nova solució adoptada, es tracta d'una adaptació fonètica de la denominació anglesa "blog" i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme, ja que el concepte es refereix a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes. La forma bloc ja té ús i força acceptació entre els usuaris d'aquest tipus de pàgines web.

El TERMCAT rectifica el popular neologisme 'weblog'

2005-10-18 00:00:00

1050

Com a representants dels ciutadans, professionals i negocis d'Europa i d'arreu del món, Convençuts que la llibertat, la seguretat i la prosperitat econòmica es basen en el reconeixement dels inalienables drets humans, Preocupats perquè, en la lluita contra el terrorisme i la delinqüència, estem abandonant els valors que tractem de protegir, especialment la llibertat i la democràcia, Considerant que els plans actuals per a enregistrar la informació referent a les comunicacions, moviments i utilització dels mitjans dels ciutadans pot representar l'amenaça més seriosa, fins al moment, al nostre dret a la privadesa i a viure al nostre lliure albir, Declarem que creiem profundament que: 1. La recopilació o retenció sistemàtiques de dades personals referents a les nostres comunicacions, moviments o utilització dels mitjans ("retenció de dades"), més enllà del que sigui estrictament necessari a efectes comercials, és inacceptable. Exigim que qualssevol plans per a introduir la retenció de dades siguin aturats immediatament. 2. Les raons següents ens han portat a aquesta conclusió: * La retenció de dades és massa invasiva per a la privadesa personal. Obstaculitza les activitats professionals (medicina, dret, religió, periodisme...) i també les activitats polítiques i comercials que es basen en la confidencialitat. * La retenció de dades no evita el terrorisme ni altres tipus de delictes; és innecessària i els delinqüents la poden eludir fàcilment. * La retenció de dades viola el dret de les persones a la privadesa i al control de la informació personal. * La retenció de dades és cara i representa un llast per a l'economia. * La retenció de dades és discriminatòria per als usuaris de telèfons, fixos i mòbils, i Internet. 3. Qualsevol normativa legal quant a la gestió de les dades de les comunicacions ha de ser presa a través d'un acord parlamentari. Els proveïdors han de ser indemnitzats pels costos addicionals produïts pel fet d'haver de complir amb les obligacions legals. Per signar la declaració: <http://www.jointdeclaration.com/sign.htm>

Declaració conjunta sobre la retenció de dades

2005-10-24 00:00:00

1051

Softcatalà presenta un estudi on es conclou que en menys de dos anys, s'ha doblat el nombre de pàgines web indexades en català, i que el català, dins del marc d'aquest estudi, és avui dia la vint-i-sisena llengua a Internet. Un informe publicat l'any 2003 per Softcatalà sobre la presència de la llengua catalana a Internet establia que existien en aquell moment 2.926.550 pàgines web indexades i era la vint-i-tresena llengua a Internet. En l'estudi d'aquest any aquest nombre s'hauria incrementat fins a les 7.140.000 pàgines web indexades i el català seria avui dia la vint-i-sisena llengua a Internet. El català a Internet continua amb una forta posició respecte a altres llengües, i la popularització dels blocs en llengua catalana ha suposat un increment important del nombre de pàgines disponibles. L'informe complet sobre l'anàlisi de la presència del català el podeu trobar a [http://www.softcatala.org/articles/article60.htm.](http://www.softcatala.org/articles/article60.htm) Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

El català dobla la seva presència a la web en dos anys

2005-10-25 00:00:00

1052

Ja tenim la versió 1.2 de la CATix. Aquest cop en DVD, encara que més endavant està previst fer la versió en CD-ROM i també la de 64 bits en DVD. Les principals novetats d'aquesta versió 1.2 són la utilització de unionfs que permet afegir una capa transparent a on es pot escriure damunt de la capa de només lectura que és el DVD o CD-ROM. Amb aquesta característica podem instal·lar programes fins i tot havent engegat des de DVD o CD-ROM. La capa transparent gestionada per l'unionfs pot estar en memòria si el que volem es que quan s'aturi la màquina es perdin tots els canvis fets i així en tornar a engegar la màquina tenim exactament la configuració inicial, o bé podem posar-la en una partició, directori o fitxer si el que volem és conservar els canvis. L'altre novetat important és l'ús del nou servidor gràfic X.org que ens permet tenir un servidor gràfic més potent, amb millor detecció de targetes gràfiques i soport d'acceleració gràfica. També cal destacar l'ús del gcc 4.0.2 que és el nou compilador de C, C++ i altres llenguatges molt més eficient que l'anterior. No podem oblidar tampoc l'OpenOffice 2.0 que és la segona versió d'aquest potent paquet ofimàtic. Aquesta versió és molt millor que la 1.1.4, s'engega molt més de pressa i té característiques noves importants com un gestor de base dades a nivell d'usuari. És altament recomanable migrar a la versió 1.2 de la CATix. El programa d'instal·lació és encara més fàcil i s'ha millorat molt per fer que qualsevol usuari que es vulgui instal·lar la CATix pugui fer-ho en dos clics i vint minuts. Podeu baixar-vos la CATix des dels enllaços de la pàgina [Catix](http://www.catix.org) i també hi trobareu més informació. Des de el servidor [ftp de Softcatalà](https://www.softcatala.org/pub/catix/) tenim també disponibles còpies de totes les versions de Catix.

Nova CATix 1.2 en DVD

2005-10-27 00:00:00

1053

En breu comencen els següents cursos gratuïts d'informàtica i ofimàtica amb programari lliure de l'Infoespai d'introducció a GNU/Linux i OpenOffice.org durant el mes de novembre. Pre-inscripcions: <http://gclub.cursos.ourproject.org/trackers> Tríptic, [en pdf](http://www.moviments.net/tiki-download_file.php?fileId=179) (200 kb) i Cartells, [resolució alta](http://www.moviments.net/tiki-download_file.php?fileId=177) (1 Mb) o [baixa (240 kb)](http://www.moviments.net/tiki-download_file.php?fileId=176) Nov1. Curs d'iniciació a la Informàtica, amb GNU/Linux 1\. Entre setmana: 1\. 1a opció: Dilluns i dijous de 19h a 21h (durada total: 16h). En concret, els dies: 3, 7, 10, 14, 17, 21, 24, 28 de novembre de 2005. 2\. 2a opció: Dimarts i divendres de 19h a 21h (durada total: 16h). En concret, els dies: 4, 8, 11, 15, 18, 22, 25, 29 de novembre de 2005. * Lloc: Infoespai, * Pre-Inscripcions: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker3 2\. Cap de setmana: Dissabtes, de 17h a 20h (durada total: 12h). En concret, els dies 5, 12, 19, 26 de novembre de 2005. . * Lloc: Infoespai, * Pre-Inscripcions: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker5 Nov2. Curs d'Informàtica, nivell intermig, amb GNU/Linux 1\. Dilluns i Dijous de 19h a 21h (durada total: 16h). En concret, els dies: 3, 7, 10, 14, 17, 21, 24, 28 de novembre de 2005. * Lloc: Biblioteca de Gràcia, * Pre-Inscripcions: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker6 2\. Dissabtes d'11h a 14h (durada total: 12h). En concret, els dies: 5, 12, 19, 26 de novembre de 2005. * Lloc: Infoespai, * Pre-Inscripcions: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker9 Nov3. Curs d'Ofimàtica, amb Open Office: 1\. Dimarts i Divendres de 19h a 21h (durada total: 16h). En concret dies: 4, 8, 11, 15, 18, 22, 25, 29 de novembre de 2005. * Lloc: Biblioteca de Gràcia, * Pre-Inscripcions al nivell Inicial: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker4 * Pre-Inscripcions al nivell intermig: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker7 2\. Dissabtes d'11h a 14h (durada total: 12h). En concret, els dies: 5, 12, 19, 26 de novembre de 2005. * Lloc: Biblioteca de Gràcia, * Pre-Inscripcions: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker8 Cursos posteriors Tenim intenció de fer més edicions de cursos. Si estàs interessat/da, diga'ns-ho apuntat-te igualment a través dels formularis del curs que t'interessi i t'avisarem quan anunciem propers cursos que estem preparant. Característiques Les característiques són: * cursos de màxim 16 persones, 2 per ordinador. * gratuïts * tenen prioritats les persones amb perill de fractura digital: gent gran, aturats, sense estudis, etc..., segons convocatòria FTIC de la Generalitat * prioritat també per a socis de les entitats organitzadores o col·laboradores. Realització dels cursos * Biblioteca de Gràcia: C/ Torrent de l'Olla 104 * Infoespai: Plaça del Sol 19-20, baixos. 08012 Barcelona. Pre-inscripcions Si us voleu pre-inscriure-us, ompliu el formulari que trobareu als enllaços anteriors, o a través de la següent pàgina web: http://gclub.cursos.ourproject.org/trackers També podeu sol·licitar el formulari d'inscripció via correu electrònic a info@moviments.net o trobar-lo físicament a l'Infoespai, a la Biblioteca de Gràcia, i a d'altres espais on s'intentarà arribar. Les inscripcions s'acceptaran atenent els criteris de priorització i l'ordre de pre-inscripció. Atentament, Comissió d'organització dels cursos

Propers cursos gratuïts d'informàtica i ofimàtica en català de l'Infoespai.org

2005-11-04 00:00:00

1054

[Setmana Digital a Vic](http://www.e-weekvic.net/) és un projecte que desenvolupen la Universitat de Vic i l’Ajuntament de Vic per donar a conèixer i debatre els usos i les aplicacions de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Es tracta d’un projecte sorgit des de la Universitat que vol connectar amb les persones, les entitats, les empreses i les institucions del territori. Comença el dilluns dia 7 de novembre i finalitza el dia 12. Hi un extens [programa](http://www.e-weekvic.net/activitats.php?classificacio=1) amb xerrades, taules rodones, i tallers temàtics. [Setmana Tecnològica de Granollers](http://www.ctug.net/) es presenta com uns dies per viure de ben a prop les noves tecnologies i conèixer les millores que ens aporten a tots els ciutadans, empreses i institucions de Granollers i la comarca. Se celebrarà del dia 7 al dia 12 de novembre a les instal•lacions del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, tot realitzant un seguit de seminaris i cursos tecnològics, per acostar les empreses de la comarca, moltes de les tecnologies que necessiten per no perdre el tren de la competitivitat i poder-se adaptar a la conjuntura actual, integrades plenament en aquesta societat de la informació en què estem immersos. A més, aquesta Setmana neix amb un clar sentit pedagògic i pràctic, se celebra també el primer campionat de Wardriving del Vallès Oriental, que pretén fomentar la participació ciutadana, per mitjà d’una activitat de lleure amb un clar component

Setmana Digital a Vic i Setmana Tecnològica de Granollers del 7 al 12 de novembre

2005-11-14 00:00:00

1055

Els propers dies 26 i 27 de novembre tindran lloc unes jornades de treball MaratOO'o 2.0.1 al campus Burjassot de la Universitat de València. En aquestes jornades de treball, organitzades per Softcatalà, un grup de traductors i correctors voluntaris ens reunirem per acabar d'enllestir o, si més no, acabar de donar una empenta important a la traducció i localització de la versió catalana de l'[OpenOffice.org 2.0](http://www.openoffice.org). Teniu més informació al [Wiki de la trobada](http://www.softcatala.org/wiki/Portada/MaratO201) on també us podeu apuntar. La MaratOO'o 2.0.1 està adreçada a persones amb coneixements informàtics de tots els nivells, és per això que al llarg d'aquesta es faran xerrades introductòries per tal que tothom qui ho desitgi pugui fer història aportant el seu gra de sorra a la versió catalana de [l'OpenOffice.org 2.0](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm).

La MaratOO'o 2.0.1 el 26 i 27 de novembre al campus Burjassot de la Universitat de València

2005-11-20 00:00:00

1056

A hores d'ara la Viquipèdia [en català o valencià](http://ca.wikipedia.org), ja ha superat els [20.000 articles](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Vint_mil_articles_en_catal%C3%A0), i continua creixent. La Viquipèdia forma part d'un esforç mundial que té per objectiu construir una enciclopèdia d'ús general, de distribució lliure (vegeu [www.wikipedia.org](http://www.wikipedia.org)) i de qualitat, mitjançant una xarxa de lliure participació de voluntaris d'arreu del món. Les condicions d'ús del contingut de la Viquipèdia són sota els termes de la llicència [GFDL](http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html). Això significa que tothom pot utilitzar-ne lliurement els articles, copiar-los, editar-los i distribuir-los, complint bàsicament dos requisits: esmentar la font de la informació, i que les condicions d'ús siguen de la mateixa llicència GFDL, o compatible. El projecte Viquipèdia és realment internacional i multilingüe: n'hi ha més de 110 edicions en diferents llengües, que funcionen de manera autònoma i, globalment, contenen un total de prop de 2,5 milions d'articles. La Viquipèdia en català nasqué el mes de març del 2001 i fou la segona versió a veure la llum després de la Viquipèdia en anglès. En tot aquest temps s'ha consolidat entre les vint llengües més grans en nombre d'edicions. El 16 de novembre del 2004 va arribar als 10.000 articles, amb la qual cosa, en un any, la Viquipèdia ha doblat el nombre d'articles assolint l'actual xifra de 20.000. No només això; també ha augmentat en general la qualitat de les edicions (per exemple, la mida mitjana dels articles o el nombre de vegades que s'han editat), s'ha refet la Portada, la nostra Taverna té un nou aspecte, s'han establert un grapat de "viquiprojectes" per a millorar certes àrees de coneixement, s'ha engegat l'"article de la quinzena", etc. Però encara queda molt per a fer: engegarem els viquiportals, noves maneres d'entendre el món de la Viquipèdia, crearem nous viquiprojectes i nous articles que ens ajudaran a fer d'aquesta Viquipèdia una de les grans referències de saviesa en la nostra llengua. Tot això ha estat possible gràcies al notable increment de col·laboradors que hi ha hagut aquest any. En els darrers mesos hem tingut, de mitjana, 314 viquipedistes contribuint activament. Però en calen molts més! Queden encara molts articles "importants" per fer, i molts dels que actualment existeixen encara són lluny de l'estàndard de qualitat que voldríem. No obstant això, la viquipèdia és ja una enciclopèdia útil, que pot utilitzar-se de manera individual o col·lectiva a casa, a les escoles o als llocs de treball. Tothom pot col·laborar en la Viquipèdia. Qualsevol persona amb una connexió a Internet pot crear nous articles, o editar els que ja existeixen. Podeu ajudar al projecte creant o editant articles en aquells temes que són del vostre interès. Heu comprovat ja si existeixen articles sobre el vostre poble o comarca, la vostra professió o les vostres aficions? No cal ser un expert per a col·laborar en la Viquipèdia: qualsevol col·laboració constructiva és benvinguda, fins i tot si només és una correcció ortogràfica. Podeu crear articles de bell nou, o adaptar-los d'altres fonts, sempre que respecteu els drets d'autor. Si voleu contribuir a la Viquipèdia, podeu anar a la següent pàgina per aprendre com funciona: [http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Ajuda ](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Ajuda)(plana d'ajuda).

La Viquipèdia arriba als vint mil articles en català

2005-10-15 13:00:00

1255

Per Jordi Mas i Hernàndez/ jmas@softcatala.org 15/10/2005 1\. Introducció Aquest article és una revisió de l'[informe publicat l'any 2003](http://www.softcatala.org/articles/article26.htm) sobre la presència de la llengua catalana a Internet. S'ha cregut necessari, després de més dos anys --i això és molt de temps a Internet--, fer una revisió d'aquestes dades i actualitzar-les amb el màxim rigor possible. Determinar amb exactitud la presència d'una llengua a Internet és una tasca complexa i fora de l'abast dels mitjans tècnics i humans de què disposem a Softcatalà. Internet no és només la web, hi ha multitud d'espais sensibles a les llengües, com ara el correu electrònic, els xats, els grups de discussió o la missatgeria instantània, que són difícils de mesurar, quan no impossibles, sense la col·laboració dels proveïdors d'accés a la Xarxa. En aquest article ens centrarem en mesurar la presència del català a la web. 2\. Mètode utilitzat Per a l'elaboració d'aquest article s'ha utilitzat la base de dades del cercador [Google](http://www.google.com/). Bàsicament, s'ha intentat interrogar amb la màxima fiabilitat possible la quantitat de pàgines web que té indexades per a cada llengua. S'ha utilitzat la tècnica anomenada "complement del conjunt buit" que es basa en cercar paraules no existents en una llengua per a determinar el nombre de pàgines indexades. Aquestes dades són una mesura molt eficaç de la presència del català a Internet. En qualsevol cas, és important tenir presents els punts següents: \- L'informe de l'any 2003 es va fer usant el cercador [AllTheWeb](http://www.alltheweb.com/), mentre que l'actual s'ha realitzat amb el cercador [Google](http://www.google.com/). Això és un canvi força important, ja que les llengües comparades, així com la tecnologia sobre la que es basen els dos cercadors, són sensiblement diferents. \- El sistema utilitzat per Google per a determinar la llengua d'una pàgina es basa principalment en la freqüència d'aparició de determinats mots en les pàgines (term frequency). Aquests sistemes no són totalment fiables, ja que en pàgines petites, o per a llengües properes (com ara l'occità i el català), la detecció de la llengua pot ser incorrecta. 2\. Dades sobre la presència del català a Internet (octubre 2005) Aquestes són les dades que mostren la presència del català a Internet segons el cercador [Google](http://www.google.com/) el mes d'octubre de 2005. | Cercador Google | ---|---|--- | Llengua | Pàgines l'octubre 2005 | Pàgines l'agost 2003 1 | Anglès | 9.200.000.000 | 1.280.041.397 2 | Francès | 202.000.000 | 99.737.704 3 | Alemany | 184.000.000 | 182.005.546 4 | Japonès | 150.000.000 | 69.730.375 5 | Castellà | 133.000.000 | 65.814.567 6 | Xinès | 74.700.000 | 65.730.212 7 | Italià | 68.400.000 | 41.849.365 8 | Holandès | 54.300.000 | 41.119.851 9 | Portuguès | 44.000.000 | 37.695.762 10 | Rus | 43.200.000 | 42.276.247 11 | Suec | 42.100.000 | 14.901.968 12 | Noruec | 28.700.000 | 8.123.301 13 | Txec | 26.700.000 | 15.580.583 14 | Finès | 26.200.000 | 5.678.599 15 | Coreà | 24.400.000 | 64.606.324 16 | Polonès | 23.800.000 | 22.154.325 17 | Danès | 22.200.000 | 12.107.133 18 | Hongarès | 15.100.000 | 8.540.941 19 | Àrab | 12.600.000 | 2.470.616 20 | Turc | 11.200.000 | 4.704.212 21 | Hebreu | 10.100.000 | 4.792.646 22 | Grec | 9.230.000 | 2.366.733 23 | Indonesi | 8.660.000 | 1.044.038 24 | Croat | 7.950.000 | 1.672.582 25 | Romanès | 7.250.000 | 2.052.990 26 | Català | 7.140.000 | 2.926.550 27 | Eslovè | 6.950.000 | 1.685.426 28 | Estonià | 6.510.000 | 1.464.539 29 | Eslovac | 6.130.000 | 5.077.965 30 | Letó | 5.750.000 | 559.913 31 | Lituà | 5.720.000 | 1.078.341 32 | Islandès | 5.250.000 | 1.391.302 33 | Búlgar | 3.810.000 | 1.120.713 34 | Serbi | 3.340.000 | 42.848 Notes 1\. Les dades relatives al xinès inclouen les pàgines escrites en xinès tradicional i xinès simplificat. 3\. Nombre relatiu de pàgines web per parlant La taula següent mostra, de més gran a més petit, el nombre de pàgines per parlant, és a dir, el seu nombre relatiu. | Cercador Google ---|--- | Llengua | Pàgines web (mostra) | Parlants | Pàgines per parlant 1 | Anglès | 9.200.000.000 | 341.000.000 | 26,98 2 | Islandès | 5.250.000 | 250.000 | 21,00 3 | Estonià | 6.510.000 | 1.100.000 | 5,92 4 | Noruec | 28.700.000 | 5.000.000 | 5,74 5 | Suec | 42.100.000 | 9.000.000 | 4,68 6 | Finès | 26.200.000 | 6.000.000 | 4,37 7 | Danès | 22.200.000 | 5.326.000 | 4,17 8 | Letó | 5.750.000 | 1.543.844 | 3,72 9 | Eslovè | 6.950.000 | 2.000.000 | 3,48 10 | Francès | 202.000.000 | 72.000.000 | 2,81 11 | Holandès | 54.300.000 | 20.000.000 | 2,72 12 | Txec | 26.700.000 | 12.000.000 | 2,23 13 | Hebreu | 10.100.000 | 5.150.000 | 1,96 14 | Alemany | 184.000.000 | 100.000.000 | 1,84 15 | Lituà | 572.0000 | 3.125.281 | 1,83 16 | Japonès | 150.000.000 | 126.000.000 | 1,19 17 | Italià | 68.400.000 | 62.000.000 | 1,10 18 | Eslovac | 6.130.000 | 5.606.000 | 1,09 19 | Català | 7.140.000 | 6.565.000 | 1,09 20 | Hongarès | 15.100.000 | 145.00.000 | 1,04 21 | Grec | 9.230.000 | 12.000.000 | 0,77 22 | Polonès | 23.800.000 | 44.000.000 | 0,54 23 | Búlgar | 3.810.000 | 8.954.811 | 0,43 24 | Castellà | 133.000.000 | 322.000.000 | 0,41 25 | Croat | 7.950.000 | 21.000.000 | 0,38 26 | Indonesi | 8.660.000 | 23.143.354 | 0,37 27 | Coreà | 24.400.000 | 78.000.000 | 0,31 28 | Serbi | 3.340.000 | 11.144.758 | 0,30 29 | Romanès | 7.250.000 | 26.000.000 | 0,28 30 | Rus | 43.200.000 | 167.000.000 | 0,26 31 | Portuguès | 44.000.000 | 176.000.000 | 0,25 32 | Turc | 11.200.000 | 61.000.000 | 0,18 33 | Xinès | 74.700.000 | 885.000.000 | 0,08 34 | Àrab | 12.600.000 | 213.223.637 | 0,06 Notes 1\. Les dades del nombre de parlants provenen d'[Ethnologue](http://www.ethnologue.com/) 2\. Les dades relatives al xinès inclouen pàgines escrites en xinès tradicional i en xinès simplificat. 3\. Les dades sobre el nombre de parlants del català varien segons les fonts (vegeu [Generalitat de Catalunya](http://cultura.gencat.net/llengcat/socio/coneix.htm)). S'ha decidit usar les dades provinents d'Ethnologue per a totes les llengües i no fer cap modificació per a cap d'elles. Cal destacar que Ethnologue considera solament el nombre de parlants que tenen una llengua com a materna. Conclusió A tall de conclusió, podem afirmar que, en menys de dos anys, s'ha doblat el nombre de pàgines web indexades en català, i que el català, segons aquest estudi, és avui dia la vint-i-sisena llengua a Internet. Cal remarcar que l'increment de pàgines web és degut en part a que els cercadors actuals tenen més pàgines web indexades que l'any 2003. El català a Internet continua amb una forta posició respecte a altres llengües, i la popularització dels blocs en llengua catalana ha suposat també un increment important del nombre de pàgines disponibles. Bibliografia recomanada Informe de Vilaweb sobre la presència del català l'any 2000 http://www.vilaweb.com/especials/5anys/enquesta.html Informe de Softcatalà sobre la presència del català l'any 2003 http://www.softcatala.org/articles/article26.htm Baròmetre de l'ús del català a Internet http://wiccac.org/hist_resums.html Observatori de les llengües i cultures de Funredes http://www.funredes.org/LC/ Anàlisis d'Alis de les llengües a Internet (1997) http://babel.alis.com/palmares.html Les llengües del món http://www.ethnologue.com/ Millan, José Antonio. (2001): Internet y el español Fundación Retevisión

La salut del català a Internet el 2005

2005-11-21 00:00:00

1057

IV JORNADA D’ACATERM. II JORNADA DE TERMINOLOGIA I TRADUCCIÓ:TRADUCCIÓ DE PRODUCTES INFORMÀTICS 24 de novembre de 2005 Universitat Autònoma de Barcelona PROGRAMA 9h45 Inauguració de la jornada, amb la participació de representants de la Secretaria General de la Societat de la Informació, la Facultat de Traducció i Interpretació i el Departament de Traducció i Interpretació de la UAB. 10h Ponència a càrrec del Sr. Oriol Ferran, SG de Societat de la Informació. 1030h Ponència a càrrec del Sr. Toni Hermoso, Softcatalà. 11h Ponència a càrrec del Sr. Xavier Maza, iDisc. 1130h Pausa-cafè 12h Ponència a càrrec de la Sra. Marta Grané, TERMCAT. 1230h Ponència a càrrec del Sr. Lluís de Yzaguirre, Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la UPF. 13h Taula rodona amb els ponents, moderada pel Sr. Ramon Piqué, Departament de Traducció i Interpretació de la UAB. Lloc: Aula 2 Facultat de Traducció i Interpretació Universitat Autònoma de Barcelona Edifici K Campus de la UAB Bellaterra Organitzen: UAB i ACATERM

IV Jornada ACATERM. Traducció de productes informàtics

2005-11-29 00:00:00

1058

Softcatalà actualitza la secció dedicada al sistema operatiu GNU/Linux amb un nou espai que recopila informació del sistema, els seus avantatges, les versions disponibles en català, i projectes i webs d'ajuda en català relacionades. Podeu accedir al nou espai des de l'enllaç "GNU/Linux" que hi ha a la pàgina principal o directament a través de l'adreça <http://linux.softcatala.org/>. Des d'aquí us animem a subscriure-us a la llista linux@softcatala.net, a través de la pàgina de llistes de Softcatalà, i a participar en la pàgina (es pot editar col·laborativament) perquè aporteu el vostre coneixement i ens feu arribar tots aquells dubtes, programes, traduccions pròpies o pàgines web que us puguin semblar interessants per als usuaris de GNU/Linux.

Actualitzem la secció de GNU/Linux

2005-12-02 00:00:00

1059

El Firefox és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el projecte [Mozilla.org](http://www.mozilla.org). Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El Firefox és una aplicació ràpida i que consumeix pocs recursos, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. Aquest incorpora un gran nombre de funcions per a facilitar-ne el seu ús: * plenament funcional només amb el teclat * una barra d'eines personalitzable * incorpora un gestor d'adreces d'interès * s'integra amb cercadors d'Internet (per exemple, amb [Google](http://www.google.com)) * blocatge de les finestres emergents no sol·licitades * navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita * gestor de contrasenyes * baixada automàtica i simple de fitxers La [versió 1.5](http://www.mozilla-europe.org/ca/press/2005/11/29/567-firefox-15-released) introdueix com a novetats un sistema millorat d'actualitzacions, més rapidesa en visitar les pàgines anteriors i posteriors, noves opcions per a netejar les dades privades de la navegació, reordenació de les pestanyes de negació usant arrossega i deixa anar, unes preferències redissenyades, i un sistema de blocatge de finestres emergents més robust. Se n'ha millorat encara més la compatibilitat amb els [estàndards](http://www.w3c.org), incloent-hi el format Scalable Vector Graphics (SVG) i el JavaScript 1.6. Els programes del [projecte Mozilla traduïts al català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) poden baixar-se des del web de Softcatalà, on s'hi pot consultar molta informació quant a aquest projecte, així com trobar-hi ajuda i referències a altres llocs d'interès, com ara [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org/ca/). Podeu baixar-vos el Firefox 1.5 en català per a: * [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/firefox/1.5/linux/firefox-1.5.ca.linux-i686.tar.gz) * [Windows](http://www.softcatala.org/prog167.htm) * [Mac OS X](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/firefox/1.5/mac/firefox-1.5.ca.mac.dmg) Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 1.5

2005-12-06 00:00:00

1060

El proper divendres, 23 de desembre, a les 21.00 hores, farem el sopar de Nadal de Softcatalà. Lloc: [Can culleretes](http://www.culleretes.com) c/ Quintana, 5 Telèfon: 93.317.30.22 Metro: Liceu (L3) Menú: [Descripció del menú ](http://www.culleretes.com/CATALA/CATmenu2.htm). Preu 24 euros. Hi esteu convidats tots els col·laboradors, simpatitzants i usuaris amb els vostres respectius acompanyants. Podeu obtenir més informació i apuntar-vos a la pàgina [Wiki](http://www.softcatala.org/wiki/SoparNadal2005) que hem creat per a l'ocasió.

Sopar de Nadal de Softcatalà 2005

2005-12-12 00:00:00

1061

L'any passat per aquestes dates [ens fèiem ressò](http://www.softcatala.org/noticies/27122004206.htm) del fet que ERC havia registrat al Congrés una proposta de llei per l'ús del programari lliure al sector públic. Actualització 13/12/2005: La llei s'ha rebutjat. Ha tingut a favor els vots dels partits d'IU-ICV, ERC, BNG i CHA i en contra de CiU, PNV, PP i PSOE. El [proper dimarts 13](http://www.congreso.es/actualidad/proximo_pleno.pdf) de desembre es debatrà finalment al Congrés dels Diputats la proposició de llei per la implantació del programari lliure a l'administració de l'Estat espanyol aquest cop de la mà d'Iniciativa Verds (els dos partits van registrar per separat la mateixa proposta). [Aquesta proposta de llei](http://www.congreso.es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_156-01.PDF) insta al govern espanyol, i a les empreses on hi tingui participació, a utilitzar programari lliure, amb l'única excepció dels casos on no existeixin solucions, en els quals es podria utilitzar programari privatiu. Hi ha tot un article dedicat a la importància de la neutralitat tecnològica dels formats i protocols que reclama que siguin lliures de pagament de royalties i patents. Aquesta proposta també reclamava al Govern espanyol que realitzi tasques de difusió del programari lliure. La proposta, en seu tercer article, contempla l'ús de les diferents llengües oficials de l'Estat com a clàusula obligada o de mèrit: La utilització, desenvolupament, distribució i difusió de programari lliure en les diferents llengües oficials de l'Estat s'establirà, com clàusula obligada o de mèrit, en aquells convenis de col·laboració i/o decrets de concessió de subvencions, en l'àmbit de les noves tecnologies, que l'Administració de l'Estat subscrigui amb les Comunitats Autònomes. Aquest és el segon cop que es debat una llei d'aquestes característiques al Congrés. L'anterior va ser el 16 el setembre de 2002 on es va rebutjar amb els vots en contra del Partit Popular. Aquesta mateixa proposició de llei també fou presentada per ERC al Parlament de Catalunya i rebutjada el 25 d'octubre de 2002 amb els vots en contra del Partit Popular i de Convergència i Unió. Esperem que la llei es registri també aviat al [Parlament de Catalunya](http://www.parlament-cat.net/) on probablement serà més senzill aconseguir un cert consens entre els partits abans de debatre-la.

Entra a debat la llei per l'ús del programari lliure al Congrés dels Diputats

2005-12-19 00:00:00

1062

Amb [378 vots a favor, 197 en contra i 30 abstencions](http://www.europarl.eu.int/omk/sipade3?PUBREF=-//EP//NONSGML+PV+20051214+RES-VOT+DOC+PDF+V0//EN&LEVEL=2&NAV=S&L=EN), el Parlament Europeu ha donat el vistiplau a la directiva que regula durant quant de temps es podran retenir les dades de comunicacions electroniques amb l'objectiu de combatre el terrorisme i el crim organitzat, i que podria entrar en vigor a mitjan del 2007. La directiva preveu que es puguin retenir dades durant un minim de 6 mesos i un maxim de 24. Aquesta normativa afecta les comunicacions electroniques, com ara el correu electronic o les trucades a telefons mobils (incloent-hi les trucades perdudes). La informacio que es recollira incloura el lloc, l'hora, l'origen i el desti de la comunicacio realitzada, pero el contingut, en principi, no. El text va ser acordat previament, abans de ser aprovat, pels grups [PPE](http://www.epp-eu.org) i [PSE](http://www.pes.org/) (els dos majoritaris), cosa que ha despertat les critiques dels grups [Verds](http://www.europeangreens.org/) o [Esquerra Unida Europea](http://www.european-left.org/), que s'han queixat d'haver-ne estat exclosos. L'aprovacio de la proposta, tres mesos despres que sortis una versio inicial des de la [Comissio Europea](http://europa.eu.int/comm/), ha estat considerada pels dos partits majoritaris com un triomf de la democracia parlamentaria. Al llarg de l'elaboracio de la proposta, actors com ara la [industria discografica](http://barrapunto.com/ciberderechos/05/11/25/1721225.shtml) van mostrar interes per utilitzar aquest registre, per exemple, per a perseguir el que habitualment anomenen pirateria. No obstant aixo, finalment, l'acces a les dades sembla que es restringira de forma no permanent a aquells delictes greus i sota la potestat de les autoritats competents que pugui determinar cada estat. Tal com ens van fer resso en el seu moment, diferents persones i organitzacions arreu d'Europa (entre les quals es troba [Softcatala](http://www.softcatala.org)) es van oposar a aquesta proposta, ja que consideren que no soluciona el problema que s'afronta i, a mes, representa una invasio a la privadesa dels ciutadans. Més informació * [Data Retention Petition Campaign](http://wiki.dataretentionisnosolution.com:81/index.php/Main_Page) * [Campanya pels drets civils: la retenció de dades no és la solució](http://www.softcatala.org/noticies/10092005316.htm) * [Notícia a EuropaPress](http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20051214145640&tabID=1&ch=69) * [EU adopts Big Brother directive, ignores industry and civil society](http://wiki.ffii.de/DataRetPr051214En)

Aprovada la directiva de retenció de dades al Parlament Europeu

2005-12-22 00:00:00

1063

Acaba de sortir la K-DEMar 4.0 [www.k-demar.org](http://www.k-demar.org/index.php?lang=ca) Aquesta distribució assoleix la majoria d'edat deixant de basar-se en la Knoppix per passar a estar totalment basada en Debian. Incorpora les últimes versions del programari lliure més útil per l'usuari final a més de les últimes tecnologies en muntatge automàtic de dispositius extraïbles com el submount. També ha fet un gran avanç en la usabilitat i facilitat de us i configuració amb la remodelació i renovació del CADI, l'assistent de configuració i del instal·lador En un ordinador actual, instal·lar la k-demar respectant i mantenint tots els sistemes operatius que hi hagin instal·lats (tant windows com altres linux o Macs) es tan fàcil com ràpid (aproximadament uns 15 minuts). Entre altres novetats incorpora el kernel 2.6.14.2, el KDE 3.4.2, les X.org i el Unionfs, que permet la escriptura en el propi sistema trobant-se en modo live-cd, el que es molt útil per a provar nou programari sense haver de instal·lar-lo en el disc dur. També manté el bilingüisme de manera que qualsevol pot accedir a la distribució tant en català com en castellà i, parcialment, en anglès. I, en la seva web, remodelada, per donar suport als usuaris, es manté un fòrum, també en català i en castellà, on poder preguntar els dubtes que es tinguin tant respecte la distribució K-DEMar com de Linux en general.

Nova versió de la distribució Linux catalana K-DEMar

2005-12-26 00:00:00

1064

El passat dimecres 21 de desembre la Fundació puntCAT va presentar en roda de premsa la primera web amb el domini .CAT En [Xavi Caballé](http://www.caballe.com/2005/12/21.html#a6407), membre de Softcatalà i [Vilaweb](http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1667213) van ser els primers en adonar-se de l'aparició del nou domini i comunicar el regal avançat de Nadal a la comunitat cultural i lingüística catalana. Tot i l'existència dels primers dominis .CAT que ja apunten a la web de la Fundació, el procés de registre de dominis no s'obrirà fins a finals de gener del 2006 i es farà de forma restringida a fi d'evitar el col·lapse dels servidors i minimitzar el risc de ciberokupació de dominis; és el procés habitual que segueixen tots els nous dominis. Aquest procés restringit de llançament, anomenat també "sunrise" en anglès, tindrà 3 fases ben diferenciades. La Fase I es reserva a institucions directament relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes (des d'escoles a ràdios; des d'editorials a clubs esportius; des d'entitats culturals a administracions públiques amb competències sobre territoris on el català és llengua pròpia). La Fase II es reserva a entitats de tot tipus (empreses, associacions...) amb presència en català a internet (webs, blocs, llistes de correu, etc). La Fase III es reserva a les més de 68.000 persones, entitats i empreses que es van adherir a la campanya de suport a la candidatura del .cat; val a dir que la Fundació puntCAT destinarà l'import del Premi Nacional d'Internet rebut el passat novembre a subvencionar el preu de registre dels dominis de la fase 3 a fi de donar les gràcies a totes les persones que van donar el seu suport. Passat el període de llançament, es preveu que el 23 d'abril, el registre s'obri a tothom. Poc es pot dir encara dels preus dels dominis, perquè la Fundació, pel contracte amb ICANN, no els pot vendre als usuaris finals i ho ha de fer a través dels registradors acreditats per la mateixa ICANN. Això implica que diferents registradors, segons els diferents tipus de valor afegit que vulguin aportar als usuaris (hostatge, correu electrònic, DNS, suport telefònic, etc) puguin carregar marges més o menys elevats al preu de majorista que els proposarà puntCAT. Tot i així, Amadeu Abril, Director del puntCAT, digué que les previsions són que els preus estiguin en la banda mitja del mercat i que la Fundació farà tot el possible a fi de facilitar que els registradors facin promocions; i evidentment, com més dominis es registrin, més fàcil serà poder-les fer. El 2006 ens porta amb el .CAT la possibilitat de ser a Internet, no només com una de les llengües amb més presència per càpita, sinó com una xarxa ben connectada, dinàmica i en constant evolució i millora. Serem el que voldrem, ara només depèn de nosaltres. Desperta bit ! Roda de premsa: Visionat: <rtsp://video.xtec.net/premsa/puntCAT211205.rm> Descàrrega: <http://video.xtec.net/real/premsa/puntCAT211205.rm> PMF: <http://www.domini.cat/faq.html>

El primer domini .CAT ja és a la xarxa

2005-12-27 00:00:00

1065

Des de fa un any i mig, Sintesi Digital, ha estat treballant per presentar i crear l´eina [QwertyMail](http://www.qwertymail.com), des de l´antic Teatre d´Albons, Baix Empordà. A dia d´avui us presentem qwertymail, un nou concepte, que uneix la filosofia del correu electrònic a la filosofia web. D’aquesta forma es crea un híbrid, una nova aplicació que afegeix al correu electrònic totes les possibilitats web. Un usuari de Qwertymail pot crear un missatge amb estructura, el que seria un correu electrònic navegable, i donar-li un format personal, gestionar tot el seu contingut, escollir els apartats... i fer-ho tot de forma senzilla i intuïtiva. Igualment pot crear-se la seva pròpia web des de l´espai personal amb totes les prestacions del programari qwertymail, més el hostatge i domini. Les característiques principals de l´eina són la seva capacitat flexible i adaptable segons les necessitats comunicatives del teu moment. Pots crear qwerytymails amb finalitats diverses i amb una presentació moderna i professional. Des de organitzar i comunicar una trobada, realitzar la promoció del teu concert o local fins anunciar la venda d´una moto, són alguns dels molts exemples que et permet crear qwertymail. Des de el teu espai personal pots gestionar tots els teus qwertys i contactes amb totes les prestacions, d´ampliació, duplicats i llistes de correu.

Neix el servei QwertyMail.com

2006-01-11 00:00:00

1066

Per [Lluí­s Gra](http://serni.net/)[s](http://serni.net/) serni@serni.net 11/01/2006 A principis del 2004, fruit de la voluntat d'implementar una solució TIC i basada en GNU/Linux a les aules de l'escola on exerceixo, començo a treballar en el tema de les distribucions autònomes pensant en facilitar un desplegament ràpid d'una distribució amb programari educatiu i en català. Les distribucions autònomes (live en anglès) permeten arrencar un escriptori GNU/Linux complet a partir d'un CD/DVD o, fins i tot, d'altre tipus dispositius portables. El sistema no modifica al disc dur de l'ordinador i simplement es carrega a la memòria RAM. A diferència dels sistemes tradicionals, atès que els CD/DVD emprats s'utilitzen en mode només de lectura, no és possible fer-hi canvis persistents i cal recórrer a discs durs o altres components que ja puguin haver-hi en l'ordinador si volem conservar allò que puguem haver fet entre sessió i sessió d'ús. L'alternativa és pensar en instal·lar definitivament la distribució en el nostre disc dur. Entre les distribucions operatives de GNU/Linux més conegudes actualment tenim la [Knoppix](http://www.knoppix.org/) o la [Ubuntu Linux Live](http://www.ubuntulinux.org) i les catalanes com [Càtix](http://www.catix.org/), [Catux-usb](http://www.catux.org/catux-usb/), [Einam](http://lafarga.upc.edu/projects/gnupcix/), [K-DEMar](http://www.k-demar.org), etc. Amb tot això, la primera versió de la [Xarnoppix](http://xarnoppix.software-libre.org/), la 0.9, sorgeix com una simple remasterització d'una Knoppix. Ben aviat, m'adono que malgrat l'excel·lent funcionament i detecció de maquinari de les Knoppix, el gran nombre de personalitzacions en compliquen el manteniment i l'actualització. Aquest fet m'encara al projecte [Metadistros](http://metadistros.software-libre.org), que planteja una estructura de treball més generalista, basada en el concepte del «calçador» i l'ús del sistema de fitxers [squashfs](http://squashfs.sourceforge.net) en comptes del [cloop](http://www.knoppix.net/wiki/Cloop). D'aquesta època tenim les Xarnoppix 1.0, 1.1, 1.2 i 1.3, amb nuclis de la sèrie 2.4.x, i posteriorment, les versions 2.0 i 2.1, amb nuclis 2.6.x. Amb les versions 3.0 i 3.1 s'introdueix el sistema de fitxers [unionfs](http://www.fsl.cs.sunysb.edu/project-unionfs.html) i l'estructura de treball és una adaptació basada en [Debian](http://www.debian.org) dels [«linux-live scripts»](http://www.linux-live.org) que empra la també distribució operativa [Slax](http://slax.linux-live.org/). Com cada vegada es feia més difícil encabir tot el programari interessant dins els límits d'un CD, sorgeix la Xarnoppix-3.2 en format DVD ([descàrrega](https://www.softcatala.org/pub/knoppix/xarnoppix/Xarnoppix-3.2-DVD.iso)), on s'incorpora l'ús de les [initramfs-tools](http://packages.debian.org/unstable/utils/initramfs-tools) amb l'afegitó del «mode autònom» ([Juanje Ojeda, Guadalinex 2005](http://ws314.juntadeandalucia.es/guadalinex2005/generation_system/live)). Aquesta serà molt probablement la darrera versió disponible en format CD o DVD. [](/artciles/xarnoppix_oriol_L.png) Captura de pantalla de la Xarnoppix mostrar un escriptori amb el joc [Pingus](http://pingus.seul.org/) i les configuracions d'arrencada de forma emulada. Afortunadament, sembla que la comunitat educativa de Catalunya ben aviat podrà disposar d'una distribució específica i amb suport institucional [basada en OpenSuse.org](http://www.xtec.es/at_usuari/linux.htm). Per aquest motiu, i d'altres de caire operatiu, he derivat els meus esforços cap al format «USB Live», més ràpid, còmode i portable. La Xarnoppix-3.4-USB és el primer resultat d'aquest replantejament, un petit monstre per a llapis USB d'1 GB. La darrera evolució d'aquesta és la Xarnoppix-USB-MCP, que implementa un mecanisme de persistència on, d'una manera senzilla i a diferència d'altres distribucions operatives, hi podrem guardar directament vàries configuracions personalitzades, escriptoris diferents, configuracions de xarxa, instal·lar programari específic per a cada configuració, etc. Tot això en la mateixa memòria USB i després d'haver tornat a iniciar la màquina. [](/articles/xarnoppix_softcatala_L.png) Captura de pantalla de la Xarnoppix mostrant quatre configuracions diferents emmagatzemades al mateix dispositiu USB. Per a aquells més agosarats que vulguin provar la Xarnoppix, hi ha tot el necessari a: <https://www.softcatala.org/pub/knoppix/xarnoppix/persistent/> juntament amb un fitxer «llegiu-me.txt» on s'explica com preparar un dispositiu USB, crear-se un mateix una versió gairebé completament personalitzada i «trastejar» amb la infraestructura que permet el funcionament en un mode plenament autònom. ## Enllaços * [Xarnoppix](http://xarnoppix.software-libre.org/) * [Projecte Knoppix en català](http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/) * [Linux en català](http://linux.softcatala.org) Aquest document és sota llicència de [Reconeixement-CompartirIgual](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/) de Creative Commons.

Article: La Xarnoppix-USB-MCP. Perspectives del seu autor

2006-01-13 00:00:00

1067

Aquesta setmana s'ha presentat la darrera versió del [Thunderbird](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird), el popular client de missatgeria dins del [projecte Mozilla](http://www.mozilla-world.org/). El Thunderbird és un client de correu i grups de discussió lliure i gratuït d'execució ràpida, que consumeix menys recursos que altres alternatives. El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un gestor de correu d'avui dia: filtres de missatges, gestió del [correu brossa](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird:Correu_brossa) amb autoaprenentatge, [safata d'entrada global](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird:Safata_d%27entrada_global) i, a més, lectura de [canals RSS](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird:RSS) i [podcasting](http://ca.wikipedia.org/wiki/podcasting), etc. Tot això juntament amb les opcions a les quals podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. També hi trobem auxiliars per a migrar el nostre correu des d'altres clients de correu del mateix ordinador. Com a [novetats de la nova versió](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird:1.5.0/Notes_de_la_versi%C3%B3) en concret, s'hi incorporen millores en la gestió dels canals RSS, en el filtratge de missatges i en les adjuncions, com també avenços en els mecanismes de [correcció ortogràfica](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird:Corrector_ortogr%C3%A0fic). Com amb el navegador Firefox, és possible augmentar-ne les prestacions gràcies a les extensions. Un exemple n'és l'extensió [Webmail](http://webmail.mozdev.org/), la qual permet utilitzar molts dels servidors de correu web més populars. Pel que fa a la seguretat, hi ha moltes funcionalitats per a protegir la privadesa de l'usuari, com ara el blocatge automàtic de les imatges incloses als missatges, la detecció d'intents de [pesca electrònica](http://ca.wikipedia.org/wiki/pesca_electr%C3%B2nica), la gestió de certificats o el xifratge i autenticació amb algorismes de clau pública amb extensions com l'[Enigmail](http://enigmail.mozdev.org/). Podeu baixar-vos el Thunderbird 1.5 en català per a: * [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/1.5/linux/thunderbird-1.5.tar.gz) * [Mac OS X](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/1.5/mac/Thunderbird%201.5.dmg) * [Windows](http://www.softcatala.org/prog168.htm) [Podeu trobar més informació del Thunderbird al wiki de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció al català del Thunderbird 1.5

2006-01-18 00:00:00

1068

Segons [un estudi](http://www.xitimonitor.com/etudes/equipement13.asp) elaborat per l'empresa francesa Xiti el navegador Firefox és utilitzat per més un 20% d'usuaris a Europa. L'estudi es basa en una mostra de 32,5 milions de visites que van ser analitzades durant el transcurs del dia 8 de gener del 2006. Finlàndia amb un 38.4% d'usuaris, Eslovènia amb un 35.5%, i Alemanya amb un 30.4% són els tres estats europeus amb un índex més alt d'ús del navegador Firefox segons aquest estudi. La comunitat Firefox a través d'iniciatives com ara l'[SpreadFirefox](http://www.spreadfirefox.com/) ha dut a terme tot un seguit d'accions per augmentar-ne la difusió: cartes recomanant-ne el seu ús a escoles i empreses, col·lectes per incloure anuncis a mitjans de comunicació o material per explicar-ne la funcionalitat als nous usuaris. Pel que fa [ al web de Softcatalà](http://www.caballe.com/2005/12/24.html#a6421), els usuaris del Firefox estaven el desembre passat al voltant del 16% i els del Mozilla sobre un 33%. Els programes del projecte Mozilla traduïts al català, incloent-hi el Firefox, es poden baixar [des del web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on es pot consultar molta informació quant a aquest projecte, així com trobar-hi ajuda, connectors addicionals, i referències a altres llocs d'interès, com ara [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org). Més Informació [Lloc web de Xiti](http://www.xitimonitor.com/) [ Informació sobre el primer any del Firefox ](http://standblog.org/blog/2005/11/09/93114493-firefox-market-share-study-for-the-first-anniversary)

Més d'un 20% d'usuaris a Europa fan servir el Firefox

2006-01-27 00:00:00

1069

Tot i que Google no ha fet cap anunci oficial (possiblement el faran dilluns), ja està disponible la versió en català del popular programa gratuït de gestió de fotografies Picasa 2. Es tracta d'un programa que us ajuda a trobar, editar i compartir fotos; cada cop que l'obriu, localitza totes les fotos que teniu a l'ordinador (fins i tot aquelles de què us havíeu oblidat) i les classifica en àlbums visuals, organitzats per data, amb noms de carpeta fàcils d'identificar. Podreu arrossegar i deixar anar els àlbums i fer etiquetes per a crear nous grups. El Picasa fa també que l'edició avançada de fotografies sigui un procés senzill mitjançant potents efectes i la definició de retocs amb un sol clic. D'altra banda, us permet enviar les fotos que vulgueu per correu electrònic (fins a 10 MB mitjançant Gmail), demanar-ne còpies impreses, desar-ne una còpia en CD, publicar-les al vostre propi bloc... Malauradament, l'ajuda del Picasa no ha estat traduïda al català; si hi accediu des del programa en trobareu la versió en anglès, des de la qual, però, podreu triar entre un nombre reduït d'idiomes, l'espanyol entre ells. Podeu baixar-vos el programa des del web del Picasa a <http://picasa.google.com/index.html> i també des [de Softcatalà](http://www.softcatala.org/prog175.htm).

Google publica la versió en català del programa Picasa 2

2006-02-01 00:00:00

1070

Des d'avui mateix, ja es pot descarregar de la web de Fes-Ho-Cat, la recent [traducció](http://www.feshocat.com/descarregues/catalan2.0.0.73.zip) (requereix tenir instal·lada la versió anglesa previàment) de l'última versió de l'[Skype](http://www.skype.com/). Aquesta, que ja és la tercera versió traduida per l'equip del directori català, ja incorpora opcions de videotrucada. L'Skype, el programa de telefonia IP que ha revolucionat el món de les telecomunicacions per internet, ara en mans de l'empresa eBay, és un dels grans actors en la lluïta oberta per a la conquesta de la comunicació dels internautes. Google, Microsoft i Yahoo en són els principals contrincants. Amb aquesta darrera versió, l'Skype presenta les seves credencials amb la incorporació de videotrucades, així com millores en la seva usabilitat. Millores en la qualitat del so, organització dels contactes en grups, redirecció de trucades a fixes o mòbils, i d'altres opcions menys importants però força útils com la visualització de l'hora local dels contactes. Fes-Ho-Cat, és un projecte de directori local de qualitat, que intenta prioritzar els continguts de qualitat de la xarxa catalana, en front dels grans cercadors o directoris globals. Segons dades extretes d'[Alexa](http://www.alexa.com/browse/general/?&Mode=general&CategoryID=1102599&Start=1&SortBy=Popularity&Recursive=Letter), aquest ja s'ha convertit en el segon directori més popular en català, per darrera de [Cercat.com](http://www.cercat.com/).

Disponible la traducció al català del programa de telefonia IP Skype 2.0

2006-02-15 00:00:00

1071

Ha començat el registre dels dominis .cat. De moment per a totes aquelles institucions directament relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes. Escoles, entitats culturals, ràdios, editorials, clubs esportius, administracions públiques amb competències sobre territoris on el català és llengua pròpia... Totes i cadascuna seran les primeres a poder registrar el seu nom amb un .cat des del 13 de febrer fins al 21 d'abril. El període de llançament es farà en [tres fases](http://www.domini.cat/registrar.html) que finalitzaran el dia 21 d'abril, abans de restar obert al públic en general el dia 23 d'abril: La Fase I reservada a institucions directament relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes, des les 17:00 hores CET(GMT+1) del 13 de febrer de 2006. La Fase II del període de llançament començarà el 20 de febrer de 2006 a les 17:00 hores CET(GMT+1) i es reserva a tota mena d'entitats (empreses, associacions...) amb presència en català a Internet (webs, blocs, llistes de correu, etc). La Fase III començarà també el 20 de febrer de 2006 a les 17:00 hores CET(GMT+1) i es reserva a les més de 68.000 persones, entitats i empreses que es van adherir a la campanya de suport a la candidatura del .cat. També teniu a la vostra disposició una pàgina amb les [preguntes més freqüents](http://www.domini.cat/faq.html) sobre el Domini.Cat. Font: [Domini.cat](http://www.domini.cat/)

Comença el registre oficial dels dominis .cat

2006-02-20 00:00:00

1072

La Universitat Oberta publica tres temaris lliures sobre programari lliure, GNU/Linux i xarxes de computadors. [La Universitat Oberta](http://www.uoc.edu) de Catalunya [ha publicat](http://www.uoc.edu/masters/cat/web/materials_lliures.html) tres temaris lliures en català sobre programari lliure, GNU/Linux i xarxes com a part del màster en programari lliure que s'imparteix des del 2003. Aquests llibres han estat publicats en català gràcies a un acord UOC/DURSI que contempla la publicació progressiva de la resta materials del màster al català. Els temaris publicats són els següents: [Introducció al programari lliure](http://www.uoc.edu/masters/cat/img/904.pdf), dels professors Jesús González Barahona, Joaquín Seoane i Gregorio Robles. És una introducció al programari lliure, les seves motivacions ètiques, la seva història, qui són els seus desenvolupadors, els aspectes legals i els entorns de desenvolupament. [Sistema operatiu GNU/Linux bàsic](http://www.uoc.edu/masters/cat/img/905.pdf), dels professors Roger Baig i Francesc Aulí. És un manual complet d'introducció al sistema GNU/Linux tractant en força detall aspectes com ara la instal·lació, la configuració i la descripció dels components principals. [Xarxes de computadors](http://www.softcatala.org/~jmas/files/xarxes_de_computadors.zip), dels professors José María Barceló, Jordi Íñigo, Ramon Martí, Enric Peig i Xavier Perramon. És una introducció detallada a les xarxes informàtiques i tracta aspectes com ara les diferents arquitectures, topologies, el protocol TCP/IP, i els diferents serveis estàndard que podem trobar. Aquests tres llibres se sumen a [Cultura Lliure](http://www.culturalliure.org/) i [Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible](http://www.softcatala.org/~jmas/swl/), també disponibles en català i de temàtica relacionada, i que van ser presentats durant l'any passat.

La Universitat Oberta publica tres temaris lliures sobre programari lliure, GNU/Linux i xarxes de computadors

2006-02-23 00:00:00

1073

José és un emprenedor, i com a tal, vol que la seva organització disposi de la tecnologia de tractament d'informació adequada per a desenvolupar amb èxit la seva tasca. Es fa assessorar per professionals, i finalment compra la solució ortodoxa: un PC d'escriptori per a cada empleat, amb les eines habituals més un servidor per tal que els empleats puguin compartir dades i impressores. Per tal de resoldre la problemàtica quotidiana de l'empresa, compra també un paquet de gestió i administració de negocis desenvolupat per una empresa local, que s'ajusta bastant a les seves necessitats. Ha invertit una mitjana de $500 en llicències d'ús de programari per cada ordinador d'escriptori, més de $3.000 per les llicències del servidor, i uns altres $3.000 en la llicència d'ús del programari administratiu. 21/08/2002 [Fundación Vía Libre](http://www.vialibre.org.ar/) Traducció de Francesc Dorca La Fundación Vía Libre és una organització argentina compromesa amb la difusió del coneixement i el desenvolupament sostenible, que té com a objectiu difondre l'ús del programari lliure i prestar assistència tècnica a tots aquells que vulguin utilitzar-lo, en particular a PIME, ONG, Organismes o Dependències de l'Estat, etcètera. És aquest el vostre retrat? L'odissea de milers d'usuaris en una història que es repeteix... José José és un emprenedor, i com a tal, vol que la seva organització disposi de la tecnologia de tractament d'informació adequada per a desenvolupar amb èxit la seva tasca. Es fa assessorar per professionals, i finalment compra la solució ortodoxa: un PC d'escriptori per a cada empleat, amb les eines habituals més un servidor per tal que els empleats puguin compartir dades i impressores. Per tal de resoldre la problemàtica quotidiana de l'empresa, compra també un paquet de gestió i administració de negocis desenvolupat per una empresa local, que s'ajusta bastant a les seves necessitats. Ha invertit una mitjana de $500 en llicències d'ús de programari per cada ordinador d'escriptori, més de $3.000 per les llicències del servidor, i uns altres $3.000 en la llicència d'ús del programari administratiu. Comencen els problemes... Equipat així, José es despreocupa de l'assumpte per a dedicar-se al seu negoci, que és el seu. Almenys aquesta és la seva intenció. Poc s'imagina José el que l'espera. Les màquines d'escriptori són inestables, es "claven" sense motiu aparent amb molta freqüència, sovint perdent hores de feina dels seus empleats. En alguns casos, fins i tot, és aparent que la falla es produeix sempre que l'usuari intenta una determinada operació. La "solució" que li donen els seus assessors no és satisfactòria: reiniciar la màquina restableix la funció, però no les dades, i tampoc no disminueix la probabilitat que ocorri la falla en el futur. Una treballosa lectura de les condicions de la llicència d'ús que tan onerosament va adquirir el descoratja encara més: la llicència es refereix al programari "tal com és", i no inclou cap garantia de funcionalitat ni d'utilitat per a cap propòsit. L'únic que el fabricant garanteix és que el medi (CD-ROM o disquet) en el qual es lliura el programari no té falles, però explícitament rebutja tota responsabilitat sobre que el programa compleixi la finalitat per al qual va ser adquirit; ni tan sols no garanteix que el programari pugui ser instal·lat. La seva única esperança de solució consisteix a esperar que l'empresa responsable del problema, molt més gran que la seva i a qui les seves prioritats no li interessen, amb seu en un país llunyà, decideixi invertir el temps necessari a corregir-lo, i que ho decideixi en un temps raonable. Mentrestant, tots els especialistes al seu voltant són impotents davant d'aquestes dificultats, i també davant de les que presenta el servidor, que malgrat el seu major cost tampoc no sembla ser molt més fiable que les màquines d'escriptori. I per si tot això fos poc... Enmig d'aquestes molèsties, un dels seus empleats rep per correu electrònic un missatge d'un amic amb una targeta animada molt simpàtica. L'empleat, veient que prové d'algú conegut, fa un clic a la targeta animada, se'n riu una estona, i continua la seva feina. El que no pot saber és que amb aquesta acció, aparentment innòcua, ha activat un virus d'acció retardada, que un parell de dies més tard ja ha infectat totes les màquines de la xarxa, i poc temps després destrueix totes les dades de les màquines d'escriptori, a més de molts dels que estaven allotjats al servidor. Setmanes de feina llençades a les escombraries, ja que el retard en l'efecte del virus ha aconseguit que fins i tot les dades a les cintes de suport estiguin infectades, de manera que són inutilitzables. José es veu forçat a comprar una llicència d'ús d'un antivirus, més un abonament a les actualitzacions, i en realitat mai no es queda tranquil, perquè sap que continua sent vulnerable a virus nous que cap antivirus no detecta encara. El sistema administratiu també té el seu... Malament que malament, els seus empleats comencen a usar el sistema administratiu. Carreguen la llista de proveïdors, el padró d'articles, la llista de clients... a poc a poc comença a veure's que el sistema, si bé no és dolent, no s'adapta del tot al model de negocis de José. Ell necessita emmagatzemar dades dels seus clients, per exemple, que el sistema no preveu. Aquest problema no hagués de ser tan difícil de resoldre, al cap i a la fi es tracta de desenvolupadors locals i no d'un monstre multinacional. José es posa en contacte amb ells, i els demana un pressupost per a les modificacions que necessita. Quan aquest arriba, ni la suma ni el termini de lliurament no són raonables. José pensa a encarregar-li a una altra empresa les seves modificacions, però es troba de nou amb què la llicència d'ús que va adquirir prohibeix explícitament l'alteració dels programes per qualsevol persona llevat dels autors, de manera que és inútil buscar competència per a aquest desenvolupament. Les seves úniques opcions són pagar el preu exigit i esperar el temps que sigui, o canviar de producte, el que significa una doble erogació: una nova llicència de programari, més la feina de carregar una altra vegada totes les seves dades. I amb això només haurà comprat la seva independència d'un proveïdor per passar a ser dependent d'un altre. El tema de les actualitzacions Un dia, una dels ordinadors de sobretaula es trenca, i ha de ser reemplaçat. No és problema, ja que és en garantia. Però la màquina de substitució que arriba de ve amb una versió actualitzada de les eines d'oficina. A primera vista, això sembla un avantatge. Però aviat sorgeix el problema de que els fitxers escrits usant les noves eines no poden ser llegits amb la versió més vella que és la que usen tots els altres empleats, i la versió vella ja no es ven. Així que l'única manera que tots els empleats puguin compartir dades consisteix a comprar una actualització a la versió més nova per a totes les màquines de l'empresa. Furiós davant d'aquest acte d'extorsió, José decideix canviar d'eines d'oficina. Però quan ho comenta als seus empleats descobreix que tots els seus fitxers ja estan emmagatzemats en el format de les eines actuals, i que canviar d'eina significa perdre bona part de la presentació dels fitxers, a més a més de ser un procés llarg i pesat. Sense alternatives, José es veu forçat a comprar l'actualització de les seves eines d'oficina. Lamentablement, aquestes no funcionen bé amb la seva versió actual del sistema operatiu, de manera que també acaba per actualitzar aquest, només per descobrir que les seves màquines d'escriptori no tenen suficient memòria per córrer el nou sistema, i requereixen d'una expansió. L'última ignomínia Poc temps després, arriba a l'empresa de José una inspecció de Programari Legal. José està tranquil, perquè té totes les llicències en regla. O això creu. Perquè no va comptar que un dels seus empleats va instal·lar, fa uns mesos una còpia d'un programa de dibuix arquitectònic perquè la seva filla, estudiant d'arquitectura, ho provés, i després va oblidar esborrar-lo. De sobte, José, que no té mitjans tècnics de controlar què instal·len els seus empleats a les màquines, ni d'impedir-los que ho facin, té un judici a sobre. I fins i tot apareix el seu nom al diari com a pirata informàtic. Una història repetida... Sí, Vostè coneix en José, ¿oi? És probable que fins i tot Vostè es senti José. La immensa majoria dels usuaris d'ordinadors s'enfronten quotidianament amb problemes com els que hem descrit, i gairebé han après a acceptar-los com a part de l'ordre natural de les coses: la informàtica és una font permanent de despeses i maldecaps, i funciona únicament quan l'horòscop de Virgo és favorable. No obstant, aquesta realitat no és inevitable. És tan sols el resultat de les accions deliberades d'una indústria que ha descobert que és molt més fàcil i rendible conservar els clients a través de l'extorsió que mitjançant la satisfacció de les seves necessitats. La solució existeix. Però José ha descobert alternatives. Algú li va parlar del Programari Lliure. ¿Què és el Programari Lliure? Una immensa col·lecció de programes basats en la contribució de programadors de tot el món, disponibles sota una llicència que permet a qualsevol persona usar-los sense cap cost, al mateix temps que anima a qualsevol persona a modificar-los, millorar-los, ampliar-los, estudiar-los, traduir-los, combinar-los, etcètera. El professional que treballa amb Programari Lliure té la possibilitat d'analitzar a fons i corregir les causes dels problemes que pugui tenir el seu client, i disposa a l'Internet del recolzament de la comunitat de desenvolupadors: les mateixes persones que varen escriure els programes, i els seus col·laboradors, persones amb un íntim coneixement dels mecanismes involucrats, estan disponibles per a respondre preguntes. Mitjançant el Programari Lliure es disposa de solucions per a la gran majoria dels problemes que pateix en José. Hi ha a la seva disposició excel·lents sistemes operatius i programes lliures que operen gran part de les tasques d'oficina: tractament de textos, bases de dades, fulls de càlcul, correu electrònic, servidors de fitxers, d'impressió, navegació d'Internet, etcètera. El seu cost d'instal·lació és molt baix i sobre tot, el seu manteniment i adaptació a las necessitats de l'usuari poden ser efectuats per tècnics locals competents. No és menys important la seva robustesa i resistència als virus que és molt superior a les de la majoria dels programes de propietat. I el seu ús és indiscriminadament lliure, per la qual cosa no cal témer les amenaces del Programari Legal. Quant als sistemes lliures d'administració i gestió empresarial, en José pot confiar en nosaltres: hem pres al nostre càrrec realitzar l'esforç necessari per tal de comptar amb aquesta eina en el menor temps possible; estem degudament capacitats per a aquesta tasca, però només podrem escurçar aquest temps si comptem amb el recolzament dels qui se sentin estimulats per la perspectiva de lliurar-se dels sistemes d'informació extorsius i de mala qualitat. La Fundación Vía Libre sap que hi ha molts Josés: el seu objectiu és acompanyar-los i aplanar-los el camí.

La història de José

2006-03-02 00:00:00

1074

L'Inkscape és una eina de dibuix de codi obert amb capacitats semblants a l'Illustrator, Freehand i CorelDraw, que usa el format estàndard del W3C per a gràfics vectorials escalables. El seu ús principal és la creació d'il·lustracions basades en formes i camins, per emprar en documents o en pàgines web. Algunes de les característiques SVG implementades inclouen formes bàsiques, camins, textos, marcadors, clons, composició amb transparències, transformacions, degradats i agrupament. A més, l'Inkscape treballa amb metadades de Creative Commons, edició de nodes, capes, operacions complexes amb camins, text en camins i edició XML d'SVG. També importa diferents formats, com EPS, Postscript, JPEG, PNG, BMP i TIFF i exporta a PNG, així com múltiples formats basats en vectors. L'Inkscape gaudeix d'un ràpid desenvolupament, gràcies al qual noves característiques s'hi afegeixen en un temps rècord. Algunes de les noves característiques aparegudes en la darrera versió inclouen una nova eina de creació i edició de línies de connexió entre objectes, per crear diagrames; una pissarra col·laborativa, amb la que múltiples usuaris es poden comunicar mentre editen el document tots a la vegada (aquesta característica és experimental i no es troba encara en la versió estable); suport per a taules digitalitzadores per a les eines de cal·ligrafia i llapis; millores en la precisió, límits majors i millores d'usabilitat. La motivació principal d'Inkscape és proporcionar a la comunitat del programari lliure una eina de dibuix que s'ajusti completament als estàndards del W3C XML, SVG i CSS2. Està planejada la conversió del codi base de C/Gtk a C++/Gtkmm, posant èmfasi a un nucli lleuger amb potents característiques afegides mitjançant un mecanisme d'extensions, i l'establiment d'un procés de desenvolupament amicable, obert i orientat a la comunitat. Com obtenir-lo? Actualment, l'Inkscape 0.43 es troba disponible en tres plataformes: · Windows 2000 i XP: la versió recomanada és la 0.43-2. Podeu obtenir la versió amb instal·lació en català des de la pàgina de descàrregues de Softcatalà (http://www.softcatala.org/prog171.htm). També podeu obtenir el paquet original amb suport per a tots els idiomes a la web d'Inkscape (http://www.inkscape.org/). · GNU/Linux: es recomana fer servir el sistema d'actualització de paquets disponible a la vostra distribució. · Mac OS X: Podeu obtenir la versió per a Mac OS X des de la web d'Inkscape (http://www.inkscape.org). Us caldrà instal·lar les X Window per a Mac des dels CDs d'instal·lació del sistema operatiu. · Per als usuaris de Windows 98 i ME, es recomana fer servir la versió 0.42. La versió 0.43 encara no es troba disponible encara degut a problemes amb les biblioteques gràfiques emprades. Podeu descarregar la versió 0.42 des dels llocs webs de Softcatalà http://www.softcatala.org/prog171.htm) i de l'Inkscape, a les mateixes adreces mencionades abans. Quant a la traducció El projecte de traducció d'Inkscape al català (http://www.softcatala.org/wiki/Inkscape) s'encarrega de mantenir actualitzada la traducció de l'aplicació, de traduir-hi tots aquells recursos relacionats i de proporcionar versions en català instal·lables per a Windows. Entre els nostres objectius pendents es troben traduir la pàgina principal del projecte Inkscape (www.inkscape.org) a més dels tutorials restants. Si voleu col·laborar amb nosaltres en la traducció i difusió de l'Inkscape, a la pàgina del projecte de traducció (http://www.softcatala.org/wiki/Inkscape) trobareu informació de les tasques obertes i com podeu col·laborar-hi.

Softcatalà presenta la traducció de l'aplicació de dibuix vectorial Inkscape 0.43

2006-03-09 00:00:00

1078

El [SeaMonkey](http://www.mozilla.org/projects/seamonkey/) és una solució lliure d'Internet basada en el codi de [Mozilla.org](http://www.mozilla.org) que consisteix en un navegador, un gestor de correu, un redactor web i un client de xat IRC. Aquesta aplicació es tracta de l'evolució de l'antic [Mozilla](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla_Suite) que continua a [nivell comunitari](http://wiki.mozilla.org/SeaMonkey), passa a rebre el nom de [SeaMonkey](http://www.softcatala.org/wiki/SeaMonkey "SeaMonkey"), i amb això, inicia també una nova numeració. De la mateixa manera, també s'hi inclouen per defecte eines per al desenvolupament web com ara un Inspector DOM o un depurador de JavaScript. Respecte a les anteriors versions del Mozilla, s'hi incorporen algunes de les característiques ja presents al [Firefox](http://www.softcatala.org/wiki/Firefox) o al [Thunderbird](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird "Thunderbird"). Cal destacar: * Un augment de la velocitat d'accés a les pàgines gràcies a la versió 1.8 del motor de renderització HTML [Gecko](http://www.mozilla.org/newlayout/). * Reordenació de les pestanyes arrossegant i deixar anar * Detecció de [pesca electrònica](http://ca.wikipedia.org/wiki/pesca_electr%C3%B2nica) per a protegir als usuaris dels atacs de suplantació en els missatges de correu. * Safata d'entrada global per a múltiples comptes. * [Gràfics vectorials escalables](http://ca.wikipedia.org/wiki/SVG) (SVG). * [Perfils en itinerància](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Perfils_en_itiner%C3%A0ncia) (en mode experimental) Podeu baixar-vos el SeaMonkey 1.0 en català per a: * [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/seamonkey/1.0/linux/seamonkey-1.0.ca-AD.linux-i686.installer.tar.gz) * [Windows](http://www.softcatala.org/prog176.htm) * [Paquet de llengua](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/seamonkey/1.0/langpack/seamonkey-1.0.ca-AD.langpack.xpi) (si ja el tinguéssiu en alguna altra llengua) Podeu trobar més informació del [SeaMonkey al wiki de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/SeaMonkey). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a <http://www.softcatala.org>.

Softcatalà presenta la traducció al català del SeaMonkey 1.0

2006-01-26 12:00:00

1220

Per Wu Ming 1, Il Mucchio Selvaggio, numero 526, 25 de març del 2003 Traducció d'Albert Sanfeliu “Però... si qualsevol pot copiar els vostres llibres i passar sense comprar-los, de què viviu vosaltres?” Aquesta pregunta ens la fan sovint, la majoria de vegades seguida del comentari: “El copyright és necessari, fa falta protegir als autors!”. Aquestes afirmacions revelen la gruixuda cortina de fum que ha creat la cultura dominant (basada en el principi de la propietat) i la indústria de l'entreteniment als ulls de la societat. Als medis i a les nostres ments es perpetua la ideologia confusionista en matèria de drets d'autor i propietat intel·lectual, a pesar de que el renaixement dels moviments i la transformació en curs l'estigui posant en crisi. Només als paràsits i als lladres els convé fer creure que “copyright” i “drets d'autor” és el mateix, o que existeix la contraposició entre “dret d'autor” i “pirateria”. No és així. Els llibres del col·lectiu Wu Ming són publicats amb la següent nota: “Es permet la reproducció total o parcial d'aquesta obra i la seva difusió telemàtica sempre que sigui per a ús personal del lector i no amb objectius comercials”. Aquesta nota està basada en el concepte de “copyleft”, inventat als anys vuitanta pel “moviment del programari lliure” de Richard Stallman i companyia, i s'està aplicant en molts sectors de la comunicació i la creativitat, de la divulgació científica i de les arts. “Copyleft” (un espès joc de paraules intraduïble) és una filosofia que es tradueix en unes quantes llicències comercials, la primera de les quals va ser la GPL [GNU Public License] del programari lliure, nascuda per a tutelar el programari i impedir que ningú (per exemple Microsoft) s'apropiàs i privatitzàs els resultats del treball de comunitats lliures d'usuaris i programadors. Per a qui no en tingui coneixement, el programari lliure es caracteritza per tenir “el codi obert”, el qual el fa potencialment controlable, modificable, millorable i copiable pels usuaris. Si el programari lliure hagués estat senzillament de domini públic, en algun moment hauria caigut sota el control dels voltors de la indústria. La solució passa per capgirar el copyright com si es tractés d'un mitjó, fer que d'un obstacle per a la lliure producció passi a ser-ne la garantia suprema. En paraules clares, si jo poso copyleft sobre la meva obra, jo en sóc el propietari, i aquest fet m'atorga poders suficients per a decidir que pots fer tu amb aquesta obra. Pots copiar-la, difondre-la, modificar-la, etc. El que no està permès és prohibir que algú altre en faci el mateix, és a dir, no te'n pots apropiar i impedir-ne la seva lliure circulació: no pots posar un copyright sobre l'obra, perquè ja en té un i em pertany, i a més si ho fas, et busques problemes amb mi. En resum: un ciutadà normal, que no té diners per a comprar un llibre de Wu Ming, o que no vol comprar-lo enquadernat, pot tranquil·lament fotocopiar-lo, escanejar-lo usant OCR o (la solució més còmoda) baixar-lo gratuïtament del nostre web [wumingfoundation](http://www.wumingfoundation.com/). Aquesta reproducció no és amb ànim de lucre, i per tant, està perfectament autoritzada per nosaltres. Ara bé, si un editor estranger vol fer-ne la traducció i comercialitzar-lo al seu país, o si un productor cinematogràfic vol traslladar-lo a la gran pantalla, això és una reproducció amb ànim de lucre, i per tant aquests senyors hauran de posar-se en contacte amb nosaltres i pagar-nos una quantitat, perquè és just que ens en “lucrem” nosaltres també, ja que el llibre l'hem escrit nosaltres. Tornant a la pregunta inicial: no estem perdent diners? La resposta és: senzillament no. Cada vegada més experiències editorials demostren que la lògica “copia pirata = copia no venuda” no té cap sentit. Si no fos així, no s'entendria el fet que la nostra novel·la Q, que es pot baixar gratuïtament des de fa tres anys, hagi arribat a la dotzena edició i hagi superat les dues-centes mil copies venudes. En realitat, dins l'àmbit editorial, com més circula una obra, més es ven. Altres exemples d'aquesta constatació provenen d'un país tan obsessionat amb la propietat intel·lectual com són els EUA, i han estat descrits amb gran precisió pel meu col·lega Wu Ming 2 en un article que es pot llegir aquí: http://www.wumingfoundation.com/italiano/Giap/giap2_IV.html#copyright1 Fins i tot sense incomodar al Massachusetts Institute of Technology, cal explicar el que està passant amb els nostres llibres. Un usuari X es connecta al nostre web i es baixa, diguem 54. Si ho fa des de la feina o la universitat o ho imprimeix allà, no es gasta ni un duro. X el llegeix, i li agrada. Li agrada tant que decideix regalar-lo, i per suposat, no pot presentar-se a la festa d'aniversari amb una pila de fulls A4. Per tant, es dirigeix a la llibreria i el compra. Una còpia “piratejada” = una còpia venuda. Hi ha qui s'ha baixat el nostre llibre i, després de llegir-lo, l'ha regalat sis o set vegades. Una còpia “piratejada” = diverses còpies venudes. Fins i tot aquells que no tenen diners per a regals, comenten a d'altres que han llegit el llibre i els ha agradat, fet que comporta que tard o d'hora, algú el comprarà o seguirà el procés anteriorment descrit (baixar-llegir-comprar-regalar). Si hi ha algú a qui el llibre no li agrada, com a mínim no s'haurà gastat ni un duro. D'aquesta manera, com succeeix amb el programari lliure i amb el codi obert, es reconcilia l'exigència d'una justa recompensa pel treball fet per un autor (o més precisament, per un treballador del saber) amb la salvaguarda de la reproducció gratuïta de l'obra i del seu ús social. Si la majoria de les editorials no s'han adonat encara d'aquesta realitat i són conservadores en matèria de copyright és per qüestions més ideològiques que mercantils, encara que creiem que no trigaran en obrir els seus ulls. El mercat editorial no està en perill d'extinció com la indústria discogràfica: són diferents les lògiques, són diferents els suports, són diferents els circuits, el consum també és diferent i, sobre tot, el mercat editorial encara no ha perdut el cap: no ha reaccionat amb batudes en massa, denúncies i processos a la gran revolució tecnològica que “democratitza” l'accés als mitjans de reproducció. Fa uns quants anys, una entregistradora de discs compactes estava únicament disponible per a un estudi d'enregistrament, mentre que avui la tenim a casa, al nostre ordinador personal. Per no parlar de les xarxes d'igual a igual (peer-to-peer), etc. És un canvi irreversible, davant del qual, tota la legislació sobre la propietat intel·lectual es converteix en simplement obsoleta. Quan es va inventar el copyright, fa tres segles, no existia cap possibilitat de “còpia privada” o de “reproducció sense ànim de lucre”, ja que només un editor tenia accés a la maquinària tipogràfica. Els altres estaven obligats a renunciar al llibre si no el podien comprar. El copyright no es percebia com a antisocial: era l'arma d'un empresari contra l'altre, no d'un empresari contra el públic. Avui en dia, la situació ha canviat dràsticament: el públic ja no està obligat a comprar, té accés a la maquinària (ordinadors, fotocopiadores ...) i el copyright s'ha convertit en una arma que dispara contra la multitud. Queden moltes coses a dir, i hem de tornar a la base: partim del reconeixement de la gènesi social del saber. Totes les idees han pres forma directament o indirecta gràcies a les relacions socials que mantenim i gràcies a les comunitats de les quals en formam part. Si la gènesi és social, l'ús també s'ha de mantenir social. Però això és una altra història. Espero haver-me explicat bé. Per a més informació: giap@wumingfoundation.com.

El copyleft explicat als nens. Per a desmuntar alguns equívocs

2006-03-10 00:00:00

1075

Construït sobre les espatlles de gegants, el [GNOME 2.14](http://www.gnome.org) arribarà a les botigues el 15 de març completament en català. Apart de noves i més polides funcionalitats, els desenvolupadors han estat treballant contra rellotge per a millorar el rendiment de les aplicacions i biblioteques d'ús més quotidià. En aquest recorregut es detalla el treball més brillant que s'ha dut a terme, el qual ha acabat fent-se camí en aquesta nova versió del GNOME. El rei de la velocitat Millores significatives al GNOME 2.14 han conduït a una notable millora de velocitat a l'escriptori. S'ha millorat la velocitat de representació dels tipus de lletres i un nou gestor d'assignació de memòria anomenat GSlice, molt similar en moltes coses al gestor de blocs del nucli del Linux, ofereix unes notables millores de rendiment al GNOME. Determinats punts lents identificats al GNOME, com ara l'inici de sessió, també han estat optimitzats pel nostre genial equip de reis de la velocitat.  Comparació de rendiment del GMemChunk (l'antic gestor), El Malloc i el GSlice amb 1, 5, 10 i 20 fils cadascun fent 1 milió d'assignacions i desassignacions d'una GList. Una aplicació que ha cridat molt l'atenció és el Terminal del GNOME, que ara pot mostrar el contingut complet del diccionari a la pantalla literalment en un segon, o en menys de 2 segons si s'utilitzen tipus de lletres amb antidentat (utilitzant tipus de lletra amb antidentat, l'xterm va necessitar 1 minut i 13 segons per a fer el mateix!).  `time cat /usr/share/dict/words` \- (tots els terminals amb el tipus de lletra fixa amb 80x25 caràcters). Protegit El [Pessulus](http://www.gnomefiles.org/app.php?soft_id=1082), un editor de blocatges per al GNOME, és part del nou paquet d'administració: un conjunt d'eines per a administradors. El Pessulus permet que els administradors inhabilitin determinades funcionalitats de l'escriptori GNOME. Aquesta funció és molt útil en entorns d'empresa i a cibercafès, on els usuaris no han de poder editar els quadres, utilitzar la consola, etc.  Les opcions per a blocar la pantalla, sortir de la sessió i apagar l'ordinador han estat inhabilitades per als usuaris. Push It Una altra novetat en el nou paquet d'administració és el [Sabayon](http://www.gnome.org/projects/sabayon/). Aquesta potent eina permet que els administradors creïn perfils per a grups d'usuaris, per exemple Programadors o Administradors i defineixin determinades configuracions obligatòries per defecte per a aquest grups. Els administradors poden editar i desplegar perfils ràpidament canviant les configuracions des de dins d'una nova sessió imbricada del GNOME. [](/imatges/articles/art64/sabayon-large.png) Edició interactiva del perfil Penguins Cercar l'amor El GNOME 2.14 hauria d'anomenar-se el GNOME cercable, considerant l'addició de nous i potents sistemes de cerca al Nautilus i al Yelp. Tots dos tenen un mode de cerca tradicional més un mode de cerca ràpid i superenèrgic, per a aquells qui esteu acostumats al Beagle!.  Les cerques al nautilus es poden desar i tornar-les a obrir més tard com a carpetes. Ajuda! Com hem dit, el Yelp, el navegador de l'ajuda del GNOME, acaba d'adquirir la capacitat de cerca, però també ha guanyat molt, molt més. Ara, l'accés a les pàgines man de l'UNIX i a les pàgines Info del GNU ara està habilitat per defecte (fins i tot s'hi poden fer cerques!), i podeu imprimir còpies en paper dels vostres manuals; i, per a acabar-ho d'arrodonir, tot va molt més ràpid.  Cerqueu ajuda i llegiu manuals i fitxers d'informació. Un missatge per a la xicota L'[Ekiga](http://ekiga.org/), abans conegut com GNOME Meeting, ha arribat a la versió 2.0! Ara, l'Ekiga admet un nombre de funcions increïble, incloent-hi la compatibilitat per a SIP i H323 per a veu i vídeo per IP, configuració STUN automàtica, compatibilitat amb PC-a-telèfon per a fer trucades internacionals econòmiques, i moltes coses més. A més de ser un excel·lent client VoIP, l'Ekiga també s'integra amb la vostra llibreta d'adreces de l'Evolution o amb el directori LDAP de l'empresa, així com amb els serveis de pàgines blanques del vostre proveïdor de VoIP per tal que no us calgui haver de recordar les adreces VoIP.  Trucada SIP en progrés amb àudio i vídeo. A més de l'Ekiga, els usuaris que no tinguin cap compte SIP poden registrar-ne un amb [Ekiga.net](http://www.ekiga.net/), aconseguint presència SIP gratuïta a Internet. Mireu a través de qualsevol finestra El Metacity, el gestor de finestres del GNOME, ha adquirit algunes funcions noves interessants. En primer lloc, disposa de vores amb resistència: això significa que les vores de les finestres ofereixen resistència quan intenteu moure unes finestres sobre les altres, fent possible que alinear les finestres sigui més fàcil. Les vores dels monitors i els quadres també ofereixen resistència per a poder alinear finestres contra les vores dels monitors. S'ha millorat la funció de múltiples monitors, amb o sense el Xinerama, evitant conscientment posar finestres petites i quadres de diàleg entre els límits dels monitors. Això significa que molts quadres de diàleg d'aplicacions antigues, com ara les de GTK+ 1.2 i les de Motif, seran desplaçats del centre de la pantalla a una banda per tal que segueixin sent llegibles. Per ajudar els usuaris que usen finestres d'X remotes, el Metacity marcarà les finestres que s'estan executant a una màquina diferent de la del Metacity. Això permetrà que els usuaris identifiquin a quina màquina s'està executant una aplicació gràfica, i ajudarà a prevenir que tasques possiblement destructives s'executin a la màquina que no pertoca. Finalment, ara el Metacity té un nou gestor de composició integrat. El nou gestor de composició usa la libcm i OpenGL, i implementa totes les característiques de composició bàsiques, com ara ombres, transparències dels menús i minimitzacions animades. Ara, mostrar finestres enfosquides i canviar la mida de les finestres ja no provocarà efectes visuals desagradables, ja que ara tot això es gestiona a una memòria externa a la pantalla abans de fer la composició. La integració del gestor de composició amb el Metacity proporciona la potència d'un gestor de finestres i de composició alhora, juntament amb la gran capacitat de gestió del Metacity per a aplicacions velles o que funcionen incorrectament. El gestor de composició del Metacity necessita les darreres característiques de la versió inestable de l'X.org a més de la nova extensió «texture-from-pixmap», i per tant aquesta funció està inhabilitada per defecte. [](/imatges/articles/art64/compositing-manager-large.png) El gestor de composició del Metacity fent ombres sota la finestra (amb un tema que utilitza el motor basat en Clearlooks 2.7 Cairo). El món sencer a les vostres mans Arriba la barra d'escriptori, una fabulosa nova miniaplicació per als quadres de l'escriptori del GNOME. La barra d'escriptori permet executar programes, obrir adreces d'interès, utilitzar motors de cerca, fer cerques amb Google, Yahoo o Beagle al moment i molt més. Els seus connectors de cerca s'han escrit en Python, per la qual cosa se'n poden desenvolupar més de nous molt ràpidament.  La barra d'escriptori dins un quadre La barra d'escriptori també es presenta en un mode de mida reduïda per a quadres petits o verticals en què el camp d'entrada se'n desplega. Canvis Ara, una característica important per a l'usuari domèstic com és el canvi ràpid d'usuari està disponible a l'escriptori. A l'igual que el canvi opcional des del quadre, també podeu canviar d'usuari des del diàleg de final de sessió i des de l'estalvi de pantalla.  Canvieu entre usuaris directament des del quadre. Evolution La darrera versió de l'[Evolution](http://www.gnome.org/projects/evolution/) permet l'ús de diversos protocols i servidors nous, incloent el nou servidor Hula i el CalDAV, un protocol d'agenda semblant al WebDAV. Es completa així una part que s'ha trobat a faltar durant molt de temps en aquest paquet ofimàtic de treball en grup lliure i obert, i ve juntament amb l'IMAP i l'LDAP per a oferir-vos una connnexió itinerant a la vostra agenda. De la mateixa manera que una agenda local, Groupwise o Exchange, aquestes agendes es poden editar i compartir amb altres usuaris. [](/imatges/articles/art64/evolution-large.png) Visualització de calendaris a l'Evolution, incloent un calendari CalDAV i un calendari Webcal Ara, L'Evolution integra completament la possibilitat d'utilitzar l'Exchange com a connector (el botó per a l'Exchange ja no hi és) i admet l'ús d'entrades Memo (o VJOURNAL) en els fitxers iCal. Escriptura i composició El gedit, el flexible editor de textos del GNOME, té moltes noves funcions a la interfície d'usuari que són part de la gran feina realitzada per a admetre l'ús de múltiples documents. Com a resultat, ara és molt més fàcil treballar amb múltiples documents (per exemple de codi font) amb el gedit. Afegint això a un potent ressaltament sintàctic i a altres funcions, es fa palès que el gedit és un editor molt útil per a treballar en molts tipus diferents de projectes multidocument.  El gedit, amb fitxers amb codi font oberts, pot desar-los a servidors remots La funció de poder llegir i escriure documents en servidors remots està finalment disponible i és estable, i és una potent eina per a l'edició de fitxers remots (com ara llocs web) sense haver de patir el retard de l'accés a la xarxa des d'una màquina remota. També és nova la possibilitat d'escriure connectors en Python; ara, la funcionalitat de gedit es pot ampliar fàcilment sense haver d'escriure codi en C. Entre els potents nous connectors trobem l'execució d'ordres externes, com ara el «`make`», utilitzant dreceres de teclat, la possibilitat de compleció basada en etiquetes i una consola Python interactiva.  Des del diàleg de connectors del gedit, podem configurar connectors actius per a satisfer els nostres requeriments Un home ben vestit Com tot home ben vestit sap, les noies embogeixen amb els gràfics d'aspecte suau. Gràcies a la disponibilitat de Cairo a l'escriptori, la fi dels gràfics mediocres i les línies cantelludes és a prop.  S'han acabat les línies cantelludes al monitor del sistema del GNOME. El dormilega El GNOME Screensaver és un nou mòdul d'estalvi de pantalla per al GNOME. A més dels nous estalvis de pantalla, també pot usar els nostres clàssics preferits de l'Xscreensaver. El GNOME Screensaver ofereix una bona integració amb l'imminent gestor d'energia del GNOME, admet l'acessibilitat i té diàlegs traduïbles.  La configuració del GNOME Screensaver previsualitza el Floating Feet (peu flotant) Només és so Tot millorant la capacitat multimèdia, el GNOME 2.14 es distribuirà amb el [GStreamer](http://www.gstreamer.org/) 0.10, la darrera branca d'aquesta popular plataforma multimèdia. El GStreamer 0.10 és més ràpid i més estable que qualsevol dels seus predecessors, i podreu comprovar-ho al GNOME. Tant el «Totem» com el «Sound Juicer» i el mesclador s'han convertit al GStreamer 0.10. El GStreamer 0.10 també és compatible amb els imminents connectors multimèdia amb llicència de [Fluendo](http://www.fluendo.com/) (el connector per a MP3 ja està disponible). Opcions De vegades, les coses que des de sempre havien estat molt complicades es tornen ben senzilles. és el cas del quadre de diàleg de les aplicacions preferides. La paraula seria «estètica».  Trieu les vostres aplicacions preferides de la llista d'aplicacions registrades, o bé introduïu una ordre personalitzada  Les preferències de so també ofereixen més opcions i de manera més senzilla. Esteu veient el mateix que jo? Estan arribant un munt de coses fantàstiques al món del GNOME. Encara no formen part de l'escriptori oficial del GNOME, però ja s'estan integrant perfectamnent i poden aparèixer en pròximes distribucions. Quan s'hagin provat i revisat més a fons, espereu-les també al GNOME.  El gestor d'energia del GNOME El gestor d'energia del GNOME és la generació següent de sistemes de gestió d'energia construïts sobre la capa d'abstracció de maquinari (HAL, «Hardware Abstraccion Layer»). Proporciona als usuaris el poder de controlar molts aspectes de la gestió d'energia a l'escriptori, especialment en ordinadors portàtils.  Estructura de notificació L'estructura de notificació és un conjunt de ginys de notificació que es trobaven a faltar molt al GNOME. Moltes aplicacions ja poden aprofitar aquesta estructura de notificació si hi és present. Hi ha qui troba que els avisos emergents d'altres entorns d'escriptori són enutjosos, així que GNOME, per a evitar-ho, està treballant en unes directrius d'eliminació per a la seva interfície amb l'usuari («Human Interface Guidelines») abans del GNOME 2.16. Us ha agradat aquesta pàgina? Si us ha agradat aquesta pàgina, us recomanem també [The GNOME Journal](http://www.gnomejournal.org/), el diari oficial del Projecte GNOME. Llegiu-lo avui mateix! Tots els comentaris/queixes/consultes/censures, al Davyd Madeley. Gràcies a l'Andy Fitzsimon per ajudar-nos en la creació dels gràfics de rendiment. Gràcies al Ray Strode per les imatges del gestor de composicions Metacity. Gràcies al Harish Krishnaswamy per deixar-me un compte de Hula. Gràcies a l'extensa comunitat del GNOME per la correcció de proves. GNOME (C) 1997-2006, Free Software Foundation i altres Aquesta pàgina (C) 2006, Davyd Madeley [](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/) Llicència Creative Commons. Aquest treball està llicenciat sota una llicència [Creative Commons Atribució-CompartirIgual 2.5 License](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/). [Enllaç a l'article original](http://www.gnome.org/%7Edavyd/gnome-2-14/) \- Traducció de: Toni Hermoso, Francesc Dorca, Jordi Mas, Xavier Conde, Pau Cabot, Carme Maneiro i Montserrat Arévalo.

Un recorregut pel GNOME 2.14

2006-03-13 00:00:00

1076

L'[AbiWord](http://www.abisource.com) és un programa lliure, molt lleuger i ràpid que està desenvolupat per una àmplia comunitat. Ofereix un munt de funcions per al processament de textos; inclou totes les opcions habituals de formatació de caràcters, caixes de text, alineament de paràgrafs, regles, tabulacions, taules, control de versions, verificació ortogràfica, ressaltament i, en general, aquelles funcions que esperaríeu d'un processador de textos modern i avançat. A més del format propi de l'AbiWord, el programa pot obrir els formats del Microsoft Word, de text enriquit (RTF) i de text senzill. La versió 2.4 inclou novetats importants respecte a la versió 2.2, com ara millores en la velocitat, més estabilitat, millores als filtres d'importació i exportació, i multitud d'extensions noves, per exemple, la del format OpenDocument. L'AbiWord ha estat traduït per Softcatalà i es pot descarregar gratuïtament [des del seu lloc web](http://www.softcatala.org/wiki/Abiword), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Softcatalà presenta la traducció al català del processador de textos lliure AbiWord versió 2.4